Funcionaris i polítics de l'Ajuntament en temps d'en Primo de Rivera

Funcionaris i polítics de l'Ajuntament de l'Hospitalet en temps de la dictadura de Primo de Rivera, sota mandat de l'alcalde Tomas Giménez. La fotografia està presa durant un dinar.

Funcionaris de l'Ajuntament de l'Hospitalet

Funcionaris municipals dels ans vint del s. XX dalt d'una mena d'autobus al camp. Asseguts a l'estrep: Joan Coca Alujas, amb gorra (secretari) i Vidal (delineant). Drets: Antoni Piguillem, la seva esposa Franzi, Joan Vidal, Josep Mitjavila, Antoni Alemany, Isidre Charles, Dr. Jaume Isern Hombravella, metge municipal, al costat del volant, aquí situat a la dreta del vehicle, Maria Moragues, Margarida Pujol, Mariano Martínez Thomas.

Escola del Mar de l'Hospitalet a Castelldefels

Inauguració de l'Escola del Mar de l'Hospitalet que fou projectada per l'arquitecte Ramon Puig Gairalt. Ubicada a Castelldefels, es pot veure un grup escolar i autoritats. Colònies escolars a Castelldefels durant la II República. Es van inaugurar amb els parlaments del sr. Frontera, Conde i l'arquitecte Ramon Puig Gairalt i assistiren la majoria dels regidors del Consistori, mestres i premsa Barcelonina (Font: Fortitut núm.18)

Homenatge a Tecla Sala i Miralpeix

Mossèn Josep Homar, rector de la parròquia de Santa Eulàlia de Mèrida, acompanyat del Bisbe de Colofó, el frare caputxí Maties Solà i Farell, auxiliar, oficiós, del Arquebisbe de Barcelona Dr. Gregorio Modrego i Casaús. El Bisbe de Colofó va oficiar l'Ofici d'Acció de Gràcies el 23 de maig de 1954 a l'Església de Santa Eulàlia de Mèrida, un dels actes previstos en el Homenatge a Tecla Sala i Miralpeix, a la sortida del qual va ser realitzada aquesta fotografia, on es pot veure, al costat d'ell un altre frare caputxí, el pare Pau de Castelló. Es dirigien a l'acte al Saló de Plens de l'Ajuntament. Nascut a Sant Llorenç Savall el 1884, al setze anys Maties Solà i Farell va ingressar al caputxins de Sarrià, on va estudiar teologia i va ser ordenat sacerdot el 1909. Fou immediatament traslladat al convent del Sagrat Cor d'Olot, on fou professor de filosofia de l'escola de novicis. Novament a Barcelona, fou successivament guardià i superior dels convents de Sarrià i de Pompeia, i, entre 1927 i 1930, provincial dels Framenors Caputxins de Catalunya que, des d'inicis del segle XIX tenia encomanada per la Santa Seu l'evangelització de la part septentrional d'Hispanoamèrica. El 1931, a l'església de Pompeia i de mans de l'arquebisbe primat Francesc d'Assís Vidal i Barraquer fou consagrat bisbe titular de Colofó i s'embarca amb direcció a Nicaragua, on va prendre possessió del vicariat apostòlic de de la zona caribenya de Nicaragua. Va retornar a Catalunya el 1942, a causa de la minvada la presència a Nicaragua de missioners caputxins catalans a causa de la guerra civil. Va passar llavors a residir al convent de Pompeia de Barcelona i va esdevenir, de facto, en bisbe auxiliar de l'arquebisbe Gregorio Modrego. La seva activitat fou incessant: cura pastoral a comunitats religioses i laiques, consagració d'esglésies, ordenació de sacerdots i molt especialment administració del sagrament de la confirmació, fins al punt que el bisbe de Colofó era conegut arreu del bisbat de Barcelona com el "bisbe de les confirmacions". El 1966 fou destacadíssima la seva intervenció en favor dels assetjats al convent de Sarrià en l'anomenada Caputxinada. Va assistir a les quatre sessions del Concili Vaticà II (1962-1965). El seu precari estat de salut va provocar que es reclogués progressivament al convent de Pompeia, on va morir el 1973.

Homenatge a Tecla Sala i Miralpeix

Tecla Sala i Miralpeix entrant a l'Ajuntament de l'Hospitalet el dia que va ser nomenada filla predilecta del municipi, rebuts pel regidor Just Arús Oliveras, acompanyada de la seva filla Francesca, del seu fill Rossend i de la seva jove, Pilar Figueras, esposa de Rossend Riera Sala, que saluda a Just Arús.

Homenatge de l'Ajuntament de l'Hospitalet a la senyora Tecla Sala i Miralpeix

Acte d'homenatge de l'Ajuntament de l'Hospitalet a la Sra. Tecla Sala i Miralpeix a l'antic Saló de Plens de la Casa Consistorial. En primera fila, d'esquerra a dreta, la Sra. Casimira Solé de Tayà, dona de l'alcalde Sr. Josep Tayà i Solanes, la Sra. Encarnació Julià, dona del Sr. Pau Riera i Sala, fill de Tecla Sala, i la germana petita d'aquest, Sra. Anna Riera i Sala. Al davant, diverses netes de la Sra. Tecla Sala: Pilar i Montserrat Riera Figueras, les dues nenes de davant i la que mira el quadre, la nena Tecla Fort Riera. El consistori va regalar a la Sra. Tecla Sala un retrat seu que portava ja incorporada la medalla d'or que l'acreditava com a filla predilecta del municipi, que li va ser atorgada per l'alcalde aquell mateix dia, 23 de maig de 1954. Aquest quadre va estar penjat a la paret de l'antic Saló de Plens durant una bona colla d'anys.

Homenatge a Tecla Sala i Miralpeix

Familiars de Tecla sala i Miralpeix es dirigeixen a l'Església de Santa Eulàlia de Mèrida a l'ofici religiós qu va tenir lloc el dia de l'Homenatge a Tecla Sala. D'esquerra a dreta, el seu fill Pau, l'esposa d'aquest, Encarnació Julià i Font, al costat de Casimira Solé, esposa de l'alcalde Josep Tayà i Solanes, al centre i, al costat d'aquesta, amb tocat blanc, la filla gran de Tecla Sala, Francesca i el seu marit, el Dr. Antoni Castella i Escabrós

Homenatge a Tecla Sala i Miralpeix

La Sra. Tecla Sala besant l'anell del Bisbe de Colofó, el frare caputxí Maties Solà i Farell, auxiliar oficiós del Arquebisbe de Barcelona Dr. Gregorio Modrego i Casaús, El Bisbe de Colofó va oficiar l'ofici d'Acció de Gràcies el 23 de maig de 1954 a l'Església de Santa Eulàlia de Mèrida, un dels actes previstos en el seu Homenatge. Acompanya la seva mare, en Pau Riera i Sala, a l'esquerra.

Homenatge a Tecla Sala i Miralpeix

Tecla Sala i Miralpeix retratada a sota de la placa amb el seu nom col·locada a la façana lateral de l'església de Santa Eulàlia de Mèrida al carrer que li va ser dedicat el dia del seu Homenatge com a filla predilecta de l'Hospitalet. Al seu costat l'alcalde Josep Tayà i Solanes.

Homenatge a Tecla Sala i Miralpeix

Mossèn Josep Homar, rector de la parròquia de Santa Eulàlia de Mèrida, acompanyat del Bisbe de Colofó, el frare caputxí Maties Solà i Farell, auxiliar, de facto, del Arquebisbe de Barcelona Dr. Gregorio Modrego i Casaús. El Bisbe de Colofó va oficiar l'Ofici d'Acció de Gràcies el 23 de maig de 1954 a l'Església de Santa Eulàlia de Mèrida, un dels actes previstos en el Homenatge a Tecla Sala i Miralpeix, a la sortida del qual va ser realitzada aquesta fotografia, on es pot veure darrera d'ell un altre frare caputxí, el Pare Pau de Castelló, saludat pel regidor de l'Ajuntament de l'Hospitalet Francesc Llobet. Nascut a Sant Llorenç Savall el 1884, al setze anys va ingressar al caputxins de Sarrià, on va estudiar teologia i va ser ordenat sacerdot el 1909. Fou immediatament traslladat al convent del Sagrat Cor d'Olot, on fou professor de filosofia de l'escola de novicis. Novament a Barcelona, fou successivament guardià i superior dels convents de Sarrià i de Pompeia, i, entre 1927 i 1930, provincial dels Framenors Caputxins de Catalunya que, des d'inicis del segle XIX tenia encomanada per la Santa Seu l'evangelització de la part septentrional d'Hispanoamèrica. El 1931, a l'església de Pompeia i de mans de l'arquebisbe primat Francesc d'Assís Vidal i Barraquer fou consagrat bisbe titular de Colofó i s'embarca amb direcció a Nicaragua, on va prendre possessió del vicariat apostòlic de de la zona caribenya de Nicaragua. Va retornar a Catalunya el 1942, a causa de la minvada la presència a Nicaragua de missioners caputxins catalans a causa de la guerra civil. Va passar llavors a residir al convent de Pompeia de Barcelona i va esdevenir, de facto, en bisbe auxiliar de l'arquebisbe Gregorio Modrego. La seva activitat fou incessant: cura pastoral a comunitats religioses i laiques, consagració d'esglésies, ordenació de sacerdots i molt especialment administració del sagrament de la confirmació, fins al punt que el bisbe de Colofó era conegut arreu del bisbat de Barcelona com el "bisbe de les confirmacions". El 1966 fou destacadíssima la seva intervenció en favor dels assetjats al convent de Sarrià en l'anomenada Caputxinada. Va assistir a les quatre sessions del Concili Vaticà II (1962-1965). El seu precari estat de salut va provocar que es reclogués progressivament al convent de Pompeia, on va morir el 1973.

Escola Racionalista de La Torrassa

Aquesta escola, que va estar ubicada a la Riera Blanca cantonada amb la Ronda de la Torrassa, va ser fundada l'any 1932 per la família Ocaña-Sánchez. Al centre de la fotografia el seu director, Francisco-Floreal, Ocaña, amb bigoti, rodejat dels seus oncles Antonio Ocaña Martín i Carmen Sánchez Franco, al costat seu, i les seves cosines Fraterna, Igualtat, Alba i Natura, repartides entre els alumnes de l'escola, d'entre 3 i 14 anys, al jardí-pati de l'escola, amb un rètol davant que posa "Escuela Moderna de la Torrasa. Tercer año de existencia. Diciembre de 1935". L’Escola Moderna del pedagog anarquista català Francesc Ferrer i Guàrdia s’inaugurava el 1901 i es tancava el 1906 amb la detenció de Ferrer. Un temps tan escàs de funcionament no va impedir que la seva teoria i pràctica es convertís en model i paradigma de l’escola anarquista. L’empremta de Ferrer en el pensament educatiu anarquista català i mundial esdevindrà molt important. L’experiència de l’Escola Moderna fou breu, però el 1905 existien ja a la província de Barcelona 147 escoles que compartien algunes idees racionalistes i el 1908 deu escoles a la ciutat educaven uns mil alumnes. Inspirades en les idees de Ferrer s’havien creat escoles a Madrid, Sevilla, Màlaga, Granada, Cadis, Còrdova, Palma i València; també a ciutats europees com Lausana, Amsterdam i països com Suïssa, Rússia o Estats Units. L’anarquisme promovia l’educació i el canvi de la consciència de les persones com una eina important per tal de poder transformar i regenerar la societat. Una de les aportacions més rellevants de l’anarquisme educatiu fou idear, i portar a la pràctica, un projecte d’educació, formació i instrucció nou adreçat a les classes populars, mal ateses llavors pel sistema d'ensenyament convencional. La família Ocaña-Sánchez estava formada per Antonio Ocaña Martín, procedent d'Almeria, la seva dona Carmen Sánchez Franco, un nebot, Francisco Ocaña i els vuit fills del matrimoni: Fraterna, Igualtat, Alba, Natura, Llibertat i Floreal, Florico, per distingir-lo del seu cosí Floreal, Floreal, Fraterna, Igualtat i Natura hi van treballar com a mestres, mestres racionalistes seguidors dels postulats de Ferrer i Guàrdia, i van despuntar en la seva experiència pedagògica a l’Hospitalet en temps de la Segona República. La família va arribar a la Torrassa l’any 1931 i un any més tard va fundar al barri l’Escola Moderna de La Torrassa. La primera seu va ser la del propi domicili de la família, al carrer Viena. Més tard l'escola es va traslladar al carrer Campalans i, ja durant la guerra civil, a la Riera blanca cantonada amb la Ronda de la Torrassa, en una gran casa amb jardí que havia estat incautada per la CNT. Era un torre, on també hi vivia la família, que comptava amb un ampli jardí amb un hort escolar on els alumnes aprenien el cicle de la natura. A l’escola, que combinava les teories de Ferrer i Guàrdia amb les darreres tendències en ensenyament d’Europa, hi van arribar a estudiar prop de 400 alumnes que feien activitats a l’aire lliure, ensenyament musical, dansa i treball per objectius. Es van afegir també com a professors, en Vicenç Marcet Vidal, company d'Alba i Severino Campos Campos, company d'Igualtat, un dels quals també hi apareix a la dreta de la fotografia. Quan les tropes nacionals van entrar a Barcelona, la família es va exiliar a França, on ja s’havien exiliat en temps de la dictadura de Primo de Rivera, i a diversos països d’Amèrica, sobre tot a Mèxic. Una plaça al barri de Collblanc, anomenada Plaça de les germanes Ocaña, està dedicada a aquestes germanes que es van dedicar a la docència.

Escoles Carbonell o de Can Pi

Vista interior d'una classe amb alumnes i mestra durant l'etapa republicana.

Homenatge a Tecla Sala i Miralpeix

L'Esbart Català de Dansaires ballant a la Plaça de l'Ajuntament de l'Hospitalet. El 23 de maig de 1954 va tenir lloc l'Homenatge que l'Ajuntament de l'Hospitalet va oferir a la Sra. Tecla Sala i Miralpeix, empresària tèxtil nascuda a Roda de Ter el 1886 propietària de la important fàbrica de filatures de cotó "Tecla Sala e Hijos S.A." empresa instal·lada a l'Hospitalet des de 1913. El programa d'actes va ser el segúent: Inauguració de l'Exposició de Roses i de l'Exposició d'Escultura Religiosa de Rafael Solanic a la Biblioteca de la Caixa de Pensions de la Plaça de l'Ajuntament i a la Sala Municipal d'Exposicions (c/ Baró de Maldà, 15) Missa d'Acció de Gràcies a l'Església Parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida, oficiada pel Bisbe de Colofó, el frare caputxí Maties Solà i Farell, auxiliar del Arquebisbe-Bisbe de Barcelona Dr. Gregorio Modrego i Casaús. Descobriment de làpida amb el nom de Tecla Sala al carrer de la ciutat situat al costat de l'Església de Santa Eulàlia de Mèrida, a la paret de la qual es va situar la placa. Danses i sardanes a la Plaça de l'Església en acabar l'ofici a càrrec de l'Esbart Català de Dansaires. Entrega a la Sra. Tecla Sala i Miralpeix de la Medalla d'Or de la Ciutat al Saló de Plens de l'Ajuntament. Com a cloenda, a la tarda L'Orfeó Català, dirigit per Lluís Maria Millet, va oferir un concert a la Sala d'Actes del Centre Catòlic de l'Hospitalet. L'alcalde de l'Hospitalet, Josep Tayà i Solanes, a l'acte que va tenir lloc a l'antic Saló de Plens de l'Ajuntament de l'Hospitalet, el 23 de maig de 1954 va atorgar la medalla d'or que lluía l'escut de la ciutat -que l'acreditava com a filla adoptiva del municipi- a la Sra. Tecla Sala i Miralpeix. El consistori va regalar a la Sra. Tecla Sala un retrat seu en el que portava ja incorporada la medalla d'or que li acabava de ser atorgada. Posteriorment a aquest acte al Saló de Plens, es va oferir un àpat d'Homenatge a la Sra. Tecla Sala, a la Sala d'Actes del Casino del Centre, llavors Casino Nacional, on van assistir els familiars i amics de la Sra. Tecla Sala i nombroses personalitats de l'Hospitalet del moment.

Grup escolar Rossend Arús a la finca Can Bori

Fotografia extreta de la memòria corresponent a l'exercici de 1932 de l'Ajuntament de l'Hospitalet. Escola i part del pati de la finca Can Bori. Alumnes en asseguts/des al pati de l'escola escoltant les explicacions de la seva mestra. Com es pot apreciar a la fotografia, es tractava d'una escola mixta. A l'esquerra, la caseta dels masovers i, a la dreta, l'edifici principal. Al fons, el jardí d'arbres fruiters per arribar al qual calia travessar uns pontets que permetien creuar el Canal de la Infanta, que passava just al costat de la reixa del fons de la fotografia, que va ser instal·lada per protegir els nens de caure al Rec quan l'edifici va ser reformat per convertir-lo en escola el 1932. Aquest casalot es va construir al 1878 com a torre residencial per Francesc Bori i Comas. La finca estava situada a la cruïlla entre el carrer de Sant Joan i Digoine i la Riera del Canyet, fins a les vies del ferrocarril i la travessava el Canal de la Infanta, que creuaven mitjançant diversos pontets, com els que surten a la fotografia. Can Bori tenia un hort i també una parcel·la dedicada al cultiu d’arbres fruiters. El 1928 el seu propietari va vendre la finca a l'Ajuntament de l'Hospitalet. L`alcalde Tomàs Giménez, imposat per la dictadura de Primo de Rivera, la va cedir a l'Estat per tal que aquest hi instal·lés allà una escola tècnica de formació professional de sericultura i avicultura que mai es va arribar a fer. Quan va arribar la República l'alcalde Just Oliveras va anar a Madrid a reclamar la devolució de la titularitat de la propietat municipal per tal de dedicar-la a Escola Pública. Un cop aquesta fou retornada, l'ajuntament va contractar un matrimoni com a masovers, porters i vigilants i va encarregar projectar i dirigir les obres d'adequació de la casa en escola a l’arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt. S’inauguraria com a Escola Pública, gràcies al gran impuls que el nou ajuntament republicà va donar a l'educació i la gran tasca del llavors regidor Ramon Frontera, el 18 de setembre de 1932 pel president de la Generalitat Francesc Macià. Aquest edifici es va mantenir fins el 1980, quan va ser enderrocat per aixecar un edifici de nova planta pel col·legi Can Bori, que va continuar com a escola pública fins el 1999, quan va passar a ser l'escola d'educació especial l'Estel-Can Bori.

Perspectiva del passatge de Blanchart

Al fons, cal Quim Jardiner.

Vista dels jardins i el prat de Can Serra

Can Pau Durban, sembrant mongetes

Masia de Can Pau Durban. Es veu a Pau Durban i a Josep Raventós sembrant mongetes a un dels camps de la finca, amb l'ajut de tres quadrúpets: Pelegrina, Romero i Lleona. Al fons, la casa

Retrat de Santiago Prats i Comas

Retrat del Dr. Santiago Prats Comas, metge municipal, i últim propietari de la masia de Can Sumarro (catalogada en el PEPPA amb el núm. 79). Reproducció d'un dibuix al carbó original de Rafael Rosés i Rivadavia, sense data, propietat del Museu d'Història de l'Hospitalet. Va néixer a l'Hospitalet el 26/10/1884 i va morir el 15/06/1959

Retrat del Doctor Santiago Prats i Comas

Fotografia de Santiago Prats i Comes de jove. Santiago Prats i Comas va néixer a Hospitalet el dia 26 d'octubre de 1884. Va acabar el Batxillerat el 6 de juliol de 1901 i la Llicenciatura en Medicina i Cirurgia, a la Universitat de Barcelona, ​​el 26 de juny de 1908, doctorant poc després. Es va especialitzar en Dermatologia. Durant dos anys es va establir a Sant Esteve de Sesrovires. Va fer pràctiques i va prestar serveis a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. El gener de 1913 va començar amb caràcter interí a exercir la Medicina als Dispensaris Municipals de l'Hospitalet, sent nomenat titular el 13 de gener de 1917. Va exercir la seva professió amb una dedicació total i entusiasta, havent estat molt estimat pels seus innombrables pacients a causa de la seva eficiència, amabilitat i interès a atendre'ls i pel seu encert a els diagnòstics. Va realitzar innombrables viatges per Espanya i per l'estranger i va ser un enamorat de la seva ciutat natal, sent assidu concurrent a totes les exposicions, conferències o manifestacions de tipus cultural se celebraven a Hospitalet. El seu amor cap a la nostra Ciutat ha quedat ben palès amb el seu important llegat: la seva casa natal, la masia anomenada Can Sumarro. Segons consta al Llibre d'Actes de l'Ajuntament Ple, es va adoptar el següent acord a la sessió del dia 18 de novembre de 1959: "Previa declaración de urgencia se da cuenta del escrito de doña Teresa Rosell Estella, viuda de don Santiago Prats Comas, que fue Médico Decano municipal, en el que manifiesta que en el testamento de su difunto esposo hay un legado a favor de este Ayuntamiento que consiste en la nuda propiedad de la finca en que habitaba el testador, sita en esta ciudad, calle de Barcelona, n." 144, llamada "Can Sumarro" y que consta de partes edificadas y huerto anexo. Expone también que es voluntad del causante, expresada en el testamento, que la finca legada se destine a residencia de ancianos de la misma población, o si eso no fuera posible, a biblioteca y parque. — Se lee el testamento del señor Prats en la parte que afecta al Ayuntamiento y la Corporación, bien enterada del asunto y después de hacer constar su profundo agradecimiento por tan extraordinario legado, acuerda por unanimidad aceptarlo y facultar ampliamente al Excmo. señor Alcalde don Ramón Solanich-Riera para la firma de cuantos documentos sean precisos a tal fin". La expresada finca está compuesta por una típica masía del siglo XVI a la que se han añadido otros cuerpos de edificio, rodeada de una amplia zona de terreno de cultivo. Comprende en conjunto un espacio algo superior a la "mojada". Los interiores están muy bien conservados y ambientados, mobiliario y decoración, conservando un aire señorial de casa de payés. En las ventanas existen "festejadors" de piedra. El primer piso está constituido por una gran sala central que comunica con las habitaciones. Dispone asimismo de un amplio desván o "golfes". En la puerta principal de la casa, formada por un arco de piedra aparece la inscripción del año 1580 encima de la cual figuran unas aspas en relieve, indudablemente representando la cruz de Santa Eulalia, hoy escudo de la Ciudad". El Dr. Prats va morir el dia 15 de juny de 1959. Va deixar estipulat al seu testament que la seva vídua pogués gaudir de la masia fins a la seva mort, que va tenir lloc a inicis de 1978. El Ple de l'Ajuntament de l'Hospitalet celebrat el 21 d'abril de 1978, essent alcalde Joan Perelló i Masllorens, va acceptar llavors la donació i va encarregar l'estudi previ per determinar l'ús que calia donar a la masia, que va ser finalment el de Biblioteca, un dels usos possibles que va determinar en Santiago Prats al seu testament. Està catalogada en el PEPPA amb la fitxa núm. 79 La Biblioteca Can Sumarro va ser inaugurada per l'Alcalde de l'Hospitalet Juan Ignacio Pujana Fernández i pel President de la Generalitat Jordi Pujol i Soley, llavors com a Biblioteca Central de l'Hospitalet, el 23 de abril de 1983, després d'una respectuosa i profunda rehabilitació i adequació de l'edifici realitzada per l'estudi MBM dels arquitectes Josep Martorell, Oriol Bohigas y David MacKay.

Escola del Mar de l'Hospitalet a Castelldefels

Inauguració de l'Escola del Mar de l'Hospitalet. Grup escolar i autoritats. Colònies escolars a Castelldefels durant la II República. Es van inaugurar amb els parlaments del sr. Frontera, Conde i l'arquitecte Ramon Puig Gairalt i assistiren la majoria dels regidors del Consistori, mestres i premsa Barcelonina (Font: Fortitut núm.18)

Escola del Sagrat Cor de Sant Josep.

Grup d'alumnes de l'escola El Sagrat Cor de Sant Josep amb el mestre Jaume Josa, el curs 1941-42. El nen que està just al davant del mestre és Esteve Cintero i al seu costat, el del llacet és Jaume Oliva. Com a expansió de l'escola del Sagrat Cor del Centre Catòlic es creà l'any 1940 les "Escuelas parroquiales del Sagrado Corazón de San José", més coneguda com l'escola del senyor Josa. L'ensenyament en aquella època passava per la separació de sexes i era molt autoritari. A l'inici els nois feien classe al cafè i les noies a la sala del billars de la Sala Mercuri, local del carrer esquadres cantonada Pep Ventura (avui carrer Rodés) on a més de fer ball els dies festius s'hi feien altres activitats, entre elles l'escola.

Exposició de la Jefatura Local de la F.E.T

Exposició organitzada per la Jefatura Local de la Falange Española Tradicionalista (F.E.T.). La celebració va incloure un ofici religiós, una exposició i lactuació de la coral Juventud. A la imatge es veu com un nen amb el tradicional vestit català fa el lliurament d'un centre amb flors a l'esposa de l'alcalde Ramon Solanich.

Exposició de la Jefatura Local de la F.E.T

Exposició organitzada per la Jefatura Local de la Falange Española Tradicionalista (F.E.T.). La celebració va incloure un ofici religiós, una exposició i lactuació de la coral Juventud. A la imatge es veu com Mn. Josep Homar saluda el director de la coral Juventud

Exposició de la Jefatura Local de la F.E.T

Exposició organitzada per la Jefatura Local de la Falange Española Tradicionalista (F.E.T.). La celebració va incloure un ofici religiós, una exposició i lactuació de la coral Juventud. A la imatge es veu Mossèn Homar, l'alcalde Ramon Solanich i altres autoritats de l'època entrant a l'antic Saló de Plens de l'Ajuntament.

Exposició de la Jefatura Local de la F.E.T

Exposició organitzada per la Jefatura Local de la Falange Española Tradicionalista (F.E.T.). La celebració va incloure un ofici religiós, una exposició i lactuació de la coral Juventud. A la imatge es veu l'alcalde ramon Solanich amb els membres del seu consistori.