Francesc Marcé, hospitalenc de soca-rel i funcionari municipal responsable del butlletí d'informació municipal des dels anys cinquanta i fins els anys setanta, anys de profunda transformació de l'Hospitalet del poble agrari en el que ell va néixer el1921 en la segona ciutat de Catalunya en nombre d'habitants, va anar realitzant en aquest butlletí tota una sèrie d'articles relacionats amb el passat remot de la vila que li va permetre recopilar, mica en mica, una gran quantitat d'informació i materials històrics de l'Hospitalet que el van fer pensar en la necessitat de crear un Museu i un Arxiu dedicat a la història de l'Hospitalet.
Durant aquells anys de gran transmutació urbanística, l'alcalde de l'època José Matias de España Muntadas va vendre el magnífic i extens jardí del seu gran casal familiar, la Casa Espanya, coneguda també com a Can Molinés, on es va fer una gran promoció immobiliaria que amenaçava amb enderrocar l'edifici i que va arribar ben bé fins a tocar paret amb paret amb ell. La Casa Espanya, seu actual del Museu de l'Hospitalet, es va salvar de ser enderrocada perquè el 1969, a instància de Marcé, la va comprar in extremis la Cambra de la Propietat Urbana de l'Hospitalet, fins llavors situada al c/ baró de Maldà núm 98 i presidida llavors per Lluís Layola i Rovira. Poc després, el 1972, la va cedir a l'Ajuntament per poder instal·lar allà el Museu de la ciutat, iniciativa aquesta que va ser impulsada políticament per l'alcalde Vicens Capdevila i Cardona, que va impulsar decididament el projecte ideat per Francesc Marcé i Sanabra, que va ser el seu primer director, càrrec que va ocupar fins a la seva jubilació el 1985.
La Cambra de la Propietat Urbana de l'Hospitalet va rebre, com a compensació, un espaiós entresol situat a la rambla Just Oliveras núm. 62, de propietat municipal, on encara hi és avui dia la seva seu central.
Es van fer obres de condicionament a la Casa España per a instal·lar el Museu del 1969 al 1972. Poc després es van fer noves obres i va ser refeta tota la teulada. Està catalogada en el PEPPA amb la fitxa núm. 110.
Poc abans de morir, el 7 de maig de 2014, pel seu 92è aniversari, fou homenatjat pel Casino del Centre, on va estudiar de petit a les escoles catalanistes del Dr. Robert allà instal·lades a principis del s. XX, per l'Ateneu de Cultura Popular i per la Coordinadora Sardanista de l'Hospitalet.
El seu avi, Francesc Marcé i Codina, pagès de la Marina, va ser alcalde de l'Hospitalet al mandat 1912-1915. El seu mas era conegut com a Cal Polític i encara avui hi ha un passatge a Bellvitge que ho recorda.
Retrat de grup de la Guàrdia Urbana de l'Hospitalet. Es cos el formen 24 agents uniformats, 3 d'ells asseguts (comandaments superiors) i la resta darrera i dempeus
Retrat de l'arquitecte municipal, Ramon Puig Gairalt. Va néixer el 19/05/1886 i morí el 13/09/1937. A darrera del personatge s'intueix un plànol d'un dels edificis que ell va projectar. Sembla que la fotografia va ser presa durant la inauguració d'una exposició d'arquitectura escolar de Catalunya, celebrada al soterrani de la Plaça de Catalunya, davant de l'Hotel Colom al maig de 1933. Fou inaugurada pel president Francesc Macià.
Retrat de Jaume Mitjavila i Rius, en "Jaumic Famades ", en Joan Ràfols i en Pere Norta
La família Femades era una de les més importants de l'Hospitalet del s. XVI, amb masos i terres al Torrent Gornal, la Marina i Cornellà. Un dels Femades es va fer construïr una casa a finals del s. XVI o principis del s. XVII la masia senyorial que coneixem encara com a Can Femades, en terres pertanyents al terme municipal de Cornellà, però estretament lligada a l'Hospitalet des de sempre, atesa la seva ubicació just al límit del nostre terme i del de Cornellà, al que avui és la Plaça de la Remunta.
Els Mitjavila eren els masovers de Can Femades des de finals del segle XVIII i eren coneguts també amb el nom de Femades.
El fill de Jaume Mitjavila i Galceran, Jaume Mitjavila i Rius (1810-1881) no fou, però, pagès, sinó que va arribar a ser comandant, membre del cos de voluntaris catalans a la guerra d'Àfrica de 1860 liderat pel general Joan Prim i Prats, de qui aquest va ser admirador i amic personal.
A la fotografia podem observar a Jaume Mitjavila i Rius, més conegut com el Jaumic de Can Famades, que, amb la seva llarga barba blanca, està assegut en una cadira. A esquerra i dreta, dos personatges més de vida política i social local, en Joan Ràfols del Cafè de Cal Carreter del carrer major, cafè on, a principis del s. XX, el seu net Joan Monròs i Ràfols va organitzar les primeres sessions cinematogràfiques a l'Hospitalet, i en Pere Norta (alcalde). En Jaume Mitjavila i Rius era el rebesavi de na Matilde Marcè i Piera, cronista local que va escriure la seva biografia.
Guàrdia Urbana de l'Hospitalet, amb les autoritats. Els membres del cos van amb el seu uniforme i gorra. Són un total de 24 homes. Asseguts en cadires, a la primer filera, hi ha set homes vestits de civil. El del centre, vestit de pagès, amb faixa i camisa i espardenyes blanques és l'alcalde Josep Muntané Almirall, i al seu costat, a l'esquerra, hi veiem el tinent d'alcalde Salvador Gil i Gil, amb vestit i corbata a ratlles, tot un gentelman. Dos mons, l'agrari i l'urbà, que pugnaven entre ells en aquells dies, els anys trenta del s. XX, a l'Hospitalet.
Consulta popular sobre la permanència de l'Estat Espanyol a l'OTAN el 1984.
Consulta popular sobre la permanència de l’estat espanyol a l’OTAN i la retirada de les bases militars nord-americanes, organitzat pel Col·lectiu per la Pau i el Desarmament de l’Hospitalet i entitats, partits polítics i sindicats de la ciutat, el 25 de novembre de 1984 (un any i mig abans que el referèndum oficial), de 9h. a 21h.
Una de les nombroses taules de votació que va haver-hi escampades per diferents llocs dels diferents barris de l'Hospitalet. Aquesta estava situada al barri de Can Serra. S'observa a la fotografia, assegut, el primer per l'esquerra, a Celestino Raya, treballador de l'Ajuntament de l'Hospitalet, militant del PSUC.
Dret, a l'esquerra, en Jaume Botey i Vallès, teòleg i doctor en filosofia, ex-rector de la parròquia del barri, primer regidor d'Ensenyament del primer ajuntament democràtic de 1979 pel PSUC, fundador del Centre d'Estudis de l'Hospitalet i destacat activista polític implicat en moltes causes, que va ser un dels impulsors i organitzadors d'aquesta consulta.
Inauguració de l'exposició d'arquitectura escolar de Catalunya
Inauguració d'una exposició d'arquitectura escolar de Catalunya, celebrada al soterrani de la Plaça de Catalunya, davant de l'Hotel Colom al maig de 1933. A la imatge es pot veure a l'arquitecte municipal Ramon Puig Gairalt que acompanya al president Francesc Macià, entre d'altres. Al centre de la fotografia, una maqueta d'un projecte arquitectònic
Inauguració de l'exposició d'arquitectura escolar de Catalunya
Inauguració d'una exposició d'arquitectura escolar de Catalunya, celebrada al soterrani de la Plaça de Catalunya, davant de l'Hotel Colom al maig de 1933. A la imatge es pot veure diversos personatges públics: l'arquitecte municipal de l'Hospitalet, Ramon Puig Gairalt; el president de la Generalitat de Catalunya, Francesc Macià; l'alcalde de l'Hospitalet, Ramon Frontera; Joan Coca; l'alcalde de Barcelona, Jaume Aiguadé, i el conseller Ventura Gassol, entre d'altres. Al centre de la fotografia, una maqueta d'un projecte arquitectònic
Consulta popular sobre la permanència de l'Estat Espanyol a l'OTAN el 1984.
Consulta popular sobre la permanència de l’estat espanyol a l’OTAN i la retirada de les bases militars nord-americanes, organitzat pel Col·lectiu per la Pau i el Desarmament de l’Hospitalet i entitats, partits polítics i sindicats de la ciutat, el 25 de novembre de 1984 (un any i mig abans que el referèndum oficial), de 9h a 21h.
Aquesta mesa de votació, de les nombroses que va haver-hi escampades per diferents llocs dels diferents barris de l'Hospitalet, va estar situada a la Rambla Just Oliveras, gairebé amb cantonada amb el carrer Lleida. Es pot apreciar una part de la tanca, avui desapareguda per la construcció d'un bloc de pisos en aquesta part del que va ser l'extens jardí de la casa, de la Torre Sanfeliu, obra de l'arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt. Apareix a la fotografia la sociòloga Carme Arranz Galiano, amb bufanda marró clar i ulleres fosques, destacada activista política i cultural de l'Hospitalet de l'època, cofundadora, juntament amb el seu amic i també destacat activista polític i cultural Jaume Botey i Vallès i l'historiaor Joan Camós i Cabecerán, pioner de l'història treballar molts anys a l'Ajuntament de l'Hospitaletlocal, entre d'altres destacades personalitats, del Centre d'Estudis de l'Hospitalet. Va treballar molts any a l'Ajuntament de l'Hospitalet, on va crear i inaugurar, en l'època de l'alcalde Celestino Corbacho, l'actual l'Arxiu Municipal, unificant l'Arxiu Històric i l'Arxiu Administratiu, fins llavors separats i situats en seus poc convenients pel desenvolupament de la seva important funció pública, com sí té avui. Nascuda el 1951, va morir prematurament el 2010 a causa d'un cancer. Davant d'ella apareix Antònia Najar Ruiz, professora de filosofia hospitalenca del barri de Pubilla Cases, llavors la seva cunyada. Al costat d'ella, mirant la taula, Andrés Luque Tenorio, músic i treballador de l'Ajuntament de l'Hospitalet que temps després d'aquesta fotografia , seria director del Centre Cultural de Collblanc-La Torrassa.
