Acte litúrgic a la Casa de Reconciliació oficiant en Jaume Botey, el seu primer rector.

Acte litúrgic a la Casa de Reconciliació de Can Serra oficiant el seu primer rector, Jaume Botey i Vallès. Aquesta parròquia es va inaugurar el 16 de juliol de 1974i l'edifici va ser construït pels mateixos veïns del barri que hi treballaren desinteressadament fora del seu horari laboral. durant els caps de setmana. Se n'encarregà de la parròquia un grup d'escolapis -Miquel Martí, Ramon Marimon, Josep M. Monferrer i Jaume Botey- que conduïen també les classes de religió a l'institut de batxillerat Torras i Bages, a Can Serra, i al COPEM, a Santa Eulàlia -únics centres públics als anys seixanta i setanta a l'Hospitalet. La Casa de Reconciliació es va plantejat com un espai de culte no convencional i estava oberta a rebre també tot tipus d'iniciatives de tipus cultural, comunitar, polítici i/o sindical de caire reivindicatiu, com per exemple, donar acolliment a l'Associació de Veïns i els sindicats quan encara no estaven legalitzats, a funcions teatrals del Grup d'Acció Teatral (GAT) de l'Hospitalet, a les reunions dels primers objectors de consciència de Catalunya que no volien fer el servei militar obligatori o a les classes d'alfabetització i d'ensenyament d'adults. Jaume Botey i Vallès va néixer a Barcelona, l'any 1940 i es va establir a l'Hospitalet el 1968, al barri de Can Serra. Va ser professor de religió a l'institut de batxillerat Torras i Bages de Can Serra (1968-75). Es va doctorar en Filosofia per la Facultat de Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona, on, un cop abandonat el sacerdoci, va ser professor d'Història de la Cultura i de Moviments Socials entre 1975 i 2015. Aquest càrrec el va fer viatjar per Amèrica Llatina en qualitat d'observador en múltiples ocasions. Va ser el primer regidor d'ensenyament de l'Ajuntament de l'Hospitalet amb l'arribada dels ajuntaments democràtics (1979-83), quan fou escollit com a independent dins la llista del PSUC. Posteriorment va ser regidor a l'oposició (1987-95) com a cap de llista de la formació política Iniciativa per Catalunya. Com a escriptor, fou coautor de la primera Bibliografia de l'Hospitalet (1984) i autor del llibre Cinquanta- quatre relats d'immigració (1986) on recull el testimoni de més de 50 famílies d'immigrants. Molt vinculat a la vida cívica i al moviment sociopolític de l'Hospitalet, va ser promotor de les escoles d'adults, de l'esmentada Casa de Reconciliació, de l'Associació de Veïns de Can Serra i del Centre d'Estudis de L'Hospitalet. També fou president de la Casa de Nicaragua i de la Cooperativa L'Olivera. Els darrers anys fou membre de l'equip de Cristianisme i Justícia, membre del Consell Assessor del Centre d'Estudi de Tradicions de Saviesa i president de l'associació "Cristianisme al segle XXI". Va rebre el Premi d'Honor de la ciutat de l'Hospitalet el 1999 i el premi Memorial Joan XXIII el 2017. Va morir a l'Hospitalet el febrer de 2018. El desembre del mateix 2018 es va batejar un nou institut de batxillerat al barri de Santa Eulàlia amb el seu nom. L'arxiu de l'Hospitalet compta amb un extens i valuós llegat de documentació d'ell i de la seva dona, na Mª Pilar Massana i Llorens, que conforment el llega Botey-Massana.

Ban de 3 de juliol de 1939

S'informa de la inauguració de la "Cruz de los Caídos por Dios y por la Patria" que ha estat alçada a la cruïlla entre el Torrent Gornal i la carretera de Barcelona a Santa Creu de Calafell. El mateix dia també es posa la primera pedra de la Casa Quarter de la Guardia Civil, i la primera pedra de l'església parroquial del Centre. Es demana a la població que acudeixi a aquests actes públics. Signat per l'alcalde José W. Marín López

Una parella de nuvis al cotxe

Casament entre la Teresà Viusà Vinyals i el Miquel Vinyals Pijoan. La parella va tenir set fills.

Processó de Corpus Christi.

La Guàrdia Urbana de gala precedeix la comitiva d'autoritats de la processó. Imatge presa al carrer de Tecla Sala.

Antic temple parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida de l'Hospitalet.

Temple parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida, al barri Centre. Es veu la façana principal del temple, amb el seu campanar i rellotge. Davant del temple, es veu un rètol penjant que diu "Automóviles al paso", informant els vianants per tal que en tinguin precaució abans de travessar la via. En primer terme, a l'esquerra, un "automóvil al paso", en efecte, l'autobús de l'empresa Oliveras, procedent de Sant Boi cap a Barcelona. A la dreta una tartana portada per un cavall. Aquest tipus de carruatge, com el de la fotografia, tancat per darrera i dedicat al transport de viatgers era conegut com a Tartana. Per davant era descoberta i per darrera, com s'observa a la fotografia, estava tancada amb porticons. Per a la seva tracció s'emprava un cavall jove o una haca, de pas molt més vigorós que aquests. Les rodes, les dues amb frenos, estaven unides amb una estructura de ferro que sostenia també la caixa mitjançant ballestes, per a la seva suspensió. La vela de la tartana acostumava a estar fixada sobre l'estructura, sense possibilitat de ser plegada. Disposava de dos bancs laterals, enfrontats al costat de cada roda, on es situaven els quatre o sis viatgers que podia acollir, en funció del tamany de la tartana. Disposava d'un graó plegable al darrera per permetre l'accés dels viatgers. En una època on tots els carruatges tenien una funció agrària, disposar d'una tartana pròpia era propi de classes benestants. Normalment eren propietat de carreters que feien amb elles trajectes concertats amb els viatgers. El Ple municipal del 5 d'agost de 1936, a l'inici de la guerra civil, va acordar fer enderrocar la casa parroquial o rectoria, situada ben bé al davant de l'església, a la que antigament havia estat unida mitjançant un pont cobert que va ser enderrocat a mitjans del s. XIX, perquè havia quedat molt malmesa i amenaçava ruïna després d'haver estat incendiada com a reacció revolucionària a l'alçament feixista del 18 de juliol anterior. També van ser incendiades la rectoria i l'ermita de provençana i l'ermita de Bellvitge. L'església de Santa Eulàlia de Mèrida, construïda el 1579, potser també va patir alguna mena de petit incendi d'imatges, però no presentava danys estructurals, segons l'informe de l'arquitecte municipal, que va avaluar l'estat de diversos edificis incendiats llavors, alguns dels quals, com la Torre Barrina, van quedar molt malmesos. En un encès ambient dominat per la reacció contra el cop dels militars feixistes revoltats contra la legalitat republicana i pel fort anticlericalisme d'aquell moment, accentuat per la implicació de l'església amb el "alzamiento nacional", esperonada i pressionada pel Comitè Local de Milícies Antifeixistes, formada per molts dels ciutadans d'esquerres que van enfrontar-se i guanyar en combat, a la Diagonal, al Paral·lel i a les Drassanes de Barcelona, a diversos grups de militars revoltats de diferents casernes de Barcelona, provocant així que el cop no triomfés a Catalunya, la Comissió de Govern de 'Ajuntament de l'Hospitalet, dirigit llavors pel del Front Popular d'Esquerres, que va guanyar àmpliament les eleccions municipals de febrer de 1936, va acordar el següent : " S'acorda, vistos els requeriments formulats pel Comité Local de Milícies Antifeixistes i l'informe de l'arquitecte Municipal, procedir a l'enderroc de l'església i el campanar donat el seu estat actual, que no ofereix cap garantia de conservació. L'Hospitalet, 21 d'agost de 1936" Es va argumentar que el temple estava en mal estat perquè poc abans, efectivament, havia caigut una gran pedra d'una cornisa de la teulada de l'església a sobre de la teulada d'una casa veïna, foradant-la i caient finalment a sobre d'un llit en el que, per sort, no hi havia ningú. Segons aquesta nota de la Comissió de Govern conservada a l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet, o bé es va obligar llavors a l'arquitecte municipal a fer un altre informe contradient el seu anterior de principis d'agost desfavorable al seu enderroc, informe encara no identificat a la documentació existent a l'Arxiu Municipal, o aquest segon informe mai va existir i es va posar a la nota que es comptava amb un informe tècnic només com a formulisme. El fet cert és que l'església va ser efectivament enderrocada pedra a pedra per obrers vinculats i dirigits per la CNT/FAI i la UGT durant l'agost i el setembre de 1936. L'església no va ser doncs ni incendiada ni destruïda a causa d'una bomba. Potser es va cremar alguna imatge i confessionari al seu interior durant el mes de juliol, però al seu interior no es va declarar un incendi de grans proporcions. L'arquitecte municipal, Ramon Puig i Gairalt va realitzar quinze anys abans de l'enderroc un extens reportatge fotogràfic de l'interior de l'església, que molts anys després la seva família va dipositar juntament amb més documentació a l'Arxiu Nacional de Catalunya i que es pot consultar on line, on es pot veure que l'església era, el 1922, i segurament també en el moment de la seva destrucció, com afirmava ell en el seu primer informe d'avaluació d'edificis assaltats, perfectament sòlida i es trobava en bon estat de conservació, tenint en compte que era una església del s. XVI. Alguns carreus i relleus d'aquesta portalada van ser recuperats per diferents veïns del poble quan l'església va ser enderrocada i avui dia es custodien al Museu de l'Hospitalet. Altres van ser reutilitzats com a material de construcció i van ser trobats posteriorment, com és el cas d'un carreu d'aquesta portalada, que va ser reutilitzat com a material d'obra per emplenar un del carrers de la Plaça Espanyola de La Torrassa, prop d'on havia estat situat el local de la CNT. La nova església de Santa Eulàlia de Mèrida, es començà a construir, al mateix lloc on havia estat l'antiga però reculada respecte a la seva inicial ubicació, tot just acabada la Guerra Civil, el mateix any de 1939 i es va inaugurar el 1947. Aquest nou edifici, de l'arquitecte municipal Manuel Puig i Janer, està catalogat en el PEPPA amb la fitxa núm. 003. Puig i Janer va recuperar, pel seu projecte de reordenació de la plaça de del davant de l'església i de la Plaça de l'Ajuntament, pel qual va projectar l'edifici de la Caixa de Pensions, un projecte urbanístic de 1932 del llavors arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt, mort prematurament per malaltia el 1937.

Retaule de les Santes a l'església Santa Eulàlia de Mèrida

Vista interior de l'església Santa Eulàlia de Mèrida abans de la Guerra Civil

Retaule de Sant Roc a l'església Santa Eulàlia de Mèrida

A la fotografia, l'antic retaule dedicat a Sant Roc, terciari franciscà que va ser l'antic copatró de la vila, protector contra la pesta i les epidèmies, amb el seu barret, la seva capa, el seu sarró i la seva vara de pelegrí, i el seu gos, que li llepa les ferides a la seva cama. La seva devoció es va estendre molt ràpidament a partir del segle xv. La seva festivitat, segons el santoral catòlic, és el 16 d'agost, data en la que l'Hospitalet celebrava antigament la seva Festa Major. Les Festes de Sant Roc de l'Hospitalet de Llobregat van ser descrites pel Baró de Maldà al seu Calaix de sastre. La seva autoria s'atribueix a Jaume Huguet (Vilafranca,1547-1606) i al seu fill, i la datació de l'obra, segons la historiadora Alícia Suárez, entre 1591 i 1594. El retaule, que es va conservar amb les taules separades, presenta quatre escenes de la vida del sant i les imatges de sant Cristòfol, a l'esquerra, i de sant Jaume a la dreta. Les pintures d'aquest retaule es van salvar quan va ser enderrocada l'església el 1937 i avui estan dipositades al Museu de l'Hospitalet.

Vista interior de l'església Santa Eulàlia de Mèrida abans de la Guerra Civil

Interior de l'antiga església de Santa Eulàlia de Mèrida. S'observa que a l'església hi havia repartits diversos plafons ceràmics amb diferents escenes de la passió de Crist. També s'observa amb detall el treballat púlpit de pedra des d'on el rector feia l'homilia, on es presenten imatges del papa Marti V ( Papa de 1417- a 1431), Otto di Colonna, que va aconseguir eliminar el Cisma d'Occident i restaurar Roma com a seu del papat, amb la seva creu de tres braços, i al bisbe de Barcelona, que porta a la mà una reproducció de l'ermita de Provençana a la mà, personatges del s. XV coetanis a la construcció de l'església original. Com a parròquia, Santa Eulàlia de Provençana no s'esmenta fins l'any 1045. Sembla que l'any 1076 es documenta la construcció de l'ermita, que es consagra el 27 de gener de l'any 1101 pel bisbe Berenguer Folc. L'església de Santa Eulàlia de Mèrida de l'Hospitalet centre té el seu origen a finals del segle XV, quan el nucli de la Pobla d'Hospitalet té ja una cinquantena de cases i una personalitat diferenciada del nucli més antic de Provençana com per a construir un nou temple parroquial. L'any 1426 el bisbe de Barcelona Francesc Climent Sapera concedeix la llicència per a edificar una nova església parroquial i trasllada la titularitat de la vella església de Provençana a aquesta de l'Hospitalet, fet que recorda aquest relleu en pedra al púlpit. La primera església va ser substituïda entre 1580-1600, moment de gran esplendor al poble, per un temple nou, guarnit amb capelles amb bells retaules, com el dedicat a Sant Roc, copatró del poble juntament amb santa Eulàlia, (santa que alguns situen a Mèrida i altres a Barcelona) i un gran Altar data del 1807, substitut d’un altre de l’any 1544 que s’havia podrit degut als problemes d’humitat originats pel mal estat del sostre de l’església. El va realitzar l’escultor barceloní Salvador Roig, a semblança de l’Altar major que hi havia llavors a l’església de Sant Jaume de Barcelona. Durant els primers dies de la guerra civil, la caiguda fortuïta d'una pedra de l'església a una casa veina del costat, que va travessar la teulada i va caure a sobre d'un llit sense provocar danys personals, va provocar que es demanés un informe a l'arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt, que es custodia a l'Arxiu Municipal, sobre l'estat de conservació del temple i la conveniència d'enderrocar-lo. L'esperit revolucionari i el profund anticlericalisme de l'ajuntament republicà del moment van esperonar finalment la seva demolició. D'aquell vell temple només alguns elements, carreus i claus de volta, i pintures d’alguns retaules, com les del retaule de Sant Roc, protector contra l'epidèmia de pesta, de finals del s. XVI, atribuït a Jaume Huguet (Vilafranca,1547-1606 ca.) i al seu fill, han estat preservats al Museu d’Història de 'Hospitalet. Acabada la Guerra Civil, el Bisbat de Barcelona endegà una important campanya per tal de reconstruir les esglésies cremades o destruïdes durant el conflicte bèl·lic. S’encarregà a l’arquitecte Manuel Puig Janer, que va ser arquitecte municipal de l’Hospitalet des de 1939 fins a la seva mort, l'any 1965, la construcció del nou temple, igualment sota l’advocació de Santa Eulàlia de Mèrida. La primera pedra es va col·locar el 16 de juliol de 1939; el 19 de març de 1942 s'inaugurà la primera meitat; el 20 de juny de 1943 es beneí el campanar i la obra s'acabà el 26 d'octubre de 1947. Mentre es construïa el temple feu les funcions d’església parroquial l’edifici del Centre Catòlic. L’actual edifici de l'església de Santa Eulàlia de Mèrida està catalogat dins el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de l’Hopitalet (PEPPA, fitxa núm. 003)

Vista interior de l'església Santa Eulàlia de Mèrida abans de la Guerra Civil

La fotografia mostra la nau central, amb cadires de vímet pels feligresos i l'Altar Major de l'antic temple parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida, al barri Centre. A la imatge hi ha, dalt de l'altar, la imatge de Sant Josep, que sosté amb una mà la seva vara florida i amb l'altra al nen Jesús. Juntament amb els raigs daurats i el colom de dalt de de tot de l'altar, el conjunt representa, de forma molt teatral, el misteri de la Santíssima Trinitat: Pare, Fill i Esperit Sant. A sota, a banda i banda, apareixen dues escultures que representen dues al·legories. La de l'esquerra de la fotografia representa la virtut teologal de la fe i la figura porta els ulls tapats perquè fa referència a la predisposició intrínseca de les persones a fer el bé. La iconografia la representa com una figura femenina abillada a l’estil clàssic. Porta els ulls embenats. Amb la mà dreta sosté una creu, símbol de Crist crucificat, i amb l’esquerra un calze amb una hòstia, en referència al sagrament del’Eucaristia. La figura femenina de la dreta representa la virtut de l'esperança i sosté l'àncora-creu, símbol de la solidesa, la fidelitat i de Crist mateix, i una au, que representa l'ànima salvada. Més a sota, a l'espai central de l'Altar, hi ha la figura que representa la nena Santa Eulàlia de Mèrida (també anomenada de Barcelona) que sostè la palma del martiri, com tots els àngels que flanquejen l'altar, que informa que la santa va ser martiritzada, i la creu en forma d'aspa on va ser crucifixada. S'ens presenta sostinguda per un núvol, on hi ha també els instruments de tortura que es van fer servir contra ella, rodejat d'àngels i querubins que l'enlairen. Al món grecoromà el palmell era símbol d'immortalitat, de victòria, de glòria. El cristianisme va associar aquest símbol a Jesucrist, primer màrtir i també als màrtirs, que apareixen representats molts cops amb el palmell de la de glòria i resurrecció. Aquests dos símbols, la palma i la creu en forma d'aspa, tots dos, van ser presents durant molt temps a l'escut de L'Hospitalet, dels quals perviu encara avui en l'escut oficial de la ciutat la creu en forma d'aspa. L'any 1937 es va enderrocar aquest temple parroquial, que va ser construït el 1579. Acabada la Guerra Civil, el Bisbat de Barcelona endegà una important campanya per tal de reconstruir les esglésies cremades o destruïdes durant el conflicte bèl·lic. La nova església de Santa Eulàlia de Mèrida, patrona de la ciutat, es començà a construir tot just acabada la Guerra Civil, el mateix any de 1939. La construcció del nou temple, va estar sota la mateixa advocació, es va encarregar a l'arquitecte municipal Manuel Puig Janer. La primera pedra es va col·locar el 16 de juliol de 1939; el 19 de març de 1942 s'inaugurà la primera meitat; el 20 de juny de 1943 es beneí el campanar i l'obra s'acabà el 26 d'octubre de 1947. Està catalogada en el PEPPA amb la fitxa núm. 003.

Inauguració de la parròquia Mare de Déu de la Llum

Inauguració de la parròquia Mare de Déu de la Llum. Vista exterior, amb gran concentració de ciutadans que acudiren a l'acte. En primer terme, un cotxe "Gordini" i un sidecar. Aquesta parròquia la va construir FECSA per oferir culte als seus empleats i durant els anys 60 i 70 va tenir gran rellevància a la ciutat perquè va acollir el centre social La Florida, punt de trobada de gent progressista i d'esquerres que organitzaven activitats diverses amb l'aixopluc de la parròquia, de la mà del rector Josep Murillo

Ermita de Bellvitge. Vistes de Marina

Altar Santíssim

Altar Santíssim

Altar Santíssim

Altar Santíssim

Altar Sant Josep

Mossèn Leandre Gassó i Ubach, rector de la parròquia de Sant Josep.

Leandre Gassó i Ubach va néixer a Olesa de Montserrat el 27 de febrer de 1921 al si d’una família menestral. El pare era llauner i la mare modista. Va fer els estudis primaris i al 14 anys treballava al taller del seu pare que, en esclatar la guerra civil, un escamot anarquista va assassinar el 2 d’agost. Ell tenia quinze anys i va anar a treballar en una fàbrica tèxtil, Als 17 anys fou mobilitzat i anà al front pel gener de 1939 quan la guerra ja agonitzava. Fou fet presoner i tancat a Montjuïc durant 15 dies. De retorn a Olesa, treballà a la mateixa fàbrica. Decidit a seguir la seva vocació, el 1942, quan tenia 21 anys, va entrar al Seminari. El 25 de juliol de 1953 fou ordenat a Olesa de Montserrat. Vicari a Sant Andreu de la Barca, Esplugues i al Poble Nou, pel juny de 1961, l’arquebisbe de Barcelona, Modrego Casaus, el va enviar a fundar una parròquia al barri de Sant Josep de l’Hospitalet de Llobregat. Hi arribava comptant només amb la benedicció de l’arquebisbe, ja que no hi havia ni església, ni rectoria, ni tan sols un solar per a construir-les. Mossèn Leandre va posar fil a l’agulla de seguida i va llogar un local al carrer d’Enric Prat de la Riba núm. 145, que s’inaugurava provisionalment el 31 d’agost i definitivament pel desembre. El va comprar el 1985. Amb la col·laboració de molts feligresos, la parròquia iniciava el seu camí. Va escollir el 2 d’agost, aniversari de l’assassinat del seu pare per celebrar la seva primera missa solemne a la inauguració de la parròquia del barri de Sant Josep. Oferí la missa per ell i pels que l’havien assassinat i va decidir aleshores que ell seria un capellà conciliador. “No podia ser capellà fins que no fos capaç de perdonar els assassins del meu pare”. A partir d’aquest moment, la seva vida i la de la parròquia ja no se separaran. Barraques, blocs de pisos, cases baixes, fàbriques, tallers, botigues, gent de tota la vida i gent immigrada, empresaris i sindicalistes, creients o no, formaven part del barri, però també de la parròquia perquè mossèn Leandre va voler ser el rector de tots. Va morir el 2022 als 101 anys d'edat.

Actes de celebració de les Noces d'Or del Centre Catòlic de l'Hospitalet

A la fotografia, d'esquerra a dreta, Just Arús Oliveras, Primer Tinent d'Alcalde de l'Ajuntament de l'Hospitalet i la seva dona, l'Alcalde de l'Hospitalet, Josep Tayà Solanes i la seva dona i el rector de la parròquia de Santa Eulàlia de Mèrida, mossèn Josep Homar, en el dinar de celebració de les noces d'or del Centre Catòlic de l'Hospitalet que va tenir lloc a la sala d'actes de l'entitat el 9 de maig de 1954 La descripció de l'acte que ens fa el Boletín de Información Municipal núm. 2 de 1954 és el següent: "El día 9 de mayo se celebraron importantes actos con motivo de la celebración del 50 aniversario de la fundación del Centro Católico de esta Ciudad, benemérita Entidad Iqcal, que fundaron en el año 1904 un selecto grupo de hospitalenses bajo la iniciativa e inspiración de dos preclaros hijos de nuestra ciudad, los Rvdos. don Luis Pañella y don Santiago Oliveras. Presidieron el Comité de honor el Excmo. señor Alcalde, juntamente con el Rvdmo, señor Arzobispo-Obispo de Barcelona y con el Jefe Local del Movimiento.,Se iniciaron los actos con una Misa de Comunión general. A las diez y media se celebró en la parroquial de Santa Eulalia de Mérida un solemne oficio cantado por un grupo de socios del Centro Católico al cual asistieron las autoridades locales y Corporación Municipal en Pleno presididos por el Excmo. señor Alcalde.Seguidamente se formó una comitiva integrada por los socios del Centro Católico, representaciones y autoridades, que se dirigió al lugar de confluencia de las calles del Segre y Jardínets, donde se celebró con gran afluencia de público el acto de dar a dichas calles los nombres de "Mosén Santiago Oliveras" y "Mosén Luis Pañella", respectivamente. El Oficial Mayor en funciones de Secretario del Ayuntamiento leyó el acta del acuerdo municipal, que daba a tales calles los nombres descritos. A continuación habló el señor Juan Pañella y luego don Justo Arús, familiares de los ilustres homenajeados, que con emocionadas palabras dieron las gracias a la Corporación y a todos los asistentes, cerrando este emotivo acto el Excmo. señor Alcalde que evocó las figuras de tan dignos sacerdotes. La Comitiva se dirigió al local del Centro Católico donde se colocó una corona de laurel sobre la lápida que recuerda los nombres de los Caídos por Dios y por España, socios del Centro, pronunciando una sentida alocución el Rvdo. don José Homar, Pbro., Conciliario de la Entidad, y colocándose después sendos retratos de los homenajeados en la nueva sala de juntas. A las dos se sirvió una comida a la que asistieron 165 comensales. Por la tarde se celebró un solemne acto en el que se proyectó una película con escenas de la vida parroquial y de apostolado del Rvdo. Santiago Oliveras, pronunciando una conferencia el orador sagrado Rvdo. Mn. Marcial Martínez y , cerrando el acto el Excmo. y.Rvdmo. Sr. Arzobispo Obispo de la diócesis con unas fraternales y emocionadas palabras llenas de cariño hacia los fundadores del Centro y alentando a éste en el camino de apostolado católico y social"

L'Ermita amb pastor, bens i gossos

L'aparició dels blocs de Bellvitge

Davant dels blocs, l'ermita de Bellvitge.

Carrer del Príncep de Bergara i mercat del Centre

Carrer del Príncep de Bergara i Mercat del Centre. Al fons, a mà dreta, sobresurt el campanar de l'antiga església de Santa Eulàlia de Mèrida. Postal de títol "Hospitalet.- Plaza Mercado y calle Duque de Vergara".

"A.T.V.- 3761 - Hospitalet de Llobregat. Calle Mayor"

Postal carrer Major. Al mig del carrer hi ha un grup de nens i nenes jugant. Es veu a la perfecció el llarg del carrer i, al fons, l'antic campanar del temple parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida. A l'esquerra, en primer terme, un forn de pa (probablement el conegut com "forn de la placeta" i, al costat, la fonda de la vila

Nevada a l'Hospitalet

Nevada del Nadal de1962. Foto difuminada en la que es veu una gran acumulació de neu a la plaça de l'Ajuntament, mirant cap a l'església i l'edifici de davant de la casa consistorial. Es veu un autobús i altres vehicles circulant.

Temple parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida

La fotografia està presa des de davant de l'Ajuntament. Es veu la façana principal i part de la lateral de l'església. El campanar encara es veu amb les bastides de l'obra tot i que ja és acabat, amb una bandera d'Espanya que ho senyalitza a dalt de tot. Al mig de la imatge es veu una part dels jardinets de davant de la casa consistorial amb el lema "Franco" en treballs de jardineria i, a darrera, el solar on va ser aixecat l'edifici de La Caixa de Pensions de la Plaça de l'Ajuntament. L'antiga església de Santa Eulàlia de Mèrida va ser derruïda l'agost de l'any 1936 durant l'esclat revolucionari que va seguir, a Catalunya, a la victòria sobre els militars revoltats adscrits al "alzamiento nacional" militar contra la segona República que va donar origen a la Guerra Civil. La construcció de la nova església es va iniciar el 1939 i no va es va enllestir definitivament fins l'octubre de 1947, quan va ser beneïda pel bisbe de Barcelona Gregorio Modrego. Va ser inaugurada parcialment i beneïda inicialment pel bisbe auxiliar de Barcelona el 19 de març de 1942 quan, a la festivitat de Sant Josep, va tenir lloc el trasllat en processó de les imatges sagrades del Centre Catòlic, que va ser temple parroquial de 1939 fins el 1942, fins a la nova església, la benedicció de les campanes, apadrinades per Ramón Garriga Pujadó, Tecla Sala Miralpeix, Antoni Carbonell Albets i Josefa Salal de Carbonell, i una celebració popular amb banda de música i festa infantil a la Plaça de l'Ajuntament amb els gegants i capgrossos de la ciutat. L'autor del projecte va ser l'arquitecte municipal Manuel Puig i Janer, autor també de l'edifici de La caixa de la Plaça de l'Ajuntament. Puig Janer va reorganitzar tot l'espai de la Plaça de l'església i de la Plaça de l'Ajuntament que els enderrocs havien deixar lliure, seguint un projecte iniciat per l'anterior arquitecte municipal, Ramon Puig i Gairalt, mort l'any 1937 per causes naturals. L'edifici actual està catalogat en el PEPPA amb núm. 003.