Guàrdia Urbana de l'Hospitalet

Retrat de grup de la Guàrdia Urbana de l'Hospitalet. Es cos el formen 24 agents uniformats, 3 d'ells asseguts (comandaments superiors) i la resta darrera i dempeus

Guàrdia Urbana regulant el trànsit

Processó de Corpus Christi

Processó al barri de Collblanc, organitzada per la parròquia de Sant Ramon Nonat. A la fotografia es veu l'alcalde Ramon Solanich i Riera portant el pendó de la parròquia, acompanyat d'altres càrrecs civils de la ciutat i precedit per dos membres de la guàrdia urbana vestits de gala. Darrera, el tàlem. Al darrera es veu el temple de Sant Ramon Nonat i, a la vorera, hi ha gent que observa el pas del seguici.

Església parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida

Imatge presa des de davant de l'Ajuntament. L'església i eli campanar es veuen de perfil. També hi ha cotxes aparcats de la Guàrdia Urbana i part de l'edifici de vivendes de la plaça de l'Ajuntament amb el Frankfunt Miradoir a la planta baixa .

Cobla toca sardanes a la plaça Espanyola als anys vuitanta

A l'esquerra de la imatge hi ha un membre de la guàrdia urbana.

Visita de S.M. la Reina Victòria Eugènia i les Infantes Beatriu i Ma. Cristina el 30 d'octubre de 1927

Sortida de l'Ajuntament de l'Hospitalet de S.M. la Reina, acompanyada de l'alcalde Tomás Giménez Bernabé, de la Unión Patriótica, i les Infantes enmig d'un corredor fet per la guàrdia urbana, que les separa de la multitud que les rodeja.

Primera Mostra de curtmetratges Països Catalans, del 13 al 15 de juny de 1984

Joan Egea i Andreu, amb vestit blanc i corbata negra, tresorer i cofundador del Cine Club L'Hospitalet i membre de la Comissió Organitzadora de la Mostra essent entrevistat pel periodista Joan Marcet, de Ràdio l'Hospitalet a l'Acte de Cloenda de la Mostra, que va tenir lloc la nit del 15 de juny, al Pati de la Biblioteca Can Sumarro, important masia de la ciutat totalment restaurada i reconvertida en Biblioteca el 1983. Per aquest acte de cloenda, que va comptar amb presència de la guàrdia urbana vestida de gala, com s'observa a la fotografia, la comissió organitzadora de la Mostra, en la que van participar, a part de membres del Cine Club L'Hospitalet diferents i significats agents culturals de l'època com el Grup d'Acció Teatral (GAT), l'esplai El CAU i responsables de diferents Aules de Cultura de la ciutat, en Pere Pinyol Martínez, home de teatre, ex gerent del GAT, llavors director de l'Aula de Cultura de Sant Josep, coordinador de l'acte, va voler recrear uns estudis cinematogràfics, amb els diferents espais (entrada als estudis, escenari, tarima per l'orquestra, bar, etc) units per una via on passava una càmera filmant un de travelling de tot el que passava aquella nit. El ple va ser absolut i l'èxit d'aquest acte va situar el Cine Club l'Hospitalet com a una de les més importants entitats culturals de la ciutat i amb més poder de convocatòria. De fet aquest acte va inspirar als nous responsables polítics del Patronat Municipal de Cultura sorgits de les eleccions municipals de 1983 la creació del Festival l'Estiu a Ciutat, la primera edició del qual es va presentar i inaugurar l'any 1985 a l'Acte de Cloenda de la 2ª Mostra de Curtmetratges, al mateix Pati de Can Sumarro. En aquest mateix espai de Can Sumarro, el Cineclub va organitzar després, durant molts estius, sessions de cine a l'aire lliure anomenades "Cinema a la fresca" que tenien un gran èxit de públic.

Festa de l'arbre

Les autoritats, precedides per la Guàrdia Urbana de gala i acompanyades pel Rei i la Reina de la festa es dirigeixen cap a l'Ajuntament. Al fons, es veuen tres pendons d'entitats corals de la ciutat.

Inauguració de l'avinguda d'Isabel la Catòlica

Acte d'inauguració al qual assisteixen diverses autoritats civils, religioses i militars locals. La comitiva, encapçalada per la guàrdia urbana, es dirigeix cap al nou carrer.

Processó de Corpus Christi.

La Guàrdia Urbana de gala precedeix la comitiva d'autoritats de la processó. Imatge presa al carrer de Tecla Sala.

Festa major de Sant Isidre al barri de Santa Eulàlia. Visita a les obres de la parròquia

Visita a les obres de la parròquia de Sant Isidre Llaurador, al barri de Santa Eulàlia, després de la missa solemne, en motiu de la festa major de Sant Isidre. La fotografia està presa al davant del temple. Es veu a l'alcalde Ramon Solanich i Riera amb altres homes i el rector de la parròquia, acompanyats per un guàrdia urbà vestit de gala. L'alcalde ha acabat la visita i està a punt de pujar al cotxe per marxar.

Manifestació a Bellvitge

Vista des d'una posició elevada d'una manifestació reivindicativa al barri de Bellvitge als anys 80. Podem veure la gent amb les pancartes i alguns cotxes aparcats per l'itinerari de la manifestació.

Pancarta de l'Associació de Veïns de Bellvitge

Pancarta de l'Associació de veïns de Bellvitge per a la inauguració del parc. La pancarta diu: "Año 1987- Año 1998. ¡Vecino, vecina¡ Lo hemos conseguido. 10 Años de lucha ejemplar del barrio para conseguir el parque de Bellvitge".

Antiga església del Centre en deconstrucció

Església antiga de l'Hospitalet Centre en deconstrucció durant la Guerra Civil. S'observa a un operari dalt del campanar, que ja començava a ser desmuntat. Al seu costat es veuen les cases del carrer Major, actualment plaça de l'Ajuntament.

La Remunta

L'Hospitalet fotografiat per Ramon Puig Gairalt. L’exèrcit espanyol, present a l'Hospitalet des de 1740 en un edifici que estava gairebé al costat d'aquest mas, va llogar, el 1862 , i després va comprar, el 1868, a Mercè Bertrand i Amat, emparentada amb el Baró de Maldà, vídua d'Isidre Angulo i Agustí, aquesta masia coneguda com ca n’Angulo, Mas Nadal o can Mèlic, del s. XVII, i totes les terres que l’envoltaven, uns 50.000 metres quadrats, per situar allà la que va ser coneguda com a Caserna de la Remunta, que va estar activa fins el 1994, quan va passar a ser l'Escola de Capacitació Agrària i Equina de la Generalitat. El 2007 el Ministeri de Defensa, propietari encara del recinte, el va vendre a l'Ajuntament de l'Hospitalet, que va reconvertir-ho, en part, en el Parc de la Remunta, on es conserva l’antic mas i la gran porta de ferro forjat d'accés a l'antiga caserna.

Cos de bombers local durant la Segona República

Cos de bombers local durant la Segona República, el 1932, essent alcalde Josep Muntané Almirall, d'Esquerra Republicana de Catalunya, absent a la fotografia. Es veu l'equipament del cos: un cotxe anti-incendis amb mànega i 3 carretons més petits amb escales Els bombers formen dues fileres, els uns ajupits i els altres asseguts a terra, tots vestits amb l'uniforme. Darrera d'ells, els seus caps i les autoritats civils de l'Ajuntament, entre els quals es pot distingir al regidor Just Oliveras Prats, el quart per l'esquerra, amb mocador a la butxaca de dalt, que va havia estat alcalde el 1918 i el 1930, i que el 1932 era regidor vocal de la Comissió d'Hisenda. Al fons, l'edifici de Correus i Telègrafs, a la plaça del Repartidor. Aquesta fotografia va aparèixer a la Memòria Municipal de l'any 1932.

Cos de bombers de l'Hospitalet

Equipament del cos de bombers de l'Hospitalet durant la segona República, el 1932, essent alcalde Josep Muntané Almiral, d'Esquerra Republicana de Catalunya. Es veu cotxe anti-incendis amb mànega i 3 carretons més petits amb escales davant l'oficina de Correus i Telègrafs. A mà dreta es veu l'entrada amb rètol d'una sastreria "Casa Juana Sastre" Aquesta fotografia va aparèixer a la Memòria Municipal de l'any 1932.

Ermita de Bellvitge

Vista de l'Ermita de Bellvitge enrunada del 1937. La imatge mostra l'estat en què va quedar l'ermita després de ser parcialment destruïda durant els primers dies de la Guerra Civil. Es veu a tres homes, un d'ells amb una escala a l'espatlla i, a la paret, la data de 1937. Segons referències documentals, les primeres notícies de la seva existència daten de 1279. Catalogada en el PEPPA amb núm. 23.

Antiga església de Santa Eulàlia de Mèrida de l'Hospitalet en demolició.

Vista exterior de l'antic temple parroquial de L'Hospitalet Centre, situat al mateix lloc que l'actual però més a tocar del carrer Major. La fotografia és de l'inici de la Guerra Civil, de setembre de 1936, en ple procés de demolició pedra a pedra de l'església. Uns vianants parlen entre ells i observen l'església mig enrunada. A finals del segle XV, el nucli al voltant de l'Hospital que va donar lloc a la "pobla de l'Hospitalet" era ja suficientment gran i distant del nucli de Provençana com per a construir un temple parroquial. A finals del s. XVI, el 1579 va ser reedificat i allà es va mantenir fins el 1936, quan l'esclat de la guerra civil provocada per la insurrecció militar feixista va portar a l'esclat revolucionari que determinaria la seva destrucció. El Ple municipal del 5 d'agost de 1936, a l'inici de la guerra civil, va acordar fer enderrocar la casa parroquial o rectoria, situada ben bé al davant de l'església, a la que antigament havia estat unida mitjançant un pont cobert que va ser enderrocat a mitjans del s. XIX, perquè havia quedat molt malmesa i amenaçava ruïna després d'haver estat incendiada com a reacció revolucionària a l'alçament feixista del 18 de juliol anterior. També van ser incendiades la rectoria i l'ermita de provençana i l'ermita de Bellvitge. L'església de Santa Eulàlia de Mèrida, construïda el 1579, potser també va patir alguna mena de petit incendi d'imatges, però no presentava danys estructurals, segons l'informe de l'arquitecte municipal, que va avaluar l'estat de diversos edificis incendiats llavors, alguns dels quals, com la Torre Barrina, van quedar molt malmesos. En un encès ambient dominat per la reacció contra el cop dels militars feixistes revoltats contra la legalitat republicana i pel fort anticlericalisme d'aquell moment, accentuat per la implicació de l'església amb el "alzamiento nacional", esperonada i pressionada pel Comitè Local de Milícies Antifeixistes, formada per molts dels ciutadans d'esquerres que van enfrontar-se i guanyar en combat, a la Diagonal, al Paral·lel i a les Drassanes de Barcelona, a diversos grups de militars revoltats de diferents casernes de Barcelona, provocant així que el cop no triomfés a Catalunya, la Comissió de Govern de 'Ajuntament de l'Hospitalet, dirigit llavors pel del Front Popular d'Esquerres, que va guanyar àmpliament les eleccions municipals de febrer de 1936, va acordar el següent : " S'acorda, vistos els requeriments formulats pel Comité Local de Milícies Antifeixistes i l'informe de l'arquitecte Municipal, procedir a l'enderroc de l'església i el campanar donat el seu estat actual, que no ofereix cap garantia de conservació. L'Hospitalet, 21 d'agost de 1936" Es va argumentar que el temple estava en mal estat perquè poc abans, efectivament, havia caigut una gran pedra d'una cornisa de la teulada de l'església a sobre de la teulada d'una casa veïna, foradant-la i caient finalment a sobre d'un llit en el que, per sort, no hi havia ningú. Segons aquesta nota de la Comissió de Govern conservada a l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet, o bé es va obligar llavors a l'arquitecte municipal a fer un altre informe contradient el seu anterior de principis d'agost desfavorable al seu enderroc, informe encara no identificat a la documentació existent a l'Arxiu Municipal, o aquest segon informe mai va existir i es va posar a la nota que es comptava amb un informe tècnic només com a formulisme. El fet cert és que l'església va ser efectivament enderrocada pedra a pedra per obrers vinculats i dirigits per la CNT/FAI i la UGT durant l'agost i el setembre de 1936. L'església no va ser doncs ni incendiada ni destruïda a causa d'una bomba. Potser es va cremar alguna imatge i confessionari al seu interior durant el mes de juliol, però al seu interior no es va declarar un incendi de grans proporcions. L'arquitecte municipal, Ramon Puig i Gairalt va realitzar quinze anys abans de l'enderroc un extens reportatge fotogràfic de l'interior de l'església, que molts anys després la seva família va dipositar juntament amb més documentació a l'Arxiu Nacional de Catalunya i que es pot consultar on line, on es pot veure que l'església era, el 1922, i segurament també en el moment de la seva destrucció, com afirmava ell en el seu primer informe d'avaluació d'edificis assaltats, perfectament sòlida i es trobava en bon estat de conservació, tenint en compte que era una església del s. XVI. Alguns carreus i relleus de la portalada i claus de volta van ser recuperats per diferents veïns del poble quan l'església va ser enderrocada i avui dia es custodien al Museu de l'Hospitalet. Altres van ser reutilitzats com a material de construcció i van ser trobats posteriorment, com és el cas d'un carreu d'aquesta portalada, que va ser reutilitzat com a material d'obra per emplenar un del carrers de la Plaça Espanyola de La Torrassa prop d'on havia estat situat el local de la CNT., La nova església de Santa Eulàlia de Mèrida, es començà a construir tot just acabada la Guerra Civil, el mateix any de 1939 i es va inaugurar el 1947. Aquest nou edifici està catalogada en el PEPPA amb la fitxa núm. 003.

Barri de Les Planes

Vista panoràmica. Es veuen els blocs de pisos i el solar on actualment es troba el poliesportiu Les Planes. I en primer terme, la casa dels Bombers. A la dreta l'avinguda del Masnou. Al fons el barri de Pubilla Cases

Olimpíada Popular de Can Serra celebrada el 1974

Olimpíada Popular de Can Serra celebrada el 1974, organitzada per la vocalia de joves de l'Associació de Veïns de Can Serra. Es tractava d'una sèrie d'activitats esportives per reivindicar espais i instal·lacions esportius a la ciutat. Una colla de sacs i una cistella de bàsquet improvisada amb materials reutilitzats van portar l'esport i el joc a un barri buit de pistes esportives. El 1975 es va crear una comissió d'esports al barri i el 1976 es va ocupar el camp de les Resines.

Caserna de La Remunta. Acte de celebració durant l'alcaldia de Tomás Giménez

Caserna de La Remunta. Acte de celebració durant l'alcaldia de Tomás Giménez. A mà esquerra, l'alcalde Tomás Giménez, al seu costat un capellà i el comandant de la Caserna de la Remunta, al centre Josep Miralles i Sbert, bisbe de Barcelona i, a la seva esquerra, el Capità General de Catalunya, Emilio Barrera que té al costat, a la dreta de la fotografia, assegut també, a Antonio Cuyas y Lagrifa-Savalls, membre del Consell Assessor del Cap Provincial de la Unión Patriótica de Barcelona, Andrés Gassó Vidal, entre altres personalitats del món militar i de la política local, amb els seus familiars als jardins d'aquest recinte, que eren espectaculars. Possiblement sigui la celebració posterior a l'acte religiós i militar dedicat a la festivitat de Sant Jaume, patró d'Espanya, que tenia lloc cada any. L' edifici principal de l quarter era una casa pairal que va ser construïda el 1691 que va ser anomenada al llarg del temps amb diferents motius, entre altres, Can Mèlic, Can Nadal i Ca n'Angulo. La masia, que es conserva encara avui dia al Parc de La Remunta, és de planta basilical amb coberta a quatre aigües al cos central i a una sola als dos costats. El costat dret presenta adossada una terrassa. A la façana principal hi ha tres obertures en planta baixa, i tres més al primer pis, però la porta principal es troba situada al centre del primer pis i s'hi accedeix mitjançant una escala doble, fet relativament normal en aquest tipus de masies. Hi ha la data de 1691 a la llinda de la porta posterior. El Canal de la Infanta passava des de 1819 just al costat de la part de darrera de la finca. El l'exèrcit, que ja comptava amb una caserna d'infanteria molt a prop d'aquesta masia des de 1740, a un edifici situat en la confluència del carrer major amb la riera de l'escorxador, la va llogar el 1862 per tal d'instal·lar allà un esquadró de remuntadors d'artilleria. Posteriorment, l'any 1868, la va comprar juntament amb les 8,5 hectàrees de terreny que l'envolten, a Mercè Bertrand i Amat, emparentada amb el Baró de Maldà, vídua de l'enginyer agrònom d'Isidor d'Angulo i Agustí. Des de llavors se li va donar un altre ús: El de dipòsit de cavalls sementals per a la cria i cura dels cavalls de l'exèrcit. Va ser Dipòsit de Sementals d'Artilleria fins a l'any 1926, data en què va passar a ser el 4t Dipòsit de Sementals de Cavalleria, i va estar en funcionament fins a l'any 1994, data en què l'exèrcit desocupa la caserna i s'instal·la al seu lloc l'Escola de Capacitació Agrària de la Generalitat de Catalunya fins a l'any 2011. El 1886 es van construir unes instal·lacions annexes destinades als animals: Quadres, infermeria veterinària, ferreria... Són edificis d'una o dues plantes realitzades en obra vista i cobertes de sostre a dues aigües. Les obertures són d'arc de mig punt o d'arc rebaixat i hi ha alguns elements decoratius com ara pilastres adossades als murs. Els sementals que tenia l'exèrcit eren molt coneguts i valorats arreu de Catalunya, ja que es tractava d'animals de gran qualitat, poderoses races de tir com a bretons, perxerons i ardenes, adequats per als treballs de camp. Tenien un calendari de desplaçaments a diferents pobles de Catalunya per cobrir les eugues de pagesos i ramaders, que així podien aconseguir bons exemplars. També més endavant, va haver-hi animals de cadira i tir lleuger: Sementals de pura raça àrab, pura raça espanyola i altres races esportives. De quan en quan sortien en formació pels carrers de l'Hospitalet, fet que despertava, òbviament, molta expectació entre tothom, sobretot els infants. Des de 2011 l'Ajuntament de l'Hospitalet ha anat remodelant aquest espai enderrocant algunes de les edificacions obsoletes d'aquesta antiga caserna, rehabilitant unes altres per altres usos (Esplai Xixell, Guarderia Patufet, i la casa Pairal, que espera encara la rehabilitació, entre elles), integrant dins la xarxa urbana aquest nou espai guanyat per a la ciutat obrint nous carrers que el connecten i creant un gran parc públic, el Parc de la Remunta, al voltant del qual s'han anat construint diferents blocs de pisos. Està catalogada en el PEPPA amb núm. 52

Retrat d'un guàrdia urbà

Retrat de José Bravo Miñarro, amb l'uniforme de la Guàrdia Urbana en l'època de la República.

Reivindicació pel parc de la Plaça del Vidre

Reivindicació de l'Associació de Veïns de Collblanc i la Torrassa, perquè l'espai de les antigues Vidrieries Rovira fos un parc públic. Finalment el parc fou inaugurat 1992.

Primera seu de la Caserna de La Remunta. Antiga entrada al recinte que donava accés a l'entrada principal.

Vista de la construcció del carrer Barcelona que feia cantonada amb Riera de l'Escorxador. Fotografia extreta de l'Expedient de Contribució Urbana de 1970. Aquesta construcció va ser antigament l'entrada al pati interior que donava accés a l'entrada principal de la que va ser la primera seu que va ocupar la Caserna de la Remunta, present a la ciutat des de 1740, al mateix indret que ocupava aquest edifici. Així ens ho explica un document notarial del 14 d’octubre de 1740, Manual 5, foli 426 de l’Arxiu Notarial de Protocols de Barcelona, redactat en llatí pel notari Joan Olzina i Cabanes on deixa constància de l’establiment de contracte emfitèutic entre el pagès de Cornellà Francesc Femades i Puigventòs i els regidors de l’Ajuntament de l’Hospitalet Anton Gaià, Anton Prats i Roqueta, Josep Riera i Salom i Jacint Bofill, amb el vist i plau de l’alcalde de l'època Jaume Hosta. Es detalla en aquest document que, essent Francesc Femades propietari d’un gran casalot amb un gran pati de 1654, situat al començament del carrer Major de l’Hospitalet, molt a prop de casa seva, que ell no habitava i que requeria obres de millora, que ell no volia fer, i donat que l’Ajuntament de l’Hospitalet cercava un edifici per poder instal·lar correctament les tropes destacades o de pas per l’Hospitalet, per alliberar els veïns del poble d’haver d’allotjar-les a les seves llars particulars, amb les molèsties que això els comportava i que, havent visitat els representants del Consistori diversos edificis del poble, inclòs el seu, i havent arribat aquests a la conclusió que era el que més satisfactòriament reunia les condicions per poder adaptar-lo per aquest us, opció aquesta que era més econòmica que aixecar un edifici nou, Francesc Femades llogava, per un cànon anual, en règim de contracte emfitèutic, a l’Ajuntament de l’Hospitalet, aquesta gran casa per tal que el Consistori pogués fer en aquesta les obres d’adequació que calgués per poder establir allà una caserna militar. Les obres es van fer el 1741 i els militars d’infanteria i de cavalleria destacats o de pas pel poble es van establir regularment en aquell edifici, que comptava només amb un pis. El singular i antic edifici de tres pisos comptava amb dues esplèndides torres de guaita, una de les quals, a dalt, a la dreta, es pot apreciar a la fotografia, que estaven situades a les dues cantonades de la façana que rendia al pati interior, antiga entrada principal de l'edifici, pati al qual s'accedia pel carrer Barcelona. Al carrer Major, massa estret per poder haver situat allà l'entrada principal, rendia només un únic balcó, dos estretes portes i profusió de finestres, algunes de les quals van ser posteriorment tapiades, segurament per tal d'adaptar l'interior a habitatges, que era l'ús que va tenir l'edifici quan els militars el van abandonar i fins el seu enderroc l'any 1995. Era un edifici molt diferent i molt gran comparat amb les edificacions del voltant de la mateixa època, primera meitat del s.XIX, i disposava d'un gran pati interior que estructurava tot un seguit de dependències que l'envoltaven, que arribaven fins el carrer Barcelona, on una d'aquestes, com s'observa a la fotografia, comptava encara el 1970, oblidat allà, a la seva façana, amb un màstil per posar la bandera, per tractar-se de la garita d'accés al pati de la caserna. L’exèrcit espanyol va llogar, el 1862 , i després va comprar, el 1868, a Mercè Bertrand i Amat, emparentada amb el Baró de Maldà, vídua d'Isidre Angulo i Agustí, la masia situada molt a la vora d’aquest casalot, la masia coneguda com ca n’Angulo, Mas Nadal o can Mèlic, del s. XVII, i totes les terres que l’envoltaven, uns 50.000 metres quadrats, per situar allà la que va ser coneguda com Caserna de la Remunta, que va estar activa fins el 1994, espai avui reconvertit en el Parc de la Remunta parc, on es conserva l’antic mas. Els edificis afegits al pati d'accés a la Caserna van ser construïts el 1870, dos anys després que l'exèrcit la traslladés a la finca anomenada Can Mèlic o Ca n'Angulo. Des dels anys 20 aquestes dependències del carrer Barcelona, ja molt desfigurades i deteriorades en aquesta fotografia, que comptaven encara amb un pati intern descobert de 100 metres, van ser ocupades per la indústria de greixos lubrificants per a maquinària marca "Victoria" de Felip Colldefors Pons, com indiquen les inicials F i C que apareixen a sobre de la porta d'accés a la fàbrica. Aquest industrial, que n'era el propietari del recinte, va aixecar a Barcelona, al 1921 del segle passat, un imponent edifici d'oficines d'estil noucentista a la Via Laietana, núm. 12 projectat per Ramon Puig i Gairalt, edifici on aquest va instal·lar el seu despatx professional d'arquitectura.