Amics de l'Òpera de l'Hospitalet. Coordinadora d'Entitats Pro Liceu.

Un dels recitals de la Coordinadora d'Entitats Pro Liceu a La Rambla en suport a la reconstrucció del Liceu. Aquest recitals agrupaven cada dissabte a les 12h. una gran quantitat de públic fidel que els seguia amb interès, com s'observa a la fotografia, en la que s'aprecia el divulgador musical Frederic Sesé, vinculat a la Coordinadora, presentant l'actuació d'una agrupació coral. Es pot llegir el lema d'aquests recitals "Entre tots, l'alçarem", escrit a sobre del teló pintat del paravent del teatrí, realitzat desinteressadament pels escenògrafs Castells de Cardedeu, que cada matí de dissabte muntaven els operaris del Liceu per tal que poguessin tenir lloc els recitals pro liceu del migdia. Després del devastador incendi del Liceu, l'Associació d'Amics de l'Òpera de L'Hospitalet, va convocar una reunió al seu local social del carrer Major núm. 54, el dia 2 de gener de 1994, dos dies després de l'incendi, a la que van assistir delegacions de les següent entitats: Associació d'Amics de l'Òpera de Sabadell, Associació Orquestra Sant Cugat, Cercle Italianista Giuseppe Verdi, Associació d'Amics Wagnerians, Associació d'Amics de Mozart, Associació d'Amics de les Veus Joves i Òpera de Cambra de Catalunya. Es va decidir en aquella reunió, organitzar, òbviament de forma totalment desinteressada, i sota el lema "Entre tots, l'alçarem", davant la façana del Liceu, a La Rambla, cada dissabte al migdia, breus recitals lírics de mitja hora de duració en suport a la reconstrucció del Liceu. Es va decidir no recaptar mai fons ni acceptar donatius econòmics de cap mena. Es va decidir treballar pels intangibles, és a dir, per donar suport moral a la seva reconstrucció mitjançant la música i el cant líric, per tal de demostrar a tothom, polítics i ciutadania en general, que l'afició per l'òpera a Catalunya, destinatària en última instància del nou Liceu, afició que justificava la forta inversió econòmica necessària per a la seva reconstrucció com a teatre d'òpera, era molt forta i era constant: des de 1750 sempre hi havia hagut temporades regulars ininterrompudes d'òpera a la ciutat de Barcelona. Dos dies després es va realitzar a Sabadell la reunió en la que aquesta Coordinadora es va constituir formalment i es va decidir triar com a portaveu de la mateixa a Roger Alier, estudiós de la implantació i consolidació de l'òpera a Catalunya des del segle XVIII, doctor en història, professor d'història de l'òpera de la Universitat de Barcelona, conferenciant i divulgador operístic i crític d'òpera de La Vanguardia. Des del dissabte 19 de febrer de 1994, data en la que es va realitzar aquesta fotografia, fins el dissabte 10 de juliol de 1999, quan va tenir lloc, a les 12h. del migdia a La Rambla davant el Gran Teatre del Liceu el darrer recital Pro Liceu, que va cloure aquesta campanya mai interrompuda, ni tan sols els estius, ni quan va ploure en dissabte al migdia (només va passar en quatre ocasions i el recital es va fer dintre els porxos del Liceu) van tenir lloc 283 recitals. Es va voler coure la campanya amb l'actuació del mateix cor que la va inaugurar el 1994, el Cor de l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell, i amb l’actuació del Cor del Gran Teatre del Liceu. Es va voler dedicar aquest darrer recital al Teatro La Fenice di Venezia, que va patir un greu incendi el 1996 i es trobava llavors encara en restauració. Per aquests recitals van passar, tots òbviament de forma desinteressada, així com també els organitzadors, des de joves estudiants de cant i joves pianistes acompanyants provinents de tots els conservatoris de Catalunya i d'Espanya, a agrupacions corals d’arreu, fins a cantants lírics professionals ja consagrats molt destacats com, entre molts d'altres, Bianca Berini, Enzo Dara, Joan Pons o Josep Carreras, que va voler participar, a petició pròpia, en aquesta campanya l'octubre de 1994, en un recital històric que va aplegar, segons la guàrdia urbana, més de quatre mil persones davant el Liceu. Amb el lema d’aquests recitals “Entre tots, l’alçarem”, es va voler donar suport cívic constant a la reconstrucció, que va passar per moments difícils, i simbolitzar amb ells el rigor i la constància de la societat catalana en la defensa, sobretot en els moments d’adversitat, del seus referents culturals, com ho és el Gran Teatre del Liceu.

Amics de l'Òpera de l'Hospitalet. Coordinadora d'Entitats Pro Liceu.

Després del devastador incendi del Liceu, l'Associació d'Amics de l'Òpera de L'Hospitalet, va convocar una reunió al seu local social del carrer Major núm. 54, el dia 2 de gener de 1994, dos dies després de l'incendi, a la que van assistir delegacions de les següent entitats: Associació d'Amics de l'Òpera de Sabadell, Associació Orquestra Sant Cugat, Cercle Italianista Giuseppe Verdi, Associació d'Amics Wagnerians, Associació d'Amics de Mozart, Associació d'Amics de les Veus Joves i Òpera de Cambra de Catalunya. Es va decidir en aquella reunió, organitzar, òbviament de forma totalment desinteressada, i sota el lema "Entre tots, l'alçarem", davant la façana del Liceu, a La Rambla, cada dissabte al migdia, breus recitals lírics de mitja hora de duració en suport a la reconstrucció del Liceu. Es va decidir no recaptar mai fons ni acceptar donatius econòmics de cap mena. Es va decidir treballar pels intangibles, és a dir, per donar suport moral a la seva reconstrucció mitjançant la música i el cant líric, per tal de demostrar a tothom, polítics i ciutadania en general, que l'afició per l'òpera a Catalunya, destinatària en última instància del nou Liceu, afició que justificava la forta inversió econòmica necessària per a la seva reconstrucció com a teatre d'òpera, era molt forta i era constant: des de 1750 sempre hi havia hagut temporades regulars ininterrompudes d'òpera a la ciutat de Barcelona. Dos dies després es va realitzar a Sabadell la reunió en la que aquesta Coordinadora es va constituir formalment i es va decidir triar com a portaveu de la mateixa a Roger Alier, estudiós de la implantació i consolidació de l'òpera a Catalunya des del segle XVIII, doctor en història, professor d'història de l'òpera de la Universitat de Barcelona, conferenciant i divulgador operístic i crític d'òpera de La Vanguardia. L'endemà d'aquesta reunió a Sabadell, la Coordinadora va demanar una reunió amb el director general del Liceu, Sr. Josep Caminal, reunió que va ser convocada immediatament per ell i a la que van assistir Roger Alier, Mirna lacambra, Joan Piera i Artur Arranz. Es va decidir encarregar una pancarta en la que figuraria el lema dels recitals, "Entre tots, l'alçarem" i en la que es recordaria també que el 1997 es compliria el cent cinquantè Aniversari de la creació del Gran Teatre del Liceu, data en la que es pretenia la reobertura del nou Liceu. Aquesta pancarta va ser col·locada a sota un dels porxos del Liceu i allà es va mantenir fins la inauguració del nou Liceu el 1999. La fotografia recull aquest moment, que va tenir lloc a inicis de febrer de 1994. Josep Caminal va demanar també als escenògrafs Castells de Cardedeu la realització d'un teatrí amb un paravent, que encertadament simbolitzava un teló baixat on hi figurava escrit també el lema de la Coordinadora, "Entre tots, l'alçarem", per tal que el soroll de la circulació dels vehicles de baixada per la Rambla no destorbés la realització del recitals, teatrí preciós que es escenògrafs Castells van realitzar de manera desinteressada poc després i que que cada matí de dissabte muntaven els operaris del Liceu per tal que poguessin tenir lloc els recitals pro Liceu del migdia. Es guardava al vestíbul del teatre. El piano que es feia servir als recitals era un esplèndid i nou piano elèctric Kurzweil que va cedir desinteressadament Pianos Alberdi. Les flors que s'entregaven cada dissabte als cantants i pianistes participants van ser cedides, sempre puntualment, pels floristes de La Rambla, a instàncies de Miquel Pallés, de l'emblemàtica parada de la Rambla Flors Carolina. Des del l'inici de febrer de 1994, data en la que es va realitzar aquesta fotografia, fins el dissabte 10 de juliol de 1999, quan va tenir lloc, a les 12h. del migdia a La Rambla davant el Gran Teatre del Liceu el darrer recital Pro Liceu, dia que va cloure aquesta campanya mai interrompuda, ni tan sols els estius, ni quan va ploure en dissabte al migdia (només va passar en quatre ocasions i el recital es va fer dintre els porxos del Liceu) van tenir lloc 283 recitals, que van agrupar cada dissabte a les 12h. una gran quantitat de públic fidel que els seguia amb interès, Es va voler coure la campanya amb l'actuació del mateix cor que la va inaugurar el 1994, el Cor de l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell, i amb l’actuació del Cor del Gran Teatre del Liceu. Es va voler dedicar aquest darrer recital al Teatro La Fenice di Venezia, que va patir un greu incendi el 1996 i es trobava llavors encara en restauració. Els organitzadors i els cantants i pianistes d'aquests recitals van participar en ells, òbviament, de forma desinteressada. Van passar per aquell teatrí des de joves estudiants de cant i joves pianistes acompanyants provinents de tots els conservatoris de Catalunya i d'Espanya, a agrupacions corals d’arreu, fins a cantants lírics professionals ja consagrats molt destacats com, entre molts d'altres, Bianca Berini, Enzo Dara, Joan Pons o Josep Carreras, que va voler participar, a petició pròpia, en aquesta campanya l'octubre de 1994, en un recital històric que va aplegar, segons la guàrdia urbana, més de quatre mil persones davant el Liceu. Amb el lema d’aquests recitals “Entre tots, l’alçarem”, es va voler donar suport cívic constant a la reconstrucció, que va passar per moments difícils, i simbolitzar amb ells el rigor i la constància de la societat catalana en la defensa, sobretot en els moments d’adversitat, del seus referents culturals, com ho és el Gran Teatre del Liceu.

Amics de l'Òpera de l'Hospitalet. Coordinadora d'Entitats Pro Liceu.

A la fotografia, l'actor Enric Majó llegint el manifest en defensa de la reconstrucció del Liceu de la Coordinadora d'Entitats Pro Liceu amb el lema "Entre tots, l'alçarem", que s'observa escrit a sobre del teló pintat del paravent al teatrí, realitzat desinteressadament pels escenògrafs Castells de Cardedeu, que cada matí de dissabte muntaven els operaris del Liceu per tal que poguessin tenir lloc els recitals pro liceu del migdia. Està acompanyat, a la seva esquerra, per l'historiador Joan Fuster i Sobrepera, llavors, el 1995, regidor de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona i Diputat de Cultura de la Diputació de Barcelona. Darrerra d'Enric Majó està situat el portaveu de la Coordinadora, Roger Alier, i darrera de Joan Fuster es veu a Artur Arranz, amb els braços creuats, al fons, a la dreta de la imatge, responsable i co-organitzador dels recitals, membre de la Junta directiva de l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet. Després del devastador incendi del Liceu, l'Associació d'Amics de l'Òpera de L'Hospitalet, va convocar una reunió al seu local social del carrer Major núm. 54, el dia 2 de gener de 1994, dos dies després de l'incendi, a la que van assistir delegacions de les següent entitats: Associació d'Amics de l'Òpera de Sabadell, Associació Orquestra Sant Cugat, Cercle Italianista Giuseppe Verdi, Associació d'Amics Wagnerians, Associació d'Amics de Mozart, Associació d'Amics de les Veus Joves i Òpera de Cambra de Catalunya. Es va decidir en aquella reunió, organitzar, òbviament de forma totalment desinteressada, i sota el lema "Entre tots, l'alçarem", davant la façana del Liceu, a La Rambla, cada dissabte al migdia, breus recitals lírics de mitja hora de duració en suport a la reconstrucció del Liceu. Es va decidir no recaptar mai fons ni acceptar donatius econòmics de cap mena. Es va decidir treballar pels intangibles, és a dir, per donar suport moral a la seva reconstrucció mitjançant la música i el cant líric, per tal de demostrar a tothom, polítics i ciutadania en general, que l'afició per l'òpera a Catalunya, destinatària en última instància del nou Liceu, afició que justificava la forta inversió econòmica necessària per a la seva reconstrucció com a teatre d'òpera, era molt forta i era constant: des de 1750 sempre hi havia hagut temporades regulars ininterrompudes d'òpera a la ciutat de Barcelona. Dos dies després es va realitzar a Sabadell la reunió en la que aquesta Coordinadora es va constituir formalment i es va decidir triar com a portaveu de la mateixa a Roger Alier, estudiós de la implantació i consolidació de l'òpera a Catalunya des del segle XVIII, doctor en història, professor d'història de l'òpera de la Universitat de Barcelona, conferenciant i divulgador operístic i crític d'òpera de La Vanguardia. Des del dissabte 19 de febrer de 1994, data en la que es va realitzar aquesta fotografia, fins el dissabte 10 de juliol de 1999, quan va tenir lloc, a les 12h. del migdia a La Rambla davant el Gran Teatre del Liceu el darrer recital Pro Liceu, que va cloure aquesta campanya mai interrompuda, ni tan sols els estius, ni quan va ploure en dissabte al migdia (només va passar en quatre ocasions i el recital es va fer dintre els porxos del Liceu) van tenir lloc 283 recitals. Es va voler coure la campanya amb l'actuació del mateix cor que la va inaugurar el 1994, el Cor de l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell, i amb l’actuació del Cor del Gran Teatre del Liceu. Es va voler dedicar aquest darrer recital al Teatro La Fenice di Venezia, que va patir un greu incendi el 1996 i es trobava llavors encara en restauració. Per aquests recitals van passar, tots òbviament de forma desinteressada, així com també els organitzadors, des de joves estudiants de cant i joves pianistes acompanyants provinents de tots els conservatoris de Catalunya i d'Espanya, a agrupacions corals d’arreu, fins a cantants lírics professionals ja consagrats molt destacats com, entre molts d'altres, Bianca Berini, Enzo Dara, Joan Pons o Josep Carreras, que va voler participar, a petició pròpia, en aquesta campanya l'octubre de 1994, en un recital històric que va aplegar, segons la guàrdia urbana, més de quatre mil persones davant el Liceu. Amb el lema d’aquests recitals “Entre tots, l’alçarem”, es va voler donar suport cívic constant a la reconstrucció, que va passar per moments difícils, i simbolitzar amb ells el rigor i la constància de la societat catalana en la defensa, sobretot en els moments d’adversitat, del seus referents culturals, com ho és el Gran Teatre del Liceu.

Joan Piera i Creixells

Nascut a l'Hospitalet el 1933 i veí de sempre del barri Centre, en Joan Piera ha estat una persona sempre fortament implicada amb la cultura de la seva ciutat. Va estar implicat de jove en el mon del cinema amateur de la ciutat en pel·lícules filmades pel seu amic Jaume Campreciós, que amb els anys seria propietari de la gran majoria de cinemes de la ciutat. Dissenyador i impressor d'ofici, la crisi econòmica li va obligar a tancar la seva empresa i va entrar a treballar, com a funcionari després de superar unes oposicions, com a administratiu de l'Aula de Cultura Sanfeliu, dirigida en els seus inicis der Antoni Mataix. Quan aquest va deixar l'Aula per passar a ser el director del Centre de Normalització lingüística de l'Hospitalet, en Joan Piera va passar a ser el director de l'Aula. des d'on va en Després d'un any organitzant recitals lírics mensuals d'òpera a l'Aula de Cultura Sanfeliu, i motivat per la gran afluència de públic que hi assistia, l'Organisme Autònom Municipal de Cultura va arribar a un acord amb el Centre Cultural que La Caixa va obrir a la Rambla Just Oliveras, on es va traslladar la històrica biblioteca que aquesta institució va obrir en els anys quaranta del s. XX al carrer Baró de Maldà, per tal de poder traslladar, a la Sala d'Actes d'aquest Centre Cultural, aquests recitals lírics, que es van continuar organitzant i contractant des de l'Aula de Cultura Sanfeliu, dirigida llavors per Joan Piera i Creixells, iniciador d'aquest projecte. Passat un parell d'anys, el 1991, aquest centre va passar a ser municipal: la biblioteca va ser reconvertida en Aules d'estudi pels estudiants de l'Hospitalet i el seu fons va ser traslladat i integrat al fons de la llavors recentment inaugurada Biblioteca Central de L'Hospitalet, situada a restaurada masia de Can Sumarro, que va ser cedida al municipi per la família Prats a finals dels anys setanta del s.XX amb la condició que fos transformada en un centre cultural o assistencial. La Sala d'actes d'aquest Centre Cultural de La Caixa, que el Cine Club l'Hospitalet havia fet servir durant un temps per les seves projeccions, va ser reconvertida en l'Auditori Barradas i juntament amb la Sala d'Exposicions, va passar a ser gestionada directament per l'Ajuntament, que va nomenar la funcionària Loli Sánchez com a directora de programació. L'auditori va ser batejat amb aquest nom en homenatge al pintor uruguaià Rafael Barradas que, als anys trenta del s. XX va viure a l'Hospitalet Centre, on va crear una famosa tertúlia, "l'Ateneïllo", per on van passar destacades personalitats del món cultural barceloní del moment. L'any 1988 va ser creada, al caliu d'aquests exitosos recitals, a l'Aula de Cultura Sanfeliu i apadrinada per la soprano Mirna Lacambra, presidenta de l'Associació d'Amics de l'Òpera de Sabadell, entitat creada cinc anys abans, l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet, liderada pel director de l'Aula de Cultura Sanfeliu en Joan Piera i Creixells amb l'ajut de diversos hospitalencs amants de la lírica com a membres de la seva inicial Junta Directiva, com Josep Maria Valero, Jaume Cardona, Albert Amat i Artur Arranz. Posteriorment es van afegir a la Junta Emília Olivé Vidal i David Puig i Almató. Aquesta associació signaria poc després de la seva constitució un conveni amb l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de l'Hospitalet, de la que era regidor llavors Amadeu Juan i Prat, per tal de fer-se càrrec de la programació i organització d'aquests recitals, que cada cop van anar guanyant més públic i incidència en el panorama operístic català. Posteriorment l'entitat es va constituir també com a delegació de Joventuts Musicals a l'Hospitalet.

Diferents edicions mostra de noves veus. Amics de l'Òpera de l'Hospitalet

La Mostra Noves Veus, va ser un esdeveniment anual organitzat per l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet, del que es van realitzar diverses edicions, que sempre es va definir com a "aparador de cant de l'Hospitalet", per a diferenciar-lo clarament d'un concurs amb premis, en el que el que s'oferia als joves intèrprets, alguns encara estudiant cant, era una primera possibilitat de ser valorats, tant pel públic com per un jurat especialitzat, que emetia les seves opinions de forma absolutament discreta en un sobre tancat que era entregat a cada participant. En la primera edició no hi havia ni tan sols una taula específica pel jurat, que es trobava barrejat entre el públic. Aquestes Mostres van comptar sempre amb una gran afluència de públic, que omplia gairebé sempre l'Auditori Barradas. A la fotografia, Jorge Romero, pianista acompanyant i la soprano Maribel Ortega. Nascuda a Jerez de la Frontera (Cadis) es titula a Cant per la Guildhall School of Music and Drama de Londres i al Conservatori Superior de Música del Liceu amb Enriqueta Tarrés. Guanyadora de nombrosos concursos lírics i beques, comença la seva carrera, pocs anys després de la seva participació en la Mostra de Noves Veus de l'Hospitalet, amb el rol de Norma a les funcions de 2006 d'aquesta òpera de Bellini organitzades per l'Associació d'Amics de l'Òpera de Sabadell, i des d'aleshores ha interpretat la majoria dels rols protagonistes verdians i puccinians del repertori líric dramàtic tant a Catalunya i Espanya com a l'estranger.

Diferents edicions mostra de noves veus. Amics de l'Òpera de l'Hospitalet

La Mostra Noves Veus, va ser un esdeveniment anual organitzat per l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet, del que es van realitzar diverses edicions, que sempre es va definir com a "aparador de cant de l'Hospitalet", per a diferenciar-lo clarament d'un concurs amb premis, en el que el que s'oferia als joves intèrprets, alguns encara estudiant cant, era una primera possibilitat de ser valorats, tant pel públic com per un jurat especialitzat, que emetia les seves opinions de forma absolutament discreta en un sobre tancat que era entregat a cada participant. En la primera edició no hi havia ni tan sols una taula específica pel jurat, que es trobava barrejat entre el públic. Aquestes Mostres van comptar sempre amb una gran afluència de públic, que omplia gairebé sempre l'Auditori Barradas. A la fotografia, la soprano Mirna Lacambra, essent entrevistada i enregistrada per la televisió de l'Hospitalet, saludant la primera edició de la Mostra Noves Veus de l'Hospitalet. Presidenta-fundadora de l'Associació d'Amics de l'Òpera de Sabadell, entitat creada el 1985, cinc anys abans que l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet, de la que ella va ser nomenada honoríficament padrina, va ser fundadora també del Circuit Òpera a Catalunya, de l'Orquerstra Simfònica del Vallès i, juntament amb l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet, de la Coordinadora d'Entitats Pro Liceu, entitat que va organitzar, de forma ininterrompuda, durant 285 dissabtes, de 1994 a 1999, breus recitals lírics al migdia a La Rambla, davant la façana del Liceu quan aquest emblemàtic teatre va ser devorat per les flames el gener de 1994, en suport a la seva reconstrucció.

Diferents edicions mostra de noves veus. Amics de l'Òpera de l'Hospitalet

La Mostra Noves Veus, va ser un esdeveniment anual organitzat per l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet, del que es van realitzar diverses edicions, que sempre es va definir com a "aparador de cant de l'Hospitalet", per a diferenciar-lo clarament d'un concurs amb premis, en el que el que s'oferia als joves intèrprets, alguns encara estudiant cant, era una primera possibilitat de ser valorats, tant pel públic com per un jurat especialitzat, que emetia les seves opinions de forma absolutament discreta en un sobre tancat que era entregat a cada participant. En la primera edició no hi havia ni tan sols una taula específica pel jurat, que es trobava barrejat entre el públic. Aquestes Mostres van comptar sempre amb una gran afluència de públic, que omplia gairebé sempre l'Auditori Barradas.

Diferents edicions mostra de noves veus. Amics de l'Òpera de l'Hospitalet

La Mostra Noves Veus, va ser un esdeveniment anual organitzat per l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet, del que es van realitzar diverses edicions, que sempre es va definir com a "aparador de cant de l'Hospitalet", per a diferenciar-lo clarament d'un concurs amb premis, en el que el que s'oferia als joves intèrprets, alguns encara estudiant cant, era una primera possibilitat de ser valorats, tant pel públic com per un jurat especialitzat, que emetia les seves opinions de forma absolutament discreta en un sobre tancat que era entregat a cada participant. En la primera edició no hi havia ni tan sols una taula específica pel jurat, que es trobava barrejat entre el públic. Aquestes Mostres van comptar sempre amb una gran afluència de públic, que omplia gairebé sempre l'Auditori Barradas. A la fotografia, el llicenciat en Història de l'art, promotor d'espectacles, musicòleg, periodista musical i comunicador Frederic Sesé i Roger Alier, estudiós de la implantació i consolidació de l'òpera a Catalunya des del segle XVIII, doctor en història, professor d'història de l'òpera de la Universitat de Barcelona i crític d'òpera de La Vanguardia, molt vinculats els dos a l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet, presentant i saludant, respectivament, la primera edició de la Mostra de Noves Veus de l'Hospitalet.

Diferents edicions mostra de noves veus. Amics de l'Òpera de l'Hospitalet

La Mostra Noves Veus, va ser un esdeveniment anual organitzat per l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet, del que es van realitzar diverses edicions, que sempre es va definir com a "aparador de cant de l'Hospitalet", per a diferenciar-lo clarament d'un concurs amb premis, en el que el que s'oferia als joves intèrprets, alguns encara estudiant cant, era una primera possibilitat de ser valorats, tant pel públic com per un jurat especialitzat, que emetia les seves opinions de forma absolutament discreta en un sobre tancat que era entregat a cada participant. En la primera edició no hi havia ni tan sols una taula específica pel jurat, que es trobava barrejat entre el públic. Aquestes Mostres van comptar sempre amb una gran afluència de públic, que omplia gairebé sempre l'Auditori Barradas. A la fotografia les cantants i els dos cantants a l'escenari amb els membres de l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet Josep Manuel López i Joan Piera, que s'adreçaven al públic.

Amics de l'Òpera de l'Hospitalet. Participants la Mostra de Noves Veus.

La Mostra Noves Veus, va ser un esdeveniment anual organitzat per l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet, del que es van realitzar diverses edicions, que sempre es va definir com a "aparador de cant de l'Hospitalet", per a diferenciar-lo clarament d'un concurs amb premis, en el que el que s'oferia als joves intèrprets, alguns encara estudiant cant, era una primera possibilitat de ser valorats, tant pel públic com per un jurat especialitzat, que emetia les seves opinions de forma absolutament discreta en un sobre tancat que era entregat a cada participant. En la primera edició no hi havia ni tan sols una taula específica pel jurat, que es trobava barrejat entre el públic. Aquestes Mostres van comptar sempre amb una gran afluència de públic, que omplia gairebé sempre l'Auditori Barradas.

Amics de l'Òpera de l'Hospitalet. Participants la Mostra de Noves Veus.

La Mostra Noves Veus, va ser un esdeveniment anual organitzat per l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet, del que es van realitzar diverses edicions, que sempre es va definir com a "aparador de cant de l'Hospitalet", per a diferenciar-lo clarament d'un concurs amb premis, en el que el que s'oferia als joves intèrprets, alguns encara estudiant cant, era una primera possibilitat de ser valorats, tant pel públic com per un jurat especialitzat, que emetia les seves opinions de forma absolutament discreta en un sobre tancat que era entregat a cada participant. En la primera edició no hi havia ni tan sols una taula específica pel jurat, que es trobava barrejat entre el públic. Aquestes Mostres van comptar sempre amb una gran afluència de públic, que omplia gairebé sempre l'Auditori Barradas.

Primer recital a l'Auditori Barradas. Amics de l'Òpera de l'Hospitalet

Després d'un any organitzant recitals lírics mensuals d'òpera a l'Aula de Cultura Sanfeliu, i motivat per la gran afluència de públic que hi assistia, l'Organisme Autònom Municipal de Cultura va arribar a un acord amb el Centre Cultural que La Caixa va obrir a la Rambla Just Oliveras, on es va traslladar la històrica biblioteca que aquesta institució va obrir en els anys quaranta del s. XX al carrer Baró de Maldà, per tal de poder traslladar, a la Sala d'Actes d'aquest Centre Cultural, aquests recitals lírics, que es van continuar organitzant i contractant des de l'Aula de Cultura Sanfeliu, dirigida llavors per Joan Piera i Creixells, iniciador d'aquest projecte. Passat un parell d'anys, el 1991, aquest centre va passar a ser municipal: la biblioteca va ser reconvertida en Aules d'estudi pels estudiants de l'Hospitalet i el seu fons va ser traslladat i integrat al fons de la llavors recentment inaugurada Biblioteca Central de L'Hospitalet, situada a restaurada masia de Can Sumarro, que va ser cedida al municipi per la família Prats a finals dels anys setanta del s.XX amb la condició que fos transformada en un centre cultural o assistencial. La Sala d'actes d'aquest Centre Cultural de La Caixa, que el Cine Club l'Hospitalet havia fet servir durant un temps per les seves projeccions, va ser reconvertida en l'Auditori Barradas i juntament amb la Sala d'Exposicions, va passar a ser gestionada directament per l'Ajuntament, que va nomenar la funcionària Loli Sánchez com a directora de programació. L'auditori va ser batejat amb aquest nom en homenatge al pintor uruguaià Rafael Barradas que, als anys trenta del s. XX va viure a l'Hospitalet Centre, on va crear una famosa tertúlia, "l'Ateneïllo", per on van passar destacades personalitats del món cultural barceloní del moment. L'any 1990 va ser creada, al caliu d'aquests exitosos recitals, a l'Aula de Cultura Sanfeliu i apadrinada per la soprano Mirna Lacambra, presidenta de l'Associació d'Amics de l'Òpera de Sabadell, entitat creada cinc anys abans, l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet, liderada pel director de l'Aula de Cultura Sanfeliu en Joan Piera i Creixells amb l'ajut de diversos hospitalencs amants de la lírica com a membres de la seva inicial Junta Directiva, com Josep Maria Valero, Jaume Cardona, Albert Amat i Artur Arranz. Aquesta associació signaria poc després de la seva constitució un conveni amb l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de l'Hospitalet, de la que era regidor llavors Amadeu Juan i Prat, per tal de fer-se càrrec de la programació i organització d'aquests recitals, que cada cop van anar guanyant més públic i incidència en el panorama operístic català. A la fotografia, Rosa Maria Ysàs, mezzosoprano, habitual llavors als repartiments del Gran Teatre del Liceu, acompanyada al piano pel compositor i director d'orquestra Miquel Ortega, llavors pianista correpetidor del Gran Teatre del Liceu.

Primer recital a l'Auditori Barradas. Amics de l'Òpera de l'Hospitalet

Després d'un any organitzant recitals lírics mensuals d'òpera a l'Aula de Cultura Sanfeliu, i motivat per la gran afluència de públic que hi assistia, l'Organisme Autònom Municipal de Cultura va arribar a un acord amb el Centre Cultural que La Caixa va obrir a la Rambla Just Oliveras, on es va traslladar la històrica biblioteca que aquesta institució va obrir en els anys quaranta del s. XX al carrer Baró de Maldà, per tal de poder traslladar, a la Sala d'Actes d'aquest Centre Cultural, aquests recitals lírics, que es van continuar organitzant i contractant des de l'Aula de Cultura Sanfeliu, dirigida llavors per Joan Piera i Creixells, iniciador d'aquest projecte. Passat un parell d'anys, el 1991, aquest centre va passar a ser municipal: la biblioteca va ser reconvertida en Aules d'estudi pels estudiants de l'Hospitalet i el seu fons va ser traslladat i integrat al fons de la llavors recentment inaugurada Biblioteca Central de L'Hospitalet, situada a restaurada masia de Can Sumarro, que va ser cedida al municipi per la família Prats a finals dels anys setanta del s.XX amb la condició que fos transformada en un centre cultural o assistencial. La Sala d'actes d'aquest Centre Cultural de La Caixa, que el Cine Club l'Hospitalet havia fet servir durant un temps per les seves projeccions, va ser reconvertida en l'Auditori Barradas i juntament amb la Sala d'Exposicions, va passar a ser gestionada directament per l'Ajuntament, que va nomenar la funcionària Loli Sánchez com a directora de programació. L'auditori va ser batejat amb aquest nom en homenatge al pintor uruguaià Rafael Barradas que, als anys trenta del s. XX va viure a l'Hospitalet Centre, on va crear una famosa tertúlia, "l'Ateneïllo", per on van passar destacades personalitats del món cultural barceloní del moment. L'any 1990 va ser creada, al caliu d'aquests exitosos recitals, a l'Aula de Cultura Sanfeliu i apadrinada per la soprano Mirna Lacambra, presidenta de l'Associació d'Amics de l'Òpera de Sabadell, entitat creada cinc anys abans, l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet, liderada pel director de l'Aula de Cultura Sanfeliu en Joan Piera i Creixells amb l'ajut de diversos hospitalencs amants de la lírica com a membres de la seva inicial Junta Directiva, com Josep Maria Valero, Jaume Cardona, Albert Amat i Artur Arranz. Aquesta associació signaria poc després de la seva constitució un conveni amb l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de l'Hospitalet, de la que era regidor llavors Amadeu Juan i Prat, per tal de fer-se càrrec de la programació i organització d'aquests recitals, que cada cop van anar guanyant més públic i incidència en el panorama operístic català. A la fotografia, Francesca Roig, soprano i després reconeguda professora de cant.

Amics de l'Òpera de l'Hospitalet. Auditori Barradas. Públic assistent a la primera edició de la Mostra de Noves Veus

La Mostra Noves Veus, va ser un esdeveniment anual organitzat per l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet, del que es van realitzar diverses edicions, que sempre es va definir com a "aparador de cant de l'Hospitalet", per a diferenciar-lo clarament d'un concurs amb premis, en el que el que s'oferia als joves intèrprets, alguns encara estudiant cant, era una primera possibilitat de ser valorats, tant pel públic com per un jurat especialitzat, que emetia les seves opinions de forma absolutament discreta en un sobre tancat que era entregat a cada participant. En la primera edició no hi havia ni tan sols una taula específica pel jurat, que es trobava barrejat entre el públic. S'observa la gran afluència de públic que acudia a aquetes Mostres, que omplia gairebé sempre l'Auditori Barradas.

Amics de l'Òpera de l'Hospitalet. Pimpinone, de G.P. Telemann

De vegades l'associació d'Amics de l'òpera de l'Hospitalet organitzava funcions especials i es representaven òperes de petit format, com va ser el cas de Pimpinone, de G. P. Telemann, en versió catalana de Viviana Salisi o semiescenificades, com va ser el cas de El rapte en el serrall, de W.A. Mozart, cantada també en català,, en traducció de Roger Alier, que va ser una de les òperes programades a la Temporada d'Òpera en Català que van tenir lloc al Teatre Principal de Barcelona els anys 1997 i 1998, que va ser dirigides per Artur Arranz i Roger Alier. A la fotografia, Tina Gorina, soprano i Josep Pieres, baix, els cantants que interpretàven els dos únics rols d'aquesta breu obra còmica, un home madur, esquerp, solter i molt ric que serà seduït per la seva jove, guapa i encantadora criada, que passarà de criada a senyora de la casa un cop casada amb ell. Va ser estrenada a l'Òpera d'Hamburg el 1725, i comparteix idèntic argument amb la també breu òpera buffa italiana La serva padrona, de G. B. Pergolesi, estrenada al Teatro San Bartolomeo de Napols el1733.

Amics de l'Òpera de l'Hospitalet. Pimpinone, de G.P. Telemann

De vegades l'associació d'Amics de l'òpera de l'Hospitalet organitzava funcions especials i es representaven òperes de petit format, com va ser el cas de Pimpinone, de G. P. Telemann, en versió catalana de Viviana Salisi o semiescenificades, com va ser el cas de El rapte en el serrall, de W.A. Mozart, cantada també en català,, en traducció de Roger Alier, que va ser una de les òperes programades a la Temporada d'Òpera en Català que van tenir lloc al Teatre Principal de Barcelona els anys 1997 i 1998, que va ser dirigides per Artur Arranz i Roger Alier. A la fotografia, Tina Gorina, soprano i Josep Pieres, baix, els cantants que interpretàven els dos únics rols d'aquesta breu obra còmica, un home madur, esquerp, solter i molt ric que serà seduït per la seva jove, guapa i encantadora criada, que passarà de criada a senyora de la casa un cop casada amb ell. Va ser estrenada a l'Òpera d'Hamburg el 1725, i comparteix idèntic argument amb la també breu òpera buffa italiana La serva padrona, de G. B. Pergolesi, estrenada al Teatro San Bartolomeo de Napols el1733.

Amics de l'Òpera de l'Hospitalet. Pimpinone, de G.P. Telemann

De vegades l'associació d'Amics de l'òpera de l'Hospitalet organitzava funcions especials i es representaven òperes de petit format, com va ser el cas de Pimpinone, de G. P. Telemann, en versió catalana de Viviana Salisi o semiescenificades, com va ser el cas de El rapte en el serrall, de W.A. Mozart, cantada també en català,, en traducció de Roger Alier, que va ser una de les òperes programades a la Temporada d'Òpera en Català que van tenir lloc al Teatre Principal de Barcelona els anys 1997 i 1998, que va ser dirigides per Artur Arranz i Roger Alier. A la fotografia, Tina Gorina, soprano i Josep Pieres, baix, els cantants que interpretàven els dos únics rols d'aquesta breu obra còmica, un home madur, esquerp, solter i molt ric que serà seduït per la seva jove, guapa i encantadora criada, que passarà de criada a senyora de la casa un cop casada amb ell. Va ser estrenada a l'Òpera d'Hamburg el 1725, i comparteix idèntic argument amb la també breu òpera buffa italiana La serva padrona, de G. B. Pergolesi, estrenada al Teatro San Bartolomeo de Napols el1733.

Amics de l'Òpera de l'Hospitalet. Pimpinone, de G.P. Telemann

De vegades l'associació d'Amics de l'òpera de l'Hospitalet organitzava funcions especials i es representaven òperes de petit format, com va ser el cas de Pimpinone, de G. P. Telemann, en versió catalana de Viviana Salisi o semiescenificades, com va ser el cas de El rapte en el serrall, de W.A. Mozart, cantada també en català,, en traducció de Roger Alier, que va ser una de les òperes programades a la Temporada d'Òpera en Català que van tenir lloc al Teatre Principal de Barcelona els anys 1997 i 1998, que va ser dirigides per Artur Arranz i Roger Alier. A la fotografia, Tina Gorina, soprano i Josep Pieres, baix, els cantants que interpretàven els dos únics rols d'aquesta breu obra còmica, un home madur, esquerp, solter i molt ric que serà seduït per la seva jove, guapa i encantadora criada, que passarà de criada a senyora de la casa un cop casada amb ell. Va ser estrenada a l'Òpera d'Hamburg el 1725, i comparteix idèntic argument amb la també breu òpera buffa italiana La serva padrona, de G. B. Pergolesi, estrenada al Teatro San Bartolomeo de Napols el1733.

Amics de l'Òpera de l'Hospitalet. Pimpinone, de G.P. Telemann

De vegades l'associació d'Amics de l'òpera de l'Hospitalet organitzava funcions especials i es representaven òperes de petit format, com va ser el cas de Pimpinone, de G. P. Telemann, en versió catalana de Viviana Salisi o semiescenificades, com va ser el cas de El rapte en el serrall, de W.A. Mozart, cantada també en català,, en traducció de Roger Alier, que va ser una de les òperes programades a la Temporada d'Òpera en Català que van tenir lloc al Teatre Principal de Barcelona els anys 1997 i 1998, que va ser dirigides per Artur Arranz i Roger Alier. A la fotografia, Tina Gorina, soprano i Josep Pieres, baix, els cantants que interpretàven els dos únics rols d'aquesta breu obra còmica, un home madur, esquerp, solter i molt ric que serà seduït per la seva jove, guapa i encantadora criada, que passarà de criada a senyora de la casa un cop casada amb ell. Va ser estrenada a l'Òpera d'Hamburg el 1725, i comparteix idèntic argument amb la també breu òpera buffa italiana La serva padrona, de G. B. Pergolesi, estrenada al Teatro San Bartolomeo de Napols el1733.

Amics de l'Òpera de l'Hospitalet. Pimpinone, de G.P. Telemann

De vegades l'associació d'Amics de l'òpera de l'Hospitalet organitzava funcions especials i es representaven òperes de petit format, com va ser el cas de Pimpinone, de G. P. Telemann, en versió catalana de Viviana Salisi o semiescenificades, com va ser el cas de El rapte en el serrall, de W.A. Mozart, cantada també en català,, en traducció de Roger Alier, que va ser una de les òperes programades a la Temporada d'Òpera en Català que van tenir lloc al Teatre Principal de Barcelona els anys 1997 i 1998, que va ser dirigides per Artur Arranz i Roger Alier. A la fotografia, Tina Gorina, soprano i Josep Pieres, baix, els cantants que interpretàven els dos únics rols d'aquesta breu obra còmica, un home madur, esquerp, solter i molt ric que serà seduït per la seva jove, guapa i encantadora criada, que passarà de criada a senyora de la casa un cop casada amb ell. Va ser estrenada a l'Òpera d'Hamburg el 1725, i comparteix idèntic argument amb la també breu òpera buffa italiana La serva padrona, de G. B. Pergolesi, estrenada al Teatro San Bartolomeo de Napols el1733.

Amics de l'Òpera de l'Hospitalet. Pimpinone, de G.P. Telemann

De vegades l'associació d'Amics de l'òpera de l'Hospitalet organitzava funcions especials i es representaven òperes de petit format, com va ser el cas de Pimpinone, de G. P. Telemann, en versió catalana de Viviana Salisi o semiescenificades, com va ser el cas de El rapte en el serrall, de W.A. Mozart, cantada també en català,, en traducció de Roger Alier, que va ser una de les òperes programades a la Temporada d'Òpera en Català que van tenir lloc al Teatre Principal de Barcelona els anys 1997 i 1998, que va ser dirigides per Artur Arranz i Roger Alier. A la fotografia, Tina Gorina, soprano i Josep Pieres saludant al públic després de la funció. L'obra va ser dirigida escènicament per Pau Guix i musicalment per Viviana Salisi, que dirigia el conjunt instrumental format per ella mateixa a l'espineta, Jordi Colomer, flauta de bec, Lluna Aragón, violí i Marika Kobayashi, violoncel.

Amics de l'Òpera de l'Hospitalet. Pimpinone, de G.P. Telemann

De vegades l'associació d'Amics de l'òpera de l'Hospitalet organitzava funcions especials i es representaven òperes de petit format, com va ser el cas de Pimpinone, de G. P. Telemann, en versió catalana de Viviana Salisi o semiescenificades, com va ser el cas de El rapte en el serrall, de W.A. Mozart, cantada també en català,, en traducció de Roger Alier, que va ser una de les òperes programades a la Temporada d'Òpera en Català que van tenir lloc al Teatre Principal de Barcelona els anys 1997 i 1998, que va ser dirigides per Artur Arranz i Roger Alier. A la fotografia, el conjunt instrumental format per: Viviana Salisi, espineta i directora musical Jordi Colomer, flauta de bec, Lluna Aragón, violí i Marika Kobayashi, violoncel que va acompanyar Tina Gorina, soprano i Josep Pieres, baix, els cantants que interpretàven els dos únics rols d'aquesta breu obra còmica, un home madur, esquerp, solter i molt ric que serà seduït per la seva jove, guapa i encantadora criada, que passarà de criada a senyora de la casa un cop casada amb ell. Va ser estrenada a l'Òpera d'Hamburg el 1725, i comparteix idèntic argument amb la també breu òpera buffa italiana La serva padrona, de G. B. Pergolesi, estrenada al Teatro San Bartolomeo de Napols el1733. Hi apareix també, a la dreta, Pau Guix, que va dirigir escènicament el muntatge.

Amics de l'Òpera de l'Hospitalet. Pimpinone, de G.P. Telemann

De vegades l'associació d'Amics de l'òpera de l'Hospitalet organitzava funcions especials i es representaven òperes de petit format, com va ser el cas de Pimpinone, de G. P. Telemann, en versió catalana de Viviana Salisi o semiescenificades, com va ser el cas de El rapte en el serrall, de W.A. Mozart, cantada també en català,, en traducció de Roger Alier, que va ser una de les òperes programades a la Temporada d'Òpera en Català que van tenir lloc al Teatre Principal de Barcelona els anys 1997 i 1998, que va ser dirigides per Artur Arranz i Roger Alier. A la fotografia, el conjunt instrumental format per: Viviana Salisi, espineta i directora musical Jordi Colomer, flauta de bec, Lluna Aragón, violí i Marika Kobayashi, violoncel que va acompanyar Tina Gorina, soprano i Josep Pieres, baix, els cantants que interpretàven els dos únics rols d'aquesta breu obra còmica, un home madur, esquerp, solter i molt ric que serà seduït per la seva jove, guapa i encantadora criada, que passarà de criada a senyora de la casa un cop casada amb ell. Va ser estrenada a l'Òpera d'Hamburg el 1725, i comparteix idèntic argument amb la també breu òpera buffa italiana La serva padrona, de G. B. Pergolesi, estrenada al Teatro San Bartolomeo de Napols el1733. Hi apareix també, a la dreta, Pau Guix, que va dirigir escènicament el muntatge.

Amics de l'Òpera de l'Hospitalet. Pimpinone, de G.P. Telemann

De vegades l'associació d'Amics de l'òpera de l'Hospitalet organitzava funcions especials i es representaven òperes de petit format, com va ser el cas de Pimpinone, de G. P. Telemann, en versió catalana de Viviana Salisi o semiescenificades, com va ser el cas de El rapte en el serrall, de W.A. Mozart, cantada també en català,, en traducció de Roger Alier, que va ser una de les òperes programades a la Temporada d'Òpera en Català que van tenir lloc al Teatre Principal de Barcelona els anys 1997 i 1998, que va ser dirigides per Artur Arranz i Roger Alier. A la fotografia, Tina Gorina, soprano i Josep Pieres, baix, els cantants que interpretàven els dos únics rols d'aquesta breu obra còmica, un home madur, esquerp, solter i molt ric que serà seduït per la seva jove, guapa i encantadora criada, que passarà de criada a senyora de la casa un cop casada amb ell. Va ser estrenada a l'Òpera d'Hamburg el 1725, i comparteix idèntic argument amb la també breu òpera buffa italiana La serva padrona, de G. B. Pergolesi, estrenada al Teatro San Bartolomeo de Napols el1733.

Amics de l'Òpera de l'Hospitalet. El Rapte en el Serrall, de W.A.Mozart

De vegades l'associació d'Amics de l'òpera de l'Hospitalet organitzava funcions especials i es representaven òperes de petit format, com va ser el cas de Pimpinone, de G. P. Telemann, en versió catalana de Viviana Salisi o semiescenificades, com va ser el cas de El rapte en el serrall, de W.A. Mozart, cantada també en català,, en traducció de Roger Alier, que va ser una de les òperes programades a la Temporada d'Òpera en Català que van tenir lloc al Teatre Principal de Barcelona els anys 1997 i 1998, que va ser dirigides per Artur Arranz i Roger Alier. A la fotografia, la pianista acompanyant de l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) Viviana Salisi, molt vinculada a l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet i Anna Feu, soprano, directora de la secció de Lírica de l'Escola Superior d'Arts Escèniques Eòlia de Barcelona.