Are you sure you want to delete this item? Are you sure you want to delete these 0 items?

Processing...

Your assets are ready. If the download does not start automatically, click Download.

  • AMHLAF0000226.jpg
    Junta Municipal de l'Hospitalet de 1923.
    Junta Municipal de l’Hospitalet resultant del cop d’estat del 15 de setembre de 1923 del general Miguel Primo de Rivera. La fotografia està realitzada al pati interior de l'edifici de la Casa Consistorial que servia de pati a les escoles municipals que hi havia ubicades al mateix edifici. En sessió celebrada al saló de sessions de la Casa Consistorial el 2 d’octubre de 1923 presidida pel comandant militar de la Caserna de la Remunta de l’Hospitalet, Alfonso Suero Laguna, van ser destituïts tots els regidors i l’alcalde Josep Muntané del Consistori anterior i van ser nomenats, entre els industrials i majors contribuents de la vila un nou alcalde, Tomás Giménez Bernabé, pel fet que disposava del títol de batxiller i que era l’industrial considerat el major contribuent en aquell moment, tres Tinents d’alcalde: Pau Torres Masvidal, Emeterio Coulet Carrera i Josep Perelló Sedó i vuit regidors: Joaquim Sellarés Pi, Ramon Carreras Pujol, Bonaventura Badi Puigarnau, Francesc Closas Duran, Llorenç Vinyals Bou, Gabriel Solanes Piera, Nicolau Albòs Mixoy i Jordi Benach Riambau. Axí mateix van ser nomenats catorze vocals associats a l’Ajuntament que, juntament amb els anteriors, constituïen l’anomenada Junta Municipal. Aquests vocals van ser: Santiago Arús Tayà, Francesc Pastor Goyta, Benvenut Olivella Bou, Josep Rius Casanovas, Joan Ventura Riera, Josep Solé Gumà, Joan Salat Fosalva, Narcís Rodon Maignon, Josep Carbonell Madorell, Vicenç Valls Soler, Ramon Bolet Morató, Enric Piguillem Comas, Antoni Ferrer Fortuny i Josep Rosell Trabal. Tots ells, juntament amb el secretari de l’Ajuntament, son els que surten en aquesta fotografia Així doncs, l'home del dictador Miguel Primo de Rivera a l'Hospitalet, que posteriorment, el 1926, el va nomenar fill predilecte de la ciutat, va ser l'empresari alacantí del sector de la construcció Tomás Giménez Bernabé, (Monòver, 1877-Dènia1968) que va ser alcalde de l'Hospitalet de 1923 a 1930. A partir de 1924 Giménez va constituir i dirigir la secció local de la Unión Patriótica, el partit creat per Primo de Rivera, que va instal·lar la seva seu al c/ Baró de Maldà núm. 11. La Unión Patriótica va ser un partit polític de caràcter institucional fundat l'11 d'abril 1924 a instància del dictador Miguel Primo de Rivera, que va arribar al poder mitjançant un cop d’Estat el 1923, amb la intenció de constituir un gran partit espanyolista, catòlic i monàrquic que donés suport al seu règim dictatorial. Giménez va ser propietari d'una serradora de marbre a l'Hospitalet situada a la vora del Canal de la Infanta, l'aigua del qual utilitzava com a força motriu, que estava situada en el carrer que llavors era conegut com a Camí de Sant Joan o del Cementiri, després anomenat carrer Alpes i posteriorment avinguda de Josep Tarradellas. L'empresa va ser fundada per Nemesio Singla i, el 1914, va passar a mans de Tomàs Giménez, que havia estat antic treballador de la casa. Sota el seu mandat, el 1925, l'Hospitalet va rebre del rei Alfons XIII el títol de Ciutat per compensar la gran agregació de terrenys de la Marina en favor de Barcelona el 1920 per a la construcció d'un port franc que mai es va fer realitat i les importants expropiacions a propietaris agrícoles de la ciutat per tal de poder portar a terme l'urbanització de la Gran Via, llavors carrer de Cortes, al seu pas per l'Hospitalet. Va encarregar l'empedrat de molts carrers de l'Hospitalet i un amniciós projecte d'eixample de la ciutat a l'arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt. Una avinguda a l'Hospitalet, al barri de Pubilla Casas, porta el seu nom i va ser inaugurada per ell mateix essent encara Alcalde. Quan va caure el directori militar de Primo de Rivera, el 1930 Tomás Giménez va deixar de ser alcalde i ho va tornar a ser Just Oliveras i Prats, cap local de la Lliga Regionalista, que ja havia estat alcalde el 1916 i novament el 1918 fins poc abans del cop d'estat, Just Oliveras es va mantenir al càrrec fins les eleccions municipals del 1931, on va ser triat alcalde Josep Muntané, de la Unió republicana. Assegut a l'esquerra de l'alcalde Tomás Giménez, que és el quart dels asseguts en primera fila, comptant des de l'esquerra, amb ulleres, hi ha amb un senyor gran amb un gran bigoti canós, el secretari municipal, Josep Prats i Sanfeliu. Josep Prats i Sanfeliu (l'Hospitalet, 1869 - 1929) va ser el Secretari de l'Ajuntament des de l'any 1899 fins al 1924. Home senzill i molt apreciat pel veïnat, era conegut com a Pepet Lau o de cal Lau, motiu donat al seu pare, Estanislau Prats i Soler. Durant els més de trenta anys que va ocupar aquest càrrec públic, la gent el considerava més un conseller que un funcionari, i era una persona generosa i disposada a resoldre els problemes plantejats per la ciutadania. Per això, el 20 de febrer de 1924 el Ple de l'Ajuntament aprovà un dictamen de la Comissió d'Hisenda amb què premiava els seus excel·lents serveis prestats durant més de trenta anys, sense interrupció i sense cap nota desfavorable amb una jubilació amb el 70% del sou. La seva mort el 1929 fou molt sentida, i així ho constata la documentació de data 13 d'abril de 1930 corresponent a l'acte d'homenatge que es va organitzar, en el qual van participar entitats culturals, esportives, corals, grups de teatre i nombroses i molt diverses persones tant a nivell polític com social de la ciutat. Aquest mateix dia l'Ajuntament es va comprometre a posar el seu nom a un nou carrer que es va obrir amb motiu de la urbanització coneguda com a Eixample del Camp del Rector, nom que ja consta al plànol de la ciutat elaborat el 1932 i que es manté avui dia.
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Alcaldes
    Ple municipal
    Política i administració pública
    Regidors
    Retrats
    Retrats de grup
  • AMHLAF0000024.jpg
    L'alcalde Just Oliveras i Prats
    Retrat de l'alcalde Just Oliveras Prats. (Mandats 1916, 1918-1923; 1930-1931) Just Oliveras i Prats, (l'Hospitalet de Llobregat, 1887 – 1938) pertanyia a una família benestant arrelada a la ciutat des del segle XVII. La seva família va fer donació a l'Ajuntament el 1907 de les terres de la finca familiar de Cal Tres per tal que el poble de l'Hospitalet pogués créixer cap a l'estació de ferrocarril, situada molt a prop d'aquesta finca, mitjançant la seva urbanització. La Rambla Just Oliveras, nascuda llavors, juntament amb tots el carrers adjacents perpendiculars a ella de resultes d'aquella urbanització, va ser anomenada així en homenatge al seu pare, Just Oliveras i Arús, comerciant en cereals i propietari de terres, entre elles d'aquella gran finca. Va ser propietari d'un pròsper negoci: la línia d'autobusos que unia la Plaça d'Espanya de Barcelona amb l'Hospitalet i diverses localitats del baix Llobregat. Just Oliveras i Prats, cap de la secció local de la Lliga Regionalista, va ser triat regidor de l'Ajuntament l'any 1914 i va ser alcalde el 1916 i el 1918 fins poc abans del cop d'estat de Primo de Rivera el 1923, va tornar a l'alcaldia després, des de 1930, amb el fi de la dictadura de Primo de Rivera i de la Unión Patriótica i la sortida de l'alcaldia de Tomàs Giménez, fins les eleccions municipals de 1931, on va sortir triat alcalde el republicà Josep Montané, de la Unió republicana, que ja ho havia estat des de març de 1923 fins el cop d'estat. Va ser assassinat el 1938, juntament amb la seva cunyada, Antònia Durban Casas, al garatge de casa seva per un encaputxat. Mai es va poder resoldre el cas. Un bust en honor seu, situat primerament en la confluència de la Rambla i el carrer Barcelona, presideix la part alta de la Rambla Just Oliveras. El seu germà Santiago, sacerdot, va impulsar el 1904 la creació del Centre Catòlic de l'Hospitalet, que va tenir la seva primera seu al c/ Església en un local de lloguer. Posteriorment, en créixer l'entitat, va cedir uns terrenys de la seva propietat on es va inaugurar el 1926 un nou i espaiós edifici dotat d'un cafè, un teatre i una pista esportiva. Santiago Oliveras fou rector de la parròquia de la Concepció de Barcelona fins que va morir el 1953. Un any després i, en homenatge a la seva persona, es canvià el nom de l'aleshores carrer del Segre (a la part del darrere del Centre Catòlic, tocant amb la pista de bàsquet) pel seu. També té un carrer al costat de l'esmentada parròquia barcelonina.
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Alcaldes
    Homes
    Persones
    Política i administració pública
    Retrats
  • AMHLAF0000851.jpg
    Retrat de Carlos de España y de Digoine
    Retrat de Carlos de España y de Digoine (1876-1937). Fill de José M. de España y Orteu i d'Amicie de Digoine. Va ser Tinent d'alcalde de l'Ajuntament de l'Hospitalet en l'època de l'alcalde Tomás Giménez. Va ser pare de l'alcalde franquista de l'Hospitalet (1962 a 1973) José Matias de España y Muntadas.
    Homes
    Persones
    Retrats
    Retrats d'estudi
  • AMHLAF0000023.jpg
    Tomás Giménez Bernabé
    Retrat de l'alcalde Tomás Giménez Bernabé, vestit amb el vistós uniforme diplomàtic que feia servir pels actes solemnes i amb les diverses condecoracions rebudes, una d'elles a la guerra de Cuba. La Unión Patriótica va ser un partit polític de caràcter institucional fundat l'11 d'abril 1924 a instància del dictador Miguel Primo de Rivera, que va arribar al poder mitjançant un cop d’Estat el 1923, amb la intenció de constituir un gran partit catòlic que donés suport al seu règim dictatorial. Els seus seguidors s'anomenaven upetistes. Convertit en realitat en Partit únic, estava integrat per tots aquells que pretenien una fidel adhesió a la dictadura: oligarques, membres destacats de l'Església catòlica, gent de dretes i empresaris. Sota la divisa "Pàtria, religió, monarquia", la Unió Patriótica va pretendre atreure's als espanyols, allunyant-los dels antics partits polítics, que considerava corruptes, per a afirmar així la continuïtat de la Dictadura, proporcionant a laquesta suport popular en manifestacions i actes d'adhesió. Fins i tot en 1929 es va disposar que es dediqués a tasques d'informació i denúncia d'aquells que conspiressin contra el Règim o el difamessin. Sense un ideari precís, a Catalunya no va arribar a ser mai un veritable partit de masses, però sí va aconseguir reunir força elements dretans i oportunistes. Després de la caiguda del Dictador, el 1930, la Unión Patriótica va desaparèixer. A l'Hospitalet la seva seu va estar situada a un edifici situat al c/ Baró de Maldà, núm. 11, cantonada amb el c/ Barcelona. l'Home del dictador Miguel Primo de Rivera a l'Hospitalet, que posteriorment, el 1926, el va nomenar fill predilecte de la ciutat, va ser l'empresari alacantí del sector de la construcció Tomás Giménez Bernabé, (Monòver, 1877-Dènia1968) que va ser alcalde de l'Hospitalet de 1923 a 1930. Giménez va ser propietari d'una serradora de marbre a l'Hospitalet situada a la vora del Canal de la Infanta, l'aigua del qual utilitzava com a força motriu, que estava situada en el carrer que llavors era conegut com a Camí de Sant Joan o del Cementiri, després anomenat carrer Alpes i posteriorment avinguda de Josep Tarradellas. L'empresa va ser fundada per Nemesio Singla i, el 1914, va passar a mans de Tomàs Giménez, que havia estat antic treballador de la casa. Sota el seu mandat, el 1925, l'Hospitalet va rebre del rei Alfons XIII el títol de Ciutat per compensar la gran agregació de terrenys de la Marina en favor de Barcelona el 1920 per a la construcció d'un port franc que mai es va fer realitat i les importants expropiacions a propietaris agrícoles de la ciutat per tal de poder portar a terme l'urbanització de la Gran Via, llavors carrer de Cortes, al seu pas per l'Hospitalet. Va encarregar el projecte de l'eixample de l'Hospitalet a l'arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt. Una avinguda a l'Hospitalet, al barri de Pubilla Casas, porta el seu nom i va ser inaugurada per ell mateix essent encara alcalde de la ciutat. Va ser president de la Penya Alicantina de Barcelona. El 1948 va presentar-se pel terç familiar per ser novament regidor de l'ajuntament de l'Hospitalet, però no va ser escollit. Posteriorment va tornar a Alacant, a Dènia, on va morir.
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Alcaldes
    Homes
    Persones
    Política i administració pública
    Retrats
  • AMHLAF0003030.jpg
    Club de Futbol Florida
    Retrat de grup de dos combinats del C.F. Florida en un partit de Festa Major.És el Camp de Futbol La Florida. Darrere es veuen les finestres de la caserna de la Guàrdia Civil de la carretera de Sans. Aquest solar ara és part del carrer Torns i del carrer de la Riera Blanca.
    Esports
    Festa major de la Florida
    Festes
    Festes majors
    Futbol
    Retrats
    Retrats de grup
  • AMHLAF0025624.jpeg
    Avel·lí i Emili Trinxet i Pujol, Gil Vidal i Forga i Antonio Nieto al mas Can Bosch a Sant Feliu de Codines
    Fotografia de finals dels anys cinquanta realitzada al mas Can Bosch, casa pairal del s. XVII de la baronia de Sant Feliu de Codines, propietat de la família Trinxet des dels anys vint del segle passat, on va realitzar una important i luxosa reforma. Al centre de la fotografia, calb i amb ulleres i la mà al davant, Avel·lí Trinxet, propietari de la fàbrica tèxtil Can Trinxet, a la seva dreta el seu germà Emili i al seu darrera, a dalt de tot de l'escala, Gil Vidal i Forga, home de confiança del primer. A la dreta, separat, el modisto canari Antonio Nieto, de visita a la finca, que signa i els dedica la fotografia. Can Trinxet va ser una important fàbrica tèxtil cotonera, especialitzada en llençols, vellut i pana, ubicada des de 105 al barri de Santa Eulàlia de l'Hospitalet, que va estar activa fins el 1981. Can Bosch, dita ara La baronia, és encara propietat de la família Trinxet, i és un restaurant on tenen lloc casaments de luxe. Avel·lí Trinxet i Pujol (Barcelona, 1901 - 1961) fou un important empresari català. Era fill de Francesc Trinxet Mas (Barcelona, 27 de setembre de 1875 - 1941) i nét d'Avel·lí Trinxet Casas (Vilanova i la Geltrú 1845 - Barcelona 1917), que va ser oncle del pintor d'ascendència olotina Joaquim Mir i fundador de la fàbrica Can Trinxet de l'Hospitalet. En 1930 la família Trinxet, va entrar a formar part del gran grup tèxtil Unión Industrial Algodonera S.A., fàbrica num. 12, al costat de la família Bosch Catarineu i Salvador Villarrasa Vall. Posteriorment, abans de 1944, després de nombroses desavinences, abandona la Unión Industrial Algodonera S.A. , que passarà a mans de Julio Muñoz Ramonet, juntament amb Can Batlló i la important i valuosa col·lecció pictòrica de la família Bosch i Catarineu. A la mort del seu pare, el 1941 i del seu oncle Antoni Trinxet i Mas el 1945, passà a controlar Trinxet Industrial S.A., Trinxet y Compañía R.C., Industrias Mecánicas Condor S.A., Aymerich y Amat S.A. i Manufacturas Marfull S.A. Tenia nombroses finques a Aragó, inclosa la finca Mingolera a Mequinensa. Va sol·licitar diverses patents al Regne Unit i Canadà per tal de seguir desenvolupant Trinxet S.A. Es va casar amb Matilde Torras Rivière, filla de l industrial paperer gironí Torras Domenech. A la seva mort va passar a dirigir el grup el seu germà Emili Trinxet Pujol, mort el 1984, que va ser el darrer propietari de la fàbrica abans del seu tancament. Gil Vidal i Forga (Olot 1902, l'Hospitalet de Llobregat 1982). Va ser, després de la guerra i de patir uns anys de presó i d'ostracisme pel franquisme, secretari personal d'Avel·lí Trinxet a la fàbrica des de 1940 fins a la seva jubilació a mitjans dels setanta. Va ser un historiador autodidacta. Durant uns anys de cursà estudis de comptabilitat. Va ser membre del Centre Obrer d’Olot. El 1931, integrat a la candidatura republicana, va ser elegit membre de l’Ajuntament olotí, on va obtenir la Conselleria de Governació, on va deixar fama d’home bo, reflexiu, recte i operatiu. Sindicalment s’afilià a la UGT. Durant la guerra civil va haver d'amagar-se a diferents pobles fugint de les milícies de la FAI. A Sant Just Desvern, va trobar en Josep Maria Dou, un amic seu d’Olot i gràcies a ell, va poder entrar a treballar a la fàbrica tèxtil Trinxet de l'Hospitalet. Al març del 1942, la policia franquista el va detenir per haver estat regidor republicà d’Olot. Es va estar a la Model durant onze mesos. En sortir, va poder treballar encara a can Trinxet, ja que no van tenir en compte el seu color polític, cosa que no passava sempre, i fins i tot li van passar la setmanada mentre estava a la presó. Matilde Torras Rivière, la dona d’Avel•lí Trinxet, va sufragar íntegrament els estudis de la seva única filla, Josefina, que es va poder llicenciar en filologia semítica a la Universitat de Barcelona. Publicà L’evolució social a Olot (1937, reeditat el 1986), on tracta dels orígens del moviment obrer en aquesta ciutat. L’obra, prologada pel dirigent socialista Manuel Serra i Moret, fou premiada pel Patronat d’Estudis Històrics d’Olot el 1935. Aquest treball, que va ser pioner entre els dedicats als moviments socials a Catalunya, és un estudi sobre el naixement del maquinisme i del proletariat industrial olotí fins al Sexenni Democràtic del s. XIX, basat en la documentació de l’arxiu municipal d'Olot que reprodueix en els apèndixs, i en la premsa. En una obra posterior, 45 anys de vida olotina a través del Centre Obrer (1980), de caràcter descriptiu i memorialista, narra la trajectòria de l’entitat fundada el 1894 i que arribà fins el 1939. Té una plaça dedicada amb el seu nom a Olot. La seva única filla va ser Josefina Vidal i Badia, (Olot 1933, L'Hospitalet de Llobregat 2018) filla d’Olot i hospitalenca d’adopció després de més de cinquanta anys de viure i treballar a l’Hospitalet, llicenciada en llengues semítiques i destacada i rigorosa professora de llatí i grec a l'antigament conegut com a COPEM, (Centro Oficial de Patronato de Enseñanza Media) primer institut de Batxillerat inaugurat a l’Hospitalet el 1958, al que va ingressar com a professora poc després de la seva inauguració i on va ser-hi fins a la seva jubilació. Va fer donació a l'Arxiu de l'Hospitalet de diferent documentació relacionada amb l'Institut de batxillerat de Santa Eulèlia així com d'una gran quantitat de material gràfic sobre l'activitat sarsuelística a les diferents penyes d'aficionat a la sarsuela de Barcelona, gènere al que va ser molt aficionada, a l'Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona. Josefina Vidal es va casar el 1960 amb Manuel Grau i Monserrat, (Morella, 1928- L'Hospitalet de Llobregat 1992) també llicenciat en llengues semítiques. Va ser professor al Departament de Semítiques de la Universitat de Barcelona, on va obtenir el grau de doctor, defensant una tesi sobre la Jueria de Besalú (s. XIII-XV), que havia elaborat sota la direcció del Dr. David Romano i Ventura. Obtingut el doctorat va exercir la docència als instituts de batxillerat Larraona de Sabadell i Margarita Xirgu de l’Hospitalet després d’haver estat més de vint anys (des de l’1 d’octubre del 1958) professor de francès i d’història del que actualment es l’IES Santa Eulàlia, institut del qual fou fundador i primer director. Els matrimonis Vidal-Badia i Grau-Vidal, que no va tenir fills, van viure sempre, fins a la mort de tots quatre, al carrer Pareto núm. 5 del barri de Santa Eulàlia de l'Hospitalet. En Manuel Grau va ser nomenat fill predilecte de Morella, on té un carrer dedicat amb al seu nom.
    Activitats econòmiques
    Indústries
    Can Trinxet
    Persones
    Retrats de grup
    Vida quotidiana
    Vida social
  • AMHLAF0000735.jpg
    Retrat de Joan Matas i Avellan
    Retrat de Joan Matas, actor de teatre hospitalenc. Dotat d'una gran presència i d'una esplèndida veu greu i perfecta dicció, Joan Matas Abellán, actor en diferents muntatges de teatre amateur del Grup de Teatre Alpha 63 de l'Hospitalet, va arribar a ser actor professional i va formar part de la Companyia Adrià Gual, sorgida de l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual, amb la que va actuar en diversos muntatges al Teatre Romea, dirigides les dues per Ricard Salvat, així com de la companyia de Pau Garsaball en l'exitosa obra de teatre musical "El retaule del flautista", de Jordi Teixidor i Carles Berga, on va interpretar el paper de Reverend Grundig en la gravació que d'aquesta obra va fer Televisió Espanyola el 1977, on també va gravar, el 1978 "A l'Àfrica, minyons" de Xavier Fàbregas, fent el divertit paper de Soldà del Marroc de l'obra de Serafí Pitarra "La botifarra de la llibertat". També va formar part de l'espectacle de teatre avantguardista "Rebel delirium", de Iago Pericot i Sergi Mateu, estrenat als túnels del metro el 1977 i de diversos muntatges de cabaret de petit format amb Carme Sansa i Pep Torrents en diferents sales de cafè-teatre de Barcelona. La sobtada mort del seu pare el va obligar a abandonar el teatre als anys vuitanta per fer-se càrrec, junt amb el seu germà Jaume, de l'antiga i important peixateria familiar del Mercat del Centre de l'Hospitalet, on va treballar fins a la seva prematura mort l'any 2007 als 60 anys. Era Llicenciat en Ciències Exactes.
    Actors
    Arts escènciques
    Arts escèniques
    Cultura
    Homes
    Oficis i ocupacions
    Persones
    Retrats
    Teatre
  • AMHLAF0003171.jpg
    Can Trinxet
    Grup de treballadores i treballadors de la fàbrica tèxtil de Can Trinxet, al pati de l'empresa. A la fila de dalt, la segona a mà esquerra, Isabel Parra Osorio, davant seu la primera a mà esquerra, Maria Dolores Osorio Carmona. L'antiga fàbrica Trinxet està catalogada en el PEPPA amb núm. 92.
    Can Trinxet
    Dones
    Homes
    Indústries
    Persones
    Retrats
    Retrats de grup
  • AMHLAF0023806.jpg
    Fàbrica Can Gras
    Fotografia de 1915 del personal de la fàbrica Can Gras de l'Hospitalet. En primera fila, assegut al centre, l'amo de la fàbrica, heretada el 1912, i accionista del Banc de Barcelona, Josep Gras i Espona, que moriria tres anys després, rodejat de treballadors i del director de Can Gras, Jacint Corominas, que està darrera d'ell, amb un gran bigoti, i d'estudiants de l'Escola Industrial de Barcelona de la promoció 1913-1915, companys de Gaspar Font i Gras, el seu jove nebot, assegut al costat d'ell a la seva esquerra, nomenat director de filatura de la fàbrica. Gaspar Font Gras, fill de Rosa Gras Espona i del farmacèutic de Torelló Gaspar Font Pladevall, va crear, dos anys després, el 1917, una fàbrica de filats de cotó anomenada Font i Pujols, amb seus a Sant Sadurní d'Anoia i a Callús i oficines al carrer Girona de Barcelona. Era un fet molt habitual que les escoles d'enginyers i tècnics industrials de Catalunya i de tot l'Estat organitzessin aquest tipus de visites amb els seus alumnes a fàbriques destacades, i que en quedés constància gràfica, amb gran satisfacció per part dels seus propietaris, com s'observa en aquesta fotografia, en la que també s'aprecien les dures condicions de vida de la classe treballadora de l'època, que obligava a que nens en edat d'estudi s'incorporessin a la vida laboral. Miquel Gras Verdaguer (Manlleu, 1842 - Barcelona 1912), industrial del sector tèxtil que va ser alcalde de Torelló en dues ocasions (1877-1881 i 1891-1894), es va associar el 1871 amb Josep Espona Font i van crear a Torelló Espona, Gras y Companyia, Sociedad en comandita, amb seu social al carrer Fontanella de Barcelona. La seva esposa, Ramona Espona Font, també de Torelló, era germana del que havia estat el seu soci, el també industrial cotoner Josep Espona Font, que, a un cop dissolta la seva societat amb Gras, traslladà la seva important fàbrica el 1902 a Sant Joan de les abadesses. Els fills de Miquel Gras van ser Ramon, Rosa i Josep (1879-1918), que és el que apareix a aquesta fotografia. Els Gras fixaren la seva residència habitual a Barcelona, com també van fer d’altres industrials. Can Gras, fàbrica fundada per Miquel Gras al barri de Santa Eulàlia de l'Hospitalet el 1906 i que serà ampliada el 1910 i el 1916, l'edifici i la xemeneia de la qual encara avui es conserva, va ser projectada per per l'arquitecte modernista Modest Feu i Estrada, nascut a Sants, on va deixar una forta petjada. Va ser una fàbrica de filats i teixits de cotó, especialitzada en llençols, vellut i pana, un teixit que es faria molt popular per la seva resistència i perquè amb ell es farien els uniformes dels treballadors de moltes empreses, com els de la Compañía de Tranvies de Barcelona, que va popularitzar l'expressió "pana de tramviaire". Josep Gras i Espona va morir prematurament el 1918 a Manlleu quan encara no havia fet els quaranta anys. La seva vídua, Victòria Artero, mare de quatre nens el més gran dels quals tenia 8 anys, va decidir llavors, en uns anys de forta conflictivitat social i d'inici del període conegut com a "pistolerisme", arrendar la fàbrica Can Gras a l'empresa tèxtil del costat, Avelino Trinxet e Hijos, l'amo de la qual, precisament, havia sortit il·lès d'un tiroteig uns mesos abans el mateix any 1918, que li va comprar posteriorment, a finals dels anys vint. Els seus fills no es van dedicar al negoci familiar. El primogènit, Miquel Gras i Artero, (1910-1988) va arribar a ser un destacat i reconegut metge, pioner de la medicina esportiva i de la cirurgia plàstica. El segon, Josep, va crear un bufet d'advocats i una administració de finques al domicili familiar, c/ Roger de Llúria, 86, encara el 2020 en funcionament. Avelino Trinxet e Hijos, important fàbrica cotonera especialitzada en texits de cotó que hi havia al seu costat, fundada per Avel·lí Trinxet i Casas, coneguda popularment com a Can Trinxet, en la que Can Gras va quedar dissolta, va arribar a ser una gran indústria amb més de 1000 treballadores (el 90% eren dones) i va formar part, com a fàbrica núm. 12, de la Unión Industrial Algodonera S.A., fundada el 1929 per un grup d'industrials catalans, raó per la qual va ser visitada pel rei Alfons XIII el 1930. Es va mantenir activa fins els anys vuitanta del segle passat. Els edificis que conformaven el conjunt original de Can Trinxet, d'estil modernista de maó vist, avui totalment desapareguts, van ser projectats el 1905 per l'arquitecte Joan Alsina i Arús. L'edifici fabril anomenat avui Can Trinxet que ha arribat als nostres dies correspon en la seva integritat al que en el seu dia va ser Can Gras.
    Can Gras
    Indústries
    Retrats
    Retrats de grup
    Can Trinxet
    Arquitectura i urbanisme
    Patrimoni
    Patrimoni arquitectònic
    Persones
  • AMHLAF0023805.jpg
    Fàbrica Can Gras
    Fotografia de 1915 de la façana que dona a la carrer Santa Eulàlia de la fàbrica Can Gras, indústria tèxtil cotonera especialitzada en llençols, vellut i pana inaugurada al barri de Santa Eulàlia de l'Hospitalet el 1906 i realitzada per l'arquitecte modernista Modest Feu i Estrada. Darrera de la fotografia, a la dreta, s'observa la subestació elèctrica de La Torrassa, separada de la fàbrica per les vies del tren de Barcelona-Vilanova i La Geltrú i Barcelona-Vilafranca del Penedès al seu pas per l'Hospitalet. Miquel Gras Verdaguer (Manlleu, 1842 - Barcelona 1912), industrial del sector tèxtil que va ser alcalde de Torelló en dues ocasions (1877-1881 i 1891-1894), es va associar el 1871 amb Josep Espona Font i van crear a Torelló Espona, Gras y Companyia, Sociedad en comandita, amb seu social al carrer Fontanella de Barcelona. La seva esposa, Ramona Espona Font, també de Torelló, era germana del també industrial cotoner Josep Espona Font, que, a un cop dissolta la seva societat amb Gras, traslladà la seva important fàbrica el 1902 a Sant Joan de les abadesses. Els fills de Miquel Gras van ser Ramon, Rosa i Josep (1879-1918), que va heretar la fàbrica. Els Gras fixaren la seva residència habitual a Barcelona, com també van fer d’altres industrials. Can Gras, fàbrica fundada per Miquel Gras al barri de Santa Eulàlia de l'Hospitalet el 1906 i que serà ampliada el 1910 i el 1916, l'edifici i la xemeneia de la qual encara avui es conserva, va ser projectada per l'arquitecte modernista Modest Feu i Estrada, nascut a Sants, on va deixar una forta petjada. Va ser una fàbrica de filats i teixits de cotó, especialitzada en llençols, vellut i pana, un teixit que es faria molt popular per la seva resistència i perquè amb ell es farien els uniformes dels treballadors de moltes empreses, com els de la Compañía de Tranvies de Barcelona, que va popularitzar l'expressió "pana de tramviaire". Josep Gras i Espona va morir prematurament el 1918 a Manlleu quan encara no havia fet els quaranta anys. La seva vídua, Victòria Artero, mare de quatre nens el més gran dels quals tenia 8 anys, va decidir llavors, en uns anys de forta conflictivitat social i d'inici del període conegut com a "pistolerisme", arrendar la fàbrica Can Gras a l'empresa tèxtil del costat, Avelino Trinxet e Hijos, l'amo de la qual, precisament, havia sortit il·lès d'un tiroteig uns mesos abans el mateix any 1918, que li va comprar posteriorment, a finals dels anys vint. Els seus fills no es van dedicar al negoci familiar. El primogènit, Miquel Gras i Artero, (1910-1988) va arribar a ser un destacat i reconegut metge pioner de la medicina esportiva i de la cirurgia plàstica. El segon, Josep, va crear un bufet d'advocats i una administració de finques al domicili familiar, c/ Roger de Llúria, 86, encara el 2020 en funcionament. Avelino Trinxet e Hijos, important fàbrica cotonera especialitzada en texits de cotó que hi havia al seu costat, fundada per Avel·lí Trinxet i Casas, coneguda popularment com a Can Trinxet, en la que Can Gras va quedar dissolta, va arribar a ser una gran indústria amb més de 1000 treballadores (el 90% eren dones) i va formar part de la Unión Industrial Algodonera S.A., fundada el 1929 per un grup d'industrials catalans, raó per la qual va ser visitada pel rei Alfons XIII el 1930. Es va mantenir activa fins els anys vuitanta del segle passat. Els edificis que conformaven el conjunt original de Can Trinxet, d'estil modernista de maó vist, avui totalment desapareguts, van ser projectats el 1905 per l'arquitecte Joan Alsina i Arús. L'edifici fabril anomenat avui Can Trinxet que ha arribat als nostres dies correspon en la seva integritat al que en el seu dia va ser Can Gras.
    Can Gras
    Indústries
    Retrats
    Retrats de grup
  • AMHLAF0004003.jpg
    Treballadora de Can Vilumara
    Palmira Pascual Vidal amb un ordidor tèxtil. La fàbrica es projectà entorn el 1905 i fou inaugurada el 1907 pel seu fundador, Francesc Vilumara Bayona. Catalogada en el PEPPA amb núm. 33.
    Can Vilumara
    Dones
    Indústries
    Maquinària industrial
    Persones
    Retrats
  • AMHLAF0000537.jpg
    Can Feliu, taller
    Retrat de grup dels treballadors del Taller de Can Feliu al carrer d'Enric Prat de la Riba. A la imatge alguns porten eines de treball a les mans
    Activitats econòmiques
    Can Feliu
    Establiments comercials
    Homes
    Oficis i ocupacions
    Persones
    Retrats
    Retrats de grup
  • AMHLAF0023422.jpg
    Retrat de Jaume Olivé i Pons.
    Regidor de l'Ajuntament de l'Hospitalet dels primers Ajuntaments democràtics. Olivé, empresari del sector del paper casat amb Paquita Vidal i Vallhonrat, era el cap de llista d'Alianza Popular i va ser elegit en els eleccions municipal de 1983, en les que AP va obtenir un únic regidor, ell mateix.
    Política i administració pública
    Regidors
    Retrats
  • AMHLAF0000287.jpg
    Les Dames de la Creu Roja de Collblanc
    "Las Damas de la Cruz Roja de Coll-Blanch siguen las inspiraciones de S.M. la Reina. Inauguración del Dispensario de Hospitalet de Llobregat"Reproducció d'una pàgina del periòdic "Novedades". A la part de dalt hi ha 3 retrats que agafen el bust de les senyores de la Junta de Dames de la Creu Roja: la tesorera, Teresa Coll vídua de Martí, la presidenta, Eugenia Casanovas vídua de Farnés i la secretària, Concepción Vidal de Muntadas. A sota, al mig, el retrat de la sots-presidenta, Juana Farnés Casanovas. A baix, al mig, una llitera amb rodes, rodejada d'una pancarta que posa "Donativo de D.Pedro Álvarez a la Junta de Damas de Hospitalet de Llobregat". (Es tracta de la primera camilla amb rodes proporcionada a la Creu Roja de Coll-Blanch). La resta, son textos explicatius dels actes de la Junta de Dames de la Creu Roja.
    Actes oficials
    Dispensari de la Creu Roja de Collblanc
    Dones
    Equipaments mèdics
    Hospital de la Creu Roja
    Informació i comunicació
    Persones
    Política i administració pública
    Premsa
    Retalls de premsa
    Retrats
    Sanitat i salut
    Visites d'autoritats
  • AMHLAF0000285.jpg
    Retrat de la Reina d'Espanya Victòria Eugènia
    Retrat de S.M. la Reina d'Espanya Victòria Eugènia, amb dedicatòria adreçada al dispensari de Collblanc de la Creu Roja. A peu de foto hi ha el text següent: "Precioso retrado de S.M. la REINA, DOÑA VICTORIA EUGENIA, en gran tamaño, dedicado por la Augusta Soberana a la Junta de Señoras de la Cruz Roja de Coll-Blanch para presidir su primer Dispensario. La misma Junta de Damas recibió tambien de S.M. la Reina otros dos retratos iguales al que reproducimos, con autógrafos, dedicados a los Dispensarios de Santa Eulalia y de Hospitalet de Llobregat. Este último se inauguró solemnemente el domingo, 18 de agosto, con grandioso éxito para la Junta de Señoras de la Cruz Roja de Coll-Blanch, sabiamente inspiradas por la bondadosa y caritativa Reina de España."
    Dispensari de la Creu Roja de Collblanc
    Dones
    Equipaments mèdics
    Persones
    Política i administració pública
    Retrats
    Retrats d'estudi
    Sanitat i salut
  • AMHLAF0023468.jpg
    Retrat de Paco Candel
    Regidor de l'Ajuntament de l'Hospitalet. Imatge presa en el seu despatx després de les primeres eleccions municipals de 1979 que van donar lloc als ajuntaments democràtics. Paco Candel, Cap de llista com a independent pel PSUC a les primeres eleccions democràtiques, va ser Ponent de Cultura de 1979 fins el 1981, any en què la ponència de Cultura va ser assumida per Xavier Aragay, del PSUC. Candel va continuar com a regidor de l'Ajuntament de l'Hospitalet, responsable del Museu de l'Hospitalet, fins el 1983.
    Política i administració pública
    Regidors
    Retrats
  • AMHLAF0000659.jpg
    Retrat de Francesc Candel
    Retrat de Francesc Candel, més conegut com Paco Candel, escriptor i regidor de Cultura de l'Ajuntament de l'Hospitalet. Reproducció d'un dibuix al carbó original de Valentí Julià Sadurní, realitzat el 1980.
    Cultura
    Escriptors
    Homes
    Lletres
    Oficis i ocupacions
    Persones
    Política i administració pública
    Regidors
    Retrats
  • AMHLAF0000534.jpg
    Foment de la Sardana de l'Hospitalet
    Grup de dansaires del Foment de la Sardana. La fotografia està presa al pati d'accés a l'edifici l'Harmonia. Darrera d'ells, les escales de l'Harmonia i una pancarta rectangular de roba on diu "Foment de la Sardana de l'Hospitalet". D'esquerra a dreta homes: Gussiñé, Marques, Màrio, Ramos, Jaume Ventura Tort, Mataix, Castelló, Cases, Bordas, Massana, Cortada, Vidal, Josep Navarro, Coromines, Codina. Dones: Quimeta, Saludes, Conxa, Sisqueta, Juanita, Massana, germanes Diego, Pepeta, Pauleta, Maria, Baltasara, Margarida, Juncà, Cases, Serafí, Estadella, America.
    Arquitectura i urbanisme
    Associacions i entitats
    Culturals i socio culturals
    Edificis
    Festes
    Folklore
    Foment de la sardana de l'Hospitalet
    L'Harmonia
    Retrats
    Retrats de grup
    Sardanes
  • AMHLAF0000647.jpg
    Retrat de Jaume Mitjavila i Rius, en "Jaumic Famades ", en Ràfols i en Pere Norta
    La família Femades era una de les més importants de l'Hospitalet del s. XVI, amb masos i terres al Torrent Gornal, la Marina i Cornellà. Un dels Femades es va fer construïr una casa a finals del s. XVI o principis del s. XVII la masia senyorial que coneixem encara com a Can Femades, en terres pertanyents al terme municipal de Cornellà, però estretament lligada a l'Hospitalet des de sempre, atesa la seva ubicació just al límit del nostre terme i del de Cornellà, al que avui és la Plaça de la Remunta. Els Mitjavila eren els masovers de Can Femades des de finals del segle XVIII i eren coneguts també amb el nom de Femades. El fill de Jaume Mitjavila i Galceran, Jaume Mitjavila i Rius (1810-1881) no fou, però, pagès, sinó que va arribar a ser comandant, membre del cos de voluntaris catalans a la guerra d'Àfrica de 1860 liderat pel general Joan Prim i Prats, de qui aquest va ser admirador i amic personal. A la fotografia podem observar a Jaume Mitjavila i Rius, més conegut com el Jaumic de Can Famades, que, amb la seva llarga barba blanca, està assegut en una cadira. A esquerra i dreta, dos personatges més de vida política local, en Ràfols de Cal Carreter i en Pere Norta (alcalde). En Jaume Mitjavila i Rius era el rebesavi de na Matilde Marcè i Piera, cronista local que va escriure la seva biografia.
    Alcaldes
    Homes
    Oficis i ocupacions
    Persones
    Política i administració pública
    Polítics
    Retrats
    Retrats d'estudi
    Treballadors municipals
  • AMHLAF0000782.jpg
    Quadre Escènic del Centre Econòmic Agrícola i Industrial
    Fotografia de grup del Quadre Escènic del Centre Econòmic Agrícola i Industrial (Casino del Centre). La fotografia està presa davant la porta d'entrada del Casino del Centre
    Arts escèniques
    Associacions i entitats
    Cultura
    Culturals i socio culturals
    Dones
    Homes
    Infants
    Persones
    Quadre Escènic del Centre Econòmic Agrícol e Industrial ( Casino del Centre )
    Retrats
    Retrats de grup
    Teatre
  • AMHLAF0000009.jpg
    L'alcalde José Matías de España Muntadas
    Retrat de l'alcalde José Matías de España Muntadas al despatx de l'Ajuntament de l'Hospitalet (Mandat 1962-1973).
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Alcaldes
    Home
    Persones
    Política i administració pública
    Retrats
  • AMHLAF0000654.jpg
    Rossend Arús Arderiu
    Retrat de Rossend Arús Arderiu, reproducció d'un dibuix signat per I. Roca i J. Furnó. Rossend Arús va ser periodista i dramaturg i un dels organitzadors, juntament amb Sebastià Junyent i Comes, president de la Societat del Born, dels carnavals de Barcelona. La Societat del Born fou una entitat recreativa fundada a Barcelona el 1858 que amb el lema “filantropia i diversió” fou l'encarregada d'organitzar els carnavals barcelonins. Mantingué les seves activitats fins al 1874 i es va dissoldre definitivament el 1876. Fundada per Sebastià Junyent i Comes, conegut com “l'espardenyer del Born”, perquè regentava allà una botiga d'esperdenyes, en foren socis actius, entre d'altres veïns del barri del Born , l'autor dramàtic i filàntrop republicà federalista Rossend Arús i Arderiu, amic íntim també del dramaturg Frederic Soler, àlies Serafí Pitarra, i asidu visitant, entre molts d'altres, de la tertulia que tenia lloc a la seva rebotiga del carrer d'escudellers núm. 80, on tenia la seva rellotgeria. D'entre els carnavals organitzats per l'entitat en destaca el de 1860. Coneixem molt bé com va ser el carnaval d'aquest any gràcies al llibre de Josep Anselm Clavé Camps i J. M. Torres: El Carnaval de Barcelona en 1860: batiburrillo de anécdotas, chascarrillos ... y otras quisicosas propias de esta bulliciosa temporada, aliñado en prosa y verso, Librería Española, Barcelona, 1860. Arús va ser una de les figures cabdals de la maçoneria a Catalunya i un gran filàntrop, que va deixar a la seva mort la seva gran vivenda del Passeig de Sant Joan a la ciutat per tal que es pogués crear allà -partint de la seva biblioteca particular de 25.000 volums i dels diners que va deixar per gestionar al seu marmessor, l'advocat i polític Valentí Almirall, gran amic seu, per tal que es dediquéssin a aquest fi- la primera biblioteca pública de Barcelona, la Biblioteca Arús, encara en funcionament i especialitzada en el s. XIX. Va fer també donació a l'Ajuntament de l'Hospitalet, on havia nascut el seu pare, el comerciant Pere Arús i Cuixart, dels diners necessaris per construir unes escoles públiques i la nova Casa Consistorial, el 1895, motiu pel qual l'Ajuntament li va dedicar el carrer on està, des de llavors, en part, ubicat l'edifici. Rossend Arús va néixer a Barcelona el 16/07/1844 on morí el 22/08/1891
    Arts escèniques
    Cultura
    Escriptors
    Homes
    Lletres
    Oficis i ocupacions
    Periodistes
    Persones
    Retrats
    Teatre
  • AMHLAF0000636.jpg
    Maria Miret Furné
    Retrat de Maria Miret Furné, cantant. Maria Miret va néixer el 21/11/1899 i va morir el 14/02/1970
    Cantants
    Cultura
    Dones
    Música
    Oficis i ocupacions
    Persones
    Retrats
    Retrats d'estudi
  • AMHLAF0025791.jpeg
    Record de la visita de la Reina Victòria Eugènia i les Infantes a l'Hospitalet enviat per l'alcalde Tomàs Giménez a les senyoretes Isern
    Fotografia realitzada el 30 d'octubre de 1927 regalada per l'alcalde Tomàs Giménez Bernabé a Maria Rabascall i Aguiló, a la dreta del militar, dona del Dr. Jaume Isern Hombravella, metge titular de l'Hospitalet des de finals de segle XIX, i a la seva filla Montserrat, a l'esquerra del militar, nascuda a l'Hospitalet el 1900, que posteriorment seria una destacada galerista d'art, fundadora i propietària, juntament amb la seva germana Núria, de la important galeria SYRA del Passeig de Gràcia de Barcelona, ciutat on va morir el 1986. El Dr. Isern va encarregar el 1930 a l'arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt la construcció d'una casa d'estil racionalista per situar la seva vivenda i el seu consultori mèdic privat, coneguda com a Xalet Isern, (fitxa núm 78 del PEPPA de l'Hospitalet) a la Plaça del Repartidor, just davant de l'edifici de correus inaugurat per la reina aquell dia. El Dr. Isern tingué també un fill, nascut també a l'Hospitalet, com la seva germana, Jaume Isern Rabascall, metge catalanista exiliat a Caracas per la Guerra Civil Espanyola, després de la qual s'hi va instal·lar la comissaria de la Policia Nacional de l'Hospitalet que va aixecar el 1950 un segon pis al xalet. Aquest edifici és molt conegut pels hospitalencs perquè durant molts anys es feia cua des de bon matí per tramitar la renovació del DNI.
    Actes oficials
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Alcaldes
    Dones
    Persones
    Política i administració pública
    Retrats
    Vida quotidiana
    Vida social
  • AMHLAF0002973.jpg
    Nens de l'equip de futbol Torrassenc
    Segons la informació que en consta, són nens de l'equip Torrassenc al camp de futbol abans de la guerra (dècada de 1930). Podria tractar-se del terreny de joc del Club Deportiu Torrassenc situat al triangle format per la Carretera de Collblanc, la Riera Blanca i la Travessera de les Corts. El Deportiu Torrassenc (fundat el 1917) també havia tingut un camp al carrer Aliança (actual c/ Mare de Déu dels Desemparats), entre els carrers Joventut i Llançà. I va tenir breument un segon terreny de joc entre el carrer Badal i Riera Blanca. Posteriorment, a partir de 1931 va jugar els partits al camp de Carretera de Collblanc, que compartia amb la Unió Athlètic Club de Collblanc. Durant la dècada de 1920 el Club Deportiu Torrassenc va guanyar diversos campionats de futbol amateur.
    Esports
    Futbol
    Retrats
    Retrats de grup