Ajuntament de l'Hospitalet i carrer Major

Vista presa des d'una posició enlairada, des de l'Església, de la façana principal de l'Ajuntament de l'Hospitalet i de les cases baixes davant l'Ajuntament, on ara hi ha la plaça. Al fons la muntanya de Montjuïc.

Acte de descobriment de la placa commemorativa amb motiu del cinquè aniversari de la Constitució de 1978

Imatge de l'acte de descobriment, a la plaça de la Constitució, de la placa commemorativa de la Constitució de 1978

Acte de descobriment de la placa commemorativa amb motiu del cinquè aniversari de la Constitució de 1978

Imatge de l'acte de descobriment, a la plaça de la Constitució, de la placa commemorativa de la Constitució de 1978

Acte de descobriment de la placa commemorativa amb motiu del cinquè aniversari de la Constitució de 1978

Imatge de l'acte de descobriment, a la plaça de la Constitució, de la placa commemorativa de la Constitució de 1978

Acte de descobriment de la placa commemorativa amb motiu del cinquè aniversari de la Constitució de 1978

Imatge de l'acte de descobriment, a la plaça de la Constitució, de la placa commemorativa de la Constitució de 1978

Acte de descobriment de la placa commemorativa amb motiu del cinquè aniversari de la Constitució de 1978

Imatge de l'acte de descobriment, a la plaça de la Constitució, de la placa commemorativa de la Constitució de 1978

Acte de descobriment de la placa commemorativa amb motiu del cinquè aniversari de la Constitució de 1978

Imatge de l'acte de descobriment, a la plaça de la Constitució, de la placa commemorativa de la Constitució de 1978

Acte de descobriment de la placa commemorativa amb motiu del cinquè aniversari de la Constitució de 1978

Imatge de l'acte de descobriment, a la plaça de la Constitució, de la placa commemorativa de la Constitució de 1978

Acte de descobriment de la placa commemorativa amb motiu del cinquè aniversari de la Constitució de 1978

Imatge de l'acte de descobriment, a la plaça de la Constitució, de la placa commemorativa de la Constitució de 1978

Acte de descobriment de la placa commemorativa amb motiu del cinquè aniversari de la Constitució de 1978

Imatge de l'acte de descobriment, a la plaça de la Constitució, de la placa commemorativa de la Constitució de 1978

Font de la Plaça del Repartidor

Antiga torre repartidora d'aigua, convertida en font entre 1927 i 1928, dates de la urbanització de la plaça. La seva estructura és sencilla, de planta rectangular amb una pica i una aixeta a cada costat. La teulada és a quatre vessants feta amb rajoleta de colors.Està catalogada en el PEPPA amb el número 76

Inauguració del nou emplaçament de La Talaia el 1972

8 de novembre de 1972. Dia de la Província amb la inauguració del nou emplaçament de la Talaia, al carrer xipreret cantonada amb el carrer Barcelona, que va ser traslladada pedra a pedra des de la casa de Can Vila o Mas Modolell de la Torre o Can Bruguera, que es trobava a l'actual carrer Talaia, núm. 9, cantonada amb el carrer Frederic Prats. El Mas Modolell de la Torre (també conegut com a Mas Burguera o Can Vila) masia que va arribar a disposar de 6,86 hectàrees de terreny pel conreu, des del carrer Major fins al Torrent d’en Canyet, destacava tant pel seu volum, que deixava constància de la seva importància, com per tenir adossada una torre de vigilància o de guaita que permetia la visió del delta del Llobregat fins al mar, per protegir els habitants de la casa i de l’entorn de les ràtzies dels pirates sarraïns. Aquesta talaia quadrada va ser construïda amb blocs de pedra calcària en 1587, com consta gravat a la llinda de la porta d'accés. Fa 5 metres d'ample per banda i uns 14 m d'alt, el que donaven els seus 4 pisos de planta quadrada i les golfes amb arcades obertes a quatre vents Aquesta masia i la torre adossada estaven ubicades al lloc que avui és el c/ Talaia, núm. 9, carrer anomenat així en honor a aquesta torre. La seva cronologia original correspon perfectament al moment de creixement de l'antic nucli de l'Hospitalet, que va conèixer l'edificació d'importants cases pairals que han perviscut fins avui dia: Can Sumarro, Casa Espanya, o el Casal de l'Harmonia, situat al costat del nou emplaçament de la Talaia. El creixement urbanístic descontrolat provocat per l'especulació motivada per la massiva arribada de nouvinguts a la ciutat durant els anys seixanta i setanta del s. XX, en ple franquisme, van alterar profundament la fesomia de l’Hospitalet com a poble agrícola i van provocar que aquest mas quedés finalment engolit per la trama urbana i fos finalment abandonat, venut i enderrocat el 1972. La torre que acompanyava la casa, en tant que era un element defensiu històric, havia estat protegida per la Llei de Castells que el mateix Franco havia signat el 22 d'abril de 1949 i no podia ser demolida. Es va decidir llavors el seu trasllat. La Diputació Provincial de Barcelona, va encarregar el 1972 les obres a Eduard Muntada i Lluch l'equip de el qual va procedir a numerar les pedres que formaven la Talaia i a traslladar-la a un solar que hi havia a la cantonada entre els carrers Xipreret i Barcelona, a uns 300 metres de la ubicació original, on avui hi ha la Plaça Josep Bordonau, al costat de l'edifici l'Harmonia. En el lapse de temps entre el desmuntatge i el muntatge de nou de la Talaia, es va descobrir que les arcades gòtiques i les columnes que les sustentaven, que conformaven el pis superior de la torre, com s'observa a la fotografia, havien desaparegut. Mai no es va saber qui se les havia endut i, de fet, la inauguració del trasllat es va realitzar el 8 de novembre de 1972 amb totes les autoritats presents però sense les golfes de La Talaia acabades, com s'observa a la fotografia, a l’espera d’unes noves arcades de mig punt molt diferents a les originals, que van ser instal•lades posteriorment. Son les que llueixen avui. L'edifici La Talaia forma part avui de les dependències del Museu de l'Hospitalet. Està catalogada al Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic (PEPPA FITXA NÚM. 100/01) Al costat, l'edifici l'Harmonia, encara seu llavors del Frente de Juventudes de Falange, com s'observa pintat a a la façana

Ajuntament de l'Hospitalet

Vista de la façana principal de l'Ajuntament de l'Hospitalet i de la façana lateral que dona al carrer de Rossend Arús. A la cantonada es pot veure la torre d'electricitat que subministrava corrent a la ciutat. Postal de títol "A.T.V.- 3766 - Hospitalet de Llobregat Casa Consistorial y calle de Rosendo Arús".

Nevada a l'Hospitalet

Nevada del Nadal de1962. Foto difuminada en la que es veu una gran acumulació de neu a la plaça de l'Ajuntament, mirant cap a l'església i l'edifici de davant de la casa consistorial. Es veu un autobús i altres vehicles circulant.

Plaça Constitució i carrer Major

Vista de la plaça de la Constitució i del carrer Major inundats. Cada cop que plovia a bots i barrals, les aigües provinents dels torrents del Samontà, d'Esplugues i, de vegades, del propi riu Llobregat convertien en una piscina, i posteriorment en un fangar, el carrer Major. Molts edificis d'aquest carrer tenien posats, en la part baixa de les seves portes d'accés, dues guies de ferro per poder encaixar els dues de forta pluja, una fusta per tal dimpedir l'entrada d'aigua i protegís els habitatges d'inundacions. Es veuen vàries persones a l'aixopluc del balcó situat sobre de la Vaqueria Suiza, que portava la Sra. Arsenia, que antigament era a la cantonada amb el carrer Major. També es veu la font de la plaça.

Temple parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida

La fotografia està presa des de davant de l'Ajuntament. Es veu la façana principal i part de la lateral de l'església. El campanar encara es veu amb les bastides de l'obra tot i que ja és acabat, amb una bandera d'Espanya que ho senyalitza a dalt de tot. Al mig de la imatge es veu una part dels jardinets de davant de la casa consistorial amb el lema "Franco" en treballs de jardineria i, a darrera, el solar on va ser aixecat l'edifici de La Caixa de Pensions de la Plaça de l'Ajuntament. L'antiga església de Santa Eulàlia de Mèrida va ser derruïda l'agost de l'any 1936 durant l'esclat revolucionari que va seguir, a Catalunya, a la victòria sobre els militars revoltats adscrits al "alzamiento nacional" militar contra la segona República que va donar origen a la Guerra Civil. La construcció de la nova església es va iniciar el 1939 i no va es va enllestir definitivament fins l'octubre de 1947, quan va ser beneïda pel bisbe de Barcelona Gregorio Modrego. Va ser inaugurada parcialment i beneïda inicialment pel bisbe auxiliar de Barcelona el 19 de març de 1942 quan, a la festivitat de Sant Josep, va tenir lloc el trasllat en processó de les imatges sagrades del Centre Catòlic, que va ser temple parroquial de 1939 fins el 1942, fins a la nova església, la benedicció de les campanes, apadrinades per Ramón Garriga Pujadó, Tecla Sala Miralpeix, Antoni Carbonell Albets i Josefa Salal de Carbonell, i una celebració popular amb banda de música i festa infantil a la Plaça de l'Ajuntament amb els gegants i capgrossos de la ciutat. L'autor del projecte va ser l'arquitecte municipal Manuel Puig i Janer, autor també de l'edifici de La caixa de la Plaça de l'Ajuntament. Puig Janer va reorganitzar tot l'espai de la Plaça de l'església i de la Plaça de l'Ajuntament que els enderrocs havien deixar lliure, seguint un projecte iniciat per l'anterior arquitecte municipal, Ramon Puig i Gairalt, mort l'any 1937 per causes naturals. L'edifici actual està catalogat en el PEPPA amb núm. 003.

Acte de descobriment de la placa commemorativa amb motiu del cinquè aniversari de la Constitució de 1978

Imatge de l'acte de descobriment, a la plaça de la Constitució, de la placa commemorativa de la Constitució de 1978. El text de la placa és: "Hereus de la Constitució de 1812 que presidí la lluita de tot un poble per la independència i la sobirania nacionals, commemorem la Constitució Espanyola de 1978, com a garantia dels drets de l'home, del ciutadà i instrument per a aconseguir una societat més justa i més lliure dins el diàleg, la pau i la convivència. Ajuntament de l'Hospitalet 6-XII-1983".

Finalització de les obres de supressió del pas a nivell

Acte de celebració de la finalització de les obres de supressió del pas a nivell per sota de les vies del tren i d'inauguració del nou pas soterrat entre els barris de Santa Eulàlia i Sant Josep (abans conegut com la carretera de Barcelona a Santa Creu de Calafell). Hi assisteixen totes les autoritats civils, religioses i polítiques. A la fotografia, es veu l'interior del nou túnel. Aquesta fotografia es troba en un àlbum que fou regalat a l'alcalde Ramon Solanich pels seus companys de consistori.

Festa major del Centre

Vista general de la plaça de l'Ajuntament durant uns actes festius a la nit. Al fons, es veu l'edifici de l'Ajuntament il·luminat.

Inauguració de la plaça de Mn. Homar

Acte d'inauguració de la plaça amb l'assistència d'autoritats i ciutadans. A la fotografia es veu el moment de salutació de l'autoritat militar a l'alcalde Ramon Solanich i Riera. Al fons, l'edifici de l'Ajuntament.

Inauguració de la plaça de Mossèn Homar

Acte d'inauguració de la plaça amb l'assistència d'autoritats i ciutadans. La imatge mostra el moment en què l'alcalde Ramon Solanich fa un parlament, davant l'atenta mirada dels assistents.

Inauguració de la plaça de Mossèn Homar

Acte d'inauguració de la plaça de Mossèn Homar. A la fotografia es veu a l'alcalde Ramon Solanich encaixant la mà amb el rector de la parròquia de Santa Eulàlia de Mèrida, Mossèn Josep Homar. Darrera d'ells, la nova placa de la plaça acabada de descobrir.

"Plaza del Centro Cívico. Nº 5"

Reproducció del dibuix del projecte de la plaça del Centre Cívic. Correspon a la col·lecció del pla d'eixample i reforma interior redactat per l'arquitecte municipal Ramon Puig Gairalt, (19/05/1886-13/07/37)

Projecte de 1926 de Ramon Puig i Gairalt per crear una Plaça al davant de l' Ayuntament

Reproducció del dibuix del projecte de la plaça de l'Ajuntament corresponent a la col·lecció del pla d'eixample i reforma interior redactat per l'arquitecte municipal Ramon Puig Gairalt, (19/05/1886-13/07/37), que preveia l'enderroc de tota la vorera de cases totes iguals que seguien l'alineació del carrer Major, totes propietat de Pilar de Cárcer i de Ros, baronesa de Maldà, davant la façana de l'Ajuntament. Van ser enderrocades el 1937 amb la intenció de fer possible aquesta nova Plaça, que va ser realitzada un cop acabada la guerra pel nou arquitecte municipal Manuel Puig Janer seguint aquest projecte de Puig i Gairalt. Al fons es veu dibuixada l'antiga església de Santa Eulàlia de Mèrida, que al 1926 ningú podia imaginar que desapareixeria completament deu anys després.

"Plaza de la Torrassa. Nº 28"

Reproducció del dibuix del projecte de la plaça de la Torrassa. Correspon a la col·lecció del pla d'eixample i reforma interior redactat per l'arquitecte municipal Ramon Puig Gairalt, (19/05/1886-13/07/37)