• AMHL_101_C411_1960_00162.JPG
    Ronda de la Torrassa, núm. 75
    Fotografia conservada en l'expedient de llicències d'obres 162/1960.
    Arquitectura i urbanisme
    Construcció
    Obres
    Reformes
  • AMHLAF0111711.jpeg
    Antiga caserna de la Guàrdia Civil al carrer Llobregat, 145
    Fotografies provinents de l'expedient 01301 de l'any 1983, de reforma de l'edifici del carrer Llobregat, 145 (aleshores era el número 135). Havia estat una caserna de la Guàrdia Civil i va passar a ser la seu d'un centre d'esplai L'edifici va ser construït cap a l'any 1923 per Eusebi Noè Novell i Rosa Passorieu (o Passarieu) Salaire.
    Arquitectura i urbanisme
    Associacions i entitats
    Caserna de la Guàrdia Civil
    Edificis
    Esplais
    Obres
    Reformes
  • AMHLAF0111712.jpeg
    Antiga caserna de la Guàrdia Civil al carrer Llobregat, 145
    Fotografies provinents de l'expedient 01301 de l'any 1983, de reforma de l'edifici del carrer Llobregat, 145 (aleshores era el número 135). Havia estat una caserna de la Guàrdia Civil i va passar a ser la seu d'un centre d'esplai L'edifici va ser construït cap a l'any 1923 per Eusebi Noè Novell i Rosa Passorieu (o Passarieu) Salaire.
    Arquitectura i urbanisme
    Associacions i entitats
    Caserna de la Guàrdia Civil
    Edificis
    Esplais
    Obres
    Reformes
  • AMHLAF0111713.jpeg
    Antiga caserna de la Guàrdia Civil al carrer Llobregat, 145
    Fotografies provinents de l'expedient 01301 de l'any 1983, de reforma de l'edifici del carrer Llobregat, 145 (aleshores era el número 135). Havia estat una caserna de la Guàrdia Civil i va passar a ser la seu d'un centre d'esplai. L'edifici va ser construït cap a l'any 1923 per Eusebi Noè Novell i Rosa Passorieu (o Passarieu) Salaire.
    Arquitectura i urbanisme
    Associacions i entitats
    Caserna de la Guàrdia Civil
    Edificis
    Esplais
    Obres
    Reformes
  • AMHLAF0111714.jpeg
    Antiga caserna de la Guàrdia Civil al carrer Llobregat, 145
    Fotografies provinents de l'expedient 01301 de l'any 1983, de reforma de l'edifici del carrer Llobregat, 145 (aleshores era el número 135). Havia estat una caserna de la Guàrdia Civil i va passar a ser la seu d'un centre d'esplai. L'edifici va ser construït cap a l'any 1923 per Eusebi Noè Novell i Rosa Passorieu (o Passarieu) Salaire.
    Arquitectura i urbanisme
    Associacions i entitats
    Caserna de la Guàrdia Civil
    Edificis
    Esplais
    Obres
    Reformes
  • AMHLAF0111715.jpeg
    Antiga caserna de la Guàrdia Civil al carrer Llobregat, 145
    Fotografies provinents de l'expedient 01301 de l'any 1983, de reforma de l'edifici del carrer Llobregat, 145 (aleshores era el número 135). Havia estat una caserna de la Guàrdia Civil i va passar a ser la seu d'un centre d'esplai. L'edifici va ser construït cap a l'any 1923 per Eusebi Noè Novell i Rosa Passorieu (o Passarieu) Salaire.
    Arquitectura i urbanisme
    Associacions i entitats
    Caserna de la Guàrdia Civil
    Edificis
    Esplais
    Obres
    Reformes
  • AMHLAF0111716.jpeg
    Antiga caserna de la Guàrdia Civil al carrer Llobregat, 145
    Fotografies provinents de l'expedient 01301 de l'any 1983, de reforma de l'edifici del carrer Llobregat, 145 (aleshores era el número 135). Havia estat una caserna de la Guàrdia Civil i va passar a ser la seu d'un centre d'esplai.
    Arquitectura i urbanisme
    Associacions i entitats
    Caserna de la Guàrdia Civil
    Edificis
    Esplais
    Obres
    Reformes
  • AMHLAF0176881.jpg
    Obres del col·lector de la Riera de l'escorxador o de la Vall del Poble.
    Obres del col·lector de la Riera de l'escorxador o de la Vall del Poble al seu pas per prop de Can Femades, que s'observa a la fotografia, ja en terme municipal de Cornellà. La riera encara passava descoberta al costat del nou col·lector, com s'observa a la fotografia. S'observen també al fons, a la dreta, dues banderes situades a les dues torres d'entrada de la que va ser la primera seu de la Caserna de la Remunta, un edifici amb tres façanes situat entre la Riera de l'escorxador, el carrer Barcelona, on estava l'entrada principal i les dues torres, que rendien a un pati interior, i el carrer Major, on hi havia també una petita porta de servei que hi donava accés al mateix. En aquesta època, finals dels anys cinquanta, encara era propietat de l'exèrcit.
    Arquitectura i urbanisme
    Canals
    Carrers
    Edificis
    Primera seu de La Remunta
    Obres
    Clavegueram
    Col·lectors
    Soterraments
    Projectes urbanístics
  • AMHLAF0150135.jpg
    L'aparició dels blocs de Bellvitge
    Davant dels blocs, l'ermita de Bellvitge.
    Arquitectura i urbanisme
    Construcció
    Edificis
    Ermita de Bellvitge
    Esglésies i ermites
    Obres
    Religió
  • AMHLAF0021189.jpg
    Inauguració del nou emplaçament de La Talaia el 1972
    8 de novembre de 1972. Dia de la Província amb la inauguració del nou emplaçament de la Talaia, al carrer xipreret cantonada amb el carrer Barcelona, que va ser traslladada pedra a pedra des de la casa de Can Vila o Mas Modolell de la Torre o Can Bruguera, que es trobava a l'actual carrer Talaia, núm. 9, cantonada amb el carrer Frederic Prats. El Mas Modolell de la Torre (també conegut com a Mas Burguera o Can Vila) masia que va arribar a disposar de 6,86 hectàrees de terreny pel conreu, des del carrer Major fins al Torrent d’en Canyet, destacava tant pel seu volum, que deixava constància de la seva importància, com per tenir adossada una torre de vigilància o de guaita que permetia la visió del delta del Llobregat fins al mar, per protegir els habitants de la casa i de l’entorn de les ràtzies dels pirates sarraïns. Aquesta talaia quadrada va ser construïda amb blocs de pedra calcària en 1587, com consta gravat a la llinda de la porta d'accés. Fa 5 metres d'ample per banda i uns 14 m d'alt, el que donaven els seus 4 pisos de planta quadrada i les golfes amb arcades obertes a quatre vents Aquesta masia i la torre adossada estaven ubicades al lloc que avui és el c/ Talaia, núm. 9, carrer anomenat així en honor a aquesta torre. La seva cronologia original correspon perfectament al moment de creixement de l'antic nucli de l'Hospitalet, que va conèixer l'edificació d'importants cases pairals que han perviscut fins avui dia: Can Sumarro, Casa Espanya, o el Casal de l'Harmonia, situat al costat del nou emplaçament de la Talaia. El creixement urbanístic descontrolat provocat per l'especulació motivada per la massiva arribada de nouvinguts a la ciutat durant els anys seixanta i setanta del s. XX, en ple franquisme, van alterar profundament la fesomia de l’Hospitalet com a poble agrícola i van provocar que aquest mas quedés finalment engolit per la trama urbana i fos finalment abandonat, venut i enderrocat el 1972. La torre que acompanyava la casa, en tant que era un element defensiu històric, havia estat protegida per la Llei de Castells que el mateix Franco havia signat el 22 d'abril de 1949 i no podia ser demolida. Es va decidir llavors el seu trasllat. La Diputació Provincial de Barcelona, va encarregar el 1972 les obres a Eduard Muntada i Lluch l'equip de el qual va procedir a numerar les pedres que formaven la Talaia i a traslladar-la a un solar que hi havia a la cantonada entre els carrers Xipreret i Barcelona, a uns 300 metres de la ubicació original, on avui hi ha la Plaça Josep Bordonau, al costat de l'edifici l'Harmonia. En el lapse de temps entre el desmuntatge i el muntatge de nou de la Talaia, es va descobrir que les arcades gòtiques i les columnes que les sustentaven, que conformaven el pis superior de la torre, com s'observa a la fotografia, havien desaparegut. Mai no es va saber qui se les havia endut i, de fet, la inauguració del trasllat es va realitzar el 8 de novembre de 1972 amb totes les autoritats presents però sense les golfes de La Talaia acabades, com s'observa a la fotografia, a l’espera d’unes noves arcades de mig punt molt diferents a les originals, que van ser instal•lades posteriorment. Son les que llueixen avui. L'edifici La Talaia forma part avui de les dependències del Museu de l'Hospitalet. Està catalogada al Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic (PEPPA FITXA NÚM. 100/01) Al costat, l'edifici l'Harmonia, encara seu llavors del Frente de Juventudes de Falange, com s'observa pintat a a la façana
    Arquitectura i urbanisme
    Castells
    Edificis
    Obres
    Patrimoni arquitectònic
    Places
    Projectes urbanístics
    Reformes
    Torre Talaia
  • AMHLAF0000585.jpg
    Temple parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida
    La fotografia està presa des de davant de l'Ajuntament. Es veu la façana principal i part de la lateral de l'església. El campanar encara es veu amb les bastides de l'obra tot i que ja és acabat, amb una bandera d'Espanya que ho senyalitza a dalt de tot. Al mig de la imatge es veu una part dels jardinets de davant de la casa consistorial amb el lema "Franco" en treballs de jardineria i, a darrera, el solar on va ser aixecat l'edifici de La Caixa de Pensions de la Plaça de l'Ajuntament. L'antiga església de Santa Eulàlia de Mèrida va ser derruïda l'agost de l'any 1936 durant l'esclat revolucionari que va seguir, a Catalunya, a la victòria sobre els militars revoltats adscrits al "alzamiento nacional" militar contra la segona República que va donar origen a la Guerra Civil. La construcció de la nova església es va iniciar el 1939 i no va es va enllestir definitivament fins l'octubre de 1947, quan va ser beneïda pel bisbe de Barcelona Gregorio Modrego. Va ser inaugurada parcialment i beneïda inicialment pel bisbe auxiliar de Barcelona el 19 de març de 1942 quan, a la festivitat de Sant Josep, va tenir lloc el trasllat en processó de les imatges sagrades del Centre Catòlic, que va ser temple parroquial de 1939 fins el 1942, fins a la nova església, la benedicció de les campanes, apadrinades per Ramón Garriga Pujadó, Tecla Sala Miralpeix, Antoni Carbonell Albets i Josefa Salal de Carbonell, i una celebració popular amb banda de música i festa infantil a la Plaça de l'Ajuntament amb els gegants i capgrossos de la ciutat. L'autor del projecte va ser l'arquitecte municipal Manuel Puig i Janer, autor també de l'edifici de La caixa de la Plaça de l'Ajuntament. Puig Janer va reorganitzar tot l'espai de la Plaça de l'església i de la Plaça de l'Ajuntament que els enderrocs havien deixar lliure, seguint un projecte iniciat per l'anterior arquitecte municipal, Ramon Puig i Gairalt, mort l'any 1937 per causes naturals. L'edifici actual està catalogat en el PEPPA amb núm. 003.
    Arquitectura i urbanisme
    Església Santa Eulàlia de Mèrida
    Esglésies i ermites
    Obres
    Patrimoni
    Patrimoni arquitectònic
    Places
    Religió
  • AMHL_101_C411_1959_00976.JPG
    Carrer Simancas, 4
    Imatge procedent d'un expedient d'obres.
    Arquitectura i urbanisme
    Construcció
    Obres
  • AMHLAF0004337.jpg
    Obres a l'avinguda Josep Molins i al fons, Can Rigalt
    En primer terme es veu una excavadora i entre mig, al fons, Can Rigalt.
    Arquitectura i urbanisme
    Edificis
    Obres
  • AMHLAF0002151.jpeg
    Finalització de les obres de supressió del pas a nivell
    Acte de celebració de la finalització de les obres de supressió del pas a nivell per sota de les vies del tren i d'inauguració del nou pas soterrat entre els barris de Santa Eulàlia i Sant Josep (abans conegut com la carretera de Barcelona a Santa Creu de Calafell). Hi assisteixen totes les autoritats civils, religioses i polítiques. A la fotografia, es veu l'interior del nou túnel. Aquesta fotografia es troba en un àlbum que fou regalat a l'alcalde Ramon Solanich pels seus companys de consistori.
    Actes oficials, Visites d'autoritats
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers, places i obres d'urbanització
    Diverses
    Dones i homes
  • AMHLAF0157991.jpg
    Urbanització del barri de la Florida
    Arquitectura i urbanisme
    Obres
    Xarxa viària
  • AMHLAF0152014.jpg
    Enderrocament d'una xemenia al Canyet
    Arquitectura i urbanisme
    Enderrocs
    Obres
    Xemeneïes
  • AMHLAF0150160.jpg
    Canvis urbanístics a l'avinguda Fabregada
    Avinguda Fabregada, 38-40.
    Arquitectura i urbanisme
    Obres
  • AMHLAF0171761.jpg
    Treballadors enfilats en una bastida de fusta
    Arquitectura i urbanisme
    Festa major de Sant Josep
    Festes
    Festes majors
    Obres
  • AMHLAF0004316.jpg
    Escorxador Municipal
    Obres de construcció de l'escorxador municipal. Vista de l'interior de la nau completament tapada.
    Arquitectura i urbanisme
    Construcció
    Escorxador
    Escorxador Municipal
    Interiors
    Obres
    Sanitat i salut
  • AMHLAF0004315.jpg
    Escorxador Municipal
    Obres de construcció de l'escorxador municipal. Vista de l'interior de la nau completament tapada.
    Arquitectura i urbanisme
    Construcció
    Escorxador
    Escorxador Municipal
    Interiors
    Obres
    Sanitat i salut
  • AMHLAF0004340.jpg
    Obres a la Vall del poble
    Obres a la Vall del Poble. Es veu un canal que passa pel costat de cases i, en primer terme, sacs, cistells i eines de construcció (pales, pics, una escala...). A la part superior dreta es distingeix el campanyar de l'església Santa Eulàlia de Mèrida.
    Arquitectura i urbanisme
    Canals
    Obres
  • AMHLAF0004332.jpg
    Grup escolar Pubilla Cases
    Obres de construcció del grup escolar de Pubilla Cases. Fotografia presa des de la cantonada del carrer Iberia amb el carrer Amadeu Vives. Es veu la planta baixa i primera planta sense acabar.
    Arquitectura i urbanisme
    Construcció
    Educació
    Escoles
    Obres
  • AMHLAF0004336.jpg
    Obres a l'avinguda Josep Molins
    Es veuen treballadors pavimentant el carrer i al fons, Can Rigalt..
    Agricultura i ramaderia
    Arquitectura i urbanisme
    Can Rigalt
    Edificis
    Masies
    Obres
  • AMHLAF0004314.jpg
    Escorxador Municipal
    Obres de construcció de l'escorxador municipal. Vista parcial de les obres. Es veuen els arcs finalitzats de la nau central.
    Arquitectura i urbanisme
    Construcció
    Escorxador
    Escorxador Municipal
    Obres
    Sanitat i salut
  • AMHLAF0004328.jpg
    Carrer de Santa Eulàlia
    Obres de reparació del carrer de Santa Eulàlia. Es veu com treballen els homes en l'extracció de les llambordes. En primer terme, a l'esquerra es veu un rètol en el balcó que posa "Salon para señoras".
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Obres
    Pavimentació