• AMHLAF0153809.jpg
    Boda Gonçal Oliveros Teresa Layola
    En primer terme, els pares de la núvia, Lluís Layola Rovira i Victòria Bahí Falcó. Al darrera, familiars del nuvi, el seu germà gran, amb la seva àvia Montserrat Goyta Viñals, amb el vano i el seu oncle Josep Llopis Goyta, regidor de l'ajuntament a l'època de l'alcalde Jonama, amb la seva dona. Lluís Layola (1909-1989) va ser un destacat pagès de l'Hospitalet dedicat al conreu de l'alfals, com el seu germà gran Jaume, amb terres a la Marina i al Prat de Llobregat. La seva casa, al carrer Tarragona, núm. 2, cantonada amb la Riera de la Creu, a la Plaça del Repartidor, tenia als seus baixos unes àmplies quadres on guardava els seus carros i els seus fort cavalls de tir, que sortien de bon matí carregats d'alfals cap el Mercat del Born de Barcelona. Va ser un dels darrers pagesos en actiu de l'Hospitalet Centre. Era descendent de Raimon Layola, que va arribar a l'Hospitalet des d'Occitània, raó pel qual la casa de la seva família a la Marina, l'hereu de la qual va ser el seu germà Jaume, era coneguda amb el motiu de Cal Gavatx. Estava situada poc després de travessar el camí del mig, a tocar del camí que portava a l'ermita de Bellvitge, al mig del que avui és el barri de Bellvitge. El seu pare, Joan Layola Bassas, també regidor a l'època de l'alcalde Jonama, va tenir un paper destacat en l'elecció com a alcalde de l Dr. Ramon Solanich i Riera El matrimoni va tenir dues filles, Teresa, casada amb en Gonçal Oliveros Llopis, darrer propietari de la important bòvila Goyta-Oliveros de Les Planes, a tocar del cementiri, que va ser candidat a l'alcaldia per l'UCD durant la transició, i Victòria, casada amb Antoni Mestres Cañameres, propietari de la Bodega Odon del carrer Església, canntonada amb el carrer Centre. Un dels seus nets, fill dels dos nuvis d'aquesta boda, és l'advocat hospitalenc Gonçal Oliveros Layola, que es va presentar el 2022 com a candidat a presidir l'ICAB. Lluís Layola va ser tinent d'alcalde de Mercats i de governació en el consistori presidit pel Dr. Ramon Solanich i Riera i president de la Cambra de la Propietat Urbana de l'Hospitalet i de la Hermandad de Labradores y Ganaderos de Hospitalet. Mercès a la compra que la Cambra de la Propietat Urbana presidida per ell va fer de la Casa España, es va salvar l'edifici de ser enderrocat per fer pisos, com era la intenció del seu propietari, l'alcalde José Matías de España Muntadas. Poc després la Cambra va cedir a l'Ajuntament aquest gran casal i es va traslladar a un ampli entresol cedit a canvi per l'Ajuntament, situat a un modern edifici situat a la Rambla Just Oliveras, amb el carrer Bruc, per permetre crear allà, el 1969, el Museu de l'Hospitalet que va impulsar el seu primer director, el funcionari municipal Cap del Negociat de Cultura Francesc Marcé Sanabra.
    Agricultura i ramaderia
    La Marina
    Cal Gavatx
    Política i administració pública
    Regidors
    Vida quotidiana
    Vida social
  • AMHLAF0153808.jpg
    Boda Gonçal Oliveros Teresa Layola
    En primer terme, a l'esquerra, el germà gran del pare de la núvia, Jaume Layola Rovira i, al seu costat, amb el vano, la seva dona Anna Salvador i Segarra. L'altre matrimoni és el format per la germana de la mare de la núvia Sra. Bahí i el seu home. Jaume Layola (1907/1997) va ser un destacat pagès de l'Hospitalet dedicat al conreu de l'alfals, com el seu germà petit Lluís, amb terres a la Marina i al Prat de Llobregat. Va ser un dels darrers pagesos en actiu de l'Hospitalet Centre. Era descendent de Raimon Layola, que va arribar a l'Hospitalet des d'Occitània, raó pel qual la casa de la seva família a la Marina, l'hereu de la qual va ser el ell, era coneguda amb el motiu de Cal Gavatx. Estava situada poc després de travessar el camí del mig, a tocar del camí que portava a l'ermita de Bellvitge, al mig del que avui és el barri de Bellvitge. El matrimoni va tenir dos fills, Immaculada, casada amb Josep Oliveras i Jaume, casat amb Carmina Brias i Oliu, que va ser regidor de l'Ajuntament de l'Hospitalet en l'època de l'alcalde José Matias de España, i que va morir prematurament als 39 anys el 1975.
    Agricultura i ramaderia
    La Marina
    Cal Gavatx
    Vida quotidiana
    Vida social
  • AMHLAF0172981.jpg
    Festa Major. Casino.
    LLuís Layola Rovira i la seva filla gran, Teresa Layola Bahí. Lluís Layola (1909-1989) va ser un destacat pagès de l'Hospitalet dedicat al conreu de l'alfals, com el seu germà gran Jaume, amb terres a la Marina i al Prat de Llobregat. La seva casa, al carrer Tarragona, núm. 2 tenia als seus baixos unes àmplies quadres on guardava els seus carros i els seus fort cavalls de tir, que sortien de bon matí carregats d'alfals cap el Mercat del Born de Barcelona. Va ser un dels darrers pagesos en actiu de l'Hospitalet Centre. Era descendent de Raimon Layola, que va arribar a l'Hospitalet des d'Occitània, raó pel qual la casa de la seva família a la Marina, l'hereu de la qual va ser el seu germà Jaume, era coneguda amb el motiu de Cal Gavatx. Estava situada poc després de travessar el camí del mig, a tocar del camí que portava a l'ermita de Bellvitge, al mig del que avui és el barri de Bellvitge. Casat amb Victòria Bahí Falcó, el matrimoni va tenir dues filles, Teresa, casada amb en Gonçal Oliveros Llopis, darrer propietari de la important bòvila Goyta-Oliveros de Les Planes, a tocar del cementiri, que va ser candidat a l'alcaldia per l'UCD durant la transició, i Victòria, casada amb Antoni Mestres Cañameres, propietari de la Bodega Odon del carrer Església. Un dels seus nets és l'advocat hospitalenc Gonçal Oliveros Layola, que es va presentar el 2022 com a candidat a presidir l'ICAB. Va ser tinent d'alcalde de Mercats i de Governació en el consistori presidit pel Dr. Ramon Solanich i Riera i president de la Cambra de la Propietat Urbana de l'Hospitalet i de la Hermandad de Labradores y Ganaderos. Mercès a la compra que la Cambra de la Propietat Urbana presidida per ell va fer de la Casa España, es va salvar l'edifici de ser enderrocat per fer pisos, com era la intenció del seu propietari, l'alcalde José Matías de España Muntadas. Poc després la Cambra va cedir a l'Ajuntament aquest casal i es va traslladar a un ampli entresol situat a un modern edifici situat a la Rambla Just Oliveras, amb el carrer Bruc, per permetre crear allà, el 1969, el Museu de l'Hospitalet.
    Agricultura i ramaderia
    La Marina
    Cal Gavatx
    Persones
    Dones
    Homes
    Política i administració pública
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Regidors
    Vida quotidiana
    Vida social
  • AMHLAF0000494.jpg
    Can Puig
    Masia de Can Puig. Home menant un matxo que tira d'un carro carregat d'escaroles pel mig dels camps. El terreny acostumava a estar enfagat i els pagesos molts cops feien les feines del camp descalços per tal de no fer malbé les espardenyes. Molts cops els camps de la Marinaa eren xops d'aigua i això afavoria l'aparició de molestes sangoneres, que s'enganxaven a les cames nues dels pagesos. El carro farratger dels alfasaires, era com el carro català típic però amb una modificació: l'entarimat de fusta de la base anava penjat, fins a un pam i mig de terra, de cadenes, o de cordes, com el de la fotografia, per tal d'augmentar la seva capacitat de càrrega (alfals, blat de moro, escaroles, pastanagues, etc. que el carreterer, amb gran destresa, com s¡observa a la fotografia, augmentava fent el munt molt més alt que les baranes, que medien menys d'un metro. Si el recorregut a fer era curt es posaven estaques a les baranes o al davant, com en aquesta fotografia, per poder carregar fins a extrems increïbles. Quan el carro s'utilitzava per a transportar altres menes de càrregues calia cobrir els costats d'aquesta plataforma penjada. Sobre les cadenes o cordes, i per tapar l'esvoranc entre aquestes, es disposaven unes estores d'espart que privaven els objectes menuts de caure a terra. Com que transitaven per llocs plans i carregaven productes de poc pes, disposaven de fre únicament en una de les rodes, normalment la roda de la dreta, el qual servia fonamentalment per immobilitzar el carro. (informació proporcionada per Ramon Morales)
    Agricultura i ramaderia
    Animals
    Can Puig
    Carros i carruatges
    Homes
    La Marina
    Masies
    Mules
    Natura i medi ambient
    Persones
    Transports
  • AMHLAF0000484.jpg
    Can Puig
    Vista de la masia de Can Puig i camps que l'envolten durant la nevada de 1962
    Agricultura i ramaderia
    Can Puig
    Climatologia
    La Marina
    Masies
    Natura i medi ambient
    Nevada del 1962
    Nevades
  • AMHLAF0000485.jpg
    Can Puig
    Vista de la masia de Can Puig i camps que l'envolten inundats
    Agricultura i ramaderia
    Can Puig
    Climatologia
    Inundacions
    La Marina
    Masies
    Natura i medi ambient
    pluges
  • AMHLAF0000421.jpg
    Cal Pelat
    Vista de la masia de Cal Pelat, amb la seva gran torre de guaita, i els camps que l'envolten inundats per un desbordament del riu Llobregat
    Agricultura i ramaderia
    Cal Pelat
    Climatologia
    Inundacions
    La Marina
    Masies
    Natura i medi ambient
    pluges
  • AMHLAF0000491.jpg
    Can Puig
    Masia de Can Puig. Carro tirat per dos cavalls i ple d'escaroles per portar a vendre al mercat del Born. Al fons, una part de la façana principal de la casa, amb la seva galeria porxada. El carro farratger dels alfasaires, era com el carro català típic però amb una modificació: l'entarimat de fusta de la base anava penjat, fins a un pam i mig de terra, de cadenes, o de cordes, com el de la fotografia, per tal d'augmentar la seva capacitat de càrrega (alfals, blat de moro, escaroles, pastanagues, etc. que el carreterer, amb gran destresa, com s'observa a la fotografia, augmentava fent el munt molt més alt que les baranes, que medien menys d'un metro. Si el recorregut a fer era curt es posaven estaques a les baranes o al davant, com en aquesta fotografia, per poder carregar fins a extrems increïbles. Quan el carro s'utilitzava per a transportar altres menes de càrregues calia cobrir els costats o el davant d'aquesta plataforma penjada. Sobre les cadenes o cordes, i per tapar l'esvoranc entre aquestes, es disposaven unes estores d'espart que privaven els objectes menuts de caure a terra. Com que transitaven per llocs plans i carregaven productes de poc pes, disposaven de fre únicament en una de les rodes, normalment la roda de la dreta, el qual servia fonamentalment per immobilitzar el carro. (informació proporcionada per Ramon Morales)
    Activitats econòmiques
    Agricultura i ramaderia
    Alimentació
    Animals
    Can Puig
    Carros i carruatges
    Cavalls
    La Marina
    Masies
    Mercats
    Natura i medi ambient
  • AMHLAF0159068.jpg
    Magatzem de la masia de Can Trabal
    Agricultura i ramaderia
    Can Trabal
    La Marina
    Masies
  • AMHLAF0159030.jpg
    Una oca celebra el dia de Sant Isidre, patró dels pagesos
    Agricultura i ramaderia
    Ànecs
    Animals
    Cal Bialet del Garro
    La Marina
    Masies
    Natura i medi ambient
  • AMHLAF0159024.jpg
    Paratges de Bellvitge el dia de Sant Isidre
    Sant Isidre és el patró dels pagesos.
    Agricultura i ramaderia
    Cal Bialet del Garro
    La Marina
    Masies
  • AMHLAF0159026.jpg
    Pagesa de Bellvitge
    Fotografia feta per Sant Isidre, patró dels pagesos.
    Agricultura i ramaderia
    Horts
    La Marina
    Masies
  • AMHLAF0150019.jpg
    Bens davant de l'ermita de Bellvitge
    Ermita de Bellvitge. Vistes de Marina.
    Agricultura i ramaderia
    Animals
    Ermita de Bellvitge
    Esglésies i ermites
    La Marina
    Natura i medi ambient
    Ovelles
    Religió
  • AMHLAF0150063.jpg
    El capellà i el ramat
    Prop de l'ermita de Bellvitge. És el mossèn Miquel Saborit, vicari de la parròquia de Santa Eulàlia de Mèrida.
    Agricultura i ramaderia
    Animals
    Ermita de Bellvitge
    Esglésies i ermites
    La Marina
    Natura i medi ambient
    Ovelles
    Religió
  • AMHLAF0150884.jpg
    El tren travessant la Marina
    Agricultura i ramaderia
    Ferroviaris
    La Marina
    Transports
    Tren
  • AMHLAF0000507.jpg
    Pagesos de Cal Bialet del Garro al costat de l'ermita de Bellvitge
    Masia de Cal Bialet del Garro i camps de cultiu al costat de l'Ermita de la Mare de Déu de Bellvitge. En primer terme es veu un home llaruant els camps, amb l'ajuda d'un cavall, i darrera, un altre home amb una aixada a l'espatlla. Al fons, l'ermita, envoltada d'arbres. L'ermita està catalogada en el PEPPA amb el núm. 23.
    Agricultura i ramaderia
    Animals
    Cal Bialet del Garro
    Cavalls
    Ermita de Bellvitge
    Esglésies i ermites
    La Marina
    Masies
    Natura i medi ambient
    Patrimoni
    Patrimoni arquitectònic
    Religió
  • AMHLAF0000508.jpg
    Can Bialet del Garro
    Treballadors de la masia de Cal Bialet del Garro preparant els cereals per passar-hi el corró. Al fons, uns pallers
    Agricultura i ramaderia
    Cal Bialet del Garro
    Homes
    La Marina
    Masies
    Persones
  • AMHLAF0000452.jpg
    Casa vella de Cal Gavatx "El Pont"
    Vista exterior de Cal Gavatx. Es veu el que sembla la façana lateral o posterior de l'establia i pallissa de la casa, que comptava amb un pati interior, on es veu un carro sota el pont. També es veu un cavall pasturant. La casa apareix a la dreta de la fotografia. Jaume i Lluís Layola i Rovira van ser uns dels darrers pagesos en actiu de l'Hospitalet Centre, dedicats, fonamentalment, al cultiu de l'alfals, com ho havia estat el pare, Joan Layola Bassas, que va ser també regidor de l'ajuntament de 1944 al 1952, amb l'alcalde Enric Jonama. Es seu fill Lluís Layola va ser també regidor i tinent d'alcalde de l'Ajuntament de l'Hospitalet de 1952 al 1958, en l'època de l'alcalde Ramon Solanich i Riera. Eren descendent de Raimon Layola, que va arribar a l'Hospitalet des d'Occitània, raó pel qual la casa de la seva família a la Marina, la que es veu a la fotografia, l'hereu de la qual va ser el germà gran, Jaume, era coneguda amb el motiu de Cal Gavatx. Estava situada poc després de travessar el Camí del Mig, a tocar del camí que portava a l'ermita de Bellvitge, al mig del que avui és el barri de Bellvitge. La família es va anar traslladant a viure a l'Hospitalet Centre, com van fer també altres pagesos de la Marina, esperonada per l'eixample que va suposar l'obertura i urbanització de la Rambla Just Oliveras. Jaume Layola a un pis situats als baixos amb jardí de la finca modernista de la Rambla Just Oliveras núm. 29, la Casa Joan Batlle, situada al davant el Centre Catòlic, construida el 1910 per Mariano Tomàs i Barba, i Lluís al carrer Tarragona núm.2, a tocar del jardí d'aquesta finca, en un edifici que es va fer construir fent cantonada amb la Riera de la Creu on, a banda d'un ampli habitatge en el pis superior, hi havia als baixos les quadres on guardava els seus carros i els seus sis forts cavalls de tir. La seva filla gran, Teresa, es va casar amb Gonçal Oliveros Llopis, descendent de nissagues hospitalenques propietàries de bòviles.
    Agricultura i ramaderia
    Animals
    Casa Vella de Cal Gavatx
    Cavalls
    Equins
    La Marina
    Masies
    Natura i medi ambient
  • AMHLAF0000475.jpg
    Agrícola Col·lectiva
    Dones espanotxant blat de moro a l'era de l'Adela Oliveras, seu de l'Agrícola Col·lectiva de l'Hospitalet durant la Guerra Civil. La imatge fou presa durant la visita d'una missió estrangera. Surt l'Emma Goldman ( 1869-1940), fotògrafa i feminista. A baix a la dreta es veuen els cabassos on se separa la panotxa de les pallofes.
    Agrícola Col.lectiva
    Agricultura i ramaderia
    Associacions i entitats
    Cooperatives
    Dones
    Guerra Civil
    Homes
    La Marina
    Persones
  • AMHLAF0004116.jpg
    La Farola
    La Farola a la desembocadura del riu Llobregat. Es veu l'Amadeu Pino d'esquena passejant per la vora del mar. Veí de l'Hospitalet, anava sovint a passejar i a banyar-se a la Farola. Els habitants de l'Hospitalet tenien el costum, molt arrelat entre els habitants del barri Centre, d'anar a passejar i a banyar-se a la Farola, o bé fins acostar-se a l'ermita de Bellvitge. Aquest costum es va anar perdent a mesura que Bellvitge es va anar urbanitzant, transformant-se radicalment el seu bucòlic entorn rural i agrari i la Granvia, al seu pas per la Marina de l'Hospitalet, va anar convertint-se en una barrera infranquejable, a mesura que guanyava tràfic de vehicles, impedint l'accés al mar. Fins el 1920 La Farola pertanyia al terme municipal de l'Hospitalet quan una gran part de la Marina va ser expropiada i agregada per l'Estat a Barcelona amb la intenció de construïr un port franc, que mai va realitzar-se. Això va generar molt malestar i molts litigis entre els propietaris agrícoles, doncs les terres expropiades eren uns camps de conreu esplèndids amb aigua abundant que donaven molt bones collites. L'Ajuntament de l'Hospitalet, essent alcalde en Tomás Giménez Bernabé, va realitzar el 1929 un acte solemne al consistori on es va protestar formalment per aquella agregació, potser amb la intenció de guanyar-se als propietaris. Un exemple d'aquests litigis va ser el protagonitzat per la família Carbonell Espinosa, propietària de 140.000 metres quadrats, els terrenys on ara hi ha Mercabarna, la Nissan i diferents vies, que va guanyar finalment un judici el 2012 al Consorci de la Zona Franca per una demanda interposada el 1996 i va ser indemnitzada, 92 anys després pel Consorci de la Zona Franca amb 14 milions d'euros per aquells fets, ja que el motiu origen de l’expropiació mai es va arribar a portar a terme.
    Arquitectura i urbanisme
    La Farola
    La Marina
    Mar
    Natura i medi ambient
    Platges
    Ports
  • AMHLAF0000472.jpg
    Cal Vermell
    Vista de la masia de Cal Vermell, durant la Guerra Civil. Es veu un grup d'homes treballant a l'era, recollint els cereals del terra. Hi ha pallers per tot arreu. Al fons, es veu la casa i un carro. A la façana principal es pot llegir el troç d'una inscripció que diu "Puerto Franco".
    Agricultura i ramaderia
    Cal Vermell
    Carros i carruatges
    Homes
    La Marina
    Masies
    Persones
    Transports
  • AMHLAF0000913.jpg
    Can Vilumara
    Vista de la indústria de sedes Can Vilumara a l'avinguda de Josep Tarradellas (147-149), just al costat de la Farga i molt a prop de l'estació de ferrocarril. La imatge mostra uns perspectiva del recinte industrial. En primer terme es veuen els camps de conreu i al fons la fàbrica. La fàbrica es projectà entorn el 1905 i fou inaugurada el 1907 pel seu fundador, Francesc Vilumara Bayona. Postal de títol "Hospitalet.- Fábricas de Sedería y hierro forjado". Catalogada en el PEPPA amb núm. 33.
    Agricultura i ramaderia
    Arquitectura i urbanisme
    Can Vilumara
    Indústries
    La Marina
    Vistes
    Xemeneïes
  • AMHLAF0000476.jpg
    Agrícola Col·lectiva
    Treballadors i treballadores de l'Agrícola Col·lectiva de l'Hospitalet durant la Guerra Civil. Les dones estan assegudes espanotxant i els homes recullen el producte i el carreguen al carro. Les feines es fan a l'era de l'Adela Oliveras, seu de la Col·lectiva. La destacada masia de l'Adela Oliveras, situada en la confluència de la rambla Just Oliveras amb l'anomenada carretera Provincial, l'actual carrer d'Enric Prat de la Riba, era un mas aixecat el 1793 per Mariagna i Josep Oliveras, que tocava paret amb paret amb el Casino del Centre, entitat que muntava cada any a l'agost, per la Festa Major de l'Hospitalet, obrint un pas que comunicava el pati del Casino amb el gran pati i era d'aquesta masia, el que surt a la fotografia, el seu envelat per la Festa Major. Aquesta masia va ser seu de l'Agrícola Sindical de la CNT durant la Guerra Civil i després seu de la Hermandad de labradores y ganaderos i Casa Sindical del Movimiento després de la guerra civil i durant tot el franquisme. S'aprecia l'inscripció a la façana principal "Organización Nacional Sindical. Casa Sindical Local. Patria, Pan y Justícia" i l'escut de la Falange. Va ser enderrocada el 1977 per donar pas a la construcció del metro i a un controvertit projecte urbanístic de construcció d'onze blocs de pisos de gran alçada. Aquest projecte va rebre una forta contestació veïnal i no va arribar a realitzarse. Només es van aixecar dos dels blocs que, amb el temps, van quedar integrats en una enjardinada zona verda. 
    Agrícola Col.lectiva
    Agricultura i ramaderia
    Associacions i entitats
    Cooperatives
    Dones
    Guerra Civil
    Homes
    La Marina
    Masies
    Persones
  • AMHLAF0000376.jpg
    Cal Patico
    Vista lateral de la masia Can Patico amb la seva torre de guaita. A davant, una pallissa de grans dimensions envoltada de camps
    Agricultura i ramaderia
    Cal Patico
    La Marina
    Masies
  • AMHLAF0000420.jpg
    Cal Pelat
    Gran era de la masia de Cal Pelat amb la seva torre de guaita i la galeria porxada. La imatge permet apreciar les grans dimensions de la casa. Al pati hi ha diverses garberes amb mongetes seques.
    Agricultura i ramaderia
    Cal Pelat
    La Marina
    Masies