Imatge de misèria, en fort contrast amb els grans blocs de pisos del "desarrollismo" franquista que es veuen a la imatge, a la llavors part de l'Avinguda Ventura Gasol (actual carrer Teide) del barri de Les Planes confluint amb l'Avinguda del Masnou, de l'any 1981.
El primer ajuntament democràtic va acordar resoldre un embolic de numeracions existent entre el carrer del Teide i la part de l'avinguda de Ventura Gassol que llavors s'endinsava al barri de les Planes des del barri de Sant Josep. Així, el 27 de novembre de 1981, el consistori va aprovar denominar igualment carrer del Teide l'esmentat tram de l'avinguda de Ventura Gassol del barri de les Planes, i establir una nova numeració per al carrer resultant. Va ser així que el carrer del Teide va adquirir la fesomia que té en l'actualitat.
El Ple de l'Ajuntament aprovà el 6 d'octubre de 1988 la generalització del procés de catalanització progressiva del nomenclàtor de carrers que s'havia iniciat amb la recuperació de la democràcia municipal a l'abril de 1979.
Vista del carrer Teide mirant cap a Barcelona. Al fons, blocs de pisos separats per les vies del tren que delimiten els barris de Les Planes i de Sant Josep
Vista de blocs del barri de les Planes a l'esquerra (carrer Garrofers) i del barri de Sant Josep a la dreta (carrer Canigó), separats per les vies del tren. Al fons La Torrassa amb la torre de l'església Mare de Déu dels Desemparats de la Plaça Espanyola
Vista de blocs del barri de Les Planes a l'esquerra (carrer Garrofers) i del barri de Sant Josep a la dreta (carrer Canigó), separats per les vies del tren. Al fons La Torrassa amb la torre de l'església Mare de Déu dels Desemparats de la Plaça Espanyola
Vista de la fàbrica La Cardoner. Al fons, el barri de La Florida i Pubilla Cases i davant, l'avinguda Isabel La Catòlica abans del desdoblament de carrils.
Aquesta gran indústria química, que va ser ubicada en el seu moment en un lloc amb molt poca població, on avui hi ha el parc de Les Planes, treballava amb àcid clorhídric i generava unes emanacions fètides, d'una intensa fortor a ous podrits, que generaven grans molèsties al veïns de Can Serra, que van anant ocupant els blocs de nova construcció del nou barri, motiu pel qual aquests es van organitzat i van generar diferents i successius actes de protesta i manifestacions demanant el seu tancament.
Vista aèria de la fàbrica La Cardoner. Al fons, el barri de La Florida i a l'esquerra el barri de Pubilla Cases. Davant, l'avinguda Isabel La Catòlica abans del desdoblament de carrils.
Aquesta gran indústria química, que va ser ubicada en el seu moment en un lloc amb molt poca població, on avui hi ha el parc de Les Planes, treballava amb àcid clorhídric i generava unes emanacions fètides, d'una intensa fortor a ous podrits, que generaven grans molèsties al veïns de Can Serra, que van anant ocupant els blocs de nova construcció del nou barri, motiu pel qual aquests es van organitzat i van generar diferents i successius actes de protesta i manifestacions demanant el seu tancament.
Naus de la factoria d'olis industrials Brugarolas.
Vista de les antigues instal·lacions de l'empresa d'olis industrials i lubricants Viuda e Hijos de Miguel Brugarolas, amb oficines a la Ronda de Sant pere, núm. 85, que es va instal·lar el 1915 a les naus industrials de producció de xarols i hules aixecades el 1901 per Narcís Cruzet i Bosch a tocar de la via del tren davant l'estació de la RENFE a l'Hospitalet que, a partir de 1928, durante la dictadura de Primo de Rivera, va ser expropiada per l'empresa pública CAMPSA (Compañía Arrendataria del Monopolio de Petróleos), com a consequència de la monopolització del sector del petroli.
El 1974 aquesta factoria d'olis va ser traslladada a Rubí i la finca va romandre tancada durant bastant anys fins que finalment els edificis del seu interior, ja molt degradats, van ser enderrocats. L'Ajuntament va urbanitzar llavors tot aquell entorn i va crear allà l'any 2000, el Parc de Can Cluset.
Al fons, el barri de Sant Josep i, més enllà, el de Santa Eulàlia.
Antiga estació de la Renfe de la Rambla Just Oliveras.
Vehicles de pavimentació i asfaltat estacionats davant l'antiga estació de tren de Renfe la rambla de Just Oliveras corresponent a la línia de Vilafranca. Darrere es veuen els blocs del nou barri de Can Serra. A la dreta, un dels diversos molls de mercaderies de l'estació de la Renfe, que comptava ja llavors, abans de la construcció de la nova estació, amb una gran extensió de terrenys adjacents.
Durant els anys vint del s. XX es van pavimentar amb llambordes un bon nombre de carrers de l'Hospitalet, com la Rambla Just Oliveras, que es va mantenir gairebé idèntica a l'aspecte que tenia en aquesta fotografia fins el 1977, quan es va obrir per permetre la construcció del metro. La nova estació s'havia fet pocs anys abans.
Un pagès sobre d'un carro amb un cavall de tir transita tranquilament per l'antic Camí del molí, avui avinguda d'Isabel La Catòlica, en direcció a l'Hospitalet Centre. Al fons s'aprecia la muntanya de Sant Pere Màrtir i les torres d'alta tensió de l'Avinguda de l'electricitat. A la dreta de la fotografia, la tanca de la fàbrica química Cardoner, amb uns bidons al davant. Al fons un camió Ebro.
Xoc entre el ferrocarril i un tren de mercaderies a l'avinguda del Carrilet, al barri de Santa Eulàlia
Xoc entre el ferrocarril i un tren de mercaderies a l'avinguda del Carrilet al barri de Santa Eulàlia, entre els carrers de Castelao i d'Amadeu Torner, el 28 d'octubre del 1971
Cavalcada dels Tres Tombs, festa de Sant Antoni Abat
Cavalcada al seu pas per davant de l'Ajuntament. Es veu un dels carros de la família Campreciós, de Cal Bialet del Garro, carregat de sacs. Davant d'ells, un escolanet de la parròquia de Santa Eulàlia de Mèrida. Aquest dia plovia.
Cavalcada dels Tres Tombs, festa de Sant Antoni Abat
Cavalcada al seu pas per l'Ajuntament. Es veu a uns homes muntats a cavall. Al mig, l'abanderat. S'hi pot distingir a Miquel Carbonell, Lluís Marcé Raventós, Francesc Pujol Piera i Jaume Pujol Raventós. Davant d'ells, un escolanet de la parròquia de Santa Eulàlia de Mèrida. Al seu voltant hi ha molta gent mirant la cavalcada. Aquest dia plovia. Els animals van guarnits amb vistosos ornaments per a l'ocasió.
Línia de tren entre el barri de Bellvitge i el Polígon Gornal. La fotografia està feta des del pont sobre
les vies de la Granvia de l'Hospitalet.
Al fons, la muntanya del Tibidabo.
Als inicis del barri del Gornal a la zona no hi havia serveis de cap mena ni botigues i els veïns i veïnes havien de moure’s forçosament a altres barris. El pas del tren no tenia pont encara per
travessar les vies i moltes persones es posaven en perill creuant-les directament. 1980.
Vista de la façana principal de la masia de Ca l'Esquena Cremat i els edificis annexos. Hi ha un carro al pati de davant de la casa. Segons referències documentals la casa fou construïda en el segle XIX. Està catalogada en el PEPPA amb núm. 55
Vista d'una part de la façana principal de la Masia de Cal Quatre Braços. Davant de la masia hi ha un grup de persones, probablement els de la casa, al costat d'una tartana i quatre mules. La indumentària dels que surten a la imatge és la típica de les famílies pageses
Funcionaris municipals dels ans vint del s. XX dalt d'una mena d'autobus al camp. Asseguts a l'estrep: Joan Coca Alujas, amb gorra (secretari) i Vidal (delineant). Drets: Antoni Piguillem, la seva esposa Franzi, Joan Vidal, Josep Mitjavila, Antoni Alemany, Isidre Charles, Dr. Jaume Isern Hombravella, metge municipal, al costat del volant, aquí situat a la dreta del vehicle, Maria Moragues, Margarida Pujol, Mariano Martínez Thomas.
Inauguració del metro de Santa Eulàlia, L'1 de juliol de 1932. Multitud davant l'entrada del Metro esperant l'arribada de les autoritats. El rètol està engalanat per a l'ocasió. A la inauguració hi va assistir el president Francesc Macià.
Vista parcial de la plaça Espanyola. Es veu l'edifici on hi ha un gimnàs i a la plana baixa una espardenyeria. Al costat esquerra es veu un tros del bar Llorens on hi tenia la seva seu el Club Pimpinela i a la dreta, casa modernista de planta baixa i un pis construïda al 1907, coneguda com Casa Balcells i que actualment no existeix, (enderrocada al 1967).
Festa de Sant Antoni Abat, Cavalcada dels Tres Tombs
Moment en que la Cavalcada dels Tres Tombs avança pel carrer de Santa Eulàlia. Pel mig del carrer es poden veure alguns dels carros i cavalls engalanats per a l'ocasió. En primer terme, un carro tirat per dos cavalls, i darrera, un autobús de l'empresa Oliveras.
Pont d'en Jordà, popularment conegut com el Pont de la Torrassa o el Pont del Metro. Uneix els barris de la Torrassa amb el de Santa Eulàlia, S'inaugurà el 7 d'abril de 1935. La fotografia està presa des de la Torrassa. A sota del pont es pot veure l'estació de metro de Santa Eulàlia (la primera de la ciutat), i al seu costat, més grans, les cotxeres. La xemeneia que es veu en primer terme és de la fàbrica d'olis, greixos i vaselines d'Emilio Pailhez. Al fons, la muntanya de Montjuïc i el Palau Nacional
Vies i estació RENFE de l'Hospitalet al fons. A l'esquerra podem veure la caseta blanca que és l'actual estació de Renfe de l'Hospitalet, i el tren. Al centre de la imatge el pont del cementiri envoltat de camps.