Temple parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida

Antic temple parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida, al barri Centre. La fotografia està presa des de davant de l'Ajuntament. Es veu la façana principal del temple, amb el seu campanar i rellotge. En primer terme, el distribuidor d'electricitat. Al fons a l'esquerra es veu l'edifici de l'antiga rectoria, amb la seva galeria porxada. La fotografia és una reproducció d'una imatge apareguda a la revista "El Imán" de Barcelona, núm. 66, any XII, de desembre de 1927, a la pàg. 13. Catalogada en el PEPPA amb núm. 003 (edifici actual)

L'antiga església de Santa Eulàlia de Mèrida en demolició l'agost de 1936

Vista exterior de l'antic temple parroquial de L'Hospitalet Centre, situat al mateix lloc que l'actual però més a tocar del carrer Major. La fotografia és de l'inici de la Guerra Civil, de l'agost de 1936, en ple procés de demolició pedra a pedra de l'església. Un dels cotxes aparcats al solar del que havia estat la rectoria, porta pintat a la porta "Comite de Defensa Milicians del Llobregat". En primer terme es pot observar l'esplèndida palmera que antigament havia format part de l'hort del Rector, hort que en el s. XIX, quan una bullanga va tirar a baix el mur que el tancava, va passar a ser una plaça pública, anomenada llavors com a Plaça de la Llibertat i avui dia com a Plaça del Mossèn Homar. La palmera encara hi és dempeus. A finals del segle XV, el nucli al voltant de l'Hospital que va donar lloc a la "pobla de l'Hospitalet" era ja suficientment gran i distant del nucli de Provençana com per a construir un temple parroquial. A finals del s. XVI, el 1579 va ser reedificat i allà es va mantenir fins el 1936, quan l'esclat de la guerra civil provocada per la insurrecció militar feixista va portar a l'esclat revolucionari que determinaria la seva destrucció. El Ple municipal del 5 d'agost de 1936, a l'inici de la guerra civil, va acordar fer enderrocar la casa parroquial o rectoria, situada ben bé al davant de l'església, al solar que s'observa a la fotografia, on estan aparcats els cotxes, a la que antigament havia estat unida mitjançant un pont cobert que va ser enderrocat a mitjans del s. XIX, perquè havia quedat molt malmesa i amenaçava ruïna després d'haver estat incendiada com a reacció revolucionària a l'alçament feixista del 18 de juliol anterior. També van ser incendiades la rectoria i l'ermita de provençana i l'ermita de Bellvitge. L'església de Santa Eulàlia de Mèrida, construïda el 1579, potser també va patir alguna mena de petit incendi d'imatges, però no presentava danys estructurals, segons l'informe de l'arquitecte municipal, que va avaluar l'estat de diversos edificis incendiats llavors, alguns dels quals, com la Torre Barrina, van quedar molt malmesos. En un encès ambient dominat per la reacció contra el cop dels militars feixistes revoltats contra la legalitat republicana i pel fort anticlericalisme d'aquell moment, accentuat per la implicació de l'església amb el "alzamiento nacional", esperonada i pressionada pel Comitè Local de Milícies Antifeixistes, formada per molts dels ciutadans d'esquerres que van enfrontar-se i guanyar en combat, a la Diagonal, al Paral·lel i a les Drassanes de Barcelona, a diversos grups de militars revoltats de diferents casernes de Barcelona, provocant així que el cop no triomfés a Catalunya, la Comissió de Govern de 'Ajuntament de l'Hospitalet, dirigit llavors pel del Front Popular d'Esquerres, que va guanyar àmpliament les eleccions municipals de febrer de 1936, va acordar el següent : " S'acorda, vistos els requeriments formulats pel Comité Local de Milícies Antifeixistes i l'informe de l'arquitecte Municipal, procedir a l'enderroc de l'església i el campanar donat el seu estat actual, que no ofereix cap garantia de conservació. L'Hospitalet, 21 d'agost de 1936" Es va argumentar que el temple estava en mal estat perquè poc abans, efectivament, havia caigut una gran pedra d'una cornisa de la teulada de l'església a sobre de la teulada d'una casa veïna, foradant-la i caient finalment a sobre d'un llit en el que, per sort, no hi havia ningú. Segons aquesta nota de la Comissió de Govern conservada a l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet, o bé es va obligar llavors a l'arquitecte municipal a fer un altre informe contradient el seu anterior de principis d'agost desfavorable al seu enderroc, informe encara no identificat a la documentació existent a l'Arxiu Municipal, o aquest segon informe mai va existir i es va posar a la nota que es comptava amb un informe tècnic només com a formulisme. El fet cert és que l'església va ser efectivament enderrocada pedra a pedra per obrers vinculats i dirigits per la CNT/FAI i la UGT durant l'agost i el setembre de 1936. L'església no va ser doncs ni incendiada ni destruïda a causa d'una bomba. Potser es va cremar alguna imatge i confessionari al seu interior durant el mes de juliol, però al seu interior no es va declarar un incendi de grans proporcions. L'arquitecte municipal, Ramon Puig i Gairalt va realitzar quinze anys abans de l'enderroc un extens reportatge fotogràfic de l'interior de l'església, que molts anys després la seva família va dipositar juntament amb més documentació a l'Arxiu Nacional de Catalunya i que es pot consultar on line, on es pot veure que l'església era, el 1922, i segurament també en el moment de la seva destrucció, com afirmava ell en el seu primer informe d'avaluació d'edificis assaltats, perfectament sòlida i es trobava en bon estat de conservació, tenint en compte que era una església del s. XVI. Alguns carreus i relleus de la portalada i claus de volta van ser recuperats per diferents veïns del poble quan l'església va ser enderrocada i avui dia es custodien al Museu de l'Hospitalet. Altres van ser reutilitzats com a material de construcció i van ser trobats posteriorment, com és el cas d'un carreu d'aquesta portalada, que va ser reutilitzat com a material d'obra per emplenar un del carrers de la Plaça Espanyola de La Torrassa, prop d'on havia estat situat el local de la CNT. La nova església de Santa Eulàlia de Mèrida, es començà a construir, al mateix lloc on havia estat l'antiga però reculada respecte a la seva inicial ubicació, tot just acabada la Guerra Civil, el mateix any de 1939 i es va inaugurar el 1947. Aquest nou edifici, de l'arquitecte municipal Manuel Puig i Janer, està catalogat en el PEPPA amb la fitxa núm. 003. Puig i Janer va recuperar, pel seu projecte de reordenació de la plaça de del davant de l'església i de la Plaça de l'Ajuntament, pel qual va projectar l'edifici de la Caixa de Pensions, un projecte urbanístic de 1932 del llavors arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt, mort prematurament per malaltia el 1937.

Plaça Espanyola

Vida qüotidiana l'any 1962 a la plaça Espanyola. Podem veure gent jove, gran i nens passejant, llegint el diari o jugant a la plaça. Al centre de la imatge destaca una Bunyoleria-Xurreria. Al fons, part de la façana de l'església Mare de Déu dels Desemparats.

Plaça Espanyola

Es veu el Garatge Montserratina i uns nens davant l'antic quiosc de diaris.

Maria Tarrida i el seu fill

Maria Tarrida i el seu fill Carles Gassó el 2 d'abril de 1950, dia de Rams a la Plaça Espanyola.

Construcció de l'Hospital de la Creu Roja

Construcció de l'Hospital General de l'Hospitalet, conegut amb el nom de la Creu Roja. Es veu els obrers treballant. Aquest hospital s'impulsà a partir de la Creu Roja del Carrer Progrés i s'inaugurà definitivament el 1971.

Plaça Espanyola.

Es veu la font de la plaça i al voltant la gent passejant o asseguts als bancs. A ma dreta l'església de Mare de Déu dels Desemparats.

Ajuntament de l'Hospitalet

Vista de la façana principal de l'Ajuntament de l'Hospitalet i de la plaça. Al seu costat esquerra es veu part de la Botiga Nova.

Cruïlla del carrer Rossend Arús amb la plaça de l'Ajuntament

Cruïlla del carrer Rossend Arús amb la plaça de l'Ajuntament i el carrer Major. Es veu al fons una tartana i en primer plà, entre les persones, gairebé tots homes, amb gorra, un guàrdia urbà i la caseta distribuïdora d'electricitat just a la cruïlla, davant l'edifici de l'Ajuntament, a tocar de l'entrada a les escoles municipals que hi havia als baixos de l'edifici. S'observa a la dreta la casa de la Rectoria, que va donar lloc, un cop enderrocada, durant la guerra civil, a la Plaça del Mossèn Homar.

Ajuntament de l'Hospitalet

Vista de la façana principal de l'Ajuntament de l'Hospitalet i de la façana lateral que dona al carrer de Rossend Arús. A la cantonada es pot veure la torre d'electricitat que subministrava corrent a la ciutat. Postal de títol "A.T.V.- 3766 - Hospitalet de Llobregat Casa Consistorial y calle de Rosendo Arús".

Ajuntament de l'Hospitalet i carrer Major

Vista presa des d'una posició enlairada, des de l'Església, de la façana principal de l'Ajuntament de l'Hospitalet i de les cases baixes davant l'Ajuntament, on ara hi ha la plaça. Al fons la muntanya de Montjuïc.

Vista aèria del Polígon Gornal

Vista aèria del Polígon Gornal. Es veu l'Avinguda de la Granvia de l'Hospitalet en primer pla i la futura rambla Carmen Amaya al mig del barri. Als inicis, els carrers no estaven asfaltats i quan plovia l’espai públic era un fangar. 1976.

Visita de S.M. la Reina Victòria Eugènia i les Infantes Beatriu i Ma. Cristina el 30 d'octubre de 1927

S.M. la Reina amb les Infantes, el sots-president del Govern i l'alcalde de l'Hospitalet, D. Tomás Giménez Bernabé, de la Unión Patriótica, visitant la població i caminant per la plaça del Repartidor. Al fons, darrera del fanal, sobresurt el teulat en forma triangular de l'edifici del Centre Catòlic. A l'esquerra del fanal, el darrera de la casa de la família Oliveras Bo i la Torre Alverico de La Rambla Just Oliveras. A la dreta del fanal, les cases i les quadres de la família Layola Rovira

Plaça Espanyola

Vista parcial de la plaça Espanyola. Es veu l'edifici on hi ha un gimnàs i a la plana baixa una espardenyeria. Al costat esquerra es veu un tros del bar Llorens on hi tenia la seva seu el Club Pimpinela i a la dreta, casa modernista de planta baixa i un pis construïda al 1907, coneguda com Casa Balcells i que actualment no existeix, (enderrocada al 1967).

Ermita de Santa Eulàlia de Provençana

Vista general de l'ermita. En primer terme, el creueu i la plaça del davanti. Segons referències documentals, les primeres notícies de l'existència del temple daten del segle IX, però fou consagrada el 1101. Catalogada en el PEPPA amb núm. 93.

Concurs d'arrossos

Concurs organitzat amb motiu de la Festa Major de Santa Eulàlia a la plaça Pius XII. Al fons, la taula del jurat i al seu darrera es veu part de la façana del col·legi COPEM.

Concurs d'arrossos

Concurs organitzat amb motiu de la Festa Major de Santa Eulàlia a la plaça Pius XII.

Construcció de l'Hospital de la Creu Roja

Construcció de l'Hospital General de l'Hospitalet a Pubilla Cases, conegut amb el nom de la Creu Roja. Es veu els obrers treballant. Aquest hospital s'impulsà a partir de la Creu Roja del Carrer Progrés i s'inaugurà definitivament el 1971.

Plaça Espanyola

Plaça Espanyola i la font al mig. A mà esquerra, les cases on poc després de 1925 es van establir la merceria dels Querol i, quan s'hi afegí un pis, l'habitatge i la consulta del doctor Martí i Rost. A mà dreta, el mur i arbres que envoltaven la Torre de Can Piqué, adquirida per la família Noya a principis dels anys vint. Entre les cases baixes i la torre s'hi alcà posteriorment el temple de la Mare de Déu dels Desemparats, inaugurat l'any 1949. Datació basada en la informació facilitada per un familiar de la botiga "La Ideal"

Plaça de l'Ajuntament i carrer Major

Plaça de l'Ajuntament i carrer Major. En primer terme, una part de la Casa Consistorial i a l'altra banda de carrer es veuen les cases baixes que arriben just fins el campanar de l'església de Santa Eulàlia de Mèrida Hi circula un autobús de l'època que arribava fins a Viladecans i Gavà. Es veuen persones caminant i estacionades davant l'Ajuntament esperant l'autobús

Plaça del Repartidor

Vista de la plaça del Repartidor des del carrer de Tarragona. Al mig, la font ornamental, al seu darrera l'edifici de correus i telègrafs i, a la banda dreta, la font del repartidor.

Vista aèria de barri Centre.

Es veu l'església, la plaça de l'Ajuntament i la plaça Mossen Homar i carrers del voltant.

Vista aèria d'una part del barri del Centre.

Es veu la plaça de l'Ajuntament, el carrer Major i l'església de Santa Eulàlia de Mèrida.

Plaça Constitució i carrer Major

Vista de la plaça de la Constitució i del carrer Major inundats. Cada cop que plovia a bots i barrals, les aigües provinents dels torrents del Samontà, d'Esplugues i, de vegades, del propi riu Llobregat convertien en una piscina, i posteriorment en un fangar, el carrer Major. Molts edificis d'aquest carrer tenien posats, en la part baixa de les seves portes d'accés, dues guies de ferro per poder encaixar els dues de forta pluja, una fusta per tal dimpedir l'entrada d'aigua i protegís els habitatges d'inundacions. Es veuen vàries persones a l'aixopluc del balcó situat sobre de la Vaqueria Suiza, que portava la Sra. Arsenia, que antigament era a la cantonada amb el carrer Major. També es veu la font de la plaça.

Nevada a l'Hospitalet

Nevada del Nadal de1962. Foto difuminada en la que es veu una gran acumulació de neu a la plaça de l'Ajuntament, mirant cap a l'església i l'edifici de davant de la casa consistorial. Es veu un autobús i altres vehicles circulant.