Consulta popular sobre la permanència de l'Estat Espanyol a l'OTAN el 1984.

Consulta popular sobre la permanència de l’estat espanyol a l’OTAN i la retirada de les bases militars nord-americanes, organitzat pel Col·lectiu per la Pau i el Desarmament de l’Hospitalet i entitats, partits polítics i sindicats de la ciutat, el 25 de novembre de 1984 (un any i mig abans que el referèndum oficial), de 9h a 21h. Aquesta mesa de votació, de les nombroses que va haver-hi escampades per diferents llocs dels diferents barris de l'Hospitalet, va estar situada a la Rambla Just Oliveras, gairebé amb cantonada amb el carrer Lleida. Es pot apreciar una part de la tanca, avui desapareguda per la construcció d'un bloc de pisos en aquesta part del que va ser l'extens jardí de la casa, de la Torre Sanfeliu, obra de l'arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt. Apareix a la fotografia la sociòloga Carme Arranz Galiano, amb bufanda marró clar i ulleres fosques, destacada activista política i cultural de l'Hospitalet de l'època, cofundadora, juntament amb el seu amic i també destacat activista polític i cultural Jaume Botey i Vallès i l'historiaor Joan Camós i Cabecerán, pioner de l'història treballar molts anys a l'Ajuntament de l'Hospitaletlocal, entre d'altres destacades personalitats, del Centre d'Estudis de l'Hospitalet. Va treballar molts anys a l'Ajuntament de l'Hospitalet, on va crear i inaugurar, en l'època de l'alcalde Celestino Corbacho, l'actual l'Arxiu Municipal, unificant l'Arxiu Històric i l'Arxiu Administratiu, fins llavors separats i situats en seus poc convenients pel desenvolupament de la seva important funció pública, com sí té avui. Nascuda el 1951, va morir prematurament el 2010 a causa d'un càncer. Davant d'ella apareix Antònia Najar Ruiz, professora de filosofia hospitalenca del barri de Pubilla Cases, llavors la seva cunyada. Al costat d'ella, mirant la taula, Andrés Luque Tenorio, músic i treballador de l'Ajuntament de l'Hospitalet que temps després d'aquesta fotografia , seria director del Centre Cultural de Collblanc-La Torrassa.

Consulta popular sobre la permanència de l'Estat Espanyol a l'OTAN el 1984.

Consulta popular sobre la permanència de l’estat espanyol a l’OTAN i la retirada de les bases militars nord-americanes, organitzat pel Col·lectiu per la Pau i el Desarmament de l’Hospitalet i entitats, partits polítics i sindicats de la ciutat, que va tenir lloc, de 9h. a 21h., el 25 de novembre de 1984 (un any i mig abans que el referèndum oficial). Dintre de l'atrotinat Simca 1200 on es feia propaganda de la consulta, amb el cartell ideat pel dibuixant de còmics vinculat a l'Hospitalet Carlos Vila, i amb el que es visitaven les nombroses taules de votació que va haver-hi escampades per diferents llocs dels diferents barris de l'Hospitalet, situat aquí gairebé davant la casa Oliveras Bo, a la confluència del carrer Tarragona amb la Rambla Just Oliveras, es pot apreciar en Pere Pinyol Martínez, destacat activista cultural i gestor teatral de la ciutat, ex gerent del Grup d'Acció Teatral (GAT), llavors primer director de l'Aula de Cultura de Sant Josep, parlant pel megàfon. Nascut el 1952 al barri de Collblanc de l'Hospitalet, va morir prematurament d'un cancer el 2013. Pere Pinyol va estar implicat en nombrosos projectes teatrals i va arribar a ser, després d'uns anys com a alt executiu de l'empresa teatral Focus, del que va ser delegat a Madrid, un exitós i reconegut director del Teatro Circo Price de Madrid, càrrec pel qual va ser nomenat el 2009.

Consulta popular sobre la permanència de l'Estat Espanyol a l'OTAN el 1984.

Consulta popular sobre la permanència de l’estat espanyol a l’OTAN i la retirada de les bases militars nord-americanes, organitzat pel Col·lectiu per la Pau i el Desarmament de l’Hospitalet i entitats, partits polítics i sindicats de la ciutat, el 25 de novembre de 1984 (un any i mig abans que el referèndum oficial), de 9h a 21h. Aquesta mesa de votació, de les nombroses que va haver-hi escampades per diferents llocs dels diferents barris de l'Hospitalet, va estar situada al barri de Gornal. Hi apareix asseguda darrera la taula la destacada militant del PSUC del barri, M. Teresa Jiménez Villarejo, mestra nascuda a Malaga i veïna del barri del Gornal des de 1978, on va treballar a l'Escola Salvat-Papasseit i on es va vincular amb les lluites veïnals per una millora de les condicions del barri, que eren moltes en aquells moments. El 1980 es va vincular la amb comissió de cultura de 'Associació de Veïns del Gornal, que posteriorment derivaria en l'entitat Àmbit Cultural Gornal, que va presidir des de la seva fundació el 1987. Militant primer del PCE a Malaga i després del PSUC des de la seva arribada a Catalunya, va ser elegida el 1991 regidora de l'Ajuntament de l'Hospitalet, càrrec que va mantenir durant tota la decada, per Iniciativa per Catalunya-Els Verds.

Consulta popular sobre la permanència de l'Estat Espanyol a l'OTAN el 1984.

Consulta popular sobre la permanència de l’estat espanyol a l’OTAN i la retirada de les bases militars nord-americanes, organitzat pel Col·lectiu per la Pau i el Desarmament de l’Hospitalet i entitats, partits polítics i sindicats de la ciutat, el 25 de novembre de 1984 (un any i mig abans que el referèndum oficial), de 9h. a 21h. Una de les nombroses taules de votació que va haver-hi escampades per diferents llocs dels diferents barris de l'Hospitalet.

Consulta popular sobre la permanència de l'Estat Espanyol a l'OTAN el 1984.

Consulta popular sobre la permanència de l’estat espanyol a l’OTAN i la retirada de les bases militars nord-americanes, organitzat pel Col·lectiu per la Pau i el Desarmament de l’Hospitalet i entitats, partits polítics i sindicats de la ciutat, el 25 de novembre de 1984 (un any i mig abans que el referèndum oficial), de 9h. a 21h. Una de les nombroses taules de votació que va haver-hi escampades per diferents llocs dels diferents barris de l'Hospitalet. Aquesta estava situada a la confluència del carrer Tarragona amb la Rambla de Just Oliveras. Darrera la taula hi ha, d'esquerra a dreta, Jaume Botey i Vallès, teòleg i doctor en filosofia, primer regidor d'Ensenyament del primer ajuntament democràtic de 1979 pel PSUC, fundador del Centre d'Estudis de l'Hospitalet i destacat activista polític implicat en moltes causes, que va ser un dels impulsors i organitzadors d'aquesta consulta, Mercè Olivares i Soler, militant del PSUC del barri de Collblanc i posteriorment del de Sant Josep, que va ser regidora en el primer ajuntament democràtic, Conxita Soler Hernàndez, funcionària de l'Ajuntament de l'Hospitalet, militant del PSUC i de Comissions obreres i, al seu costat, amb pamela, Montserrat Perelló i Riera, que va ser gerenta de l'escola Patufet-Sant Jordi i després del Centre d'Estudis de l'Hospitalet durant molts anys després d'haver estat també regidora del primer ajuntament democràtic pel PSUC a l'Hospitalet. Montserrat Perelló, juntament amb Mercè Olivares i amb Pilar Ferran Hernández, pel PSC, van ser les tres úniques dones regidores sorgides de les eleccions municipals de 1979

Consulta popular sobre la permanència de l'Estat Espanyol a l'OTAN el 1984.

Consulta popular sobre la permanència de l’estat espanyol a l’OTAN i la retirada de les bases militars nord-americanes, organitzat pel Col·lectiu per la Pau i el Desarmament de l’Hospitalet i entitats, partits polítics i sindicats de la ciutat, el 25 de novembre de 1984 (un any i mig abans que el referèndum oficial), de 9h. a 21h. Una de les nombroses taules de votació que va haver-hi escampades per diferents llocs dels diferents barris de l'Hospitalet. Aquesta estava situada a la confluència de l'Avinguda Isabel La Catòlica amb la Plaça d'Anselm Clavé, en concret a l'inici de l'Avinguda de la Fabregada. S'observa a la cartellera del darrera un cartell on figuren la gran quantitat de meses de votació que hi va haver repartides per l'Hospitalet. També s'observa enganxat un cartell de promoció d'un espectacle, anomenat "Volver al ayer", un espectacle d'antologia de la revista, de 1920 a 1950, protagonitzat per la popular actriu còmica Mary Santpere i pel també popular còmic austríac instal·lat a Barcelona Franz Joham, que va ser dirigit per Angel Fernandez Montesinos programat llavors al Teatre Victoria de Barcelona quan encara era propietat dels germans Balaguer, que poc després el vendrien a l'empresa teatral Tres x tres, formada per les companyies Tricicle, i Dagoll-Dagom i la productora i distribuidora Anexa.

Consulta popular sobre la permanència de l'Estat Espanyol a l'OTAN el 1984.

Consulta popular sobre la permanència de l’estat espanyol a l’OTAN i la retirada de les bases militars nord-americanes, organitzat pel Col·lectiu per la Pau i el Desarmament de l’Hospitalet i entitats, partits polítics i sindicats de la ciutat, el 25 de novembre de 1984 (un any i mig abans que el referèndum oficial), de 9h. a 21h. Una de les nombroses taules de votació que va haver-hi escampades per diferents llocs dels diferents barris de l'Hospitalet.Aquesta estava situada a l'Avinguda d'Isabel la catòlica a la seva confluència amb l'avinguda Josep Tarradellas, just davant de l'entrada de l'Aula de Cultura de Sant Josep, de la que va ser el seu primer director en Pere Pinyol Martínez, que s'aprecia en aquesta fotografia, a l'esquerra, amb bigoti i el gec a l'esquena, on també es pot reconèixer a Albert Colomines, tramoista, d'esquena, amb gec e cuir, i a Margarida Rodríguez Lleonart, escribint, a la taula, activista del mon del lleure des de l'entitat El Cau del barri Centre, treballadora també de l'Aula de Cultura, llicenciada en pedagogia i posteriorment Cap de Recursos Humans de l'Ajuntament de l'Hospitalet. Pere Pinyol va ser un destacat activista cultural, actor i gestor teatral de la ciutat, ex gerent del Grup d'Acció Teatral (GAT). Nascut el 1952 al barri de Collblanc de l'Hospitalet, va morir prematurament d'un cancer el 2013. Pere Pinyol va estar implicat en nombrosos projectes teatrals a la ciutat, a Barcelona i internacionals i va arribar a ser, després d'uns anys com a alt executiu de l'empresa teatral Focus, del que va ser delegat a Madrid, un exitós i reconegut director del Teatro Circo Price de Madrid, càrrec pel qual va ser nomenat el 2009.

Bellvitge: Blocs, cotxes, asfalt, pagesos, carros i cavalls

Fotografia realitzada el novembre de 1984 per Jaume Botey, dia de la consulta popular sobre la permanència de l’estat espanyol a l’OTAN i la retirada de les bases militars nord-americanes, organitzat pel Col·lectiu per la Pau i el Desarmament de l’Hospitalet i entitats, partits polítics i sindicats de la ciutat, realitzat el 25 de novembre de 1984 (un any i mig abans que el referèndum oficial), de 9h a 21h. Jaume Botey, un dels organitzadors de la consulta, va realitzar aquesta insòlita fotografia mentre anava de camí de les taules de votació situades al barri Centre a visitar les situades al barri de Bellvitge, de les nombroses que va haver-hi escampades per diferents llocs dels diferents barris de l'Hospitalet. Aquesta fotografia reflexa, de forma molt contrastada, la gran transformació que va patir l'entorn hospitalenc de terres de conreu al voltant de l'ermita de Bellvitge, anomenat genèricament La Marina, a partir dels anys seixanta del s.XX, en els que va passar a ser, en molt poc temps, un populós barri de l'Hospitalet on s'hi van instal·lar a viure 33.000 persones i va deixar de ser una importantíssima zona agrícola del delta del Llobregat on s'hi collien, per exemple, fins a vuit collites de carxofes, de gran qualitat, molt valorades i exportades arreu. Observem en la fotografia aquests pagesos endiumenjats que van o venen del tros a controlar els seus cultius, dels darrers existents encara llavors al barri, en aquest carro, segurament un dels ultims que van circular per l'Hospitalet. Observi's que les rodes son pneumàtiques. En un ban de 1969, l’alcalde José Matías de España Muntadas va disposar, a partir de 1970, la prohibició de la circulació, pels carrers i calçades amb pis d’asfalt de l'Hospitalet, de vehicles de tracció animal i mecànica que tinguessin les rodes amb llantes metàl·liques sense recobrir. La sanció per infringir la norma era llavors de 250 pessetes. De les ferradures dels cavalls el ban, però, no va dir res.

Consulta popular sobre la permanència de l'Estat Espanyol a l'OTAN el 1984.

Consulta popular sobre la permanència de l’estat espanyol a l’OTAN i la retirada de les bases militars nord-americanes, organitzat pel Col·lectiu per la Pau i el Desarmament de l’Hospitalet i entitats, partits polítics i sindicats de la ciutat, el 25 de novembre de 1984 (un any i mig abans que el referèndum oficial), de 9h. a 21h. Una de les nombroses taules de votació que va haver-hi escampades per diferents llocs dels diferents barris de l'Hospitalet. Aquesta estava situada al barri de Can Serra. S'observa a la fotografia, assegut, el primer per l'esquerra, a Celestino Raya, treballador de l'Ajuntament de l'Hospitalet, militant del PSUC. Dret, a l'esquerra, en Jaume Botey i Vallès, teòleg i doctor en filosofia, ex-rector de la parròquia del barri, primer regidor d'Ensenyament del primer ajuntament democràtic de 1979 pel PSUC, fundador del Centre d'Estudis de l'Hospitalet i destacat activista polític implicat en moltes causes, que va ser un dels impulsors i organitzadors d'aquesta consulta.

Nens jugant a Bellvitge

Nens jugant a l'institut de Bellvitge, a prop de Av. Amèrica i Av. Europa, aproximadament entre els anys 1970 i 1975. Al fons hi ha Telefònica.

Bellvitge

Edificis de Bellvitge, entre ells, es veu l'estructura dels anomenats altells (construcció de dos plantes amb altells). El carrer està sense urbanitzar.

Dones de Can Serra

Dones grans i una nena petita prenent la fresca, fent tertúlia i ganxet a un descampat denominat "La Carpa" , actualment on hi ha la plaça de la Carpa de Can Serra.

Plaça Espanyola

Vida qüotidiana l'any 1962 a la plaça Espanyola. Podem veure gent jove, gran i nens passejant, llegint el diari o jugant a la plaça. Al centre de la imatge destaca una Bunyoleria-Xurreria. Al fons, part de la façana de l'església Mare de Déu dels Desemparats.

Record de la visita de la Reina Victòria Eugènia i les Infantes a l'Hospitalet enviat per l'alcalde Tomàs Giménez a les senyoretes Isern

Fotografia regalada el 30 d'octubre de 1927 per l'alcalde Tomàs Giménez Bernabé a Maria Rabascall i Aguiló, dona del Dr. Jaume Isern Hombravella, metge titular de l'Hospitalet des de finals de segle XIX, com a record de la inauguració, el 23 d'octubre de 1927, a càrrec de S.M. la Reina Victòria Eugenia, que va venir a l'Hospitalet acompanyada per les Infantes Beatriz i Cristina, de l'edifici de Correus i Telègrafs, projectat pel l'arquitecte municipal de l'Ajuntament de l'Hospitalet Ramon Puig i Gairalt. Està catalogat en el PEPPA amb la fitxa núm. 77. Davant la tribuna, set dones amb mantellina. Les tres primeres, comptant des de l'esquerra, son les filles de l'alcalde Tomàs Giménez i la seva esposa, Gloria Guill Moll, aquesta al centre de la fotografia, que té al seu costat el Capità General de Catalunya, Emilio Barrera. A la dreta de la fotografia hi ha les germanes Isern Rabascall, Montserrat, Núria i Fanny/Francesca, filles de Maria Rabascall i Aguiló i del Dr. Jaume Isern Hombravella, que era llavors, i des de 1899, metge titular, inspector de sanitat i degà del cos mèdic municipal de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. El Dr. Isern va encarregar el 1930 a l'arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt la construcció d'una casa d'estil racionalista per situar el seu habitatge i el seu consultori mèdic privat, coneguda com a Xalet Isern, (fitxa núm 78 del PEPPA de l'Hospitalet) a la Plaça del Repartidor, just davant de l'edifici de correus inaugurat per la reina aquell dia. El Dr. Isern tingué també d'aquestes tres filles, dos fills metges Josep, nascut també a l'Hospitalet, com les seves germanes, i Jaume Isern Rabascall, metge catalanista exiliat a Caracas per la Guerra Civil Espanyola, Montserrat Isern, la tercera comptant des de la dreta de la fotografia, va ser la primera dona que va obrir, juntament amb la seva germana Núria, a Barcelona una galeria d'Art, la famosa galeria Skyra, inaugurada el 1931 al carrer Diputació i traslladada després de la guerra civil als baixos de la Casa Batlló del Passeig de Gràcia, que de seguida va destacar en la difusió de l'art d'avantguarda, i va acollir artistes com Pablo Picasso, Josep Llorens i Artigas o Manolo Hugué, entre molts d'altres. Josep Guinovart va fer en aquesta galeria la seva primera exposició de pintura el 1952. La galeria Skyra es va convertir en un punt de referència obligat per entendre una gran part de l'art català del segle XX. Va tancar el 1986, any de la mort de Montserrat Isern, que va néixer el 1900 a l'Hospitalet. Després de la guerra al xalet Isern s'hi va instal·lar la comissaria de la Policia Nacional de l'Hospitalet que va aixecar el 1950 un segon pis. Aquest edifici és molt conegut pels hospitalencs perquè durant molts anys es feia cua des de bon matí per tramitar la renovació del DNI.

Fangar posterior a una inundació al carrer Major

Antigament, i fins ben entrat els anys setanta del segle passat, per l'obsolescència i falta de capacitat d'absorció del clavagueram de l'Hospitalet Centre, quan plovia a bots i barrals molts carrers de l'Hospitalet, entre ells fonamentalment el carrer major, així com la Plaça de la Remunta i gran part de la carretera cap a Cornellà, es convertia en un gran fangar a causa de les terres que les riuades arrossegaven, entre elles les dels camps de patates del davant de la Rambla Solanes, i les provinents del Samontà, que acostumaven a baixar per la Riera de l'Escorxador, situada a prop d'on està feta aquesta fotografia, la confluència del carrer Sant Roc amb la Plaça de la Constitució i el carrer Major. Absolutament tots els baixos d'aquest carrer comptaven a la part baixa de les seves portes amb dues guies de ferro posades a la paret per tal de privar, mitjançant una fusta encaixada dintre, l'entrada d'aigua als habitatges quan plovia molt intensament i hi havia risc de riuades.

Plaça Espanyola.

Es veu la font de la plaça i al voltant la gent passejant o asseguts als bancs. A ma dreta l'església de Mare de Déu dels Desemparats.

Terrassa del Bar Maginet, a la Rambla Just Oliveras.

El bar Cal Maginet a l'any 1970, que estava situat a la Rambla de Just Oliveras, entre el carrer de Barcelona i el carrer de Casa Nova. Aquest bar tenia terrassa exterior que era molt popular, perquè durant molts anys nomès hi va haver tres bars a la rambla: aquest, el cafè del Centre Catòlic, llavors sense terrassa, situat a la cantonada amb el Carrer Tarragona, i el Bar Deportivo, fent cantonada amb el carrer Bruc, desaparegut. el 2014. Al seu costat del bar Maginet, es pot observar el cartell anunciador de la gran botiga Mobles Ginestà, amb 7 plantes d'exposició, que es va mantenir en aquest local fins el 1996 i que avui està encara en funcionament a Sant Hipòlit de Voltregà. Al fons, es pot apreciar la gran masia Ca l'Adela Oliveras, que durant el franquisme va ser la seu dels Sindicat de Falange i on estava previst fer, als anys de la transició, coincidint amb l'inici de les obres per fer passar el metro per la Rambla, una gran operació immobiliària que va quedar aturada en bona part gràcies a les lluites dels veïns. Actualment aquest edifici no existeix i al seu lloc hi ha una nova façana del Casino del Centre que rendeix a la Rambla i una de les dues entrades al metro anomenades Avinguda del Carrilet. La Rambla Just Oliveras continua avall fins a arribar a l'Avinguda del Carrilet, creada el 1985, per on passen soterrades les vies del Ferrocarrils de la Generalitat de Barcelona al Baix Llobregat, el Bages i l'Anoia, on hi a també l'intercanviador per accedir a altra entrada al metro, i on està instal·lada l'escultura "El pont de la Llibertat", del pintor i escultor Eduard Arranz-Bravo. A partir de l'Avinguda del Carrilet la rambla passa a anomenar-se Rambla de la Marina i arriba fins el barri de Bellvitge. A la dreta es veu l'antiga seu d'estil racionalista del Banc Hispano Colonial, després Banc Central, obra del que va ser arquitecte municipal de l'Hospitalet de 1912 a 1937 Ramon Puig i Gairalt. Es veuen també aparcats uns cotxes al mig d'aquesta part de la Rambla, entre ells una furgoneta 2CV de Citröen, un Seat 600, un Seat 124 i un Renault Gordini, molts populars en aquells anys. Aquesta part de la Rambla, on avui està situada l'escultura "L'Acollidora", símbol de la ciutat, també del pintor i escultor Eduard Arranz-Bravo, va canviar la seva fesomia i configuració respecte al reste, que compta amb amb passeig central i dos vials a banda i banda, per tal de permetre l'entrada i sortida dels autobusos Oliveras a les cotxeres, que estaven situades just davant del Bar Maginet, on avui hi ha la seu de la Cooperativa Abacus. El Bar Maginet va canviar de mans i va passar a ser el Bar Cal Teo, en els anys noranta del segle passat.

Cal Bialet del Garro

Vista del cobert de grans dimensions de la masia de Cal Bialet del Garro. Lloc d'emmagatzematge del blat de moro per secar-lo. Hi ha penjats llargs rasts de panotxes de blat de moro. S'hi veuen treballadors col·locant-les

Cal Patico, matança del porc

Matança del porc a la masia de Cal Patico. Es veu a un grup d'homes i dones durant la matança del porc. Al fons es veu la façana principal de la casa

Homenatge a Tecla Sala i Miralpeix

Mossèn Josep Homar, rector de la parròquia de Santa Eulàlia de Mèrida, acompanyat del Bisbe de Colofó, el frare caputxí Maties Solà i Farell, auxiliar, oficiós, del Arquebisbe de Barcelona Dr. Gregorio Modrego i Casaús. El Bisbe de Colofó va oficiar l'Ofici d'Acció de Gràcies el 23 de maig de 1954 a l'Església de Santa Eulàlia de Mèrida, un dels actes previstos en el Homenatge a Tecla Sala i Miralpeix, a la sortida del qual va ser realitzada aquesta fotografia, on es pot veure, al costat d'ell un altre frare caputxí, el pare Pau de Castelló. Es dirigien a l'acte al Saló de Plens de l'Ajuntament. Nascut a Sant Llorenç Savall el 1884, al setze anys Maties Solà i Farell va ingressar al caputxins de Sarrià, on va estudiar teologia i va ser ordenat sacerdot el 1909. Fou immediatament traslladat al convent del Sagrat Cor d'Olot, on fou professor de filosofia de l'escola de novicis. Novament a Barcelona, fou successivament guardià i superior dels convents de Sarrià i de Pompeia, i, entre 1927 i 1930, provincial dels Framenors Caputxins de Catalunya que, des d'inicis del segle XIX tenia encomanada per la Santa Seu l'evangelització de la part septentrional d'Hispanoamèrica. El 1931, a l'església de Pompeia i de mans de l'arquebisbe primat Francesc d'Assís Vidal i Barraquer fou consagrat bisbe titular de Colofó i s'embarca amb direcció a Nicaragua, on va prendre possessió del vicariat apostòlic de de la zona caribenya de Nicaragua. Va retornar a Catalunya el 1942, a causa de la minvada la presència a Nicaragua de missioners caputxins catalans a causa de la guerra civil. Va passar llavors a residir al convent de Pompeia de Barcelona i va esdevenir, de facto, en bisbe auxiliar de l'arquebisbe Gregorio Modrego. La seva activitat fou incessant: cura pastoral a comunitats religioses i laiques, consagració d'esglésies, ordenació de sacerdots i molt especialment administració del sagrament de la confirmació, fins al punt que el bisbe de Colofó era conegut arreu del bisbat de Barcelona com el "bisbe de les confirmacions". El 1966 fou destacadíssima la seva intervenció en favor dels assetjats al convent de Sarrià en l'anomenada Caputxinada. Va assistir a les quatre sessions del Concili Vaticà II (1962-1965). El seu precari estat de salut va provocar que es reclogués progressivament al convent de Pompeia, on va morir el 1973.

Homenatge a Tecla Sala i Miralpeix

Tecla Sala i Miralpeix entrant a l'Ajuntament de l'Hospitalet el dia que va ser nomenada filla predilecta del municipi, rebuts pel regidor Just Arús Oliveras, acompanyada de la seva filla Francesca, del seu fill Rossend i de la seva jove, Pilar Figueras, esposa de Rossend Riera Sala, que saluda a Just Arús.

Homenatge de l'Ajuntament de l'Hospitalet a la senyora Tecla Sala i Miralpeix

Acte d'homenatge de l'Ajuntament de l'Hospitalet a la Sra. Tecla Sala i Miralpeix a l'antic Saló de Plens de la Casa Consistorial. En primera fila, d'esquerra a dreta, la Sra. Casimira Solé de Tayà, dona de l'alcalde Sr. Josep Tayà i Solanes, la Sra. Encarnació Julià, dona del Sr. Pau Riera i Sala, fill de Tecla Sala, i la germana petita d'aquest, Sra. Anna Riera i Sala. Al davant, diverses netes de la Sra. Tecla Sala: Pilar i Montserrat Riera Figueras, les dues nenes de davant i la que mira el quadre, la nena Tecla Fort Riera. El consistori va regalar a la Sra. Tecla Sala un retrat seu que portava ja incorporada la medalla d'or que l'acreditava com a filla predilecta del municipi, que li va ser atorgada per l'alcalde aquell mateix dia, 23 de maig de 1954. Aquest quadre va estar penjat a la paret de l'antic Saló de Plens durant una bona colla d'anys.

Homenatge a Tecla Sala i Miralpeix

Familiars de Tecla sala i Miralpeix es dirigeixen a l'Església de Santa Eulàlia de Mèrida a l'ofici religiós qu va tenir lloc el dia de l'Homenatge a Tecla Sala. D'esquerra a dreta, el seu fill Pau, l'esposa d'aquest, Encarnació Julià i Font, al costat de Casimira Solé, esposa de l'alcalde Josep Tayà i Solanes, al centre i, al costat d'aquesta, amb tocat blanc, la filla gran de Tecla Sala, Francesca i el seu marit, el Dr. Antoni Castella i Escabrós

Homenatge a Tecla Sala i Miralpeix

La Sra. Tecla Sala besant l'anell del Bisbe de Colofó, el frare caputxí Maties Solà i Farell, auxiliar oficiós del Arquebisbe de Barcelona Dr. Gregorio Modrego i Casaús, El Bisbe de Colofó va oficiar l'ofici d'Acció de Gràcies el 23 de maig de 1954 a l'Església de Santa Eulàlia de Mèrida, un dels actes previstos en el seu Homenatge. Acompanya la seva mare, en Pau Riera i Sala, a l'esquerra.

Homenatge a Tecla Sala i Miralpeix

Tecla Sala i Miralpeix retratada a sota de la placa amb el seu nom col·locada a la façana lateral de l'església de Santa Eulàlia de Mèrida al carrer que li va ser dedicat el dia del seu Homenatge com a filla predilecta de l'Hospitalet. Al seu costat l'alcalde Josep Tayà i Solanes.