Avinguda de la Granvia de l'Hospitalet

Vista de la Granvia de l'Hospitalet. En aquest indret està l'actual Plaça d'Europa.

Avinguda de la Granvia de l'Hospitalet

Avinguda de la Granvia de l'Hospitalet, també coneguda com autovia de Castelldefels.

Prolongació de la Granvia ("calle Cortes") al seu pas per de la Marina de l'Hospitalet

Imatge de la Gran Via en obres entorn els anys 1930.La seva obertura es feu travessant la plana de la Marina, per la seva part alta. A costat i costat es poden veure algunes xemeneixes de fàbriques properes, com, a l'esquerra, l'antiga Caralt y Cia, la propietat de la qual era ja en aquesta època de Delmir de Caralt i Matheu en solitari i que va ser coneguda com a Can Caralt o El cànem. També es pot distingir la fàbrica Viuda e Hijos de Jaime Trias, anomenada després de la guerra civil com a Godó y Trias S.A., que era coneguda popularment com "Les Sangoneres" pel lloc on hi era, el pla de les sangoneres) que quedaria en part també afectada. A la part esquerra de la fotografia hi ha un grup d'homes fent feines del camp carregant material a un carro tirat per un cavall. Per la carretera avança un gran automòbil, que sembla un cotxe de línia. Al fons a la dreta es poden veure les cúpules del Palau Nacional, sobre la muntanya de Montjuïc Aquesta avinguda, d'una gran amplada, fet insòlit per l'època que va molestar molt els propietaris de terres que van ser expropiats, es va traçar com una ruta relativament paral·lela al camí del Prat, prolongació de la gran avinguda dissenyada el 1858 per l'enginyer Ildefons Cerdà quan presentà el seu projecte de reforma i eixample de Barcelona, on ja es veu la intenció de prolongar la Gran Via de les Corts Catalanes projectada dins del terme de Barcelona cap al terme municipal de l'Hospitalet. Als primers plànols només es veu una petita intenció de prolongació, tocant a la riera Blanca, com en alguns mapes de final del segle XIX, però en plànols de les dues primeres dècades del segle XX, ja es veu clarament la voluntat de fer el projecte fins al riu Llobregat. Les negociacions amb els propietaris agrícoles de la plana del sector de la Marina per tal de poder prolongar aquesta via al seu pas per l'Hospitalet es van iniciar el 1923, essent alcalde de l'Hospitalet en Josep Muntané i Almirall. Van finalitzar el 1927, en l'època de la dictadura de Primo de Rivera, essent alcalde de l'Hospitalet Tomás Giménez Bernabé, que va aconseguir la cessió, per part dels propietaris, si us plau per força, de quatre km. de terreny per tal de poder ampliar la Gran Via, anomenada llavors carrer Cortes, fins el riu Llobregat. La negociació va ser difícil, perquè formalment les terres dels propietaris agrícoles de la Marina, ja havien estat agregades el 1920 per l'Estat, també si us plau per força, al municipi de Barcelona per fer el port franc -que mai es va fer- i això va generar molt malestar i molts litigis. L'Ajuntament de l'Hospitalet, essent encara alcalde en Tomás Giménez, va realitzar un acte solemne al consistori l'agost de 1929 on es va protestar formalment per aquella agregació, i es va manifestar la impossibilitat de poder negociar l'ampliació de la "Calle Cortes" al seu pas per l'Hospitalet amb els propietaris agrícoles perquè les seves terres eren formalment ja de Barcelona, Amb aquest acte es va intentar embolicar una mica la troca amb la intenció de recuperar-les per a l'Hospitalet, però Tomàs Giménez no ho va aconseguir. El premi de consolació pel municipi va ser la concessió del títol de Ciutat. Però els litigis dels propietaris de les terres, que van ser posteriorment expropiats, van durar molts anys. La família Carbonell Espinosa, per exemple, propietària de 140.000 metres quadrats, els terrenys on ara hi ha Mercabarna, la Nissan i diferents vies, va guanyar finalment un judici el 2012 al Consorci de la Zona Franca per una demanda interposada el 1996 i va ser indemnitzada, 92 anys després, pel Consorci de la Zona Franca amb 14 milions d'euros per aquells fets, ja que el motiu origen de l’expropiació mai es va arribar a portar a terme. L'objectiu de l'Ajuntament de Barcelona era poder connectar Barcelona amb l'aeròdrom de El Prat, que ja funcionava amb vols regulars comercials i era, cada cop més, una porta d'entrada a la ciutat per un mitjà de transport que connectava Barcelona amb tot el món. L’any 1916 es constitueix el Real Aeroclub de Catalunya, societat esportiva formada membres de l’alta burgesia catalana i s’ inaugura l’Escola Catalana d’Aviació, primera escola d’aviació, on es van provar els primers productes de la indústria aeronàutica catalana i es van disputar els primers concursos i competicions esportives. Escullen el Delta del riu Llobregat com a emplaçament del primer camp de vols de Catalunya, prop de l’estany d’ El Remolar, a Viladecans, a tocar de El Prat de Llobregat, on curiosament hi havia una granja avícola que es deia La Volateria i que donaria nom al futur aeròdrom, situat a 14 kilòmetres de Barcelona. Al desembre de 1918 l’empresa d’aviació Latécoère inaugura la línia Toulouse-Casablanca, amb escala a la Volateria, amb 2 vols setmanals, convertint l’aeròdrom en el primer de Barcelona i d’Espanya amb vols comercials. Des del 1919 estava habilitat com a aeroport provisional de Barcelona, amb pistes d’una extensió de 1.000 × 400 m. A causa de la crisi que patí l’Aeroclub de Catalunya a partir del 1920, l’aeròdrom es fa servir també com a base per a la flota de Zeppelin i hidroavions de l'Armada i de l'Exèrcit de Terra Espanyol. Els serveis comercials regulars van començar el 1927 amb la línia d'Iberia que l'unia amb l'Aeroport de Cuatro Vientos de Madrid. Aquesta línia va ser la primera línia d'Iberia.

Bellvitge: Blocs, cotxes, asfalt, pagesos, carros i cavalls

Fotografia realitzada el novembre de 1984 per Jaume Botey, dia de la consulta popular sobre la permanència de l’estat espanyol a l’OTAN i la retirada de les bases militars nord-americanes, organitzat pel Col·lectiu per la Pau i el Desarmament de l’Hospitalet i entitats, partits polítics i sindicats de la ciutat, realitzat el 25 de novembre de 1984 (un any i mig abans que el referèndum oficial), de 9h a 21h. Jaume Botey, un dels organitzadors de la consulta, va realitzar aquesta insòlita fotografia mentre anava de camí de les taules de votació situades al barri Centre a visitar les situades al barri de Bellvitge, de les nombroses que va haver-hi escampades per diferents llocs dels diferents barris de l'Hospitalet. Aquesta fotografia reflexa, de forma molt contrastada, la gran transformació que va patir l'entorn hospitalenc de terres de conreu al voltant de l'ermita de Bellvitge, anomenat genèricament La Marina, a partir dels anys seixanta del s.XX, en els que va passar a ser, en molt poc temps, un populós barri de l'Hospitalet on s'hi van instal·lar a viure 33.000 persones i va deixar de ser una importantíssima zona agrícola del delta del Llobregat on s'hi collien, per exemple, fins a vuit collites de carxofes, de gran qualitat, molt valorades i exportades arreu. Observem en la fotografia aquests pagesos endiumenjats que van o venen del tros a controlar els seus cultius, dels darrers existents encara llavors al barri, en aquest carro, segurament un dels ultims que van circular per l'Hospitalet. Observi's que les rodes son pneumàtiques. En un ban de 1969, l’alcalde José Matías de España Muntadas va disposar, a partir de 1970, la prohibició de la circulació, pels carrers i calçades amb pis d’asfalt de l'Hospitalet, de vehicles de tracció animal i mecànica que tinguessin les rodes amb llantes metàl·liques sense recobrir. La sanció per infringir la norma era llavors de 250 pessetes. De les ferradures dels cavalls el ban, però, no va dir res.

Obres a la carretera del mig

Obres de canalització a la carretera del Mig

Obres a la carretera del mig

Obres de canalització a la carretera del mig

Avinguda de la Granvia de l'Hospitalet

Vista de la Granvia de l'Hospitalet, antigament anomenada autovia de Castelldefels. En aquest indret està l'actual Plaça d'Europa. Es veu un cartell anunciant venda de pisos a Bellvitge

Inauguració de l'estació de metro de La Bordeta / Cotxeres

Inauguració l'1 de juliol de 1932 de l'estació de metro de La Bordeta / Cotxeres, de la línia 1. Situada entre Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat, era la capçalera de la Línia 1, de Metro, empresa anomenada en aquell moment Ferrocarril Metropolità Transversal. La Bordeta era una de les poques estacions de metro en superfície i va tancar portes el 1983, coincidint amb la prolongació de la Línia 1 des de la nova estació de Santa Eulàlia, subterrània, que va substituir la de La Bordeta, que va ser enderrocada, fins a la de La Torrassa. A la fotografia veiem una multitud davant l'entrada del Metro esperant l'arribada de les autoritats. El rètol està engalanat per a l'ocasió. A la inauguració hi va assistir el president de la Generalitat Francesc Macià.

Pont d'en Jordà - Pont de la Torrassa. Seu central de l'empresa Ferrocarril Metropolità Transversal

En primer terme, Pont d'en Jordà, anomenat així pel regidor i alcalde durant l'any 1930 Josep Jordà i Polls, que va promoure la seva construcció, popularment conegut com el Pont de la Torrassa o el Pont del Metro. Uneix els barris de la Torrassa amb el de Santa Eulàlia, S'inaugurà el 7 d'abril de 1935. La fotografia està presa des de la Torrassa. Darrera d'ell veiem l'edifici central d'oficines del metro transversal i tallers de Santa Eulàlia, que forma part de la història de l'empresa i de la ciutat de l'Hospitalet de Llobregat. La seva construcció, obra de l'arquitecte Joan Bergós Massó per encàrrec d'Esteve Terrades, data de l'any 1922, i és paral·lela a la construcció de la línia I (transversal). L'any 1932 s'hi van fer ampliacions, i als anys 50 es va fer una ampliació lateral (costat Ramón y Cajal). Posteriorment, l'any 1964, va ser profundament reformat amb una transformació total del seu interior i d'alguns elements de l'exterior. El 2017 va ser totalment restaurat i la seva façana va lluir tal i com quan va ser inaugurat. L'Ajuntament de l'Hospitalet va decidir catalogar i protegir l'edifici pel seu valor històric, que té influencies de l'arquitectura de la secessió vienesa i les cobertes centreeuropees. Es pot veure també l'estació de metro de La Bordeta, inaugurada el 1932 i anomenada, des de 1983 com a estació de Santa Eulàlia (la primera de la ciutat) La xemeneia que es veu en primer terme és de la fàbrica d'olis, greixos i vaselines d'Emilio Pailhez, situada, des de 1902 al costat de la que després va ser coneguda com a Avinguda del Metro, núm. 2. Posteriorment va ser traspassada, el 1942, a J Olivé Mercé. Al fons, la muntanya de Montjuïc i el Palau Nacional.

Can Trinxet des de les vies del tren

L'Hospitalet fotografiat per Ramon Puig Gairalt

Tren de vapor a la Marina de l'Hospitalet

L'Hospitalet fotografiat per Ramon Puig Gairalt

"Llenando el carro"

Fou una de les fotografies selccionades del Concurs de Fotografies, celebrat a Bellvitge, pel 75è aniversari del nomenament de L'Hospitalet com a a ciutat.

Cos de bombers de l'Hospitalet

Equipament del cos de bombers de l'Hospitalet durant la segona República, el 1932, essent alcalde Josep Muntané Almiral, d'Esquerra Republicana de Catalunya. Es veu cotxe anti-incendis amb mànega i 3 carretons més petits amb escales davant l'oficina de Correus i Telègrafs. A mà dreta es veu l'entrada amb rètol d'una sastreria "Casa Juana Sastre" Aquesta fotografia va aparèixer a la Memòria Municipal de l'any 1932.

Cal Sayo

Vista frontal de la masia de Cal Sayo amb el seu rellotge de sol. La fotografia és presa des del camí d'accés a la propietat. Adossats a la façana hi ha diverses estructures (safareig, quadra, etc.). Al davant de la casa hi ha dos nois amb una bicicleta.

Confluència de la Carretera de Collblanc amb la Riera Blanca

Es veu un autobús de la línia Barcelona- Esplugues a la carretera de Collblanc a l'alçada de la Riera Blanca, de la que s'observa, a la dreta, el petit pont que permetia creuar-la. Al fons, la benzinera situada en la confluència amb l'actual carrer Pérez Galdós.

Via del tren entre els camps de Bellvitge i el Gornal

Línia de RENFE entre els camps que actualment formen part dels barris de Bellvitge i el Gornal. La fotografia està feta des del pont de l'avinguda de la Granvia de l'Hospitalet. Al fons a l'esquerra s'observa la fàbrica Tecla Sala.

Xarxa ferroviària

Es veu un autobús de la línia Barcelona-Sant Feliu creuant un pas a nivell de la línia de RENFE de Vilanova a l'alçada d'Enric Prat de la Riba.

Pas a nivell

Vies del Carrilet al seu pas per Santa Eulàlia, probablement en l'encreuament de l'avinguda del Carrilet amb el carrer Amadeu Torner.

Un cavall enmig de la ciutat

Imatge de misèria, en fort contrast amb els grans blocs de pisos del "desarrollismo" franquista que es veuen a la imatge, a la llavors part de l'Avinguda Ventura Gasol (actual carrer Teide) del barri de Les Planes confluint amb l'Avinguda del Masnou, de l'any 1981. El primer ajuntament democràtic va acordar resoldre un embolic de numeracions existent entre el carrer del Teide i la part de l'avinguda de Ventura Gassol que llavors s'endinsava al barri de les Planes des del barri de Sant Josep. Així, el 27 de novembre de 1981, el consistori va aprovar denominar igualment carrer del Teide l'esmentat tram de l'avinguda de Ventura Gassol del barri de les Planes, i establir una nova numeració per al carrer resultant. Va ser així que el carrer del Teide va adquirir la fesomia que té en l'actualitat. El Ple de l'Ajuntament aprovà el 6 d'octubre de 1988 la generalització del procés de catalanització progressiva del nomenclàtor de carrers que s'havia iniciat amb la recuperació de la democràcia municipal a l'abril de 1979.

Carrer del Teide

Vista del carrer Teide mirant cap a Barcelona. Al fons, blocs de pisos separats per les vies del tren que delimiten els barris de Les Planes i de Sant Josep

Les Planes - Sant Josep

Vista de blocs del barri de les Planes a l'esquerra (carrer Garrofers) i del barri de Sant Josep a la dreta (carrer Canigó), separats per les vies del tren. Al fons La Torrassa amb la torre de l'església Mare de Déu dels Desemparats de la Plaça Espanyola

Les Planes - Sant Josep

Vista de blocs del barri de Les Planes a l'esquerra (carrer Garrofers) i del barri de Sant Josep a la dreta (carrer Canigó), separats per les vies del tren. Al fons La Torrassa amb la torre de l'església Mare de Déu dels Desemparats de la Plaça Espanyola

Fàbrica La Cardoner

Vista de la fàbrica La Cardoner. Al fons, el barri de La Florida i Pubilla Cases i davant, l'avinguda Isabel La Catòlica abans del desdoblament de carrils. Aquesta gran indústria química, que va ser ubicada en el seu moment en un lloc amb molt poca població, on avui hi ha el parc de Les Planes, treballava amb àcid clorhídric i generava unes emanacions fètides, d'una intensa fortor a ous podrits, que generaven grans molèsties al veïns de Can Serra, que van anant ocupant els blocs de nova construcció del nou barri, motiu pel qual aquests es van organitzat i van generar diferents i successius actes de protesta i manifestacions demanant el seu tancament.

Fàbrica La Cardoner

Vista aèria de la fàbrica La Cardoner. Al fons, el barri de La Florida i a l'esquerra el barri de Pubilla Cases. Davant, l'avinguda Isabel La Catòlica abans del desdoblament de carrils. Aquesta gran indústria química, que va ser ubicada en el seu moment en un lloc amb molt poca població, on avui hi ha el parc de Les Planes, treballava amb àcid clorhídric i generava unes emanacions fètides, d'una intensa fortor a ous podrits, que generaven grans molèsties al veïns de Can Serra, que van anant ocupant els blocs de nova construcció del nou barri, motiu pel qual aquests es van organitzat i van generar diferents i successius actes de protesta i manifestacions demanant el seu tancament.

Naus de la factoria d'olis industrials Brugarolas.

Vista de les antigues instal·lacions de l'empresa d'olis industrials i lubricants Viuda e Hijos de Miguel Brugarolas, amb oficines a la Ronda de Sant pere, núm. 85, que es va instal·lar el 1915 a les naus industrials de producció de xarols i hules aixecades el 1901 per Narcís Cruzet i Bosch a tocar de la via del tren davant l'estació de la RENFE a l'Hospitalet que, a partir de 1928, durante la dictadura de Primo de Rivera, va ser expropiada per l'empresa pública CAMPSA (Compañía Arrendataria del Monopolio de Petróleos), com a consequència de la monopolització del sector del petroli. El 1974 aquesta factoria d'olis va ser traslladada a Rubí i la finca va romandre tancada durant bastant anys fins que finalment els edificis del seu interior, ja molt degradats, van ser enderrocats. L'Ajuntament va urbanitzar llavors tot aquell entorn i va crear allà l'any 2000, el Parc de Can Cluset. Al fons, el barri de Sant Josep i, més enllà, el de Santa Eulàlia.