Acte de commemoració de la Falange Española Tradicionalista amb la inauguració d'una placa "Caídos por la Patria" a l'Harmonia, amb l'assistència de totes les autoritats locals. Presideix l'alcalde Ramon Solainch i Riera i s'exhibeixen els símbols del règim (retrat de Franco, escut d'Espanya, les fletxes, etc.).
Acte de commemoració de la Falange Española Tradicionalista, amb l'assistència de totes les autoritats locals. Vista de les autoritats a l'exterior de la seu del partit, l'edifici de l'Harmonia. Sobre el mur de l'edifici, el nom i la insígnia de l'entitat.
Grup de dansaires del Foment de la Sardana. La fotografia està presa al pati d'accés a l'edifici l'Harmonia. Darrera d'ells, les escales de l'Harmonia i una pancarta rectangular de roba on diu "Foment de la Sardana de l'Hospitalet". D'esquerra a dreta homes: Gussiñé, Marques, Màrio, Ramos, Jaume Ventura Tort, Mataix, Castelló, Cases, Bordas, Massana, Cortada, Vidal, Josep Navarro, Coromines, Codina. Dones: Quimeta, Saludes, Conxa, Sisqueta, Juanita, Massana, germanes Diego, Pepeta, Pauleta, Maria, Baltasara, Margarida, Juncà, Cases, Serafí, Estadella, America.
Retrat de grup dels socis històrics de l'Ateneu, de la secció d'excursionisme, a dalt de les escales que conduien al primer pis de l'edifi l'Harmonia, seu de l'Ateneu de Cultura Popular, ubicat a la pl. Josep Bordonau núm. 6. A la imatge es pot veure Josep Bonastre, Ravina, Soler, Joan Pallarès, Pere Escalera i Sendra. Segons fonts documentals el seu ús original era de masia, construïda el 1595 aprox. Posteriorment s'usà com a seu de la Falange, després com a seu de l'Ateneu de Cultura Popular i actualment com a centre museístic. Està catalogat en el PEPPA amb el núm. 100-02.
Torre Talaia vista des del carrer Barcelona, en el seu emplaçament actual. Al costat esquerra es veu una part de l'edifici "l'Harmonia". Va ser construïda l'any 1587 com a torre de guaita del Mas Modollell de la Torre, Can Burguera o Can Vila i posteriorment, l'any 1972 es traslladà al lloc on actualment es troba i va ser reconstruïda per l'arquitecte Eduardo Muntada.
El Mas Modolell de la Torre (també conegut com a Mas Burguera o Can Vila) masia que va arribar a disposar de 6,86 hectàrees de terreny pel conreu, des del carrer Major fins al Torrent d’en Canyet, destacava tant pel seu volum, que deixava constància de la seva importància, com per tenir adossada una torre de vigilància o de guaita que permetia la visió del delta del Llobregat fins al mar, per protegir els habitants de la casa i de l’entorn de les ràtzies dels pirates sarraïns. Aquesta talaia quadrada va ser construïda amb blocs de pedra calcària en 1587, com consta gravat a la llinda de la porta d'accés. Fa 5 metres d'ample per banda i uns 14 m d'alt, el que donaven els seus 4 pisos de planta quadrada i les golfes amb arcades obertes a quatre vents Aquesta masia i la torre adossada estaven ubicades al lloc que avui és el c/ Talaia, núm. 9, carrer anomenat així en honor a aquesta torre. La seva cronologia original correspon perfectament al moment de creixement de l'antic nucli de l'Hospitalet, que va conèixer l'edificació d'importants cases pairals que han perviscut fins avui dia: Can Sumarro, Casa Espanya, o el Casal de l'Harmonia, situat al costat del nou emplaçament de la Talaia. El creixement urbanístic descontrolat provocat per l'especulació motivada per la massiva arribada de nouvinguts a la ciutat durant els anys seixanta i setanta del s. XX, en ple franquisme, van alterar profundament la fesomia de l’Hospitalet com a poble agrícola i van provocar que aquest mas quedés finalment engolit per la trama urbana i fos finalment abandonat, venut i enderrocat el 1972. La torre que acompanyava la casa, en tant que era un element defensiu històric, havia estat protegida per la Llei de Castells que el mateix Franco havia signat el 22 d'abril de 1949 i no podia ser demolida. Es va decidir llavors el seu trasllat. La Diputació Provincial de Barcelona, va encarregar el 1972 les obres a Eduard Muntada i Lluch l'equip de el qual va procedir a numerar les pedres que formaven la Talaia i a traslladar-la a un solar que hi havia a la cantonada entre els carrers Xipreret i Barcelona, a uns 300 metres de la ubicació original, on avui hi ha la Plaça Josep Bordonau, al costat de l'edifici l'Harmonia. En el lapse de temps entre el desmuntatge i el muntatge de nou de la Talaia, es va descobrir que les arcades gòtiques i les columnes que les sustentaven, que conformaven el pis superior de la torrehavien desaparegut. Mai no es va saber qui se les havia endut i, de fet, la inauguració del trasllat es va realitzar el 8 de novembre de 1972 amb totes les autoritats presents però sense les golfes de La Talaia acabades, a l’espera d’unes noves arcades de mig punt molt diferents a les originals, que van ser instal•lades posteriorment. Son les que llueixen avui, com s'observa a la fotografia. L'edifici La Talaia forma part avui de les dependències del Museu de l'Hospitalet. Està catalogada al Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic (PEPPA FITXA NÚM. 100/01)
Grup de dansaires del Foment de la Sardana. La fotografia està presa al pati de l'Harmonia. Darrera d'ells, les escales de l'Harmonia i una pancarta rectangular de roba on diu "Foment de la Sardana de l'Hospitalet". D'esquerra a dreta homes: Gussiñé, Marques, Màrio, Ramos, Jaume Ventura Tort, Mataix, Castelló, Cases, Bordas, Massana, Cortada, Vidal, Josep Navarro, Coromines, Codina. Dones: Quimeta, Saludes, Conxa, Sisqueta, Juanita, Massana, germanes Diego, Pepeta, Pauleta, Maria, Baltasara, Margarida, Juncà, Cases, Serafí, Estadella, America.
Façana principal de l'Harmonia amb el rètol "Frente de Juventudes F.E.T. y de las J.O.N.S." a la plaça Josep Bordonau núm. 6, quan estava ocupat per la Falange. Segons fons documentals el seu ús d'orígen era de masia, construïda el 1595 aprox. Posteriorment s'usà com a seu de la Falange, després com a seu de l'Ateneu de Cultura Popular i actualment com a centre museístic. Està catalogat en el PEPPA amb el núm. 100-02.
Detall del torreó adherit a una cantonada de l'edifici l'Harmonia, a la plaça Josep Bordonau núm. 6. Segons fonts documentals el seu ús original era de masia, construïda el 1595 aprox. Posteriorment s'usà com a seu de la Falange, després com a seu de l'Ateneu de Cultura Popular i actualment com a centre museístic. Està catalogat en el PEPPA amb el núm. 100-02
Grup de dansaires del Foment de la Sardana en el moment d'iniciar un ball de cintes, al pati de l'Harmonia - Ateneu de Cultura Popular (carrer Barcelona xamfrà amb el carrer Xipreret). Les noies van vestides de blanc i amb sabata de taló blanca. Els nois porten pantalons i americana negra, camisa blanca i llacet negre. Al voltant dels dansaires, s'aplega molta gent. Darrera d'ells, uns edificis baixos. Als murs s'hi pot llegir publicitat de diversos negocis de la vila: Josep Ustrell, Botiga Nova i Ramón Tubau
