Estació de la Renfe de l'Hospitalet

Estació de la Renfe de l'Hospitalet. La fotografia està presa des de l'andana central, entre les dues vies. A l'esquerra es veu l'edifici de l'estació. Al fons, i ocupant una posició central a la imatge, el pont de ferro que uneix els barris del Centre i Can Serra. El tren va arribar a l'Hospitalet l'any 1854

Estació de la Renfe de l'Hospitalet Centre

Vista de l'estació durant la nevada del Nadal de l'any 1962. En primer terme es veu un tren aturat davant l'estació i, al fons, el pont de l'estació que comunica el barri del Centre amb el de Can Serra.

El tren travessant la Marina

El tren travessant la ciutat

Vista general dels barris de Can Serra i el Centre

Vista general dels barris de Can Serra i el Centre. A la dreta, els blocs de Can Serra. Ocupa el centre de la imatge l'estació de RENFE i a la seva esquerra els edificis del barri Centre. En primer terme es veu la cua d'un tren de mercaderies

Mur que separa les vies del tren

Mur amb una pintada reinvindicativa per fer fora la bòbila "Queremos zonas verdes. Fuera la bovila" al costat de les vies de tren.

Torre elèctrica de les vies de tren

Vista parcial de la torre elèctrica de la RENFE

Vies de tren

Vista de les vies de tren de la línia de Vilanova a l'alçada de Sant Josep

Pas vianants a tocar de les vies de tren de la RENFE

Vista del pas de vianants a tocar de les vies de tren de la RENFE, banda de muntanya.

Can Vilumara

Vista aèria de la Indústria de sedes Can Vilumara, situada al llavors camí de Sant Joan o del Cementiri, avui avinguda de Josep Tarradellas, just al costat de la Farga de'n Bori, Altos Hornos de Catalunya S.A. i molt a prop de l'estació de ferrocarril, on també s'aprecia els camps i el mas de Can Creixell i les naus de Can Brugaroles, a sobre de les vies del tren, empresa que va ser expropiada per CAMPSA en temps de la dictadiura de Primo de Rivera. La imatge és de tot el recinte industrial, presa des d'una posició elevada. En primer terme es veu el sostre de la Farga i, al fons, l'estació del tren. La fàbrica estava envoltada llavors per camps de conreu, una part dels quals, els de Can Creixell, van passar a ser propietat de RENFE. Procedents de Pont de Vilomara, al Bages, els Vilumara eren una família de seders, una part de la qual es va establir a Barcelona, al segle XVII. Van obrir diverses sederies al barri de Sant Pere i a la part alta de l'actual Diagonal, a Barcelona, fins que Francesc Vilumara i Bayona va decidir a traslladar l'activitat a l'Hospitalet. La nova fàbrica va ser projectada l'any 1906 per Andreu Audet i ampliada entre 1922 i 1928 per l'enginyer Francesc de Paula Izard, per afegir-hi quatre noves naus. La fàbrica va estar en funcionament fins a l'any 1982 i, pocs anys després, va ser habilitada per acollir un Institut d’Ensenyament Secundari, després que la pressió veïnal evités el seu enderrocament. Les naus estan construïdes seguint el model de coberta en dents de serra, que facilita la il·luminació natural. Els finestrals estan encarats a nord, per evitar l'enlluernament. L'estructura interior és a base de bigues i columnes de ferro colat. Inicialment, hi havia set naus, ampliades després fins a onze. Del conjunt d'edificis en destaca especialment la casa del director, d'estil modernista, que es pot observar a la dreta de la fotografia, amb un característic fris de papallones de seda, amb funcions decoratives i de ventilació, i una imatge sobre ceràmica de la Mare de Déu dels Àngels. El maó vist és utilitzat com a element decoratiu en l'emmarcament de les finestres i pilastres. El 1915 es va produir el trasllat de les oficines de l’empresa, que fins aleshores encara estaven situades al carrer Més Baix de Sant Pere, cap al sector de la dreta de l’Eixample on ja es concentrava la major part d’empreses tèxtils barcelonines. Vilumara s’establí al carrer de Casp número 80, cantonada amb Bailèn, en un espai estèticament sobri però d’una gran qualitat material que d’alguna manera volia ser el reflex del prestigi i la serietat de l’empresa. Catalogada en el PEPPA amb núm. 33

Pont d'en Jordà - Pont de la Torrassa

Pont d'en Jordà, popularment conegut com el Pont de la Torrassa o el Pont del Metro. Uneix els barris de la Torrassa amb el de Santa Eulàlia, S'inaugurà el 7 d'abril de 1935. La fotografia està presa des de la Torrassa. A sota del pont es pot veure l'estació de metro de Santa Eulàlia (la primera de la ciutat), i al seu costat, més grans, les cotxeres. La xemeneia que es veu en primer terme és de la fàbrica d'olis, greixos i vaselines d'Emilio Pailhez. Al fons, la muntanya de Montjuïc i el Palau Nacional

Vista aèria de la fàbrica Trinxet

Fotografia aèria dels edificis corresponents a de les fàbriques tèxtils Can Gras i Can Trinxet, amb les seves respectives xemeneies. Catalogat part del recinte en el PEPPA amb el núm. 92. A l'esquerra, les dos naus perpendiculars a les vies del tren, que rendeixen façana a la carretera de Santa Eulàlia, que apareix en primer plà, corresponen a la fàbrica Gras, indústria tèxtil cotonera especialitzada en llençols, vellut i pana inaugurada al barri de Santa Eulàlia de l'Hospitalet el 1906 i realitzada per l'arquitecte modernista de Sants, Modest Feu i Estrada. A la dreta de la fotografia s'observen el Canal de la Infanta, amb el ramal-salt d'aigua en direcció a les fàbriques, i les vies del tren de Barcelona-Vilanova i La Geltrú i Barcelona-Vilafranca del Penedès al seu pas per l'Hospitalet, que comencen a bifurcar-se, una en direcció als camps de la Marina i l'altra cap a l'Hospitalet Centre, justament en aquest punt, com s'observa a la imatge. Miquel Gras Verdaguer (Manlleu, 1842 - Barcelona 1912), industrial del sector tèxtil que va ser alcalde de Torelló en dues ocasions (1877-1881 i 1891-1894), es va associar el 1871 amb Josep Espona Font i van crear a Torelló Espona, Gras y Companyia, Sociedad en comandita, amb seu social al carrer Fontanella de Barcelona. La seva esposa, Ramona Espona Font, també de Torelló, era germana del també industrial cotoner Josep Espona Font, que, a un cop dissolta la seva societat amb Gras, traslladà la seva important fàbrica el 1902 a Sant Joan de les abadesses. Els fills de Miquel Gras van ser Ramon, Rosa i Josep (1879-1918), que va heretar la fàbrica. Els Gras fixaren la seva residència habitual a Barcelona, com també van fer d’altres industrials. Can Gras, fàbrica fundada per Miquel Gras al barri de Santa Eulàlia de l'Hospitalet el 1906 i que serà ampliada el 1910 i el 1916, l'edifici i la xemeneia de la qual encara avui es conserva, va ser projectada per l'arquitecte modernista Modest Feu i Estrada, nascut al poble de Sants, on va deixar una forta petjada. Va ser una fàbrica de filats i teixits de cotó, especialitzada en llençols, vellut i pana gruixuda, un teixit que es faria molt popular per la seva resistència i perquè amb ell es farien, de color marró, els uniformes dels treballado de la Compañía de Tranvies de Barcelona, que va popularitzar l'expressió "pana de tramviaire". Josep Gras i Espona va morir prematurament el 1918 a Manlleu quan encara no havia fet els quaranta anys. La seva vídua, Victòria Artero, mare de quatre nens el més gran dels quals tenia 8 anys, va decidir llavors, en uns anys de forta conflictivitat social i d'inici del període conegut com a "pistolerisme", arrendar la fàbrica Can Gras i, posteriorment, als anys vint, vendra-la, a l'empresa tèxtil del costat, Avelino Trinxet e Hijos - l'amo de la qual, precisament, havia sortit il·lès d'un tiroteig uns mesos abans el mateix any 1918. Els seus fills no es van dedicar al negoci familiar. El primogènit, Miquel Gras i Artero, (1910-1988) va arribar a ser un destacat i reconegut metge pioner de la medicina esportiva i de la cirurgia plàstica. El segon, Josep, va crear un bufet d'advocats i una administració de finques al domicili familiar, c/ Roger de Llúria, 86, encara el 2020 en funcionament. Avelino Trinxet e Hijos, S.A. important fàbrica cotonera, coneguda com a Can Trinxet, especialitzada en texits de cotó que hi havia al seu costat, va ser fundada per Avel·lí Trinxet i Casas, (Vilanova i la Geltrú 1845 - Barcelona 1917), que va ser oncle del pintor d'ascendència olotina Joaquim Mir, va arribar a ser una gran indústria amb més de 1000 treballadores (el 90% eren dones) i va formar part de la Unión Industrial Algodonera S.A., fundada el 1929 per un grup d'industrials catalans, raó per la qual va ser visitada pel rei Alfons XIII el 1930. Posteriorment, abans de 1944, després de nombroses desavinences, Can Trinxet abandona la Unión Industrial Algodonera S.A. , que passarà en aquest anys a mans de Julio Muñoz Ramonet, juntament amb Can Batlló i la important i valuosa col·lecció pictòrica de la família Bosch i Catarineu. A la mort del seu pare, el 1941 i del seu oncle Antoni Trinxet i Mas el 1945, Avel·lí Trinxet Pujol passà a controlar Trinxet Industrial S.A., Trinxet y Compañía R.C., Industrias Mecánicas Condor S.A., Aymerich y Amat S.A. i Manufacturas Marfull S.A. Tenia nombroses finques a Aragó, inclosa la finca Mingolera a Mequinensa. Va sol·licitar diverses patents al Regne Unit i Canadà per tal de seguir desenvolupant Trinxet S.A. Es va casar amb Matilde Torras Rivière, filla de l industrial paperer gironí Torras Domenech. A la seva mort va passar a dirigir el grup el seu germà Emili Trinxet Pujol, mort el 1984, que va ser el darrer propietari de la fàbrica abans del seu tancament en els anys vuitanta del segle passat. Els edificis que conformaven el conjunt original de Can Trinxet, d'estil modernista de maó vist, avui totalment desapareguts, van ser projectats el 1905 per l'arquitecte Joan Alsina i Arús. L'edifici fabril anomenat avui Can Trinxet que ha arribat als nostres dies correspon de fet, en la seva integritat, al que en el seu dia va ser Can Gras.

Locomotora de vapor

Locomotora de vapor núrmero 25, exposada sobre una peana a Martorell. La peana té dues plaques parcialment tallades, les quals no es llegeixen.

Relleu de ceràmica per a l'estació de la RENFE.

Projecte del relleu de ceràmica de l'escultor Julià Riu Serra per a l'estació de RENFE de l'Hospitalet. Combina motius i elements ferroviaris (fanals, agulles, semàfors, vies...) amb un tractament molt estilitzat però realista.

Estació de Ferrocarrils Catalans, S.A. "El Carrilet" de l'Hospitalet Centre

Estació de Ferrocarrils Catalans, S.A. de l'Hospitalet Centre, anomenat popularment "El Carrilet". La fotografia està presa des de les vies. Al centre de la imatge, l'edifici principal de l'estació i un grup d'homes esperant a l'andana, mentre el tren s'acosta. Al costat de l'estació, un cobert annex. El Carrilet va arribar a l'Hospitalet l'any 1912. La imatge és la núm. 11 d'una sèrie de postals.

Estació de la Renfe de l'Hospitalet Centre

La fotografia està presa des d'una posició elevada, probablement des del pont de ferro que uneix els barris del Centre i Can Serra. Es veuen les vies i un tren que entra a l'estació, procedent de Barcelona.A la dreta, l'edifici de l'estació i la caseta on hi havia els lavabos. En segon terme, i al costat de l'estació, una via i edifici annexe. El tren va arribar a l'Hospitalet l'any 1854. La imatge és la núm. 3 d'una sèrie de postals

Xarxa ferroviària

Vies del tren prop de l'estació de la RENFE de l'Hospitalet, al fons a l'esquerra. Al fons, a la dreta, els blocs de Can Serra.

Xarxa ferroviària

Vies de la RENFE des del pas a nivell de la carretera del Mig. Al fons de la imatge es veu la fàbrica de Tecla Sala. A l'esquerra de la imatge es veuen camps de conreu.

Vies de tren

En primer terme el canvi manual de via. Al fons es veu el pont que comunica amb el barri de Can Serra i a mà dreta l'estació de la RENFE de l'Hospitalet Centre.

Xarxa ferroviària

Línia de tren entre el barri de Bellvitge i el Poligon Gornal. La fotografia està feta des del pont de la Granvia de l'Hospitalet. Al fons, la muntanya del Tibidabo.

"Pasa pero no para"

Tren passant per l'avinguda Amèrica de Bellvitge. De fons es veuen els blocs de pisos del barri. A l'esquerra i ha un rètol que no es llegeix tot però que posa "està pasando por Bellvitge", en clara reivindicació a que es faci una parada de tren a Bellvitge.

RENFE de l'Hospitalet

Vies i estació RENFE de l'Hospitalet al fons. A l'esquerra podem veure la caseta blanca que és l'actual estació de Renfe de l'Hospitalet, i el tren. Al centre de la imatge el pont del cementiri envoltat de camps.

Arribada del Carrilet a Sant Boi

La fotografia mostra el moment de l'arribada del primer comboi del Carrilet a Sant Boi de Llobregat, el 1912. L'esdeveniment va ser celebrat amb molta alegria a totes les poblacions per les que va passar el primer tren. A la imatge es veu l'arribada del tren i l'expectació de la gent, que ocupen les vores de les vies.

Arribada del Carrilet a Sant Boi

La fotografia mostra el moment de l'arribada del primer comboi del Carrilet a San Boi de Llobregat. L'esdeveniment va ser celebrat amb molta alegria a totes les poblacions per les que va passar el primer tren. A la imatge es veu a un grup de noies amb rams de flors a les mans, esperant l'arribada del tren, a l'andana de l'estació.