Hospital de la Creu Roja

Hospital General de l'Hospitalet, conegut amb el nom de la Creu Roja. Fou inaugurat l'any 1971 i la seva construcció s'impulsà a partir de l'hospital de la Creu Roja del carrer Progrés. A l'imatge es veu l'entrada de les urgències per l'avinguda de Josep Molins.

Construcció de l'Hospital de la Creu Roja

Construcció de l'Hospital General de l'Hospitalet a Pubilla Cases, conegut amb el nom de la Creu Roja. Es veu els obrers treballant. Aquest hospital s'impulsà a partir de la Creu Roja del Carrer Progrés i s'inaugurà definitivament el 1971.

Plaça de la Mare de Déu del Pilar

Avinguda Isabel la Catòlica a l'encreuament dels carrers avinguda de Josep Molins, avinguda de Tomás Giménez (gir de mà esquerra) i avinguda de Miraflores, on actualment hi ha una rotonda i s'anomena Plaça de la Mare de Déu del Pilar. Al fons, es veu l'edifici de l'Hospital de la Creu Roja.

Carretera de Collblanc

Carretera de Collblanc en el tram del pont que travessa l'actual carrer Josep Sunyol i Garriga. A l'esquerra de la imatge, l'edifici de la Creu Roja de Pubilla Cases i a la dreta, passat el pont, Can Rigalt

Camp de futbol

Instal·lacions esportives municipals " XIC de la BARCA", ubicades a la ribera del riu Llobregat., que constaven de tres camps de futbol anomenats "Ponent", "Tramuntana" i "Llevant", respectivament. Al fons, l'Hospital de Bellvitge

Hospital de Bellvitge el 1973.

Quan el 1970 es van iniciar les obres de construcció de l'Hospital de Bellvitge, aquest estava envoltat encara dels fèrtils camps de conreu de la Marina, que, mica en mica, els propietaris van anar venent per tal de permetre l'urbanització de tot l'entorn de l'Hospital. Tot i això encara resta avui, al costat de l'Hospital, un vestigi d'aquesta activitat agrícola, que es manté activa als camps de Can Trabal, lloc des del qual està feta aquesta fotografia, que son regats encara mitjançant l'antiga sèquia de la Feixa Llarga provinent del Canal de la Infanta.

Inundació als voltant de l'Hospital de Bellvitge

Vista de l'Hospital Universitari de Bellvitge (antigament Residència de Bellvitge) amb els camps del voltant inundats per plujes. L'edifici de l'hospital resta inacabat.

Hospital de la Creu Roja al carrer Progrés de Collblanc

Al número 56 (actualment és el 60) del carrer Progrés.

nstitut Nacional de Previsió

Vista de l'edifici del "Instituto Nacional de Previsión". Actualment és el Centre d'Atenció Primària del barri de la Torrassa, a ronda de la Torrassa.

Institut Nacional de Previsió

Vista de l'edifici "Instituto Nacional de Previsión". Actualment és el Centre d'Atenció Primària del barri de La Torrassa a ronda de la Torrassa.

Xemeneia

Xemeneia de la bòbila de Cal Goyta a l'actual Parc de Les Planes. Al fons es veu el cementiri de l'Hospitalet. La Xemeneia està catalogada en el PEPPA amb el núm. 57

Construcció de l'Hospital de la Creu Roja

Construcció de l'Hospital General de l'Hospitalet, conegut amb el nom de la Creu Roja. Es veu els obrers treballant. Aquest hospital s'impulsà a partir de la Creu Roja del Carrer Progrés i s'inaugurà definitivament el 1971.

Isabel la Catòlica,Av 9

Imatge extreta d'una llicència d'obres. Fotografia de 1955 de la tanca de La farga que rendia, entre el carrer Esquadres i l'antic carrer Alps, a l'Avinguda d'Isabel La Catòlica, l'antic camí del molí i anteriorment la sèquia del molí, l'any 1955. S'observa que el pati on s'amuntegava la ferralla per fondre encara no estava cobert. El solar que s'observa en primer pla, durant molts anys de caràcter agrari, propietat de la família Goyta, i posteriorment de propietat municipal, es va mantenir molts anys sense cap mena de construcció, funcionant com a dipòsit de la brigada municipal. El 2024 es va decidir signar un acord, entre l'Ajuntament de l'Hospitalet i la Generalitat de Catalunya, per tal de construir en ell el nou Centre d'Assistència Primària del barri de Sant Josep de l'Institut Català de Salut.

Retrat de Santiago Prats i Comas

Santiago Prats i Comas va néixer a Hospitalet el dia 26 d'octubre de 1884. Va acabar el Batxillerat el 6 de juliol de 1901 i la Llicenciatura en Medicina i Cirurgia, a la Universitat de Barcelona, ​​el 26 de juny de 1908, doctorant poc després. Es va especialitzar en Dermatologia. Durant dos anys es va establir a Sant Esteve de Sesrovires. Va fer pràctiques i va prestar serveis a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. El gener de 1913 va començar amb caràcter interí a exercir la Medicina als Dispensaris Municipals de l'Hospitalet, sent nomenat titular el 13 de gener de 1917. Va exercir la seva professió amb una dedicació total i entusiasta, havent estat molt estimat pels seus innombrables pacients a causa de la seva eficiència, amabilitat i interès a atendre'ls i pel seu encert a els diagnòstics. Va realitzar innombrables viatges per Espanya i per l'estranger i va ser un enamorat de la seva ciutat natal, sent assidu concurrent a totes les exposicions, conferències o manifestacions de tipus cultural se celebraven a Hospitalet. El seu amor cap a la nostra Ciutat ha quedat ben palès amb el seu important llegat: la seva casa natal, la masia anomenada Can Sumarro. Segons consta al Llibre d'Actes de l'Ajuntament Ple, es va adoptar el següent acord a la sessió del dia 18 de novembre de 1959: "Previa declaración de urgencia se da cuenta del escrito de doña Teresa Rosell Estella, viuda de don Santiago Prats Comas, que fue Médico Decano municipal, en el que manifiesta que en el testamento de su difunto esposo hay un legado a favor de este Ayuntamiento que consiste en la nuda propiedad de la finca en que habitaba el testador, sita en esta ciudad, calle de Barcelona, n." 144, llamada "Can Sumarro" y que consta de partes edificadas y huerto anexo. Expone también que es voluntad del causante, expresada en el testamento, que la finca legada se destine a residencia de ancianos de la misma población, o si eso no fuera posible, a biblioteca y parque. — Se lee el testamento del señor Prats en la parte que afecta al Ayuntamiento y la Corporación, bien enterada del asunto y después de hacer constar su profundo agradecimiento por tan extraordinario legado, acuerda por unanimidad aceptarlo y facultar ampliamente al Excmo. señor Alcalde don Ramón Solanich-Riera para la firma de cuantos documentos sean precisos a tal fin". La expresada finca está compuesta por una típica masía del siglo XVI a la que se han añadido otros cuerpos de edificio, rodeada de una amplia zona de terreno de cultivo. Comprende en conjunto un espacio algo superior a la "mojada". Los interiores están muy bien conservados y ambientados, mobiliario y decoración, conservando un aire señorial de casa de payés. En las ventanas existen "festejadors" de piedra. El primer piso está constituido por una gran sala central que comunica con las habitaciones. Dispone asimismo de un amplio desván o "golfes". En la puerta principal de la casa, formada por un arco de piedra aparece la inscripción del año 1580 encima de la cual figuran unas aspas en relieve, indudablemente representando la cruz de Santa Eulalia, hoy escudo de la Ciudad". El Dr. Prats va morir el dia 15 de juny de 1959. Va deixar estipulat al seu testament que la seva vídua pogués gaudir de la masia fins a la seva mort, que va tenir lloc a inicis de 1978. El Ple de l'Ajuntament de l'Hospitalet celebrat el 21 d'abril de 1978, essent alcalde Joan Perelló i Masllorens, va acceptar llavors definitivament la donació i va encarregar l'estudi previ per determinar l'ús que calia donar a la masia, que va ser finalment el de Biblioteca, un dels usos possibles que va determinar en Santiago Prats al seu testament. Està catalogada en el PEPPA amb la fitxa núm. 79 La Biblioteca Can Sumarro va ser inaugurada per l'Alcalde de l'Hospitalet Juan Ignacio Pujana Fernández i pel President de la Generalitat Jordi Pujol i Soley, llavors com a Biblioteca Central de l'Hospitalet, el 23 de abril de 1983, després d'una respectuosa i profunda rehabilitació i adequació de l'edifici realitzada per l'estudi MBM dels arquitectes Josep Martorell, Oriol Bohigas y David MacKay.

Retrat del Doctor Santiago Prats i Comas

Fotografia de Santiago Prats i Comes de jove. Santiago Prats i Comas va néixer a Hospitalet el dia 26 d'octubre de 1884. Va acabar el Batxillerat el 6 de juliol de 1901 i la Llicenciatura en Medicina i Cirurgia, a la Universitat de Barcelona, ​​el 26 de juny de 1908, doctorant poc després. Es va especialitzar en Dermatologia. Durant dos anys es va establir a Sant Esteve de Sesrovires. Va fer pràctiques i va prestar serveis a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. El gener de 1913 va començar amb caràcter interí a exercir la Medicina als Dispensaris Municipals de l'Hospitalet, sent nomenat titular el 13 de gener de 1917. Va exercir la seva professió amb una dedicació total i entusiasta, havent estat molt estimat pels seus innombrables pacients a causa de la seva eficiència, amabilitat i interès a atendre'ls i pel seu encert a els diagnòstics. Va realitzar innombrables viatges per Espanya i per l'estranger i va ser un enamorat de la seva ciutat natal, sent assidu concurrent a totes les exposicions, conferències o manifestacions de tipus cultural se celebraven a Hospitalet. El seu amor cap a la nostra Ciutat ha quedat ben palès amb el seu important llegat: la seva casa natal, la masia anomenada Can Sumarro. Segons consta al Llibre d'Actes de l'Ajuntament Ple, es va adoptar el següent acord a la sessió del dia 18 de novembre de 1959: "Previa declaración de urgencia se da cuenta del escrito de doña Teresa Rosell Estella, viuda de don Santiago Prats Comas, que fue Médico Decano municipal, en el que manifiesta que en el testamento de su difunto esposo hay un legado a favor de este Ayuntamiento que consiste en la nuda propiedad de la finca en que habitaba el testador, sita en esta ciudad, calle de Barcelona, n." 144, llamada "Can Sumarro" y que consta de partes edificadas y huerto anexo. Expone también que es voluntad del causante, expresada en el testamento, que la finca legada se destine a residencia de ancianos de la misma población, o si eso no fuera posible, a biblioteca y parque. — Se lee el testamento del señor Prats en la parte que afecta al Ayuntamiento y la Corporación, bien enterada del asunto y después de hacer constar su profundo agradecimiento por tan extraordinario legado, acuerda por unanimidad aceptarlo y facultar ampliamente al Excmo. señor Alcalde don Ramón Solanich-Riera para la firma de cuantos documentos sean precisos a tal fin". La expresada finca está compuesta por una típica masía del siglo XVI a la que se han añadido otros cuerpos de edificio, rodeada de una amplia zona de terreno de cultivo. Comprende en conjunto un espacio algo superior a la "mojada". Los interiores están muy bien conservados y ambientados, mobiliario y decoración, conservando un aire señorial de casa de payés. En las ventanas existen "festejadors" de piedra. El primer piso está constituido por una gran sala central que comunica con las habitaciones. Dispone asimismo de un amplio desván o "golfes". En la puerta principal de la casa, formada por un arco de piedra aparece la inscripción del año 1580 encima de la cual figuran unas aspas en relieve, indudablemente representando la cruz de Santa Eulalia, hoy escudo de la Ciudad". El Dr. Prats va morir el dia 15 de juny de 1959. Va deixar estipulat al seu testament que la seva vídua pogués gaudir de la masia fins a la seva mort, que va tenir lloc a inicis de 1978. El Ple de l'Ajuntament de l'Hospitalet celebrat el 21 d'abril de 1978, essent alcalde Joan Perelló i Masllorens, va acceptar llavors la donació i va encarregar l'estudi previ per determinar l'ús que calia donar a la masia, que va ser finalment el de Biblioteca, un dels usos possibles que va determinar en Santiago Prats al seu testament. Està catalogada en el PEPPA amb la fitxa núm. 79 La Biblioteca Can Sumarro va ser inaugurada per l'Alcalde de l'Hospitalet Juan Ignacio Pujana Fernández i pel President de la Generalitat Jordi Pujol i Soley, llavors com a Biblioteca Central de l'Hospitalet, el 23 de abril de 1983, després d'una respectuosa i profunda rehabilitació i adequació de l'edifici realitzada per l'estudi MBM dels arquitectes Josep Martorell, Oriol Bohigas y David MacKay.

Ajuntament Cementiri de Sants

Ajuntament Cementiri de Sants

Ajuntament Cementiri de Sants

Caserna de Lepanto. Regiment d'enginyers militars.

La Caserna de Lepanto, emplaçada a la Gran Via de les Corts Catalanes entre Barcelona i l’Hospitalet del Llobregat, va ser construïda per a acollir al Quart Regiment de Sapadors-Minadors que, fins llavors, es trobava a la Caserna de les Drassanes. El projecte d’aquest edifici va ser aprovat el 1929. Al començament del 1996, l’Ajuntament de Barcelona i el d’Hospitalet de Llobregat, juntament amb el Ministeri de Defensa de l’estat espanyol van signar un conveni per convertir els 56.000 metres quadrats de la caserna en un equipament municipal. El derrocament de l’edifici, però, va haver d’esperar fins al març del 2000. Des del 4 de maig del 2009, aquest emplaçament acull la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat.

Caserna de Lepanto. Regiment d'enginyers militars.

La Caserna de Lepanto, emplaçada a la Gran Via de les Corts Catalanes entre Barcelona i l’Hospitalet del Llobregat, va ser construïda per a acollir al Quart Regiment de Sapadors-Minadors que, fins llavors, es trobava a la Caserna de les Drassanes. El projecte d’aquest edifici va ser aprovat el 1929. Al començament del 1996, l’Ajuntament de Barcelona i el d’Hospitalet de Llobregat, juntament amb el Ministeri de Defensa de l’estat espanyol van signar un conveni per convertir els 56.000 metres quadrats de la caserna en un equipament municipal. El derrocament de l’edifici, però, va haver d’esperar fins al març del 2000. Des del 4 de maig del 2009, aquest emplaçament acull la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat.

Caserna de Lepanto. Regiment d'enginyers militars.

La Caserna de Lepanto, emplaçada a la Gran Via de les Corts Catalanes entre Barcelona i l’Hospitalet del Llobregat, va ser construïda per a acollir al Quart Regiment de Sapadors-Minadors que, fins llavors, es trobava a la Caserna de les Drassanes. El projecte d’aquest edifici va ser aprovat el 1929. Al començament del 1996, l’Ajuntament de Barcelona i el d’Hospitalet de Llobregat, juntament amb el Ministeri de Defensa de l’estat espanyol van signar un conveni per convertir els 56.000 metres quadrats de la caserna en un equipament municipal. El derrocament de l’edifici, però, va haver d’esperar fins al març del 2000. Des del 4 de maig del 2009, aquest emplaçament acull la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat.

Ajuntament Cementiri de Sants

Ajuntament Cementiri de Sants

Ajuntament Cementiri de Sants

Ajuntament Cementiri de Sants