L'Harmonia

Aquest gran Casal va ser anomenat l’Harmonia perquè havia aixoplugat, des del 1866 fins als anys trenta del s. XX una societat recreativa anomenada així. Construït el 1595, pertanyia a l’heretat de la Torre Blanca, que des del segle XIV era dels Oliver, una de les famílies tradicionals de l’Hospitalet. Al costat de l’Harmonia, i darrere la Talaia, al carrer Xipreret, hi ha Ca n'Oliver. Comptava inicialment, mirant a la dreta de la façana, amb uns horts i una gran bassa que feia les funcions de piscina, que van ser ocupats quan es va construir, el 1954, el pati del Col·legi Tecla Sala. Aquest edifici va ser seu de l'Ateneu de Cultura Popular, entitat cultural catalanista d'ideologia republicana sorgida als anys trenta del s. XX, va ser confiscada el 1939 pel Frente de Juventudes de Falange Española Tradicionalista y de las JONS, que va mantenir allà durant tot el franquisme la Organización Juvenil Española (OJE) i la Sección Femenina. El 1978, durant el breu mandat de l'alcalde Joan Perelló i Masllorens, l'Ajuntament pre-democràtic, propietari de l'edifici, va tornar a cedir, per decisió de l'alcalde i gràcies a les gestions d'un grup d'uns 100 socis de l'antic Ateneu de Cultura Popular liderats per en Josep Bordonau - sobrevivents dels 300 que va arribar a tenir als anys trenta- , l'us de l'edifici per deu anys, renovables, per poder fer renéixer l'Ateneu. Aquesta decisió personal de l'alcalde Perelló no va agradar gaire ni a l'Associació de Veïns de l'Hospitalet Centre ni al llavors Patronat Municipal de Cultura, que tenia previst instal·lar allà una Casa de Cultura municipal. Actualment l'Ateneu de Cultura Popular està situat en un nou emplaçament al carrer Santa Anna, núm 1-7 i l'edifici, restaurat totalment, és un centre museístic dedicat a realitzar exposicions del Museu de l'Hospitalet, Està catalogat en el PEPPA amb el núm. 100-02. Al davant de l'Harmonia, situat al carrer Barcelona, hi havia un edifici que va ser enderrocat per permetre una visió més ampla de l'edifici, de La talaia i del carrer Xipreret. Aquest enderroc va permetre la creació d'una placeta que porta el nom de Josep Bordonau i Balaguer.

Ateneu La Unió. Cinema Ideal. Cinema Lumière.

Aquest edifici va ser construït el 1888 com a seu de l'Ateneu la Unió i comptava amb un gran cafè un jardí i una espaiosa sala d'actes on, des dels anys vint del segle XX van tenir lloc les projeccions del Cinema Ideal , també conegut llavors com a Lumière. Als anys trenta va ser la seu d'Esquerra Republicana de Catalunya a l'Hospitalet. Després de la guerra va ser la seu de l'obra sindical Educación y Descanso. Quan les projeccions es van deixar de fer regularment, cap els anys cinquanta, va ser anomenat novament l'Ateneu i tenia la seu el "Club de Ajedrez Hospitalet". Es trobava al carrer Rossend Arús, núm. 49, cantonada amb el carrer Josep Mª de Sagarra. Va ser enderrocat el 1965 per fer-hi un gran bloc de pisos. Fotografia de 1960.

Cartell de Carles Fontserè de l'espectacle La hija del capitán, de Valle-Inclán, del Grup d'Acció Teatral (GAT)

Cartell de Carles Fontserè de la representació de "La hija del capitán" de Ramon Maria del Valle Inclán a càrrec del Grup d'Acció Teatral (GAT) de l'Hospitalet de Llobregat. L'estrena d'aquest espectacle va tenir lloc el 27 de maig de 1982 al Teatre del Centre Catòlic i va fer funcions diàries fins el 13 de juny. Al juliol d'aquell mateix any va fer dues funcions a la Casa de la Caritat de Barcelona dins la programació del Festival Grec. Va reposar-se al Teatre del Centre Catòlic els dies 19, 20, 21, 26, 27 i 28 de novembre 1982. Al centre del dibuix hi ha una taula atravessada pel títol de l'obra. Per sobre del títol es veu una taula de joc amb cartes i diners, envoltada per sis sinistres personatges masculins, un d'ells vestit amb uniforme militar i amb una pistola a la mà en una actitud similar a la del guàrdia civil Tejero a l'asalt al Congrés dels Diputats a l'intent de cop d'estat de 1981, un any abans de l'estrena. Per sota del títol es veuen les faldilles de la taula de joc per sota les quals apareixen unes cames d'un suposat cadaver i una taca de sang... Al fons, un pinxo, una mucama i la filla del capità. Argument: La Sini es veu compromesa a mantenir relacions amb el General promovent així una bona carrera professional al seu pare, el Capità Sinibaldo Pérez, que sap i consent. Es creua en la història El Golfante, enamorat de la Sini i que encegat per la passió es disposa a assassinar al General. No obstant això, per equivocació, acaba amb la vida d'una altra persona, El Pollo de Cartagena. El Golfante i la Sini escapen amb informació comprometedora per al General que venen a la premsa. Aquest, desesperat i assetjat pels diaris, declara un Directori Militar. Aquesta obra, qualificada com a Esperpento pel seu autor, es va publicar el 1927 i ràpidament va ser prohibida per les autoritats de la dictadura de Primo de Rivera, figura que inspira el personatge de El General. Fitxa artística de l'espectacle: Títol: La hija del capitán (de la trilogia Martes de Carnaval) Autor: Ramon Maria del Valle-Inclán Direcció: Enric Flores Tarrés Escenografia i figurins: Alfons Flores Tarrés Intèrprets: Consuelo Àlvarez, Minerva Álvarez, Arturo Arranz, Francisco José Basilio, Josefa Calvo, Luis Miguel Climent, Bartolomé Fernández, José Miguel Fernández, Alfons Flores, Miguel Montes, Pere Vidal. Aquest esplèndid cartell va ser encarregat per Pere Pinyol Martínez, llavors gerent del Grup d'Acció Teatral GAT al gran cartellista, figurinista i fotògraf Carles Fontseré. Carles Fontserè i Carrió (Barcelona, 9 de març de 1916 – Girona, 4 de gener de 2007) fou un destacat dibuixant i cartellista català, especialment a l'època de la Segona República Espanyola. També treballà com ninotaire, fotògraf i escenògraf. Carles Fontserè, amb vint anys, s'incorporà els primers dies de la Guerra Civil al Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, organisme dirigit per Jaume Miratvilles. L'artista tenia unes grans capacitats tècniques i artístiques, i va ser a partir d'aquell moment quan va emprendre la seva activitat com a cartellista. El cartell en aquell moment esdevingué una arma al servei de la causa republicana. Fontserè dibuixà vint-i-dos cartells durant els anys 1930 del segle xx. Són cartells de propaganda ideològica realitzats per encàrrecs d'institucions, partits i sindicats que, en moments de convulsió social, guerra i revolució, pretenien fer arribar missatges clars i contundents a les parets de cada poble. Cada cartell és obra de l'artista però Fontserè comptava amb l'ajuda del Sindicat de Dibuixants Professionals de Catalunya, que realitzaven una revolució i lluita social contra el feixisme. Van aconseguir que cada cartell fos un gran exponent d'estils, lluites i pensaments compartits. L'any 1995 va publicar les seves memòries: Memòries d'un cartellista català (1931 -1939) 

Presentació i col·loqui de l'obra teatral "Situació Bis" de Manuel de Pedrolo, al Teatre del Centre Catòlic de l'Hospitalet,

Presentació i col·loqui de l'obra teatral "Situació Bis" de Manuel de Pedrolo, promoguda per l'Alpha 63, que va tenir lloc el 26 d'octubre de 1963 al Teatre del Centre Catòlic de l'Hospitalet, dirigida per Francesc Balaguer, a càrrec del grup Teatre Experimental Català. L'obra, una crítica a la hipocresia i a l'embriaguesa del poder, s'havia estrenat un mes abans, per les Festes de la Mercè, al Teatre Romea de Barcelona. D'esquerra a dreta, Francesc Balaguer, Manuel de Pedrolo, el president del Centre Catòlic Joan Pañella i Salvador Tortosa, de l'Alpha 63.

Autocar Julià

L'obra de teatre de l'escriptor Manuel Pedrolo "Homes i no" fou representada pel grup teatral hospitalenc Alpha 63 sota la direcció de Josep Muntaner. Aquesta obra es va representar el 7 d'agost de 1965 al teatre del Club Pimpinela de la plaça Espanyola i el 10 d'agost al Prat de Llobregat. També van viatjar a Tolosa de Llenguadoc a proposta de Manuel de Pedrolo per representar l'obra davant dels exiliats catalans al Casal Català de Tolosa. A la imatge l'autocar que els portà de viatge.

Vista de la plaça de la carpa abans de la seva urbanització

Vista de la plaça de la carpa el 1972, abans de la seva urbanització. En aquest solar s'hi va instal·lar el 1969 la carpa del Teatro Popular Portátil, que apareix en primer terme a l'esquerra de la foptografia. Aquí inicialment estava previst construir més blocs de pisos. Gràcies a les reivindicacions protagonitzades per l'Associació de Veïns de Can Serra, va ser convertida en una plaça pública, que fou batejada amb el nom popular amb el que era conegut aquest solar: Plaça de La Carpa, com a record d'aquella estructura metàl·lica que tants anys va estar allà instal·lada. Al fons, els blocs del carrer Pere Pelegrí del barri de Can Serra.

Vista de la Plaça de la Carpa abans de la seva urbanització amb l'estructura de la carpa del Teatro Popular Portátil abandonada.

Vista de la plaça de la carpa el 1972, abans de la seva urbanització. En aquest solar s'hi va instal·lar el 1969 la carpa del Teatro Popular Portátil, que apareix en primer terme de la fotografia. En aquest solar inicialment estava previst construir més blocs de pisos. Gràcies a les reivindicacions protagonitzades per l'Associació de Veïns de Can Serra, va ser convertida en una plaça pública, que fou batejada amb el nom popular amb el que era conegut aquest solar: Plaça de La Carpa, com a record d'aquella estructura metàl·lica que tants anys va estar allà instal·lada. A la mateixa Plaça s'hi va construir una escola i un mercat, equipaments també reclamats llargament pels veïns del barri de Can Serra. Al fons, els blocs del carrer Pere Pelegrí.

Vista de la plaça de la carpa abans de la seva urbanització

Vista de la plaça de la carpa el 1972, abans de la seva urbanització. En aquest solar s'hi va instal·lar el 1969 la carpa del Teatro Popular Portátil, que apareix en primer terme a l'esquerra de la foptografia. Aquí inicialment estava previst construir més blocs de pisos. Gràcies a les reivindicacions protagonitzades per l'Associació de Veïns de Can Serra, va ser convertida en una plaça pública, que fou batejada amb el nom popular amb el que era conegut aquest solar: Plaça de La Carpa, com a record d'aquella estructura metàl·lica que tants anys va estar allà instal·lada. Al fons, els blocs del carrer Pere Pelegrí del barri de Can Serra.

Actes de celebració de les Noces d'Or del Centre Catòlic de l'Hospitalet

A la fotografia, d'esquerra a dreta, Just Arús Oliveras, Primer Tinent d'Alcalde de l'Ajuntament de l'Hospitalet i la seva dona, l'Alcalde de l'Hospitalet, Josep Tayà Solanes i la seva dona i el rector de la parròquia de Santa Eulàlia de Mèrida, mossèn Josep Homar, en el dinar de celebració de les noces d'or del Centre Catòlic de l'Hospitalet que va tenir lloc a la sala d'actes de l'entitat el 9 de maig de 1954 La descripció de l'acte que ens fa el Boletín de Información Municipal núm. 2 de 1954 és el següent: "El día 9 de mayo se celebraron importantes actos con motivo de la celebración del 50 aniversario de la fundación del Centro Católico de esta Ciudad, benemérita Entidad Iqcal, que fundaron en el año 1904 un selecto grupo de hospitalenses bajo la iniciativa e inspiración de dos preclaros hijos de nuestra ciudad, los Rvdos. don Luis Pañella y don Santiago Oliveras. Presidieron el Comité de honor el Excmo. señor Alcalde, juntamente con el Rvdmo, señor Arzobispo-Obispo de Barcelona y con el Jefe Local del Movimiento.,Se iniciaron los actos con una Misa de Comunión general. A las diez y media se celebró en la parroquial de Santa Eulalia de Mérida un solemne oficio cantado por un grupo de socios del Centro Católico al cual asistieron las autoridades locales y Corporación Municipal en Pleno presididos por el Excmo. señor Alcalde.Seguidamente se formó una comitiva integrada por los socios del Centro Católico, representaciones y autoridades, que se dirigió al lugar de confluencia de las calles del Segre y Jardínets, donde se celebró con gran afluencia de público el acto de dar a dichas calles los nombres de "Mosén Santiago Oliveras" y "Mosén Luis Pañella", respectivamente. El Oficial Mayor en funciones de Secretario del Ayuntamiento leyó el acta del acuerdo municipal, que daba a tales calles los nombres descritos. A continuación habló el señor Juan Pañella y luego don Justo Arús, familiares de los ilustres homenajeados, que con emocionadas palabras dieron las gracias a la Corporación y a todos los asistentes, cerrando este emotivo acto el Excmo. señor Alcalde que evocó las figuras de tan dignos sacerdotes. La Comitiva se dirigió al local del Centro Católico donde se colocó una corona de laurel sobre la lápida que recuerda los nombres de los Caídos por Dios y por España, socios del Centro, pronunciando una sentida alocución el Rvdo. don José Homar, Pbro., Conciliario de la Entidad, y colocándose después sendos retratos de los homenajeados en la nueva sala de juntas. A las dos se sirvió una comida a la que asistieron 165 comensales. Por la tarde se celebró un solemne acto en el que se proyectó una película con escenas de la vida parroquial y de apostolado del Rvdo. Santiago Oliveras, pronunciando una conferencia el orador sagrado Rvdo. Mn. Marcial Martínez y , cerrando el acto el Excmo. y.Rvdmo. Sr. Arzobispo Obispo de la diócesis con unas fraternales y emocionadas palabras llenas de cariño hacia los fundadores del Centro y alentando a éste en el camino de apostolado católico y social"

Obra de teatre representada pel grup GAT al teatre Santiago Apòstol

Escena de l'obra El dragón, de E. Schwartz, representada pel grup GAT i dirigida per Enric Flores el 1976 al teatre Santiago Apòstol, a a tocar de la plaça Espanyola. El Grup d'Acció Teatral estava lligat al Centre Catòlic de l'Hospitalet, al barri del Centre -després de passar pel Casino de Santa Eulàlia i la Casa de Reconciliación-. ## Sumari ## - Art, lleure i esports 118P 7D/Teatre/Grup d'Acció Teatral- DESTACAT

Escena de "El dragón", de E. Schwartz, representada pel Grup d'Acció Teatral GAT

Escena de l'obra "El dragón", de E. Schwartz, en versió de Juan Antonio Hormigón, representada pel grup GAT i dirigida per Enric Flores el 1976 al teatre del Centre Santiago Apòstol, a tocar de la plaça Espanyola de Collblanc. El Grup d'Acció Teatral estava lligat en aquesta època al Centre Catòlic de l'Hospitalet, al barri del Centre, que va sert la seva seu després de passar pel Casino de Santa Eulàlia i la Casa de Reconciliació de Can Serra A la fotografia hi ha José Miguel Fernández, amb barba i, al seu costat, Josefa Calvo, posteriorment membres de la cooperativa GAT.

Interior del teatre del Casino del Centre

Concert i representació operística per a escolars dels "Pequeños cantores de Viena" al Teatre Popular Portatil

Fotografia de 10 de marrç de 1971, dia en el que va tenir lloc la recepció a l'Ajuntament i l'actuació posterior, a la tarda, al Teatro Popular Portátil de Can Serra, dedicada als escolars de l'Hospitalet i el baix Llobregat, del famós cor infantil de veus blanques "Petits Cantors de Viena", fundat el 1498 per l'emperador Maximilià I, que veiem aquí a la fotografia saludant amb el seu director assistent després de la representació de l'òpera còmica curta "Die Opernprobe" (l'assaig de l'òpera) del compositor alemany de la primera meitat del s. XIX Albert Lortzing. En aquesta època era el seu director artístic Hans Gillesberger. Van oferir dues funcions, els dies 10 i 11 de març de 1971. La primera va estar adreçada als escolars i la segona va ser oberta al públic general. El programa estava format per quatre cançons de Franz Schubert, dues de Johan Strauss i l'esmentada representació de l'òpera "Die Opernprobe" del compositor Albert Lortzing. Com a bis el dia 11 van interpretar la cançó popular catalana "El cant dels ocells".

Visita del ministre Manuel Fraga Iribarne al Teatre portàtil

Visita del ministre Manuel Fraga Iribarne al Teatre portàtil

Visita del ministre Manuel Fraga Iribarne al Teatre portàtil

Visita del ministre Manuel Fraga Iribarne al Teatre portàtil

Visita del ministre Manuel Fraga Iribarne al Teatre portàtil

Festival de fi de curs 1969/70 dels col·legis nacionals al teatre popular portàtil La Carpa

Cicle de teatre Universal per a escolars. Representació d'Otelo per la companyia A. Ulloa

Segona audició per a la iniciació musical dels escolars "Coral Garbí"

La Carpa, Teatre popular portàtil

Terrenys on s'instal·là la Carpa, Teatre popular portàtil

La Carpa, Teatre popular portàtil

Terrenys on s'instal·là la Carpa, Teatre popular portàtil