• AMHLAF0021189.jpg
    Inauguració del nou emplaçament de La Talaia el 1972
    8 de novembre de 1972. Dia de la Província amb la inauguració del nou emplaçament de la Talaia, al carrer xipreret cantonada amb el carrer Barcelona, que va ser traslladada pedra a pedra des de la casa de Can Vila o Mas Modolell de la Torre o Can Bruguera, que es trobava a l'actual carrer Talaia, núm. 9, cantonada amb el carrer Frederic Prats. El Mas Modolell de la Torre (també conegut com a Mas Burguera o Can Vila) masia que va arribar a disposar de 6,86 hectàrees de terreny pel conreu, des del carrer Major fins al Torrent d’en Canyet, destacava tant pel seu volum, que deixava constància de la seva importància, com per tenir adossada una torre de vigilància o de guaita que permetia la visió del delta del Llobregat fins al mar, per protegir els habitants de la casa i de l’entorn de les ràtzies dels pirates sarraïns. Aquesta talaia quadrada va ser construïda amb blocs de pedra calcària en 1587, com consta gravat a la llinda de la porta d'accés. Fa 5 metres d'ample per banda i uns 14 m d'alt, el que donaven els seus 4 pisos de planta quadrada i les golfes amb arcades obertes a quatre vents Aquesta masia i la torre adossada estaven ubicades al lloc que avui és el c/ Talaia, núm. 9, carrer anomenat així en honor a aquesta torre. La seva cronologia original correspon perfectament al moment de creixement de l'antic nucli de l'Hospitalet, que va conèixer l'edificació d'importants cases pairals que han perviscut fins avui dia: Can Sumarro, Casa Espanya, o el Casal de l'Harmonia, situat al costat del nou emplaçament de la Talaia. El creixement urbanístic descontrolat provocat per l'especulació motivada per la massiva arribada de nouvinguts a la ciutat durant els anys seixanta i setanta del s. XX, en ple franquisme, van alterar profundament la fesomia de l’Hospitalet com a poble agrícola i van provocar que aquest mas i les seves terres, propietat llavors de la família Prats, quedés finalment engolit per la trama urbana i fos finalment abandonat, venut i enderrocat el 1972. La torre que acompanyava la casa, en tant que era un element defensiu històric, havia estat protegida per la Llei de Castells que el mateix Franco havia signat el 22 d'abril de 1949 i no podia ser demolida. Es va decidir llavors el seu trasllat. La Diputació Provincial de Barcelona, va encarregar el 1972 les obres a Eduard Muntada i Lluch l'equip de el qual va procedir a numerar les pedres que formaven la Talaia i a traslladar-la a un solar que hi havia a la cantonada entre els carrers Xipreret i Barcelona, a uns 300 metres de la ubicació original, on avui hi ha la Plaça Josep Bordonau, al costat de l'edifici l'Harmonia. En el lapse de temps entre el desmuntatge i el muntatge de nou de la Talaia, es va descobrir que les arcades gòtiques i les columnes que les sustentaven, que conformaven el pis superior de la torre, com s'observa a la fotografia, havien desaparegut. Mai no es va saber qui se les havia endut i, de fet, la inauguració del trasllat es va realitzar el 8 de novembre de 1972 amb totes les autoritats presents però sense les golfes de La Talaia acabades, com s'observa a la fotografia, a l’espera d’unes noves arcades de mig punt molt diferents a les originals, que van ser instal•lades posteriorment. Son les que llueixen avui. L'edifici La Talaia forma part avui de les dependències del Museu de l'Hospitalet. Està catalogada al Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic (PEPPA FITXA NÚM. 100/01) Al costat, l'edifici l'Harmonia, encara seu llavors del Frente de Juventudes de Falange, com s'observa pintat a a la façana
    Arquitectura i urbanisme
    Castells
    Edificis
    Obres
    Patrimoni arquitectònic
    Places
    Projectes urbanístics
    Reformes
    Torre Talaia
  • AMHLAF0003397.jpg
    Institut Torras i Bages
    Obres de construcció de l'Institut Nacional "Torras i Bages" de Can Serra (Avinguda de Can Serra, 101) Va ser inaugurat l'octubre de 1968. A l'inici s'impartia un batxillerat de sis anys i Preu (Preparación Universitaria) passant pels estudis de BUP (Bachillerato Unificado Polivalente) i COU (Curso de Orientación Universitaria). En l’actualitat s'imparteix l’Educació Secundària Obligatòria (ESO) i el Batxillerat. Josep Torras i Bages neix el 12 de setembre de 1846 al si d'una família benestant de Vilafranca del Penedès). L'any 1859 s'instal·la a Barcelona per continuar estudiant i comença la carrera de Dret. Al 1869 obté la Llicenciatura i el Doctorat en Dret Civil i Canònic. El 1869 ingressa al Seminari de Barcelona on estudia Moral i Sagrada Escriptura. Des del 1872 fins al 1875 estudia al seminari de Barcelona, on s’inicia en la doctrina de Tomàs d’Aquino. El 1876 obté la licenciatura enTeologia a València. El 1877 és ordenat diaca de Vic i el 23 de desembre es ordenat prevere a Girona. El 1880, amb 34 anys, dóna inici a la seva producció filosòfica tot escrivint moltes obres de caire tomista i regionalista. Va exercir una intensa labor pastoral i intel·lectual a Barcelona; presidí la secció de redacció de les Bases de Manresa (1882) com a delegat de les entitats catalanistes de Barcelona. El 1892 publica la seva obra més coneguda i rellevant: "La tradició catalana", de signe moderadament conservador i rèplica a "Lo catalanisme" de Valentí Almirall. Aquesta obra, on defensa apassionadament la llengua catalana i l'aportació del cristianisme a la història de Catalunya, es convertí durant decennis en una mena de referència dels catòlics catalans, els quals varen adoptar un lema que, tot i no trobar-se enlloc als seus escrits, reflecteix clarament el seu pensament: "Catalunya serà cristiana o no serà". El 8 d'octubre de 1896 és consagrat bisbe. Continua escrivint i publicant sobre qüestions religioses i catalanes. L'any 1909 refusa l'oferiment de promocionar-se, la qual cosa implicava el seu trasllat a Burgos. Segueix escrivint activament i dedicat a la pastoral fins a la seva mort, que s'esdevé a Vic el 7 de febrer de 1916.
    Arquitectura i urbanisme
    Construcció
    Educació
    Escoles
    Institut Torras i Bages
    Obres
  • AMHLAF0058199.jpg
    Construcció de blocs en l'època de l'alcalde Vicens Capdevila
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Edificis
    Obres
  • AMHLAF0051099.jpg
    Polígon Gornal Bloc 4
    Imatge extreta d'una llicència d'obres
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Edificis
    Obres
  • AMHLAF0051098.jpg
    Polígon Gornal Bloc 4
    Imatge extreta d'una llicència d'obres
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Edificis
    Obres
  • AMHLAF0051097.jpg
    Polígon Gornal Bloc 4
    Imatge extreta d'una llicència d'obres
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Edificis
    Obres
  • AMHLAF0051096.jpg
    Polígon Gornal Bloc 4
    Imatge extreta d'una llicència d'obres
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Edificis
    Obres
  • AMHLAF0051095.jpg
    Polígon Gornal Bloc 4
    Imatge extreta d'una llicència d'obres
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Edificis
    Obres
  • AMHLAF0051094.jpg
    Polígon Gornal Bloc 4
    Imatge extreta d'una llicència d'obres
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Edificis
    Obres
  • AMHLAF0051093.jpg
    Polígon Gornal Bloc 4
    Imatge extreta d'una llicència d'obres
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Edificis
    Obres
  • AMHLAF0051092.jpg
    Polígon Gornal Bloc 4
    Imatge extreta d'una llicència d'obres
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Edificis
    Obres
  • AMHLAF0049840.jpeg
    Església de Sant Isidre
    Extretes de l'expedient 123 d'avantprojectes d'obres
    Arquitectura i urbanisme
    Construcció
    Esglésies i ermites
    Obres
    Parròquia de Sant Isidre Llaurador
    Religió
  • AMHLAF0049839.jpeg
    Església de Sant Isidre
    Extretes de l'expedient 123 d'avantprojectes d'obres
    Arquitectura i urbanisme
    Construcció
    Esglésies i ermites
    Obres
    Parròquia de Sant Isidre Llaurador
    Religió
  • AMHLAF0049838.jpeg
    Església de Sant Isidre
    Extretes de l'expedient 123 d'avantprojectes d'obres
    Arquitectura i urbanisme
    Construcció
    Esglésies i ermites
    Obres
    Parròquia de Sant Isidre Llaurador
    Religió
  • AMHLAF0049837.jpeg
    Església de Sant Isidre
    Extretes de l'expedient 123 d'avantprojectes d'obres
    Arquitectura i urbanisme
    Construcció
    Esglésies i ermites
    Obres
    Parròquia de Sant Isidre Llaurador
    Religió
  • AMHLAF0049836.jpeg
    Església de Sant Isidre
    Extretes de l'expedient 123 d'avantprojectes d'obres
    Arquitectura i urbanisme
    Construcció
    Esglésies i ermites
    Obres
    Parròquia de Sant Isidre Llaurador
    Religió
  • AMHLAF0050848.jpeg
    Antiga caserna de la Guàrdia Civil al carrer Llobregat, 145
    Fotografies provinents de l'expedient 01291 de l'any 1982, de reforma de l'edifici del carrer Llobregat, 145 (aleshores era el número 135). Havia estat una caserna de la Guàrdia Civil i va passar a ser la seu d'un centre d'esplai. L'edifici va ser construït cap a l'any 1923 per Eusebi Noè Novell i Rosa Passorieu (o Passarieu) Salaire.
    Arquitectura i urbanisme
    Associacions i entitats
    Caserna de la Guàrdia Civil
    Edificis
    Esplais
    Obres
    Reformes
  • AMHLAF0004287.jpg
    Carrer de Rossend Arús
    Carrer Rossend Arús a l'alçada de la plaça Mossèn Homar en l'època de la segona República. A l'esquerra es veu una part de l'antiga església, que va ser demolida en aquells anys, i a la dreta, les antigues cases situades on avui hi ha la Plaça de l'Ajuntament. Al davant, cotxes, un d'ells amb les sigles de la CNT, aparcats al costat de les porxades de l'Ajuntament de l'Hospitalet.
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers, places i obres d'urbanització
    Polítiques
  • AMHLAF0002573.jpg
    Caramelles a l'avinguda de la Generalitat, avui avinguda Tomás Giménez
    Avinguda Tomàs Giménez (on ara hi ha la rambleta) i al mig, creuant-la el carrer General Manso. Al fons a la dreta l'edifici de FECSA i més a la dreta es veu una mica de l'edifici de Can Rigalt. Es veu un grup d'escolars mudats per cantar caramelles a diferents llocs del barri, caminant en tres fileres. Un d'ells duu un estendard.
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers, places i obres d'urbanització
    Diverses
    Dones i homes
    Escoles
  • AMHLAF0061921.jpeg
    Pintada-mural AAVV Sant Josep pel soterrament de les vies del Carrilet
    Accidents
    Arquitectura i urbanisme
    Ferroviaris
    Obres
    Seguretat i defensa
    Soterraments
    Transports
    Tren
    Vies
  • AMHLAF0025007.jpeg
    Descarrilament de "El Carrilet"
    El 17 de juliol de 1984 un dels Ferrocarrils de la Generalitat, anomenat popularment "El carrilet" va descarrilar i es va empotrar en un dels edificis de la plaça Mare de Déu de Montserrat. En aquesta imatge es veuen dues grues grans encarregades d'extreure aquest vagó de l'edifici.
    Accidents
    Accidents ferroviaris
    Arquitectura i urbanisme
    Carrilet
    Ferroviaris
    Obres
    Seguretat i defensa
    Transports
  • AMHLAF0000986.jpg
    Mercat de Santa Eulàlia, obres de pavimentació
    Exterior del Mercat de Santa Eulàlia. Es veuen paletes treballant en la pavimentació que rodeja el mercat. També hi ha veïns i veïnes passejant pels voltants i nens jugant prop dels obrers. El Mercat va ser projectat per l’arquitecte municipal Ramon Puig Gairalt i constà de 4 naus disposades en forma de creu grega
    Activitats econòmiques
    Arquitectura i urbanisme
    Construcció
    Edificis
    Mercats
    Obres
    Persones
    Mercat de Santa Eulàlia
  • AMHLAF0000987.jpg
    Mercat de Santa Eulàlia
    Mercat de Santa Eulàlia. Obres de construcció. Fotografia exterior amb mainada i mares. El paviment de la vorera sense fer. El Mercat va ser projectat per l’arquitecte municipal Ramon Puig Gairalt i constà de 4 naus disposades en forma de creu grega.
    Activitats econòmiques
    Arquitectura i urbanisme
    Construcció
    Edificis
    Mercats
    Obres
    Persones
    Mercat de Santa Eulàlia
  • AMHLAF0000988.jpg
    Mercat de Santa Eulàlia en construcció
    Mercat de Santa Eulàlia. Obres de construcció. Fotografia exterior amb mainada i homes i dones passant. L'entrada del mercat està adoquinada. El Mercat va ser projectat per l’arquitecte municipal Ramon Puig Gairalt i constà de 4 naus disposades en forma de creu grega
    Activitats econòmiques
    Arquitectura i urbanisme
    Construcció
    Edificis
    Mercats
    Obres
    Persones
    Mercat de Santa Eulàlia
  • AMHLAF0111559.tif
    Anunci i obres de construcció d'equipaments públics a Bellvitge
    "LA CIUTAT 200P 8D/Bellvitge/Mare de Déu de Bellvitge
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Construcció
    Edificis
    Obres