• AMHLAF0000445.jpg
    Ca n'Arús
    Vista de la façana principal de la masia de Ca n'Arús amb els seus jardins i l'edifici annex, la masoveria. Segons referències documentalsla casa fou construïda a mitjàn del segle XIX. Està catalogada en el PEPPA amb núm. 54
    Agricultura i ramaderia
    Arquitectura i urbanisme
    Ca n'Arús
    Jardins
    Masies
    Patrimoni
    Patrimoni arquitectònic
  • AMHLAF0000390.jpg
    Caserna de La Remunta
    Vista del cos central del conjunt i els seus jardins. Es veu el cos central del conjunt i els jardins de la Caserna de la Remunta, amb la façana de l'edifici principal. Aquest edifici principal, que es pot observar molt bé en aquesta fotografia, era una casa pairal que va ser construïda el 1691 que va ser anomenada al llarg del temps amb diferents motius, entre altres, Can Mèlich, Can Nadal i Ca n'Angulo. La masia és de planta basilical amb coberta a quatre aigües al cos central i a una sola als dos costats. El costat dret presenta adossada una terrassa. A la façana principal hi ha tres obertures en planta baixa, i tres més al primer pis, però la porta principal es troba situada al centre del primer pis i s'hi accedeix mitjançant una escala doble, com s'observa, fet relativament normal en aquest tipus de masies, com la que va ser del general Manso, a la Marina. Hi ha la data de 1691 a la llinda de la porta posterior. El Canal de la Infanta passava des de 1819 just al costat de la part de darrera de la finca. El l'exèrcit, que ja comptava amb una caserna d'infanteria molt a prop d'aquesta masia des de 1740, la va llogar el 1862 per tal d'instal·lar allà un esquadró de remuntadors d'artilleria. Posteriorment, l'any 1868, la va comprar juntament amb les 8,5 hectàrees de terreny que l'envolten, a Mercè Bertrand i Amat, emparentada amb el Baró de Maldà, vídua de l'enginyer agrònom d'Isidor d'Angulo i Agustí. Des de llavors se li va donar un altre ús: El de dipòsit de cavalls sementals per a la cria i cura dels cavalls de l'exèrcit. Va ser Dipòsit de Sementals d'Artilleria fins a l'any 1926, data en què va passar a ser el 4t Dipòsit de Sementals de Cavalleria, i va estar en funcionament fins a l'any 1994, data en què l'exèrcit desocupa la caserna i s'instal·la al seu lloc l'Escola de Capacitació Agrària de la Generalitat de Catalunya fins a l'any 2011. El 1886 es van construir unes instal·lacions annexes destinades als animals: Quadres, infermeria veterinària, ferreria... Són edificis d'una o dues plantes realitzades en obra vista i cobertes de sostre a dues aigües. Les obertures són d'arc de mig punt o d'arc rebaixat i hi ha alguns elements decoratius com ara pilastres adossades als murs. Els sementals que tenia l'exèrcit eren molt coneguts i valorats arreu de Catalunya, ja que es tractava d'animals de gran qualitat, poderoses races de tir com a bretons, perxerons i ardenes, adequats per als treballs de camp. Tenien un calendari de desplaçaments a diferents pobles de Catalunya per cobrir les eugues de pagesos i ramaders, que així podien aconseguir bons exemplars. També més endavant, va haver-hi animals de cadira i tir lleuger: Sementals de pura raça àrab, pura raça espanyola i altres races esportives. De quan en quan sortien en formació pels carrers de l'Hospitalet, fet que despertava, òbviament, molta expectació entre tothom, sobretot els infants. Des de 2011 l'Ajuntament de l'Hospitalet ha anat remodelant aquest espai enderrocant algunes de les edificacions obsoletes d'aquesta antiga caserna, rehabilitant unes altres per altres usos (Esplai Xixell, Guarderia Patufet, i la casa Pairal, que espera encara la rehabilitació, entre elles), integrant dins la xarxa urbana aquest nou espai guanyat per a la ciutat obrint nous carrers que el connecten i creant un gran parc públic, el Parc de la Remunta, al voltant del qual s'han anat construint diferents blocs de pisos. Està catalogada en el PEPPA amb núm. 52
    Agricultura i ramaderia
    Arquitectura i urbanisme
    Jardins
    La Remunta
    Masies
    Patrimoni
    Patrimoni arquitectònic
    Seguretat i defensa
    Vistes
  • AMHLAF0004496.jpg
    Barri de Les Planes
    Vista general del barri de Les Planes i edificis de La Florida abans de la construcció del poliesportiu i del parc de bombers. Imatge presa des de la banda oest de l'avinguda d'Isabel la Catòlica
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Edificis
    Jardins
    Vistes
  • AMHLAF0004497.jpg
    Barri de Les Planes
    Vista general del barri de Les Planes abans de la construcció del poliesportiu i del parc de bombers. Imatge presa des de la banda oest de l'avinguda d'Isabel la Catòlica. Els blocs del fons són del barri de La Florida.
    Arquitectura i urbanisme
    Edificis
    Jardins
    Vistes
  • AMHLAF0005002.jpg
    Jardins de Can Miralletes
    Home vell llegint un diari als jardins de Can Miralletes de Barcelona
    Arquitectura i urbanisme
    Homes
    Jardins
    Persones
  • AMHLAF0005003.jpg
    Carrer Sant Antoni Claret i jardins de Can Miralletes
    Carrer Sant Antoni Claret i jardins de Can Miralletes. A la cantonada de l'esquerra, l'assessoria DRD Advocats de Barcelona.
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Jardins
  • AMHLAF0005000.jpg
    Jarcins de Can Miralletes
    vista parcial dels jarcins de Can Miralletes de Barcelona
    Arquitectura i urbanisme
    Jardins
  • AMHLAF0004990.jpg
    Jardins
    Jardins
    Arquitectura i urbanisme
    Bancs
    Jardins
    Mobiliari urbà
  • AMHLAF0004949.jpg
    Bellvitge
    zona ajardinada entre els blocs de Bellvitge
    Arquitectura i urbanisme
    Edificis
    Jardins
    Solars
  • AMHLAF0110824.tif
    Façana de Casa Espanya.
    Casa pairal Casa España, al carrer Joan Pallarès cantonada carrer Xipreret. Es veu la façana prinicipal i l'edifici adossat a la dreta on vivien les 3 o 4 minyones de la família. A l'esquerra es pot veure el pou i al costat hi havia un petit estany. Segons fonts documentals es va construir l'any 1563, es va reconstruir l'any 1735. A finals dels anys seixanta del s. XX l'alcalde de l'època José Matias de España Muntadas va vendre el magnífic i extens jardí del seu gran casal familiar, la Casa Espanya, coneguda també com a Can Molinés, on es va fer una gran promoció immobiliaria que amenaçava amb enderrocar l'edifici i que va arribar ben bé fins a tocar paret amb paret amb ell. La Casa Espanya, seu actual del Museu de l'Hospitalet, es va salvar de ser enderrocada perquè el 1969 la va comprar in extremis la Cambra de la Propietat de l'Hospitalet, fins llavors situada al c/ baró de Maldà núm 98 i presidida llavors per Lluís Layola Rovira. Poc després, el 1972, la va cedir a l'Ajuntament per poder instal·lar el Museu de la ciutat, iniciativa aquesta liderada pel que va ser el seu primer director, el funcionari municipal Francesc Marcé i Sanabra. A canvi la Cambra de la Propietat Urbana de l'Hospitalet va rebre un espaiós entresol situat a la rambla Just Oliveras núm. 62, de propietat municipal, on encara hi és avui dia la seva seu central. Es van fer obres de condicionament per a instal·lar el Museu del 1969 al 1972. Poc després es van fer noves obres i va ser refeta tota la teulada. Està catalogada en el PEPPA amb el núm. 100-10.
    Arquitectura i urbanisme
    Casa España
    Edificis
    Jardins
    Patrimoni arquitectònic
  • AMHLAF0000151.jpg
    Casa España
    Casa pairal Casa España, al carrer Joan Pallarès cantonada carrer Xipreret. Es veu la façana prinicipal i l'edifici adossat a la dreta on vivien les 3 o 4 minyones de la família. A l'esquerra es pot veure el pou i al costat hi havia un petit estany. Segons fonts documentals es va construir l'any 1563, es va reconstruir l'any 1735. A finals dels anys seixanta del s. XX l'alcalde de l'època José Matias de España Muntadas va vendre el magnífic i extens jardí del seu gran casal familiar, la Casa Espanya, coneguda també com a Can Molinés, on es va fer una gran promoció immobiliaria que amenaçava amb enderrocar l'edifici i que va arribar ben bé fins a tocar paret amb paret amb ell. La Casa Espanya, seu actual del Museu de l'Hospitalet, es va salvar de ser enderrocada perquè el 1969 la va comprar in extremis la Cambra de la Propietat de l'Hospitalet, fins llavors situada al c/ baró de Maldà núm 98 i presidida llavors per Lluís Layola Rovira. Poc després, el 1972, la va cedir a l'Ajuntament per poder instal·lar el Museu de la ciutat, iniciativa aquesta liderada pel que va ser el seu primer director, el funcionari municipal Francesc Marcé i Sanabra. A canvi la Cambra de la Propietat Urbana de l'Hospitalet va rebre un espaiós entresol situat a la rambla Just Oliveras núm. 62, de propietat municipal, on encara hi és avui dia la seva seu central. Es van fer obres de condicionament per a instal·lar el Museu del 1969 al 1972. Poc després es van fer noves obres i va ser refeta tota la teulada. Està catalogada en el PEPPA amb el núm. 100-10.
    Arquitectura i urbanisme
    Casa España
    Edificis
    Jardins
    Patrimoni
    Patrimoni arquitectònic
  • AMHLAF0003286.jpg
    Obres del Parc de Les Planes
    Vista del solar on abans hi havia la fàbrica La Cardoner i on es veuen les obres per a la construcció del Parc de Les Planes. Al fons, el barri de La Florida.
    Arquitectura i urbanisme
    Jardins
    Parc de Les Planes
    Parcs
    Vistes
  • AMHLAF0025763.jpg
    Jardins de Can sumarro, 24 d'abril de 2020
    Imatge presa durant la pandèmia de COVID-19
    Arquitectura i urbanisme
    Covid-19
    Epidèmies
    Jardins
    Sanitat i salut
  • AMHLAF0025760.jpg
    Jardins de Can Sumarro, 4 d'abril de 2020
    Imatge presa durant la pandèmia de COVID-19.
    Arquitectura i urbanisme
    Covid-19
    Epidèmies
    Jardins
    Sanitat i salut
  • AMHLAF0025761.jpg
    Jardins de Can Sumarro, 4 d'abril de 2020
    Imatge presa durant la pandèmia de COVID-19
    Arquitectura i urbanisme
    Covid-19
    Epidèmies
    Jardins
    Sanitat i salut
  • AMHLAF0025759.jpg
    Jardins de Can Sumarro, 4 d'abril de 2020
    Imatge presa durant la pandèmia de COVID-19
    Arquitectura i urbanisme
    Covid-19
    Epidèmies
    Jardins
    Sanitat i salut
  • AMHLAF0002532.jpg
    Font
    Font ornamental d'un jardí
    Arbres
    Arquitectura i urbanisme
    Fonts
    Jardins
    Natura i medi ambient
    Parcs
  • AMHLAF0002533.jpg
    Jardí
    Jardí, amb figures ornamentals
    Arquitectura i urbanisme
    Boscos
    Escultures i monuments
    Jardins
    Natura i medi ambient
    Parcs
  • AMHLAF0000159.jpg
    Can Buxeres
    Casa Alta o Ca n'Alemany, més tard coneguda com Can Buxeres. Es veu la casa pairal, la masoveria i el jardí Can Buxeres. Aquesta casa dóna nom al parc que actualment l'envolta. Segons fonts documentals va ser construïda l'any 1770 per l'arquitecte Antoni Serrallach, efectuant reformes i ampliacions que inclouen la construcció de la casa dels masovers. Posteriorment, s'hi feren altres reformes per convertir-se en casa d'estiueig de la família Buxeres. (Altres reformes:1906-1911 jardí; 1908 pont d'enllaç amb l'estació de tren). Està catalogada en el PEPPA amb el núm. 26.
    Agricultura i ramaderia
    Arquitectura i urbanisme
    Can Buxeres, Casa Alta, Ca n'Alemany
    Edificis
    Jardins
    Masies
    Patrimoni arquitectònic
  • AMHLAF0004555.jpg
    Església de Santa Eulàlia de Provençana
    Vista general de l'església. Es veu el frontal i el lateral dret i al seu davant els jardins.
    Arquitectura i urbanisme
    Església Santa Eulàlia de Provençana
    Esglésies i Ermites
    Jardins
    Religió
  • AMHLAF0004556.jpg
    Església de Santa Eulàlia de Provençana
    Vista general de l'església. Es veu el frontal i el lateral dret i al seu davant la font i zona ajardinada.
    Arquitectura i urbanisme
    Església Santa Eulàlia de Provençana
    Esglésies i Ermites
    Font de colors de Santa Eulàlia
    Fonts
    Jardins
    Religió
  • AMHLAF0003902.jpg
    Plaça Mare de Déu de Montserrat.
    Vista parcial de la plaça anomenada popularment "plaça del bacallà"
    Arquitectura i urbanisme
    Fonts
    Jardins
    Places
  • AMHLAF0002809.jpg
    Inicis del Parc de Bellvitge
    Inicis del Parc de Bellvitge, quan l'Associació de veïns de Bellvitge i Grup Ecologista de Bellvitge van començar a fer el parc que reivindicaven, pel seu compte. Veiem les senyals que van fer per la demarcació i al fons els blocs.
    Actes reivindicatius
    Arquitectura i urbanisme
    Associació de veïns de Bellvitge
    Associacions i entitats
    Conflictes
    Ecologisme i mediambient
    Edificis
    Grup Ecologista Bellvitge
    Parcs, Jardins
    Seguretat i defensa
    Veïnals
  • AMHLAF0000676.jpg
    Plaça de l'Ajuntament
    Detall de la plaça de l'Ajuntament, on es poden veure part dels jardinets de davant de l'Ajuntament, on hi havia escrit tres vegades el nom de Franco amb treballs de jardineria. En aquesta ocasió, el jardí és tot cobert de neu. Al fons, les columnes que donen accés al temple parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida
    Arquitectura i urbanisme
    Climatologia
    Església Santa Eulàlia de Mèrida
    Esglésies i Ermites
    Jardins
    Natura i medi ambient
    Nevades
    Places
    Religió