Correus i Telègrafs. S.M. la Reina Victoria i les Infantes en la inauguració de l'edifici

Inauguració, el 23d'octubre de 1927, de l'edifici de Correus i Telègrafs, projectat pel l'arquitecte municipal de l'Ajuntament de l'Hospitalet Ramon Puig i Gairalt. Està catalogat en el PEPPA amb la fitxa núm. 77. L'edifici va ser inaugurat per S.M. la Reina Victòria Eugenia, que va venir a l'Hospitalet acompanyada per les Infantes Beatriz i Cristina. Davant la tribuna, set dones amb mantellina. Les tres primeres, comptant des de l'esquerra, son les filles de l'alcalde Tomàs Giménez i la seva esposa, Gloria Guill Moll, aquesta al centre de la fotografia, que té al seu costat el Capità General de Catalunya, Emilio Barrera. A la dreta de la fotografia hi ha les germanes Isern Rabascall, filles de Maria Rabascall i Aguiló i del Dr. Jaume Isern Hombravella, que era llavors, i des de 1899, metge titular, inspector de sanitat i degà del cos mèdic municipal de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat, que van viure en un xalet, on el Dr. Isern tenia també la seva consulta privada, situat a la mateixa Plaça del Repartidor, davant de l'edifici de Correus, projectat també, el 1930, pel l'arquitecte municipal de l'Ajuntament de l'Hospitalet Ramon Puig i Gairalt. Està catalogat en el PEPPA amb el núm. 78. Actualment aquest xalet és, des de després de la guerra civil, la comissaria de la Policia Nacional a l'Hospitalet. Montserrat Isern, la tercera comptant des de la dreta de la fotografia, va ser la primera dona que va obrir a Barcelona una galeria d'Art, la famosa galeria Skyra, inaugurada el 1931 al carrer Diputació i traslladada després de la guerra civil als baixos de la Casa Batlló del Passeig de Gràcia, que de seguida va destacar en la difusió de l'art d'avantguarda, i va acollir artistes com Pablo Picasso, Josep Llorens i Artigas o Manolo Hugué, entre molts d'altres. Josep Guinovart va fer en aquesta galeria la seva primera exposició de pintura el 1952. La galeria Skyra es va convertir en un punt de referència obligat per entendre una gran part de l'art català del segle XX. Va tancar el 1986, any de la mort de Montserrat Isern, que va néixer el 1900 a l'Hospitalet.

Fàbrica La Cardoner

Vista de la fàbrica de productes químics La Cardoner ubicada a l'avinguda d'Isabel la Catòlica, emplaçament actual del Parc de Les Planes. La Xemeneia està catalogada en el PEPPA amb el núm. 57. Aquesta gran indústria química, que va ser ubicada en el seu moment en un lloc amb molt poca població, on avui hi ha el parc de Les Planes, treballava amb àcid clorhídric i generava unes emanacions fètides, d'una intensa fortor a ous podrits, que generaven grans molèsties al veïns de Can Serra, que van anant ocupant els blocs de nova construcció del nou barri, motiu pel qual aquests es van organitzat i van generar diferents i successius actes de protesta i manifestacions demanant el seu tancament.

Punt Òmnia visita l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet.

Durant la seva visita un grup d'alumnes del Punt Òmnia del Club Infantil Juvenil de Sanfeliu va poder veure les instal·lacions i conèixer el funcionament d'un arxiu, les tasques que s'hi realitzen i els documents que s'hi preserven. A la fotografia na Pepa Prieto, treballadora de l'Arxiu, dona explicacions als visitants a l'interior d'un dels sis dipòsits de l'Arxiu el 2018. Òmnia és un programa universal d'intervenció social de la Direcció General d'Acció Cívica i Comunitària, que cerca millorar les capacitats per a superar les dificultats d'accés a les tecnologies d'informació, posant especial èmfasi en les persones en situació d'atur, infants i joves, gent gran i famílies.

Punt Òmnia visita l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet.

Durant la seva visita el 2018, un grup d'alumnes del Punt Òmnia del Club Infantil Juvenil de Sanfeliu va poder veure les instal·lacions i conèixer el funcionament d'un arxiu, les tasques que s'hi realitzen i els documents que s'hi preserven. Òmnia és un programa universal d'intervenció social de la Direcció General d'Acció Cívica i Comunitària, que cerca millorar les capacitats per a superar les dificultats d'accés a les tecnologies d'informació, posant especial èmfasi en les persones en situació d'atur, infants i joves, gent gran i famílies.

Punt Òmnia visita l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet.

Durant la seva visita un grup d'alumnes del Punt Òmnia del Club Infantil Juvenil de Sanfeliu va poder veure les instal·lacions i conèixer el funcionament d'un arxiu, les tasques que s'hi realitzen i els documents que s'hi preserven. A la fotografia na Pepa Prieto, treballadora de l'Arxiu, dona explicacions als visitants a la sala de consulta i biblioteca auxiliar de l'Arxiu el 2018. Òmnia és un programa universal d'intervenció social de la Direcció General d'Acció Cívica i Comunitària, que cerca millorar les capacitats per a superar les dificultats d'accés a les tecnologies d'informació, posant especial èmfasi en les persones en situació d'atur, infants i joves, gent gran i famílies.

Correus i Telègrafs. S.M. la Reina Victoria i les Infantes en la inauguració de l'edifici

Inauguració de l'edifici de Correus i Telègrafs el 23 d'octubre de 1927 A mà dreta, entarimat amb tendal per a les autoritats. A primera línia es veu l'alcalde de l'Hospitalet, Tomás Giménez, amb la vara i faixa d'alcalde i barret de copa i un acompanyant. Edifici dissenyat per l'arquitecte de l'ajuntament de l'Hospitalet, Ramon Puig Gairalt. Està catalogat en el PEPPA amb el núm. 77.

Ajuntament de l'Hospitalet. Despatx de l'alcalde.

Despatx de l'alcalde de l'Ajuntament de l'Hospitalet. Segons fonts documentals l'ús original va ser d'oficines municipals i escola, l'arquitecte va ser Francesc Mariné i està catalogat en el PEPPA amb el núm. 2

Ajuntament de l'Hospitalet

Façana principal de l'edifici de l'Ajuntament de l'Hospitalet i plaça, amb gent esperant a la parada d'autobús. A la vorera del mateix Ajuntament, just a la cantonada, la caseta de suministrament d'electricitat de la ciutat. Davant, fent cantonada amb el carrer de l'Església, el "Bar Manzanillo". Segons fonts documentals l'ús original va ser d'oficines municipals i escola, l'arquitecte fou Francesc Mariné i està catalogat en el PEPPA amb el núm. 2.

Ajuntament de l'Hospitalet

Reproducció d'un plànol del projecte de la façana principal de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat de l'arquitecte Francesc Mariné, realitzat l'11 de setembre de 1894. Segons fonts documentals l'ús original va ser d'oficines municipals i escola. Està catalogat en el PEPPA amb el núm. 2

Ajuntament de l'Hospitalet

Façana principal de l'Ajuntament de l'Hospitalet. Segons fonts documentals l'ús original va ser d'oficines municipals i escola, l'arquitecte fora Francesc Mariné i està catalogat en el PEPPA amb el núm. 2.

Escola de nenes als jardins de la finca de Casa España.

Casa que formava part del recinte de la finca de Casa Espanya Muntadas, situada al costat de l'entrada principal a la propietat, com s'observa a la fotografia, que rendia a l'antic carrer Centre, avui carrer España. Feia cantonada amb el carrer Joan Pallarès. Es tracta de l'antiga masoveria de la finca de Casa España, dotada d'una gran teulada a dos aigües. Estava rodejada pel darrera pel jardí de la Casa España, llavors ja, en els anys cinquanta del s. XX, en que, aproximadament, va ser realitzada aquesta fotografia, parcialment urbanitzat per la banda del carrer Molinés al carrer de Sant Joan, que era fins on arribava aquest immens jardí, que havia comptat, en els seus temps, fins i tot amb un llac al seu interior. L'edifici, propietat de Francisca Muntadas i llogat per l'Ajuntament als anys trenta, allotjava una classe de parvulari (l'escola número 19), i tres classes de nenes (les escoles amb els números 18, 21 i 27). Van exercir en aquesta escola les professores Amparo Brander i Francisca Lorente i el parvulari era portat per Concepció Vila. Al fons s'observen les teulades de cases del carrer Xipreret i, més al fons, La Talaia encara en el seu emplaçament original. Al davant s'observen antigues cases abandonades i derruïdes d'un vell l'Hospitalet centre que ja iniciava la seva transformació urbanística.

Drogueria de Josep Puiggròs

Vista de la façana de la drogueria, propietat d'en Josep Puiggròs, amb els cartells anunciadors dels productes a banda i banda. Penjant del sostre i al costat de la porta d'entrada es veuen diferents productes. En primer pla marquesina d'una parada d'autobús. Aquesta botiga estava situada a l'edifici Casa Cabaní de 1923 de la carretera de Collblanc, que va ser dissenyat per l'arquitecte Ramon Puig Gairalt.

Fàbrica Cosme Toda

Vista general de la fàbrica de ceràmica la Cosme Toda envoltada de camps. En primer pla hi ha dues senyores passejant per un camí on més tard es construirà el camp de futbol. La fàbrica està catalogat en el PEPA amb el núm. 16

Ca l'Esquena Cremat

Vista de la façana principal de la masia de Ca l'Esquena Cremat i els edificis annexos. Hi ha un carro al pati de davant de la casa. Segons referències documentals la casa fou construïda en el segle XIX. Està catalogada en el PEPPA amb núm. 55

Acte de la corporació municipal durant el període de l'alcaldia de Tomás Giménez

Autoritats, membres de la Unión Patriótica i dels Exploradores de España de Hospitalet i ciutadans a la sortida de l'ermita de Santa Eulàlia de Provençana. De les dues dones amb ram de flors del mig, la de l'esquerra és l'esposa de Tomàs Giménez, Glòria Guill. Inscripció a la portalada del 1201, realitzada pel Mestre A. i està catalogada en el PEPPA amb el núm. 93

Correus i Telègrafs. S.M. la Reina Victoria i les Infantes en la inauguració de l'edifici

Inauguració de l'edifici de Correus i Telègrafs amb l'assistència de S.M. la Reina i les Infantes. En la imatge se les veu sortint de l'edifici de Correus on les espera un cotxe descapotable i diverses autoritats.Edifici dissenyat per l'arquitecte de l'ajuntament de l'Hospitalet, Ramon Puig Gairalt. Està catalogat en el PEPPA amb el núm. 77

Correus i Telègrafs. S.M. la Reina Victoria i les Infantes en la inauguració de l'edifici

Inauguració de l'edifici de Correus i Telègrafs amb l'assistència de S.M. la Reina i les Infantes. En la imatge se les veu sortint de l'edifici de Correus on les espera un cotxe descapotable i diverses autoritats. Edifici dissenyat per l'arquitecte de l'ajuntament de l'Hospitalet, Ramon Puig Gairalt. Està catalogat en el PEPPA amb el núm. 77.

Correus i Telègrafs. S.M. la Reina Victoria i les Infantes en la inauguració de l'edifici

Inauguració de l'edifici de Correus i Telègrafs. Actes de regalar i madrinar la bandera dels Boy-Scouts per la senyora Glòria Guill (esposa de l'alcalde Tomás Giménez), fets amb motiu de la presència de S.M. la Reina Victòria i les Infantes Beatriz i Cristina en la inauguració de l'edifici.Tribuna presidida per S.M. la reina i les Infantes. Edifici dissenyat per l'arquitecte de l'ajuntament de l'Hospitalet, Ramon Puig Gairalt. Està catalogat en el PEPPA amb el núm. 77.

Can Vilumara

Retrat de grup dels treballadors i treballadores de la fàbrica de Can Vilumara situats a l'escala d'accés al recinte i coincidint amb la inauguració de la fàbrica de sedes a la ciutat. Al costat dret es veu la casa del director i porteria i a baix, a peu de carrer, les quadres. La fàbrica es projectà entorn el 1905 i fou inaugurada el 1907 pel seu fundador, Francesc Vilumara Bayona. La indústria de sedes Can Vilumara, era a la cantonada entre l'avinguda de Josep Tarradellas (147-149) i l'avinguda d'Isabel la Catòlica, just al costat de la Farga i molt a prop de l'estació del tren. Catalogada en el PEPPA amb núm. 33

Correus i Telègrafs. S.M. la Reina Victoria i les Infantes en la inauguració de l'edifici

Inauguració de l'edifici de Correus i Telègrafs amb l'assistència de S.M. la Reina i les Infantes. En la imatge se les veu pujades dalt d'un cotxe descapotable parat davant l'edifici de Correus de la plaça del Repartidor, envoltat d'una multitud de ciutadans i ciutadanes. La Reina, dempeus, saluda. Edifici dissenyat per l'arquitecte de l'ajuntament de l'Hospitalet, Ramon Puig Gairalt)

Carrer Centre. Bústia de l'antiga estafeta de Correus de la Plaça del Repartidor.

Fotografies d'elements ornamentals d'edificis i monuments del barri del Centre. Aquesta espectacular bústia de bronze, idèntica a les de l'edifici central de Correus de la Via Laietana, i a molts altres edificis de correus d'Espanya, estava col·locada a l'antic edifici de l'estafeta de correus de la Plaça del Repartidor - obra de 1926 de l'arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt- des de la seva inauguració, que va tenir lloc el 23d'octubre de 1927 en un acte de gran solemnitat presidit per la Reina Victòria Eugenia, les Infantes, el Ministre de Governació i les autoritats locals. L’edifici està catalogat al Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic de L’Hospitalet PEPPA fitxa núm. 77 Aquestes bústies de cap de lleó, molt freqüents a tot el país, van deixar d'estar operatives per motius de seguretat, ja que el que entrava per la boca del lleó anava directament dins l'edifici, i, a més, per evitar que s'hi tiressin deixalles que danyessin la correspondència, cosa que passava amb freqüència. L'elecció en el seu moment per part de correus d'aquesta forma zoomorfa, el cap d'un lleó amb la boca oberta i cara de pomes agres, tenia com a finalitat simbolitzar el valor i la inviolabilitat de la correspondència custodiada pel servei de correus. Van començar a ser instal·lats a partir de 1877 tot i que es van anar generalitzant per tota la geografia espanyola a partir de la segona meitat dels ans vint del s. XX. Si observem alguna de les fotografies antigues amb les que compta aquest Arxiu Municipal, s'observa que al 1927, quan l'edifici va ser inaugurat, encara no estava instal·lada aquesta bústia, motiu pel qual, quan es va posar, va ser necessari realitzar una petita mossegada a la lleixa de la finestra de l'exterior, com s'observa a la fotografia, per permetre la seva correcta ubicació de la part interior de la bústia, que consistia en un tobogan metàl·lic al final del qual es lligava un sac de tela que estava dins una caixa tancada d'obra amb una porta de ferro tancada amb clau. El 2011, quan l'Ajuntament va recuperar l'edifici, de propietat municipal, pel trasllat del servei de correus a un altre edifici de la ciutat, degut al mal estat de conservació d'aquest, Correus, propietari de la peça, la va retirar per portar-la a un despatx de l'edifici central de Correus de Barcelona. El Museu de l'Hospitalet i diverses entitats ciutadanes van demanar que fos instal·lada novament quan l'edifici va ser totalment restaurat el 2017 i reconvertit per L'Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, la Diputació de Barcelona i la Fundació Bancària La Caixa, en una escola-taller d'hostaleria i restauració. Correus va enviar llavors un motlle per tal que el Museu de l'Hospitalet pogués treure una còpia en fibra de vidre, que és la que hi ha instal·lada, gairebé al mateix lloc on era, des de 2019. Després de restaurar l’interior per tal d'adequar l'edifici als nous usos, les obres de restauració es van centrar en els diferents elements exteriors que s’havien de reparar, com per exemple l’estructura de la cúpula o la coberta. També es van restaurar els estucs i esgrafiats de les façanes d’estil noucentista que hi havia entre les finestres de la segona planta o l’acabat exterior de la mateixa cúpula. També es va recuperar s’ha recuperat el sòcol de pedra que cobreix part de les dues façanes de l’edifici i els elements decoratius que cobreixen les finestres, acabades en arc de mig punt, de la planta baixa. Les obres també van permetre així recuperar dos elements originals de la façana de l’edifici. Un és la reproducció del rellotge instal·lat sobre la porta d’entrada de l’edifici i l’altra és la icònica bústia amb el cap de lleó d'aquesta fotografia, que va fascinar, i fascina encara avui, tots els nens del barri del Centre. El Centre d’Alternança entre Formació i Treball. Escola de Segona Oportunitat, gestionat per la Fundació El Llindar, que té com a missió facilitar la integració laboral als joves de 14 a 21 anys, que han abandonat el sistema educatiu, va ser el primer equipament d’aquestes característiques que es va obrir a Catalunya. L’equipament, que va ser batejat com El Repartidor, ofereix cursos d’especialització en cuina, sala i barman per a 64 joves, que atenen també un servei d’atenció al públic de restaurant i bar.

Església de Santa Eulàlia de Mèrida

Antiga església de Santa Eulàlia de Mèrida. Es veu la façana principal del temple, amb el seu campanar i el carrer Major.Davant del temple hi ha dos grups de nens i nenes. Va ser enderrocada completament durant la guerra civil. Catalogada en el PEPPA amb núm. 003 (edifici actual)

Ermita de Santa Eulàlia de Provençana

Vista general de l'ermita. En primer terme, el creueu i la plaça del davanti. Segons referències documentals, les primeres notícies de l'existència del temple daten del segle IX, però fou consagrada el 1101. Catalogada en el PEPPA amb núm. 93.

Ermita de Santa Eulàlia de Provençana

Ermita romànica de Santa Eulàlia de Provençana. Es veu la façana principal del temple i l'edifici annexe de la rectoria, amb el seu campanar. A la dreta es veu la creu de terme. Segons referències documentals, les primeres notícies de l'existència del temple daten del segle IX, però fou consagrada el 1101. Catalogada en el PEPPA amb núm. 93.

Ermita de Santa Eulàlia de Provençana

Vista exterior de l'església romànica de Santa Eulàlia de Provençana. Es veu la façana principal del temple i l'edifici annexe de la rectoria, amb el seu campanar. A la dreta es veu la creu de terme. Segons referències documentals, les primeres notícies de l'existència del temple daten del segle IX, però fou consagrada el 1101. Catalogada en el PEPPA amb núm. 93.