Amics de l'Òpera de l'Hospitalet. Membres de la Junta celebrant el 5è aniversari al local social del carrer Major 54

El primer president de l'entitat, Jaume Cardona, al local social, situat a l'edifici modernista situat al carrer Major núm. 54, conegut com a "L'ateneïllo", edifici compartit amb el Centre d'Estudis de l'Hospitalet i el Cine Club L'Hospitalet, celebrant els primers cincs anys d'existència de l'entitat en presència de diversos convidats, entre ells en Frederic Sesé, el llicenciat en Història de l'art, promotor d'espectacles, musicòleg, periodista musical i comunicador, molt vinculat llavors a l'Associació d'Amics de l'Òpera d l'Hospitalet i a la Coordinadora d'Entitats Pro Liceu, impulsada des d'aquest local de l'Hospitalet, entitat que va organitzar, de forma ininterrompuda, durant 285 dissabtes, de 1994 a 1999, en suport a la seva reconstrucció, breus recitals lírics de mitja hora de duració, presentats durant el primer any per Frederic Sesé, que tenien lloc al migdia, a La Rambla, davant la façana del Liceu quan aquest emblemàtic teatre va ser devorat per les flames el gener de 1994.

Amics de l'Òpera de l'Hospitalet. Membres de la Junta celebrant el 5è aniversari al local social del carrer Major 54

El primer president de l'entitat, Jaume Cardona, i Mercè Mesa Pallarés, dona del llavors vicepresident de l'entitat, Joan Piera i Crexells, al local social, situat a l'edifici modernista situat al carrer Major núm. 54, conegut com a "L'ateneïllo", edifici compartit amb el Centre d'Estudis de l'Hospitalet i el Cine Club L'Hospitalet, celebrant els primers cincs anys d'existència de l'entitat en presència de diversos convidats, entre ells en Frederic Sesé, el llicenciat en Història de l'art, promotor d'espectacles, musicòleg, periodista musical i comunicador, molt vinculat llavors a l'Associació d'Amics de l'Òpera d l'Hospitalet i a la Coordinadora d'Entitats Pro Liceu, impulsada des d'aquest local de l'Hospitalet, entitat que va organitzar, de forma ininterrompuda, durant 285 dissabtes, de 1994 a 1999, en suport a la seva reconstrucció, breus recitals lírics de mitja hora de duració, presentats durant el primer any per Frederic Sesé, que tenien lloc al migdia, a La Rambla, davant la façana del Liceu quan aquest emblemàtic teatre va ser devorat per les flames el gener de 1994.

Amics de l'Òpera de l'Hospitalet. Celebració del 10è aniversari al local social del carrer Major 54, L'Ateneïllo, compartit amb el Cine Club l'Hospitalet i el Centre d'Estudis de l'Hospitalet.

Després d'un any organitzant recitals lírics mensuals d'òpera a l'Aula de Cultura Sanfeliu, i motivat per la gran afluència de públic que hi assistia, l'Organisme Autònom Municipal de Cultura va arribar a un acord amb el Centre Cultural que La Caixa va obrir a la Rambla Just Oliveras, on es va traslladar la històrica biblioteca que aquesta institució va obrir en els anys quaranta del s. XX al carrer Baró de Maldà, per tal de poder traslladar, a la Sala d'Actes d'aquest Centre Cultural, aquests recitals lírics, que es van continuar organitzant i contractant des de l'Aula de Cultura Sanfeliu, dirigida llavors per Joan Piera i Creixells, iniciador d'aquest projecte. Passat un parell d'anys, el 1991, aquest centre va passar a ser municipal: la biblioteca va ser reconvertida en Aules d'estudi pels estudiants de l'Hospitalet i el seu fons va ser traslladat i integrat al fons de la llavors recentment inaugurada Biblioteca Central de L'Hospitalet, situada a restaurada masia de Can Sumarro, que va ser cedida al municipi per la família Prats a finals dels anys setanta del s.XX amb la condició que fos transformada en un centre cultural o assistencial. La Sala d'actes d'aquest Centre Cultural de La Caixa, que el Cine Club l'Hospitalet havia fet servir durant un temps per les seves projeccions, va ser reconvertida en l'Auditori Barradas i juntament amb la Sala d'Exposicions, va passar a ser gestionada directament per l'Ajuntament, que va nomenar la funcionària Loli Sánchez com a directora de programació. L'auditori va ser batejat amb aquest nom en homenatge al pintor uruguaià Rafael Barradas que, als anys trenta del s. XX va viure a l'Hospitalet Centre, on va crear una famosa tertúlia, "l'Ateneïllo", per on van passar destacades personalitats del món cultural barceloní del moment. L'any 1990 va ser creada, al caliu d'aquests exitosos recitals, a l'Aula de Cultura Sanfeliu i apadrinada per la soprano Mirna Lacambra, presidenta de l'Associació d'Amics de l'Òpera de Sabadell, entitat creada cinc anys abans, l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet, liderada pel director de l'Aula de Cultura Sanfeliu en Joan Piera i Creixells amb l'ajut de diversos hospitalencs amants de la lírica com a membres de la seva inicial Junta Directiva, com Josep Maria Valero, Jaume Cardona, Albert Amat i Artur Arranz. Posteriorment es van afegir a la Junta Emília Olivé Vidal i David Puig i Almató. Aquesta associació signaria poc després de la seva constitució un conveni amb l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de l'Hospitalet, de la que era regidor llavors Amadeu Juan i Prat, per tal de fer-se càrrec de la programació i organització d'aquests recitals, que cada cop van anar guanyant més públic i incidència en el panorama operístic català. Posteriorment l'entitat es va constituir també com a delegació de Joventuts Musicals a l'Hospitalet. A la fotografia, el restaurat pati dels baixos de l'edifici conegut com a Can Casas, que fou edificat per l'industrial Macari Golferics el 1904 al carrer Major núm. 54, on tenia la seu l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet. Aquest pati era compartit les per dues associacions que també tenien en aquest edifici la seva seu: el Centre d'Estudis de l'Hospitalet, al primer pis, i el Cine Club l'Hospitalet al segon pis. Les sinèrgies positives generades per aquestes tres associacions, presidides llavors per Carme Arranz, Artur Arranz i Joan Piera, van permetre cercar recursos per poder restaurar el terrat i els baixos d'aquest emblemàtic edifici modernista, que va ser batejat, literalment, com "L'Ateneïllo", en una festa al carrer, que va comptar com a padrins amb els dos gegants històrics de la ciutat, en honor a la tertúlia artística així anomenada que va crear el pintor Rafael Barradas quan va viure a la nostra ciutat. L'«Ateneíllo» de l'Hospitalet va ser una tertúlia o grup artístic i cultural relacionat amb l'avantguardisme , format al voltant de l'artista uruguaià Rafael Barradas, El grup el formaven, entre d'altres, a part del propi Rafael Barradas i la seva germana pianista, Carmen Barradas, artistes o escriptors com Màrius Verdaguer, Sebastià Gasch, Juan Gutiérrez Gili, Josep Maria de Sucre, Lluís Montanyà , el caricaturista Manuel Font ("Siau") i Guillem Díaz-Plaja, com a més habituals. Es van afegir, segons consta, en alguna ocasió personatges com Lorca, Dalí, Gómez de la Serna, Foix, o Giménez Caballero. A la fotografia també s'observa la gran afluència de públic a l'acte, membres tots del que s'acostuma anomenar "les forces vives" del poble d'aquell any 2000

Amics de l'Òpera de l'Hospitalet. Celebració del 10è aniversari al local social del carrer Major 54, L'Ateneïllo, compartit amb el Cine Club l'Hospitalet i el Centre d'Estudis de l'Hospitalet.

Després d'un any organitzant recitals lírics mensuals d'òpera a l'Aula de Cultura Sanfeliu, i motivat per la gran afluència de públic que hi assistia, l'Organisme Autònom Municipal de Cultura va arribar a un acord amb el Centre Cultural que La Caixa va obrir a la Rambla Just Oliveras, on es va traslladar la històrica biblioteca que aquesta institució va obrir en els anys quaranta del s. XX al carrer Baró de Maldà, per tal de poder traslladar, a la Sala d'Actes d'aquest Centre Cultural, aquests recitals lírics, que es van continuar organitzant i contractant des de l'Aula de Cultura Sanfeliu, dirigida llavors per Joan Piera i Creixells, iniciador d'aquest projecte. Passat un parell d'anys, el 1991, aquest centre va passar a ser municipal: la biblioteca va ser reconvertida en Aules d'estudi pels estudiants de l'Hospitalet i el seu fons va ser traslladat i integrat al fons de la llavors recentment inaugurada Biblioteca Central de L'Hospitalet, situada a restaurada masia de Can Sumarro, que va ser cedida al municipi per la família Prats a finals dels anys setanta del s.XX amb la condició que fos transformada en un centre cultural o assistencial. La Sala d'actes d'aquest Centre Cultural de La Caixa, que el Cine Club l'Hospitalet havia fet servir durant un temps per les seves projeccions, va ser reconvertida en l'Auditori Barradas i juntament amb la Sala d'Exposicions, va passar a ser gestionada directament per l'Ajuntament, que va nomenar la funcionària Loli Sánchez com a directora de programació. L'auditori va ser batejat amb aquest nom en homenatge al pintor uruguaià Rafael Barradas que, als anys trenta del s. XX va viure a l'Hospitalet Centre, on va crear una famosa tertúlia, "l'Ateneïllo", per on van passar destacades personalitats del món cultural barceloní del moment. L'any 1990 va ser creada, al caliu d'aquests exitosos recitals, a l'Aula de Cultura Sanfeliu i apadrinada per la soprano Mirna Lacambra, presidenta de l'Associació d'Amics de l'Òpera de Sabadell, entitat creada cinc anys abans, l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet, liderada pel director de l'Aula de Cultura Sanfeliu en Joan Piera i Creixells amb l'ajut de diversos hospitalencs amants de la lírica com a membres de la seva inicial Junta Directiva, com Josep Maria Valero, Jaume Cardona, Albert Amat i Artur Arranz. Posteriorment es van afegir a la Junta Emília Olivé Vidal i David Puig i Almató. Aquesta associació signaria poc després de la seva constitució un conveni amb l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de l'Hospitalet, de la que era regidor llavors Amadeu Juan i Prat, per tal de fer-se càrrec de la programació i organització d'aquests recitals, que cada cop van anar guanyant més públic i incidència en el panorama operístic català. Posteriorment l'entitat es va constituir també com a delegació de Joventuts Musicals a l'Hospitalet. A la fotografia, el restaurat pati dels baixos de l'edifici conegut com a Can Casas, que fou edificat per l'industrial Macari Golferics el 1904 al carrer Major núm. 54, on tenia la seu l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet, era compartit també per dues associacions més que també tenien en aquest edifici la seva seu: el Centre d'Estudis de l'Hospitalet, al primer pis, i el Cine Club l'Hospitalet al segon pis. Les sinèrgies positives generades per aquestes tres associacions van permetre restaurar el terrat i els baixos d'aquest emblemàtic edifici modernista, que va ser batejat, literalment, com "L'Ateneïllo", en una festa al carrer que va comptar com a padrins amb els dos gegants històrics de la ciutat en honor a la tertúlia artística així anomenada que va crear el pintor Rafael Barradas quan va viure a la nostra ciutat. L'«Ateneíllo» de l'Hospitalet va ser una tertúlia o grup artístic i cultural relacionat amb l'avantguardisme , format al voltant de l'artista uruguaià Rafael Barradas, El grup el formaven, entre d'altres, a part del propi Rafael Barradas i la seva germana pianista, Carmen Barradas, artistes o escriptors com Màrius Verdaguer, Sebastià Gasch, Juan Gutiérrez Gili, Josep Maria de Sucre, Lluís Montanyà , el caricaturista Manuel Font ("Siau") i Guillem Díaz-Plaja, com a més habituals. Es van afegir, segons consta, en alguna ocasió personatges com Lorca, Dalí, Gómez de la Serna, Foix, o Giménez Caballero. A la fotografia també s'observa la gran afluència de públic a l'acte, membres tots del que s'acostuma anomenar "les forces vives" del poble d'aquell any 2000, entre els que s'observa a Joan Piera i David Puig, president i membre de la Junta dels Amics de l'Òpera, Mercè Mesa, dona de Joan Piera i membre de la coral Heura, Francesc Batallé, de l'escola Patufet-Sant Jordi, Loli Sánchez, directora de l'Auditori Barradas i Meritxell Borràs, regidora de Convergència i Unió a l'Ajuntament de l'Hospitalet

Amics de l'Òpera de l'Hospitalet. Celebració del 10è aniversari al local social del carrer Major 54, L'Ateneïllo, compartit amb el Cine Club l'Hospitalet i el Centre d'Estudis de l'Hospitalet.

Després d'un any organitzant recitals lírics mensuals d'òpera a l'Aula de Cultura Sanfeliu, i motivat per la gran afluència de públic que hi assistia, l'Organisme Autònom Municipal de Cultura va arribar a un acord amb el Centre Cultural que La Caixa va obrir a la Rambla Just Oliveras, on es va traslladar la històrica biblioteca que aquesta institució va obrir en els anys quaranta del s. XX al carrer Baró de Maldà, per tal de poder traslladar, a la Sala d'Actes d'aquest Centre Cultural, aquests recitals lírics, que es van continuar organitzant i contractant des de l'Aula de Cultura Sanfeliu, dirigida llavors per Joan Piera i Creixells, iniciador d'aquest projecte. Passat un parell d'anys, el 1991, aquest centre va passar a ser municipal: la biblioteca va ser reconvertida en Aules d'estudi pels estudiants de l'Hospitalet i el seu fons va ser traslladat i integrat al fons de la llavors recentment inaugurada Biblioteca Central de L'Hospitalet, situada a restaurada masia de Can Sumarro, que va ser cedida al municipi per la família Prats a finals dels anys setanta del s.XX amb la condició que fos transformada en un centre cultural o assistencial. La Sala d'actes d'aquest Centre Cultural de La Caixa, que el Cine Club l'Hospitalet havia fet servir durant un temps per les seves projeccions, va ser reconvertida en l'Auditori Barradas i juntament amb la Sala d'Exposicions, va passar a ser gestionada directament per l'Ajuntament, que va nomenar la funcionària Loli Sánchez com a directora de programació. L'auditori va ser batejat amb aquest nom en homenatge al pintor uruguaià Rafael Barradas que, als anys trenta del s. XX va viure a l'Hospitalet Centre, on va crear una famosa tertúlia, "l'Ateneïllo", per on van passar destacades personalitats del món cultural barceloní del moment. L'any 1990 va ser creada, al caliu d'aquests exitosos recitals, a l'Aula de Cultura Sanfeliu i apadrinada per la soprano Mirna Lacambra, presidenta de l'Associació d'Amics de l'Òpera de Sabadell, entitat creada cinc anys abans, l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet, liderada pel director de l'Aula de Cultura Sanfeliu en Joan Piera i Creixells amb l'ajut de diversos hospitalencs amants de la lírica com a membres de la seva inicial Junta Directiva, com Josep Maria Valero, Jaume Cardona, Albert Amat i Artur Arranz. Posteriorment es van afegir a la Junta Emília Olivé Vidal i David Puig i Almató. Aquesta associació signaria poc després de la seva constitució un conveni amb l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de l'Hospitalet, de la que era regidor llavors Amadeu Juan i Prat, per tal de fer-se càrrec de la programació i organització d'aquests recitals, que cada cop van anar guanyant més públic i incidència en el panorama operístic català. Posteriorment l'entitat es va constituir també com a delegació de Joventuts Musicals a l'Hospitalet. A la fotografia, el restaurat pati dels baixos de l'edifici conegut com a Can Casas, que fou edificat per l'industrial Macari Golferics el 1904 al carrer Major núm. 54, on tenia la seu l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet. Aquest pati era compartit les per dues associacions que també tenien en aquest edifici la seva seu: el Centre d'Estudis de l'Hospitalet, al primer pis, i el Cine Club l'Hospitalet al segon pis. Les sinèrgies positives generades per aquestes tres associacions, presidides llavors per Carme Arranz, Artur Arranz i Joan Piera, van permetre cercar recursos per poder restaurar el terrat i els baixos d'aquest emblemàtic edifici modernista, que va ser batejat, literalment, com "L'Ateneïllo", en una festa al carrer, que va comptar com a padrins amb els dos gegants històrics de la ciutat, en honor a la tertúlia artística així anomenada que va crear el pintor Rafael Barradas quan va viure a la nostra ciutat. L'«Ateneíllo» de l'Hospitalet va ser una tertúlia o grup artístic i cultural relacionat amb l'avantguardisme , format al voltant de l'artista uruguaià Rafael Barradas, El grup el formaven, entre d'altres, a part del propi Rafael Barradas i la seva germana pianista, Carmen Barradas, artistes o escriptors com Màrius Verdaguer, Sebastià Gasch, Juan Gutiérrez Gili, Josep Maria de Sucre, Lluís Montanyà , el caricaturista Manuel Font ("Siau") i Guillem Díaz-Plaja, com a més habituals. Es van afegir, segons consta, en alguna ocasió personatges com Lorca, Dalí, Gómez de la Serna, Foix, o Giménez Caballero. A la fotografia també s'observa la gran afluència de públic a l'acte, membres tots del que s'acostuma anomenar "les forces vives" del poble d'aquell any 2000, entre els que s'observa a Josep Maria Valero, historiador, membre de la Junta dels Amics de l'Òpera i històric mestre de l'escola Patufet-Sant Jordi, i del Centre d'Estudis de l'Hospitalet, que durant uns anys va tenir obert un popular restaurant de cuina catalana a l'Hospitalet centre anomenat "Les gallines amb sabates", tallant el gros pastís commemoratiu encarregat per l'ocasió.

Amics de l'Òpera de l'Hospitalet. Celebració del 10è aniversari al local social del carrer Major 54, L'Ateneïllo, compartit amb el Cine Club l'Hospitalet i el Centre d'Estudis de l'Hospitalet.

Després d'un any organitzant recitals lírics mensuals d'òpera a l'Aula de Cultura Sanfeliu, i motivat per la gran afluència de públic que hi assistia, l'Organisme Autònom Municipal de Cultura va arribar a un acord amb el Centre Cultural que La Caixa va obrir a la Rambla Just Oliveras, on es va traslladar la històrica biblioteca que aquesta institució va obrir en els anys quaranta del s. XX al carrer Baró de Maldà, per tal de poder traslladar, a la Sala d'Actes d'aquest Centre Cultural, aquests recitals lírics, que es van continuar organitzant i contractant des de l'Aula de Cultura Sanfeliu, dirigida llavors per Joan Piera i Creixells, iniciador d'aquest projecte. Passat un parell d'anys, el 1991, aquest centre va passar a ser municipal: la biblioteca va ser reconvertida en Aules d'estudi pels estudiants de l'Hospitalet i el seu fons va ser traslladat i integrat al fons de la llavors recentment inaugurada Biblioteca Central de L'Hospitalet, situada a restaurada masia de Can Sumarro, que va ser cedida al municipi per la família Prats a finals dels anys setanta del s.XX amb la condició que fos transformada en un centre cultural o assistencial. La Sala d'actes d'aquest Centre Cultural de La Caixa, que el Cine Club l'Hospitalet havia fet servir durant un temps per les seves projeccions, va ser reconvertida en l'Auditori Barradas i juntament amb la Sala d'Exposicions, va passar a ser gestionada directament per l'Ajuntament, que va nomenar la funcionària Loli Sánchez com a directora de programació. L'auditori va ser batejat amb aquest nom en homenatge al pintor uruguaià Rafael Barradas que, als anys trenta del s. XX va viure a l'Hospitalet Centre, on va crear una famosa tertúlia, "l'Ateneïllo", per on van passar destacades personalitats del món cultural barceloní del moment. L'any 1990 va ser creada, al caliu d'aquests exitosos recitals, a l'Aula de Cultura Sanfeliu i apadrinada per la soprano Mirna Lacambra, presidenta de l'Associació d'Amics de l'Òpera de Sabadell, entitat creada cinc anys abans, l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet, liderada pel director de l'Aula de Cultura Sanfeliu en Joan Piera i Creixells amb l'ajut de diversos hospitalencs amants de la lírica com a membres de la seva inicial Junta Directiva, com Josep Maria Valero, Jaume Cardona, Albert Amat i Artur Arranz. Posteriorment es van afegir a la Junta Emília Olivé Vidal i David Puig i Almató. Aquesta associació signaria poc després de la seva constitució un conveni amb l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de l'Hospitalet, de la que era regidor llavors Amadeu Juan i Prat, per tal de fer-se càrrec de la programació i organització d'aquests recitals, que cada cop van anar guanyant més públic i incidència en el panorama operístic català. Posteriorment l'entitat es va constituir també com a delegació de Joventuts Musicals a l'Hospitalet. A la fotografia, el restaurat pati dels baixos de l'edifici conegut com a Can Casas, que fou edificat per l'industrial Macari Golferics el 1904 al carrer Major núm. 54, on tenia la seu l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet. Aquest pati era compartit les per dues associacions que també tenien en aquest edifici la seva seu: el Centre d'Estudis de l'Hospitalet, al primer pis, i el Cine Club l'Hospitalet al segon pis. Les sinèrgies positives generades per aquestes tres associacions, presidides llavors per Carme Arranz, Artur Arranz i Joan Piera, van permetre cercar recursos per poder restaurar el terrat i els baixos d'aquest emblemàtic edifici modernista, que va ser batejat, literalment, com "L'Ateneïllo", en una festa al carrer, que va comptar com a padrins amb els dos gegants històrics de la ciutat, en honor a la tertúlia artística així anomenada que va crear el pintor Rafael Barradas quan va viure a la nostra ciutat. L'«Ateneíllo» de l'Hospitalet va ser una tertúlia o grup artístic i cultural relacionat amb l'avantguardisme , format al voltant de l'artista uruguaià Rafael Barradas, El grup el formaven, entre d'altres, a part del propi Rafael Barradas i la seva germana pianista, Carmen Barradas, artistes o escriptors com Màrius Verdaguer, Sebastià Gasch, Juan Gutiérrez Gili, Josep Maria de Sucre, Lluís Montanyà , el caricaturista Manuel Font ("Siau") i Guillem Díaz-Plaja, com a més habituals. Es van afegir, segons consta, en alguna ocasió personatges com Lorca, Dalí, Gómez de la Serna, Foix, o Giménez Caballero. A la fotografia també s'observa la gran afluència de públic a l'acte, membres tots del que s'acostuma anomenar "les forces vives" del poble d'aquell any 2000.

Amics de l'Òpera de l'Hospitalet. Celebració del 10è aniversari al local social del carrer Major 54, L'Ateneïllo, compartit amb el Cine Club l'Hospitalet i el Centre d'Estudis de l'Hospitalet.

Després d'un any organitzant recitals lírics mensuals d'òpera a l'Aula de Cultura Sanfeliu, i motivat per la gran afluència de públic que hi assistia, l'Organisme Autònom Municipal de Cultura va arribar a un acord amb el Centre Cultural que La Caixa va obrir a la Rambla Just Oliveras, on es va traslladar la històrica biblioteca que aquesta institució va obrir en els anys quaranta del s. XX al carrer Baró de Maldà, per tal de poder traslladar, a la Sala d'Actes d'aquest Centre Cultural, aquests recitals lírics, que es van continuar organitzant i contractant des de l'Aula de Cultura Sanfeliu, dirigida llavors per Joan Piera i Creixells, iniciador d'aquest projecte. Passat un parell d'anys, el 1991, aquest centre va passar a ser municipal: la biblioteca va ser reconvertida en Aules d'estudi pels estudiants de l'Hospitalet i el seu fons va ser traslladat i integrat al fons de la llavors recentment inaugurada Biblioteca Central de L'Hospitalet, situada a restaurada masia de Can Sumarro, que va ser cedida al municipi per la família Prats a finals dels anys setanta del s.XX amb la condició que fos transformada en un centre cultural o assistencial. La Sala d'actes d'aquest Centre Cultural de La Caixa, que el Cine Club l'Hospitalet havia fet servir durant un temps per les seves projeccions, va ser reconvertida en l'Auditori Barradas i juntament amb la Sala d'Exposicions, va passar a ser gestionada directament per l'Ajuntament, que va nomenar la funcionària Loli Sánchez com a directora de programació. L'auditori va ser batejat amb aquest nom en homenatge al pintor uruguaià Rafael Barradas que, als anys trenta del s. XX va viure a l'Hospitalet Centre, on va crear una famosa tertúlia, "l'Ateneïllo", per on van passar destacades personalitats del món cultural barceloní del moment. L'any 1990 va ser creada, al caliu d'aquests exitosos recitals, a l'Aula de Cultura Sanfeliu i apadrinada per la soprano Mirna Lacambra, presidenta de l'Associació d'Amics de l'Òpera de Sabadell, entitat creada cinc anys abans, l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet, liderada pel director de l'Aula de Cultura Sanfeliu en Joan Piera i Creixells amb l'ajut de diversos hospitalencs amants de la lírica com a membres de la seva inicial Junta Directiva, com Josep Maria Valero, Jaume Cardona, Albert Amat i Artur Arranz. Posteriorment es van afegir a la Junta Emília Olivé Vidal i David Puig i Almató. Aquesta associació signaria poc després de la seva constitució un conveni amb l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de l'Hospitalet, de la que era regidor llavors Amadeu Juan i Prat, per tal de fer-se càrrec de la programació i organització d'aquests recitals, que cada cop van anar guanyant més públic i incidència en el panorama operístic català. Posteriorment l'entitat es va constituir també com a delegació de Joventuts Musicals a l'Hospitalet. A la fotografia, local social de l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet al que s'accedia des dels el pati dels baixos de l'edifici conegut com a Can Casas, que fou edificat per l'industrial Macari Golferics el 1904 al carrer Major núm. 54, on tenia la seu l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet. Aquest pati era compartit les per dues associacions que també tenien en aquest edifici la seva seu: el Centre d'Estudis de l'Hospitalet, al primer pis, i el Cine Club l'Hospitalet al segon pis. Les sinèrgies positives generades per aquestes tres associacions, presidides llavors per Carme Arranz, Artur Arranz i Joan Piera, van permetre cercar recursos per poder restaurar el terrat i els baixos d'aquest emblemàtic edifici modernista, que va ser batejat, literalment, com "L'Ateneïllo", en una festa al carrer, que va comptar com a padrins amb els dos gegants històrics de la ciutat, en honor a la tertúlia artística així anomenada que va crear el pintor Rafael Barradas quan va viure a la nostra ciutat. L'«Ateneíllo» de l'Hospitalet va ser una tertúlia o grup artístic i cultural relacionat amb l'avantguardisme , format al voltant de l'artista uruguaià Rafael Barradas, El grup el formaven, entre d'altres, a part del propi Rafael Barradas i la seva germana pianista, Carmen Barradas, artistes o escriptors com Màrius Verdaguer, Sebastià Gasch, Juan Gutiérrez Gili, Josep Maria de Sucre, Lluís Montanyà , el caricaturista Manuel Font ("Siau") i Guillem Díaz-Plaja, com a més habituals. Es van afegir, segons consta, en alguna ocasió personatges com Lorca, Dalí, Gómez de la Serna, Foix, o Giménez Caballero. A la fotografia, s'observa a Joan Francesc Marco, en aquells dies Tinent d'alcalde de Cultura de l'Ajuntament de l'Hospitalet i Diputat de Cultura de la Diputació de Barcelona conversant amb el president de l'entitat, en Joan Piera en presència de Mario Sanz, gerent llavors de l'Organisme Autònom Municipal de Cultura, d'Alfons Bonals, Regidor d'Hisenda de l'Ajuntament de l'Hospitalet i d'Àngel García, coordinador del Districte I.

Amics de l'Òpera de l'Hospitalet. Celebració del 10è aniversari al local social del carrer Major 54, L'Ateneïllo, compartit amb el Cine Club l'Hospitalet i el Centre d'Estudis de l'Hospitalet.

Després d'un any organitzant recitals lírics mensuals d'òpera a l'Aula de Cultura Sanfeliu, i motivat per la gran afluència de públic que hi assistia, l'Organisme Autònom Municipal de Cultura va arribar a un acord amb el Centre Cultural que La Caixa va obrir a la Rambla Just Oliveras, on es va traslladar la històrica biblioteca que aquesta institució va obrir en els anys quaranta del s. XX al carrer Baró de Maldà, per tal de poder traslladar, a la Sala d'Actes d'aquest Centre Cultural, aquests recitals lírics, que es van continuar organitzant i contractant des de l'Aula de Cultura Sanfeliu, dirigida llavors per Joan Piera i Creixells, iniciador d'aquest projecte. Passat un parell d'anys, el 1991, aquest centre va passar a ser municipal: la biblioteca va ser reconvertida en Aules d'estudi pels estudiants de l'Hospitalet i el seu fons va ser traslladat i integrat al fons de la llavors recentment inaugurada Biblioteca Central de L'Hospitalet, situada a restaurada masia de Can Sumarro, que va ser cedida al municipi per la família Prats a finals dels anys setanta del s.XX amb la condició que fos transformada en un centre cultural o assistencial. La Sala d'actes d'aquest Centre Cultural de La Caixa, que el Cine Club l'Hospitalet havia fet servir durant un temps per les seves projeccions, va ser reconvertida en l'Auditori Barradas i juntament amb la Sala d'Exposicions, va passar a ser gestionada directament per l'Ajuntament, que va nomenar la funcionària Loli Sánchez com a directora de programació. L'auditori va ser batejat amb aquest nom en homenatge al pintor uruguaià Rafael Barradas que, als anys trenta del s. XX va viure a l'Hospitalet Centre, on va crear una famosa tertúlia, "l'Ateneïllo", per on van passar destacades personalitats del món cultural barceloní del moment. L'any 1990 va ser creada, al caliu d'aquests exitosos recitals, a l'Aula de Cultura Sanfeliu i apadrinada per la soprano Mirna Lacambra, presidenta de l'Associació d'Amics de l'Òpera de Sabadell, entitat creada cinc anys abans, l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet, liderada pel director de l'Aula de Cultura Sanfeliu en Joan Piera i Creixells amb l'ajut de diversos hospitalencs amants de la lírica com a membres de la seva inicial Junta Directiva, com Josep Maria Valero, Jaume Cardona, Albert Amat i Artur Arranz. Posteriorment es van afegir a la Junta Emília Olivé Vidal i David Puig i Almató. Aquesta associació signaria poc després de la seva constitució un conveni amb l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de l'Hospitalet, de la que era regidor llavors Amadeu Juan i Prat, per tal de fer-se càrrec de la programació i organització d'aquests recitals, que cada cop van anar guanyant més públic i incidència en el panorama operístic català. Posteriorment l'entitat es va constituir també com a delegació de Joventuts Musicals a l'Hospitalet. A la fotografia, local social de l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet al que s'accedia des dels el pati dels baixos de l'edifici conegut com a Can Casas, que fou edificat per l'industrial Macari Golferics el 1904 al carrer Major núm. 54, on tenia la seu l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet. Aquest pati era compartit les per dues associacions que també tenien en aquest edifici la seva seu: el Centre d'Estudis de l'Hospitalet, al primer pis, i el Cine Club l'Hospitalet al segon pis. Les sinèrgies positives generades per aquestes tres associacions, presidides llavors per Carme Arranz, Artur Arranz i Joan Piera, van permetre cercar recursos per poder restaurar el terrat i els baixos d'aquest emblemàtic edifici modernista, que va ser batejat, literalment, com "L'Ateneïllo", en una festa al carrer, que va comptar com a padrins amb els dos gegants històrics de la ciutat, en honor a la tertúlia artística així anomenada que va crear el pintor Rafael Barradas quan va viure a la nostra ciutat. L'«Ateneíllo» de l'Hospitalet va ser una tertúlia o grup artístic i cultural relacionat amb l'avantguardisme , format al voltant de l'artista uruguaià Rafael Barradas, El grup el formaven, entre d'altres, a part del propi Rafael Barradas i la seva germana pianista, Carmen Barradas, artistes o escriptors com Màrius Verdaguer, Sebastià Gasch, Juan Gutiérrez Gili, Josep Maria de Sucre, Lluís Montanyà , el caricaturista Manuel Font ("Siau") i Guillem Díaz-Plaja, com a més habituals. Es van afegir, segons consta, en alguna ocasió personatges com Lorca, Dalí, Gómez de la Serna, Foix, o Giménez Caballero. A la fotografia, s'observa a Joan Francesc Marco, en aquells dies Tinent d'alcalde de Cultura de l'Ajuntament de l'Hospitalet i Diputat de Cultura de la Diputació de Barcelona conversant amb Pilar Codina, tècnica municipal de cultura, en presència de Mario Sanz, gerent llavors de l'Organisme Autònom Municipal de Cultura.

Amics de l'Òpera de l'Hospitalet. Celebració del 10è aniversari al local social del carrer Major 54, L'Ateneïllo, compartit amb el Cine Club l'Hospitalet i el Centre d'Estudis de l'Hospitalet.

Després d'un any organitzant recitals lírics mensuals d'òpera a l'Aula de Cultura Sanfeliu, i motivat per la gran afluència de públic que hi assistia, l'Organisme Autònom Municipal de Cultura va arribar a un acord amb el Centre Cultural que La Caixa va obrir a la Rambla Just Oliveras, on es va traslladar la històrica biblioteca que aquesta institució va obrir en els anys quaranta del s. XX al carrer Baró de Maldà, per tal de poder traslladar, a la Sala d'Actes d'aquest Centre Cultural, aquests recitals lírics, que es van continuar organitzant i contractant des de l'Aula de Cultura Sanfeliu, dirigida llavors per Joan Piera i Creixells, iniciador d'aquest projecte. Passat un parell d'anys, el 1991, aquest centre va passar a ser municipal: la biblioteca va ser reconvertida en Aules d'estudi pels estudiants de l'Hospitalet i el seu fons va ser traslladat i integrat al fons de la llavors recentment inaugurada Biblioteca Central de L'Hospitalet, situada a restaurada masia de Can Sumarro, que va ser cedida al municipi per la família Prats a finals dels anys setanta del s.XX amb la condició que fos transformada en un centre cultural o assistencial. La Sala d'actes d'aquest Centre Cultural de La Caixa, que el Cine Club l'Hospitalet havia fet servir durant un temps per les seves projeccions, va ser reconvertida en l'Auditori Barradas i juntament amb la Sala d'Exposicions, va passar a ser gestionada directament per l'Ajuntament, que va nomenar la funcionària Loli Sánchez com a directora de programació. L'auditori va ser batejat amb aquest nom en homenatge al pintor uruguaià Rafael Barradas que, als anys trenta del s. XX va viure a l'Hospitalet Centre, on va crear una famosa tertúlia, "l'Ateneïllo", per on van passar destacades personalitats del món cultural barceloní del moment. L'any 1990 va ser creada, al caliu d'aquests exitosos recitals, a l'Aula de Cultura Sanfeliu i apadrinada per la soprano Mirna Lacambra, presidenta de l'Associació d'Amics de l'Òpera de Sabadell, entitat creada cinc anys abans, l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet, liderada pel director de l'Aula de Cultura Sanfeliu en Joan Piera i Creixells amb l'ajut de diversos hospitalencs amants de la lírica com a membres de la seva inicial Junta Directiva, com Josep Maria Valero, Jaume Cardona, Albert Amat i Artur Arranz. Posteriorment es van afegir a la Junta Emília Olivé Vidal i David Puig i Almató. Aquesta associació signaria poc després de la seva constitució un conveni amb l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de l'Hospitalet, de la que era regidor llavors Amadeu Juan i Prat, per tal de fer-se càrrec de la programació i organització d'aquests recitals, que cada cop van anar guanyant més públic i incidència en el panorama operístic català. Posteriorment l'entitat es va constituir també com a delegació de Joventuts Musicals a l'Hospitalet. A la fotografia, local social de l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet al que s'accedia des dels el pati dels baixos de l'edifici conegut com a Can Casas, que fou edificat per l'industrial Macari Golferics el 1904 al carrer Major núm. 54, on tenia la seu l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet. Aquest pati era compartit les per dues associacions que també tenien en aquest edifici la seva seu: el Centre d'Estudis de l'Hospitalet, al primer pis, i el Cine Club l'Hospitalet al segon pis. Les sinèrgies positives generades per aquestes tres associacions, presidides llavors per Carme Arranz, Artur Arranz i Joan Piera, van permetre cercar recursos per poder restaurar el terrat i els baixos d'aquest emblemàtic edifici modernista, que va ser batejat, literalment, com "L'Ateneïllo", en una festa al carrer, que va comptar com a padrins amb els dos gegants històrics de la ciutat, en honor a la tertúlia artística així anomenada que va crear el pintor Rafael Barradas quan va viure a la nostra ciutat. L'«Ateneíllo» de l'Hospitalet va ser una tertúlia o grup artístic i cultural relacionat amb l'avantguardisme , format al voltant de l'artista uruguaià Rafael Barradas, El grup el formaven, entre d'altres, a part del propi Rafael Barradas i la seva germana pianista, Carmen Barradas, artistes o escriptors com Màrius Verdaguer, Sebastià Gasch, Juan Gutiérrez Gili, Josep Maria de Sucre, Lluís Montanyà , el caricaturista Manuel Font ("Siau") i Guillem Díaz-Plaja, com a més habituals. Es van afegir, segons consta, en alguna ocasió personatges com Lorca, Dalí, Gómez de la Serna, Foix, o Giménez Caballero. A la fotografia, s'observa al baríton Manuel Ausensi, mirant de cara, i assegut, a la dreta, el tenor Joan Oncina, dos grans cantants catalans que van tenir una destacada carrera internacional.

Amics de l'Òpera de l'Hospitalet. Celebració del 10è aniversari al local social del carrer Major 54, L'Ateneïllo, compartit amb el Cine Club l'Hospitalet i el Centre d'Estudis de l'Hospitalet.

Després d'un any organitzant recitals lírics mensuals d'òpera a l'Aula de Cultura Sanfeliu, i motivat per la gran afluència de públic que hi assistia, l'Organisme Autònom Municipal de Cultura va arribar a un acord amb el Centre Cultural que La Caixa va obrir a la Rambla Just Oliveras, on es va traslladar la històrica biblioteca que aquesta institució va obrir en els anys quaranta del s. XX al carrer Baró de Maldà, per tal de poder traslladar, a la Sala d'Actes d'aquest Centre Cultural, aquests recitals lírics, que es van continuar organitzant i contractant des de l'Aula de Cultura Sanfeliu, dirigida llavors per Joan Piera i Creixells, iniciador d'aquest projecte. Passat un parell d'anys, el 1991, aquest centre va passar a ser municipal: la biblioteca va ser reconvertida en Aules d'estudi pels estudiants de l'Hospitalet i el seu fons va ser traslladat i integrat al fons de la llavors recentment inaugurada Biblioteca Central de L'Hospitalet, situada a restaurada masia de Can Sumarro, que va ser cedida al municipi per la família Prats a finals dels anys setanta del s.XX amb la condició que fos transformada en un centre cultural o assistencial. La Sala d'actes d'aquest Centre Cultural de La Caixa, que el Cine Club l'Hospitalet havia fet servir durant un temps per les seves projeccions, va ser reconvertida en l'Auditori Barradas i juntament amb la Sala d'Exposicions, va passar a ser gestionada directament per l'Ajuntament, que va nomenar la funcionària Loli Sánchez com a directora de programació. L'auditori va ser batejat amb aquest nom en homenatge al pintor uruguaià Rafael Barradas que, als anys trenta del s. XX va viure a l'Hospitalet Centre, on va crear una famosa tertúlia, "l'Ateneïllo", per on van passar destacades personalitats del món cultural barceloní del moment. L'any 1990 va ser creada, al caliu d'aquests exitosos recitals, a l'Aula de Cultura Sanfeliu i apadrinada per la soprano Mirna Lacambra, presidenta de l'Associació d'Amics de l'Òpera de Sabadell, entitat creada cinc anys abans, l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet, liderada pel director de l'Aula de Cultura Sanfeliu en Joan Piera i Creixells amb l'ajut de diversos hospitalencs amants de la lírica com a membres de la seva inicial Junta Directiva, com Josep Maria Valero, Jaume Cardona, Albert Amat i Artur Arranz. Posteriorment es van afegir a la Junta Emília Olivé Vidal i David Puig i Almató. Aquesta associació signaria poc després de la seva constitució un conveni amb l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de l'Hospitalet, de la que era regidor llavors Amadeu Juan i Prat, per tal de fer-se càrrec de la programació i organització d'aquests recitals, que cada cop van anar guanyant més públic i incidència en el panorama operístic català. Posteriorment l'entitat es va constituir també com a delegació de Joventuts Musicals a l'Hospitalet. A la fotografia, local social de l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet al que s'accedia des dels el pati dels baixos de l'edifici conegut com a Can Casas, que fou edificat per l'industrial Macari Golferics el 1904 al carrer Major núm. 54, on tenia la seu l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet. Aquest pati era compartit les per dues associacions que també tenien en aquest edifici la seva seu: el Centre d'Estudis de l'Hospitalet, al primer pis, i el Cine Club l'Hospitalet al segon pis. Les sinèrgies positives generades per aquestes tres associacions, presidides llavors per Carme Arranz, Artur Arranz i Joan Piera, van permetre cercar recursos per poder restaurar el terrat i els baixos d'aquest emblemàtic edifici modernista, que va ser batejat, literalment, com "L'Ateneïllo", en una festa al carrer, que va comptar com a padrins amb els dos gegants històrics de la ciutat, en honor a la tertúlia artística així anomenada que va crear el pintor Rafael Barradas quan va viure a la nostra ciutat. L'«Ateneíllo» de l'Hospitalet va ser una tertúlia o grup artístic i cultural relacionat amb l'avantguardisme , format al voltant de l'artista uruguaià Rafael Barradas, El grup el formaven, entre d'altres, a part del propi Rafael Barradas i la seva germana pianista, Carmen Barradas, artistes o escriptors com Màrius Verdaguer, Sebastià Gasch, Juan Gutiérrez Gili, Josep Maria de Sucre, Lluís Montanyà , el caricaturista Manuel Font ("Siau") i Guillem Díaz-Plaja, com a més habituals. Es van afegir, segons consta, en alguna ocasió personatges com Lorca, Dalí, Gómez de la Serna, Foix, o Giménez Caballero. A la fotografia, s'observa, d'esquena, a la pianista Viviana Salisi, molt vinculada a l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet, pianista acompanyant de l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC)i de l'escola d'Òpera de Sabadell, especialitzada en el repertori d''òpera i lied i en correpetició operística, disciplines en les que es va formar realitzant els seus estudis musicals superiors a Weimar, Alemànya. Darrera seu, dret, el tenor i professor de cant Fernando Bañó i assegut al seu costat el director de la coral Heura Josep Maria Castelló.

Amics de l'Òpera de l'Hospitalet. Celebració del 10è aniversari al local social del carrer Major 54, L'Ateneïllo, compartit amb el Cine Club l'Hospitalet i el Centre d'Estudis de l'Hospitalet.

Després d'un any organitzant recitals lírics mensuals d'òpera a l'Aula de Cultura Sanfeliu, i motivat per la gran afluència de públic que hi assistia, l'Organisme Autònom Municipal de Cultura va arribar a un acord amb el Centre Cultural que La Caixa va obrir a la Rambla Just Oliveras, on es va traslladar la històrica biblioteca que aquesta institució va obrir en els anys quaranta del s. XX al carrer Baró de Maldà, per tal de poder traslladar, a la Sala d'Actes d'aquest Centre Cultural, aquests recitals lírics, que es van continuar organitzant i contractant des de l'Aula de Cultura Sanfeliu, dirigida llavors per Joan Piera i Creixells, iniciador d'aquest projecte. Passat un parell d'anys, el 1991, aquest centre va passar a ser municipal: la biblioteca va ser reconvertida en Aules d'estudi pels estudiants de l'Hospitalet i el seu fons va ser traslladat i integrat al fons de la llavors recentment inaugurada Biblioteca Central de L'Hospitalet, situada a restaurada masia de Can Sumarro, que va ser cedida al municipi per la família Prats a finals dels anys setanta del s.XX amb la condició que fos transformada en un centre cultural o assistencial. La Sala d'actes d'aquest Centre Cultural de La Caixa, que el Cine Club l'Hospitalet havia fet servir durant un temps per les seves projeccions, va ser reconvertida en l'Auditori Barradas i juntament amb la Sala d'Exposicions, va passar a ser gestionada directament per l'Ajuntament, que va nomenar la funcionària Loli Sánchez com a directora de programació. L'auditori va ser batejat amb aquest nom en homenatge al pintor uruguaià Rafael Barradas que, als anys trenta del s. XX va viure a l'Hospitalet Centre, on va crear una famosa tertúlia, "l'Ateneïllo", per on van passar destacades personalitats del món cultural barceloní del moment. L'any 1990 va ser creada, al caliu d'aquests exitosos recitals, a l'Aula de Cultura Sanfeliu i apadrinada per la soprano Mirna Lacambra, presidenta de l'Associació d'Amics de l'Òpera de Sabadell, entitat creada cinc anys abans, l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet, liderada pel director de l'Aula de Cultura Sanfeliu en Joan Piera i Creixells amb l'ajut de diversos hospitalencs amants de la lírica com a membres de la seva inicial Junta Directiva, com Josep Maria Valero, Jaume Cardona, Albert Amat i Artur Arranz. Posteriorment es van afegir a la Junta Emília Olivé Vidal i David Puig i Almató. Aquesta associació signaria poc després de la seva constitució un conveni amb l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de l'Hospitalet, de la que era regidor llavors Amadeu Juan i Prat, per tal de fer-se càrrec de la programació i organització d'aquests recitals, que cada cop van anar guanyant més públic i incidència en el panorama operístic català. Posteriorment l'entitat es va constituir també com a delegació de Joventuts Musicals a l'Hospitalet. A la fotografia, local social de l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet al que s'accedia des dels el pati dels baixos de l'edifici conegut com a Can Casas, que fou edificat per l'industrial Macari Golferics el 1904 al carrer Major núm. 54, on tenia la seu l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet. Aquest pati era compartit les per dues associacions que també tenien en aquest edifici la seva seu: el Centre d'Estudis de l'Hospitalet, al primer pis, i el Cine Club l'Hospitalet al segon pis. Les sinèrgies positives generades per aquestes tres associacions, presidides llavors per Carme Arranz, Artur Arranz i Joan Piera, van permetre cercar recursos per poder restaurar el terrat i els baixos d'aquest emblemàtic edifici modernista, que va ser batejat, literalment, com "L'Ateneïllo", en una festa al carrer, que va comptar com a padrins amb els dos gegants històrics de la ciutat, en honor a la tertúlia artística així anomenada que va crear el pintor Rafael Barradas quan va viure a la nostra ciutat. L'«Ateneíllo» de l'Hospitalet va ser una tertúlia o grup artístic i cultural relacionat amb l'avantguardisme , format al voltant de l'artista uruguaià Rafael Barradas, El grup el formaven, entre d'altres, a part del propi Rafael Barradas i la seva germana pianista, Carmen Barradas, artistes o escriptors com Màrius Verdaguer, Sebastià Gasch, Juan Gutiérrez Gili, Josep Maria de Sucre, Lluís Montanyà , el caricaturista Manuel Font ("Siau") i Guillem Díaz-Plaja, com a més habituals. Es van afegir, segons consta, en alguna ocasió personatges com Lorca, Dalí, Gómez de la Serna, Foix, o Giménez Caballero. A la fotografia, s'observa, en primer pla el tenor Salvador Carbó i, d'esquena, a la pianista Viviana Salisi, molt vinculada a l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet, pianista acompanyant de l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC)i de l'escola d'Òpera de Sabadell, especialitzada en el repertori d''òpera i lied i en correpetició operística, disciplines en les que es va formar realitzant els seus estudis musicals superiors a Weimar, Alemànya. Darrera seu, dret, el tenor i professor de cant Fernando Bañó i assegut al seu costat el director de la coral Heura Josep Maria Castelló.

Amics de l'Òpera de l'Hospitalet. Celebració del 10è aniversari al local social del carrer Major 54, L'Ateneïllo, compartit amb el Cine Club l'Hospitalet i el Centre d'Estudis de l'Hospitalet.

Després d'un any organitzant recitals lírics mensuals d'òpera a l'Aula de Cultura Sanfeliu, i motivat per la gran afluència de públic que hi assistia, l'Organisme Autònom Municipal de Cultura va arribar a un acord amb el Centre Cultural que La Caixa va obrir a la Rambla Just Oliveras, on es va traslladar la històrica biblioteca que aquesta institució va obrir en els anys quaranta del s. XX al carrer Baró de Maldà, per tal de poder traslladar, a la Sala d'Actes d'aquest Centre Cultural, aquests recitals lírics, que es van continuar organitzant i contractant des de l'Aula de Cultura Sanfeliu, dirigida llavors per Joan Piera i Creixells, iniciador d'aquest projecte. Passat un parell d'anys, el 1991, aquest centre va passar a ser municipal: la biblioteca va ser reconvertida en Aules d'estudi pels estudiants de l'Hospitalet i el seu fons va ser traslladat i integrat al fons de la llavors recentment inaugurada Biblioteca Central de L'Hospitalet, situada a restaurada masia de Can Sumarro, que va ser cedida al municipi per la família Prats a finals dels anys setanta del s.XX amb la condició que fos transformada en un centre cultural o assistencial. La Sala d'actes d'aquest Centre Cultural de La Caixa, que el Cine Club l'Hospitalet havia fet servir durant un temps per les seves projeccions, va ser reconvertida en l'Auditori Barradas i juntament amb la Sala d'Exposicions, va passar a ser gestionada directament per l'Ajuntament, que va nomenar la funcionària Loli Sánchez com a directora de programació. L'auditori va ser batejat amb aquest nom en homenatge al pintor uruguaià Rafael Barradas que, als anys trenta del s. XX va viure a l'Hospitalet Centre, on va crear una famosa tertúlia, "l'Ateneïllo", per on van passar destacades personalitats del món cultural barceloní del moment. L'any 1990 va ser creada, al caliu d'aquests exitosos recitals, a l'Aula de Cultura Sanfeliu i apadrinada per la soprano Mirna Lacambra, presidenta de l'Associació d'Amics de l'Òpera de Sabadell, entitat creada cinc anys abans, l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet, liderada pel director de l'Aula de Cultura Sanfeliu en Joan Piera i Creixells amb l'ajut de diversos hospitalencs amants de la lírica com a membres de la seva inicial Junta Directiva, com Josep Maria Valero, Jaume Cardona, Albert Amat i Artur Arranz. Posteriorment es van afegir a la Junta Emília Olivé Vidal i David Puig i Almató. Aquesta associació signaria poc després de la seva constitució un conveni amb l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de l'Hospitalet, de la que era regidor llavors Amadeu Juan i Prat, per tal de fer-se càrrec de la programació i organització d'aquests recitals, que cada cop van anar guanyant més públic i incidència en el panorama operístic català. Posteriorment l'entitat es va constituir també com a delegació de Joventuts Musicals a l'Hospitalet. A la fotografia, local social de l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet al que s'accedia des dels el pati dels baixos de l'edifici conegut com a Can Casas, que fou edificat per l'industrial Macari Golferics el 1904 al carrer Major núm. 54, on tenia la seu l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet. Aquest pati era compartit les per dues associacions que també tenien en aquest edifici la seva seu: el Centre d'Estudis de l'Hospitalet, al primer pis, i el Cine Club l'Hospitalet al segon pis. Les sinèrgies positives generades per aquestes tres associacions, presidides llavors per Carme Arranz, Artur Arranz i Joan Piera, van permetre cercar recursos per poder restaurar el terrat i els baixos d'aquest emblemàtic edifici modernista, que va ser batejat, literalment, com "L'Ateneïllo", en una festa al carrer, que va comptar com a padrins amb els dos gegants històrics de la ciutat, en honor a la tertúlia artística així anomenada que va crear el pintor Rafael Barradas quan va viure a la nostra ciutat. L'«Ateneíllo» de l'Hospitalet va ser una tertúlia o grup artístic i cultural relacionat amb l'avantguardisme , format al voltant de l'artista uruguaià Rafael Barradas, El grup el formaven, entre d'altres, a part del propi Rafael Barradas i la seva germana pianista, Carmen Barradas, artistes o escriptors com Màrius Verdaguer, Sebastià Gasch, Juan Gutiérrez Gili, Josep Maria de Sucre, Lluís Montanyà , el caricaturista Manuel Font ("Siau") i Guillem Díaz-Plaja, com a més habituals. Es van afegir, segons consta, en alguna ocasió personatges com Lorca, Dalí, Gómez de la Serna, Foix, o Giménez Caballero. A la fotografia, s'observa a la soprano Pilar Adán, de veu amb un color molt càlid, un timbre molt agradable i un fraseig molt elegant. Era vídua de Pere Pausas, impulsor de la Penya Teatral Carlos Lemos i del Premi Memorial Margarida Xirgu a la millor actriu de la temporada, que ella va mantenir durant molts anys en honor al seu marit, acompanyada del tenor i membre de la Junta directiva dels Amics de l'Òpera Josep Manuel López. acompanyats al piano per la pianista Viviana Salisi, d'esquena, molt vinculada a l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet, pianista acompanyant de l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC)i de l'escola d'Òpera de Sabadell, especialitzada en el repertori d''òpera i lied i en correpetició operística, disciplines en les que es va formar realitzant els seus estudis musicals superiors a Weimar, Alemànya.

Amics de l'Òpera de l'Hospitalet. Celebració del 10è aniversari al local social del carrer Major 54, L'Ateneïllo, compartit amb el Cine Club l'Hospitalet i el Centre d'Estudis de l'Hospitalet.

Després d'un any organitzant recitals lírics mensuals d'òpera a l'Aula de Cultura Sanfeliu, i motivat per la gran afluència de públic que hi assistia, l'Organisme Autònom Municipal de Cultura va arribar a un acord amb el Centre Cultural que La Caixa va obrir a la Rambla Just Oliveras, on es va traslladar la històrica biblioteca que aquesta institució va obrir en els anys quaranta del s. XX al carrer Baró de Maldà, per tal de poder traslladar, a la Sala d'Actes d'aquest Centre Cultural, aquests recitals lírics, que es van continuar organitzant i contractant des de l'Aula de Cultura Sanfeliu, dirigida llavors per Joan Piera i Creixells, iniciador d'aquest projecte. Passat un parell d'anys, el 1991, aquest centre va passar a ser municipal: la biblioteca va ser reconvertida en Aules d'estudi pels estudiants de l'Hospitalet i el seu fons va ser traslladat i integrat al fons de la llavors recentment inaugurada Biblioteca Central de L'Hospitalet, situada a restaurada masia de Can Sumarro, que va ser cedida al municipi per la família Prats a finals dels anys setanta del s.XX amb la condició que fos transformada en un centre cultural o assistencial. La Sala d'actes d'aquest Centre Cultural de La Caixa, que el Cine Club l'Hospitalet havia fet servir durant un temps per les seves projeccions, va ser reconvertida en l'Auditori Barradas i juntament amb la Sala d'Exposicions, va passar a ser gestionada directament per l'Ajuntament, que va nomenar la funcionària Loli Sánchez com a directora de programació. L'auditori va ser batejat amb aquest nom en homenatge al pintor uruguaià Rafael Barradas que, als anys trenta del s. XX va viure a l'Hospitalet Centre, on va crear una famosa tertúlia, "l'Ateneïllo", per on van passar destacades personalitats del món cultural barceloní del moment. L'any 1990 va ser creada, al caliu d'aquests exitosos recitals, a l'Aula de Cultura Sanfeliu i apadrinada per la soprano Mirna Lacambra, presidenta de l'Associació d'Amics de l'Òpera de Sabadell, entitat creada cinc anys abans, l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet, liderada pel director de l'Aula de Cultura Sanfeliu en Joan Piera i Creixells amb l'ajut de diversos hospitalencs amants de la lírica com a membres de la seva inicial Junta Directiva, com Josep Maria Valero, Jaume Cardona, Albert Amat i Artur Arranz. Posteriorment es van afegir a la Junta Emília Olivé Vidal i David Puig i Almató. Aquesta associació signaria poc després de la seva constitució un conveni amb l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de l'Hospitalet, de la que era regidor llavors Amadeu Juan i Prat, per tal de fer-se càrrec de la programació i organització d'aquests recitals, que cada cop van anar guanyant més públic i incidència en el panorama operístic català. Posteriorment l'entitat es va constituir també com a delegació de Joventuts Musicals a l'Hospitalet. Al local social de l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet s'accedia per l'escala que apareix a la fotografia, des dels el pati dels baixos de l'edifici conegut com a Can Casas, que fou edificat per l'industrial Macari Golferics el 1904 al carrer Major núm. 54, on tenia la seu l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet. Aquest pati era compartit les per dues associacions que també tenien en aquest edifici la seva seu: el Centre d'Estudis de l'Hospitalet, al primer pis, i el Cine Club l'Hospitalet al segon pis. Les sinèrgies positives generades per aquestes tres associacions, presidides llavors per Carme Arranz, Artur Arranz i Joan Piera, van permetre cercar recursos per poder restaurar el terrat i els baixos d'aquest emblemàtic edifici modernista, que va ser batejat, literalment, com "L'Ateneïllo", en una festa al carrer, que va comptar com a padrins amb els dos gegants històrics de la ciutat, en honor a la tertúlia artística així anomenada que va crear el pintor Rafael Barradas quan va viure a la nostra ciutat. L'«Ateneíllo» de l'Hospitalet va ser una tertúlia o grup artístic i cultural relacionat amb l'avantguardisme , format al voltant de l'artista uruguaià Rafael Barradas, El grup el formaven, entre d'altres, a part del propi Rafael Barradas i la seva germana pianista, Carmen Barradas, artistes o escriptors com Màrius Verdaguer, Sebastià Gasch, Juan Gutiérrez Gili, Josep Maria de Sucre, Lluís Montanyà , el caricaturista Manuel Font ("Siau") i Guillem Díaz-Plaja, com a més habituals. Es van afegir, segons consta, en alguna ocasió personatges com Lorca, Dalí, Gómez de la Serna, Foix, o Giménez Caballero. A la fotografia, s'observa a el tenor d'Alcoy Fernando Bañó. que després d'uns anys de formació a Madrid, a la Escuela Superio de Canto i, a Barcelona amb J. Francisco Puig i d'uns inicis molt prometedors, de la mà de l'agent Carlos Caballé, va haver d'abandonar la seva incipient carrera de cant per motius de salut, dedicant-se des de llavors a l'ensenyament del cant i a la investigació de la fisiologia de la veu i l'origen del cant. Està acompanyat al piano per la pianista Viviana Salisi, molt vinculada a l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet, pianista acompanyant de l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC)i de l'escola d'Òpera de Sabadell, especialitzada en el repertori d''òpera i lied i en correpetició operística, disciplines en les que es va formar realitzant els seus estudis musicals superiors a Weimar, Alemànya.

Amics de l'Òpera de l'Hospitalet. Celebració del 10è aniversari al local social del carrer Major 54, L'Ateneïllo, compartit amb el Cine Club l'Hospitalet i el Centre d'Estudis de l'Hospitalet.

Després d'un any organitzant recitals lírics mensuals d'òpera a l'Aula de Cultura Sanfeliu, i motivat per la gran afluència de públic que hi assistia, l'Organisme Autònom Municipal de Cultura va arribar a un acord amb el Centre Cultural que La Caixa va obrir a la Rambla Just Oliveras, on es va traslladar la històrica biblioteca que aquesta institució va obrir en els anys quaranta del s. XX al carrer Baró de Maldà, per tal de poder traslladar, a la Sala d'Actes d'aquest Centre Cultural, aquests recitals lírics, que es van continuar organitzant i contractant des de l'Aula de Cultura Sanfeliu, dirigida llavors per Joan Piera i Creixells, iniciador d'aquest projecte. Passat un parell d'anys, el 1991, aquest centre va passar a ser municipal: la biblioteca va ser reconvertida en Aules d'estudi pels estudiants de l'Hospitalet i el seu fons va ser traslladat i integrat al fons de la llavors recentment inaugurada Biblioteca Central de L'Hospitalet, situada a restaurada masia de Can Sumarro, que va ser cedida al municipi per la família Prats a finals dels anys setanta del s.XX amb la condició que fos transformada en un centre cultural o assistencial. La Sala d'actes d'aquest Centre Cultural de La Caixa, que el Cine Club l'Hospitalet havia fet servir durant un temps per les seves projeccions, va ser reconvertida en l'Auditori Barradas i juntament amb la Sala d'Exposicions, va passar a ser gestionada directament per l'Ajuntament, que va nomenar la funcionària Loli Sánchez com a directora de programació. L'auditori va ser batejat amb aquest nom en homenatge al pintor uruguaià Rafael Barradas que, als anys trenta del s. XX va viure a l'Hospitalet Centre, on va crear una famosa tertúlia, "l'Ateneïllo", per on van passar destacades personalitats del món cultural barceloní del moment. L'any 1990 va ser creada, al caliu d'aquests exitosos recitals, a l'Aula de Cultura Sanfeliu i apadrinada per la soprano Mirna Lacambra, presidenta de l'Associació d'Amics de l'Òpera de Sabadell, entitat creada cinc anys abans, l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet, liderada pel director de l'Aula de Cultura Sanfeliu en Joan Piera i Creixells amb l'ajut de diversos hospitalencs amants de la lírica com a membres de la seva inicial Junta Directiva, com Josep Maria Valero, Jaume Cardona, Albert Amat i Artur Arranz. Posteriorment es van afegir a la Junta Emília Olivé Vidal i David Puig i Almató. Aquesta associació signaria poc després de la seva constitució un conveni amb l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de l'Hospitalet, de la que era regidor llavors Amadeu Juan i Prat, per tal de fer-se càrrec de la programació i organització d'aquests recitals, que cada cop van anar guanyant més públic i incidència en el panorama operístic català. Posteriorment l'entitat es va constituir també com a delegació de Joventuts Musicals a l'Hospitalet. A la fotografia, el restaurat pati dels baixos de l'edifici conegut com a Can Casas, que fou edificat per l'industrial Macari Golferics el 1904 al carrer Major núm. 54, on tenia la seu l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet. Aquest pati era compartit les per dues associacions que també tenien en aquest edifici la seva seu: el Centre d'Estudis de l'Hospitalet, al primer pis, i el Cine Club l'Hospitalet al segon pis. Les sinèrgies positives generades per aquestes tres associacions, presidides llavors per Carme Arranz, Artur Arranz i Joan Piera, van permetre cercar recursos per poder restaurar el terrat i els baixos d'aquest emblemàtic edifici modernista, que va ser batejat, literalment, com "L'Ateneïllo", en una festa al carrer, que va comptar com a padrins amb els dos gegants històrics de la ciutat, en honor a la tertúlia artística així anomenada que va crear el pintor Rafael Barradas quan va viure a la nostra ciutat. L'«Ateneíllo» de l'Hospitalet va ser una tertúlia o grup artístic i cultural relacionat amb l'avantguardisme , format al voltant de l'artista uruguaià Rafael Barradas, El grup el formaven, entre d'altres, a part del propi Rafael Barradas i la seva germana pianista, Carmen Barradas, artistes o escriptors com Màrius Verdaguer, Sebastià Gasch, Juan Gutiérrez Gili, Josep Maria de Sucre, Lluís Montanyà , el caricaturista Manuel Font ("Siau") i Guillem Díaz-Plaja, com a més habituals. Es van afegir, segons consta, en alguna ocasió personatges com Lorca, Dalí, Gómez de la Serna, Foix, o Giménez Caballero. A la fotografia també s'observa la gran afluència de públic a l'acte, membres tots del que s'acostuma anomenar "les forces vives" del poble d'aquell any 2000. Entre molts d'altres es poden veure Montserrat Company i Francesc Batallé, fundadors de l'escola Patufet-Sant Jordi, Josep Maria Valero, professor de la mateixa escola i membre de la Junta directiva de l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet, que durant un temps, als anys 90 del s. XX, va obrir un restaurant a l'Hospitalet Centre anomenat "Les gallines amb sabates", molt popular durant els anys que va estar obert, Meritxell Borràs, regidora i cap de llista de Convergència i Unió a l'Ajuntament de l'Hospitalet, la ceramista Teresa Ribas Vinyals, al costat de la paret, al seu costat, amb barba, el membre de la Junta directiva dels Amics de l'Ôpera David Puig Almató, el tenor Josep Ruiz, molt habitual a les temporades del Liceu durant molts anys, veí de Collblanc, i la professora de cant Elisa Jávega, molt vinculada a l'associació.

Record de la visita de la Reina Victòria Eugènia i les Infantes a l'Hospitalet enviat per l'alcalde Tomàs Giménez a les senyoretes Isern

Fotografia regalada el 30 d'octubre de 1927 per l'alcalde Tomàs Giménez Bernabé a Maria Rabascall i Aguiló, dona del Dr. Jaume Isern Hombravella, metge titular de l'Hospitalet des de finals de segle XIX, com a record de la inauguració, el 23 d'octubre de 1927, a càrrec de S.M. la Reina Victòria Eugenia, que va venir a l'Hospitalet acompanyada per les Infantes Beatriz i Cristina, de l'edifici de Correus i Telègrafs, projectat pel l'arquitecte municipal de l'Ajuntament de l'Hospitalet Ramon Puig i Gairalt. Està catalogat en el PEPPA amb la fitxa núm. 77. Davant la tribuna, set dones amb mantellina. Les tres primeres, comptant des de l'esquerra, son les filles de l'alcalde Tomàs Giménez i la seva esposa, Gloria Guill Moll, aquesta al centre de la fotografia, que té al seu costat el Capità General de Catalunya, Emilio Barrera. A la dreta de la fotografia hi ha les germanes Isern Rabascall: Montserrat, Maria i Núria, filles de Maria Rabascall i Aguiló i del Dr. Jaume Isern Hombravella, que era llavors, i des de 1899, metge titular, inspector de sanitat i degà del cos mèdic municipal de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. Montserrat Isern va ser la primera dona que va obrir, juntament amb la seva germana Núria, a Barcelona una galeria d'Art, la famosa galeria Skyra, inaugurada el 1931 al carrer Diputació i traslladada després de la guerra civil als baixos de la Casa Batlló del Passeig de Gràcia, que de seguida va destacar en la difusió de l'art d'avantguarda, i va acollir artistes com Pablo Picasso, Josep Llorens i Artigas o Manolo Hugué, entre molts d'altres. Josep Guinovart va fer en aquesta galeria la seva primera exposició de pintura el 1952. La galeria Skyra es va convertir en un punt de referència obligat per entendre una gran part de l'art català del segle XX. Va tancar el 1986, any de la mort de Montserrat Isern, que va néixer el 1900 a l'Hospitalet.

Presentació del Cine Club L'Hospitalet.

Presentació del Cine Club L'Hospitalet el 18 febrer 1982 al Museu de l'Hospitalet. En aquesta fotografia, davant de tot un seguit de gent molt activa culturalment al barri del Centre que va donar suport decidit al naixement d'aquesta important entitat cultural Hospitalenca Cine Club l'Hospitalet, el el seu principal impulsor i primer president, en Joaquim Company i Prats, darrera, amb barba, va exposar els objectius de l'entitat amb la presència del regidor responsable del Museu de l'Hospitalet, Paco Candel, el director del Museu, Francesc Marcé, l'alcalde Juan Ignacio Pujana, i el regidor de Cultura, Ensenyament i Esports Amadeu Juan, aquí a la fotografia parlant.

Granja Font

La granja Font era una vaqueria amb despatx de llet situada a la cantonada del carrer d'Enric Prat de la Riba i el carrer de Rodés. L'estructura d'aquest edifici és molt senzilla, doncs consta d'una planta baixa, on antigament hi havia un habitatge amb botiga, amb terrassa a la part superior i un pati posterior que Inicialment comptava també amb unes quadres on hi havia les vaques. Es tracta d'un edifici construït per qui va ser arquitecte municipal, Ramon Puig i Gairalt, entre el 1921 i el 1922, anys en el que l'arquitecte, que ja s'estava decantant cap a l'estètica del noucentisme, ens remet, de sobte, amb aquest edifici, als experiments modernistes amb el totxo, la mamposteria i les aplicacions ceràmiques, llenguatge que Puig coneixia prou bé dels seus anys d'estudi a l'Escola d'Arquitectura. La seva estructura de maons i arrebossat de ciment, les finestres amb porticons de llibret i el discret ús decoratiu de franges de rajoleta esmaltada, són elements que el singularitzen d'una forma molt estètica. Està catalogat dins el PEPPA amb la fitxa núm. 19 De finals del anys vuitanta fins la fi del segle XX va ser el popular bar musical La Catedral. Des de fa uns quants anys l'edifici allotja el bar musical Kfè Olé.

Consulta popular sobre la permanència de l'Estat Espanyol a l'OTAN el 1984.

Consulta popular sobre la permanència de l’estat espanyol a l’OTAN i la retirada de les bases militars nord-americanes, organitzat pel Col·lectiu per la Pau i el Desarmament de l’Hospitalet i entitats, partits polítics i sindicats de la ciutat, el 25 de novembre de 1984 (un any i mig abans que el referèndum oficial), de 9h a 21h. Aquesta mesa de votació, de les nombroses que va haver-hi escampades per diferents llocs dels diferents barris de l'Hospitalet, va estar situada a la Rambla Just Oliveras, gairebé amb cantonada amb el carrer Lleida. Es pot apreciar una part de la tanca, avui desapareguda per la construcció d'un bloc de pisos en aquesta part del que va ser l'extens jardí de la casa, de la Torre Sanfeliu, obra de l'arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt. Apareix a la fotografia la sociòloga Carme Arranz Galiano, amb bufanda marró clar i ulleres fosques, destacada activista política i cultural de l'Hospitalet de l'època, cofundadora, juntament amb el seu amic i també destacat activista polític i cultural Jaume Botey i Vallès i l'historiaor Joan Camós i Cabecerán, pioner de l'història treballar molts anys a l'Ajuntament de l'Hospitaletlocal, entre d'altres destacades personalitats, del Centre d'Estudis de l'Hospitalet. Va treballar molts anys a l'Ajuntament de l'Hospitalet, on va crear i inaugurar, en l'època de l'alcalde Celestino Corbacho, l'actual l'Arxiu Municipal, unificant l'Arxiu Històric i l'Arxiu Administratiu, fins llavors separats i situats en seus poc convenients pel desenvolupament de la seva important funció pública, com sí té avui. Nascuda el 1951, va morir prematurament el 2010 a causa d'un càncer. Davant d'ella apareix Antònia Najar Ruiz, professora de filosofia hospitalenca del barri de Pubilla Cases, llavors la seva cunyada. Al costat d'ella, mirant la taula, Andrés Luque Tenorio, músic i treballador de l'Ajuntament de l'Hospitalet que temps després d'aquesta fotografia , seria director del Centre Cultural de Collblanc-La Torrassa.

Consulta popular sobre la permanència de l'Estat Espanyol a l'OTAN el 1984.

Consulta popular sobre la permanència de l’estat espanyol a l’OTAN i la retirada de les bases militars nord-americanes, organitzat pel Col·lectiu per la Pau i el Desarmament de l’Hospitalet i entitats, partits polítics i sindicats de la ciutat, que va tenir lloc, de 9h. a 21h., el 25 de novembre de 1984 (un any i mig abans que el referèndum oficial). Dintre de l'atrotinat Simca 1200 on es feia propaganda de la consulta, amb el cartell ideat pel dibuixant de còmics vinculat a l'Hospitalet Carlos Vila, i amb el que es visitaven les nombroses taules de votació que va haver-hi escampades per diferents llocs dels diferents barris de l'Hospitalet, situat aquí gairebé davant la casa Oliveras Bo, a la confluència del carrer Tarragona amb la Rambla Just Oliveras, es pot apreciar en Pere Pinyol Martínez, destacat activista cultural i gestor teatral de la ciutat, ex gerent del Grup d'Acció Teatral (GAT), llavors primer director de l'Aula de Cultura de Sant Josep, parlant pel megàfon. Nascut el 1952 al barri de Collblanc de l'Hospitalet, va morir prematurament d'un cancer el 2013. Pere Pinyol va estar implicat en nombrosos projectes teatrals i va arribar a ser, després d'uns anys com a alt executiu de l'empresa teatral Focus, del que va ser delegat a Madrid, un exitós i reconegut director del Teatro Circo Price de Madrid, càrrec pel qual va ser nomenat el 2009.

Consulta popular sobre la permanència de l'Estat Espanyol a l'OTAN el 1984.

Consulta popular sobre la permanència de l’estat espanyol a l’OTAN i la retirada de les bases militars nord-americanes, organitzat pel Col·lectiu per la Pau i el Desarmament de l’Hospitalet i entitats, partits polítics i sindicats de la ciutat, el 25 de novembre de 1984 (un any i mig abans que el referèndum oficial), de 9h a 21h. Aquesta mesa de votació, de les nombroses que va haver-hi escampades per diferents llocs dels diferents barris de l'Hospitalet, va estar situada al barri de Gornal. Hi apareix asseguda darrera la taula la destacada militant del PSUC del barri, M. Teresa Jiménez Villarejo, mestra nascuda a Malaga i veïna del barri del Gornal des de 1978, on va treballar a l'Escola Salvat-Papasseit i on es va vincular amb les lluites veïnals per una millora de les condicions del barri, que eren moltes en aquells moments. El 1980 es va vincular la amb comissió de cultura de 'Associació de Veïns del Gornal, que posteriorment derivaria en l'entitat Àmbit Cultural Gornal, que va presidir des de la seva fundació el 1987. Militant primer del PCE a Malaga i després del PSUC des de la seva arribada a Catalunya, va ser elegida el 1991 regidora de l'Ajuntament de l'Hospitalet, càrrec que va mantenir durant tota la decada, per Iniciativa per Catalunya-Els Verds.

Consulta popular sobre la permanència de l'Estat Espanyol a l'OTAN el 1984.

Consulta popular sobre la permanència de l’estat espanyol a l’OTAN i la retirada de les bases militars nord-americanes, organitzat pel Col·lectiu per la Pau i el Desarmament de l’Hospitalet i entitats, partits polítics i sindicats de la ciutat, el 25 de novembre de 1984 (un any i mig abans que el referèndum oficial), de 9h. a 21h. Una de les nombroses taules de votació que va haver-hi escampades per diferents llocs dels diferents barris de l'Hospitalet.

Consulta popular sobre la permanència de l'Estat Espanyol a l'OTAN el 1984.

Consulta popular sobre la permanència de l’estat espanyol a l’OTAN i la retirada de les bases militars nord-americanes, organitzat pel Col·lectiu per la Pau i el Desarmament de l’Hospitalet i entitats, partits polítics i sindicats de la ciutat, el 25 de novembre de 1984 (un any i mig abans que el referèndum oficial), de 9h. a 21h. Una de les nombroses taules de votació que va haver-hi escampades per diferents llocs dels diferents barris de l'Hospitalet. Aquesta estava situada a la confluència del carrer Tarragona amb la Rambla de Just Oliveras. Darrera la taula hi ha, d'esquerra a dreta, Jaume Botey i Vallès, teòleg i doctor en filosofia, primer regidor d'Ensenyament del primer ajuntament democràtic de 1979 pel PSUC, fundador del Centre d'Estudis de l'Hospitalet i destacat activista polític implicat en moltes causes, que va ser un dels impulsors i organitzadors d'aquesta consulta, Mercè Olivares i Soler, militant del PSUC del barri de Collblanc i posteriorment del de Sant Josep, que va ser regidora en el primer ajuntament democràtic, Conxita Soler Hernàndez, funcionària de l'Ajuntament de l'Hospitalet, militant del PSUC i de Comissions obreres i, al seu costat, amb pamela, Montserrat Perelló i Riera, que va ser gerenta de l'escola Patufet-Sant Jordi i després del Centre d'Estudis de l'Hospitalet durant molts anys després d'haver estat també regidora del primer ajuntament democràtic pel PSUC a l'Hospitalet. Montserrat Perelló, juntament amb Mercè Olivares i amb Pilar Ferran Hernández, pel PSC, van ser les tres úniques dones regidores sorgides de les eleccions municipals de 1979

Consulta popular sobre la permanència de l'Estat Espanyol a l'OTAN el 1984.

Consulta popular sobre la permanència de l’estat espanyol a l’OTAN i la retirada de les bases militars nord-americanes, organitzat pel Col·lectiu per la Pau i el Desarmament de l’Hospitalet i entitats, partits polítics i sindicats de la ciutat, el 25 de novembre de 1984 (un any i mig abans que el referèndum oficial), de 9h. a 21h. Una de les nombroses taules de votació que va haver-hi escampades per diferents llocs dels diferents barris de l'Hospitalet. Aquesta estava situada a la confluència de l'Avinguda Isabel La Catòlica amb la Plaça d'Anselm Clavé, en concret a l'inici de l'Avinguda de la Fabregada. S'observa a la cartellera del darrera un cartell on figuren la gran quantitat de meses de votació que hi va haver repartides per l'Hospitalet. També s'observa enganxat un cartell de promoció d'un espectacle, anomenat "Volver al ayer", un espectacle d'antologia de la revista, de 1920 a 1950, protagonitzat per la popular actriu còmica Mary Santpere i pel també popular còmic austríac instal·lat a Barcelona Franz Joham, que va ser dirigit per Angel Fernandez Montesinos programat llavors al Teatre Victoria de Barcelona quan encara era propietat dels germans Balaguer, que poc després el vendrien a l'empresa teatral Tres x tres, formada per les companyies Tricicle, i Dagoll-Dagom i la productora i distribuidora Anexa.

Consulta popular sobre la permanència de l'Estat Espanyol a l'OTAN el 1984.

Consulta popular sobre la permanència de l’estat espanyol a l’OTAN i la retirada de les bases militars nord-americanes, organitzat pel Col·lectiu per la Pau i el Desarmament de l’Hospitalet i entitats, partits polítics i sindicats de la ciutat, el 25 de novembre de 1984 (un any i mig abans que el referèndum oficial), de 9h. a 21h. Una de les nombroses taules de votació que va haver-hi escampades per diferents llocs dels diferents barris de l'Hospitalet.Aquesta estava situada a l'Avinguda d'Isabel la catòlica a la seva confluència amb l'avinguda Josep Tarradellas, just davant de l'entrada de l'Aula de Cultura de Sant Josep, de la que va ser el seu primer director en Pere Pinyol Martínez, que s'aprecia en aquesta fotografia, a l'esquerra, amb bigoti i el gec a l'esquena, on també es pot reconèixer a Albert Colomines, tramoista, d'esquena, amb gec e cuir, i a Margarida Rodríguez Lleonart, escribint, a la taula, activista del mon del lleure des de l'entitat El Cau del barri Centre, treballadora també de l'Aula de Cultura, llicenciada en pedagogia i posteriorment Cap de Recursos Humans de l'Ajuntament de l'Hospitalet. Pere Pinyol va ser un destacat activista cultural, actor i gestor teatral de la ciutat, ex gerent del Grup d'Acció Teatral (GAT). Nascut el 1952 al barri de Collblanc de l'Hospitalet, va morir prematurament d'un cancer el 2013. Pere Pinyol va estar implicat en nombrosos projectes teatrals a la ciutat, a Barcelona i internacionals i va arribar a ser, després d'uns anys com a alt executiu de l'empresa teatral Focus, del que va ser delegat a Madrid, un exitós i reconegut director del Teatro Circo Price de Madrid, càrrec pel qual va ser nomenat el 2009.

Consulta popular sobre la permanència de l'Estat Espanyol a l'OTAN el 1984.

Consulta popular sobre la permanència de l’estat espanyol a l’OTAN i la retirada de les bases militars nord-americanes, organitzat pel Col·lectiu per la Pau i el Desarmament de l’Hospitalet i entitats, partits polítics i sindicats de la ciutat, el 25 de novembre de 1984 (un any i mig abans que el referèndum oficial), de 9h. a 21h. Una de les nombroses taules de votació que va haver-hi escampades per diferents llocs dels diferents barris de l'Hospitalet. Aquesta estava situada al barri de Can Serra. S'observa a la fotografia, assegut, el primer per l'esquerra, a Celestino Raya, treballador de l'Ajuntament de l'Hospitalet, militant del PSUC. Dret, a l'esquerra, en Jaume Botey i Vallès, teòleg i doctor en filosofia, ex-rector de la parròquia del barri, primer regidor d'Ensenyament del primer ajuntament democràtic de 1979 pel PSUC, fundador del Centre d'Estudis de l'Hospitalet i destacat activista polític implicat en moltes causes, que va ser un dels impulsors i organitzadors d'aquesta consulta.