Nens al carrer Xipreret

Nens al carrer Xipreret als anys 40. El primer per l'esquerra Salvador Alicant i al fons la Masia Can Riera.

Estació de FF.CC. Catalans, S.A. "El Carrilet" de Sant Josep

Vista de les obres de construcció de les andanes per a la nova estació del Carrilet de Sant Josep el 1956. Es veuen tres homes treballant al costat de les vies i a l'esquerra de la imatge es pot observar part de la maquinària emprada per a la construcció.

Urbanització de la Gran Via de l'Hospitalet i la Plaça d'Europa

Edifici d'oficines Realia, dels arquitectes Toyo Ito i Fermín Vázquez de la Plaça d'Europa, a la Granvia de l'Hospitalet, en construcció. L'Avinguda de la Gran Via de l'Hospitalet, coneguda simplement com a Gran Via, és una avinguda de l'Hospitalet de Llobregat. És de fet una prolongació, pràcticament inalterada, de la trajectòria de la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona, avinguda amb la que connecta a la plaça d'Ildefons Cerdà. L'avinguda fou renovada i es va soterrar l'autopista C-31, una de les entrades a Barcelona des del Baix Llobregat, i es va construir la Plaça d'Europa. Als voltants de l'avinguda, al sud, hi ha el recinte Gran Via de la Fira de Barcelona i al nord la Ciutat de la Justícia de Barcelona i el nucli històric de l'Hospitalet de Llobregat. La Plaça d'Europa és una plaça d'unes 30 ha de l'Hospitalet de Llobregat, situada a l'encreuament de la Granvia amb el carrer d'Amadeu Torner. A la plaça es troba l'estació de FGC Europa | Fira de la L9 del metro. Al costat de la plaça se situa la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet , on antigament hi havia hagut la gran caserna militar d'enginyers, anomenada "Lepanto". La plaça d'Europa es troba al centre del districte econòmic Granvia L'Hospitalet. Amb vint-i-nou torres i set edificis complementaris, ofereix una combinació d'usos variats: habitatge lliure i protegit, (1.684 habitatges) oficines, hotels i equipaments. En ella s'hi van construir grans i moderns edificis, com les Torres Europa,Torre Inbisa y Torre Werfen, a càrrec d'arquitectes de renom, com Òscar Tusquets, autor de la Torre Copisa, Jean Nouvel, autor de l'Hotel Catalonia Fira o Toyo Ito, autor de l'Hotel Porta Fira i d'aquesta torre d'oficines. El projecte va ser impulsat per l'alcalde Celestino Corbacho i ideat i liderat per Antoni Nogués i Olive, gerent de l'Agència de Desenvolupament Urbà (ADU) de l'Ajuntament de l'Hospitalet i va ser projectada pels arquitectes David Viaplana Canudas, Albert Viaplana Veà, de l'estudi Viaplana-Piñón i promoguda pel Consorci Granvia Sud. La seva exitosa urbanització, a partir de l'any 2000, va suposar un canvi radical a la fesomia d'aquesta part de l'Hospitalet, antigament anomenada Can Pi i Polígon Pedrosa, un lloc on, entre alguns camps de cultiu i masies encara resistents del que va ser la gran i productiva extensió de zona agrícola anomenada La Marina, hi havia dipòsits d'escombreries, magatzems de ferralla i negocis de re-cautxutat de pneumàtics vells. Va significar dignificar de forma espectacular, l'entrada a Barcelona venint des del Baix Llobregat i des de l'Aeroport i també a les instal·lacions de l'ampliació de la Fira de Barcelona, situades al polígon Granvia Sud, zona avui seu d'espectaculars hotels que anteriorment oferia un aspecte d'abandonament i suburbialitat.

Visita d'obres de l'alcalde Ramon Solanich.

Visita d'obres de l'alcalde Ramon Solanich a la construcció del pas inferior a les vies del tren de RENFE cap a Vilanova al seu pas pel Torrent Gornal. Aquest pas eliminava l´antic pas a nivell i va permetre una millor comunicació entre els barris de Sant Josep i Santa Eulàlia. Va ser inaugurat el 1961. A l'esquerra de la imatge es pot apreciar la casa de la família Rodón, propietària d'una serradora de marbre inaugurada el 1897 que posteriorment, en ser expropiats els seus terrenys per RENFE, es va traslladar a uns altres situats gairebé al davant, on encara hi és avui dia en ple funcionament. És una de les empreses més antigues de la ciutat.

Bellvitge

Nen pujat a un arbre jugant amb una escopeta a un carrer de Bellvitge

Bellvitge

Pistes esportives

Obres a la carretera del mig

Obres a la carretera del mig

Obres a la carretera del mig

Obres a la carretera del mig

Plaça de l'Ajuntament i Edifici de La Caixa en construcció. Cinema Oliveras.

Vista parcial de la que, després de la guerra civil, va ser la nova Plaça de l'Ajuntament, que fins llavors no existia, ja que la filera de cases setcentistes que hi havia davant de l'Ajuntament, que van ser enderrocades el 1936, estaven arrenglerades seguint l'antiga alineació de l'estret carrer Major al seu pas pel davant de l'Ajuntament. A la fotografia es veu l'inici de la construcció, el 1947, del gran edifici d'habitatges projectat per l'arquitecte Municipal Manuel Puig Janer que ompliria posteriorment tota la plaça, ocupant també el solar de l'antiga vaqueria de Can Xerricó, que feia cantonada amb el carrer Baró de Maldà, antic propietari d'aquests terrenys. Manuel Puig i Janer, autor també de la nova església de Santa Eulàlia de Mèrida, de maó vist i pedra artificial, com aquest edifici, situada al costat, va aprofitar per reorganitzar, harmonitzar i monumentalitzar els espais d'us públic situats al voltant de l'Ajuntament. L'edifici, inaugurat el 1950, va ser promogut per la llavors Caja de Pensiones para la Vejez y de ahorros, i va ser conegut com l'edifici de "La Caixa". Està protegit com a bé cultural d'interès local al PEPPA de l'Ajuntament de l'Hospitalet. Es tracta d'un edifici d'habitatges de grans proporcions, molt representatiu de l'arquitectura monumentalista de la postguerra, amb notòries referències neoclàssiques. La seva allargada façana, que combina el maó vist amb la pedra artificial, està modulada rítmicament amb pilastres de pedra que volen trencar l'horitzontalitat dominant. Els parterres, mitjançant plantes, dibuixen el nom de FRANCO i il·lustren clarament el moment en el que va ser feta la fotografia. A la dreta de la imatge, en segon pla, es veu l'edifici del Cinema Oliveras, construït al carrer Baró de Maldà el 1924 per l'empresari Lluís Oliveras Norta, el mateix empresari que va fer construir el Cinema Imperial a la Rambla Just Oliveras amb el carrer Barcelona el 1911. El Cinema Imperial, que va ser el primer el primer edifici construït a l'Hospitalet per a fer projeccions cinematogràfiques, amb capacitat per a set-cents espectadors, va anar perdent protagonisme a causa de la construcció del més comfortable Cinema Oliveras i, el 1934, va ser reconvertit en el Garatge Oliveras, que es va mantenir fins el 1980, any en el que va ser enderrocat per fer-hi un gran bloc de pisos. El cinema Oliveras, que va passar a ser propietat de Josep Campreciós i Josep Mitjavila des de 1934, va acollir, des de la fundació de l'entitat el 1981 i fins el seu enderroc el 1989 per a fer un altre bloc de pisos, les multitudinàries sessions que cada dimarts al vespre organitzava el Cine Club L'Hospitalet així com la primera i segona edició de la Mostra de Curtmetratges dels Països Catalans, el 1984 i 1985 respectivament. El Cine Club l'Hospitalet va ser una important entitat que va arribar a tenir més de cinc cents socis i que va ser premiada el 1988 per la Generalitat com a millor Cine Club de Catalunya i va arribar a gestionar una subseu de la Filmoteca de Catalunya a l'Hospitalet. Un cop va ser enderrocat el Cinema Oliveras, les sessions de cinema del Cine Club, veritable punt de trobada pels hospitalencs amants del cinema de l'època, van passar a fer-se els dimarts a la sala petita del Teatre Joventut i els dijous al vespre a la sala quatre del Rambla Cinemes, l'antic Cinema Rambla construït el 1954 i modificat en quatre sales el 1990, fins poc abans del seu enderroc, que va tenir lloc el 2010.

Església parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida. Reconstrucció

Església parroquial Santa Eulàlia de Mèrida, en construcció. Es veuen obrers treballant dins de l'església. L'antiga església de Santa Eulàlia de Mèrida va ser derruïda l'agost de l'any 1936 durant l'esclat revolucionari que va seguir, a Catalunya, a la victòria sobre els militars revoltats adscrits al "alzamiento nacional" militar contra la segona República que va donar origen a la Guerra Civil. La construcció de la nova església es va iniciar el 1939 i no va es va enllestir definitivament fins l'octubre de 1947, quan va ser beneïda pel bisbe de Barcelona Gregorio Modrego. Va ser inaugurada parcialment i beneïda inicialment pel bisbe auxiliar de Barcelona el 19 de març de 1942 quan, a la festivitat de Sant Josep, va tenir lloc el trasllat en processó de les imatges sagrades del Centre Catòlic, que va ser temple parroquial de 1939 fins el 1942, fins a la nova església, la benedicció de les campanes, apadrinades per Ramón Garriga Pujadó, Tecla Sala Miralpeix, Antoni Carbonell Albets i Josefa Salal de Carbonell, i una celebració popular amb banda de música i festa infantil a la Plaça de l'Ajuntament amb els gegants i capgrossos de la ciutat. L'autor del projecte va ser l'arquitecte municipal Manuel Puig i Janer, autor també de l'edifici de La caixa de la Plaça de l'Ajuntament. Puig Janer va reorganitzar tot l'espai de la Plaça de l'església i de la Plaça de l'Ajuntament que els enderrocs havien deixar lliure seguint un projecte iniciat per l'anterior arquitecte municipal, Ramon Puig i Gairalt, mort l'any 1937 per causes naturals. L'edifici actual està catalogat en el PEPPA amb núm. 003.

Església parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida. Reconstrucció

Església parroquial Santa Eulàlia de Mèrida, en construcció. Es veuen obrers treballant dins de l'església. L'antiga església de Santa Eulàlia de Mèrida va ser derruïda l'agost de l'any 1936 durant l'esclat revolucionari que va seguir, a Catalunya, a la victòria sobre els militars revoltats adscrits al "alzamiento nacional" militar contra la segona República que va donar origen a la Guerra Civil. La construcció de la nova església es va iniciar el 1939 i no va es va enllestir definitivament fins l'octubre de 1947, quan va ser beneïda pel bisbe de Barcelona Gregorio Modrego. Va ser inaugurada parcialment i beneïda inicialment pel bisbe auxiliar de Barcelona el 19 de març de 1942 quan, a la festivitat de Sant Josep, va tenir lloc el trasllat en processó de les imatges sagrades del Centre Catòlic, que va ser temple parroquial de 1939 fins el 1942, fins a la nova església, la benedicció de les campanes, apadrinades per Ramón Garriga Pujadó, Tecla Sala Miralpeix, Antoni Carbonell Albets i Josefa Salal de Carbonell, i una celebració popular amb banda de música i festa infantil a la Plaça de l'Ajuntament amb els gegants i capgrossos de la ciutat. L'autor del projecte va ser l'arquitecte municipal Manuel Puig i Janer, autor també de l'edifici de La caixa de la Plaça de l'Ajuntament. Puig Janer va reorganitzar tot l'espai de la Plaça de l'església i de la Plaça de l'Ajuntament que els enderrocs havien deixar lliure seguint un projecte iniciat per l'anterior arquitecte municipal, Ramon Puig i Gairalt, mort l'any 1937 per causes naturals. L'edifici actual està catalogat en el PEPPA amb núm. 003.

Construcció de la nova església parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida.

Església parroquial Santa Eulàlia de Mèrida, en construcció. Es veuen obrers treballant dins de l'església. L'antiga església de Santa Eulàlia de Mèrida va ser derruïda l'agost de l'any 1936 durant l'esclat revolucionari que va seguir, a Catalunya, a la victòria sobre els militars revoltats adscrits al "alzamiento nacional" militar contra la segona República que va donar origen a la Guerra Civil. La construcció de la nova església es va iniciar el 1939 i no va es va enllestir definitivament fins l'octubre de 1947, quan va ser beneïda pel bisbe de Barcelona Gregorio Modrego. Va ser inaugurada parcialment i beneïda inicialment pel bisbe auxiliar de Barcelona el 19 de març de 1942 quan, a la festivitat de Sant Josep, va tenir lloc el trasllat en processó de les imatges sagrades del Centre Catòlic, que va ser temple parroquial de 1939 fins el 1942, fins a la nova església, la benedicció de les campanes, apadrinades per Ramón Garriga Pujadó, Tecla Sala Miralpeix, Antoni Carbonell Albets i Josefa Salal de Carbonell, i una celebració popular amb banda de música i festa infantil a la Plaça de l'Ajuntament amb els gegants i capgrossos de la ciutat. L'autor del projecte va ser l'arquitecte municipal Manuel Puig i Janer, autor també de l'edifici de La caixa de la Plaça de l'Ajuntament. Puig Janer va reorganitzar tot l'espai de la Plaça de l'església i de la Plaça de l'Ajuntament que els enderrocs havien deixar lliure seguint un projecte iniciat per l'anterior arquitecte municipal, Ramon Puig i Gairalt, mort l'any 1937 per causes naturals. L'edifici actual està catalogat en el PEPPA amb núm. 003.

Bloques Onésimo Redondo (actualment Blocs La Florida)

Bloques Onésimo Redondo en construcció. Es van inaugurar l'any 1955. La imatge està presa de perfil als blocs i es veu la primera fila i s'adivina la segona al seu darrera. Els dos primers tenen les parets arrebossades i els més llunyans encara es veu la totxana i no tenen acabada la teulada. Els bloques Onésimo Redondo van ser anomenats així en honor al feixista nacionalcatolicista castellà fundador de les JONS. Actualment son els Blocs La Florida. Aquests pisos, de construcció precària, com s'observa, són fruit de la cessió de terrenys que va fer l'Ajuntament de l'Hospitalet a favor de l'Obra Sindical del Hogar el 1950. Van ser els primers blocs de pisos concentrats que van sorgir a l'Hospitalet. El seu estat de deteriorament fou l'origen, a començament de 1970, de l'Associació de Veïns de la Florida. Van ser rehabilitats per la Generalitat de Catalunya a finals dels anys vuitanta mitjançant l'empresa pública ADIGSA, creada el 1980 i extingida el 2010, del Departament de Medi Ambient i Habitatge que administrava i gestionava els habitatges socials públics de la Generalitat de Catalunya.

Temple parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida

La fotografia està presa des de davant de l'Ajuntament. Es veu la façana principal i part de la lateral de l'església. El campanar encara es veu amb les bastides de l'obra tot i que ja és acabat, amb una bandera d'Espanya que ho senyalitza a dalt de tot. Al mig de la imatge es veu una part dels jardinets de davant de la casa consistorial amb el lema "Franco" en treballs de jardineria i, a darrera, el solar on va ser aixecat l'edifici de La Caixa de Pensions de la Plaça de l'Ajuntament. L'antiga església de Santa Eulàlia de Mèrida va ser derruïda l'agost de l'any 1936 durant l'esclat revolucionari que va seguir, a Catalunya, a la victòria sobre els militars revoltats adscrits al "alzamiento nacional" militar contra la segona República que va donar origen a la Guerra Civil. La construcció de la nova església es va iniciar el 1939 i no va es va enllestir definitivament fins l'octubre de 1947, quan va ser beneïda pel bisbe de Barcelona Gregorio Modrego. Va ser inaugurada parcialment i beneïda inicialment pel bisbe auxiliar de Barcelona el 19 de març de 1942 quan, a la festivitat de Sant Josep, va tenir lloc el trasllat en processó de les imatges sagrades del Centre Catòlic, que va ser temple parroquial de 1939 fins el 1942, fins a la nova església, la benedicció de les campanes, apadrinades per Ramón Garriga Pujadó, Tecla Sala Miralpeix, Antoni Carbonell Albets i Josefa Salal de Carbonell, i una celebració popular amb banda de música i festa infantil a la Plaça de l'Ajuntament amb els gegants i capgrossos de la ciutat. L'autor del projecte va ser l'arquitecte municipal Manuel Puig i Janer, autor també de l'edifici de La caixa de la Plaça de l'Ajuntament. Puig Janer va reorganitzar tot l'espai de la Plaça de l'església i de la Plaça de l'Ajuntament que els enderrocs havien deixar lliure, seguint un projecte iniciat per l'anterior arquitecte municipal, Ramon Puig i Gairalt, mort l'any 1937 per causes naturals. L'edifici actual està catalogat en el PEPPA amb núm. 003.

L'aparició dels blocs de Bellvitge

Davant dels blocs, l'ermita de Bellvitge.

Maria Tarrida i el seu fill

Maria Tarrida i el seu fill Carles Gassó el 2 d'abril de 1950, dia de Rams a la Plaça Espanyola.

Edifici de la Caixa d'Estalvis i Pensions de la Plaça de l'Ajuntament

Fotografia del projecte de construcció de l'edifici. Pertany al Conjunt Documental dels arquitectes Manuel Puig Janer i Manuel Puig Ribot.

Edifici de la Caixa d'Estalvis i Pensions de la Plaça de l'Ajuntament

Fotografia del projecte de construcció de l'edifici. Pertany al Conjunt Documental dels arquitectes Manuel Puig Janer i Manuel Puig Ribot.

Edifici de la Caixa d'Estalvis i Pensions de la Plaça de l'Ajuntament

Fotografia del projecte de construcció de l'edifici (detall de la façana). Pertany al Conjunt Documental dels arquitectes Manuel Puig Janer i Manuel Puig Ribot.

Antiga caserna de la Guàrdia Civil al carrer Llobregat, 145

Fotografies provinents de l'expedient 01301 de l'any 1983, de reforma de l'edifici del carrer Llobregat, 145 (aleshores era el número 135). Havia estat una caserna de la Guàrdia Civil i va passar a ser la seu d'un centre d'esplai L'edifici va ser construït cap a l'any 1923 per Eusebi Noè Novell i Rosa Passorieu (o Passarieu) Salaire.

Antiga caserna de la Guàrdia Civil al carrer Llobregat, 145

Fotografies provinents de l'expedient 01301 de l'any 1983, de reforma de l'edifici del carrer Llobregat, 145 (aleshores era el número 135). Havia estat una caserna de la Guàrdia Civil i va passar a ser la seu d'un centre d'esplai L'edifici va ser construït cap a l'any 1923 per Eusebi Noè Novell i Rosa Passorieu (o Passarieu) Salaire.

Antiga caserna de la Guàrdia Civil al carrer Llobregat, 145

Fotografies provinents de l'expedient 01301 de l'any 1983, de reforma de l'edifici del carrer Llobregat, 145 (aleshores era el número 135). Havia estat una caserna de la Guàrdia Civil i va passar a ser la seu d'un centre d'esplai. L'edifici va ser construït cap a l'any 1923 per Eusebi Noè Novell i Rosa Passorieu (o Passarieu) Salaire.

Antiga caserna de la Guàrdia Civil al carrer Llobregat, 145

Fotografies provinents de l'expedient 01301 de l'any 1983, de reforma de l'edifici del carrer Llobregat, 145 (aleshores era el número 135). Havia estat una caserna de la Guàrdia Civil i va passar a ser la seu d'un centre d'esplai. L'edifici va ser construït cap a l'any 1923 per Eusebi Noè Novell i Rosa Passorieu (o Passarieu) Salaire.

Antiga caserna de la Guàrdia Civil al carrer Llobregat, 145

Fotografies provinents de l'expedient 01301 de l'any 1983, de reforma de l'edifici del carrer Llobregat, 145 (aleshores era el número 135). Havia estat una caserna de la Guàrdia Civil i va passar a ser la seu d'un centre d'esplai. L'edifici va ser construït cap a l'any 1923 per Eusebi Noè Novell i Rosa Passorieu (o Passarieu) Salaire.

Antiga caserna de la Guàrdia Civil al carrer Llobregat, 145

Fotografies provinents de l'expedient 01301 de l'any 1983, de reforma de l'edifici del carrer Llobregat, 145 (aleshores era el número 135). Havia estat una caserna de la Guàrdia Civil i va passar a ser la seu d'un centre d'esplai.