Inauguració de la Biblioteca Municipal, per Francesc Macià

Inauguració de la Biblioteca Municipal al núm. 15 del carrer del Baró de Maldà, el 18 de desembre de 1932, a càrrec del president de le Generalitat de Catalunya, Francesc Macià. La construcció d'aquesta biblioteca pública fou impulsada pel regidor de l'Ajuntament de l'Hospitalet per Esquerra Republicana de Catalunya Salvador Gil i Gil, home autodidacta, baster de professió, d'una gran inquietud intel·lectual i social, fundador dels periòdics comarcals d'esquerra republicana LLibertat i Fortitud. Aquest local municipal posteriorment va deixar de ser la Biblioteca Municipal, que va passar a estar situada a la planta baixa de l'edifici de l'Ajuntament, anomenada Biblioteca Mosèn Homar, rector de l'església de Santa Eulàlia de Mèrida, que va fer donació de la seva biblioteca particular a l'Ajuntament, i va ser cedit, als anys seixanta, en l'època en què l'esplèndida Biblioteca de La Caixa de Pensions, situada també al c/ Baró de Maldà, al núm. 5, gairebé al costat d'aquest local, funcionava feia uns anys a ple rendiment, com a seu de l'Associació d'Amics de la Música. La fotografia mostra al president de la Generalitat de Catalunya, Francesc Maciài Llusà i la seva dona Eugènia Lamarca i de Mier, que mira a la càmera, entre dues taules de consulta, i envoltat per altres autoritats, d'entre els quals es pot reconèixer al Primer Tinent d'Alcalde de l'Ajuntament de l'Hospitalet Dr. Carles Martí Feced i al Dr. Jaume Aiguader i Miró, alcalde republicà de Barcelona.

Inauguració del grup escolar Rossend Arús a la finca Can Bori, per Francesc Macià

Fotografia extreta de la memòria corresponent a l'exercici de 1932 de l'Ajuntament de l'Hospitalet. Inauguració Inauguració del grup escolar "Rossend Arús" a la finca Can Bori, el 18 de desembre de 1932, a càrrec del president de le Generalitat de Catalunya, Francesc Macià. La fotografia va ser presa des d'una posició elevada, a l'interior de l'escola. Es veu una munió de gent en el moment de l'arribada de Francesc Macià, acompanyat per les autoritats locals. A l'esquerra, es pot veure el Canal de la Infanta, i al marge dret, els estendards de les societats claverianes de la ciutat. Els nenes i nenes porten petites banderes amb les quatre barres. El casalot de la finca Can Bori es va construir al 1878 com a torre residencial per Francesc Bori i Comas, propietari de la foneria Altos Hornos de Cataluña, coneguda popularment com La Farga de l'Hospitalet. La finca estava situada a la cruïlla entre el carrer de Sant Joan i Digoine i la Riera del Canyet, fins a les vies del ferrocarril i la travessava el Canal de la Infanta, que el creuaven mitjançant diversos pontets. Can Bori tenia un hort i també una parcel·la dedicada al cultiu d’arbres fruiters. El 1928 el seu propietari va vendre la finca a l'Ajuntament de l'Hospitalet. L`alcalde Tomàs Giménez, imposat per la dictadura de Primo de Rivera, la va cedir a l'Estat per tal que aquest hi instal·lés allà una escola tècnica de formació professional de sericultura i avicultura i indústries zoogenes que mai va arribar a funcionar, tot i que la casa va ser remodelada per poder funcionar com a escola. Quan el 1931 va arribar la República, l'alcalde Just Oliveras va anar a Madrid a reclamar la devolució de la titularitat de la propietat municipal per tal de dedicar-la a Escola Pública. Un cop aquesta fou retornada, l'ajuntament va contractar un matrimoni com a masover i porters. S’inauguraria com Grup escolar "Rossend Arús", com a escola pública, gràcies al gran impuls que el nou ajuntament republicà va donar a l'educació i la gran tasca del llavors regidor Ramon Frontera, el 18 de setembre de 1932 pel president de la Generalitat Francesc Macià. Tot i aquest nom, en honor del patrici barceloní Rossend Arús, que va pagar la construcció del nou edifici consistorial inaugurat el 1895 en memòria del seu pare, fill del poble, aquesta escola va ser coneguda sempre com a Escola can Bori. Aquest edifici es va mantenir dret fins el 1980, quan va ser enderrocat per aixecar un edifici de nova planta pel col·legi Can Bori, que va continuar com a escola pública fins el 1999, quan va passar a ser l'escola d'educació especial l'Estel-Can Bori.

Joan Piera i Creixells

Nascut a l'Hospitalet el 1933 i veí de sempre del barri Centre, en Joan Piera ha estat una persona sempre fortament implicada amb la cultura de la seva ciutat. Va estar implicat de jove en el mon del cinema amateur de la ciutat en pel·lícules filmades pel seu amic Jaume Campreciós, que amb els anys seria propietari de la gran majoria de cinemes de la ciutat. Dissenyador i impressor d'ofici, la crisi econòmica li va obligar a tancar la seva empresa i va entrar a treballar, com a funcionari després de superar unes oposicions, com a administratiu de l'Aula de Cultura Sanfeliu, dirigida en els seus inicis der Antoni Mataix. Quan aquest va deixar l'Aula per passar a ser el director del Centre de Normalització lingüística de l'Hospitalet, en Joan Piera va passar a ser el director de l'Aula. des d'on va en Després d'un any organitzant recitals lírics mensuals d'òpera a l'Aula de Cultura Sanfeliu, i motivat per la gran afluència de públic que hi assistia, l'Organisme Autònom Municipal de Cultura va arribar a un acord amb el Centre Cultural que La Caixa va obrir a la Rambla Just Oliveras, on es va traslladar la històrica biblioteca que aquesta institució va obrir en els anys quaranta del s. XX al carrer Baró de Maldà, per tal de poder traslladar, a la Sala d'Actes d'aquest Centre Cultural, aquests recitals lírics, que es van continuar organitzant i contractant des de l'Aula de Cultura Sanfeliu, dirigida llavors per Joan Piera i Creixells, iniciador d'aquest projecte. Passat un parell d'anys, el 1991, aquest centre va passar a ser municipal: la biblioteca va ser reconvertida en Aules d'estudi pels estudiants de l'Hospitalet i el seu fons va ser traslladat i integrat al fons de la llavors recentment inaugurada Biblioteca Central de L'Hospitalet, situada a restaurada masia de Can Sumarro, que va ser cedida al municipi per la família Prats a finals dels anys setanta del s.XX amb la condició que fos transformada en un centre cultural o assistencial. La Sala d'actes d'aquest Centre Cultural de La Caixa, que el Cine Club l'Hospitalet havia fet servir durant un temps per les seves projeccions, va ser reconvertida en l'Auditori Barradas i juntament amb la Sala d'Exposicions, va passar a ser gestionada directament per l'Ajuntament, que va nomenar la funcionària Loli Sánchez com a directora de programació. L'auditori va ser batejat amb aquest nom en homenatge al pintor uruguaià Rafael Barradas que, als anys trenta del s. XX va viure a l'Hospitalet Centre, on va crear una famosa tertúlia, "l'Ateneïllo", per on van passar destacades personalitats del món cultural barceloní del moment. L'any 1988 va ser creada, al caliu d'aquests exitosos recitals, a l'Aula de Cultura Sanfeliu i apadrinada per la soprano Mirna Lacambra, presidenta de l'Associació d'Amics de l'Òpera de Sabadell, entitat creada cinc anys abans, l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet, liderada pel director de l'Aula de Cultura Sanfeliu en Joan Piera i Creixells amb l'ajut de diversos hospitalencs amants de la lírica com a membres de la seva inicial Junta Directiva, com Josep Maria Valero, Jaume Cardona, Albert Amat i Artur Arranz. Posteriorment es van afegir a la Junta Emília Olivé Vidal i David Puig i Almató. Aquesta associació signaria poc després de la seva constitució un conveni amb l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de l'Hospitalet, de la que era regidor llavors Amadeu Juan i Prat, per tal de fer-se càrrec de la programació i organització d'aquests recitals, que cada cop van anar guanyant més públic i incidència en el panorama operístic català. Posteriorment l'entitat es va constituir també com a delegació de Joventuts Musicals a l'Hospitalet.

L'alcalde Enrique Jonama Darnaculleta

Retrat de l'alcalde Enrique Jonama Darnaculleta. (Mandats 1939-1944, 1945-1952)

Record de la visita de la Reina Victòria Eugènia i les Infantes a l'Hospitalet enviat per l'alcalde Tomàs Giménez a les senyoretes Isern

Fotografia regalada el 30 d'octubre de 1927 per l'alcalde Tomàs Giménez Bernabé a Maria Rabascall i Aguiló, dona del Dr. Jaume Isern Hombravella, metge titular de l'Hospitalet des de finals de segle XIX, com a record de la inauguració, el 23 d'octubre de 1927, a càrrec de S.M. la Reina Victòria Eugenia, que va venir a l'Hospitalet acompanyada per les Infantes Beatriz i Cristina, de l'edifici de Correus i Telègrafs, projectat pel l'arquitecte municipal de l'Ajuntament de l'Hospitalet Ramon Puig i Gairalt. Està catalogat en el PEPPA amb la fitxa núm. 77. Davant la tribuna, set dones amb mantellina. Les tres primeres, comptant des de l'esquerra, son les filles de l'alcalde Tomàs Giménez i la seva esposa, Gloria Guill Moll, aquesta al centre de la fotografia, que té al seu costat el Capità General de Catalunya, Emilio Barrera. A la dreta de la fotografia hi ha les germanes Isern Rabascall: Montserrat, Maria i Núria, filles de Maria Rabascall i Aguiló i del Dr. Jaume Isern Hombravella, que era llavors, i des de 1899, metge titular, inspector de sanitat i degà del cos mèdic municipal de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. Montserrat Isern va ser la primera dona que va obrir, juntament amb la seva germana Núria, a Barcelona una galeria d'Art, la famosa galeria Skyra, inaugurada el 1931 al carrer Diputació i traslladada després de la guerra civil als baixos de la Casa Batlló del Passeig de Gràcia, que de seguida va destacar en la difusió de l'art d'avantguarda, i va acollir artistes com Pablo Picasso, Josep Llorens i Artigas o Manolo Hugué, entre molts d'altres. Josep Guinovart va fer en aquesta galeria la seva primera exposició de pintura el 1952. La galeria Skyra es va convertir en un punt de referència obligat per entendre una gran part de l'art català del segle XX. Va tancar el 1986, any de la mort de Montserrat Isern, que va néixer el 1900 a l'Hospitalet.

Treballadores de la fàbrica Albert Germans

Grup de dones que treballaven a la indústria tèxtil Albert Germans, situada al carrer Rodés i en funcionament a l'Hospitalet des del 1928 fins el 2007. Fotografia feta al pati de la fàbrica. A la fila del mig, la segona per l'esquerra, Adela Benítez Ariza.

Treballadores de la fàbrica Albert Germans

Grup de dones que treballaven a la indústria tèxtil Albert Germans, situada al carrer Rodés i en funcionament a l'Hospitalet des del 1928 fins el 2007. Les treballadores feien sortides fora de l'Hospitalet.

Treballadores de la fàbrica Albert Germans

Grup de dones que treballaven a la indústrai tèxtil Albert Germans, situada al carrer Rodés i en funcionament a l'Hospitalet des del 1928 fins el 2007. Les treballadores feien sortides fora de l'Hospitalet.

L'alcalde Josep Muntané Almirall

Retrat de l'alcalde Josep Muntané Almirall. (Mandat 1923 i 1931-1934).

Rossend Arús Arderiu

Retrat de Rossend Arús Arderiu, reproducció d'un dibuix signat per I. Roca i J. Furnó. Rossend Arús va ser periodista i dramaturg i un dels organitzadors, juntament amb Sebastià Junyent i Comes, president de la Societat del Born, dels carnavals de Barcelona. La Societat del Born fou una entitat recreativa fundada a Barcelona el 1858 que amb el lema “filantropia i diversió” fou l'encarregada d'organitzar els carnavals barcelonins. Mantingué les seves activitats fins al 1874 i es va dissoldre definitivament el 1876. Fundada per Sebastià Junyent i Comes, conegut com “l'espardenyer del Born”, perquè regentava allà una botiga d'esperdenyes, en foren socis actius, entre d'altres veïns del barri del Born , l'autor dramàtic i filàntrop republicà federalista Rossend Arús i Arderiu, amic íntim també del dramaturg Frederic Soler, àlies Serafí Pitarra, i asidu visitant, entre molts d'altres, de la tertulia que tenia lloc a la seva rebotiga del carrer d'escudellers núm. 80, on tenia la seva rellotgeria. D'entre els carnavals organitzats per l'entitat en destaca el de 1860. Coneixem molt bé com va ser el carnaval d'aquest any gràcies al llibre de Josep Anselm Clavé Camps i J. M. Torres: El Carnaval de Barcelona en 1860: batiburrillo de anécdotas, chascarrillos ... y otras quisicosas propias de esta bulliciosa temporada, aliñado en prosa y verso, Librería Española, Barcelona, 1860. Arús va ser una de les figures cabdals de la maçoneria a Catalunya i un gran filàntrop, que va deixar a la seva mort la seva gran vivenda del Passeig de Sant Joan a la ciutat per tal que es pogués crear allà -partint de la seva biblioteca particular de 25.000 volums i dels diners que va deixar per gestionar al seu marmessor, l'advocat i polític Valentí Almirall, gran amic seu, per tal que es dediquéssin a aquest fi- la primera biblioteca pública de Barcelona, la Biblioteca Arús, encara en funcionament i especialitzada en el s. XIX. Va fer també donació a l'Ajuntament de l'Hospitalet, on havia nascut el seu pare, el comerciant Pere Arús i Cuixart, dels diners necessaris per construir unes escoles públiques i la nova Casa Consistorial, el 1895, motiu pel qual l'Ajuntament li va dedicar el carrer on està, des de llavors, en part, ubicat l'edifici. Rossend Arús va néixer a Barcelona el 16/07/1844 on morí el 22/08/1891

Carro amb mongetes

Carro ple de mongetes seques. Es veuen tres homes carregant el carro, protegits del sol amb un gran capell de palla. El carro farratger dels alfasaires, era com el carro català típic però amb una modificació: l'entarimat de fusta de la base anava penjat, fins a un pam i mig de terra, de cadenes, o de cordes, com el de la fotografia, per tal d'augmentar la seva capacitat de càrrega (alfals, blat de moro, mongetes seques, escaroles, pastanagues, etc. que el carreterer, amb gran destresa, com s¡observa a la fotografia, augmentava fent el munt molt més alt que les baranes, que medien menys d'un metro. Si el recorregut a fer era curt es posaven estaques a les baranes o al davant, com en aquesta fotografia, per poder carregar fins a extrems increïbles. Quan el carro s'utilitzava per a transportar altres menes de càrregues calia cobrir els costats d'aquesta plataforma penjada. Sobre les cadenes o cordes, i per tapar l'esvoranc entre aquestes, es disposaven unes estores d'espart que privaven els objectes menuts de caure a terra. Com que transitaven per llocs plans i carregaven productes de poc pes, disposaven de fre únicament en una de les rodes, normalment la roda de la dreta, el qual servia fonamentalment per immobilitzar el carro. (Informació proporcionada per Ramon Morales).

Canvi de nom del carrer de l'Església per carrer de la Llibertat

A la imatge es pot veure el moment de la inauguració de la placa amb el nou nom per al carrer de l'Església, que passa a dir-se carrer de la Llibertat. Hi ha una munió de gent observant l'acte, i es poden veure alguns dels estendards dels cors claverians de la ciutat.

Emma Goldman a Cal Vermell

Vista de la masia de Cal Vermell, durant la Guerra Civil. Es veu un grup d'homes i una dona pel camí d'accés a la casa. Al fons, es veu la masia envoltada de camps i uns pallers a l'era. La dona és Emma Goldman, fotògrafa i feminista (1869-1940) de visita a l'Agrícola Col·lectiva.

Retrat d'un grup d'alumnes

Retrat grup d'alumnes de l'escola nacional de nenes número 26 del barri de Santa Eulàlia, el curs 1931-1932 aproximadament, al pati de l'escola. La mestra era Maria Artigal.

Retrat de grup d'alumnes de la mestra Maria Artigal

Retrat grup d'alumnes de l'escola nacional de nenes número 26 del barri de Santa Eulàlia, el curs 1932-1933 aproximadament, al pati de l'escola, amb la mestra Maria Artigal.

Benedicció dels gegants romans de l'Hospitalet

Acte de Benedicció dels gegants durant l'alcaldia de Tomás Giménez. Plantada dels gegants davant l'entrada de l'església Santa Eulàlia de Mèrida rodejats d'una multitud de persones reunides per aquest fet. Aquests gegants foren construïts a Olot l'any 1928 i se'ls va posar el nom de Jaume I i la seva esposa

Retrat d'una dona anomenada Mercè

Retrat de la dona de l'alcalde Jaume Prats Carbó.

Tomás Giménez Bernabé

Retrat de Tomás Giménez Bernabé, (Monòver, 1877-L'Hospitalet de Llobregat,1968) que va ser alcalde de l'Hospitalet de 1923 a 1930, vestit amb l'uniforme de cap superior de l'administració que feia servir pels actes solemnes i amb les diverses condecoracions rebudes, una d'elles a la guerra de Cuba. La Unión Patriótica va ser un partit polític de caràcter institucional fundat l'11 d'abril 1924 a instància del dictador Miguel Primo de Rivera, que va arribar al poder mitjançant un cop d’Estat el 1923, amb la intenció de constituir un gran partit catòlic que donés suport al seu règim dictatorial. Els seus seguidors s'anomenaven upetistes. Convertit en realitat en Partit únic, estava integrat per tots aquells que pretenien una fidel adhesió a la dictadura: oligarques, membres destacats de l'Església catòlica, gent de dretes i empresaris. Sota la divisa "Pàtria, religió, monarquia", la Unió Patriótica va pretendre atreure's als espanyols, allunyant-los dels antics partits polítics, que considerava corruptes, per a afirmar així la continuïtat de la Dictadura, proporcionant a aquesta suport popular en manifestacions i actes d'adhesió. Fins i tot en 1929 es va disposar que es dediqués a tasques d'informació i denúncia d'aquells que conspiressin contra el Règim o el difamessin. Sense un ideari precís, a Catalunya no va arribar a ser mai un veritable partit de masses, però sí va aconseguir reunir força elements dretans i oportunistes. Després de la caiguda del Dictador, el 1930, la Unión Patriótica va desaparèixer. A l'Hospitalet la seva seu va estar situada a un edifici situat al c/ Baró de Maldà, núm. 11, cantonada amb el c/ Barcelona, on també estava instal·lada la redacció del diari La Voz de Hospitalet. Sota el seu mandat, el 1925, l'Hospitalet va rebre del rei Alfons XIII el títol de Ciutat per compensar la gran agregació de terrenys de la Marina en favor de Barcelona el 1920 per a la construcció d'un port franc, que mai es va fer realitat, i les importants expropiacions a propietaris agrícoles de la ciutat per tal de poder portar a terme l'urbanització de la Gran Via, llavors carrer de Cortes, al seu pas per l'Hospitalet. El 1926 l'alcalde Tomás Giménez, que va quedar sobtadament vidu aquell mateix any de la seva dona Glòria Guil Moll, va organitzar un acte d'homenatge al general Miguel Primo de Rivera a l'Hospitalet, fent col·locar una placa a la façana de l'Ajuntament en la que es deixava constància del seu nomenament com a fill predilecte del municipi. Giménez va ser empresari del sector de la construcció, propietari d'una serradora de marbre a l'Hospitalet situada a la vora del Canal de la Infanta, al costat del salt de la sèquia del Molí, salt d'aigua que utilitzava com a força motriu, de igual manera que era utilitzada també pel molí fariner de la Fabregada, que va donar nom a la sèquia. Aquesta serradora de marbre estava situada en el carrer que llavors era conegut com a Camí de Sant Joan o del Cementiri, després anomenat carrer Alpes i posteriorment avinguda de Josep Tarradellas, en la seva confluència amb el Camí del Molí, avui Avinguda d'Isabel La Catòlica. L'empresa va ser fundada per Nemesio Singla a finals del segle XIX i, el 1914, va passar a mans de Tomàs Giménez, que havia estat antic treballador de la casa. Un dels encerts del seu llarg mandat va ser el fet d'haver disposat l'empedrat de molts carrers més transitats de la ciutat i, sobretot, la molt bona relació de confiança que va establir amb l'arquitecte municipal, en Ramon Puig i Gairalt, a qui va encarregar un Pla d'Eixample de la Ciutat que va marcar, en part, l'urbanització futura de la ciutat, sobretot dels barris de Pubilla Casas, gran finca rústica que començava llavors a ser percel·lada pels seus propietaris, la família Molins, i La Florida, ambdós barris pensats per Puig i Gairalt inicialment com a ciutat-jardí. Una avinguda a l'Hospitalet, al barri de Pubilla Casas, porta el seu nom i va ser inaugurada per ell mateix essent encara alcalde de la ciutat. En una visita amb los Exploradores de Hospitalet a Monòver, el seu poble natal, l'any 1928, es va col·locar una placa de marbre amb aquesta inscripció: "Nacio en esta casa el iltre. Tomás Giménez Bernabé, actual alcalde de la ciudad de Hospitalet, Jefe Superior Honorario de la Administración General y organizador de los Exploradores de España en su visita a esta población, y en recuerdo de la visita a esta, su villa natal le dedica esta placa en honorable gratitud y reconocimiento. Monovar , 17 de agosto de 1928". Va ser president també de la Penya Alacantina de Barcelona. El 1948 va presentar-se pel terç familiar per ser novament regidor de l'ajuntament de l'Hospitalet, però no va ser escollit. Va morir a l'Hospitalet de Llobregat el 1968.

Guàrdia Urbana de l'Hospitalet

Retrat de grup de la Guàrdia Urbana de l'Hospitalet. Es cos el formen 24 agents uniformats, 3 d'ells asseguts (comandaments superiors) i la resta darrera i dempeus

"¡Atención vecinas!", cartell de dones del barri de Can Serra

Cartell de propaganda de mitjans dels anys setanta del s. XX de la vocalia de dones de l'Associació de Veïns de Can Serra, que convocava xerrades i organitzava activitats per a les famílies juntament amb l'Escola d'Adults de Can Serra.

Àpat al carrer durant la Festa Major del Centre

Treballadora de Can Trinxet

Indústria textil de Can Trinxet, al barri de Santa Eulàlia. Es veu a Conxita Vicente amb bata de treball i llançadora a les mans, dreta al davant d'un dels telers. L'antiga fàbrica Trinxet està catalogada en el PEPPA amb núm. 92.

Mercat de Santa Eulàlia, obres de pavimentació

Exterior del Mercat de Santa Eulàlia. Es veuen paletes treballant en la pavimentació que rodeja el mercat. També hi ha veïns i veïnes passejant pels voltants i nens jugant prop dels obrers. El Mercat va ser projectat per l’arquitecte municipal Ramon Puig Gairalt i constà de 4 naus disposades en forma de creu grega

Mercat de Santa Eulàlia

Mercat de Santa Eulàlia. Obres de construcció. Fotografia exterior amb mainada i mares. El paviment de la vorera sense fer. El Mercat va ser projectat per l’arquitecte municipal Ramon Puig Gairalt i constà de 4 naus disposades en forma de creu grega.

Mercat de Santa Eulàlia en construcció

Mercat de Santa Eulàlia. Obres de construcció. Fotografia exterior amb mainada i homes i dones passant. L'entrada del mercat està adoquinada. El Mercat va ser projectat per l’arquitecte municipal Ramon Puig Gairalt i constà de 4 naus disposades en forma de creu grega