Are you sure you want to delete this item? Are you sure you want to delete these 0 items?

Download

Oops! Something went wrong! It doesn't appear to have affected your data. Please notify your system administrator if the problem persists. Access denied
Your session was expired. Page will be reloaded.

Processing...

Your assets are ready. If the download does not start automatically, click Download.

Add assets to album

  • AMHLAF0025580.jpg
    Jaume Ventura Tort amb Jaume Tribó Segalés
    El mestre Jaume Ventura Tort (1911-1985) apareix aquí amb uns amics en una petita celebració al menjador del seu pis de la Rambla Just Oliveras de l'Hospitalet, als baixos del núm 40, segurament relacionada amb l'estrena al Liceu de la seva òpera Rondalla d'esparvers, amb llibret bassat en la obra homònima de Josep Mª de Sagarra. Ventura passa el seu braç per sobre de Jaume Tribó i Segalés, mestre apuntador del Gran Teatre del Liceu i gran coneixedor de l'òpera i de la història i el devenir quotidià d'aquest important temple barceloní de la lírica. Tribó va debutar al Liceu, precisament, fent d'apuntador en aquesta òpera, fet que ell sempre recorda amb molta estimació, perquè, com era en català, la persona que llavors assumia les tasques de "suggeritore" al Liceu, com s'anomena aquesta feina en italià, no ho va poder fer perquè no coneixia l'idioma. L'empresari Pàmies va quedar tant satisfet amb la seva feina que va entrar a formar part de la plantilla del teatre, on hi és encara desenvolupant molt competentment la seva tasca, que ha estat i és celebrada per tohom, sobretot, és clar, pels cantants.
    Cultura
    Música
    Òpera
    Vida quotidiana
    Vida social
  • AMHLAF0007593.jpg
    Fàbrica Godó y Trías S.A. Rodatge de la sèrie de TVE La saga de los Rius
    Rodatge d'una pel·lícula dins del recinte de la fàbrica de filatures i teixits de jute Viuda e Hijos de Jaime Trias, posteriorment, després de la guerra civil, coneguda com a Godó i Trias S.A. Es tracta del rodatge de La saga de los Rius, una sèrie de TVE rodada l'any 1975 i emesa per primer cop entre novembre de 1976 i gener de 1977, dirigida pel madrileny Pedro Amalio López, pioner de la televisió espanyola des dels inicis i especialitzat en la producció de dramàtics, amb una esplèndida música d'August Algueró i Dasca, que barreja inspiradament motius de la música popular catalana, i la producció i un encertat guió de José Luis Vila-San Juan, periodista, publicista i historiador català, que va ser assessorar per l'historiador Pere Voltes i Bou. Rodada en 35mm, va ser la primera sèrie de televisió rodada a Espanya en color. Tot i que es va filmar i emetre en castellà, durant el 1976, es va tornà a emetre a Catalunya en català el 1982. Per poder reconstruir la forma de vida de la burguesia catalana de finals del segle XIX y principis del XX, la sèrie es va rodar en trenta tres decorats de plató (als estudis de TVE a Miramar de Barcelona i als de l'Hospitalet), amb decorats de Sergi Bigas Gorina, autor també de les acuarel·les evocadores de la Barcelona de principis del segle XX dels títols de crèdit, als antics telers de les sederies Balcells de Manresa, a la fàbrica Godó i Trías de L'Hospitalet i a diferents exteriors de Madrid, Barcelona, Sevilla i Granada. Aquesta sèrie està basada en les novel·les 'Mariona Rebull', 'El vidu Rius' i 'Desideri' d'Ignasi Agustí i Peypoch, novel·lista, periodista i poeta català significat amb el franquisme que va presidir l'Ateneu Barcelonés, va contribuir a la fundació de l'editorial Destino i va crear el Premi Nadal de literatura. La sèrie, de 10 capítols, narra la vida de tres generacions d'una família de la burgesia industrial barcelonesa que disposa d'una fàbrica de teles entre els anys 1880 i el 1916, en tres àmbits diferents: el sentimental, el costumista i l'històric. En aquesta obra es representen diferents esdeveniments històrics com la bomba que va esclatar al Liceu en aquella època i es representen els diferents estils de vida, com els de la burgesia i els moviments anarquistes. El fet de disposar d'actors amb gran renom va provocar que la producció fos una de les més cares de l'època. Va comptar amb vuitanta-sis actors i dos mil extres i el rodatge va durar sis mesos. El cost total va pujar a 70 milions de pessetes, amb una mitja de 5 milions per episodi. Van protagonitzar l'obra l'actor Fernando Guillén com el fabricant Joaquim Rius, el nom del qual surt al cartell que hi ha a la fàbrica a la fotografia, i Maribel Martín fent el paper de la seva dona, Mariona Rebull. Van participar també Josep Mª Caffarel, Emilio Gitiérrez Caba, Victoria Vera, Ramiro Oliveros, Carles Velat, Mari Carmen Prendes, Agata Lys, Teresa Gimpera, Rafael Anglada, Enric Arreondo, Carles Lloret, Jordi Serrat, Montserrat Carulla i Alejandro Ulloa. A la fotografia, dos treballadors de l'administració de la Fàbrica Godó i Trias, S.A. presumiblement dos dels descendents de les famílies propietàries Tries, Godó, Milà o Vidal-Ribas, davant un decorat i pujats a sobre d'un dels carruatges d'atrezzo.
    Arts visuals
    Cinema
    Cultura
    Godó i Trías S.A. (Les Sangoneres)
    Indústries
    Cine Opera
  • AMHLAF0007594.jpg
    Rodatge de la sèrie de TVE La saga de los Rius a la fàbrica Godó i Trías
    Rodatge d'una pel·lícula a l'entrada, avui desapareguda, del recinte de la fàbrica de filatures i teixits de jute Viuda e Hijos de Jaime Trias, posteriorment, després de la guerra civil, coneguda com a Godó i Trias S.A. Es tracta del rodatge de La saga de los Rius, una sèrie de TVE rodada l'any 1975 i emesa per primer cop entre novembre de 1976 i gener de 1977, dirigida pel madrileny Pedro Amalio López, pioner de la televisió espanyola des dels inicis i especialitzat en la producció de dramàtics, amb una esplèndida música d'August Algueró i Dasca, que barreja inspiradament motius de la música popular catalana, i la producció i un encertat guió de Juan Felipe Vila-San Juan, periodista i guionista de programes de TVE en Miramar, que va ser assessorar per l'historiador Pere Voltes i Bou. Rodada en 35mm, va ser la primera sèrie de televisió rodada a Espanya en color. Tot i que es va filmar i emetre en castellà, durant el 1976, es va tornà a emetre a Catalunya en català el 1982. Per poder reconstruir la forma de vida de la burguesia catalana de finals del segle XIX y principis del XX, la sèrie es va rodar en trenta tres decorats de plató (als estudis de TVE a Miramar de Barcelona i als de l'Hospitalet), amb decorats de Sergi Bigas Gorina, autor també de les acuarel·les evocadores de la Barcelona de principis del segle XX dels títols de crèdit, als antics telers de les sederies Balcells de Manresa, a la fàbrica Godó i Trías de L'Hospitalet i a diferents exteriors de Madrid, Barcelona, Sevilla i Granada. Aquesta sèrie està basada en les novel·les 'Mariona Rebull', 'El vidu Rius' i 'Desideri' d'Ignasi Agustí i Peypoch, novel·lista, periodista i poeta català significat amb el franquisme que va presidir l'Ateneu Barcelonés, va contribuir a la fundació de l'editorial Destino i va crear el Premi Nadal de literatura. La sèrie, de 10 capítols, narra la vida de tres generacions d'una família de la burgesia industrial barcelonesa que disposa d'una fàbrica de teles entre els anys 1880 i el 1916, en tres àmbits diferents: el sentimental, el costumista i l'històric. En aquesta obra es representen diferents esdeveniments històrics com la bomba que va esclatar al Liceu en aquella època i es representen els diferents estils de vida, com els de la burgesia i els moviments anarquistes. El fet de disposar d'actors amb gran renom va provocar que la producció fos una de les més cares de l'època. Va comptar amb vuitanta-sis actors i dos mil extres i el rodatge va durar sis mesos. El cost total va pujar a 70 milions de pessetes, amb una mitja de 5 milions per episodi. Van protagonitzar l'obra l'actor Fernando Guillén com el fabricant Joaquim Rius, el nom del qual surt al cartell que hi ha a la fàbrica a la fotografia, i Maribel Martín fent el paper de la seva dona, Mariona Rebull. Van participar també Josep Mª Caffarel, Emilio Gitiérrez Caba, Victoria Vera, Ramiro Oliveros, Carles Velat, Mari Carmen Prendes, Agata Lys, Teresa Gimpera, Nadala Batiste, Carme Fortuny, Àngels Moll, Josep Peñalver, Josep Mingell, Rafael Anglada, Enric Arreondo, Carles Lloret, Jordi Serrat, Montserrat Carulla i Alejandro Ulloa. A la fotografia, Pedro Amalio López dona instruccions a uns extres carateritzats com a obrers a punt d'entrar a treballar a la fàbrica. L'edifici, va ser projectat el 1903 pel Mestre d'obres Jaume Brossa i Mascaró. Actualment de propietat municipal, és un dels millors exemples d'arquitrectura industrial de principis del segle XX realitzada amb maó vist i forma part del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectonic (PEPPA, fitxa núm. 28). Aquesta històrica entrada al recinte, i la tanca perimetral de maó vist que donava a la Gran Via, va desaparèixer per la urbanització i ampliació de les voreres de la Granvia de l'Hospitalet quan tot l'entorn va acabar configurant la Plaça Europa.
    Arts visuals
    Cinema
    Cultura
    Godó i Trías S.A. (Les Sangoneres)
    Indústries
    Cine Opera
  • AMHLPM0003944.pdf
    Festes de Primavera 1993
    Programa de mà que presenta els actes de les festes. Inclou el 4t. Concurs de colles sardanistes Jaume Ventura Tort.
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Artesania
    Artistes
    Arts escèniques
    Arts visuals
    Bestiari
    Cant coral
    Ciclisme
    Clàssica
    Competicions
    Concurs de cocteleria
    Concurs d'ocellaires
    Esbarts
    Escacs
    Esports
    Festa del drac
    Festes
    Festes de primavera
    Festes infantils
    Fira de Sant Jordi
    Folklore
    Fotografia
    Imatgeria popular
    Jazz
    Lletres
    Llibres
    Mostra de puntaires
    Mostra floral
    Musica
    Músics
    Patinatge
    Població
    Sardanes
    Teatre
  • AMHLPM0003937.pdf
    Festa Major Centre 1994
    Programa de mà que presenta programació de les festes. També inclou diferents comerciants que s'anuncien. A la pàgina 20, corresponent al dimecres 22 de juny s'anuncia una audició de sardanes amb la principal de Collblanc organitzada per l'Ateneu de Cultura Popular en homenatge al mestre Jaume Ventura Tort (es descobreix una placa commemorativa).
    Actors
    Arts escèniques
    Associacions i entitats
    Bàsquet
    Cercaviles
    Comissió de festes l'Hospitalet-Centre
    Culturals i socio culturals
    Dards
    Esbarts
    Esports
    Establiments comercials
    Festa del Drac
    Festa major del Centre
    Festes
    Festes infantils
    Festes majors
    Folklore
    Futbol sala
    Lletres
    Llibres
    Música
    Musics
    Revetlla de Sant Joan
    Revetlles
    Rock
    Sardanes
    Teatre
    Trabucaires
    Xerrades
  • AMHLPM0003935.pdf
    Festes de Primavera L'Hospitalet 1994
    Programa de mà que presenta la programació dels actes de les festes. Inclou el 5è. Concurs de colles sardanistes Jaume Ventura Tort.
    Arts escèniques
    Arts visuals
    Balls
    Cant coral
    Castellers
    Cinema
    Concurs de cocteleria
    Concurs d'ocellaires
    Cultura
    Esbarts
    Escacs
    Esports
    Festes
    Festes de Primavera
    Fira de Sant Jordi
    Flamenc
    Folklore
    Fotografia
    Jazz
    Llibres
    Mostra floral
    Música
    Rock
    Sardanes
    Teatre
  • AMHL 848 àlbum4.pdf
    Àlbum 4.
    Jaume Ventura Tort (1911-1985). Àlbum de fotografies i retalls de premsa de la seva vida i de la seva obra realitzat per ell mateix.
    Arts escèniques
    Cant
    Cultura
    Música
    Sarsuela
    Teatre
  • AMHL 848 àlbum5.pdf
    Àlbum 5.
    Jaume Ventura Tort (1911-1985). Àlbum de fotografies i retalls de premsa de la seva vida i de la seva obra realitzat per ell mateix.
    Arts escèniques
    Cant
    Cultura
    Música
    Sarsuela
    Teatre
  • AMHL 848 àlbum6.pdf
    Àlbum 6.
    Jaume Ventura Tort (1911-1985). Àlbum de fotografies i retalls de premsa de la seva vida i de la seva obra realitzat per ell mateix.
    Arts escèniques
    Cant
    Cultura
    Música
    Sarsuela
    Teatre
  • AMHL 848 àlbum7.pdf
    Àlbum 7.
    Jaume Ventura Tort (1911-1985). Àlbum de fotografies i retalls de premsa de la seva vida i de la seva obra realitzat per ell mateix.
    Arts escèniques
    Cant
    Cultura
    Música
    Sarsuela
    Teatre
  • AMHLAV0001291.mp4
    AUDIOVISUAL. Jaume Ventura Tort. Un Testimoni de la seva obra.
    Nascut a l'Hospitalet, Jaume Ventura Tort (1911-1985) va ser un músic i compositor de sardanes, sarsueles, òperes, cançons.... Va destinar, però, gran part de la seva vida a compondre sardanes. Aquest audiovisual és un recull dels 8 àlbums elaborats per ell mateix que inclouen fotografies, programes, fulletons, cartes, retalls de premsa, dedicatòries, etc... i també inclou altres documents gràfics complementaris d'altres fons i col·leccions de l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet relacionats amb la seva persona. Com a música de fons, podeu escoltar dues sardanes composades per ell: La festa major del Prat i Ma terra plana, incorporades gràcies a la col·laboració de l'Ajuntament del Prat. Aquest muntatge audiovisual ha estat confeccionat per l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet, com a homenatge a Jaume Ventura Tort i amb motiu de la Commemoració del Dia Internacional dels Arxius.
    Arts escèniques
    Cultura
    Festes
    Folklore
    Música
    Òpera
    Sardanes
    Sarsuela
    Teatre
  • AMHLAF0003150.jpg
    La cançó de l'Empordà.
    Jaume Ventura Tort (1911-1985) va compondre la música d'aquesta sarsuela. Es tracta d'un sainet líric català amb llibret de Ferran Casanovas i Civit, que es va pre-estrenar el 15 d'abril al Centre Artesà de El Prat de Llobregat i es va estrenar el 16 d'abril de l'any 1964 al Teatre Òpera de l'Hospitalet. Aquesta representació va anar a càrrec del grup de teatre i sarsuela del Club Pimpinela. Aquí apareix el mestre Ventura Tort d'esquena dirigint l'orquestra
    Arts escèniques
    Associacions i entitats
    Club Pimpinela
    Cultura
    Culturals i socio culturals
    Música
    Sarsuela
    Teatre
  • AMHLAF0002578.jpg
    Ballada de sardanes.
    Ballada de sardanes a la plaça Espanyola.
    Balls
    Cultura
    Festes
    Folklore
    Música
    Sardanes
  • AMHLAF0002599.jpg
    Ballada de sardanes.
    Dia de l'estrena de la sardana "Les noies de la Torrassa" de Jaume Ventura Tort (1911-1985). L'acte té lloc a la plaça Espanyola el 1945. D'esquerra a dreta: Jaume Ventura Tort (1911-1985), amb ulleres i elàstics, i Maria March.
    Balls
    Cultura
    Festes
    Folklore
    Música
    Sardanes
  • AMHLAF0003156.jpg
    Jaume Ventura Tort amb amics.
    Grup d'amics i amigues amb membres d'una cobla que posen amb els seus instruments musicals. Amb ulleres i molt sonrient mentre una dona el mira, en Jaume Ventura Tort (1911-1985).
    Cultura
    Festes
    Folklore
    Homes
    Música
    Persones
    Retrats
    Retrats de grup
    Sardanes
  • AMHLAF0003148.jpg
    La cançó de l'Empordà.
    Jaume Ventura Tort (1911-1985) va compondre la música d'aquesta sarsuela. Es tracta d'un sainet líric català amb llibret de Ferran Casanovas i Civit, que es va pre-estrenar el 15 d'abril al Centre Artesà de El Prat de Llobregat i es va estrenar el 16 d'abril de l'any 1964 al Teatre Òpera de l'Hospitalet. Aquesta representació va anar a càrrec del grup de teatre i sarsuela del Club Pimpinela.
    Arts escèniques
    Associacions i entitats
    Club Pimpinela
    Cultura
    Culturals i socio culturals
    Música
    Sarsuela
    Teatre
  • AMHLAF0003143.jpg
    La cançó de l'Empordà.
    Jaume Ventura Tort (1911-1985) va compondre la música d'aquesta sarsuela. Es tracta d'un sainet líric català amb llibret de Ferran Casanovas i Civit, que es va pre-estrenar el 15 d'abril al Centre Artesà de El Prat de Llobregat i es va estrenar el 16 d'abril de l'any 1964 al Teatre Òpera de l'Hospitalet. Aquesta representació va anar a càrrec del grup de teatre i sarsuela del Club Pimpinela.
    Arts escèniques
    Associacions i entitats
    Club Pimpinela
    Cultura
    Culturals i socio culturals
    Música
    Sarsuela
    Teatre
  • AMHLAF0003149.jpg
    La cançó de l'Empordà.
    Jaume Ventura Tort (1911-1985) va compondre la música d'aquesta sarsuela. Es tracta d'un sainet líric català amb llibret de Ferran Casanovas i Civit, que es va pre-estrenar el 15 d'abril al Centre Artesà de El Prat de Llobregat i es va estrenar el 16 d'abril de l'any 1964 al Teatre Òpera de l'Hospitalet. Aquesta representació va anar a càrrec del grup de teatre i sarsuela del Club Pimpinela.
    Arts escèniques
    Associacions i entitats
    Club Pimpinela
    Cultura
    Culturals i socio culturals
    Música
    Sarsuela
    Teatre
  • AMHLAF0003151.jpg
    La cançó de l'Empordà.
    Jaume Ventura Tort (1911-1985) va compondre la música d'aquesta sarsuela. Es tracta d'un sainet líric català amb llibret de Ferran Casanovas i Civit, que s'estrenà l'any 1964. Aquesta representació va anar a càrrec del grup de teatre del Club Pimpinela. Moment de la finalització de l'obra, en la que surt a saludar Jaume Ventura Tort junt amb els actors i actrius.
    Arts escèniques
    Associacions i entitats
    Club Pimpinela
    Cultura
    Culturals i socio culturals
    Música
    Sarsuela
    Teatre
  • AMHLAF0003144.jpg
    La cançó de l'Empordà.
    Jaume Ventura Tort (1911-1985) va compondre la música d'aquesta sarsuela. Es tracta d'un sainet líric català amb llibret de Ferran Casanovas i Civit, que es va pre-estrenar el 15 d'abril al Centre Artesà de El Prat de Llobregat i es va estrenar el 16 d'abril de l'any 1964 al Teatre Òpera de l'Hospitalet. Aquesta representació va anar a càrrec del grup de teatre i sarsuela del Club Pimpinela.
    Arts escèniques
    Associacions i entitats
    Club Pimpinela
    Cultura
    Culturals i socio culturals
    Música
    Sarsuela
    Teatre
  • AMHL 848 àlbum8.pdf
    Àlbum 8.
    Jaume Ventura Tort (1911-1985). Àlbum de fotografies i retalls de premsa de la seva vida i de la seva obra realitzat per ell mateix.
    Arts escèniques
    Cant
    Cultura
    Música
    Sarsuela
    Teatre
  • AMHL 848 àlbum3.pdf
    Àlbum 3.
    Jaume Ventura Tort (1911-1985). Àlbum de fotografies i retalls de premsa de la seva vida i de la seva obra realitzat per ell mateix.
    Arts escèniques
    Cant
    Cultura
    Música
    Sarsuela
    Teatre
  • AMHL 848 àlbum2.pdf
    Àlbum 2.
    Jaume Ventura Tort (1911-1985). Àlbum de fotografies i retalls de premsa de la seva vida i de la seva obra realitzat per ell mateix. Inclou la sarsuela en tres actes "Dia de Pascua" estrenada al Club Pimpinela, entitat del barri de la Torrassa i el sainet líric en tres actes "La cançó de l'Empordà" (Llibret: Ferran Casanovas i Civit; Música: Jaume Ventura Tort). També inclou la retransmissió de "La cançó de l'Empordà" al circuit català de TVE.
    Arts escèniques
    Cant
    Cultura
    Música
    Sarsuela
    Teatre
  • AMHL 848 àlbum1.pdf
    Àlbum 1.
    Jaume Ventura Tort (1911-1985. Àlbum de fotografies i retalls de premsa de la seva vida i de la seva obra realitzat per ell mateix. Inclou: La Cançó de l'Empordà. Llibret de Ferran Casanovas Civit. Música de Jaume Ventura Tort. Pre-estrena al Teatre del Centre Artesà d'El Prat, el 15/04/1964. Estrena al Teatre Òpera de l'Hospitalet, el 16/04/1964.
    Arts escèniques
    Cant
    Cultura
    Música
    Sarsuela
    Teatre
  • AMHLAF0025577.jpg
    Jaume Ventura Tort amb Gerardo Pérez Busquier
    El mestre Jaume Ventura Tort (1911-1985) amb el mestre Gerardo Pérez Busquier, que va dirigir les funcions de l'estrena al Liceu de la seva òpera Rondalla d'esparvers el novembre i desembre de 1975 i el va ajudar a orquestrar alguns passatges de l'obra. La fotografia està realitzada a l'escenari del Liceu, amb l'escenografia de l'obra preparada just abans de l'estrena, amb el mestre Pérez Busquier vestit de frac i amb la batuta a la mà.
    Arts escèniques
    Teatre
    Música
    Òpera
    Cultura