Visita a l'Hospitalet de S.M. la Reina Victoria Eugenia i les Infantes Beatriz i Maria Cristina.

Façana frontal de l'Ajuntament de l'Hospitalet engalanada i sortida de S.M. la Reina Victoria Eugenia i les Infantes Beatriz i Maria Cristina el dia 23d'octubre de 1927, per anar a inaugurar la nova seu de l'estafeta de correus de la Plaça del Repartidor. Van passar per un corredor fet per la guàrdia urbana, la guàrdia civil i els Exploradores de España, (una mena de Boy Scouts espanyols, amb barret tipus canadenc, agrupació juvenil paramilitar molt propera a la Unión Patriótica, el partit de Primo de Rivera. A l'esquerra de la porta principal de l'Ajuntament, s'observa la placa en homenatge al dictador Miguel Primo de Rivera col·locada el 1926 i retirada el 1930.

Placa commemorativa del nomenant de fill adoptiu de Miguel Primo de Rivera

Placa commemorativa del nomenant de fill adoptiu de Miguel Primo de Rivera. Es veu el bust del general Primo de Rivera i un text que posa: "Al Excmo Sr. Miguel Primo de Rivera como homenaje que la ciudad de Hospitalet dedica al ilustre general en conmemoración a su nombramiento de hijo adoptivo de la misma. Acuerdo tomado en sesión del 20 enero 1926 presidida por el alcalde Tomás Giménez". En realitat, però, al text que consta al llibre d'actes del Ple de 20 de gener de 1926 només s'aprova fer un homenatge a Primo de Rivera, però no s'esmenta res sobre el nomenament com a fill adoptiu. Aquesta placa, que va ser col·locada a la façana de l'Ajuntament i descoberta pel mateix Primo de Rivera el 17 d'octubre de 1926 i va ser retirada, un cop caiguda la dictadura, i ja sense Tomás Giménez a l'alcaldia, durant el primer semestre de 1930, essent alcalde Just Oliveras i Prats, de la Lliga regionalista.

Benedicció dels gegants romans de l'Hospitalet

Foto de grup amb personalitats i autoritats polítiques i militars, dempeus els homes i davant assegudes les dones, en semi cercle, en el jardí de Can Bori, per veure l'acte de benedicció de la parella de gegants romans de l'Ajuntament de l'Hospitalet durant el període de l'alcaldia de Tomás Giménez, situat al centre de la fotografia, amb faixa d'alcalde i ulleres, al costat del Capità General de Catalunya, Emilio Barrera. Aquests gegants foren construïts a Olot l'any 1928 i se'ls va posar el nom de Jaume I i la seva esposa. De les tres dones assegudes al centre de la fotografia amb vestit fosc, la que porta el barret amb la flor blanca és Gloria Guill, esposa de Tomàs Giménez. A la dreta de la fotografia, amb bigotet i ulleres de nas, el secretari municipal Joan Coca Alujas. La torre residencial Can Bori apareix a aquesta fotografia abans de la remodelació per adaptar-la com a escola. Es veu la façana principal, amb tots els seus ornaments originals, que foren eliminats en la reforma posterior, i els jardins de l'entrada. Aquest casalot es va construir al 1870 com a torre residencial per Francesc Bori i Comas, propietari de la foneria Altos Hornos de Cataluña, coneguda com La Farga de l'Hospitalet. L'extensa finca estava situada a la cruïlla entre el carrer de Sant Joan i Digoine i la Riera del Canyet, fins a les vies del ferrocarril. Els seus jardins travessaven el Canal de la Infanta, que creuaven mitjançant diversos pontets. La finca tenia un hort i també una parcel·la dedicada al cultiu d’arbres fruiters. Passats alguns anys, dificultats econòmiques obligaren a la família Bori a desprendre's de la finca que fou adquirida, l'any 1911, per Agustí Comadran, qui passà a ocupar-la conjuntament amb la seva família. L'any 1927, en morir el nou propietari, els seus hereus la posaren en venda i fou aleshores quan l'Ajuntament de la Dictadura l'adquirí pagant-ne 85.000 pessetes.

Correus i Telègrafs. S.M. la Reina Victoria i les Infantes en la inauguració de l'edifici

Inauguració, el 23d'octubre de 1927, de l'edifici de Correus i Telègrafs, projectat pel l'arquitecte municipal de l'Ajuntament de l'Hospitalet Ramon Puig i Gairalt. Està catalogat en el PEPPA amb la fitxa núm. 77. L'edifici va ser inaugurat per S.M. la Reina Victòria Eugenia, que va venir a l'Hospitalet acompanyada per les Infantes Beatriz i Cristina. Davant la tribuna, set dones amb mantellina. Les tres primeres, comptant des de l'esquerra, son les filles de l'alcalde Tomàs Giménez i la seva esposa, Gloria Guill, aquesta al centre de la fotografia, que té al seu costat el Capità General de Catalunya, Emilio Barrera. A la dreta de la fotografia hi ha les germanes Isern Rabascall, filles de Maria Rabascall i Aguiló i del Dr. Jaume Isern Hombravella, que era llavors, i des de 1899, metge titular, inspector de sanitat i degà del cos mèdic municipal de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat, que van viure en un xalet, on el Dr. Isern tenia també la seva consulta privada, situat a la mateixa Plaça del Repartidor, davant de l'edifici de Correus, projectat també, el 1930, pel l'arquitecte municipal de l'Ajuntament de l'Hospitalet Ramon Puig i Gairalt. Està catalogat en el PEPPA amb el núm. 78. Actualment aquest xalet és, des de després de la guerra civil, la comissaria de la Policia Nacional a l'Hospitalet. Montserrat Isern, la tercera comptant des de la dreta de la fotografia, va ser la primera dona que va obrir a Barcelona una galeria d'Art, la famosa galeria Skyra, inaugurada el 1931 al carrer Diputació i traslladada després de la guerra civil als baixos de la Casa Batlló del Passeig de Gràcia, que de seguida va destacar en la difusió de l'art d'avantguarda, i va acollir artistes com Pablo Picasso, Josep Llorens i Artigas o Manolo Hugué, entre molts d'altres. Josep Guinovart va fer en aquesta galeria la seva primera exposició de pintura el 1952. La galeria Skyra es va convertir en un punt de referència obligat per entendre una gran part de l'art català del segle XX. Va tancar el 1986, any de la mort de Montserrat Isern, que va néixer el 1900 a l'Hospitalet.

Acte de la Unión Patriótica de l'Hospitalet durant el període de l'alcaldia de Tomás Giménez

L'alcalde Tomàs Giménez i altres autoritats de l'època del Directori Militar de Primo de Rivera en un banquet organitzat per la Unión Patriótica de l'Hospitalet a la Caserna de la Remunta el 26 de gener de 1927. A l'acte van assistir cent vint-i-cinc comensals. La presidència del banquet va ser ocupada per Fernando Martí, darrera el ram de flors, amb mocador sobresortint de la butxaca, delegat governatiu del districte, asseient-se a la seva dreta l'alcalde Tomás Jiménez Bernabé i, a la dreta d'aquest Antonio Cuyas y Lagrifa-Savalls, membre del Consell Assessor del Cap Provincial de la Unión Patriótica de Barcelona i els tinents d'alcalde Leopoldo Lomba i Esteve Carbó, asseguts els dos a banda i banda del rector de la parròquia de Santa Eulàlia de Mèrida, mossèn Gironès. A l'esquerra de la taula de presidència, la dreta de la fotografia, van prendre seient, al costat de Fernando Martí, el tinent d'alcalde Josep Sans, al seu costat, amb bigoti, Josep Parera Gelabert, cap del sometent local i president del Comitè d'Unió Patriòtica i el tinent coronel, cap del dipòsit de sementals de la remunta, senyor Morillas. En finalitzar l'acte, després dels parlaments, el Secretari de la Corporació Municipal, Juan Coca Alujas, va llegir dos telegrames que serien enviats al Majordom Principal del Palau d'Orient i al Cap del Consell de Ministres com a adhesió a la Monarquia.

Acte de la corporació municipal durant el període de l'alcaldia de Tomás Giménez

Autoritats, membres de la Unión Patriótica i dels Exploradores de España de Hospitalet i ciutadans a la sortida de l'ermita de Santa Eulàlia de Provençana. De les dues dones amb ram de flors del mig, la de l'esquerra és l'esposa de Tomàs Giménez, Glòria Guill. Inscripció a la portalada del 1201, realitzada pel Mestre A. i està catalogada en el PEPPA amb el núm. 93

Inauguració del pont d'en Jordà - Pont de la Torrassa

Acte d'inauguració del Pont d'en Jordà, popularment conegut com el pont de la Torrassa o el pont del Metro. Es veu a l'Alcalde-gestor Comandant Militar Alfredo Martín y Velazco tallant la cinta que representa l'inici de la nova infraestructura. A primera fila a la dreta es veu un senyor amb una càmara de fotografiar. En primera fila, a l'esquerra, amb bigoti, el secretari municipal Joan Coca Alujas.

Inauguració del mercat de Santa Eulàlia

Inauguració del mercat de Santa Eulàlia. Foto interior el dia de la inauguració, amb l'alcalde Hilario Rabal, al mig, rodejat d'altres regidors i personalitats. El Mercat va ser projectat per l’arquitecte municipal Ramon Puig Gairalt i constà de 4 naus disposades en forma de creu grega. L'home de més a la dreta, de vestit clar, és el secretari municipal Joan Coca Alujas. I immediatament al seu costat, hi ha l'arquitecte Ramon Puig Gairalt. Al centre de la imatge, de vestit fosc, corbata i puro a la mà, l'alcalde Hilario Rabal.

Benedicció dels gegants romans de l'Hospitalet

Acte de benedicció de la parella de gegants romans de l'Ajuntament de l'Hospitalet. Autoritats i personalitats davant l'església Santa Eulàlia de Mèrida. Aquests gegants foren construïts a Olot l'any 1928 i se'ls va posar el nom de Jaume I i la seva esposa.

Acte de la corporació municipal durant el període de l'alcaldia de Tomás Giménez

Possiblement dinar de festa major, presidit per les autoritats locals. La imatge mostra sota un entoldat taules allargades amb les tovalles blanques i persones dinant. Al costat esquerra, perpendicular a la resta, la taula presidencial, on hi ha assegudes diferents personalitats

Correus i Telègrafs. S.M. la Reina Victoria i les Infantes en la inauguració de l'edifici

Inauguració de l'edifici de Correus i Telègrafs amb l'assistència de S.M. la Reina i les Infantes. En la imatge se les veu sortint de l'edifici de Correus on les espera un cotxe descapotable i diverses autoritats.Edifici dissenyat per l'arquitecte de l'ajuntament de l'Hospitalet, Ramon Puig Gairalt. Està catalogat en el PEPPA amb el núm. 77

Correus i Telègrafs. S.M. la Reina Victoria i les Infantes en la inauguració de l'edifici

Inauguració de l'edifici de Correus i Telègrafs amb l'assistència de S.M. la Reina i les Infantes. En la imatge se les veu sortint de l'edifici de Correus on les espera un cotxe descapotable i diverses autoritats. Edifici dissenyat per l'arquitecte de l'ajuntament de l'Hospitalet, Ramon Puig Gairalt. Està catalogat en el PEPPA amb el núm. 77.

Correus i Telègrafs. S.M. la Reina Victoria i les Infantes en la inauguració de l'edifici

Inauguració de l'edifici de Correus i Telègrafs. Actes de regalar i madrinar la bandera dels Boy-Scouts per la senyora Glòria Guill (esposa de l'alcalde Tomás Giménez), fets amb motiu de la presència de S.M. la Reina Victòria i les Infantes Beatriz i Cristina en la inauguració de l'edifici.Tribuna presidida per S.M. la reina i les Infantes. Edifici dissenyat per l'arquitecte de l'ajuntament de l'Hospitalet, Ramon Puig Gairalt. Està catalogat en el PEPPA amb el núm. 77.

Benedicció dels gegants romans de l'Hospitalet

La imatge mostra les autoritats i personalitats davant els gegants romans a l'església Santa Eulàlia de Mèrida. Aquests gegants foren construïts a Olot l'any 1928 i se'ls va posar el nom de Jaume I i la seva esposa.

Inauguració del pont d'en Jordà - Pont de la Torrassa

Acte d'inauguració del pont d'en Jordà, popularment conegut com el pont de la Torrassa o el pont del Metro. Es veu el pont de vianants amb el seu perfil semicircular decorat amb garlandes per l’ocasió. I, davant, diverses personalitats civils i militars, entre elles, l'Alcalde-gestor Comandant Militar Alfredo Martín y Velazco i a la seva esquerra, l'alcalde de la ciutat de Barcelona, Joan Pich i Pon.

Inauguració del pont d'en Jordà - Pont de la Torrassa

L'alcalde Hilario Rabal Meroño talla la cinta d'inauguració del pont del Metro de Santa Eulàlia (el Pont d'en Jordà). Al voltant de l'alcalde es veuen altres personalitats civils i militars.

Inauguració del pont d'en Jordà - Pont de la Torrassa

Acte d'inauguració del pont d'en Jordà, popularment conegut com el pont de la Torrassa o el pont del Metro. Destaquen diverses personalitats civils i militars, entre elles l'Alcalde-gestor Comandant Militar Alfredo Martín y Velazco que llegeix un discurs. El pont de vianants amb el seu perfil semicircular, uneix els barris de la Torrassa i Santa Eulàlia.

Inauguració del pont d'en Jordà - Pont de la Torrassa

Acte d'inauguració del Pont d'en Jordà, popularment conegut com el Pont de la Torrassa o el Pont del Metro. A més de les personalitats que encapçalen l'acte es veu a desenes de persones, atretes per la importancia de la nova infraestructura. El pont de vianants amb el seu perfil semicircular, uneix els barris de la Torrassa i Santa Eulàlia.

Inauguració del Grup escolar "Rossend Arús", situat a la finca Can Bori, per Francesc Macià.

Inauguració de l'escola Can Bori, el 18 de desembre de 1932, a càrrec del president de le Generalitat de Catalunya, Francesc Macià. La fotografia va ser presa des d'una posició elevada. Es veu, al carrer Sant Joan, una munió de gent que espera l'arribada de Francesc Macià, acompanyat per les autoritats locals. A l'esquerra, es pot veure el Canal de la Infanta, i al marge dret, els nens i les nenes porten petites senyeres. Al fons a la dreta s'observen arbres i una petita construcció pertanyents als extensos jardins de la Casa España, que, des del carrer Xipreret, arribaven fins aquí.

Inauguració del grup escolar Rossend Arús a la finca Can Bori, per Francesc Macià.

Fotografia extreta de la memòria corresponent a l'exercici de 1932 de l'Ajuntament de l'Hospitalet. Inauguració del grup escolar "Rossend Arús" al casal de la finca Can Bori, el 18 de desembre de 1932, a càrrec del president de le Generalitat de Catalunya, Francesc Macià i Llusà, assegut a la taula presidencial de l'acte. Just darrera seu hi ha Joan Alavedra i Segurañas, que era llavors, i ho va ser fins el 1934, secretari de la Presidència de la Generalitat de Catalunya en el període 1931-1934 durant les presidències de Francesc Macià i Lluís Companys. El 1934 va ser nomenat director de l'Institut del Teatre. A la fotografia es pot reconèixer també al Primer Tinent d'Alcalde de l'Hospitalet, el Dr. Carles Martí i Feced, a la dreta de Macià -amb el secretari municipal Joan Coca i Alujas al darrera, amb ulleres rodones i la boca oberta i, a l'esquerra de Macià, a l'Alcalde de Barcelona, el Dr. Jaume Aiguader i Miró, fumant. També es pot reconèixer als regidors de l'Ajuntament de l'Hospitalet Ramon Frontera, dret a l'esquerra de la fotografia, amb ulleres rodones i mirant a la càmera, a en Salvador Gil i Gil, dret, molt clenxinat, a l'esquerra de la fotografia, amb vestit clar amb americana creuada, a Josep Jordà i Polls, al fons, tocant la paret, amb barba i a Just Oliveras Prats, també al fons, tocant el marc de la finestra, amb ulleres i vestit de ratlla diplomàtica entre d'altres. Al davant de la taula, a costat i costat, un parell de nenes vestides de pubilles catalanes. Al fons a l'esquerra, la casa dels masovers. Aquest casal es va construir al 1870 com a torre residencial per Francesc Bori i Comas, propietari de la foneria Altos Hornos de Cataluña, coneguda com La Farga de l'Hospitalet. L'extensa finca estava situada a la cruïlla entre el carrer de Sant Joan i Digoine i la Riera del Canyet, fins a les vies del ferrocarril i els seus jardins la travessaven el Canal de la Infanta, que creuaven mitjançant diversos pontets. La finca tenia un hort i també una parcel·la dedicada al cultiu d’arbres fruiters. Passats alguns anys, dificultats econòmiques obligaren a la família Bori a desprendre's de la finca que fou adquirida, l'any 1911, per Agustí Comadran, qui passà a ocupar-la conjuntament amb la seva família. L'any 1927, en morir el nou propietari, els seus hereus la posaren en venda i fou aleshores quan l'Ajuntament de la Dictadura l'adquirí pagant-ne 85.000 pessetes. Aquell mateix any, l'Estat projectava establir a Barcelona una escola escola tècnica de formació professional de Sericultura, Avicultura i Industries Zoògenes. El govern de l'Estat tenia el propòsit d'instal·lar dita escola a Vilafranca del Penedès i assabentat d'això, l`alcalde Tomàs Giménez, imposat per la dictadura del general Miguel Primo de Rivera, considerant que la creació de l'escola podria reportar forces beneficis a l'Hospitalet, li va fer oferiment de la finca Bori per tal que aquesta escola pogués ser instal·lada allà. Una vegada acceptada l'ofrena, a mitjans de l'any 1928, van començar les obres necessàries per a habilitar les diverses dependències per al fi que es perseguia. L'escola va ser remodelada per l'arquitecte municipal Manuel Puig i Gairalt, que va eliminar tots els elements decoratius vuitcentistes i va donar un aire racionalista a aquest casalot, eliminant les balaustrades de les finestres i del terrat, on va fer aixecar un pis més per tal que l'escola fos més gran. L' Estat va invertir més de 70.000 pessetes en dites obres, sense comptar les despeses de mobiliari i material d'ensenyament. Un canvi en la Direcció general d'Agricultura de Madrid, va fer que restés sense efecte aquest projecte, destinant-se aleshores l'edifici a la recria de cucs de seda, fet que no aportava cap benefici directe ni indirecte a la ciutat. En caure la Dictadura, a l'any 1930, el nou Ajuntament dirigit llavors novament per l'alcalde Just Oliveras i Prats, que ja ho havia estat el 1916 i el 1918, va reclamar a l'Estat que li fos reintegrada la propietat de la finca a fi de destinar-la a escoles primàries i va declarar lesiu l'acord de cessió adoptat en temps de la Dictadura. Va ser, però, amb motiu de l'adveniment de la República que, represes les gestions per tal d'aconseguir la reintegració de la finca, aquestes assoliren un èxit complet passant novament la finca a ésser propietat del del Municipi i aconseguint-se, al mateix temps, que l'Estat fes donació d'una part del mobiliari existent en la mateixa. Cal consignar que qui va signar el decret de reintegrament va ser el ministre català Lluís Nicolau d'Olwer, que regentava la cartera d'Economia. Un cop aquesta fou retornada, l'ajuntament encarregar unes darreres obres a l'arquitecte municipal per tal que l'edifici fos adaptat al nou usos previstos i va contractar un matrimoni com a masovers, porters i vigilants. S’inauguraria com a escola pública, anomenada com a "Grup Escolar Rossend Arús", en memòria del patrici Barceloní que va sufragar la construcció de la casa consistorial el 1895 per honorar el seu pare, fill del poble, gràcies al gran impuls que el nou ajuntament republicà va donar a l'educació i la gran tasca del llavors regidor Ramon Frontera, el 18 de setembre de 1932 pel president de la Generalitat Francesc Macià. El Grup Escolar Rossend Arús, que va ser anomenat popularment sempre com a Escola can Bori, constava de cinc graus dirigits per altres tants professors nacionals. El Director triat va ser Joaquim Monistrol. Hi reben instrucció uns 230 alumnes. Aquest edifici es va mantenir dret com a escola fins el 1980, quan va ser enderrocat per aixecar un edifici de nova planta pel col·legi Can Bori, que va continuar com a escola pública fins el 1999, quan va passar a ser l'escola d'educació especial l'Estel-Can Bori.

Correus i Telègrafs. S.M. la Reina Victoria i les Infantes en la inauguració de l'edifici

Inauguració de l'edifici de Correus i Telègrafs. A mà dreta, entarimat amb entoldat per a les autoritats. A primera línia es veu l'alcalde de l'Hospitalet, Tomás Giménez i un acompanyant. Edifici dissenyat per l'arquitecte de l'ajuntament de l'Hospitalet, Ramon Puig Gairalt. Està catalogat en el PEPPA amb el núm. 77.

Visita de S.M. la Reina Victòria Eugènia i les Infantes Beatriu i Ma. Cristina el 30 d'octubre de 1927

S.M. la Reina amb les Infantes, el sots-president del Govern i l'alcalde de l'Hospitalet, D. Tomás Giménez Bernabé, de la Unión Patriótica, visitant la població i caminant per la plaça del Repartidor. Al fons, darrera del fanal, sobresurt el teulat en forma triangular de l'edifici del Centre Catòlic. A l'esquerra del fanal, el darrera de la casa de la família Oliveras Bo i la Torre Alverico de La Rambla Just Oliveras. A la dreta del fanal, les cases i les quadres de la família Layola Rovira

Correus i Telègrafs. S.M. la Reina Victoria i les Infantes en la inauguració de l'edifici

Inauguració de l'edifici de Correus i Telègrafs amb l'assistència de S.M. la Reina i les Infantes. En la imatge se les veu pujades dalt d'un cotxe descapotable parat davant l'edifici de Correus de la plaça del Repartidor, envoltat d'una multitud de ciutadans i ciutadanes. La Reina, dempeus, saluda. Edifici dissenyat per l'arquitecte de l'ajuntament de l'Hospitalet, Ramon Puig Gairalt)

Visita de SS.MM. els Reis Centre Cultural Tecla Sala

Visita de SS.MM. els Reis Centre Cultural Tecla Sala