Inauguració del nou emplaçament de La Talaia el 1972

8 de novembre de 1972. Dia de la Província amb la inauguració del nou emplaçament de la Talaia, al carrer xipreret cantonada amb el carrer Barcelona, que va ser traslladada pedra a pedra des de la casa de Can Vila o Mas Modolell de la Torre o Can Bruguera, que es trobava a l'actual carrer Talaia, núm. 9, cantonada amb el carrer Frederic Prats. El Mas Modolell de la Torre (també conegut com a Mas Burguera o Can Vila) masia que va arribar a disposar de 6,86 hectàrees de terreny pel conreu, des del carrer Major fins al Torrent d’en Canyet, destacava tant pel seu volum, que deixava constància de la seva importància, com per tenir adossada una torre de vigilància o de guaita que permetia la visió del delta del Llobregat fins al mar, per protegir els habitants de la casa i de l’entorn de les ràtzies dels pirates sarraïns. Aquesta talaia quadrada va ser construïda amb blocs de pedra calcària en 1587, com consta gravat a la llinda de la porta d'accés. Fa 5 metres d'ample per banda i uns 14 m d'alt, el que donaven els seus 4 pisos de planta quadrada i les golfes amb arcades obertes a quatre vents Aquesta masia i la torre adossada estaven ubicades al lloc que avui és el c/ Talaia, núm. 9, carrer anomenat així en honor a aquesta torre. La seva cronologia original correspon perfectament al moment de creixement de l'antic nucli de l'Hospitalet, que va conèixer l'edificació d'importants cases pairals que han perviscut fins avui dia: Can Sumarro, Casa Espanya, o el Casal de l'Harmonia, situat al costat del nou emplaçament de la Talaia. El creixement urbanístic descontrolat provocat per l'especulació motivada per la massiva arribada de nouvinguts a la ciutat durant els anys seixanta i setanta del s. XX, en ple franquisme, van alterar profundament la fesomia de l’Hospitalet com a poble agrícola i van provocar que aquest mas i les seves terres, propietat llavors de la família Prats, quedés finalment engolit per la trama urbana i fos finalment abandonat, venut i enderrocat el 1972. La torre que acompanyava la casa, en tant que era un element defensiu històric, havia estat protegida per la Llei de Castells que el mateix Franco havia signat el 22 d'abril de 1949 i no podia ser demolida. Es va decidir llavors el seu trasllat. La Diputació Provincial de Barcelona, va encarregar el 1972 les obres a Eduard Muntada i Lluch l'equip de el qual va procedir a numerar les pedres que formaven la Talaia i a traslladar-la a un solar que hi havia a la cantonada entre els carrers Xipreret i Barcelona, a uns 300 metres de la ubicació original, on avui hi ha la Plaça Josep Bordonau, al costat de l'edifici l'Harmonia. En el lapse de temps entre el desmuntatge i el muntatge de nou de la Talaia, es va descobrir que les arcades gòtiques i les columnes que les sustentaven, que conformaven el pis superior de la torre, com s'observa a la fotografia, havien desaparegut. Mai no es va saber qui se les havia endut i, de fet, la inauguració del trasllat es va realitzar el 8 de novembre de 1972 amb totes les autoritats presents però sense les golfes de La Talaia acabades, com s'observa a la fotografia, a l’espera d’unes noves arcades de mig punt molt diferents a les originals, que van ser instal•lades posteriorment. Son les que llueixen avui. L'edifici La Talaia forma part avui de les dependències del Museu de l'Hospitalet. Està catalogada al Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic (PEPPA FITXA NÚM. 100/01) Al costat, l'edifici l'Harmonia, encara seu llavors del Frente de Juventudes de Falange, com s'observa pintat a a la façana

Fàbrica Viuda e Hijos de Jaime Trias, posteriorment coneguda com a Godó y Trias S.A.

Foto des de la Granvia de l'Hospitalet de la tanca i la fàbrica de filatures i teixits de jute Viuda e Hijos de Jaime Trias, instal·lada al barri de Marina de l'Hospìtalet el 1903, quan estava rodejada de camps de conreu. Una part de la fàbrica, la posterior, que continuava més enllà de les naus que s'observen a la fotografia, va quedar afectada el 1924 per l'obertura del que va ser anomenat carrer Cortes, és a dir, de la Gran Via de les Corts Catalanes, avui anomenada Granvia de l'Hospitalet i va ser enderrocada, construint-se posteriorment la tanca que es veu a la fotografia. Inicialment l'entrada al recinte estava situada a la part contrària a la de la fotografia, on hi havia la Casa del Director, que encara avui existeix. Aquesta avinguda, d'una gran amplada, fet insòlit per l'època que va molestar molt els propietaris de terres que van ser expropiats, es va traçar com una ruta relativament paral·lela al camí del Prat, prolongació de la gran avinguda dissenyada el 1858 per l'enginyer Ildefons Cerdà quan presentà el seu projecte de reforma i eixample de Barcelona, on ja es veu la intenció de prolongar la Gran Via de les Corts Catalanes projectada dins del terme de Barcelona cap al terme municipal de l'Hospitalet. Als primers plànols només es veu una petita intenció de prolongació, tocant a la riera Blanca, com en alguns mapes de final del segle XIX, però en plànols de les dues primeres dècades del segle XX, ja es veu clarament la voluntat de fer el projecte fins al riu Llobregat. Aquesta gran fàbrica era anomenada popularment "Les Sangoneres", pel fet d'haver-se instal·lat, el 1903, a instàncies de María Pilar Romeu Torrens, vídua de Trias, a l'anomenat prat de les sangoneres, un terreny de la zona de Marina de l'Hospitalet ben regat per un subcanal del Canal de la Infanta, i per un profund pou artesià de cinquanta metres de fondària, on, a banda de molta aigua, necessària per realitzar satisfactòriament el procés de transformació industrial del jute, abundaven les sangoneres. Entre els treballadors va ser molt popular aquest motiu perquè tenia un doble sentit i també feia referència a la capacitat de les classes extractives burgeses del moment per extreure o "xuclar" plusvàlues dels treballadors pagant salaris de misèria per jornades laborals llarguíssimes. Els productes que produïa i oferia la fàbrica, on el 80% eren dones, que eren les filadores que feien anar els telers, eren arpillera, sacs i cordes de jute. Els homes realitzaven tasques de manteniment de l'edifici, de la maquinaria i el transport de materials. Desapareguda la vídua el 1936 i acabada la guerra civil, època en la que la fàbrica va ser col·lectivitzada i va patir un gran incendi, els seus hereus van fusionar el 1946 la seva firma de filatures de jute amb la dels germans Godó, per constituir «Godó y Trias, S.A.». En aquella època hi havia a Catalunya una quinzena de fàbriques de teixits de jute, però només dues filatures: la dels Godó al carrer Llacuna del Poblenou, i la de Trias a l'Hospitalet. La fàbrica dels Godó, més important, entrà a formar part el 1920 d’Industrias del Yute, SA, que tenia el domicili social a Madrid. Un cop realitzada la fusió va ser triat president del Consell d'Administració de Godó y Trias S.A en Carlos de Godó i Valls, propietari també de La Vanguardia, i en Santiago Trias i Rumeu com director gerent vitalici, càrrec en el que el va succeir el seu fill Santiago Trias i Vidal-Ribas i després el cosí d'aquest, Roberto Trias Milà. La seva seu social va passar de carrer Diputació 249, al "Quadrat d'Or", vivenda de Trias i Rumeu, al carrer Pelai, núm 28, al mateix edifici de La Vanguardia, propietat dels Godó. Es va obrir una segona fàbrica a Sant Feliu de Guixols, que es tancà l’any 1973. La de l’Hospitalet de Llobregat es va mantenir activa fins a 1986. L'edifici, va ser projectat el 1903 pel Mestre d'obres Jaume Brossa i Mascaró i les calderes de vapor, dues calderes multitubulars de vapor amb sistema inexplotable Viclausse, van ser instal·lades per l'enginyer Ferran Junoy Vernet, director de La Maquinista Terrestre i Marítima. Jaume Brossa i Mascaró, Barcelona, 1845-1922, va obtenir el títol de Mestre d’obres el 1868 i va estar en actiu professionalment entre 1869 i 1917. Va ser fill de Francesc Brossa i Rial, empresari d’enderrocs i col•leccionista d’elements esculturals i arquitectònics provinents d’enderrocs d’antics palaus gòtics abandonats de ciutat vella dels segles XIV al XVI o dels convents abandonats per la desamortització, que exhibia a la seva casa-museu al carrer d’Escipió del barri del Putxet de Barcelona, que passaren posteriorment a ser propietat de l’Ajuntament de Barcelona quan aquesta casa va ser enderrocada després de la guerra civil i que van servi per a restaurar altres palaus del carrer de Montcada i dels Arcs. La professió i aquella passió pel col•leccionisme arquitectònic del pare, que sens dubte va influir en la seva formació, el va permetre tot un seguit de contactes amb empresaris del sector de la construcció i amb distingides famílies de la Barcelona burguesa de l’època, com la reusenca Maria de Bofarull i Plandolit, vídua de l’important col•leccionista d’art Sebastià Pascual i Inglada, que va ser fundador del Banc de Barcelona, que li va encarregar la reforma i ampliació del seu habitatge-museu del carrer Xuclà núm.19 el 1877 i que el va posar en contacte amb la família Òdena Iglésias, propietaris del Vapor Vell de Reus, que li va encarregar el 1872 un panteó pel llavors recentment inaugurat cementiri de Reus (1870). Es tracta d'una obra espectacular d'estil neoegipci, una de les peces amb més valor artístic de l'cementiri. Quan l'any 1869 s'enderrocà la Ciutadella i els seus terrenys es van cedir a la ciutat, es va convocar un concurs per urbanitzar el sector que va guanyar el també mestre d’obres Josep Fontserè i Mestre. El seu pla, del 1872-74, preveia la construcció d'un conjunt d'edificis eclèctics de planta baixa, entresòl i tres pisos sobre porxos correguts amb arcades, amb una façana contínua al Parc de la Ciutadella, avui Passeig Picasso. El projecte va ser desenvolupat tant pel mateix Fontserè com pels mestres d'obres Jaume Brossa i Mascaró i Frederic Farreras i Villalonga durant els darrers vint anys del segle XIX. Com a molts altres Mestres d’obres, va ser contractista i empresari i va construir diferents immobles d’estil clàssic a l’eixample, en llocs tan assenyalats com la Casa Joan Pou al núm. 20 de la plaça de Catalunya el 1876, seu de Société Générale de Banque des de 1919, o al núm. 39 del Passeig de Gràcia, just a la que avui es coneix com l’illa d'or, on va aixecar la Casa Antoni Torruella el 1887, avui coneguda com a Casa Delfina Bonet, que la va adquirir el 1915 i va fer reformar la façana, seguint l’estil noucentista, a Marcel•lí Coquillat. També va ser obra seva els Banys Àrabs, de 1873, al Passatge de la Pau núm 2 de Barcelona, avui desapareguts. Uns banys públics que oferien sessions d’hidroteràpia i de banys de vapor que es van fer molt populars per la seva luxosa decoració d’estil neomudejar, un estil que estava molt de moda en aquella segona meitat del segle XIX i que va agradar molt a Joan Marsillach i Parera, que li va encarregar la construcció d’una torre d’estil arabitzant amb un gran jardí el 1882 en un terreny que en aquells anys quedava delimitat pels carrers de Copèrnic, Muntaner i Tavern, gairebé dins del recinte del Parc de Monterols, per traslladar-se a viure amb el seu fill, el crític musical Joaquim Marsillach i Lleonart, greument malalt de tuberculosi, el primer introductor del wagnerisme a Catalunya. L’edifici encara es conserva i és una escola privada. Des de 1983 i fins el 1918 va ser membre de la Junta Consultiva del Centre de Mestres d’Obres de Catalunya.El 1894 va quedar vidu de Manuela Amigó i Monteriol. Van tenir tres filles: Teresa, Ramona i Mercè. El seu cunyat, Francesc Amigó, era fabricant de cal i ell, que era també contractista, va crear el 1896 l’empresa de construcció “La Campinense S.A.” amb la intenció d’explotar unes pedreres de Campins per tal de fer ciment i material de construcció que, de fet, va ser l’ampliació de la seva empresa “Brossa y Compañía”. Van ser socis seus en aquesta empresa, que va comptar amb un capital inicial de tres milions i mig de pessetes, xifra molt important per a l’època, distribuït en 700 accions de 500 pessetes cada una, importants membres de la burgesia catalana del moment com Lluís Martí i Codolar, banquer que va fundar el Banc Hispano Colonial i fou conseller de diverses empreses de ferrocarrils, de la Societat General de Telèfons, fundada per ell, i d’una explotació agrícola (l’anomenada Granja Vella, a Horta), que li valgué la gran creu del mèrit agrícola, i Òscar Pascual de Bofarull, director del Banc de Barcelona i fill del fundador Sebastià Pascual i Inglada. No és estrany, doncs, que li fos encarregada la construcció de la important fàbrica “Viuda e Hijos de Jaime Trias” el 1903 on, seguint l’estètica modernista, va plasmar novament el seu gust per l’arquitectura neomudéjar fent un us molt artístic i funcional del maó vist amb decoració de tipus modernista, aprofitant les qualitats del maó per a fer dibuixos geomètrics a les façanes. L’estructura original de la primigènia fàbrica, consistia en dos blocs de naus d’estil modernista, totes elles amb els murs de maó vist, amb cobertes de quatre vessants. Les façanes estan coronades per cornises emmerletades formant unes sanefes de dissenys geomètrics. Al final de les naus s'aixeca una petita torre de base quadrada emmerletada. Al límit occidental de la parcel·la, i separades de les naus centrals per un passadís, s'aixequen diferents pavellons aïllats que allotjaven dependències productives i administratives. Entre els anys 1962-1964, essent director de la fàbrica Roberto Trias Milà, els arquitectes Frederic Correa i Alfons Milà, nebot de Trias Milà, van realitzar una ampliació de la fàbrica projectant una sèrie de pabellons de maó vist, amb teulada amb forma de serra, que s'observen molt bé a l'esquerra de la fotografia i avui desapareguts que continuaven el seu llenguatge modernista. L'edifici, actualment de propietat municipal, un dels millors exemples d'arquitrectura industrial de principis del segle XX realitzada amb maó vist, forma part del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectonic (EPPA, fitxa núm. 28)

Inauguració del nou edifici de Arxiu Municipal de l'Hospitalet

Inauguració el 2003 de l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet del carrer Cobalt número 57-59. A la fotografia l'Alcalde Celestino Corbacho saluda a diferents tècnics de l'Arxiu, entre ells Agustí Castellano, historiador i responsable de la Biblioteca Auxiliar de consulta de l'Arxiu, especialitzada en l'Hospitalet, acompanyat de Carme Arranz Galiano, directora-fundadora de l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet, i impulsora del nou edifici del carrer Cobalt 57-59. En aquest nou edifici s'unificaven finalment els extensos fons que fins llavors havien estat dipositats en l'Arxiu Administratiu, dispersament ubicat en diferents dependències i magatzems municipals que no reunien les mínimes condicions necessàries per la correcta conservació dels expedients, i en Arxiu Històric, ubicat a la Casa Espanya, que tampoc comptava amb cap de les condicions exigibles de climatització que permetessin la correcta conservació de documents històrics antics.

Visita del ministre Manuel Fraga Iribarne al Teatre Portàtil

Fotografia del 16 d'octubre de 1969, dia en què el Ministro de Información y Turismo, Manuel Fraga Iribarne, que apareix en primer pla, a l'esquerra, acompanyat de l'alcalde de l'Hospitalet José Matias de España Muntadas, a la dreta, va visitar el Teatro Popular Portàtil per inaugurar la campanya "Teatro Universal para Escolares", adreçada als alumnes de batxillerat de l'Hospitalet. Podem veure l'entrada al recinte, flanquejada per dos guàrdies urbans amb uniforme de gala i, al fons, els blocs, llavors recentment construïts, del barri de Can Serra. Emilio Pérez Piñero, l'arquitecte que va dissenyar aquesta original carpa de ferro, va néixer a València el 1935 i es va traslladar sent molt petit a Calasparra, Múrcia, on tenia el seu estudi i on va morir prematurament el 1972. El 1957 viatja a Madrid i comença els seus estudis a l'Escola Superior Tècnica d'Arquitectura. El 1961 en el VI Congrés de la Unió Internacional d'Arquitectes celebrat a Londres, va presentar un projecte de 'Teatre Ambulant' amb capacitat per a 500 espectadors. Amb aquest projecte va donar inici a les seves inquietuds estructurals per crear elements de muntatge i desmuntatge ràpid i econòmic en gran similitud amb les obres de Buckminster Fuller. La seva estructura més coneguda, sens dubte, és la cúpula geodèsica del Museu Dalí a Figueres. Gràcies a aquest treball, de principis dels anys setanta, es va relacionar personalment amb Salvador Dalí, qui se sentia molt identificat amb les seves idees i plantejaments. Després de l'experiència obtinguda a Londres, el 1966 dissenya un Teatro Nacional Desmontable per a 1.800 espectadors per encàrrec del Ministeri d'Informació i Turisme, en l'època del ministre Manuel Fraga Iribarne, per als Festivals d'Espanya. El projecte s'anomenava Teatro Popular Portátil, amb el que el Ministeri pretenia, mitjançant una carpa portàtil, portar el teatre a poblacions que no dispossessin d'un edifici teatral amb suficient capacitat com per representar grans espectacles. Aquesta carpa va anar per primer cop a La Corunya y després a Alcobendas, però no va ser gaire aprofitada pel Ministeri d'Educació. L'alcalde Vicenç Capdevila, llavors encara ponent de cultura, va aconsseguir que aquesta estructura s'instal·lés a l'Hospitalet, a un solar del barri de Can Serra, barri que tot just començava a edificar-se, on van tenir lloc, de 1969 a 1972, diversos cicles de teatre amateur i de teatre professional de tipus clàssic en castellà, en els que es van representar obres de teatre d'autors com Tirso de Molina, Lope de Rueda, Calderon, Lope de Vega, Molière, Arniches, Valle-Inclán, Benavente, Mihura, Salom i Buero Vallejo per a tots els públics, a càrrec de la companyia del Teatro Calderon de Barcelona, dirigida per José Maria Loperena, la Compañía Nacional de Teatro Maria Guerrero de Madrid i la companyia Pequeño Teatro de Barcelona, dirigida per l'actriu Maria Luisa Oliveda. També es van oferir sarsueles com "Marina", d'Arrieta; "La tabernera del puerto", de Sorozábal i "Don Gil de Alcalà", de Penella, a càrrec de la companyia lírica Tomàs Breton de Barcelona dirigida pel baix Manuel Gas. Així mateix van tenir lloc exitoses campanyes escolars pels alumnes de l'Hospitalet a càrrec de la companyia Teatro Universal para Escolares d'Alejandro Ulloa, que va oferir "La vida es sueño" i "El alcalde de Zalamea", de Calderon; "Otelo" i "Hamlet", de Shakespeare; "Los intereses creados", de Benavente i "En flandes se ha puesto el sol", de Marquina. Després se'n va fer càrrec en Ricard Salvat, que va organitzar algunes sessions per alumnes de batxillerat més treballades amb els professors, que podien preparar així l'obra amb anterioritat amb els seus alumnes. En finalitzar la representació els alumnes podien fer preguntes al director i els actors, que es situaven tots a l'escenari. Va ser un projecte deficitari econòmicament però d'una gran importància cultural i de molt relleu per a l'Hospitalet d'aquella època, que va quedar truncat el febrer de 1972 quan una gran tempesta amb una forta ventada va fer malbé totalment la immensa lona que cobria l'estructura. L'elevat cost de fer-ne una altra va motivar que l'Ajuntament, que poc després de l'incident va passar a ser el propietari de la Carpa , cedida per un preu simbólic pel Ministeri, renunciés a construir-ne una altra i deixés l'estructura despullada allà, a Can Serra, en un solar on l’ajuntament franquista de l’alcalde Matías de España havia donat permís per construir 13 blocs de 13 pisos d’alçada. Finalment, les lluites veïnals (els veïns tiraven a terra les tanques que barraven el terreny), l’arribada a l’Ajuntament de l’alcalde Vicenç Capdevila i el nou Pla General Metropolità de l’arquitecte Joan Antoni Solans, van aturar la construcció. En aquell emplaçament va néixer una plaça, un mercat i una escola que porten el nom de la Carpa en record de l’antiga estructura escènica. El 1976 va ser traslladada i muntada a la part del darrere del Parc de Can Buxeres, on va ser finalment desmuntada.

Inauguració del nou edifici de Arxiu Municipal de l'Hospitalet

Inauguració el 2003 de l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet del carrer Cobalt número 57-59. A la fotografia l'Alcalde Celestino Corbacho saluda a diferents tècnics de l'Arxiu, entre ells Agustí Castellanos, amb jersei vermell, responsable de la Biblioteca Auxiliar de consulta de l'Arxiu, especialitzada en l'Hospitalet, i Manel Barrera, responsable de l'hemeroteca de l'Arxiu donant la mà a l'alcalde, acompanyat de Carme Arranz Galiano, directora-fundadora de l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet, i impulsora del nou edifici del carrer Cobalt 57-59. En aquest nou edifici s'unificaven finalment els extensos fons que fins llavors havien estat dipositats en l'Arxiu Administratiu, dispersament ubicat en diferents dependències i magatzems municipals que no reunien les mínimes condicions necessàries per la correcta conservació dels expedients, i en Arxiu Històric, ubicat a la Casa Espanya, que tampoc comptava amb cap de les condicions exigibles de climatització que permetessin la correcta conservació de documents històrics antics.

Inauguració del nou edifici de Arxiu Municipal de l'Hospitalet

Inauguració el 2003 de l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet del carrer Cobalt número 57-59. A la fotografia Carme Arranz Galiano, directora-fundadora de l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet, i impulsora del nou edifici del carrer Cobalt 57-59. En aquest nou edifici s'unificaven finalment els extensos fons que fins llavors havien estat dipositats en l'Arxiu Administratiu, dispersament ubicat en diferents dependències i magatzems municipals que no reunien les mínimes condicions necessàries per la correcta conservació dels expedients, i en Arxiu Històric, ubicat a la Casa Espanya, que tampoc comptava amb cap de les condicions exigibles de climatització que permetessin la correcta conservació de documents històrics antics.

Inauguració del nou edifici de Arxiu Municipal de l'Hospitalet

Inauguració el 2003 de l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet del carrer Cobalt número 57-59. A la fotografia el Tinent d'alcalde de Cultura de l'Ajuntament de l'Hospitalet, Joan Francec Marco, ensenya i comenta a l'alcalde Celestino Corbacho les diferents pintures que formen part del fons d'art de l'Hospitalet, dipositat a la Sala 10 del nou edifici. Al seu costat, Carme Arranz Galiano, directora-fundadora de l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet, i impulsora del nou edifici del carrer Cobalt 57-59. En aquest nou edifici s'unificaven finalment els extensos fons que fins llavors havien estat dipositats en l'Arxiu Administratiu, dispersament ubicat en diferents dependències i magatzems municipals que no reunien les mínimes condicions necessàries per la correcta conservació dels expedients, i en Arxiu Històric, ubicat a la Casa Espanya, que tampoc comptava amb cap de les condicions exigibles de climatització que permetessin la correcta conservació de documents històrics antics.

Inauguració del nou edifici de Arxiu Municipal de l'Hospitalet

Inauguració el 2003 de l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet del carrer Cobalt número 57-59. A la fotografia Josep Maria Solias, llavors cap de patrimoni de l'Ajuntament de l'Hospitalet, ensenya i comenta a l'alcalde Celestino Corbacho les diferents pintures que formen part del fons d'art de l'Hospitalet, dipositat a la Sala 10 del nou edifici. Al seu costat, Carme Arranz Galiano, directora-fundadora de l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet, i impulsora del nou edifici del carrer Cobalt 57-59. En aquest nou edifici s'unificaven finalment els extensos fons que fins llavors havien estat dipositats en l'Arxiu Administratiu, dispersament ubicat en diferents dependències i magatzems municipals que no reunien les mínimes condicions necessàries per la correcta conservació dels expedients, i en Arxiu Històric, ubicat a la Casa Espanya, que tampoc comptava amb cap de les condicions exigibles de climatització que permetessin la correcta conservació de documents històrics antics.

Inauguració del nou edifici de Arxiu Municipal de l'Hospitalet

Inauguració el 2003 de l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet del carrer Cobalt número 57-59. A la fotografia Puri Loscos, llavors directora del Museu de l'Hospitalet, ensenya i comenta a l'alcalde Celestino Corbacho les diferents pintures que formen part del fons d'art de l'Hospitalet, dipositat a la Sala 10 del nou edifici. Al seu costat, Carme Arranz Galiano, directora-fundadora de l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet, i impulsora del nou edifici del carrer Cobalt 57-59. En aquest nou edifici s'unificaven finalment els extensos fons que fins llavors havien estat dipositats en l'Arxiu Administratiu, dispersament ubicat en diferents dependències i magatzems municipals que no reunien les mínimes condicions necessàries per la correcta conservació dels expedients, i en Arxiu Històric, ubicat a la Casa Espanya, que tampoc comptava amb cap de les condicions exigibles de climatització que permetessin la correcta conservació de documents històrics antics.

Inauguració del nou edifici de Arxiu Municipal de l'Hospitalet

Inauguració el 2003 de l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet del carrer Cobalt número 57-59. A la fotografia Puri Loscos, directora llavors del Museu de l'Hospitalet i Josep Maria Solias, llavors cap de patrimoni de l'Ajuntament de l'Hospitalet, ensenyen i comenten a l'alcalde Celestino Corbacho i el Tinent d'alcalde de Cultura de l'Ajuntament de l'Hospitalet, les diferents pintures que formen part del fons d'art de l'Hospitalet, dipositat a la Sala 10 del nou edifici. Al seu costat, Carme Arranz Galiano, directora-fundadora de l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet, i impulsora del nou edifici del carrer Cobalt 57-59. En aquest nou edifici s'unificaven finalment els extensos fons que fins llavors havien estat dipositats en l'Arxiu Administratiu, dispersament ubicat en diferents dependències i magatzems municipals que no reunien les mínimes condicions necessàries per la correcta conservació dels expedients, i en Arxiu Històric, ubicat a la Casa Espanya, que tampoc comptava amb cap de les condicions exigibles de climatització que permetessin la correcta conservació de documents històrics antics.

Inauguració del nou edifici de Arxiu Municipal de l'Hospitalet

Inauguració el 2003 de l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet del carrer Cobalt número 57-59. A la fotografia Josep Maria Solias, llavors cap de patrimoni de l'Ajuntament de l'Hospitalet, ensenya i comenta a l'alcalde Celestino Corbacho una de les obres del pintor Rafael Barradas que formen part del fons d'art de l'Hospitalet, dipositat a la Sala 10 del nou edifici. Al seu costat, Carme Arranz Galiano, directora-fundadora de l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet, i impulsora del nou edifici del carrer Cobalt 57-59. En aquest nou edifici s'unificaven finalment els extensos fons que fins llavors havien estat dipositats en l'Arxiu Administratiu, dispersament ubicat en diferents dependències i magatzems municipals que no reunien les mínimes condicions necessàries per la correcta conservació dels expedients, i en Arxiu Històric, ubicat a la Casa Espanya, que tampoc comptava amb cap de les condicions exigibles de climatització que permetessin la correcta conservació de documents històrics antics. Al seu costat Pruri Loscos, directora llavors del Museu de l'Hospitalet.

Inauguració del nou edifici de Arxiu Municipal de l'Hospitalet

Inauguració el 2003 de l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet del carrer Cobalt número 57-59. A la fotografia Carme Arranz Galiano, directora-fundadora de l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet, i impulsora del nou edifici del carrer Cobalt 57-59 ensenya les noves dependències a l'Alcalde Celestino Corbacho. Al seu darrera Joan Francesc marco, Tinent d'alcalde de Cultura de l'Ajuntament de l'Hospitalet. En aquest nou edifici s'unificaven finalment en molt bones condicions els extensos fons que fins llavors havien estat dipositats en l'Arxiu Administratiu, dispersament ubicat en diferents dependències i magatzems municipals que no reunien les mínimes condicions necessàries per la correcta conservació dels expedients, i en Arxiu Històric, ubicat a la Casa Espanya, que tampoc comptava amb cap de les condicions exigibles de climatització que permetessin la correcta conservació de documents històrics antics.

Inauguració del nou edifici de Arxiu Municipal de l'Hospitalet

Inauguració el 2003 de l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet del carrer Cobalt número 57-59. A la fotografia Carme Arranz Galiano, directora-fundadora de l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet, i impulsora del nou edifici del carrer Cobalt 57-59 ensenya les noves dependències a l'Alcalde Celestino Corbacho. Al seu darrera, Joan Francesc marco, Tinent d'alcalde de Cultura de l'Ajuntament de l'Hospitalet. Saluden a tres tècnics de l'Arxiu: Toni Foguet, Lola Mesa i Albert Amat. En aquest nou edifici s'unificaven finalment en molt bones condicions els extensos fons que fins llavors havien estat dipositats en l'Arxiu Administratiu, dispersament ubicat en diferents dependències i magatzems municipals que no reunien les mínimes condicions necessàries per la correcta conservació dels expedients, i en Arxiu Històric, ubicat a la Casa Espanya, que tampoc comptava amb cap de les condicions exigibles de climatització que permetessin la correcta conservació de documents històrics antics.

Inauguració del nou edifici de Arxiu Municipal de l'Hospitalet

Inauguració el 2003 de l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet del carrer Cobalt número 57-59. A la fotografia Carme Arranz Galiano, directora-fundadora de l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet, i impulsora del nou edifici del carrer Cobalt 57-59 ensenya les noves dependències a l'Alcalde Celestino Corbacho. Al seu darrera Joan Francesc marco, Tinent d'alcalde de Cultura de l'Ajuntament de l'Hospitalet. En aquest nou edifici s'unificaven finalment en molt bones condicions els extensos fons que fins llavors havien estat dipositats en l'Arxiu Administratiu, dispersament ubicat en diferents dependències i magatzems municipals que no reunien les mínimes condicions necessàries per la correcta conservació dels expedients, i en Arxiu Històric, ubicat a la Casa Espanya, que tampoc comptava amb cap de les condicions exigibles de climatització que permetessin la correcta conservació de documents històrics antics.

Inauguració del nou edifici de Arxiu Municipal de l'Hospitalet

Inauguració el 2003 de l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet del carrer Cobalt número 57-59. A la fotografia Carme Arranz Galiano, directora-fundadora de l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet, i impulsora del nou edifici del carrer Cobalt 57-59 ensenya les noves dependències a l'Alcalde Celestino Corbacho. Al seu darrera Josep Maria Solias, llavors cap de patrimoni de l'Ajuntament de l'Hospitalet. En aquest nou edifici s'unificaven finalment en molt bones condicions els extensos fons que fins llavors havien estat dipositats en l'Arxiu Administratiu, dispersament ubicat en diferents dependències i magatzems municipals que no reunien les mínimes condicions necessàries per la correcta conservació dels expedients, i en Arxiu Històric, ubicat a la Casa Espanya, que tampoc comptava amb cap de les condicions exigibles de climatització que permetessin la correcta conservació de documents històrics antics.

Inauguració del nou edifici de Arxiu Municipal de l'Hospitalet

Inauguració el 2003 de l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet del carrer Cobalt número 57-59. A la fotografia Carme Arranz Galiano, directora-fundadora de l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet, i impulsora del nou edifici del carrer Cobalt 57-59 ensenya les noves dependències a l'Alcalde Celestino Corbacho. En aquest nou edifici s'unificaven finalment en molt bones condicions els extensos fons que fins llavors havien estat dipositats en l'Arxiu Administratiu, dispersament ubicat en diferents dependències i magatzems municipals que no reunien les mínimes condicions necessàries per la correcta conservació dels expedients, i en Arxiu Històric, ubicat a la Casa Espanya, que tampoc comptava amb cap de les condicions exigibles de climatització que permetessin la correcta conservació de documents històrics antics.

Inauguració del nou edifici de Arxiu Municipal de l'Hospitalet

Inauguració el 2003 de l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet del carrer Cobalt número 57-59. A la fotografia Carme Arranz Galiano, directora-fundadora de l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet, i impulsora del nou edifici del carrer Cobalt 57-59 ensenya les noves dependències a l'Alcalde Celestino Corbacho. Al seu darrera Josep Maria Solias, llavors cap de patrimoni de l'Ajuntament de l'Hospitalet i Joan Francesc marco, Tinent d'alcalde de Cultura de l'Ajuntament de l'Hospitalet. En aquest nou edifici s'unificaven finalment en molt bones condicions els extensos fons que fins llavors havien estat dipositats en l'Arxiu Administratiu, dispersament ubicat en diferents dependències i magatzems municipals que no reunien les mínimes condicions necessàries per la correcta conservació dels expedients, i en Arxiu Històric, ubicat a la Casa Espanya, que tampoc comptava amb cap de les condicions exigibles de climatització que permetessin la correcta conservació de documents històrics antics.

Inauguració del nou edifici de Arxiu Municipal de l'Hospitalet

Inauguració el 2003 de l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet del carrer Cobalt número 57-59. A la fotografia Carme Arranz Galiano, directora-fundadora de l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet, i impulsora del nou edifici del carrer Cobalt 57-59 ensenya les noves dependències a l'Alcalde Celestino Corbacho. En aquest nou edifici s'unificaven finalment en molt bones condicions els extensos fons que fins llavors havien estat dipositats en l'Arxiu Administratiu, dispersament ubicat en diferents dependències i magatzems municipals que no reunien les mínimes condicions necessàries per la correcta conservació dels expedients, i en Arxiu Històric, ubicat a la Casa Espanya, que tampoc comptava amb cap de les condicions exigibles de climatització que permetessin la correcta conservació de documents històrics antics.

Inauguració del nou edifici de Arxiu Municipal de l'Hospitalet

Inauguració el 2003 de l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet del carrer Cobalt número 57-59. A la fotografia Carme Arranz Galiano, directora-fundadora de l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet, i impulsora del nou edifici del carrer Cobalt 57-59 ensenya les noves dependències a l'Alcalde Celestino Corbacho. Al seu darrera Josep Maria Solias, llavors cap de patrimoni de l'Ajuntament de l'Hospitalet i Joan Francesc marco, Tinent d'alcalde de Cultura de l'Ajuntament de l'Hospitalet. En aquest nou edifici s'unificaven finalment en molt bones condicions els extensos fons que fins llavors havien estat dipositats en l'Arxiu Administratiu, dispersament ubicat en diferents dependències i magatzems municipals que no reunien les mínimes condicions necessàries per la correcta conservació dels expedients, i en Arxiu Històric, ubicat a la Casa Espanya, que tampoc comptava amb cap de les condicions exigibles de climatització que permetessin la correcta conservació de documents històrics antics.

Inauguració del nou edifici de Arxiu Municipal de l'Hospitalet

Inauguració el 2003 de l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet del carrer Cobalt número 57-59. A la fotografia Carme Arranz Galiano, directora-fundadora de l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet, i impulsora del nou edifici del carrer Cobalt 57-59 ensenya les noves dependències a l'Alcalde Celestino Corbacho. Al seu darrera Josep Maria Solias, llavors cap de patrimoni de l'Ajuntament de l'Hospitalet i Joan Francesc marco, Tinent d'alcalde de Cultura de l'Ajuntament de l'Hospitalet. En aquest nou edifici s'unificaven finalment en molt bones condicions els extensos fons que fins llavors havien estat dipositats en l'Arxiu Administratiu, dispersament ubicat en diferents dependències i magatzems municipals que no reunien les mínimes condicions necessàries per la correcta conservació dels expedients, i en Arxiu Històric, ubicat a la Casa Espanya, que tampoc comptava amb cap de les condicions exigibles de climatització que permetessin la correcta conservació de documents històrics antics.

Inauguració del nou edifici de Arxiu Municipal de l'Hospitalet

Inauguració el 2003 de l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet del carrer Cobalt número 57-59. A la fotografia Carme Arranz Galiano, directora-fundadora de l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet, i impulsora del nou edifici del carrer Cobalt 57-59 ensenya les noves dependències a l'Alcalde Celestino Corbacho. Al seu darrera Josep Maria Solias, llavors cap de patrimoni de l'Ajuntament de l'Hospitalet i Joan Francesc marco, Tinent d'alcalde de Cultura de l'Ajuntament de l'Hospitalet. En aquest nou edifici s'unificaven finalment en molt bones condicions els extensos fons que fins llavors havien estat dipositats en l'Arxiu Administratiu, dispersament ubicat en diferents dependències i magatzems municipals que no reunien les mínimes condicions necessàries per la correcta conservació dels expedients, i en Arxiu Històric, ubicat a la Casa Espanya, que tampoc comptava amb cap de les condicions exigibles de climatització que permetessin la correcta conservació de documents històrics antics.

Inauguració del nou edifici de Arxiu Municipal de l'Hospitalet

Inauguració el 2003 de l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet del carrer Cobalt número 57-59. A la fotografia Carme Arranz Galiano, directora-fundadora de l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet, i impulsora del nou edifici del carrer Cobalt 57-59 ensenya les noves dependències a l'Alcalde Celestino Corbacho. Al seu darrera Josep Maria Solias, llavors cap de patrimoni de l'Ajuntament de l'Hospitalet i Joan Francesc marco, Tinent d'alcalde de Cultura de l'Ajuntament de l'Hospitalet. En aquest nou edifici s'unificaven finalment en molt bones condicions els extensos fons que fins llavors havien estat dipositats en l'Arxiu Administratiu, dispersament ubicat en diferents dependències i magatzems municipals que no reunien les mínimes condicions necessàries per la correcta conservació dels expedients, i en Arxiu Històric, ubicat a la Casa Espanya, que tampoc comptava amb cap de les condicions exigibles de climatització que permetessin la correcta conservació de documents històrics antics.

Inauguració del nou edifici de Arxiu Municipal de l'Hospitalet

Inauguració el 2003 de l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet del carrer Cobalt número 57-59. A la fotografia Carme Arranz Galiano, directora-fundadora de l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet, i impulsora del nou edifici del carrer Cobalt 57-59 ensenya les noves dependències a l'Alcalde Celestino Corbacho. Al seu darrera Josep Maria Solias, llavors cap de patrimoni de l'Ajuntament de l'Hospitalet i Joan Francesc marco, Tinent d'alcalde de Cultura de l'Ajuntament de l'Hospitalet. En aquest nou edifici s'unificaven finalment en molt bones condicions els extensos fons que fins llavors havien estat dipositats en l'Arxiu Administratiu, dispersament ubicat en diferents dependències i magatzems municipals que no reunien les mínimes condicions necessàries per la correcta conservació dels expedients, i en Arxiu Històric, ubicat a la Casa Espanya, que tampoc comptava amb cap de les condicions exigibles de climatització que permetessin la correcta conservació de documents històrics antics.

Inauguració del nou edifici de Arxiu Municipal de l'Hospitalet

Inauguració el 2003 de l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet del carrer Cobalt número 57-59. A la fotografia Carme Arranz Galiano, directora-fundadora de l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet, i impulsora del nou edifici del carrer Cobalt 57-59 ensenya les noves dependències a l'Alcalde Celestino Corbacho. Al seu darrera Josep Maria Solias, llavors cap de patrimoni de l'Ajuntament de l'Hospitalet i Joan Francesc marco, Tinent d'alcalde de Cultura de l'Ajuntament de l'Hospitalet. En aquest nou edifici s'unificaven finalment en molt bones condicions els extensos fons que fins llavors havien estat dipositats en l'Arxiu Administratiu, dispersament ubicat en diferents dependències i magatzems municipals que no reunien les mínimes condicions necessàries per la correcta conservació dels expedients, i en Arxiu Històric, ubicat a la Casa Espanya, que tampoc comptava amb cap de les condicions exigibles de climatització que permetessin la correcta conservació de documents històrics antics.

Antiga església de Santa Eulàlia de Mèrida de l'Hospitalet

Imatge presa des d'una posició elevada, probablement el terrat de l'edifici de l'Ajuntament. Es veu el carrer Major i les façanes principal i lateral del temple, amb el seu característic campanar i rellotge. A baix a la dreta, en primer terme, les casetes del carrer Major situades ben bé davant de l'Ajuntament, propietat de Pilar de Càrcer i de Ros, marquesa de Castellbell i baronessa de Maldà, que l'abril de 1937 foren expropiades i enderrocades per l'Ajuntament per poder executar el projecte de reforma dels voltants de l'Ajuntament, realitzat per l'arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt el 1926, que preveia la necessitat de crear una plaça pública allà. Davant del temple, es veu un rètol penjant que diu "automóviles al paso", que informava els vianants que tinguessin precaució a l'hora de travessar la via. El Ple municipal del 5 d'agost de 1936, a l'inici de la guerra civil, va acordar fer enderrocar la casa parroquial o rectoria, situada ben bé al davant de l'església, a la que antigament havia estat unida mitjançant un pont cobert que va ser enderrocat a mitjans del s. XIX, perquè havia quedat molt malmesa i amenaçava ruïna després d'haver estat incendiada com a reacció revolucionària a l'alçament feixista del 18 de juliol anterior. També van ser incendiades la rectoria i l'ermita de provençana i l'ermita de Bellvitge. L'església de Santa Eulàlia de Mèrida, construïda el 1579, no presentava danys estructurals, segons l'informe de l'arquitecte municipal, que va avaluar l'estat de diversos edificis incendiats llavors, alguns dels quals, com la Torre Barrina, van quedar molt malmesos. En un encès ambient dominat per la reacció contra el cop dels militars feixistes revoltats contra la legalitat republicana i pel fort anticlericalisme d'aquell moment, accentuat per la implicació de l'església amb aquests, esperonada i pressionada pel Comitè Local de Milícies Antifeixistes, formada per molts dels ciutadans d'esquerres que van enfrontar-se en combat amb els revoltats a la Diagonal, al Paral·lel i a les Drassanes de Barcelona, enfrontaments que van permetre derrotar diversos grups de militars revoltats de diferents casernes de Barcelona fent que el cop no triomfés a Catalunya, la Comissió de Govern de 'Ajuntament de l'Hospitalet, dirigit llavors pel del Front Popular d'Esquerres, que va guanyar àmpliament les eleccions municipals de febrer de 1936, va acordar el següent : " S'acorda, vistos els requeriments formulats pel Comité Local de Milícies Antifeixistes i l'informe de l'arquitecte Municipal, procedir a l'enderroc de l'església i el campanar donat el seu estat actual, que no ofereix cap garantia de conservació. L'Hospitalet, 21 d'agost de 1936" Es va argumentar que el temple estava en mal estat perquè poc abans, efectivament, havia caigut una gran pedra d'una cornisa de la teulada de l'església a sobre de la teulada d'una casa veïna, foradant-la i caient finalment a sobre d'un llit en el que, per sort, no hi havia ningú. Segons aquesta nota de la Comissió de Govern conservada a l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet, o bé es va obligar llavors a l'arquitecte municipal a fer un altre informe contradient el seu anterior de principis d'agost desfavorable al seu enderroc, informe encara no identificat a la documentació existent a l'Arxiu Municipal, o aquest segon informe mai va existir i es va posar a la nota que es comptava amb un informe tècnic només com a formulisme. El fet cert és que l'església va ser efectivament enderrocada pedra a pedra per obrers vinculats i dirigits per la CNT/FAI i la UGT durant l'agost i el setembre de 1936. L'església no va ser doncs ni incendiada ni destruïda a causa d'una bomba. Potser es va cremar alguna imatge i confessionari al seu interior durant el mes de juliol, però al seu interior no es va declarar un incendi de grans proporcions. L'arquitecte municipal, Ramon Puig i Gairalt va realitzar quinze anys abans de l'enderroc un extens reportatge fotogràfic de l'interior de l'església, que molts anys després la seva família va dipositar juntament amb més documentació a l'Arxiu Nacional de Catalunya i que es pot consultar on line, on es pot veure que l'església era, el 1922, i segurament també en el moment de la seva destrucció, com afirmava ell en el seu primer informe d'avaluació d'edificis assaltats, perfectament sòlida i es trobava en bon estat de conservació, tenint en compte que era una església del s. XVI. Alguns carreus i relleus de la portalada van ser recuperats per diferents veïns del poble quan l'església va ser enderrocada i avui dia es custodien al Museu de l'Hospitalet. Altres van ser reutilitzats com a material de construcció i van ser trobats posteriorment, com és el cas d'un carreu d'aquesta portalada, que va ser reutilitzat com a material d'obra per emplenar un del carrers de la Plaça Espanyola de La Torrassa, prop d'on havia estat situat el local de la CNT. La nova església de Santa Eulàlia de Mèrida, es començà a construir, al mateix lloc on havia estat l'antiga però reculada respecte a la seva inicial ubicació, tot just acabada la Guerra Civil, el mateix any de 1939 i es va inaugurar el 1947. Aquest nou edifici, de l'arquitecte municipal Manuel Puig i Janer, està catalogat en el PEPPA amb la fitxa núm. 003. Puig i Janer va recuperar, pel seu projecte de reordenació de la plaça de del davant de l'església i de la Plaça de l'Ajuntament, pel qual va projectar l'edifici de la Caixa de Pensions, un projecte urbanístic de 1932 del llavors arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt, mort prematurament per malaltia el 1937.