Are you sure you want to delete this item? Are you sure you want to delete these 0 items?

Processing...

Your assets are ready. If the download does not start automatically, click Download.

  • AMHL R100 1930_20_001.jpeg
    Carn de ruc a l'escorxador clandestí de Collblanc
    Dues fotografies dels rucs sacrificats a l'escorxador il·legal dels senyors Balañá i Tarazón. Els pretenien vendre com a carn de vedella. L'estafa contra la salut pública va ser descoberta per l'agutzil municipal Gaietà Amorós a l'octubre de 1930. El local estava situtat a la carretera de Collblanc, número 137, i era conegut com "la Cova". Aquestes imatges formen part de l'expedient 20/1930, on també es recullen retalls de premsa que parlen de la notícia, les declaracions de testimonis i la instància d'un ciutadà anònim.
    Animals
    Ases
    Burros
    Equins
    Escorxador
    Escorxador Municipal
    Matances
    Natura i medi ambient
    Sanitat i salut
  • AMHLAF0003892.jpg
    Camp de conreu al darrere de Can Buxeres
    Camp de conreu a prop del Pont de la Mina, a tocar del que avui és la carretera d'Esplugues. A la dreta de la imatge es veu el palauet de Can Buxeres i la casa del masover al seu costat la xemeneia d'una bòbila del barri Sanfeliu.
    Agricultura i ramaderia
    Arquitectura i urbanisme
    Camins
    Natura i medi ambient
    Can Buxeres
  • AMHLAF0000382.jpg
    Cal Rosu
    Vista d'una part del pati de la masia de Cal Rosu. El centre de la imatge l'ocupen dues dones adultes que subjecten un cavall per les brides. Al costat esquerre es pot veure una part de safareig.
    Agricultura i ramaderia
    Animals
    Arquitectura i urbanisme
    Cal Rosu
    Cavalls
    Dones
    Masies
    Natura i medi ambient
    Persones
    Safareigs
  • AMHLAF0000464.jpg
    Cal Bialet del Garro
    Home passant el corró per sobre dels cereals amb l'ajut de dos matxos a la masia de Cal Bialet del Garro.
    Agricultura i ramaderia
    Animals
    Cal Bialet del Garro
    Cavalls
    Homes
    La Marina
    Maquinària agrícola
    Masies
    Mules
    Natura i medi ambient
    Persones
    Vida quotidiana
  • AMHLAF0004080.jpg
    Ramat d'ovelles
    Ramat d'ovelles en un solar de davant la Riera de l'Escorxador. En segon pla es veuen les cases unifamiliars del barri centre i al fons, el campanar de l'església de Santa Eulàlia de Mèrida. Fotografia aconseguida arran del concurs de fotografia organitzat al barri Centre-Sant Josep amb motiu de la celebració dels 75 anys de nomenament de L'Hospitalet com a ciutat.
    Agricultura i ramaderia
    Animals
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Església Santa Eulàlia de Mèrida
    Esglésies i ermites
    Natura i medi ambient
    Ovelles
    Religió
  • AMHLAF0067016.jpeg
    Tram del carrer Major inundat
    Carrer Major de L'Hospitalet inundat per les pluges torrencials. Podria tractar-se de les inundacions de setembre de 1971.
    Climatologia
    Inundacions
    Natura i medi ambient
    pluges
  • AMHLAF0067015.jpeg
    Inundacions a Bellvitge
    Inundacions del 21 de setembre de 1971, amb els blocs de Bellvitge al fons.
    Climatologia
    Inundacions
    Natura i medi ambient
    pluges
  • AMHLAF0041226.jpeg
    Inundacions de setembre de 1971
    La Marina de L'Hospitalet inundada per la forta inundació de setemebre de 1971.
    Climatologia
    Inundacions
    Natura i medi ambient
    pluges
  • AMHLAF0000769.jpg
    Can Jaume de la Puda
    Masia de Can Jaume de la Puda. Nom que prové de la font de la Puda, d'aigues curatives (aigues sulfuroses, pudentes) que era prop de la masia. Aquesta masia estava situada prop del mar, de La Farola i del barri de barraques de pescadors. Amb els anys es va instal·lar també allà a prop una fàbrica de productes químics anomenada "El vidriol", que fabricava àcid sulfúric i estava gairebé tocant el mar. Els habitants de l'Hospitalet tenien el costum, molt arrelat entre els habitants del barri Centre, d'anar a passejar i a banyar-se a la Farola, o bé fins acostar-se a l'ermita de Bellvitge. Aquest costum es va anar perdent a mesura que Bellvitge es va anar urbanitzant, transformant-se radicalment el seu bucòlic entorn rural i agrari i la Granvia, al seu pas per la Marina de l'Hospitalet, va anar convertint-se en una barrera infranquejable, a mesura que guanyava tràfic de vehicles, impedint l'accés al mar. Fins el 1920 La Farola pertanyia al terme municipal de l'Hospitalet quan una gran part de la Marina va ser expropiada i agregada per l'Estat a Barcelona amb la intenció de construïr un port franc, que mai va realitzar-se. Això va generar molt malestar i molts litigis entre els propietaris agrícoles, doncs les terres expropiades eren uns camps de conreu esplèndids amb aigua abundant que donaven molt bones collites. L'Ajuntament de l'Hospitalet, essent alcalde en Tomás Giménez Bernabé, va realitzar el 1929 un acte solemne al consistori on es va protestar formalment per aquella agregació, potser amb la intenció de guanyar-se als propietaris. Un exemple d'aquests litigis va ser el protagonitzat per la família Carbonell Espinosa, propietària de 140.000 metres quadrats, els terrenys on ara hi ha Mercabarna, la Nissan i diferents vies, que va guanyar finalment un judici el 2012 al Consorci de la Zona Franca per una demanda interposada el 1996 i va ser indemnitzada, 92 anys després pel Consorci de la Zona Franca amb 14 milions d'euros per aquells fets, ja que el motiu origen de l’expropiació mai es va arribar a portar a terme. La Farola, doncs, estava envoltada de camps de conreu, masos, com La Puda i Cal Sala, Cal Malet, i un petit conjunt de casetes i barraques de pescadors que tiraven l'art, un antic mètode de pesca amb xarxa. Avui està envoltada per les instal·lacions industrials i portuàries de la Zona Franca i és de difícil accés. Aquest far té una llarga història que es remunta a una torre de guaita i de defensa construïda el 1566 per la ciutat de Barcelona. El 1577 es va afegir una petita capella. Va ser volada per l'exèrcit castellà durant el llarg setge que Felip IV va imposar a Barcelona del 1651 al 1652 que, en caure la ciutat, va posar fi a la Guerra dels Segadors, iniciada el 1640. Va ser restaurada en forma de fortí el 1693. Va tornar a ser destruïda per l'exèrcit castellà de Felip V el 1705 durant la Guerra de Succesió i restaurada novament, amb baluards, el 1713. El 1848 va ser adaptada per poder instal·lar un far, al voltant del qual va nèixer el petit barri de La Farola. Jacint Verdaguer l'esmenta a la seva Oda a Barcelona de 1883 i es refereix a ell com a "Cap-del- Riu".
    Agricultura i ramaderia
    Arbres
    Can Jaume de la Puda
    La Marina
    Masies
    Natura i medi ambient
    La Farola
    Barraques de pescadors
    "El vidriol"
    Font de la Puda
  • AMHLAF0004118.jpg
    Pescador prop de la Farola
    Pescador tirant el rall (la xarxa) prop de la Farola. Es veuen uns pilars ennegrits. Segons Enric Pino allí hi havia hagut una empresa química "El vidriol" que fabricava àcid sufúric i que es va cremar. Gairebé al costat d'aquesta fàbrica hi havia un barri de barraques de pescadors i la masia de Can Jaume de la Puda, nom que prové de la font de la Puda, d'aigues curatives (aigues sulfuroses, pudentes) que era prop de la masia. Foto presa a ma dreta de la farola mirant cap al mar.
    Arquitectura i urbanisme
    Mar
    Natura i medi ambient
    Pesca
    Platges
    Ports
  • AMHLAF0023828.jpg
    La Industrial Ladrillera S.A. a la gran nevada de 1962
    Bòvila La Industrial Ladrillera S.A., on ara hi ha l'Assemblea Local de la Creu Roja de l'Hospitalet i l'Escola Ausiàs March. A la fotografia s'observa, en primer terme, la seva gran xemeneia exagonal i les instal·lacions del primer terme el secador de totxanes. durant la gran nevada de 1962.
    Climatologia
    Industrial Ladrillera
    Indústries
    Natura i medi ambient
    Nevada del 1962
    Nevades
    Bòviles
  • AMHLAF0003796.jpg
    Cavalcada dels Tres Tombs, festa de Sant Antoni Abat
    Es veu un carruatge tirat per dos cavalls amb la banda de música a sobre en el seu gir de la rambla de Just Oliveras amb el carrer d'Enric Prat de la Riba, llavors carretera Provincial, just davant de la que va ser la destacada masia de l'Adela Oliveras, mas aixecat el 1793 per Mariagna i Josep Oliveras, que tocava paret amb paret amb el Casino del Centre, entitat que muntava cada any a l'agost, per la Festa Major de l'Hospitalet, obrint un pas que comunicava el pati del Casino amb el gran pati d'aquesta masia, el seu envelat per la Festa Major. Aquesta masia va ser seu de l'Agrícola Sindical de la CNT durant la guerra civil i després seu de la Hermandad de labradores y ganaderos i Casa Sindical del Movimiento durant tot el franquisme. Va ser enderrocada el 1977 per donar pas a la construcció del metro i a un controvertit projecte urbanístic de construcció d'onze blocs de pisos de gran alçada. Aquest projecte va rebre una forta contestació veïnal i no va arribar a realitzarse. Només es van aixecar dos dels blocs que, amb el temps, van quedar integrats en una enjardinada zona verda. Els cavalls i carruatges van guarnits amb vistosos ornaments per a l'ocasió. El carro pla o carro plataforma era un vehicle destinat al transport industrial. Disposava de dos eixos i com que la caixa era molt baixa, les quatre rodes eren molt petites en relació amb el carro normal. L'eix davanter portava adossats els braços o timoners i, en ser giratori, dotava de gran maniobravilitat el carruatge. Fins al desenvolupament de l'automòbil va ser l'enllaç entre les mercaderies transportades per vaixell o ferrocarril i les indústries. 
    Animals
    Carros i carruatges
    Cavalcada dels Tres Tombs (Sant Antoni Abad)
    Cavalls
    Equins
    Festivitats
    Natura i medi ambient
    Religió
    Transports
    Ca l'Adela Oliveras
    Casa Sindical del Movimiento
  • AMHLAF0025753.jpeg
    Bellvitge: Blocs, cotxes, asfalt, pagesos, carros i cavalls
    Fotografia realitzada el novembre de 1984 per Jaume Botey, dia de la consulta popular sobre la permanència de l’estat espanyol a l’OTAN i la retirada de les bases militars nord-americanes, organitzat pel Col·lectiu per la Pau i el Desarmament de l’Hospitalet i entitats, partits polítics i sindicats de la ciutat, realitzat el 25 de novembre de 1984 (un any i mig abans que el referèndum oficial), de 9h a 21h. Jaume Botey, un dels organitzadors de la consulta, va realitzar aquesta insòlita fotografia mentre anava de camí de les taules de votació situades al barri Centre a visitar les situades al barri de Bellvitge, de les nombroses que va haver-hi escampades per diferents llocs dels diferents barris de l'Hospitalet. Aquesta fotografia reflexa, de forma molt contrastada, la gran transformació que va patir l'entorn hospitalenc de terres de conreu al voltant de l'ermita de Bellvitge, anomenat genèricament La Marina, a partir dels anys seixanta del s.XX, en els que va passar a ser, en molt poc temps, un populós barri de l'Hospitalet on s'hi van instal·lar a viure 33.000 persones i va deixar de ser una importantíssima zona agrícola del delta del Llobregat on s'hi collien, per exemple, fins a vuit collites de carxofes, de gran qualitat, molt valorades i exportades arreu. Observem en la fotografia aquests pagesos endiumenjats que van o venen del tros a controlar els seus cultius, dels darrers existents encara llavors al barri, en aquest carro, segurament un dels ultims que van circular per l'Hospitalet. Observi's que les rodes son pneumàtiques. En un ban de 1969, l’alcalde José Matías de España Muntadas va disposar, a partir de 1970, la prohibició de la circulació, pels carrers i calçades amb pis d’asfalt de l'Hospitalet, de vehicles de tracció animal i mecànica que tinguessin les rodes amb llantes metàl·liques sense recobrir. La sanció per infringir la norma era llavors de 250 pessetes. De les ferradures dels cavalls el ban, però, no va dir res.
    Activitats econòmiques
    Agricultura i ramaderia
    Alimentació
    Animals
    Arquitectura i urbanisme
    Carros i carruatges
    Cavalls
    Col·lectiu per la Pau i i el Desarmament
    Consultes
    Edificis
    Horts
    La Marina
    Natura i medi ambient
    OTAN
    Projectes urbanístics
    Transports
    Vida quotidiana
    Xarxa viària
  • AMHLAF0000558.jpg
    Tartana a la Cavalcada dels Tres Tombs, festa de Sant Antoni Abat
    Acte de benedicció d'una mula al seu pas per la parròquia de Santa Eulàlia de Mèrida. El rector de la parròquia, Mossèn Homar és l'encarregat de beneïr el bestiar que desfila pel seu davant. Al costat dret del mossèn, el seu ajudant, sr. Tomico. Aquest tipus de carruatge, tancat per darrera i dedicat al transport de viatgers era conegut com a Tartana. Per davant era descoberta i per darrera estava tancada amb porticons. Per a la seva tracció s'emprava un cavall jove o una haca, o una mula, com en aquesta fotografia, de pas molt més vigorós que els cavalls o els matxos, que es dedocaven a les feines agràries. Les rodes, les dues amb frenos, estaven unides amb una estructura de ferro que sostenia també la caixa mitjançant ballestes, per a la seva suspensió. La vela de la tartana acostumava a estar fixada sobre l'estructura, sense possibilitat de ser plegada. Disposava de dos bancs laterals, enfrontats al costat de cada roda, on es situaven els quatre o sis viatgers que podia acollir, en funció del tamany de la tartana. En una època on tots els carruatges tenien una funció agrària, disposar d'una tartana pròpia era propi de classes benestants. Normalment eren propietat de carreters que feien amb elles trajectes concertats amb els viatgers.
    Animals
    Benediccions
    Carros i carruatges
    Cavalcada dels Tres Tombs (Sant Antoni Abad)
    Cavalls
    Celebracions
    Festes
    Festivitats
    Natura i medi ambient
    Persones
    Religió
    Transports
  • AMHLAF0000511.jpg
    Tartana i cavall
    Carruatge de dues rodes tirat per un cavall. Aquest tipus de carruatge, tancat per darrera i dedicat al transport de viatgers era conegut com a Tartana. Per davant era descoberta i per darrera, com s'observa a la fotografia, estava tancada amb porticons. Per a la seva tracció s'emprava un cavall jove o una haca, de pas molt més vigorós que aquests. Les rodes, les dues amb frenos, estaven unides amb una estructura de ferro que sostenia també la caixa mitjançant ballestes, per a la seva suspensió, com s'observa molt bé en aquesta fotografia. La vela de la tartana acostumava a estar fixada sobre l'estructura, sense possibilitat de ser plegada. Disposava de dos bancs laterals, enfrontats al costat de cada roda, on es situaven els quatre o sis viatgers que podia acollir, en funció del tamany de la tartana. En una època on tots els carruatges tenien una funció agrària, disposar d'una tartana pròpia era propi de classes benestants. Normalment eren propietat de carreters que feien amb elles trajectes concertats amb els viatgers.
    Agricultura i ramaderia
    Animals
    Carros i carruatges
    Cavalls
    Homes
    Infants
    Natura i medi ambient
    Persones
    Transports
  • AMHLAF0000463.jpg
    Cal Bialet del Garro
    Carro tirat per dos matxos i carregat d'carxofes de la masia de Cal Bialet del Garro preparat per anar a vendre al Born de Barcelona la mercaderia. El pes de la càrrega seria considerable. Les carxofes de l'Hospitalet, com les del Prat, eren d'una gran qualitat i eren exportades arreu. Se'n feien moltes collites de carxofes als camps de la Marina. El carro farratger dels alfasaires, era com el carro català típic però amb una modificació: l'entarimat de fusta de la base anava penjat, fins a un pam i mig de terra, de cadenes, o de cordes, com el de la fotografia, per tal d'augmentar la seva capacitat de càrrega (alfals, blat de moro, carxofes escaroles, pastanagues, etc. que el carreterer, amb gran destresa, com s¡observa a la fotografia, augmentava fent el munt molt més alt que les baranes, que medien menys d'un metro. Si el recorregut a fer era curt es posaven estaques a les baranes o al davant, com en aquesta fotografia, per poder carregar fins a extrems increïbles. Quan el carro s'utilitzava per a transportar altres menes de càrregues calia cobrir els costats d'aquesta plataforma penjada. Sobre les cadenes o cordes, i per tapar l'esvoranc entre aquestes, es disposaven unes estores d'espart que privaven els objectes menuts de caure a terra. Com que transitaven per llocs plans i carregaven productes de poc pes, disposaven de fre únicament en una de les rodes, normalment la roda de la dreta, el qual servia fonamentalment per immobilitzar el carro. (informació proporcionada per Ramon Morales)
    Agricultura i ramaderia
    Animals
    Cal Bialet del Garro
    Carros i carruatges
    Cavalls
    Homes
    Infants
    La Marina
    Masies
    Natura i medi ambient
    Persones
    Transports
  • AMHLAF0000516.jpg
    Carro amb mongetes
    Carro ple de mongetes seques. Es veuen tres homes posant el gènero al carro, protegits del sol amb un gran capell de palla. El carro farratger dels alfasaires, era com el carro català típic però amb una modificació: l'entarimat de fusta de la base anava penjat, fins a un pam i mig de terra, de cadenes, o de cordes, com el de la fotografia, per tal d'augmentar la seva capacitat de càrrega (alfals, blat de moro, mongetes seques, escaroles, pastanagues, etc. que el carreterer, amb gran destresa, com s¡observa a la fotografia, augmentava fent el munt molt més alt que les baranes, que medien menys d'un metro. Si el recorregut a fer era curt es posaven estaques a les baranes o al davant, com en aquesta fotografia, per poder carregar fins a extrems increïbles. Quan el carro s'utilitzava per a transportar altres menes de càrregues calia cobrir els costats d'aquesta plataforma penjada. Sobre les cadenes o cordes, i per tapar l'esvoranc entre aquestes, es disposaven unes estores d'espart que privaven els objectes menuts de caure a terra. Com que transitaven per llocs plans i carregaven productes de poc pes, disposaven de fre únicament en una de les rodes, normalment la roda de la dreta, el qual servia fonamentalment per immobilitzar el carro. (informació proporcionada per Ramon Morales)
    Agricultura i ramaderia
    Animals
    Carros i carruatges
    Cavalls
    Homes
    La Marina
    Masies
    Natura i medi ambient
    Persones
  • AMHLAF0000493.jpg
    Can Puig
    Masia de Can Puig. Homes carregant coliflors a un carro tirat per un matxo al mig dels camps. El pagès de la gorra ensenya i dona, orgullós, una estupenda coliflor, potser un bròquil, al seu company. El carro farratger dels alfasaires, era com el carro català típic però amb una modificació: l'entarimat de fusta de la base anava penjat, fins a un pam i mig de terra, de cadenes, o de cordes, com el de la fotografia, per tal d'augmentar la seva capacitat de càrrega (alfals, blat de moro, escaroles, cols, coliflors, pastanagues, etc. que el carreterer, amb gran destresa, com s'observa a la fotografia, augmentava fent el munt molt més alt que les baranes, que medien menys d'un metro. Si el recorregut a fer era curt es posaven estaques a les baranes o al davant, com en aquesta fotografia, per poder carregar fins a extrems increïbles. Quan el carro s'utilitzava per a transportar altres menes de càrregues calia cobrir els costats d'aquesta plataforma penjada. Sobre les cadenes o cordes, i per tapar l'esvoranc entre aquestes, es disposaven unes estores d'espart que privaven els objectes menuts de caure a terra. Com que transitaven per llocs plans i carregaven productes de poc pes, disposaven de fre únicament en una de les rodes, normalment la roda de la dreta, el qual servia fonamentalment per immobilitzar el carro. (informació proporcionada per Ramon Morales)
    Activitats econòmiques
    Agricultura i ramaderia
    Alimentació
    Animals
    Can Puig
    Carros i carruatges
    La Marina
    Masies
    Mules
    Natura i medi ambient
    Transports
  • AMHLAF0000491.jpg
    Can Puig
    Masia de Can Puig. Carro tirat per dos cavalls i ple d'escaroles per portar a vendre al mercat del Born. Al fons, una part de la façana principal de la casa, amb la seva galeria porxada. El carro farratger dels alfasaires, era com el carro català típic però amb una modificació: l'entarimat de fusta de la base anava penjat, fins a un pam i mig de terra, de cadenes, o de cordes, com el de la fotografia, per tal d'augmentar la seva capacitat de càrrega (alfals, blat de moro, escaroles, pastanagues, etc. que el carreterer, amb gran destresa, com s'observa a la fotografia, augmentava fent el munt molt més alt que les baranes, que medien menys d'un metro. Si el recorregut a fer era curt es posaven estaques a les baranes o al davant, com en aquesta fotografia, per poder carregar fins a extrems increïbles. Quan el carro s'utilitzava per a transportar altres menes de càrregues calia cobrir els costats o el davant d'aquesta plataforma penjada. Sobre les cadenes o cordes, i per tapar l'esvoranc entre aquestes, es disposaven unes estores d'espart que privaven els objectes menuts de caure a terra. Com que transitaven per llocs plans i carregaven productes de poc pes, disposaven de fre únicament en una de les rodes, normalment la roda de la dreta, el qual servia fonamentalment per immobilitzar el carro. (informació proporcionada per Ramon Morales)
    Activitats econòmiques
    Agricultura i ramaderia
    Alimentació
    Animals
    Can Puig
    Carros i carruatges
    Cavalls
    La Marina
    Masies
    Mercats
    Natura i medi ambient
  • AMHLAF0000494.jpg
    Can Puig
    Masia de Can Puig. Home menant un matxo que tira d'un carro carregat d'escaroles pel mig dels camps. El terreny acostumava a estar enfagat i els pagesos molts cops feien les feines del camp descalços per tal de no fer malbé les espardenyes. Molts cops els camps de la Marinaa eren xops d'aigua i això afavoria l'aparició de molestes sangoneres, que s'enganxaven a les cames nues dels pagesos. El carro farratger dels alfasaires, era com el carro català típic però amb una modificació: l'entarimat de fusta de la base anava penjat, fins a un pam i mig de terra, de cadenes, o de cordes, com el de la fotografia, per tal d'augmentar la seva capacitat de càrrega (alfals, blat de moro, escaroles, pastanagues, etc. que el carreterer, amb gran destresa, com s¡observa a la fotografia, augmentava fent el munt molt més alt que les baranes, que medien menys d'un metro. Si el recorregut a fer era curt es posaven estaques a les baranes o al davant, com en aquesta fotografia, per poder carregar fins a extrems increïbles. Quan el carro s'utilitzava per a transportar altres menes de càrregues calia cobrir els costats d'aquesta plataforma penjada. Sobre les cadenes o cordes, i per tapar l'esvoranc entre aquestes, es disposaven unes estores d'espart que privaven els objectes menuts de caure a terra. Com que transitaven per llocs plans i carregaven productes de poc pes, disposaven de fre únicament en una de les rodes, normalment la roda de la dreta, el qual servia fonamentalment per immobilitzar el carro. (informació proporcionada per Ramon Morales)
    Agricultura i ramaderia
    Animals
    Can Puig
    Carros i carruatges
    Homes
    La Marina
    Masies
    Mules
    Natura i medi ambient
    Persones
    Transports
  • AMHLAF0000556.jpg
    Cavalcada dels Tres Tombs, festa de Sant Antoni Abat
    Cavalcada dels Tres Tombs, amb motiu de la festa de Sant Antoni Abat, al seu pas per la rambla de Just Oliveras, just a la cantonada amb el carrer d'Enric Prat de la Riba. Es veu un dels carros de la família Campreciós carregat de sacs plens d'alfals. A dalt dels sacs hi ha el carreter i un cartell on hi diu "Hermandad de Labradores y Ganaderos. Hospitalet de Llobregat", és a dir que aquesta fotografia està feta en ple franquisme, cap a finals dels anys quaranta i principis dels cinquanta, pel tipus d'indumentària de la gent del seu voltant mirant la cavalcada. Aquest dia plovia, però tot i això la cavalcada es feia, fet que explica el fort arrelament d'aquesta festa agrícola entre els hospitalencs del centre, molts encara vinculats a les feines del camp. El carro farratger dels alfasaires, era com el carro català típic però amb una modificació: l'entarimat de fusta de la base anava penjat, fins a un pam i mig de terra, de cadenes, o de cordes, com el de la fotografia, per tal d'augmentar la seva capacitat de càrrega (alfals, blat de moro, pastanagues, etc. que el carreterer, amb gran destresa, com s¡observa a la fotografia, augmentava fent el munt molt més alt que les baranes, que medien menys d'un metro. Si el recorregut a fer era curt es posaven estaques a les baranes per poder carregar fins a extrems increïbles. Quan el carro s'utilitzava per a transportar altres menes de càrregues calia cobrir els costats d'aquesta plataforma penjada. Sobre les cadenes o cordes, i per tapar l'esvoranc entre aquestes, es disposaven unes estores d'espart que privaven els objectes menuts de caure a terra. Com que transitaven per llocs plans i carregaven productes de poc pes, disposaven de fre únicament en una de les rodes, com s'observa a la fotografia, el qual servia fonamentalment per immobilitzar el carro. (informació proporcionada per Ramon Morales)
    Animals
    Benediccions
    Carros i carruatges
    Cavalcada dels Tres Tombs (Sant Antoni Abad)
    Cavalls
    Celebracions
    Festes
    Festivitats
    Natura i medi ambient
    Persones
    Religió
    Transports
  • AMHLAF0000559.jpg
    Cavalcada dels Tres Tombs, festa de Sant Antoni Abat
    Cavalcada dels Tres Tombs, amb motiu de la festa de Sant Antoni Abat, al seu pas per la rambla de Just Oliveras, just a la cantonada amb el carrer d'Enric Prat de la Riba. Es veu un dels carros de la família Campreciós carregat de sacs plens d'alfals. A dalt dels sacs hi ha un cartell on hi diu "Hermandad de Labradores y Ganaderos. Hospitalet de Llobregat", és a dir que aquesta fotografia està feta en ple franquisme, cap a finals dels anys quaranta i principis dels cinquanta, pel tipus d'indumentària de la gent. Aquest dia plovia, però tot i això la cavalcada es feia, fet que explica el fort arrelament d'aquesta festa agrícola entre els hospitalencs del centre, molts encara vinculats a les feines del camp. El carro farratger dels alfasaires, era com el carro català típic però amb una modificació: l'entarimat de fusta de la base anava penjat, fins a un pam i mig de terra, de cadenes, o de cordes, com el de la fotografia, per tal d'augmentar la seva capacitat de càrrega (alfals, blat de moro, pastanagues, etc. que el carreterer, amb gran destresa, com s¡observa a la fotografia, augmentava fent el munt molt més alt que les baranes, que medien menys d'un metro. Si el recorregut a fer era curt es posaven estaques a les baranes per poder carregar fins a extrems increïbles. Quan el carro s'utilitzava per a transportar altres menes de càrregues calia cobrir els costats d'aquesta plataforma penjada. Sobre les cadenes o cordes, i per tapar l'esvoranc entre aquestes, es disposaven unes estores d'espart que privaven els objectes menuts de caure a terra. Com que transitaven per llocs plans i carregaven productes de poc pes, disposaven de fre únicament en una de les rodes, com s'observa a la fotografia, el qual servia fonamentalment per immobilitzar el carro. (informació proporcionada per Ramon Morales)
    Animals
    Benediccions
    Carros i carruatges
    Cavalcada dels Tres Tombs (Sant Antoni Abad)
    Cavalls
    Celebracions
    Festes
    Festivitats
    Natura i medi ambient
    Persones
    Religió
    Transports
  • AMHLAF0004117.jpg
    La Farola i la muntanya de Montjuïc
    La Farola a la desenbocadura del riu Llobregat. En primer terme es veuen uns pilars ennegrits. Segons Enric Pino allí hi havia hagut una empresa química "El vidriol" que fabricava àcid sufúric i que es va cremar. Foto presa mirant cap a Barcelona. Al fons es veu la muntanya de Montjuic. Els habitants de l'Hospitalet tenien el costum, molt arrelat entre els habitants del barri Centre, d'anar a passejar i a banyar-se a la Farola, o bé fins acostar-se a l'ermita de Bellvitge. Aquest costum es va anar perdent a mesura que Bellvitge es va anar urbanitzant, transformant-se radicalment el seu bucòlic entorn rural i agrari i la Granvia, al seu pas per la Marina de l'Hospitalet, va anar convertint-se en una barrera infranquejable, a mesura que guanyava tràfic de vehicles, impedint l'accés al mar. Fins el 1920 La Farola pertanyia al terme municipal de l'Hospitalet quan una gran part de la Marina va ser expropiada i agregada per l'Estat a Barcelona amb la intenció de construïr un port franc, que mai va realitzar-se. Això va generar molt malestar i molts litigis entre els propietaris agrícoles, doncs les terres expropiades eren uns camps de conreu esplèndids amb aigua abundant que donaven molt bones collites. L'Ajuntament de l'Hospitalet, essent alcalde en Tomás Giménez Bernabé, va realitzar el 1929 un acte solemne al consistori on es va protestar formalment per aquella agregació, potser amb la intenció de guanyar-se als propietaris. Un exemple d'aquests litigis va ser el protagonitzat per la família Carbonell Espinosa, propietària de 140.000 metres quadrats, els terrenys on ara hi ha Mercabarna, la Nissan i diferents vies, que va guanyar finalment un judici el 2012 al Consorci de la Zona Franca per una demanda interposada el 1996 i va ser indemnitzada, 92 anys després pel Consorci de la Zona Franca amb 14 milions d'euros per aquells fets, ja que el motiu origen de l’expropiació mai es va arribar a portar a terme. La Farola, doncs, estava envoltada de camps de conreu, masos, com La Puda i Cal Sala, Cal Malet, i un petit conjunt de casetes i barraques de pescadors que tiraven l'art, un antic mètode de pesca amb xarxa. Avui està envoltada per les instal·lacions industrials i portuàries de la Zona Franca i és de difícil accés. Aquest far té una llarga història que es remunta a una torre de guaita i de defensa construïda el 1566 per la ciutat de Barcelona. El 1577 es va afegir una petita capella. Va ser volada per l'exèrcit castellà durant el llarg setge que Felip IV va imposar a Barcelona del 1651 al 1652 que, en caure la ciutat, va posar fi a la Guerra dels Segadors, iniciada el 1640. Va ser restaurada en forma de fortí el 1693. Va tornar a ser destruïda per l'exèrcit castellà de Felip V el 1705 durant la Guerra de Succesió i restaurada novament, amb baluards, el 1713. El 1848 va ser adaptada per poder instal·lar un far, al voltant del qual va nèixer el petit barri de La Farola. Jacint Verdaguer l'esmenta a la seva Oda a Barcelona de 1883 i es refereix a ell com a Cap-del- Riu.
    Arquitectura i urbanisme
    La Farola
    Mar
    Natura i medi ambient
    Platges
    Ports
    La Marina
  • AMHLAF0004123.jpg
    La Farola i el port de Barcelona
    La Farola, vista des de la banda de l'Hospitalet, rodejada d'estructures portuàries. En primer terme es veuen espigons del port de Barcelona i al fons més zona portuària i la muntanya de Montjuic (És la continuació de la fotografia anterior, per poder observar una panoràmica més àmplia.) Els habitants de l'Hospitalet tenien el costum, molt arrelat entre els habitants del barri Centre, d'anar a passejar i a banyar-se a la Farola, o bé fins acostar-se a l'ermita de Bellvitge. Aquest costum es va anar perdent a mesura que Bellvitge es va anar urbanitzant, transformant-se radicalment el seu bucòlic entorn rural i agrari i la Granvia, al seu pas per la Marina de l'Hospitalet, va anar convertint-se en una barrera infranquejable, a mesura que guanyava tràfic de vehicles, impedint l'accés al mar. Fins el 1920 La Farola pertanyia al terme municipal de l'Hospitalet quan una gran part de la Marina va ser expropiada i agregada per l'Estat a Barcelona amb la intenció de construïr un port franc, que mai va realitzar-se. Això va generar molt malestar i molts litigis entre els propietaris agrícoles, doncs les terres expropiades eren uns camps de conreu esplèndids amb aigua abundant que donaven molt bones collites. L'Ajuntament de l'Hospitalet, essent alcalde en Tomás Giménez Bernabé, va realitzar el 1929 un acte solemne al consistori on es va protestar formalment per aquella agregació, potser amb la intenció de guanyar-se als propietaris. Un exemple d'aquests litigis va ser el protagonitzat per la família Carbonell Espinosa, propietària de 140.000 metres quadrats, els terrenys on ara hi ha Mercabarna, la Nissan i diferents vies, que va guanyar finalment un judici el 2012 al Consorci de la Zona Franca per una demanda interposada el 1996 i va ser indemnitzada, 92 anys després pel Consorci de la Zona Franca amb 14 milions d'euros per aquells fets, ja que el motiu origen de l’expropiació mai es va arribar a portar a terme. La Farola, doncs, estava envoltada de camps de conreu, masos, com La Puda i Cal Sala, Cal Malet, i un petit conjunt de casetes i barraques de pescadors que tiraven l'art, un antic mètode de pesca amb xarxa. Avui està envoltada per les instal·lacions industrials i portuàries de la Zona Franca i és de difícil accés. Aquest far té una llarga història que es remunta a una torre de guaita i de defensa construïda el 1566 per la ciutat de Barcelona. El 1577 es va afegir una petita capella. Va ser volada per l'exèrcit castellà durant el llarg setge que Felip IV va imposar a Barcelona del 1651 al 1652 que, en caure la ciutat, va posar fi a la Guerra dels Segadors, iniciada el 1640. Va ser restaurada en forma de fortí el 1693. Va tornar a ser destruïda per l'exèrcit castellà de Felip V el 1705 durant la Guerra de Succesió i restaurada novament, amb baluards, el 1713. El 1848 va ser adaptada per poder instal·lar un far, al voltant del qual va nèixer el petit barri de La Farola. Jacint Verdaguer l'esmenta a la seva Oda a Barcelona de 1883 i es refereix a ell com a Cap-del- Riu.
    Arquitectura i urbanisme
    La Farola
    Mar
    Natura i medi ambient
    Platges
    Port de Barcelona
    Ports
    La Marina
    La Zona Franca
  • AMHLAF0004122.jpg
    La Farola i el port de Barcelona
    La Farola, vista des de la banda de l'Hospitalet, rodejada d'estructures portuàries. En primer terme es veuen espigons del port de Barcelona i al fons més zona portuària i la muntanya de Montjuic (És la continuació de la fotografia posterior, per poder observar una panoràmica més àmplia.) Els habitants de l'Hospitalet tenien el costum, molt arrelat entre els habitants del barri Centre, d'anar a passejar i a banyar-se a la Farola, o bé fins acostar-se a l'ermita de Bellvitge. Aquest costum es va anar perdent a mesura que Bellvitge es va anar urbanitzant, transformant-se radicalment el seu bucòlic entorn rural i agrari i la Granvia, al seu pas per la Marina de l'Hospitalet, va anar convertint-se en una barrera infranquejable, a mesura que guanyava tràfic de vehicles, impedint l'accés al mar. Fins el 1920 La Farola pertanyia al terme municipal de l'Hospitalet quan una gran part de la Marina va ser expropiada i agregada per l'Estat a Barcelona amb la intenció de construïr un port franc, que mai va realitzar-se. Això va generar molt malestar i molts litigis entre els propietaris agrícoles, doncs les terres expropiades eren uns camps de conreu esplèndids amb aigua abundant que donaven molt bones collites. L'Ajuntament de l'Hospitalet, essent alcalde en Tomás Giménez Bernabé, va realitzar el 1929 un acte solemne al consistori on es va protestar formalment per aquella agregació, potser amb la intenció de guanyar-se als propietaris. Un exemple d'aquests litigis va ser el protagonitzat per la família Carbonell Espinosa, propietària de 140.000 metres quadrats, els terrenys on ara hi ha Mercabarna, la Nissan i diferents vies, que va guanyar finalment un judici el 2012 al Consorci de la Zona Franca per una demanda interposada el 1996 i va ser indemnitzada, 92 anys després pel Consorci de la Zona Franca amb 14 milions d'euros per aquells fets, ja que el motiu origen de l’expropiació mai es va arribar a portar a terme. La Farola, doncs, estava envoltada de camps de conreu, masos, com La Puda i Cal Sala, Cal Malet, i un petit conjunt de casetes i barraques de pescadors que tiraven l'art, un antic mètode de pesca amb xarxa. Avui està envoltada per les instal·lacions industrials i portuàries de la Zona Franca i és de difícil accés. Aquest far té una llarga història que es remunta a una torre de guaita i de defensa construïda el 1566 per la ciutat de Barcelona. El 1577 es va afegir una petita capella. Va ser volada per l'exèrcit castellà durant el llarg setge que Felip IV va imposar a Barcelona del 1651 al 1652 que, en caure la ciutat, va posar fi a la Guerra dels Segadors, iniciada el 1640. Va ser restaurada en forma de fortí el 1693. Va tornar a ser destruïda per l'exèrcit castellà de Felip V el 1705 durant la Guerra de Succesió i restaurada novament, amb baluards, el 1713. El 1848 va ser adaptada per poder instal·lar un far, al voltant del qual va nèixer el petit barri de La Farola. Jacint Verdaguer l'esmenta a la seva Oda a Barcelona de 1883 i es refereix a ell com a Cap-del- Riu.
    Arquitectura i urbanisme
    La Farola
    Mar
    Natura i medi ambient
    Port de Barcelona
    Ports
    Vistes
    La Marina
    La Zona Franca