• AMHLAF0002431.jpg
    Retrat d'un guàrdia urbà
    Retrat de José Bravo Miñarro, amb l'uniforme de la Guàrdia Urbana en l'època de la República.
    Cossos de seguretat
    Guàrdia Urbana
    Policia local
    Retrats
    Retrats d'estudi
    Seguretat i defensa
  • AMHLAF0177396.jpg
    Francesc Marcé i Sanabra
    Francesc Marcé, hospitalenc de soca-rel i funcionari municipal responsable del butlletí d'informació municipal des dels anys cinquanta i fins els anys setanta, anys de profunda transformació de l'Hospitalet del poble agrari en el que ell va néixer el1921 en la segona ciutat de Catalunya en nombre d'habitants, va anar realitzant en aquest butlletí tota una sèrie d'articles relacionats amb el passat remot de la vila que li va permetre recopilar, mica en mica, una gran quantitat d'informació i materials històrics de l'Hospitalet que el van fer pensar en la necessitat de crear un Museu i un Arxiu dedicat a la història de l'Hospitalet. Durant aquells anys de gran transmutació urbanística, l'alcalde de l'època José Matias de España Muntadas va vendre el magnífic i extens jardí del seu gran casal familiar, la Casa Espanya, coneguda també com a Can Molinés, on es va fer una gran promoció immobiliaria que amenaçava amb enderrocar l'edifici i que va arribar ben bé fins a tocar paret amb paret amb ell. La Casa Espanya, seu actual del Museu de l'Hospitalet, es va salvar de ser enderrocada perquè el 1969, a instància de Marcé, la va comprar in extremis la Cambra de la Propietat Urbana de l'Hospitalet, fins llavors situada al c/ baró de Maldà núm 98 i presidida llavors per Lluís Layola i Rovira. Poc després, el 1972, la va cedir a l'Ajuntament per poder instal·lar allà el Museu de la ciutat, iniciativa aquesta que va ser impulsada políticament per l'alcalde Vicens Capdevila i Cardona, que va impulsar decididament el projecte ideat per Francesc Marcé i Sanabra, que va ser el seu primer director, càrrec que va ocupar fins a la seva jubilació el 1985. La Cambra de la Propietat Urbana de l'Hospitalet va rebre, com a compensació, un espaiós entresol situat a la rambla Just Oliveras núm. 62, de propietat municipal, on encara hi és avui dia la seva seu central. Es van fer obres de condicionament a la Casa España per a instal·lar el Museu del 1969 al 1972. Poc després es van fer noves obres i va ser refeta tota la teulada. Està catalogada en el PEPPA amb la fitxa núm. 110. Poc abans de morir, el 7 de maig de 2014, pel seu 92è aniversari, fou homenatjat pel Casino del Centre, on va estudiar de petit a les escoles catalanistes del Dr. Robert allà instal·lades a principis del s. XX, per l'Ateneu de Cultura Popular i per la Coordinadora Sardanista de l'Hospitalet. El seu avi, Francesc Marcé i Codina, pagès de la Marina, va ser alcalde de l'Hospitalet al mandat 1912-1915. El seu mas era conegut com a Cal Polític i encara avui hi ha un passatge a Bellvitge que ho recorda.
    Cultura
    Equipaments culturals
    Museu de l'Hospitalet
    Arxiu de l'Hospitalet
    Patrimoni
    Patrimoni arquitectònic
    Patrimoni artístic
    Patrimoni documental
    Arxius
    Persones
    Homes
    Política i administració pública
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Treballadors municipals
    Retrats
    Retrats d'estudi
  • AMHLAF0176813.jpg
    Joan Albors Blanch
    Joan Albors Blanch (1893-1965) empresari del sector de la fusta de l'Hospitalet, propietari de l'empresa Chapas y Tableros Albors ubicada al barri de Sant Josep, va ser Primer Tinent d'Alcalde de l'Ajuntament de l'Hospitalet en l'època de l'alcalde Ramon Solanich i Riera (1956-1962).
    Política i administració pública
    Regidors
    Retrats
    Retrats d'estudi
  • AMHLAF0176422.jpg
    Mossèn Leandre Gassó i Ubach, rector de la parròquia de Sant Josep.
    Leandre Gassó i Ubach va néixer a Olesa de Montserrat el 27 de febrer de 1921 al si d’una família menestral. El pare era llauner i la mare modista. Va fer els estudis primaris i al 14 anys treballava al taller del seu pare que, en esclatar la guerra civil, un escamot anarquista va assassinar el 2 d’agost. Ell tenia quinze anys i va anar a treballar en una fàbrica tèxtil, Als 17 anys fou mobilitzat i anà al front pel gener de 1939 quan la guerra ja agonitzava. Fou fet presoner i tancat a Montjuïc durant 15 dies. De retorn a Olesa, treballà a la mateixa fàbrica. Decidit a seguir la seva vocació, el 1942, quan tenia 21 anys, va entrar al Seminari. El 25 de juliol de 1953 fou ordenat a Olesa de Montserrat. Vicari a Sant Andreu de la Barca, Esplugues i al Poble Nou, pel juny de 1961, l’arquebisbe de Barcelona, Modrego Casaus, el va enviar a fundar una parròquia al barri de Sant Josep de l’Hospitalet de Llobregat. Hi arribava comptant només amb la benedicció de l’arquebisbe, ja que no hi havia ni església, ni rectoria, ni tan sols un solar per a construir-les. Mossèn Leandre va posar fil a l’agulla de seguida i va llogar un local al carrer d’Enric Prat de la Riba núm. 145, que s’inaugurava provisionalment el 31 d’agost i definitivament pel desembre. El va comprar el 1985. Amb la col·laboració de molts feligresos, la parròquia iniciava el seu camí. Va escollir el 2 d’agost, aniversari de l’assassinat del seu pare per celebrar la seva primera missa solemne a la inauguració de la parròquia del barri de Sant Josep. Oferí la missa per ell i pels que l’havien assassinat i va decidir aleshores que ell seria un capellà conciliador. “No podia ser capellà fins que no fos capaç de perdonar els assassins del meu pare”. A partir d’aquest moment, la seva vida i la de la parròquia ja no se separaran. Barraques, blocs de pisos, cases baixes, fàbriques, tallers, botigues, gent de tota la vida i gent immigrada, empresaris i sindicalistes, creients o no, formaven part del barri, però també de la parròquia perquè mossèn Leandre va voler ser el rector de tots. Va morir el 2022 als 101 anys d'edat.
    Religió
    Esglésies i ermites
    Parròquia de Sant Josep
    Retrats
    Retrats d'estudi
  • AMHLAF0158025.jpg
    Botiga Company Fotògraf a la Plaça de l'Ajuntament.
    Inaugurada el 1951 pel fotògraf barceloní Joaquim Company i Torras, i continuada per un dels seus quatre fills, en Joaquim Company i Prats, aquesta botiga situada al núm. 32 de l'edifici de la Caixa de la Plaça de l'Ajuntament, es va mantenir activa fins el 2011 i va ser un lloc de referència per a diverses generacions d'hospitalencs del barri del Centre que van passar pel seu estudi a retratar-se o a la botiga a portar a revelar les seves fotografies. La família Company va fer donació del seu gran arxiu fotogràfic a l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet el 2022.
    Activitats econòmiques
    Establiments comercials
    Botigues
    Oficis i ocupacions
    Botiguers
    Retrats
    Retrats d'estudi
    Vida quotidiana
    Vida social
  • AMHLAF0000950.jpg
    Guàrdia Urbana de l'Hospitalet
    Retrat de grup de la Guàrdia Urbana de l'Hospitalet. Es cos el formen 24 agents uniformats, 3 d'ells asseguts (comandaments superiors) i la resta darrera i dempeus
    Cossos de seguretat
    Guàrdia Urbana
    Homes
    Persones
    Policia local
    Política i administració pública
    Retrats
    Retrats de grup
    Seguretat i defensa
    Treballadors municipals
  • AMHLAF0000745.jpg
    Cos de bombers local durant la Segona República
    Cos de bombers local durant la Segona República. Els bombers formen dues fileres, els uns ageguts i els altres asseguts a terra, tots vestits amb l'uniforme. Darrera d'ells, els seus caps i les autoritats civils. Entre d'altres, es pot distingir a l'alcalde Just Oliveras Prats. Al fons, l'edifici de Correus i Telègrafs, a la plaça del Repartidor.
    Alcaldes
    Arquitectura i urbanisme
    Bombers
    Correus i telègrafs
    Cossos de seguretat
    Edificis
    Homes
    Persones
    Retrats
    Retrats de grup
    Seguretat i defensa
  • AMHLAF0000381.jpg
    Cal Quatre Braços
    Vista d'una part de la façana principal de la Masia de Cal Quatre Braços. Davant de la masia hi ha un grup de persones, probablement els de la casa, al costat d'una tartana i quatre mules. La indumentària dels que surten a la imatge és la típica de les famílies pageses
    Agricultura i ramaderia
    Animals
    Cal Quatre Braços
    Carros i carruatges
    Dones
    Homes
    Infants
    Masies
    Mules
    Natura i medi ambient
    Persones
    Retrats
    Transports
  • AMHLAF0000645.jpg
    Pablo Picasso i Montserrat Isern Rabascall
    El pintor Pablo Picasso i Montserrat Isern Rabascall, fotografiats a la vil·la La Galloise, casa de Picasso a la localitat de Vallauris, municipi francès, situat al departament dels Alps Marítims, a la regió de Provença – Alps – Costa Blava, on es va instal·lar el 1948 amb Françoise Guilot, en una ocasió que la sra. Isern va anar-hi perquè li signés un quadre. Montserrat Isern, nascuda a l'Hospitalet el 1900, inaugurà, el 1931, la sala d'exposicions SYRA, al carrer Diputació de Barcelona, que de seguida va destacar en la difusió de l'art d'avantguarda, donant acollida a Pablo Picasso entre d'altres. La galeria es convertí en un punt de referència obligat per entendre una gran part de l'art català del segle XX. Després de la Guerra Civil, traslladà la galeria al Passeig de Gràcia, als baixos de Can Batlló. Va ser filla del Dr. Jaume Isern Hombravella, metge catalanista i progressista nascut a El Masnou, que va ser contractat com a titular de l'Hospitalet a finals del segle XIX, i de Maria Rabascall i Aguiló, nascuda a Porrera, on el seu pare va fer també de metge tot just llicenciat en medicina. El Dr. Isern va encarregar el 1930 a l'arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt la construcció d'una casa d'estil racionalista per situar la seva vivenda i el seu consultori mèdic privat, coneguda com a Xalet Isern, a la Plaça del Repartidor, just davant de l'edifici de correus. (fitxa núm. 78 del PEPPA de l'Hospitalet). Després de la guerra civil s'hi va instal·lar la comissaria de la Policia Nacional de l'Hospitalet que, en els anys cinquanta va aixecar un segon pis. Aquest xalet és molt conegut pels hospitalencs perquè durant molts anys, es feia cua des de bon matí per tramitar la renovació del DNI. Va tenir un germà, nascut també com ella a l'Hospitalet, Jaume Isern Rabascall, que fou també metge i catalanista, com el seu pare i que es va exiliaa a Caracas per causa de la Guerra Civil Espanyola. Montserrat Isern i Rabascall va néixer a l'Hospitalet, el 30/05/1900 i va morir a Barcelona el 2/07/1986.
    Arts plàstiques
    Cultura
    Dones
    Homes
    Persones
    Retrats
  • AMHLAF0000739.jpg
    Grup de ciclistes amb les seves biblicletes
    Grup de ciclistes, amb les seves bicicletes. Al seu darrere, un grup de set homes.
    Bicicletes
    Ciclisme
    Esports
    Homes
    Persones
    Retrats
    Retrats de grup
  • AMHLAF0004460.jpg
    Homenatge a la vellesa
    Homenatge a la vellesa a Santa Eulàlia. Grup de persones grans homenatjades, de negre, i les dames d'honor i joves que les acompanyen.
    Associacions i entitats
    Celebracions
    Festes
    Gent Gran
    Homenatges a la vellesa
    Patronato Local de la Vejez
    Retrats
    Retrats de grup
    Serveis socials
  • AMHLAF0023409.jpg
    Retrat de Garcilaso Aguado
    Regidors/res electes sorgits de les eleccions municipals de 1983.
    Política i administració pública
    Regidors
    Retrats
  • AMHLAF0023407.jpg
    Retrat de José Luís Heras
    Regidors/res electes sorgits de les eleccions municipals de 1983.
    Política i administració pública
    Regidors
    Retrats
  • AMHLAF0023408.jpg
    Retrat de Francesc Codina
    Regidors/res electes sorgits de les eleccions municipals de 1983.
    Política i administració pública
    Regidors
    Retrats
  • AMHLAF0023405.jpg
    Retrat de Roberto Ruiz
    Regidors/res electes sorgits de les eleccions municipals de 1983.
    Política i administració pública
    Regidors
    Retrats
  • AMHLAF0023406.jpg
    Retrat de Celestino Corbacho
    Regidors/res electes sorgits de les eleccions municipals de 1983.
    Alcaldes
    Política i administració pública
    Regidors
    Retrats
  • AMHLAF0023413.jpg
    Retrat de José Núñez
    Regidors/res electes sorgits de les eleccions municipals de 1983.
    Política i administració pública
    Regidors
    Retrats
  • AMHLAF0023414.jpg
    Retrat de José Castellano
    Regidors/res electes sorgits de les eleccions municipals de 1983.
    Política i administració pública
    Regidors
    Retrats
  • AMHLAF0023411.jpg
    Retrat de M. Lluïsa Ferré
    Regidors/res electes sorgits de les eleccions municipals de 1983.
    Política i administració pública
    Regidors
    Retrats
  • AMHLAF0023412.jpg
    Retrat de Juan Manuel Furest
    Regidors/res electes sorgits de les eleccions municipals de 1983.
    Política i administració pública
    Regidors
    Retrats
  • AMHLAF0023410.jpg
    Retrat de Pilar Ferran
    Regidors/res electes sorgits de les eleccions municipals de 1983.
    Política i administració pública
    Regidors
    Retrats
  • AMHLAF0023418.jpg
    Retrat de Francesc Jové
    Regidors/res electes sorgits de les eleccions municipals de 1983.
    Política i administració pública
    Regidors
    Retrats
  • AMHLAF0023419.jpg
    Retrat de Fernando Parrilla
    Regidors/res electes sorgits de les eleccions municipals de 1983.
    Política i administració pública
    Regidors
    Retrats
  • AMHLAF0023416.jpg
    Retrat de Manuel Hernández
    Regidors/res electes sorgits de les eleccions municipals de 1983.
    Política i administració pública
    Regidors
    Retrats
  • AMHLAF0023417.jpg
    Retrat de José Luís Hernández
    Regidors/res electes sorgits de les eleccions municipals de 1983.
    Política i administració pública
    Regidors
    Retrats