Obres del col·lector de la Riera de l'escorxador o de la Vall del Poble.

Obres del col·lector de la Riera de l'escorxador o de la Vall del Poble al seu pas per prop de Can Femades, que s'observa a la fotografia, ja en terme municipal de Cornellà. La riera encara passava descoberta al costat del nou col·lector, com s'observa a la fotografia. S'observen també al fons, a la dreta, dues banderes situades a les dues torres d'entrada de la que va ser la primera seu de la Caserna de la Remunta, un edifici amb tres façanes situat entre la Riera de l'escorxador, el carrer Barcelona, on estava l'entrada principal i les dues torres, que rendien a un pati interior, i el carrer Major, on hi havia també una petita porta de servei que hi donava accés al mateix. En aquesta època, finals dels anys cinquanta, encara era propietat de l'exèrcit.

Inauguració del nou emplaçament de La Talaia el 1972

8 de novembre de 1972. Dia de la Província amb la inauguració del nou emplaçament de la Talaia, al carrer xipreret cantonada amb el carrer Barcelona, que va ser traslladada pedra a pedra des de la casa de Can Vila o Mas Modolell de la Torre o Can Bruguera, que es trobava a l'actual carrer Talaia, núm. 9, cantonada amb el carrer Frederic Prats. El Mas Modolell de la Torre (també conegut com a Mas Burguera o Can Vila) masia que va arribar a disposar de 6,86 hectàrees de terreny pel conreu, des del carrer Major fins al Torrent d’en Canyet, destacava tant pel seu volum, que deixava constància de la seva importància, com per tenir adossada una torre de vigilància o de guaita que permetia la visió del delta del Llobregat fins al mar, per protegir els habitants de la casa i de l’entorn de les ràtzies dels pirates sarraïns. Aquesta talaia quadrada va ser construïda amb blocs de pedra calcària en 1587, com consta gravat a la llinda de la porta d'accés. Fa 5 metres d'ample per banda i uns 14 m d'alt, el que donaven els seus 4 pisos de planta quadrada i les golfes amb arcades obertes a quatre vents Aquesta masia i la torre adossada estaven ubicades al lloc que avui és el c/ Talaia, núm. 9, carrer anomenat així en honor a aquesta torre. La seva cronologia original correspon perfectament al moment de creixement de l'antic nucli de l'Hospitalet, que va conèixer l'edificació d'importants cases pairals que han perviscut fins avui dia: Can Sumarro, Casa Espanya, o el Casal de l'Harmonia, situat al costat del nou emplaçament de la Talaia. El creixement urbanístic descontrolat provocat per l'especulació motivada per la massiva arribada de nouvinguts a la ciutat durant els anys seixanta i setanta del s. XX, en ple franquisme, van alterar profundament la fesomia de l’Hospitalet com a poble agrícola i van provocar que aquest mas quedés finalment engolit per la trama urbana i fos finalment abandonat, venut i enderrocat el 1972. La torre que acompanyava la casa, en tant que era un element defensiu històric, havia estat protegida per la Llei de Castells que el mateix Franco havia signat el 22 d'abril de 1949 i no podia ser demolida. Es va decidir llavors el seu trasllat. La Diputació Provincial de Barcelona, va encarregar el 1972 les obres a Eduard Muntada i Lluch l'equip de el qual va procedir a numerar les pedres que formaven la Talaia i a traslladar-la a un solar que hi havia a la cantonada entre els carrers Xipreret i Barcelona, a uns 300 metres de la ubicació original, on avui hi ha la Plaça Josep Bordonau, al costat de l'edifici l'Harmonia. En el lapse de temps entre el desmuntatge i el muntatge de nou de la Talaia, es va descobrir que les arcades gòtiques i les columnes que les sustentaven, que conformaven el pis superior de la torre, com s'observa a la fotografia, havien desaparegut. Mai no es va saber qui se les havia endut i, de fet, la inauguració del trasllat es va realitzar el 8 de novembre de 1972 amb totes les autoritats presents però sense les golfes de La Talaia acabades, com s'observa a la fotografia, a l’espera d’unes noves arcades de mig punt molt diferents a les originals, que van ser instal•lades posteriorment. Son les que llueixen avui. L'edifici La Talaia forma part avui de les dependències del Museu de l'Hospitalet. Està catalogada al Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic (PEPPA FITXA NÚM. 100/01) Al costat, l'edifici l'Harmonia, encara seu llavors del Frente de Juventudes de Falange, com s'observa pintat a a la façana

Exposició de projectes municipals

Exposició de projectes municipals a l'Ajuntament de l'Hospitalet. Hi ha una taula amb una maqueta, probablement del nou camp d'esports per a la ciutat. A darrera, hi ha uns plafons a les parets amb altres millores en equipaments de la ciutat: obres públiques, obres municipals, escoles nacionals, etc.

Exposició de projectes municipals

Exposició de projectes municipals a l'Ajuntament de l'Hospitalet. Sota un bust de Franco, hi ha una taula amb els trofeus aconseguits pels clubs esportius de la ciutat (C.F. Santa Eulàlia, U.D. Hospitalet, C.B. Hospitalet, C.B. San Fernando, C.F. Hércules).

Exposició de projectes municipals. Conferència de Santiago Garcia

Conferència de Santiago Garcia amb motiu de l'exposició de projectes municipals a l'Ajuntament de l'Hospitalet. A la taula presidencial hi ha el conferenciant, l'alcalde Ramon Solanich i Riera i altre personal de l'Ajuntament. Darrera d'ells hi ha uns plafons amb dibuixos i estadístiques de les millores en equipaments de la ciutat.

Exposició de projectes municipals. Conferència de Santiago Garcia

Conferència de Santiago Garcia amb motiu de l'exposició de projectes municipals a l'Ajuntament de l'Hospitalet. A la taula presidencial hi ha el conferenciant, l'alcalde Ramon Solanich i Riera i altre personal de l'Ajuntament. Darrera d'ells hi ha uns plafons amb dibuixos i estadístiques de les millores en equipaments de la ciutat.

Visita de l'escola Gallart-Mones

L'alcalde de l'Hospitalet, Ramon Solanich, rep la visita de representants de l'escola a l'exposició de Projectes Municipals ubicada a les dependències de l'Ajuntament.

Exposició de projectes municipals

Exposició de projectes municipals a l'Ajuntament de l'Hospitalet. Hi ha uns plafons a les parets amb fotografies de les millores en equipaments de la ciutat: obres públiques, obres municipals, etc.

Visita de l'escola Gallart-Mones

L'alcalde de l'Hospitalet, Ramon Solanich, rep la visita de representants de l'escola a l'exposició de Projectes Municipals ubicada a les dependències de l'Ajuntament.

Visita de l'escola Gallart-Mones

L'alcalde de l'Hospitalet, Ramon Solanich, rep la visita de representants de l'escola a l'exposició de Projectes Municipals ubicada a les dependències de l'Ajuntament.

Visita de l'escola Gallart-Mones

L'alcalde de l'Hospitalet, Ramon Solanich, rep la visita de representants de l'escola a l'exposició de Projectes Municipals ubicada a les dependències de l'Ajuntament.

Visita de l'escola Gallart-Mones

L'alcalde de l'Hospitalet, Ramon Solanich, rep la visita de representants de l'escola a l'exposició de Projectes Municipals ubicada a les dependències de l'Ajuntament.

Visita de l'escola Gallart-Mones

L'alcalde de l'Hospitalet, Ramon Solanich, rep la visita de representants de l'escola a l'exposició de Projectes Municipals ubicada a les dependències de l'Ajuntament.

Visita de l'escola Gallart-Mones

L'alcalde de l'Hospitalet, Ramon Solanich, rep la visita de representants de l'escola a l'exposició de Projectes Municipals ubicada a les dependències de l'Ajuntament.

Visita de l'escola Gallart-Mones

L'alcalde de l'Hospitalet, Ramon Solanich, rep la visita de representants de l'escola a l'exposició de Projectes Municipals ubicada a les dependències de l'Ajuntament.

Visita de l'escola Gallart-Mones

L'alcalde de l'Hospitalet, Ramon Solanich, rep la visita de representants de l'escola a l'exposició de Projectes Municipals ubicada a les dependències de l'Ajuntament.

Visita de l'escola Gallart-Mones

L'alcalde de l'Hospitalet, Ramon Solanich, rep la visita de representants de l'escola a l'exposició de Projectes Municipals ubicada a les dependències de l'Ajuntament.

Visita de l'escola Gallart-Mones

L'alcalde de l'Hospitalet, Ramon Solanich, rep la visita de representants de l'escola a l'exposició de Projectes Municipals ubicada a les dependències de l'Ajuntament.

Hospital de Bellvitge, maquetes

Maqueta de la "Ciudad Sanitaria de la Seguridad Social Principes de España" exposada a l'edifici de l'Instituto Nacionl de Previsión del c/ Balmes cantonada Gran Via, llavors anomenada Avgda. José Antonio, el 1970. La construcció de l'Hospital de Bellvitge va ser encarregada per l'Instituto Nacional de Previsión a l'empresa Dragados y Construcciones i les obres es van iniciar l'any 1970. L'edifici es va concebre amb uns criteris arquitectònics similars als de l'Hospital Infantil Vall d'Hebron i l'Hospital Universitario La Paz de Madrid. Inicialment va rebre el nom d'Hospital Príncipes de España en honor dels aleshores prínceps Joan Carles de Borbó i Sofia de Grècia. Es va inaugurar el 8 de novembre de 1972, amb l'assistència dels prínceps Joan Carles i Sofia i del ministre de Treball i Seguretat Social, Licinio de la Fuente. El primer director de l'hospital va ser el Dr. Fernando Bartolomé, que va supervisar la seva construcció. Fins 1972 la Seguretat Social només tenia a Catalunya un gran hospital de referència, l'actual Hospital Universitari Vall d'Hebron, llavors anomenat Residència Francisco Franco, i tres hospitals més a Girona, Lleida i Tarragona. La cobertura assistencial en aquell moment era molt deficitària, amb el fort creixement de la població com a resultat de la immigració dels anys seixanta, especialment a Barcelona i el seu cinturó industrial. La construcció d'un nou hospital a l'àrea metropolitana era, doncs, una necessitat per poder atendre tota aquesta població. L’Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, que era un dels municipis que més població nova havia rebut va facilitar el camí per construir un centre sanitari dins el seu terme municipal. Els terrenys en els quals es va decidir edificar l'hospital eren una excel·lent terra de conreu, com tantes del Delta de Llobregat. Els terrenys es van comprar als propietaris, molts dels quals no els explotaven directament, sinó que tenien arrendataris que van ser indemnitzats.Després d'algunes negociacions i insinuar la possibilitat d'una expropiació, els terrenys es van comprar a 18 pessetes el pam quadrat. En total, 78 milions de pessetes de l'any 1969. Va treballar en les obres una plantilla de 700 persones, de les quals 500 eren obrers i 200 tècnics. La jornada de treball dels obrers era de més de 10 hores diàries, pagades a 40 pessetes l'hora, en unes condicions de treball difícils que van provocar alguns accidents importants. Les pressions perquè es finalitzés l'Hospital el més aviat possible van comportar un enduriment de les condicions de treball, fet que va motivar demandes de millores laborals dels treballadors que van acabar en vagues i que van tenir com a resposta la intervenció de la policia i els primers acomiadaments. Les pressions del'Administració a la constructora perquè l'obra no es detingués van acabar en una negociacions en què els treballadors van obtenir una millora salarial, la possibilitat de tenir una representació sindical per tractar els acomiadaments indiscriminats, un plus per treballar en alçada, i la construcció de banys, dutxes i un menjador semisubvencionat. No es va aconseguir, però, el dret a fer vacances ni el pagament dels dies de vaga. Al setembre de 1971, una riuada de 1,30m. d'alçada va inundar la planta baixa i la va deixar completament coberta de fang. L'obra va haver de ser paralitzada, amb el consegüent retard en els terminis de finalització. Una de les tasques més laborioses abans d'obrir l'Hospital va ser aconseguir el personal d'infermeria necessari, ja que el mercat laboral d'aquell moment era deficitari respecte d'aquest perfil de professional i també perquè es feia difícil trobar qui volgués anar a treballar a Bellvitge, una zona llavors encara amb molt poques comunicacions. L’Hospital va significar una gran projecció pel barri de Bellvitge i va suposar una certa acceleració en la seva urbanització, que tot i això no va ser assolida plenament fins l’arribada dels ajuntaments democràtics. Està considerat com a un dels millors hospitals de Catalunya i d'Espanya.

Hospital de Bellvitge, maquetes

Dibuix emmarcat de la "Residencia Sanitaria Principes de España" exposat, juntament amb la maqueta, a l'edifici de l'Instituto Nacionl de Previsión del c/ Balmes cantonada Gran Via, llavors anomenada Avgda. José Antonio, el 1970. La construcció de l'Hospital de Bellvitge va ser encarregada per l'Instituto Nacional de Previsión a l'empresa Dragados y Construcciones i les obres es van iniciar l'any 1970. L'edifici es va concebre amb uns criteris arquitectònics similars als de l'Hospital Infantil Vall d'Hebron i l'Hospital Universitario La Paz de Madrid. Inicialment va rebre el nom d'Hospital Príncipes de España en honor dels aleshores prínceps Joan Carles de Borbó i Sofia de Grècia. Es va inaugurar el 8 de novembre de 1972, amb l'assistència dels prínceps Joan Carles i Sofia i del ministre de Treball i Seguretat Social, Licinio de la Fuente. El primer director de l'hospital va ser el Dr. Fernando Bartolomé, que va supervisar la seva construcció. Fins 1972 la Seguretat Social només tenia a Catalunya un gran hospital de referència, l'actual Hospital Universitari Vall d'Hebron, llavors anomenat Residència Francisco Franco, i tres hospitals més a Girona, Lleida i Tarragona. La cobertura assistencial en aquell moment era molt deficitària, amb el fort creixement de la població com a resultat de la immigració dels anys seixanta, especialment a Barcelona i el seu cinturó industrial. La construcció d'un nou hospital a l'àrea metropolitana era, doncs, una necessitat per poder atendre tota aquesta població. L’Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, que era un dels municipis que més població nova havia rebut va facilitar el camí per construir un centre sanitari dins el seu terme municipal. Els terrenys en els quals es va decidir edificar l'hospital eren una excel·lent terra de conreu, com tantes del Delta de Llobregat. Els terrenys es van comprar als propietaris, molts dels quals no els explotaven directament, sinó que tenien arrendataris que van ser indemnitzats.Després d'algunes negociacions i insinuar la possibilitat d'una expropiació, els terrenys es van comprar a 18 pessetes el pam quadrat. En total, 78 milions de pessetes de l'any 1969.Va treballar en les obres una plantilla de 700 persones, de les quals 500 eren obrers i 200 tècnics. La jornada de treball dels obrers era de més de 10 hores diàries, pagades a 40 pessetes l'hora, en unes condicions de treball difícils que van provocar alguns accidents importants. Les pressions perquè es finalitzés l'Hospital el més aviat possible van comportar un enduriment de les condicions de treball, fet que va motivar demandes de millores laborals dels treballadors que van acabar en vagues i que van tenir com a resposta la intervenció de la policia i els primers acomiadaments. Les pressions del'Administració a la constructora perquè l'obra no es detingués van acabar en una negociacions en què els treballadors van obtenir una millora salarial, la possibilitat de tenir una representació sindical per tractar els acomiadaments indiscriminats, un plus per treballar en alçada, i la construcció de banys, dutxes i un menjador semisubvencionat. No es va aconseguir, però, el dret a fer vacances ni el pagament dels dies de vaga. Al setembre de 1971, una riuada de 1,30m. d'alçada va inundar la planta baixa i la va deixar completament coberta de fang. L'obra va haver de ser paralitzada, amb el consegüent retard en els terminis de finalització. Una de les tasques més laborioses abans d'obrir l'Hospital va ser aconseguir el personal d'infermeria necessari, ja que el mercat laboral d'aquell moment era deficitari respecte d'aquest perfil de professional i també perquè es feia difícil trobar qui volgués anar a treballar a Bellvitge, una zona llavors encara amb molt poques comunicacions. L’Hospital va significar una gran projecció pel barri de Bellvitge i va suposar una certa acceleració en la seva urbanització, que tot i això no va ser assolida plenament fins l’arribada dels ajuntaments democràtics. Està considerat com a un dels millors hospitals de Catalunya i d'Espanya.

"Puente sobre el Río Llobregat. Nº 19 (?)"

Reproducció del dibuix del projecte del pont sobre el Riu Llobregat. Correspon a la col·lecció del pla d'eixample i reforma interior redactat per l'arquitecte municipal Ramon Puig Gairalt, (19/05/1886-13/07/37)

"Plaza del Centro Cívico. Nº 5"

Reproducció del dibuix del projecte de la plaça del Centre Cívic. Correspon a la col·lecció del pla d'eixample i reforma interior redactat per l'arquitecte municipal Ramon Puig Gairalt, (19/05/1886-13/07/37)

"Perspectiva de una parte del proyecto de Ensanche de Hospitalet, premiado por el Municipio"

Reproducció del dibuix d'una part del projecte, en perspectiva, de l'eixample de l'Hospitalet, premiat pel municipi. Correspon a la col·lecció del pla d'eixample i reforma interior redactat per l'arquitecte municipal Ramon Puig Gairalt, (19/05/1886-13/07/37)

Prolongació de la Granvia (carrer "Cortes") al seu pas per l'Hospitalet de Llobregat. Projecte de Ramon Puig i Gairalt d'urbanització i eixample i pont sobre el ferrocarril en la "calle de Cortes."

Reproducció del dibuix del projecte del carrer de les Corts i el pont projectat sobre les vies del ferrocaril. "El grandioso puente proyectado sobre la línea del ferrocarril, en la prolongación de la calle de Cortes, cuyas obras estan a punto de empezarse". Correspon a la col·lecció del pla d'eixample i reforma interior redactat per l'arquitecte municipal Ramon Puig Gairalt, (19/05/1886-13/07/37)

Prolongació de la Granvia ("calle Cortes") al seu pas per l'Hospitalet de Llobregat. Projecte de Ramon Puig i Gairalt d'urbanització i eixample i pont sobre el ferrocarril en la "calle de Cortes. "Calle de Cortes vista desde el paseo. Nº 18"

Reproducció del dibuix del projecte del carrer de les Corts vist des del passeig. Correspon a la col·lecció del pla d'eixample i reforma interior redactat per l'arquitecte municipal Ramon Puig Gairalt, (19/05/1886-13/07/37)