Ajuntament de l'Hospitalet ("Hospitalet del Llobregat.- Casa Consistorial")
Postal de la façana principal de l'Ajuntament de l'Hospitalet amb gent esperant a la parada d'autobús. Es pot veure, als baixos de les naus laterals, unes reixes de ferro que donaven accés a uns porxos, des dels quals s'accedia a les escoles municipals i als calabossos. A la vorera del mateix Ajuntament, just a la cantonada, la caseta de suministrament d'electricitat de la ciutat. Segons fonts documentals l'ús original va ser d'oficines municipals i escola, l'arquitecte fora Francesc Mariné i està catalogat en el PEPPA amb el núm. 2
Foto de grup amb personalitats i autoritats polítiques i militars, dempeus els homes i davant assegudes les dones, en semi cercle, en el jardí de Can Bori, finca adquirida feia poc per l'Ajuntament, per veure l'acte de benedicció de la parella de gegants romans comprats per l'Ajuntament de l'Hospitalet durant el període de l'alcaldia de Tomás Giménez, situat al centre de la fotografia, amb faixa d'alcalde i ulleres, al costat del Capità General de Catalunya, Emilio Barrera. De les tres dones assegudes al centre de la fotografia amb vestit fosc, la que porta el barret amb la flor blanca és Gloria Guill Moll, esposa de Tomàs Giménez. A la dreta de la fotografia, amb bigotet i ulleres de nas, el secretari municipal Joan Coca Alujas.
Aquests gegants foren construïts a Olot, pel taller Vídua de Sabel Barnadas, l'any 1928 i se'ls va posar el nom de Jaume I i la seva esposa. El vestuari del gegant va ser confeccionat a l'Hospitalet pel taller de la modista Marieta Sanabra i el de la geganta pel cosidor del taller de Maria Manyà.
La torre residencial Can Bori apareix a aquesta fotografia abans de la remodelació per adaptar-la com a escola. Es veu la façana principal, amb tots els seus ornaments originals, que foren eliminats en la reforma posterior, i els jardins de l'entrada.
Aquest casalot es va construir al 1870 com a torre residencial per Francesc Bori i Comas, propietari de la foneria Altos Hornos de Cataluña, coneguda com La Farga de l'Hospitalet. L'extensa finca estava situada a la cruïlla entre el carrer de Sant Joan i Digoine i la Riera del Canyet, fins a les vies del ferrocarril. Els seus jardins travessaven el Canal de la Infanta, que creuaven mitjançant diversos pontets. La finca tenia un hort i també una parcel·la dedicada al cultiu d’arbres fruiters.
Passats alguns anys, dificultats econòmiques obligaren a la família Bori a desprendre's de la finca que fou adquirida, l'any 1911, per Agustí Comadran, qui passà a ocupar-la conjuntament amb la seva família.
L'any 1927, en morir el nou propietari, els seus
hereus la posaren en venda i fou aleshores quan
l'Ajuntament de l'Hospitalet l'adquirí pagant-ne
85.000 pessetes.
Façana principal de l'edifici de l'Ajuntament de l'Hospitalet i plaça, amb gent esperant a la parada d'autobús. A la vorera del mateix Ajuntament, just a la cantonada, la caseta de suministrament d'electricitat de la ciutat. Davant, fent cantonada amb el carrer de l'Església, el "Bar Manzanillo". Segons fonts documentals l'ús original va ser d'oficines municipals i escola, l'arquitecte fou Francesc Mariné i està catalogat en el PEPPA amb el núm. 2.
Acte de la corporació municipal durant el període de l'alcaldia de Tomás Giménez
Autoritats, membres de la Unión Patriótica i dels Exploradores de España de Hospitalet i ciutadans a la sortida de l'ermita de Santa Eulàlia de Provençana. De les dues dones amb ram de flors del mig, la de l'esquerra és l'esposa de Tomàs Giménez, Glòria Guill. Inscripció a la portalada del 1201, realitzada pel Mestre A. i està catalogada en el PEPPA amb el núm. 93
Processó de Corpus al barri del Centre. La fotografia està presa al carrer de Rossend Arús. A l'esquerra es pot veure el mercat del barri. Al mig del carrer hi ha el tàlem i, a sota, el rector que sosté la custòdia amb el Santíssim. El seguici és acompanyat pels escolanets i per la guàrdia militar. A la vorera hi ha gent mirant la processó. Els balcons estan endomassats.
Acte de benedicció de la parella de gegants romans de l'Ajuntament de l'Hospitalet. Autoritats i personalitats davant l'església Santa Eulàlia de Mèrida. Aquests gegants foren construïts a Olot l'any 1928 i se'ls va posar el nom de Jaume I i la seva esposa.
Nenes i nens escoltant les explicacions de Carles Enric, monitor del Patronat Municipal d'Esports, a la Piscina Municipal de l'Hospitalet. Els voltants de la piscina encara estan en obres. Al fons es veu l'edifici de Tecla Sala, catalogat en el PEPPA amb el núm. 32.
Club Ferran d'Escacs, de l'escola municipal Dr. Jaume Ferran i Clua
Retrat de grup de membre del Club Ferran d'Escacs, de l'escola municipal Dr. Jaume Ferran i Clua, al carrer Fortuny núm. 5 del barri de Collblanc. A la fotografia es pot veure el grup d'alumnes, amb el seu mestre Josep Coma Serra, director de l'escola. Hi ha nens i nenes d'entre vuit i 12 anys, aproximadament. Alguns alumnes sostenen llibres oberts entre les mans, i a la darrera filera, al centre, un dels nens sosté un globus terraqüi. Al davant, en primer pla, unes nenes mostren quatre taulers d'escacs. A l'Arxiu de l'Hospitalet hi ha el document en el que el mestre Josep Coma Serra informa a l'Ajuntament de l'Hospitalet de les partides simultànies que va jugar el tres cops campió d’escacs de Catalunya, Ramon Rosselló, amb els seus joves alumnes.
Els anys trenta del segle passat el joc d'escacs va rebre un gran impuls a Catalunya, motivat fonamentalment per la celebració del Gran Torneig Internacional de Barcelona de 1929, que va comptar amb l'assitència de grans figures d'arreu. El dia 20 de novembre de 1930 va apareixer en el diari Llibertat, de Hospitalet, la noticia que havia tingut lloc la fundació d’un nou club d’escacs a Catalunya amb el nom de Club d’Escacs Hospitalet.
Tenia la intenció de fomentar la afició als escacs, i volien arribar a nous aficionats mitjançant la celebració de tornejos, simultànies, aprenentatge d’obertures modernes, partides ràpides i partides interclubs.
Grup escolar de les Escoles Catalanes del Dr. Robert. Els alumnes estan asseguts i drets, formant fileres. Al mig, l'estendard de les escoles, i a banda i banda, els mestres Carolina i Rahola. La fotografia sembla feta al pati del Casino. Les escoles foren creades el 1906 pel Foment Autonomista. El 1936, després de la dissolució del Foment, van passar al Casino del Centre
Grup escolar de les Escoles Catalanes del Dr. Robert, l'any 1907. Els alumnes estan asseguts i drets, formant fileres. A l'esquerra, dret, el mestre Antoni Busquets Punset. La fotografia sembla presa al local del Foment, al carrer de Barcelona, cantonada rambla de Just Oliveras (actualment Banc de Bilbao). Les escoles foren creades el 1906 pel Foment Autonomista. El 1936, després de la dissolució del Foment, van passar al Casino del Centre.
Vista parcial de la carretera de Collblanc direcció Barcelona. Es veuen diferents persones creuant per un pas peatonal d'un semàfor ubicat a l'alçada del carrer Rosich.
