Junta Municipal de l'Hospitalet de 1923.

Junta Municipal de l’Hospitalet resultant del cop d’estat del 15 de setembre de 1923 del general Miguel Primo de Rivera. La fotografia està realitzada al pati interior de l'edifici de la Casa Consistorial que servia de pati a les escoles municipals que hi havia ubicades al mateix edifici. En sessió celebrada al saló de sessions de la Casa Consistorial el 2 d’octubre de 1923 presidida pel comandant militar de la Caserna de la Remunta de l’Hospitalet, Alfonso Suero Laguna, van ser destituïts tots els regidors i l’alcalde Josep Muntané del Consistori anterior i van ser nomenats, entre els industrials i majors contribuents de la vila un nou alcalde, Tomás Giménez Bernabé, pel fet que disposava del títol de batxiller i que era l’industrial considerat el major contribuent en aquell moment, tres Tinents d’alcalde: Pau Torres Masvidal, Emeterio Coulet Carrera i Josep Perelló Sedó i vuit regidors: Joaquim Sellarés Pi, Ramon Carreras Pujol, Bonaventura Badi Puigarnau, Francesc Closas Duran, Llorenç Vinyals Bou, Gabriel Solanes Piera, Nicolau Albòs Mixoy i Jordi Benach Riambau. Axí mateix van ser nomenats catorze vocals associats a l’Ajuntament que, juntament amb els anteriors, constituïen l’anomenada Junta Municipal. Aquests vocals van ser: Santiago Arús Tayà, Francesc Pastor Goyta, Benvenut Olivella Bou, Josep Rius Casanovas, Joan Ventura Riera, Josep Solé Gumà, Joan Salat Fosalva, Narcís Rodon Maignon, Josep Carbonell Madorell, Vicenç Valls Soler, Ramon Bolet Morató, Enric Piguillem Comas, Antoni Ferrer Fortuny i Josep Rosell Trabal. Tots ells, juntament amb el secretari de l’Ajuntament, son els que surten en aquesta fotografia Així doncs, l'home del dictador Miguel Primo de Rivera a l'Hospitalet, que posteriorment, el 1926, el va nomenar fill predilecte de la ciutat, va ser l'empresari alacantí del sector de la construcció Tomás Giménez Bernabé, (Monòver, 1877-Dènia1968) que va ser alcalde de l'Hospitalet de 1923 a 1930. A partir de 1924 Giménez va constituir i dirigir la secció local de la Unión Patriótica, el partit creat per Primo de Rivera, que va instal·lar la seva seu al c/ Baró de Maldà núm. 11. La Unión Patriótica va ser un partit polític de caràcter institucional fundat l'11 d'abril 1924 a instància del dictador Miguel Primo de Rivera, que va arribar al poder mitjançant un cop d’Estat el 1923, amb la intenció de constituir un gran partit espanyolista, catòlic i monàrquic que donés suport al seu règim dictatorial. Giménez va ser propietari d'una serradora de marbre a l'Hospitalet situada a la vora del Canal de la Infanta, l'aigua del qual utilitzava com a força motriu, que estava situada en el carrer que llavors era conegut com a Camí de Sant Joan o del Cementiri, després anomenat carrer Alpes i posteriorment avinguda de Josep Tarradellas. L'empresa va ser fundada per Nemesio Singla i, el 1914, va passar a mans de Tomàs Giménez, que havia estat antic treballador de la casa. Sota el seu mandat, el 1925, l'Hospitalet va rebre del rei Alfons XIII el títol de Ciutat per compensar la gran agregació de terrenys de la Marina en favor de Barcelona el 1920 per a la construcció d'un port franc que mai es va fer realitat i les importants expropiacions a propietaris agrícoles de la ciutat per tal de poder portar a terme l'urbanització de la Gran Via, llavors carrer de Cortes, al seu pas per l'Hospitalet. Va encarregar l'empedrat de molts carrers de l'Hospitalet i un amniciós projecte d'eixample de la ciutat a l'arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt. Una avinguda a l'Hospitalet, al barri de Pubilla Casas, porta el seu nom i va ser inaugurada per ell mateix essent encara Alcalde. Quan va caure el directori militar de Primo de Rivera, el 1930 Tomás Giménez va deixar de ser alcalde i ho va tornar a ser Just Oliveras i Prats, cap local de la Lliga Regionalista, que ja havia estat alcalde el 1916 i novament el 1918 fins poc abans del cop d'estat, Just Oliveras es va mantenir al càrrec fins les eleccions municipals del 1931, on va ser triat alcalde Josep Muntané, de la Unió republicana. Assegut a l'esquerra de l'alcalde Tomás Giménez, que és el quart dels asseguts en primera fila, comptant des de l'esquerra, amb ulleres, hi ha amb un senyor gran amb un gran bigoti canós, el secretari municipal, Josep Prats i Sanfeliu. Josep Prats i Sanfeliu (l'Hospitalet, 1869 - 1929) va ser el Secretari de l'Ajuntament des de l'any 1899 fins al 1924. Home senzill i molt apreciat pel veïnat, era conegut com a Pepet Lau o de cal Lau, motiu donat al seu pare, Estanislau Prats i Soler. Durant els més de trenta anys que va ocupar aquest càrrec públic, la gent el considerava més un conseller que un funcionari, i era una persona generosa i disposada a resoldre els problemes plantejats per la ciutadania. Per això, el 20 de febrer de 1924 el Ple de l'Ajuntament aprovà un dictamen de la Comissió d'Hisenda amb què premiava els seus excel·lents serveis prestats durant més de trenta anys, sense interrupció i sense cap nota desfavorable amb una jubilació amb el 70% del sou. La seva mort el 1929 fou molt sentida, i així ho constata la documentació de data 13 d'abril de 1930 corresponent a l'acte d'homenatge que es va organitzar, en el qual van participar entitats culturals, esportives, corals, grups de teatre i nombroses i molt diverses persones tant a nivell polític com social de la ciutat. Aquest mateix dia l'Ajuntament es va comprometre a posar el seu nom a un nou carrer que es va obrir amb motiu de la urbanització coneguda com a Eixample del Camp del Rector, nom que ja consta al plànol de la ciutat elaborat el 1932 i que es manté avui dia.

Presa de possessió

Presa de possessió del nou Ajuntament el dia 7 d'abril de 1971. A la fotografia s'observa a l'alcalde José Matias de España Muntadas donant la benvinguda a Rosario Ramià de Huguet després de prendre possessió del càrrec de Ponent de Sanitat i Assistència Social, per primer cop a càrrec d'una dona en època franquista. Entre els dos, assegut al fons, el Primer Tinent d'Alcalde i Ponent d'Urbanisme, Sr. Josep Mitjavila, al seu costat en Jaume Layola Salvador, Tinent d'Alcalde de Governació, en Jordi Ricard Caralt, Tinent d'Alcalde d'Hisenda i en Jordi Balart Grandía, Tinent d'Alcalde de Transports. S'observa també a la dreta, enfocant amb la seva càmera, al fotògraf Sr. Joaquim Company, amb botiga a la Plaça de l'Ajuntament. El 7 d'abril, al llavors Saló de Sessions de la Casa Consistorial, va quedar constituït i va prendre possessió, sota la presidència de l'alcalde, la totalitat de la nova Corporació Municipal, "siendo de destacar, por primera vez, la incorporación de una mujer, doña Rosario Ramià, a las tareas de gobierno de la Ciudad, confiándosele la Tenencia de Alcaldia de Sanidad y Asistencia Social, donde una mano femenina tanto bien puede hacer.", segons ens explica el Boletin de Información Municipal nº 70 de l'època. El cartipàs municipal va quedar distribuït de la següent manera: Alcalde José-Matías de España Muntadas Tinent d'Alcalde, Ponent de Governació Jaume Layola Salvador Tinent d'Alcalde, Ponent d'Hisenda Jorge Ricard Caralt Tinent d'Alcalde, Ponent d'Urbanisme i Habitatge José Mitjavila Torres Tinent d'Alcalde, Ponent de Cultura José Camps Bigorria Tinent d'Alcalde, Ponent de Sanitat i Assistència Social Rosario Ramià Figuerola Tinent d'Alcalde, Ponent de Mercats, Escorxador i Proveïments Francisco Tubau Marcé Tinent d'Alcalde, Ponent de Transports i Policia Municipal Jorge Balart Grandía Tinent d'Alcalde, Ponent d'Afers Generals Carlos Hernández Muntané Tinent d'Alcalde, Ponent de Programació i Reforma Administrativa Narcís Maregi Durbán REGIDORS DELEGATS Cementiri Francisco Marín Expósito Esports Domingo Peiró Ribas Festejos Paulino Deulovol Vila Informàtica Celestino Nolla Benages Patrimoni Joaquín Piera Mateu REGIDORS DELEGATS DE DISTRICTE Florida y Pubilla Cases Francisco Puentes Tuduri Centre Jorge Balart Grandía Collblanc Don José Cid Roda Torrassa Carlos Hernández Muntané Santa Eulalia Jorge Ricart Caralt

Acte de presa de possessió del Consistori.

Moment posterior a l'acte que té lloc a la sala de Plens de l'Ajuntament. Primers ajuntaments democràtics.

Acte de presa de possessió del Consistori.

Moment posterior a l'acte que té lloc a la sala de Plens de l'Ajuntament. Primers ajuntaments democràtics.

Acte de presa de possessió del Consistori.

L'acte que té lloc a la sala de Plens de l'Ajuntament. Primers ajuntaments democràtics.

Acte de presa de possessió del Consistori.

Moment posterior a l'acte que té lloc a la sala de Plens de l'Ajuntament. Primers ajuntaments democràtics.

Acte de presa de possessió del Consistori.

Moment posterior a l'acte que té lloc a la sala de Plens de l'Ajuntament. Primers ajuntaments democràtics.

Acte de presa de possessió del Consistori.

Moment posterior a l'acte que té lloc a la sala de Plens de l'Ajuntament. Primers ajuntaments democràtics.

Acte de presa de possessió del Consistori.

L'acte que té lloc a la sala de Plens de l'Ajuntament. Primers ajuntaments democràtics.

Acte de presa de possessió del Consistori.

L'acte que té lloc a la sala de Plens de l'Ajuntament. Primers ajuntaments democràtics.

Acte de presa de possessió del Consistori.

Moment posterior a l'acte que té lloc a la sala de Plens de l'Ajuntament. Primers ajuntaments democràtics.

Corporació municipal de l'Hospitalet

Corporació municipal de l'Hospitalet durant el mandat de l'alcalde Tomás Giménez dins de la casa consistorial