Ajuntament de l'Hospitalet ("Hospitalet del Llobregat.- Casa Consistorial")

Postal de la façana principal de l'Ajuntament de l'Hospitalet amb gent esperant a la parada d'autobús. Es pot veure, als baixos de les naus laterals, unes reixes de ferro que donaven accés a uns porxos, des dels quals s'accedia a les escoles municipals i als calabossos. A la vorera del mateix Ajuntament, just a la cantonada, la caseta de suministrament d'electricitat de la ciutat. Segons fonts documentals l'ús original va ser d'oficines municipals i escola, l'arquitecte fora Francesc Mariné i està catalogat en el PEPPA amb el núm. 2

Col·locació de la primera pedra del Camp Olímpic de Beisbol

Protestes dels veïns de Can Serra

Vista de la plaça de la carpa el 1977, abans de la seva urbanització. En aquest solar s'hi va instal·lar el 1969 la carpa del Teatro Popular Portátil, que va funcionar fins que una gran ventada va malmetre la gran lona que el cobria i va deixar l'original estructura nua, que es va mantenir allà fins inicis dels anys vuitanta del s.XX. Aquí inicialment estava previst construir més blocs de pisos. Gràcies a les reivindicacions protagonitzades per l'Associació de Veïns de Can Serra, va ser convertida en una plaça pública, que fou batejada amb el nom popular amb el que era conegut aquest solar: Plaça de La Carpa, com a record d'aquella estructura metàl·lica que tants anys va estar allà instal·lada.

Reunió de l'associació de veïns de Can Serra

Reunió de l'associació de veïns de Can Serra al solar de la Carpa, 12/09/1978 i blocs de Can Serra.

Reunió de l'associació de veïns de Can Serra

Reunió de l'associació de veïns de Can Serra al solar de la Carpa, 12/09/1978 i blocs de Can Serra.

Inauguració de l'exposició d'arquitectura escolar de Catalunya

Inauguració d'una exposició d'arquitectura escolar de Catalunya, celebrada al soterrani de la Plaça de Catalunya, davant del que havia estat l'Hotel Colom al maig de 1933, a la que es van presentar diversos projectes de membres de l'Associació d'Arquitectes de Catalunya, embrió del que posteriorment va esdevenir el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. A la imatge es pot veure diversos personatges públics: l'arquitecte municipal de l'Hospitalet, Ramon Puig i Gairalt; l'alcalde de l'Hospitalet, Ramon Frontera, darrera la maqueta, amb ulleres; el president de la Generalitat de Catalunya, Francesc Macià; el secretari municipal Joan Coca Alujas, amb bigotet, darrera Macià; l'alcalde de Barcelona, Jaume Aiguadé, al costat de Macià i el conseller de Cultura Ventura Gassol, a la dreta de la fotografia, entre d'altres. Al centre de la fotografia, una maqueta del projecte arquitectònic del Grup Escolar Francesc Macià, inaugurat al barri de Santa Eulàlia, a la Granvia de l'Hospitalet, el 1934.

L'alcalde Tomàs Giménez amb polítics i funcionaris de l'Ajuntament.

El 21 de desembre de 1925, dia del seu sant, pocs dies després del Reial Decret mitjançant el qual el rei Alfons XIII atorgava a l'Hospitalet el títol de Ciutat pel seu creixent desenvolupament agrari, comercial i industrial i per la seva adhesió a la monarquia, va tenir lloc, organitzat pels seus correligionaris, un homenatge a l'alcalde Tomàs Giménez Bernabé per la seva tasca al front de la corporació municipal. Li va ser entregada una magnífica vara d'alcalde comprada per subscripció popular, una placa de plata, amb la seva capsa oberta a la taula, i un gran pergamí emmarcat d'agraïment signat pels membres de la corporació municipal del seu partit, la Unión Patriótica. La Unión Patriótica va ser un partit polític de caràcter institucional fundat l'11 d'abril 1924 a instància del dictador Miguel Primo de Rivera, que va arribar al poder mitjançant un cop d’Estat el 1923, amb la intenció de constituir un gran partit catòlic que donés suport al seu règim dictatorial. Els seus seguidors s'anomenaven upetistes. Convertit en realitat en Partit únic, estava integrat per tots aquells que pretenien una fidel adhesió a la dictadura: oligarques, membres destacats de l'Església catòlica, gent de dretes i empresaris. Sota la divisa "Pàtria, religió, monarquia", la Unión Patriótica va pretendre atreure's als espanyols, allunyant-los dels antics partits polítics, que considerava corruptes, per a afirmar així la continuïtat de la Dictadura, proporcionant a aquesta suport popular en manifestacions i actes d'adhesió. El 28 de gener de 1930 cau la dictadura del general Miguel Primo de Rivera, que marxa a Paris. El fi de la dictadura comportarà també la fi de la Unión Patriótica i la caiguda de alcalde nomenat a dit pel dictador, en Tomàs Giménez Bernabé, que serà substituït, després d'un efímer nomenament, el 26 de febrer, del republicà Josep Jordà i Polls com a alcalde, que no va ser acceptat pel Govern Civil, per Just Oliveras i Prats, cap de la secció local de la Lliga, que ja havia estat alcalde el 1916 i el 1918, que va ser nomenat novament alcalde el 5 març. Amb posterioritat a l'àpat d'homenatge, va tenir lloc aquest retrat de funcionaris i polítics de l'Ajuntament durant el període del seu mandat prenent cafè relaxadament a la terrassa d'un bar, probablement al bar de l'espigó del port , anomenat popularment "El rompeolas". Al mig, sense corbata amb les cames creuades l'alcalde Tomàs Giménez. A la fila de drets de dalt, el tercer començant a comptar per la dreta, amb ulleres de nas i bigotet, el Secretari de l'Ajuntament de l'Hospitalet, Joan Coca Alujas. Juan Coca Alujas, Llicenciat en dret, va ser Secretari de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat des del 1926. Va romandre com a tal durant tota la Guerra Civil. Després de la guerra va ser detingut i va ser sotmès a consell de guerra el 1941. Condemnat a 15 anys de reclusió, va se empresonat fins el 1942, quan li va ser concedida la llibertat condicional. Va exercir com a procurador a la ciutat fins a la seva mort, el 1968.

Inauguració de la Biblioteca Municipal, per Francesc Macià

Inauguració de la Biblioteca Municipal al núm. 15 del carrer del Baró de Maldà, el 18 de desembre de 1932, a càrrec del president de le Generalitat de Catalunya, Francesc Macià. La construcció d'aquesta biblioteca pública fou impulsada pel regidor de l'Ajuntament de l'Hospitalet per Esquerra Republicana de Catalunya Salvador Gil i Gil, home autodidacta, baster de professió, d'una gran inquietud intel·lectual i social, fundador dels periòdics comarcals d'esquerra republicana LLibertat i Fortitud. Aquest local municipal posteriorment va deixar de ser la Biblioteca Municipal, que va passar a estar situada a la planta baixa de l'edifici de l'Ajuntament, anomenada Biblioteca Mosèn Homar, rector de l'església de Santa Eulàlia de Mèrida, que va fer donació de la seva biblioteca particular a l'Ajuntament, i va ser cedit, als anys seixanta, en l'època en què l'esplèndida Biblioteca de La Caixa de Pensions, situada també al c/ Baró de Maldà, al núm. 5, gairebé al costat d'aquest local, funcionava feia uns anys a ple rendiment, com a seu de l'Associació d'Amics de la Música. La fotografia mostra al president de la Generalitat de Catalunya, Francesc Maciài Llusà i la seva dona Eugènia Lamarca i de Mier, que mira a la càmera, entre dues taules de consulta, i envoltat per altres autoritats, d'entre els quals es pot reconèixer al Primer Tinent d'Alcalde de l'Ajuntament de l'Hospitalet Dr. Carles Martí Feced i al Dr. Jaume Aiguader i Miró, alcalde republicà de Barcelona.

Inauguració del grup escolar Rossend Arús a la finca Can Bori, per Francesc Macià.

Fotografia extreta de la memòria corresponent a l'exercici de 1932 de l'Ajuntament de l'Hospitalet. Inauguració del grup escolar "Rossend Arús" al casal de la finca Can Bori, el 18 de desembre de 1932, a càrrec del president de le Generalitat de Catalunya, Francesc Macià i Llusà, assegut a la taula presidencial de l'acte. Just darrera seu hi ha Joan Alavedra i Segurañas, que era llavors, i ho va ser fins el 1934, secretari de la Presidència de la Generalitat de Catalunya en el període 1931-1934 durant les presidències de Francesc Macià i Lluís Companys. El 1934 va ser nomenat director de l'Institut del Teatre. A la fotografia es pot reconèixer també al Primer Tinent d'Alcalde de l'Hospitalet, el Dr. Carles Martí i Feced, a la dreta de Macià i, darrera seu al regidor i exalcalde Josep Jordà i Polls, amb barba, a l'esquerra de Macià a l'Alcalde de Barcelona, el Dr. Jaume Aiguader i Miró, fumant. També es pot reconèixer als regidors de l'Ajuntament de l'Hospitalet Ramon Frontera, dret a l'esquerra de la fotografia, amb ulleres rodones i mirant a la càmera, a en Salvador Gil i Gil, dret, molt clenxinat, a l'esquerra de la fotografia, amb vestit clar amb americana creuada, a Josep Jordà i Polls, al fons, tocant la paret, amb barba i al també regidor i exalcalde Just Oliveras Prats, també al fons, tocant el marc de la finestra, amb ulleres i vestit de ratlla diplomàtica, entre d'altres. Al davant de la taula, a costat i costat, un parell de nenes vestides de pubilles catalanes. Al fons a l'esquerra, la casa dels masovers. Aquest casal es va construir al 1870 com a torre residencial per Francesc Bori i Comas, propietari de la foneria Altos Hornos de Cataluña, coneguda com La Farga de l'Hospitalet. L'extensa finca estava situada a la cruïlla entre el carrer de Sant Joan i Digoine i la Riera del Canyet, fins a les vies del ferrocarril i els seus jardins la travessaven el Canal de la Infanta, que creuaven mitjançant diversos pontets. La finca tenia un hort i també una parcel·la dedicada al cultiu d’arbres fruiters. Passats alguns anys, dificultats econòmiques obligaren a la família Bori a desprendre's de la finca que fou adquirida, l'any 1911, per Agustí Comadran, qui passà a ocupar-la conjuntament amb la seva família. L'any 1927, en morir el nou propietari, els seus hereus la posaren en venda i fou aleshores quan l'Ajuntament de la Dictadura l'adquirí pagant-ne 85.000 pessetes. Aquell mateix any, l'Estat projectava establir a Barcelona una escola escola tècnica de formació professional de Sericultura, Avicultura i Industries Zoògenes. El govern de l'Estat tenia el propòsit d'instal·lar dita escola a Vilafranca del Penedès i assabentat d'això, l`alcalde Tomàs Giménez, imposat per la dictadura del general Miguel Primo de Rivera, considerant que la creació de l'escola podria reportar forces beneficis a l'Hospitalet, li va fer oferiment de la finca Bori per tal que aquesta escola pogués ser instal·lada allà. Una vegada acceptada l'ofrena, a mitjans de l'any 1928, van començar les obres necessàries per a habilitar les diverses dependències per al fi que es perseguia. L'escola va ser remodelada per l'arquitecte municipal Manuel Puig i Gairalt, que va eliminar tots els elements decoratius vuitcentistes i va donar un aire racionalista a aquest casalot, eliminant les balaustrades de les finestres i del terrat, on va fer aixecar un pis més per tal que l'escola fos més gran. L' Estat va invertir més de 70.000 pessetes en dites obres, sense comptar les despeses de mobiliari i material d'ensenyament. Un canvi en la Direcció general d'Agricultura de Madrid, va fer que restés sense efecte aquest projecte, destinant-se aleshores l'edifici a la recria de cucs de seda, fet que no aportava cap benefici directe ni indirecte a la ciutat. En caure la Dictadura, a l'any 1930, el nou Ajuntament dirigit llavors novament per l'alcalde Just Oliveras i Prats, que ja ho havia estat el 1916 i el 1918, va reclamar a l'Estat que li fos reintegrada la propietat de la finca a fi de destinar-la a escoles primàries i va declarar lesiu l'acord de cessió adoptat en temps de la Dictadura. Va ser, però, amb motiu de l'adveniment de la República que, represes les gestions per tal d'aconseguir la reintegració de la finca, aquestes assoliren un èxit complet passant novament la finca a ésser propietat del del Municipi i aconseguint-se, al mateix temps, que l'Estat fes donació d'una part del mobiliari existent en la mateixa. Cal consignar que qui va signar el decret de reintegrament va ser el ministre català Lluís Nicolau d'Olwer, que regentava la cartera d'Economia. Un cop aquesta fou retornada, l'ajuntament encarregar unes darreres obres a l'arquitecte municipal per tal que l'edifici fos adaptat al nou usos previstos i va contractar un matrimoni com a masovers, porters i vigilants. S’inauguraria com a escola pública, anomenada com a "Grup Escolar Rossend Arús", en memòria del patrici Barceloní que va sufragar la construcció de la casa consistorial el 1895 per honorar el seu pare, fill del poble, gràcies al gran impuls que el nou ajuntament republicà va donar a l'educació i la gran tasca del llavors regidor Ramon Frontera, el 18 de setembre de 1932 pel president de la Generalitat Francesc Macià. El Grup Escolar Rossend Arús, que va ser anomenat popularment sempre com a Escola can Bori, constava de cinc graus dirigits per altres tants professors nacionals. El Director triat va ser Joaquim Monistrol. Hi reben instrucció uns 230 alumnes. Aquest edifici es va mantenir dret com a escola fins el 1980, quan va ser enderrocat per aixecar un edifici de nova planta pel col·legi Can Bori, que va continuar com a escola pública fins el 1999, quan va passar a ser l'escola d'educació especial l'Estel-Can Bori.

Inauguració del mercat de Santa Eulàlia

Inauguració del mercat de Santa Eulàlia. Foto interior el dia de la inauguració, amb l'alcalde Hilario Rabal, al mig, rodejat d'altres regidors i personalitats. El Mercat va ser projectat per l’arquitecte municipal Ramon Puig Gairalt i constà de 4 naus disposades en forma de creu grega. L'home de més a la dreta, de vestit clar, és el secretari municipal Joan Coca Alujas. I immediatament al seu costat, hi ha l'arquitecte Ramon Puig i Gairalt. Al centre de la imatge, de vestit fosc, corbata i puro a la mà, l'alcalde Hilario Rabal.

Funcionaris i polítics de l'Ajuntament en temps d'en Primo de Rivera

Funcionaris i polítics de l'Ajuntament de l'Hospitalet en temps de la dictadura de Primo de Rivera, sota mandat de l'alcalde Tomas Giménez. La fotografia està presa durant un dinar. Al fons, drets a la capçalera de la taula, s'aprecien el primer Tinent d'alcalde Joan Albors Blanch, el secretari municipal, Joan Coca Alujas i l'alcalde Tomás Giménez Bernabé. Assegut, el tercer comptant des de l'esquerra de la fotografia, amb tupé i mirant a la càmera, el cap del dispensari municipal, Dr. Jaume Isern Hombravella i, assegut al mateix cantó de la taula, gairebé al mig, el desè comptant des de l'esquerra de la fotografia, l'arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt.

Tomás Giménez Bernabé

Fotografia procedent de la Memòria de l'Ajuntament de L'Hospitalet corresponent al període 1925-1926. Retrat de Tomás Giménez Bernabé, (Monòver, 1877-Dènia1968) que va ser alcalde de l'Hospitalet de 1923 a 1930, vestit amb el vistós uniforme diplomàtic que feia servir pels actes solemnes i amb les diverses condecoracions rebudes, una d'elles a la guerra de Cuba. La Unión Patriótica va ser un partit polític de caràcter institucional fundat l'11 d'abril 1924 a instància del dictador Miguel Primo de Rivera, que va arribar al poder mitjançant un cop d’Estat el 1923, amb la intenció de constituir un gran partit catòlic que donés suport al seu règim dictatorial. Els seus seguidors s'anomenaven upetistes. Convertit en realitat en Partit únic, estava integrat per tots aquells que pretenien una fidel adhesió a la dictadura: oligarques, membres destacats de l'Església catòlica, gent de dretes i empresaris. Sota la divisa "Pàtria, religió, monarquia", la Unió Patriótica va pretendre atreure's als espanyols, allunyant-los dels antics partits polítics, que considerava corruptes, per a afirmar així la continuïtat de la Dictadura, proporcionant a aquesta suport popular en manifestacions i actes d'adhesió. Fins i tot en 1929 es va disposar que es dediqués a tasques d'informació i denúncia d'aquells que conspiressin contra el Règim o el difamessin. Sense un ideari precís, a Catalunya no va arribar a ser mai un veritable partit de masses, però sí va aconseguir reunir força elements dretans i oportunistes. Després de la caiguda del Dictador, el 1930, la Unión Patriótica va desaparèixer. A l'Hospitalet la seva seu va estar situada a un edifici situat al c/ Baró de Maldà, núm. 11, cantonada amb el c/ Barcelona, on també estava instal·lada la redacció del diari La Voz de Hospitalet. Sota el seu mandat, el 1925, l'Hospitalet va rebre del rei Alfons XIII el títol de Ciutat per compensar la gran agregació de terrenys de la Marina en favor de Barcelona el 1920 per a la construcció d'un port franc, que mai es va fer realitat, i les importants expropiacions a propietaris agrícoles de la ciutat per tal de poder portar a terme l'urbanització de la Gran Via, llavors carrer de Cortes, al seu pas per l'Hospitalet. El 1926 l'alcalde Tomás Giménez, que va quedar sobtadament vidu aquell mateix any de la seva dona Glòria Guil Moll, va organitzar un acte d'homenatge al general Miguel Primo de Rivera a l'Hospitalet, fent col·locar una placa a la façana de l'Ajuntament en la que es deixava constància del seu nomenament com a fill predilecte del municipi. Giménez va ser empresari del sector de la construcció, propietari d'una serradora de marbre a l'Hospitalet situada a la vora del Canal de la Infanta, al costat del salt de la sèquia del Molí, salt d'aigua que utilitzava com a força motriu, de igual manera que era utilitzada també pel molí fariner de la Fabregada, que va donar nom a la sèquia. Aquesta serradora de marbre estava situada en el carrer que llavors era conegut com a Camí de Sant Joan o del Cementiri, després anomenat carrer Alpes i posteriorment avinguda de Josep Tarradellas, en la seva confluència amb el Camí del Molí, avui Avinguda d'Isabel La Catòlica. L'empresa va ser fundada per Nemesio Singla a finals del segle XIX i, el 1914, va passar a mans de Tomàs Giménez, que havia estat antic treballador de la casa. Un dels encerts del seu llarg mandat va ser el fet d'haver disposat l'empedrat de molts carrers més transitats de la ciutat i, sobretot, la molt bona relació de confiança que va establir amb l'arquitecte municipal, en Ramon Puig i Gairalt, a qui va encarregar un Pla d'Eixample de la Ciutat que va marcar, en part, l'urbanització futura de la ciutat, sobretot dels barris de Pubilla Casas, gran finca rústica que començava llavors a ser percel·lada pels seus propietaris, la família Molins, i La Florida, ambdós barris pensats per Puig i Gairalt inicialment com a ciutat-jardí. Una avinguda a l'Hospitalet, al barri de Pubilla Casas, porta el seu nom i va ser inaugurada per ell mateix essent encara alcalde de la ciutat. En una visita amb los Exploradores de Hospitalet a Monòver, el seu poble natal, l'any 1928, es va col·locar una placa de marbre amb aquesta inscripció: "Nacio en esta casa el iltre. Tomás Giménez Bernabé, actual alcalde de la ciudad de Hospitalet, Jefe Superior Honorario de la Administración General y organizador de los Exploradores de España en su visita a esta población, y en recuerdo de la visita a esta, su villa natal le dedica esta placa en honorable gratitud y reconocimiento. Monovar , 17 de agosto de 1928". Va ser president també de la Penya Alacantina de Barcelona. El 1948 va presentar-se pel terç familiar per ser novament regidor de l'ajuntament de l'Hospitalet, però no va ser escollit. Posteriorment va tornar a Alacant, a Dènia, on va morir. Aquesta fotografia va ser realitzada al seu despatx d'alcalde amb motiu d'incloure-la, com a homenatge a la seva persona i a la seva tasca, com a primera pàgina a l'edició de la memòria de l'Ajuntament de l'Hospitalet de l'exercici 1925-1926, realitzada pel Secretari de la corporació, en Joan Coca Alujas. Joan Coca Alujas, Llicenciat en dret, va ser Secretari de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat des del 1926. Va romandre com a tal durant tota la Guerra Civil. Després de la guerra va ser detingut i va ser sotmès a consell de guerra el 1941. Condemnat a 15 anys de reclusió, va se empresonat fins el 1942, quan li va ser concedida la llibertat condicional. Va exercir com a procurador a la ciutat fins a la seva mort, el 1968.

Placa commemorativa de l'homenatge de l'Ajuntament de l'Hospitalet a Miguel Primo de Rivera

Placa commemorativa del nomenant de fill adoptiu de Miguel Primo de Rivera. Es veu el bust del general Primo de Rivera i un text que posa: "Al Excmo Sr. Miguel Primo de Rivera como homenaje que la ciudad de Hospitalet dedica al ilustre general en conmemoración a su nombramiento de hijo adoptivo de la misma. Acuerdo tomado en sesión del 20 enero 1926 presidida por el alcalde Tomás Giménez". En realitat, però, al text que consta al llibre d'actes del Ple de 20 de gener de 1926 només s'aprova fer un homenatge a Primo de Rivera, però no s'esmenta res sobre el nomenament com a fill adoptiu. Aquesta placa, que va ser col·locada a la façana de l'Ajuntament i descoberta pel mateix Primo de Rivera el 17 d'octubre de 1926 i va ser retirada, un cop caiguda la dictadura, i ja sense Tomás Giménez a l'alcaldia, durant el primer semestre de 1930, essent alcalde Just Oliveras i Prats, de la Lliga Regionalista.

Benedicció dels gegants romans de l'Hospitalet

Foto de grup amb personalitats i autoritats polítiques i militars, dempeus els homes i davant assegudes les dones, en semi cercle, en el jardí de Can Bori, finca adquirida feia poc per l'Ajuntament, per veure l'acte de benedicció de la parella de gegants romans comprats per l'Ajuntament de l'Hospitalet durant el període de l'alcaldia de Tomás Giménez, situat al centre de la fotografia, amb faixa d'alcalde i ulleres, al costat del Capità General de Catalunya, Emilio Barrera. De les tres dones assegudes al centre de la fotografia amb vestit fosc, la que porta el barret amb la flor blanca és Gloria Guill Moll, esposa de Tomàs Giménez. A la dreta de la fotografia, amb bigotet i ulleres de nas, el secretari municipal Joan Coca Alujas. Aquests gegants foren construïts a Olot, pel taller Vídua de Sabel Barnadas, l'any 1928 i se'ls va posar el nom de Jaume I i la seva esposa. El vestuari del gegant va ser confeccionat a l'Hospitalet pel taller de la modista Marieta Sanabra i el de la geganta pel cosidor del taller de Maria Manyà. La torre residencial Can Bori apareix a aquesta fotografia abans de la remodelació per adaptar-la com a escola. Es veu la façana principal, amb tots els seus ornaments originals, que foren eliminats en la reforma posterior, i els jardins de l'entrada. Aquest casalot es va construir al 1870 com a torre residencial per Francesc Bori i Comas, propietari de la foneria Altos Hornos de Cataluña, coneguda com La Farga de l'Hospitalet. L'extensa finca estava situada a la cruïlla entre el carrer de Sant Joan i Digoine i la Riera del Canyet, fins a les vies del ferrocarril. Els seus jardins travessaven el Canal de la Infanta, que creuaven mitjançant diversos pontets. La finca tenia un hort i també una parcel·la dedicada al cultiu d’arbres fruiters. Passats alguns anys, dificultats econòmiques obligaren a la família Bori a desprendre's de la finca que fou adquirida, l'any 1911, per Agustí Comadran, qui passà a ocupar-la conjuntament amb la seva família. L'any 1927, en morir el nou propietari, els seus hereus la posaren en venda i fou aleshores quan l'Ajuntament de l'Hospitalet l'adquirí pagant-ne 85.000 pessetes.

Tomás Giménez Bernabé

Retrat de Tomás Giménez Bernabé, (Monòver, 1877-Dènia1968) que va ser alcalde de l'Hospitalet de 1923 a 1930, vestit amb el vistós uniforme diplomàtic que feia servir pels actes solemnes i amb les diverses condecoracions rebudes, una d'elles a la guerra de Cuba. La Unión Patriótica va ser un partit polític de caràcter institucional fundat l'11 d'abril 1924 a instància del dictador Miguel Primo de Rivera, que va arribar al poder mitjançant un cop d’Estat el 1923, amb la intenció de constituir un gran partit catòlic que donés suport al seu règim dictatorial. Els seus seguidors s'anomenaven upetistes. Convertit en realitat en Partit únic, estava integrat per tots aquells que pretenien una fidel adhesió a la dictadura: oligarques, membres destacats de l'Església catòlica, gent de dretes i empresaris. Sota la divisa "Pàtria, religió, monarquia", la Unió Patriótica va pretendre atreure's als espanyols, allunyant-los dels antics partits polítics, que considerava corruptes, per a afirmar així la continuïtat de la Dictadura, proporcionant a aquesta suport popular en manifestacions i actes d'adhesió. Fins i tot en 1929 es va disposar que es dediqués a tasques d'informació i denúncia d'aquells que conspiressin contra el Règim o el difamessin. Sense un ideari precís, a Catalunya no va arribar a ser mai un veritable partit de masses, però sí va aconseguir reunir força elements dretans i oportunistes. Després de la caiguda del Dictador, el 1930, la Unión Patriótica va desaparèixer. A l'Hospitalet la seva seu va estar situada a un edifici situat al c/ Baró de Maldà, núm. 11, cantonada amb el c/ Barcelona, on també estava instal·lada la redacció del diari La Voz de Hospitalet. Sota el seu mandat, el 1925, l'Hospitalet va rebre del rei Alfons XIII el títol de Ciutat per compensar la gran agregació de terrenys de la Marina en favor de Barcelona el 1920 per a la construcció d'un port franc, que mai es va fer realitat, i les importants expropiacions a propietaris agrícoles de la ciutat per tal de poder portar a terme l'urbanització de la Gran Via, llavors carrer de Cortes, al seu pas per l'Hospitalet. El 1926 l'alcalde Tomás Giménez, que va quedar sobtadament vidu aquell mateix any de la seva dona Glòria Guil Moll, va organitzar un acte d'homenatge al general Miguel Primo de Rivera a l'Hospitalet, fent col·locar una placa a la façana de l'Ajuntament en la que es deixava constància del seu nomenament com a fill predilecte del municipi. Giménez va ser empresari del sector de la construcció, propietari d'una serradora de marbre a l'Hospitalet situada a la vora del Canal de la Infanta, al costat del salt de la sèquia del Molí, salt d'aigua que utilitzava com a força motriu, de igual manera que era utilitzada també pel molí fariner de la Fabregada, que va donar nom a la sèquia. Aquesta serradora de marbre estava situada en el carrer que llavors era conegut com a Camí de Sant Joan o del Cementiri, després anomenat carrer Alpes i posteriorment avinguda de Josep Tarradellas, en la seva confluència amb el Camí del Molí, avui Avinguda d'Isabel La Catòlica. L'empresa va ser fundada per Nemesio Singla a finals del segle XIX i, el 1914, va passar a mans de Tomàs Giménez, que havia estat antic treballador de la casa. Un dels encerts del seu llarg mandat va ser el fet d'haver disposat l'empedrat de molts carrers més transitats de la ciutat i, sobretot, la molt bona relació de confiança que va establir amb l'arquitecte municipal, en Ramon Puig i Gairalt, a qui va encarregar un Pla d'Eixample de la Ciutat que va marcar, en part, l'urbanització futura de la ciutat, sobretot dels barris de Pubilla Casas, gran finca rústica que començava llavors a ser percel·lada pels seus propietaris, la família Molins, i La Florida, ambdós barris pensats per Puig i Gairalt inicialment com a ciutat-jardí. Una avinguda a l'Hospitalet, al barri de Pubilla Casas, porta el seu nom i va ser inaugurada per ell mateix essent encara alcalde de la ciutat. En una visita amb los Exploradores de Hospitalet a Monòver, el seu poble natal, l'any 1928, es va col·locar una placa de marbre amb aquesta inscripció: "Nacio en esta casa el iltre. Tomás Giménez Bernabé, actual alcalde de la ciudad de Hospitalet, Jefe Superior Honorario de la Administración General y organizador de los Exploradores de España en su visita a esta población, y en recuerdo de la visita a esta, su villa natal le dedica esta placa en honorable gratitud y reconocimiento. Monovar , 17 de agosto de 1928". Va ser president també de la Penya Alacantina de Barcelona. El 1948 va presentar-se pel terç familiar per ser novament regidor de l'ajuntament de l'Hospitalet, però no va ser escollit. Posteriorment va tornar a Alacant, a Dènia, on va morir.

Acte de la corporació municipal durant el període de l'alcaldia de Tomás Giménez

Autoritats, mossèn i altres a la sortida de l'ermita de Santa Eulàlia de Provençana. Al mig, Tomàs Giménez Bernabé i la seva esposa Glòria Guill Moll, amb el ram de flors. S'aprecien membres dels Exploradores de España, organitxzació juvenil de la Unión Patriótica, amb barret canadenc, i el cap del Somatén de l'Hospitalet, Josep parera, calb i amb bigoti, a la dreta. L'ermita està catalogada en el PEPPA amb el núm. 93

Correus i Telègrafs. S.M. la Reina Victoria i les Infantes en la inauguració de l'edifici

Inauguració, el 23d'octubre de 1927, de l'edifici de Correus i Telègrafs, projectat pel l'arquitecte municipal de l'Ajuntament de l'Hospitalet Ramon Puig i Gairalt. Està catalogat en el PEPPA amb la fitxa núm. 77. L'edifici va ser inaugurat per S.M. la Reina Victòria Eugenia, que va venir a l'Hospitalet acompanyada per les Infantes Beatriz i Cristina. Davant la tribuna, set dones amb mantellina. Les tres primeres, comptant des de l'esquerra, son les filles de l'alcalde Tomàs Giménez i la seva esposa, Gloria Guill Moll, aquesta al centre de la fotografia, que té al seu costat el Capità General de Catalunya, Emilio Barrera. A la dreta de la fotografia hi ha les germanes Isern Rabascall, filles de Maria Rabascall i Aguiló i del Dr. Jaume Isern Hombravella, que era llavors, i des de 1899, metge titular, inspector de sanitat i degà del cos mèdic municipal de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat, que van viure en un xalet, on el Dr. Isern tenia també la seva consulta privada, situat a la mateixa Plaça del Repartidor, davant de l'edifici de Correus, projectat també, el 1930, pel l'arquitecte municipal de l'Ajuntament de l'Hospitalet Ramon Puig i Gairalt. Està catalogat en el PEPPA amb el núm. 78. Actualment aquest xalet és, des de després de la guerra civil, la comissaria de la Policia Nacional a l'Hospitalet. Montserrat Isern, la tercera comptant des de la dreta de la fotografia, va ser la primera dona que va obrir a Barcelona una galeria d'Art, la famosa galeria Skyra, inaugurada el 1931 al carrer Diputació i traslladada després de la guerra civil als baixos de la Casa Batlló del Passeig de Gràcia, que de seguida va destacar en la difusió de l'art d'avantguarda, i va acollir artistes com Pablo Picasso, Josep Llorens i Artigas o Manolo Hugué, entre molts d'altres. Josep Guinovart va fer en aquesta galeria la seva primera exposició de pintura el 1952. La galeria Skyra es va convertir en un punt de referència obligat per entendre una gran part de l'art català del segle XX. Va tancar el 1986, any de la mort de Montserrat Isern, que va néixer el 1900 a l'Hospitalet.

Record de la visita de la Reina Victòria Eugènia i les Infantes a l'Hospitalet enviat per l'alcalde Tomàs Giménez a les senyoretes Isern

Fotografia regalada el 30 d'octubre de 1927 per l'alcalde Tomàs Giménez Bernabé a Maria Rabascall i Aguiló, dona del Dr. Jaume Isern Hombravella, metge titular de l'Hospitalet des de finals de segle XIX, com a record de la inauguració, el 23 d'octubre de 1927, a càrrec de S.M. la Reina Victòria Eugenia, que va venir a l'Hospitalet acompanyada per les Infantes Beatriz i Cristina, de l'edifici de Correus i Telègrafs, projectat pel l'arquitecte municipal de l'Ajuntament de l'Hospitalet Ramon Puig i Gairalt. Està catalogat en el PEPPA amb la fitxa núm. 77. Davant la tribuna, set dones amb mantellina. Les tres primeres, comptant des de l'esquerra, son les filles de l'alcalde Tomàs Giménez i la seva esposa, Gloria Guill Moll, aquesta al centre de la fotografia, que té al seu costat el Capità General de Catalunya, Emilio Barrera. A la dreta de la fotografia hi ha les germanes Isern Rabascall, Montserrat, Núria i Fanny/Francesca, filles de Maria Rabascall i Aguiló i del Dr. Jaume Isern Hombravella, que era llavors, i des de 1899, metge titular, inspector de sanitat i degà del cos mèdic municipal de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. El Dr. Isern va encarregar el 1930 a l'arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt la construcció d'una casa d'estil racionalista per situar el seu habitatge i el seu consultori mèdic privat, coneguda com a Xalet Isern, (fitxa núm 78 del PEPPA de l'Hospitalet) a la Plaça del Repartidor, just davant de l'edifici de correus inaugurat per la reina aquell dia. El Dr. Isern tingué també d'aquestes tres filles, dos fills metges Josep, nascut també a l'Hospitalet, com les seves germanes, i Jaume Isern Rabascall, metge catalanista exiliat a Caracas per la Guerra Civil Espanyola, Montserrat Isern, la tercera comptant des de la dreta de la fotografia, va ser la primera dona que va obrir, juntament amb la seva germana Núria, a Barcelona una galeria d'Art, la famosa galeria Skyra, inaugurada el 1931 al carrer Diputació i traslladada després de la guerra civil als baixos de la Casa Batlló del Passeig de Gràcia, que de seguida va destacar en la difusió de l'art d'avantguarda, i va acollir artistes com Pablo Picasso, Josep Llorens i Artigas o Manolo Hugué, entre molts d'altres. Josep Guinovart va fer en aquesta galeria la seva primera exposició de pintura el 1952. La galeria Skyra es va convertir en un punt de referència obligat per entendre una gran part de l'art català del segle XX. Va tancar el 1986, any de la mort de Montserrat Isern, que va néixer el 1900 a l'Hospitalet. Després de la guerra al xalet Isern s'hi va instal·lar la comissaria de la Policia Nacional de l'Hospitalet que va aixecar el 1950 un segon pis. Aquest edifici és molt conegut pels hospitalencs perquè durant molts anys es feia cua des de bon matí per tramitar la renovació del DNI.

Manifestacio de veïns de Can Serra demanant el tancament de La Cardoner

La Cardoner va ser una gran indústria química, que va ser ubicada en el seu moment en un lloc amb molt poca població, on avui hi ha el parc de Les Planes. Treballava amb àcid clorhídric i generava unes emanacions fètides, d'una intensa fortor a ous podrits, que generaven grans molèsties al veïns de Can Serra, que van anant ocupant els blocs de nova construcció del nou barri, motiu pel qual aquests es van organitzat i van generar diferents i successius actes de protesta i manifestacions demanant el seu tancament, com la de la fotografia, en la que es veu als veïns manifestant-se al carrer Barcelona després d'haver baixat per la Rambla Just Oliveras, de camí a la Plaça de l'Ajuntament. La Cardoner va tancar a inicis dels anys vuitanta del s. XX i el 1986 es va inaugurar el Parc de Les Planes.

Acte de col·locació de la primera pedra del Mercat de Collblanc durant el període de l'alcaldia de Tomás Giménez.

L'alcalde Tomàs Giménez acompanyat d'altres autoritats militars i religioses, passejant pels carrers del barri de Collblanc dirigint-se a l'acte de col·locació de la primera pedra del Mercat de Collblanc. S'observen diversos autobusos de la línia Sants- l'Hospitalet estacionats a la parada del carrer Progrés, al costat d'on es construiria aviat el mercat, amb diversa propaganda a la part alta dels mateixos anunciant productes (Xampany Francolí, Mantequilla La Lechera, Nestle,..) El mercat es va inaugurar el 14 de maig de 1932 i el projecte va ser realitzat per l'arquitecte municipal Ramon Puig Gairalt. L'edifici està catalogat en el PEPPA amb el núm. 15.

Ajuntament

Regidors i funcionaris de l'Ajuntament de l'Hospitalet membres de la Comissió Permanent, presidida per l'Alcalde José Matias de España Muntadas. El quart assegut a l'esquerra és Vicenç Capdevila i Cardona, regidor de Cultura i el segon assegut a la dreta de la fotografia és el farmacèutic Enric Sanfeliu i Soto

Correus i Telègrafs. S.M. la Reina Victoria i les Infantes en la inauguració de l'edifici

Inauguració de l'edifici de Correus i Telègrafs el 23 d'octubre de 1927 A mà dreta, entarimat amb tendal per a les autoritats. A primera línia es veu l'alcalde de l'Hospitalet, Tomás Giménez, amb la vara i faixa d'alcalde i barret de copa i un acompanyant. Edifici dissenyat per l'arquitecte de l'ajuntament de l'Hospitalet, Ramon Puig Gairalt. Està catalogat en el PEPPA amb el núm. 77.

Francesc Llobet i Bonastre

Nascut el 1910 a Sant Esteve Sesrovires i domiciliat al carrer Bailén de Barcelona, va ingressar a l'Ajuntament de l'Hospitalet el 1942. Va ser secretari personal de l'alcalde Ramon Solanich i Riera des de 1956 fins el 1962 i, posteriorment, de l'alcalde José Matias de España Muntadas fins el 1965, quan va ser nomenat Cap de Protocol de l'Ajuntament de l'Hospitalet, càrrec que va ocupar fins a la seva jubilació el 1980.

Joan Albors Blanch

Joan Albors Blanch (1893-1965) empresari del sector de la fusta de l'Hospitalet, propietari de l'empresa Chapas y Tableros Albors ubicada al barri de Sant Josep, va ser Primer Tinent d'Alcalde de l'Ajuntament de l'Hospitalet en l'època de l'alcalde Ramon Solanich i Riera (1956-1962).

Joan Albors Blanch

Joan Albors Blanch (1893-1965) empresari del sector de la fusta de l'Hospitalet, propietari de l'empresa Chapas y Tableros Albors ubicada al barri de Sant Josep, va ser Primer Tinent d'Alcalde de l'Ajuntament de l'Hospitalet en l'època de l'alcalde Ramon Solanich i Riera (1956-1962).