Antigues botigues desaparegudes del carrer Major.

En aquesta fotografia es poden apreciar tot un seguit de comerços avui desapareguts. Els edificis han estat gairebé tots enderrocats per fer nous blocs de pisos, com ho van ser els de la vorera del davant, com es pot apreciar a la fotografia. Es tractava de cases molt antigues majoritàriament de principis del s. XIX, tot i que una, la que està pintada de color grana, encara avui dempeus, és molt més antiga, doncs es va trobar al seu interior en la reforma que el va convertir en un restaurant, un gran arc de pedra que va fer pensar que es tractava del petit Hostal i/o Hospital primigeni que va donar nom a aquesta part de l'antic terme de Provençana. El primer negoci de l'esquerra, del que nomès es veu part de la paret, era la sabateria Jové, el propietari de la qual, Josep Jové, va ser durant molt de temps regidor de l'Ajuntament de l'Hospitalet per CiU, A continuació estava la sastreria Ramos, el propietari del qual, Joan Josep ramos, en nom de la Unió de Botiguers, va ser molt actiu en la Comissió de Festes de l'Hospitalet Centre el 1981, quan aquesta es va crear amb la missió de recuperar la Festa major de l'Hospitalet Centre. El segon negoci, l'emblemàtica pastisseria Solé, famosa per les seves pastes i pastissos cuits amb forn de llenya, era propietat de la família de l'empresari, polític i dirigent esportiu Jacint Borràs i Manuel, que va ser regidor de l'Ajuntament de l'Hospitalet durant molts anys per CiU i fundador de Convergència Democràtica de Catalunya, partit que, amb el pas dels anys, li va tocar haver de liquidar formalment davant el registre de formacions polítiques del Departament de Justícia quan aquest partit va implosionar a causa de la confessió per part del President Jordi Pujol i Soley de la deixa econòmica oculta a Andorra del seu pare. Va ser destacat membre també de la Junta del Barça amb Agustí Montal i després amb Joan Laporta. La seva filla Meritxell Borràs i Solé, que també va ser regidora a l'Ajuntament per aquesta formació durant molts anys (1995-2014) i Diputada al Parlament (1995-2015) va ser Consellera de Governació nomenada pel President Artur Mas i revalidada en el càrrec pel President Carles Puigdemont. En el Judici al procés independentista català va ser condemnada pel Tribunal Suprem de l'estat espanyol, l'octubre de 2019, a una multa de 60.000 euros, i a inhabilitació especial d'un any i vuit mesos pel delicte de desobediència. El tercer negoci que hi ha a la fotografia és l'armeria Jutglà, seguit d'un edifici de color grana que era la verduleria de Cal Tano, després colmado cal Fiero i, després, el restaurant Cal Paco, que va muntar Francisco Giráldez Gómez, antic cambrer de la Casa Nin, el popular bar-restaurant l'amo del qual Josep Nin, va regentar també, durant molts anys, el bar del Centre Catòlic de l'Hospitalet. Cap d'aquests negocis va sobreviure al pas del temps.

Inauguració del baixador dels FGC de Sant Josep

Acte d'inauguració del baixador dels FFCC (el Carrilet) al barri de Sant Josep. Hi assisteixen les diverses autoritats civils, religioses i militars. Es veu a part de la comitiva i alguns guàrdies civils a la taquilla de l'andana de davant de la nova estació, protegida amb una pèrgola.

Inauguració del baixador dels FGC de Sant Josep

Acte d'inauguració, el 1957, del baixador dels FFCC (el Carrilet) al barri de Sant Josep. Hi assisteixen l'alcalde Ramon Solanich i les diverses autoritats civils, religioses i militars.

Inauguració del baixador dels FGC de Sant Josep

Acte d'inauguració, el 1957, del baixador dels FFCC (el Carrilet) al barri de Sant Josep. Hi assisteixen l'alcalde Ramon Solanich i les diverses autoritats civils, religioses i militars.

Inauguració del baixador dels FGC de Sant Josep

Acte d'inauguració del baixador dels FFCC (el Carrilet) al barri de Sant Josep. Hi assisteixen les diverses autoritats civils, religioses i militars. A la fotografia es veu a Mn. Josep Homar fent la benedicció de la nova estació. A l'altra andana, gent del barri segueix l'acte.

Inauguració del baixador dels FGC de Sant Josep

Acte d'inauguració del baixador dels FFCC (el Carrilet) al barri de Sant Josep. Hi assisteixen les diverses autoritats civils, religioses i militars. A la fotografia es veu a Mn. Josep Homar fent la benedicció de la nova estació, davant la mirada de tota la comitiva.

Inauguració del baixador dels FGC de Sant Josep

Acte d'inauguració del baixador dels FFCC (el Carrilet) al barri de Sant Josep. Hi assisteixen les diverses autoritats civils, religioses i militars. A la fotografia es veu a Mn. Josep Homar fent la benedicció de la nova estació, davant la mirada de tota la comitiva

Inauguració del baixador dels FGC de Sant Josep

Acte d'inauguració del baixador dels FFCC (el Carrilet) al barri de Sant Josep. Hi assisteixen les diverses autoritats civils, religioses i militars. A la fotografia es veu a Mn. Josep Homar fent la benedicció de la nova estació, davant la mirada de l'alcalde, Ramon Solanich i tota la comitiva.

Inauguració del baixador dels FGC de Sant Josep

Acte d'inauguració del baixador dels FFCC (el Carrilet) al barri de Sant Josep. Hi assisteixen les diverses autoritats civils, religioses i militars. A la fotografia es veu als membres de la comitiva asseguts a l'interior d'un dels vagons del Carrilet, entre ells el periodista S. Rodríguez Paredes, dret, fullejant un diari.

Inauguració del baixador dels FGC de Sant Josep

Acte d'inauguració del baixador dels FFCC (el Carrilet) al barri de Sant Josep. Hi assisteixen les diverses autoritats civils, religioses i militars. A la fotografia es veu a l'alcalde Ramon Solanich i Riera acompanyat d'altres homes a l'interior d'un dels vagons del Carrilet, que avança per entre els camps llaurats.

Arribada del Carrilet a Sant Boi

La fotografia mostra el moment de l'arribada del primer comboi del Carrilet a San Boi de Llobregat. L'esdeveniment va ser celebrat amb molta alegria a totes les poblacions per les que va passar el primer tren. A la imatge es veu l'arribada del tren i l'expectació de la gent, que ocupen l'andana. A l'esquerra es pot veure l'edifici de l'estació i, al fons, un gran cobert. Després de diversos intents, finalment el desembre del 1912 es va obrir la línia de ferrocarril secundari Barcelona (Magòria)-Martorell. El viatge inaugural es va convertir en una festa per tots els municipis on va passar el primer comboi, entre ells L’Hospitalet. Els trens eren llavors de vapor, de fabricació belga, i els cotxes eren de fusta. Hi havia zona per a fumadors, segona i tercera classe, i un reservat per a senyores a segona. L’any 1919 neix la Companyia General dels Ferrocarrils Catalans amb la intenció d’unificar les diferents empreses que gestionaven les tres línies de via estreta. Llavors es crea el tram entre Martorell i Manresa i altres vies, en un important impuls al ferrocarril. A mitjans dels anys 20 comencen les obres per fer arrivar el Carrilet fins a la plaça d’Espanya en una línia soterrada que només era possible fer funcionar amb tren elèctrics. És en aquest moment que comença l’electrificació de tota la xarxa. L’any 1926, el tram Barcelona-Sant Boi era tot elèctric, la qual cosa va fer que augmentés la freqüència de pas per les estacions. La crisi mundial de l’any 1929 i la Guerra Civil van obrir una crisi al Carrilet que no va recuperar la normalitat fins l’any 40. L’any 1957 s’obre la nova estació de Sant Josep. La crisi econòmica dels anys setanta, va portar problemes al Carrilet que va passar de mans privades a ser gestionat per Ferrocarrils Espanyols de Via Estreta (FEVE), que quasi tanca la línia d’Igualada, cosa que la pressió popular va impedir. La creació de la Generalitat fa que l’any 1979 el Carrilet fos gestionat per una nova empresa pública, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, que torna a impulsar la xara ferroviària per modernitzar-la. El 8 de juliol del 1985, es realitza el soterrament del Carrilet entre Cornellà-Almeda-L’Hospitalet-Sant Josep. L’Hospitalet havia tingut fins llavors vuit passos a nivell, on s’havien produït greus accidents i atropellament de vianants. Dos anys més tard, el soterrament arriba a la plaça d’Espanya i es creen les noves estacions d’Ildefons Cerdà-Ciutat de la Justícia i Gornal. L’any 2007 s’obre la darrera estació d’aquest tram, Europa-Fira.

Arribada del Carrilet a Sant Boi

La fotografia mostra el moment de l'arribada del primer comboi del Carrilet a San Boi de Llobregat. L'esdeveniment va ser celebrat amb molta alegria a totes les poblacions per les que va passar el primer tren. A la imatge es veu a un grup de noies amb rams de flors a les mans, esperant l'arribada del tren, a l'andana de l'estació. Després de diversos intents, finalment el desembre del 1912 es va obrir la línia de ferrocarril secundari Barcelona (Magòria)-Martorell. El viatge inaugural es va convertir en una festa per tots els municipis on va passar el primer comboi, entre ells L’Hospitalet. Els trens eren llavors de vapor, de fabricació belga, i els cotxes eren de fusta. Hi havia zona per a fumadors, segona i tercera classe, i un reservat per a senyores a segona. L’any 1919 neix la Companyia General dels Ferrocarrils Catalans amb la intenció d’unificar les diferents empreses que gestionaven les tres línies de via estreta. Llavors es crea el tram entre Martorell i Manresa i altres vies, en un important impuls al ferrocarril. A mitjans dels anys 20 comencen les obres per fer arrivar el Carrilet fins a la plaça d’Espanya en una línia soterrada que només era possible fer funcionar amb tren elèctrics. És en aquest moment que comença l’electrificació de tota la xarxa. L’any 1926, el tram Barcelona-Sant Boi era tot elèctric, la qual cosa va fer que augmentés la freqüència de pas per les estacions. La crisi mundial de l’any 1929 i la Guerra Civil van obrir una crisi al Carrilet que no va recuperar la normalitat fins l’any 40. L’any 1957 s’obre la nova estació de Sant Josep. La crisi econòmica dels anys setanta, va portar problemes al Carrilet que va passar de mans privades a ser gestionat per Ferrocarrils Espanyols de Via Estreta (FEVE), que quasi tanca la línia d’Igualada, cosa que la pressió popular va impedir. La creació de la Generalitat fa que l’any 1979 el Carrilet fos gestionat per una nova empresa pública, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, que torna a impulsar la xara ferroviària per modernitzar-la. El 8 de juliol del 1985, es realitza el soterrament del Carrilet entre Cornellà-Almeda-L’Hospitalet-Sant Josep. L’Hospitalet havia tingut fins llavors vuit passos a nivell, on s’havien produït greus accidents i atropellament de vianants. Dos anys més tard, el soterrament arriba a la plaça d’Espanya i es creen les noves estacions d’Ildefons Cerdà-Ciutat de la Justícia i Gornal. L’any 2007 s’obre la darrera estació d’aquest tram, Europa-Fira.

Inauguració del baixador dels FGC de Sant Josep

Acte d'inauguració del baixador dels FFCC (el Carrilet) al barri de Sant Josep. Hi assisteixen l'alcalde Ramon Solanich i les diverses autoritats civils, religioses i militars. A la fotografia es veu els membres de la comitiva a la plaça Mare de Déu de Montserrat, encara per urbanitzar en aquella època

Inauguració del baixador dels FGC de Sant Josep

Acte d'inauguració, el 1957, del baixador dels FFCC (el Carrilet) al barri de Sant Josep. Hi assisteixen l'alcalde Ramon Solanich i les diverses autoritats civils, religioses i militars. A la fotografia es veu els membres de la comitiva un cop arribats a la població destí del viatge inaugural.

Estació de Ferrocarrils Catalans, S.A. "El Carrilet" de l'Hospitalet Centre

Fotografia de l'antiga estació del Carrilet. Estació de Ferrocarrils Catalans, S.A. de l'Hospitalet Centre, anomenat popularment "El Carrilet". La fotografia està presa des de les vies. La imatge és la núm. 11 d'una sèrie de postals. Al centre de la imatge, l'edifici principal de l'estació, construïda el 1912 i un grup d'homes esperant a l'andana, mentre el tren s'acosta. Al costat de l'estació, un cobert annex. Després de diversos intents, finalment el desembre del 1912 es va obrir la línia de ferrocarril secundari Barcelona (Magòria)-Martorell. El viatge inaugural es va convertir en una festa per tots els municipis on va passar el primer comboi, entre ells L’Hospitalet. Els trens eren llavors de vapor, de fabricació belga, i els cotxes eren de fusta. Hi havia zona per a fumadors, segona i tercera classe, i un reservat per a senyores a segona. L’any 1919 neix la Companyia General dels Ferrocarrils Catalans amb la intenció d’unificar les diferents empreses que gestionaven les tres línies de via estreta. Llavors es crea el tram entre Martorell i Manresa i altres vies, en un important impuls al ferrocarril. A mitjans dels anys 20 comencen les obres per fer arrivar el Carrilet fins a la plaça d’Espanya en una línia soterrada que només era possible fer funcionar amb tren elèctrics. És en aquest moment que comença l’electrificació de tota la xarxa. L’any 1926, el tram Barcelona-Sant Boi era tot elèctric, la qual cosa va fer que augmentés la freqüència de pas per les estacions. La crisi mundial de l’any 1929 i la Guerra Civil van obrir una crisi al Carrilet que no va recuperar la normalitat fins l’any 40. L’any 1957 s’obre la nova estació de Sant Josep. La crisi econòmica dels anys setanta, va portar problemes al Carrilet que va passar de mans privades a ser gestionat per Ferrocarrils Espanyols de Via Estreta (FEVE), que quasi tanca la línia d’Igualada, cosa que la pressió popular va impedir. La creació de la Generalitat fa que l’any 1979 el Carrilet fos gestionat per una nova empresa pública, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, que torna a impulsar la xara ferroviària per modernitzar-la. El 8 de juliol del 1985, es realitza el soterrament del Carrilet entre Cornellà-Almeda-L’Hospitalet-Sant Josep. L’Hospitalet havia tingut fins llavors vuit passos a nivell, on s’havien produït greus accidents i atropellament de vianants. Dos anys més tard, el soterrament arriba a la plaça d’Espanya i es creen les noves estacions d’Ildefons Cerdà-Ciutat de la Justícia i Gornal. L’any 2007 s’obre la darrera estació d’aquest tram, Europa-Fira. Aquesta estació va ser construïda el 1912. Estava situada a la Plaça Mare de Déu de Montserrat, plaça que va ser anomenada així perquè va ser col·locada al mig d'un parterre de la plaça una imatge de la Verge de Montserrat. Durant molt temps va ser coneguda popularment com a "plaça del bacallà" per la seva característica forma triangular, similar a la d'un bacallà salat obert. A la fotografia s'observa, a l'esquerra, l'antiga estació quan a les vies encara passaven per la superfície, els urinaris al costat i, més al fons, les naus de la fàbrica de tints Gomar i Cia, situada a l'avinguda Pau Casals.

L'alcalde Joan Herp i Badia

Retrat de l'alcalde Joan Herp Badia. (Mandat 1894 a 1901)

Escola del Mar de l'Hospitalet a Castelldefels

Inauguració de l'Escola del Mar de l'Hospitalet. Grup escolar i autoritats. Colònies escolars a Castelldefels durant la II República. Es van inaugurar amb els parlaments del sr. Frontera, Conde i l'arquitecte Ramon Puig Gairalt i assistiren la majoria dels regidors del Consistori, mestres i premsa Barcelonina (Font: Fortitut núm.18)

Escola del Mar de l'Hospitalet, projecte de Ramon Puig Gairalt

Escola del Mar a Castelldefels, de l'Ajuntament de l'Hospitalet. El projecte fou realitzat per l'arquitecte municipal Ramon Puig Gairalt. L'edifici es va fer servir durant la dècada de 1930 per fer-hi les colònies d'estiu per als alumnes de les escoles de la ciutat. A la imatge es veu l'escola i, a les escales, algunes autoritats. Sembla la reproducció d'una fotografia publicada en un llibre o exposada. Coincideix amb el dia de la seva inauguració, el 17/07/1933, amb els parlaments del sr. Frontera, Conde i l'arquitecte Ramon Puig Gairalt. Assistiren la majoria dels regidors del Consistori, mestres i premsa Barcelonina (Font: Fortitut núm.18)

Escoles Carbonell o de Can Pi

Vista interior d'una classe amb alumnes i mestra durant l'etapa republicana.

Noies entre camps de cultiu

Tres noies, amb vestits foscos, enmig d'uns camps de cultiu

Visita de Jordi Pujol al Centre d'Estudis Joan XXIII

El març de 1983 va tenir lloc la inauguració de la piscina del Centre d'Estudis Joan XXIII, moment que recull aquesta fotografia. Va ser construïda amb finançament mixt entre la Generalitat de Catalunya i aportacions privades. Es va decidir que aquesta instal·lació fos d’ús públic mitjançant amb conveni amb l’Ajuntament de l’Hospitalet. Es veu a la fotografia Jordi Pujol i Soley President de la Generalitat de Catalunya, l'alcalde de l'Hospitalet, Juan Ignacio Pujana Fernández, Josep Ituarte, director i fundador del centre i tota la comitiva dirigir-se a la piscina. S'observa també, en segona fila, el segon Tineny d'alcalde de l'Ajuntament de l'Hospitalet, Garcilaso Aguado.

Visita de Jordi Pujol al Centre d'Estudis Joan XXIII

El març de 1983 va tenir lloc la inauguració de la piscina del Centre d'Estudis Joan XXIII, moment que recull aquesta fotografia. Va ser construïda amb finançament mixt entre la Generalitat de Catalunya i aportacions privades. Es va decidir que aquesta instal·lació fos d’ús públic mitjançant amb conveni amb l’Ajuntament de l’Hospitalet. Es veu a la fotografia Jordi Pujol i Soley President de la Generalitat de Catalunya, Juan Ignacio Pujana Fernández i Josep Ituarte, director i fundador del centre escoltant amb atenció les explicacions del professor de delineació i maquetisme

Can Bori: Grup Escolar Rossend Arús

Vista exterior del grup escolar de Can Bori. Es veu la façana principal de la casa i, a la porta, un grup de nens i nenes. A la dreta, part dels jardins i al fons es pot apreciar un dels pontets que passaven en aquesta finca per sobre del Canal de la Infanta. Aquest casalot es va construir al 1878 com a torre residencial per Francesc Bori i Comas. La finca estava situada a la cruïlla entre el carrer de Sant Joan i Digoine i la Riera del Canyet, fins a les vies del ferrocarril i la travessava el Canal de la Infanta, que creuaven mitjançant diversos pontets, com els que surten a la fotografia. Can Bori tenia un hort i també una parcel·la dedicada al cultiu d’arbres fruiters. El 1928 el seu propietari va vendre la finca a l'Ajuntament de l'Hospitalet. L`alcalde Tomàs Giménez, imposat per la dictadura de Primo de Rivera, la va cedir a l'Estat per tal que aquest hi instal·lés allà una escola tècnica de formació professional de sericultura i avicultura que mai es va arribar a fer. Quan va arribar la República l'alcalde Just Oliveras va anar a Madrid a reclamar la devolució de la titularitat de la propietat municipal per tal de dedicar-la a Escola Pública. Un cop aquesta fou retornada, l'ajuntament va contractar un matrimoni com a masovers, porters i vigilants i va encarregar projectar i dirigir les obres d'adequació de la casa en escola a l’arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt. S’inauguraria com a Escola Pública, gràcies al gran impuls que el nou ajuntament republicà va donar a l'educació i la gran tasca del llavors regidor Ramon Frontera, el 18 de setembre de 1932 pel president de la Generalitat Francesc Macià. Aquest edifici es va mantenir fins el 1980, quan va ser enderrocat per aixecar un edifici de nova planta pel col·legi Can Bori, que va continuar com a escola pública fins el 1999, quan va passar a ser l'escola d'educació especial l'Estel-Can Bori. El Canal de la Infanta, conegut també com a El Rec, era una canalització de 17,420 km d'aigües provinents del riu Llobregat, que abastia els camps de la Vall Baixa de la comarca del Baix Llobregat. Construït amb finançament totalment privat sense cap ajuda pública entre els anys 1817 i 1820, amb finalitats purament agrícoles, es convertí en un eix dinamitzador de l'economia de la zona, doncs aquesta infraestructura agraria tenia un ample considerable que permetia, quan s'esqueia, un parell de cops per setmana, un cabal hidràulic important, suficient per poder abastir i irrigar tots els camps de les diferents poblacions del Baix Llobregat per on passava, i comptava amb 13 salts d'aigua, que varen ajudar a la implantació de la indústria al seu voltant a mitjans i finals del segle XIX. La Junta Constructora, per tal de superar desconfiances entres els pagesos propietaris generades pel sobrecost considerable que va generar aquesta construcció, va demanar a la infanta Lluïsa Carlota de Borbó-Dues Sicílies, neta i nora del rei Carles IV, aprofitant que va arribar a Barcelona, provinent de Nàpols, per anar a Madrid a conèixer el seu espòs, l'Infant Francesc de Paula de Borbó i Borbó-Parma, que inaugurés el Canal, al qual van batejar com a Real Canal de la Serenísima Infanta Doña Luisa Carlota de Borbón amb la intenció de donar-li una aparença d'infraestructura amb protecció oficial que mai va ser. Les característiques i les funcions principals del Canal de la Infanta no havien variat gaire en un segle d’exitós funcionament. Les seves aigües eren tan netes que, per exemple, fins els anys cinquanta del segle XX, encara s'hi permetia el bany. A partir dels anys seixanta i de la creixent industrialització del Baix Llobregat, el nombre d'hectàrees de camps regades pel canal comença a disminuir constantment i la infraestructura passa a estar rodejada per un entorn urbà que va creixent de forma accelerada al seu voltant sense cap mena de planificació. El ràpid empitjorament de les aigües del Llobregat pels abocaments industrials contaminants, la desídia de l’administració franquista per evitar-los o controlar-los i la manca de pressupostos per a construir col•lectors d'aigües residuals van convertir el canal en una gran claveguera a cel obert. Com era d'esperar, el caràcter marcadament residual de les aigües transportades pel canal va crear grans problemes de salubritat a les poblacions que travessava així com als pocs regants que no havien venut les terres a les immobiliàries i encara el feien servir i va provocar la seva pràctica desaparició. Els ajuntaments de finals del franquisme, pressionats pels moviments veïnals dels municipis afectats, van haver de resoldre, com van poder i amb els seus mitjans, el cobriment del Rec i la seva integració en el sistema de clavegueram. A l'Hospitalet va ser canalitzat i cobert a finals dels anys setanta, a partir justament de Can Bori i fins tot el seu el seu final, per la seva evident insalubritat i també pel perill que significava la seva proximitat tant a l'escola Can Bori com a l'Escola Busquets i Punset, creada llavors davant seu feia poc. Es va mantenir a cel obert fins a la caserna de la Remunta durant uns anys, fin que aquesta va ser urbanitzada, el 2012.

Agrícola Col·lectiva

Dones espanotxant blat de moro a l'era de l'Adela Oliveras, seu de l'Agrícola Col·lectiva de l'Hospitalet durant la Guerra Civil. La imatge fou presa durant la visita d'una missió estrangera. Surt l'Emma Goldman (1869-1940), fotògrafa i feminista. A baix a la dreta es veuen els cabassos on se separa la panotxa de les pallofes.

Centre Moral Eulariench a l'autobús de Joan Pujol Farnós

Autobús propietat de Joan Pujol Farnós. A la imatge es veu l'autobús i, a sobre, un grup de persones del Centre Moral Eularienc, que probablement van d'excursió. Dret, al costat del xofer, hi ha el mossèn. Aquesta fou la primera línia d'autobusos de l'Hospitalet.