Mercat de Santa Eulàlia. Obres de construcció. Fotografia exterior amb mainada i homes i dones passant. L'entrada del mercat està adoquinada. El Mercat va ser projectat per l’arquitecte municipal Ramon Puig Gairalt i constà de 4 naus disposades en forma de creu grega
Mercat de Santa Eulàlia. Obres de construcció. Fotografia exterior amb mainada i mares. El paviment de la vorera sense fer. El Mercat va ser projectat per l’arquitecte municipal Ramon Puig Gairalt i constà de 4 naus disposades en forma de creu grega.
Exterior del Mercat de Santa Eulàlia. Es veuen paletes treballant en la pavimentació que rodeja el mercat. També hi ha veïns i veïnes passejant pels voltants i nens jugant prop dels obrers. El Mercat va ser projectat per l’arquitecte municipal Ramon Puig Gairalt i constà de 4 naus disposades en forma de creu grega
Obres d'ampliació del pont de l'avinguda Isabel la Catòlica. Es veuen homes treballant en l'ampliació del pont i maquinària. Al fons, a l'esquerra, els blocs de Can Serra.
Construcció de l'Hospital General de l'Hospitalet a Pubilla Cases, conegut amb el nom de la Creu Roja. Es veu els obrers treballant. Aquest hospital s'impulsà a partir de la Creu Roja del Carrer Progrés i s'inaugurà definitivament el 1971.
Obres de construcció del grup escolar de Pubilla Cases. Fotografia presa des de la cantonada del carrer Iberia amb el carrer Amadeu Vives. Es veu la planta baixa i primera planta sense acabar.
Antiga caserna de la Guàrdia Civil al carrer Llobregat, 145
Fotografies provinents de l'expedient 01291 de l'any 1982, de reforma de l'edifici del carrer Llobregat, 145 (aleshores era el número 135). Havia estat una caserna de la Guàrdia Civil i va passar a ser la seu d'un centre d'esplai.
L'edifici va ser construït cap a l'any 1923 per Eusebi Noè Novell i Rosa Passorieu (o Passarieu) Salaire.
Antiga caserna de la Guàrdia Civil al carrer Llobregat, 145
Fotografies provinents de l'expedient 01291 de l'any 1982, de reforma de l'edifici del carrer Llobregat, 145 (aleshores era el número 135). Havia estat una caserna de la Guàrdia Civil i va passar a ser la seu d'un centre d'esplai.
L'edifici va ser construït cap a l'any 1923 per Eusebi Noè Novell i Rosa Passorieu (o Passarieu) Salaire.
Vista panoràmica presa des d'una posició elevada de l'avinguda de Severo Ochoa en obres, en la zona que limita a la dreta de la imatge amb Esplugues. La banda esquerra de l'avinguda és d'Hospitalet. A la primera cantonada a l'esquerra, hi ha el carrer Amadeu Vives. I on hi ha el descampat, en primer terme l'ocupa actualment el mercat de Can Vidalet d'Esplugues i més avall, on s'aprecien unes construccions baixes que pertànyen a una bòbila, actualment hi ha la biblioteca i el centre cultural la Bòbila de l'Hospitalet.
Bloques Onésimo Redondo (actualment Blocs La Florida)
Bloques Onésimo Redondo en construcció, que es van inaugurar l'any 1955. Van ser anomenats així en honor al feixista nacionalcatolicista castellà fundador de les JONS. Actualment son els Blocs La Florida. Aquests pisos, de construcció precària, com s'observa, són fruit de la cessió de terrenys que va fer l'Ajuntament de l'Hospitalet a favor de l'Obra Sindical del Hogar el 1950. Van ser els primers blocs de pisos concentrats que van sorgir a l'Hospitalet. El seu estat de deteriorament fou l'origen, a començament de 1970, de l'Associació de Veïns de la Florida. Van ser rehabilitats per la Generalitat de Catalunya a finals dels anys vuitanta mitjançant l'empresa pública ADIGSA, creada el 1980 i extingida el 2010, del Departament de Medi Ambient i Habitatge que administrava i gestionava els habitatges socials públics de la Generalitat de Catalunya.
Obres a la Vall del Poble. Es veu un canal que passa pel costat de cases i, en primer terme, sacs, cistells i eines de construcció (pales, pics, una escala...). A la part superior dreta es distingeix el campanyar de l'església Santa Eulàlia de Mèrida.
Obres de construcció del mercat central de fruites i verdures des de la carretera de Collblanc. En els anys cinquanta, el creixement de la població i la importància que anava adquirint l'Hospitalet va animar a les autoritats a construir un mercat central de més amplitud i capacitat que satisfés les necessitats de més de 100.000 habitants. El nou projecte dissenyat per l'arquitecte municipal consistia en la construcció de tres pavellons independents. Es construí en dues fases i la primera es va donar per acabada i en explotació comercial el 12 de gener de 1966.
Obres de construcció del mercat central de fruites i verdures des de la carretera de Collblanc. En els anys cinquanta, el creixement de la població i la importància que anava adquirint l'Hospitalet va animar a les autoritats a construir un mercat central de més amplitud i capacitat que satisfés les necessitats de més de 100.000 habitants. El nou projecte dissenyat per l'arquitecte municipal consistia en la construcció de tres pavellons independents. Es construí en dues fases i la primera es va donar per acabada i en explotació comercial el 12 de gener de 1966.
Obres de construcció del metro a la Rambla de Just Oliveras. A la dreta de la imatge es veu el cine Rambla. Les màquines excavadores estan construïnt el tunel.
Ajuntament de l'Hospitalet, façana principal i la del c. Rossend Arús. Darrera de l'edifici de l'Ajuntament s'aprecia l'edifici nou en construcció. Segons fonts documentals l'ús original va ser d'oficines municipals i escola, l'arquitecte fora Francesc Mariné i està catalogat en el PEPPA amb el núm. 2
Inauguració de les obres de remodelació del Mercat del Centre amb la presència de l'alcalde, Juan Ignacio Pujana. L'acompanyen regidors i regidores de l'Ajuntament.
La fotografia està presa des de davant de l'Ajuntament. Es veu la façana principal i part de la lateral de l'església. El campanar encara es veu amb les bastides de l'obra tot i que ja és acabat, amb una bandera d'Espanya que ho senyalitza a dalt de tot. Al mig de la imatge es veu una part dels jardinets de davant de la casa consistorial amb el lema "Franco" en treballs de jardineria i, a darrera, el solar on va ser aixecat l'edifici de La Caixa de Pensions de la Plaça de l'Ajuntament.
L'antiga església de Santa Eulàlia de Mèrida va ser derruïda l'agost de l'any 1936 durant l'esclat revolucionari que va seguir, a Catalunya, a la victòria sobre els militars revoltats adscrits al "alzamiento nacional" militar contra la segona República que va donar origen a la Guerra Civil.
La construcció de la nova església es va iniciar el 1939 i no va es va enllestir definitivament fins l'octubre de 1947, quan va ser beneïda pel bisbe de Barcelona Gregorio Modrego. Va ser inaugurada parcialment i beneïda inicialment pel bisbe auxiliar de Barcelona el 19 de març de 1942 quan, a la festivitat de Sant Josep, va tenir lloc el trasllat en processó de les imatges sagrades del Centre Catòlic, que va ser temple parroquial de 1939 fins el 1942, fins a la nova església, la benedicció de les campanes, apadrinades per Ramón Garriga Pujadó, Tecla Sala Miralpeix, Antoni Carbonell Albets i Josefa Salal de Carbonell, i una celebració popular amb banda de música i festa infantil a la Plaça de l'Ajuntament amb els gegants i capgrossos de la ciutat.
L'autor del projecte va ser l'arquitecte municipal Manuel Puig i Janer, autor també de l'edifici de La caixa de la Plaça de l'Ajuntament. Puig Janer va reorganitzar tot l'espai de la Plaça de l'església i de la Plaça de l'Ajuntament que els enderrocs havien deixar lliure, seguint un projecte iniciat per l'anterior arquitecte municipal, Ramon Puig i Gairalt, mort l'any 1937 per causes naturals.
L'edifici actual està catalogat en el PEPPA amb núm. 003.
Construcció de la parròquia. La construcció es va realitzar mitjançant veïns del barri que hi treballaren desinteressadament fora del seu horari laboral. Es veuen homes i dona treballant-hi. Es va inaugurar el 16 de juliol de 1974.
