Obres d'asfaltat al carrer Barcelona.
Durant els anys vint del s. XX es van pavimentar amb llambordes un bon nombre de carrers de l'Hospitalet, com la Rambla Just Oliveras i les adjacents. Als anys seixanta algunes d'aquestes, les de més trànsit, com era el cas del carrer Barcelona, un cop va obrir-se pas fins la Plaça del Mestre Clavé i fins a la Caserna de la Remunta, van ser asfaltades per permetre un trànsit més fluid i confortable.
Construcció de l'Hospital General de l'Hospitalet, conegut amb el nom de la Creu Roja. Es veu els obrers treballant. Aquest hospital s'impulsà a partir de la Creu Roja del Carrer Progrés i s'inaugurà definitivament el 1971.
Fotografia procedent de la Memòria de l'Ajuntament de L'Hospitalet corresponent al període 1925-1926.
El delegat governatiu de la Unión Patriótica, el partit creat pel dictador Primo de Rivera, a la provincia de Barcelona, Fernando Martí, per tal d'estalviar diners a l'Ajuntament de l'Hospitalet, dirigit llavors per l'empresari de la Unión Patriótica Tomàs Giménez, que havia ja pavimentat tot un seguit de carrers de cada un dels tres barris amb que comptava l'Hospitalet als anys vint, va suggerir a l'empresàri Joan Riera i Sala, propietari de la gran empresa tèxtil Tecla Sala, procedent de Roda de Ter i ampliada a l'Hospitalet el 1913, a l'antic Molí paperer de Can Basté, que aprofitava el salt d'aigua del Torrent Gornal, el participar en el cost de la pavimentació del Torrent Gornal, via d'accés totalment necessari per comunicar els llavors tres barris de la ciutat, Centre, Collblanc i Santa Eulàlia i, més important encara, per permetre accedir satisfactòriament als obrers a les nombroses indústries ubicades vora d'ell, perquè, com el seu nom indica, es tractava d'un torrent que quedava convertit en un gran fangar ple de grans bassals quan plovia. L'empresa Tecla Sala va fer una generosa donació de 22.000 pessetes de l'època per sufragar l'obra, que va realitzar l'empresa Tecla Sala mateixa. Va tenir un cost per a l'Ajuntament de nomès 1.500 pessetes.
