La Remunta

L'Hospitalet fotografiat per Ramon Puig Gairalt. L’exèrcit espanyol, present a l'Hospitalet des de 1740 en un edifici que estava gairebé al costat d'aquest mas, va llogar, el 1862 , i després va comprar, el 1868, a Mercè Bertrand i Amat, emparentada amb el Baró de Maldà, vídua d'Isidre Angulo i Agustí, aquesta masia coneguda com ca n’Angulo, Mas Nadal o can Mèlic, del s. XVII, i totes les terres que l’envoltaven, uns 50.000 metres quadrats, per situar allà la que va ser coneguda com a Caserna de la Remunta, que va estar activa fins el 1994, quan va passar a ser l'Escola de Capacitació Agrària i Equina de la Generalitat. El 2007 el Ministeri de Defensa, propietari encara del recinte, el va vendre a l'Ajuntament de l'Hospitalet, que va reconvertir-ho, en part, en el Parc de la Remunta, on es conserva l’antic mas i la gran porta de ferro forjat d'accés a l'antiga caserna.

Caserna de La Remunta. Acte de celebració durant l'alcaldia de Tomás Giménez

Caserna de La Remunta. Acte de celebració durant l'alcaldia de Tomás Giménez. A mà esquerra, l'alcalde Tomás Giménez, al seu costat un capellà i el comandant de la Caserna de la Remunta, al centre Josep Miralles i Sbert, bisbe de Barcelona i, a la seva esquerra, el Capità General de Catalunya, Emilio Barrera que té al costat, a la dreta de la fotografia, assegut també, a Antonio Cuyas y Lagrifa-Savalls, membre del Consell Assessor del Cap Provincial de la Unión Patriótica de Barcelona, Andrés Gassó Vidal, entre altres personalitats del món militar i de la política local, amb els seus familiars als jardins d'aquest recinte, que eren espectaculars. Possiblement sigui la celebració posterior a l'acte religiós i militar dedicat a la festivitat de Sant Jaume, patró d'Espanya, que tenia lloc cada any. L' edifici principal de l quarter era una casa pairal que va ser construïda el 1691 que va ser anomenada al llarg del temps amb diferents motius, entre altres, Can Mèlic, Can Nadal i Ca n'Angulo. La masia, que es conserva encara avui dia al Parc de La Remunta, és de planta basilical amb coberta a quatre aigües al cos central i a una sola als dos costats. El costat dret presenta adossada una terrassa. A la façana principal hi ha tres obertures en planta baixa, i tres més al primer pis, però la porta principal es troba situada al centre del primer pis i s'hi accedeix mitjançant una escala doble, fet relativament normal en aquest tipus de masies. Hi ha la data de 1691 a la llinda de la porta posterior. El Canal de la Infanta passava des de 1819 just al costat de la part de darrera de la finca. El l'exèrcit, que ja comptava amb una caserna d'infanteria molt a prop d'aquesta masia des de 1740, a un edifici situat en la confluència del carrer major amb la riera de l'escorxador, la va llogar el 1862 per tal d'instal·lar allà un esquadró de remuntadors d'artilleria. Posteriorment, l'any 1868, la va comprar juntament amb les 8,5 hectàrees de terreny que l'envolten, a Mercè Bertrand i Amat, emparentada amb el Baró de Maldà, vídua de l'enginyer agrònom d'Isidor d'Angulo i Agustí. Des de llavors se li va donar un altre ús: El de dipòsit de cavalls sementals per a la cria i cura dels cavalls de l'exèrcit. Va ser Dipòsit de Sementals d'Artilleria fins a l'any 1926, data en què va passar a ser el 4t Dipòsit de Sementals de Cavalleria, i va estar en funcionament fins a l'any 1994, data en què l'exèrcit desocupa la caserna i s'instal·la al seu lloc l'Escola de Capacitació Agrària de la Generalitat de Catalunya fins a l'any 2011. El 1886 es van construir unes instal·lacions annexes destinades als animals: Quadres, infermeria veterinària, ferreria... Són edificis d'una o dues plantes realitzades en obra vista i cobertes de sostre a dues aigües. Les obertures són d'arc de mig punt o d'arc rebaixat i hi ha alguns elements decoratius com ara pilastres adossades als murs. Els sementals que tenia l'exèrcit eren molt coneguts i valorats arreu de Catalunya, ja que es tractava d'animals de gran qualitat, poderoses races de tir com a bretons, perxerons i ardenes, adequats per als treballs de camp. Tenien un calendari de desplaçaments a diferents pobles de Catalunya per cobrir les eugues de pagesos i ramaders, que així podien aconseguir bons exemplars. També més endavant, va haver-hi animals de cadira i tir lleuger: Sementals de pura raça àrab, pura raça espanyola i altres races esportives. De quan en quan sortien en formació pels carrers de l'Hospitalet, fet que despertava, òbviament, molta expectació entre tothom, sobretot els infants. Des de 2011 l'Ajuntament de l'Hospitalet ha anat remodelant aquest espai enderrocant algunes de les edificacions obsoletes d'aquesta antiga caserna, rehabilitant unes altres per altres usos (Esplai Xixell, Guarderia Patufet, i la casa Pairal, que espera encara la rehabilitació, entre elles), integrant dins la xarxa urbana aquest nou espai guanyat per a la ciutat obrint nous carrers que el connecten i creant un gran parc públic, el Parc de la Remunta, al voltant del qual s'han anat construint diferents blocs de pisos. Està catalogada en el PEPPA amb núm. 52

Primera seu de la Caserna de La Remunta. Antiga entrada al recinte que donava accés a l'entrada principal.

Vista de la construcció del carrer Barcelona que feia cantonada amb Riera de l'Escorxador. Fotografia extreta de l'Expedient de Contribució Urbana de 1970. Aquesta construcció va ser antigament l'entrada al pati interior que donava accés a l'entrada principal de la que va ser la primera seu que va ocupar la Caserna de la Remunta, present a la ciutat des de 1740, al mateix indret que ocupava aquest edifici. Així ens ho explica un document notarial del 14 d’octubre de 1740, Manual 5, foli 426 de l’Arxiu Notarial de Protocols de Barcelona, redactat en llatí pel notari Joan Olzina i Cabanes on deixa constància de l’establiment de contracte emfitèutic entre el pagès de Cornellà Francesc Femades i Puigventòs i els regidors de l’Ajuntament de l’Hospitalet Anton Gaià, Anton Prats i Roqueta, Josep Riera i Salom i Jacint Bofill, amb el vist i plau de l’alcalde de l'època Jaume Hosta. Es detalla en aquest document que, essent Francesc Femades propietari d’un gran casalot amb un gran pati de 1654, situat al començament del carrer Major de l’Hospitalet, molt a prop de casa seva, que ell no habitava i que requeria obres de millora, que ell no volia fer, i donat que l’Ajuntament de l’Hospitalet cercava un edifici per poder instal·lar correctament les tropes destacades o de pas per l’Hospitalet, per alliberar els veïns del poble d’haver d’allotjar-les a les seves llars particulars, amb les molèsties que això els comportava i que, havent visitat els representants del Consistori diversos edificis del poble, inclòs el seu, i havent arribat aquests a la conclusió que era el que més satisfactòriament reunia les condicions per poder adaptar-lo per aquest us, opció aquesta que era més econòmica que aixecar un edifici nou, Francesc Femades llogava, per un cànon anual, en règim de contracte emfitèutic, a l’Ajuntament de l’Hospitalet, aquesta gran casa per tal que el Consistori pogués fer en aquesta les obres d’adequació que calgués per poder establir allà una caserna militar. Les obres es van fer el 1741 i els militars d’infanteria i de cavalleria destacats o de pas pel poble es van establir regularment en aquell edifici, que comptava només amb un pis. El singular i antic edifici de tres pisos comptava amb dues esplèndides torres de guaita, una de les quals, a dalt, a la dreta, es pot apreciar a la fotografia, que estaven situades a les dues cantonades de la façana que rendia al pati interior, antiga entrada principal de l'edifici, pati al qual s'accedia pel carrer Barcelona. Al carrer Major, massa estret per poder haver situat allà l'entrada principal, rendia només un únic balcó, dos estretes portes i profusió de finestres, algunes de les quals van ser posteriorment tapiades, segurament per tal d'adaptar l'interior a habitatges, que era l'ús que va tenir l'edifici quan els militars el van abandonar i fins el seu enderroc l'any 1995. Era un edifici molt diferent i molt gran comparat amb les edificacions del voltant de la mateixa època, primera meitat del s.XIX, i disposava d'un gran pati interior que estructurava tot un seguit de dependències que l'envoltaven, que arribaven fins el carrer Barcelona, on una d'aquestes, com s'observa a la fotografia, comptava encara el 1970, oblidat allà, a la seva façana, amb un màstil per posar la bandera, per tractar-se de la garita d'accés al pati de la caserna. L’exèrcit espanyol va llogar, el 1862 , i després va comprar, el 1868, a Mercè Bertrand i Amat, emparentada amb el Baró de Maldà, vídua d'Isidre Angulo i Agustí, la masia situada molt a la vora d’aquest casalot, la masia coneguda com ca n’Angulo, Mas Nadal o can Mèlic, del s. XVII, i totes les terres que l’envoltaven, uns 50.000 metres quadrats, per situar allà la que va ser coneguda com Caserna de la Remunta, que va estar activa fins el 1994, espai avui reconvertit en el Parc de la Remunta parc, on es conserva l’antic mas. Els edificis afegits al pati d'accés a la Caserna van ser construïts el 1870, dos anys després que l'exèrcit la traslladés a la finca anomenada Can Mèlic o Ca n'Angulo. Des dels anys 20 aquestes dependències del carrer Barcelona, ja molt desfigurades i deteriorades en aquesta fotografia, que comptaven encara amb un pati intern descobert de 100 metres, van ser ocupades per la indústria de greixos lubrificants per a maquinària marca "Victoria" de Felip Colldefors Pons, com indiquen les inicials F i C que apareixen a sobre de la porta d'accés a la fàbrica. Aquest industrial, que n'era el propietari del recinte, va aixecar a Barcelona, al 1921 del segle passat, un imponent edifici d'oficines d'estil noucentista a la Via Laietana, núm. 12 projectat per Ramon Puig i Gairalt, edifici on aquest va instal·lar el seu despatx professional d'arquitectura.

Incorporació a l'exèrcit republicà

Retrat de quatre soldats en la seva incorporació a l'exèrcit republicà al Quartel que hi havia a la Ciutadella de Barcelona (actualment hi ha la Universitat Pompeu Fabra). Qui porta el banderí és Jaume Pallarès Barberà, el tiet de la persona donant (Antoni Mesa), que vivia a l'Hospitalet quan la guerra. L'altre home de peu, a la dreta de Jaume Pallarès, podria ser Ginés Díaz, segons ha indicat el seu nét. Ginés Díaz va ser conductor de camions per un sindicat i va estar a la Batalla de l'Ebre. Vivia a l'Hospitalet, al carrer Orient, 50.

Avinguda de la Granvia de l'Hospitalet

Imatge de l'avinguda a l'alçada de la plaça Cerdà. A la dreta de la imatge es veu l'antic "Cuartell de Lepanto"

Primera seu de la Caserna de La Remunta. Vista de la seva façana posterior.

Vista parcial de l'edifici del carrer Major que feia cantonada amb Riera de l'Escorxador. Fotografia del 1975. Es veu un graffiti que diu; "20N=Madrid". Aquest singular edifici va ser antigament, fins a finals del s. XIX, un quarter militar, la primera seu de l'antiga caserna de La Remunta, instal·lada des de 1862 a la gran finca agrària coneguda com a Ca n' Angulo, o Can Mèlic, situada molt a la vora d'aquest edifici, però present a la ciutat des de 1740, al mateix indret que ocupava aquest edifici, com ens explica un document notarial del 14 d’octubre de 1740, Manual 5, foli 426 de l’Arxiu Notarial de Protocols de Barcelona, redactat en llatí pel notari Joan Olzina i Cabanes on deixa constància de l’establiment de contracte emfitèutic entre el pagès de Cornellà Francesc Femades i Puigventòs i els regidors de l’Ajuntament de l’Hospitalet Anton Gaià, Anton Prats i Roqueta, Josep Riera i Salom i Jacint Bofill, amb el vist i plau de l’alcalde de l'època Jaume Hosta. S’explica en aquest document que, essent Francesc Femades propietari d’un gran casalot amb un gran pati de 1654, situat al començament del carrer Major de l’Hospitalet, que ell no habitava i que requeria obres de millora, que ell no volia fer, i donat que l’Ajuntament de l’Hospitalet cercava un edifici per poder instal·lar correctament les tropes destacades o de pas per l’Hospitalet, per alliberar els veïns del poble d’haver d’allotjar-les a les seves llars particulars, amb les molèsties que això els comportava i que, havent visitat els representants del Consistori diversos edificis del poble, inclòs el seu, i havent arribat aquests a la conclusió que era el que més satisfactòriament reunia les condicions per poder adaptar-lo per aquest us, opció aquesta que era més econòmica que aixecar un edifici nou, Francesc Femades llogava, per un cànon anual, en règim de contracte emfitèutic, a l’Ajuntament de l’Hospitalet, aquesta gran casa per tal que el Consistori pogués fer en aquesta les obres d’adequació que calgués per poder establir allà una caserna militar. Les obres es van fer el 1741 i els militars d’infanteria i de cavalleria destacats o de pas pel poble es van establir regularment en aquell edifici, que comptava només amb un pis. El singular i antic edifici de tres pisos de la fotografia comptava amb dues esplèndides torres de guaita, que no s'aprecien a la fotografia perquè estaven situades a les dues cantonades de la façana que rendia al pati interior, antiga entrada principal de l'edifici. Al carrer Major rendia només un únic balcó, dos estretes portes i profusió de finestres, algunes de les quals van ser posteriorment tapiades, com s'observa a la fotografia, segurament per tal d'adaptar l'interior a habitatges, que era l'ús que va tenir l'edifici quan els militars el van abandonar i fins el seu enderroc l'any 1995. Era un edifici molt gran comparat amb les edificacions del voltant de la mateixa època, primera meitat del s.XIX, i comptava amb un gran pati interior que estructurava tot un seguit de dependències que l'envoltaven, que arribaven fins el carrer Barcelona, on una d'aquestes comptava amb un màstil per posar una bandera per tractar-se de la garita d'entrada al recinte. L’exèrcit espanyol va llogar, el 1862 , i després va comprar, el 1868, a Mercè Bertrand i Amat, emparentada amb el Baró de Maldà, vídua d'Isidre Angulo i Agustí, la masia situada molt a la vora d’aquest casalot, la masia coneguda com ca n’Angulo, Mas Nadal o can Mèlic, del s. XVII, i totes les terres que l’envoltaven, uns 50.000 metres quadrats, per situar allà la que va ser coneguda com Caserna de la Remunta, que va estar activa fins el 1994, quan va passar a ser l'Escola de Capacitació Agrària i Equina de la Generalitat. El 2007 el Ministeri de Defensa, propietari encara del recinte, el va vendre a l'Ajuntament de l'Hospitalet, que va reconvertir-ho, en part, en el Parc de la Remunta, on es conserva l’antic mas i la gran porta de ferro forjat d'accés a l'antiga caserna.

Caserna de La Remunta

Aquest monolit, situat al centre de l'abeurador al bel mig del pati d'armes de la caserna, contenia, en cada un dels seus quatre costats, els diferents emblemes de les quatre ordres religioses militars espanyoles. Al regne de Lleó van sorgir les ordres militars d'Alcántara i de Santiago; al Regne de Castella l'ordre de Calatrava i a la Corona d'Aragó va sorgir l'ordre de Montesa. L'ordre d'Alcántara (1154) porta per emblema una creu d'Alcántara, que és una creu grega flordelisada verda. L'ordre de Santiago (del segle XII) porta per emblema una creu de Santiago, que és una creu llatina vermella en forma d'espasa. L'empunyadura estaria a dalt, els extrems del travesser són floronats i l'extrem superior sembla tenir forma de pica. L'ordre de Calatrava (1158), porta per emblema una creu grega flordelisada vermella. L'ordre de Montesa (1317), portava inicialment per emblema una creu vermella, al segle XIX l'emblema va evolucionar fins a una creu grega flordelisada negra, com la creu d'Alcántara o Calatrava, carregada amb una creu vermella al mig, el que avui coneixem com a creu de Montesa. Al fons s'observa la masia de planta basilical on estava situat el comandament de la caserna. L’exèrcit espanyol va llogar, el 1862 , i després va comprar, el 1868, a Mercè Bertrand i Amat, emparentada amb el Baró de Maldà, vídua d'Isidre Angulo i Agustí, la masia de la seva propietat, coneguda com ca n’Angulo, (o Mas Nadal o can Mèlic, pels masovers que la regentaren), edificació del s. XVII, i totes les terres que l’envoltaven, uns 50.000 metres quadrats, per situar allà la que va ser coneguda com Caserna de la Remunta, que va estar activa fins el 1994, quan va passar a ser l'Escola de Capacitació Agrària i Equina de la Generalitat. El 2007 el Ministeri de Defensa, propietari encara del recinte, la va vendre a l'Ajuntament de l'Hospitalet, que va reconvertir el recinte, en part, en el Parc de la Remunta, on es conserva l’antic mas i la gran porta de ferro forjat d'accés a l'antiga caserna.

Inauguració del baixador dels FGC de Sant Josep

Acte d'inauguració del baixador dels FFCC (el Carrilet) al barri de Sant Josep. Hi assisteixen les diverses autoritats civils, religioses i militars. Es veu a part de la comitiva i alguns guàrdies civils a la taquilla de l'andana de davant de la nova estació, protegida amb una pèrgola.

Inauguració del baixador dels FGC de Sant Josep

Acte d'inauguració, el 1957, del baixador dels FFCC (el Carrilet) al barri de Sant Josep. Hi assisteixen l'alcalde Ramon Solanich i les diverses autoritats civils, religioses i militars.

Inauguració del baixador dels FGC de Sant Josep

Acte d'inauguració, el 1957, del baixador dels FFCC (el Carrilet) al barri de Sant Josep. Hi assisteixen l'alcalde Ramon Solanich i les diverses autoritats civils, religioses i militars.

Inauguració del baixador dels FGC de Sant Josep

Acte d'inauguració del baixador dels FFCC (el Carrilet) al barri de Sant Josep. Hi assisteixen les diverses autoritats civils, religioses i militars. A la fotografia es veu a Mn. Josep Homar fent la benedicció de la nova estació. A l'altra andana, gent del barri segueix l'acte.

Inauguració del baixador dels FGC de Sant Josep

Acte d'inauguració del baixador dels FFCC (el Carrilet) al barri de Sant Josep. Hi assisteixen les diverses autoritats civils, religioses i militars. A la fotografia es veu a Mn. Josep Homar fent la benedicció de la nova estació, davant la mirada de tota la comitiva.

Inauguració del baixador dels FGC de Sant Josep

Acte d'inauguració del baixador dels FFCC (el Carrilet) al barri de Sant Josep. Hi assisteixen les diverses autoritats civils, religioses i militars. A la fotografia es veu a Mn. Josep Homar fent la benedicció de la nova estació, davant la mirada de tota la comitiva

Inauguració del baixador dels FGC de Sant Josep

Acte d'inauguració del baixador dels FFCC (el Carrilet) al barri de Sant Josep. Hi assisteixen les diverses autoritats civils, religioses i militars. A la fotografia es veu a Mn. Josep Homar fent la benedicció de la nova estació, davant la mirada de l'alcalde, Ramon Solanich i tota la comitiva.

Inauguració del baixador dels FGC de Sant Josep

Acte d'inauguració del baixador dels FFCC (el Carrilet) al barri de Sant Josep. Hi assisteixen les diverses autoritats civils, religioses i militars. A la fotografia es veu als membres de la comitiva asseguts a l'interior d'un dels vagons del Carrilet, entre ells el periodista S. Rodríguez Paredes, dret, fullejant un diari.

Inauguració del baixador dels FGC de Sant Josep

Acte d'inauguració del baixador dels FFCC (el Carrilet) al barri de Sant Josep. Hi assisteixen les diverses autoritats civils, religioses i militars. A la fotografia es veu a l'alcalde Ramon Solanich i Riera acompanyat d'altres homes a l'interior d'un dels vagons del Carrilet, que avança per entre els camps llaurats.

Inauguració del baixador dels FGC de Sant Josep

Acte d'inauguració del baixador dels FFCC (el Carrilet) al barri de Sant Josep. Hi assisteixen l'alcalde Ramon Solanich i les diverses autoritats civils, religioses i militars. A la fotografia es veu els membres de la comitiva a la plaça Mare de Déu de Montserrat, encara per urbanitzar en aquella època

Inauguració del baixador dels FGC de Sant Josep

Acte d'inauguració, el 1957, del baixador dels FFCC (el Carrilet) al barri de Sant Josep. Hi assisteixen l'alcalde Ramon Solanich i les diverses autoritats civils, religioses i militars. A la fotografia es veu els membres de la comitiva un cop arribats a la població destí del viatge inaugural.

Inauguració de l'avinguda d'Isabel la Catòlica

Acte d'inauguració al qual assisteixen diverses autoritats civils, religioses i militars locals. La comitiva, encapçalada per la guàrdia urbana, es dirigeix cap al nou carrer.

Inauguració de l'avinguda d'Isabel la Catòlica

Acte d'inauguració al qual assisteixen diverses autoritats civils, religioses i militars locals. Mn. Josep Homar fa la benedicció del nou carrer.

Inauguració de l'avinguda d'Isabel la Catòlica

Acte d'inauguració al qual assisteixen diverses autoritats civils, religioses i militars locals. La comitiva, encapçalada per l'alcalde Ramon Solanich i Riera i per Mn. Josep Homar es dirigeix cap al nou carrer.

Inauguració de l'avinguda d'Isabel la Catòlica

Acte d'inauguració al qual assisteixen diverses autoritats civils, religioses i militars locals. L'alcalde Ramon Solanich i Riera talla la cinta inaugural.

Inauguració de l'avinguda d'Isabel la Catòlica

Acte d'inauguració al qual assisteixen diverses autoritats civils, religioses i militars locals. L'alcalde Ramon Solanich i Riera talla la cinta inaugural.

Inauguració de l'avinguda d'Isabel la Catòlica

Acte d'inauguració al qual assisteixen diverses autoritats civils, religioses i militars locals. Mn. Josep Homar fa la benedicció del nou carrer.

Inauguració de l'avinguda d'Isabel la Catòlica

Acte d'inauguració al qual assisteixen diverses autoritats civils, religioses i militars locals. La comitiva surt del túnel que passa per sota de les vies del ferrocarril de la RENFE.