Are you sure you want to delete this item? Are you sure you want to delete these 0 items?

Processing...

Your assets are ready. If the download does not start automatically, click Download.

  • AMHLAF0025581.jpeg
    Inauguració del mercat de Can Serra.
    Vista interior del mercat de Can Serra (Merca-2) el dia de la seva inauguració a càrrec de l'Alcalde Juan Ignacio Pujana i altres autoritats.
    Actes oficials
    Activitats econòmiques
    Mercat de Can Serra
    Mercats
    Política i administració pública
  • AMHLAF0000500.jpg
    Cal Noiet
    Vista de la masia de Cal Noiet i camps que l'envolten, després d'una nevada. Situada a la Marina (a la zona on posteriorment es va construir Mercabarna).
    Agricultura i ramaderia
    Cal Noiet
    Climatologia
    La Marina
    Masies
    Natura i medi ambient
    Nevades
  • AMHLAF0001976.jpg
    Fàbrica "Tecla Sala e Hijos S.A."
    Imatge exterior de part de les naus i del pati d'entrada principal al recinte de la fàbrica, que es veu al fons, on s'observa uns camions i un cotxe aparcats i uns nois estan jugant a futbol.
    Arquitectura i urbanisme
    Camions
    Edificis
    Indústries
    Patrimoni
    Patrimoni arquitectònic
    Tecla Sala e Hijos S.A. (Tecla Sala)
    Transports
  • AMHLAF0000969.jpg
    Fàbrica "Tecla Sala e Hijos S.A."
    Imatge de la fàbrica Tecla Sala en els seus darrers moments en funcionament, a començaments dels anys vuitanta del segle XX, anys en els que la indústria tèxtil catalana va gairebé desaparèixer a causa de la crisi econòmica dels anys setanta i l'inici de la deslocalització empresarial, amb la seva tanca perimetral i l'antiga zona esportiva pels treballadors convertida llavors en un descampat. Poc temps després l'Ajuntament de l'Hospitalet la va comprar als seus propietaris, la família Riera i Sala, amb la intenció de poder reconvertir aquest esplèndid edifici fabril en un important centre cultural, com va començar a ser a partir de la dècada dels noranta, en la que es van començar a realitzar exposicions d'art contemporani català i va servir com a centre d'operacions de diferents companyies teatrals, com el GAT de l'Hospitalet o La Fura dels Baus. La seva completa remodelació i modernització va tenir lloc ja entrat el segle XXI, quan es va reinaugurar, després d'una important intervenció arquitectònica que va tenir un cost de 3'5 milions d'euros, realitzada a càrrec de l despatx d'arquitectura com a espectacular Mediateca-Biblioteca Central de l'Hospitalet, Centre d'Art Contemporani i seu de diferents entitats ciutadanes, com el Centre d'Art i Pensament TPK, la Fundació Arranz-Bravo i el Centre d'Estudis de l'Hospitalet. L’origen de la fàbrica Tecla Sala es remunta a 1855, quan la família Basté, de Capellades, va instal·lar allà un molí paperer que aprofitava el salt d'aigua del Canal de la Infanta. La família Basté va decidir començar també amb el negoci tèxtil i va encarregar un projecte per a un nou edifici fabril a l’arquitecte Claudi Duran Ventosa el 1892. El resultat va ser una construcció industrial d’estil manxesterià, amb murs de maó vist, de tres pisos d'alçada, format per tres grans naus de molta llargària, essent la central més ample i alta que les laterals. La teulada és a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal, i l'estructura de l'encavallada de ferro. Va esdevenir aviat una de les fàbriques de filatures de cotó més importants del país, propietat, des de 1913, de Joan Riera i Sala, empresari tèxtil de Roda de Ter, on tenia també una important indústria, i des de 1926, quan va morir, de la seva dona, la senyora Tecla Sala i Miralpeix (Roda de Ter, 1886 - Barcelona, 1973). Posteriorment en el mateix recinte s'hi va construir una caseta d'estil modernista que va tenir al llarg del temps diversos usos: casa del director, guarderia, escola i finalment infermeria, de la que va ser responsable durant molts anys el Dr. Ramon Solanich i Riera, nebot de la Sra. Tecla Sala, que va ser alcalde de l'Hospitalet de 1956 a 1962. (Fitxa núm. 32 del PEPPA, Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de l'Ajuntament de l'Hospitalet).
    Arquitectura i urbanisme
    Edificis
    Indústries
    Patrimoni
    Patrimoni arquitectònic
    Tecla Sala e Hijos S.A. (Tecla Sala)
  • AMHLAF0001008.jpg
    Exposició de projectes municipals
    Acte d'inauguració de l'Exposició de projectes municipals, a l'Ajuntament de l'Hospitalet, el 1956, amb l'assistència de diversos càrrecs del govern civil i militar, essent alcalde el Dr. Ramon Solanich i Riera, que ho va ser de 1956 a 1962. A la fotografia es poden reconèixer els dos fills varons de la Sra. Tecla Sala i Miralpeix, els germans Pau i Rossend Riera i Sala, empresaris tèxtils responsables de la fàbrica "Tecla Sala e Hijos, S.A.", cosins del Dr. Solanich, i el seu germà Sr. Joan Solanich i Riera, al mig, amb bigoti, que va ser gerent de l'escola Tecla Sala de l'Hospitalet. El Sr. Pau Riera i Sala, a l'esquerra, amb les mans agafades, casat amb la Sra.Encarnació Julià, va ser empresari tèxtil i el darrer co-propietari de l'empresa "Tecla Sala e Hijos, S.A." Va ser també, com el seu germà i la seva mare, un important mecenes de l'Institut d'Estudis Catalans i cofundador, l'any 1961, d'Òmnium Cultural, entitat de la que va ser el seu segon president de 1968 a 1978. El Sr. Rossend Riera i Sala, a la dreta, amb la mà a la boca, casat amb la Sra. Pilar Figueras, va ser també empresari tèxtil i co-propietari de l'empresa "Tecla Sala e Hijos, S.A." i, com el seu germà i la seva mare, un dels mecenes, que va patrocinar l'Institut d'Estudis Catalans. Va comprar, juntament amb altres mecenes, els empresaris Francesc Recasens i Mercadé, Domingo Valls i Taberner i Josep Canals i Ramon, el Teatre Romea de Barcelona per tal de salvar-lo de ser enderrocar per fer-hi pisos el 1962. Va morir prematurament el 1977. Els seus descendents son encara copropietaris del Teatre Romea.
    Actes oficials
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Política i administració pública
    Visites d'autoritats
  • AMHLAF0001850.jpg
    Retrat de la senyora Tecla Sala i Miralpeix
    Tecla Sala i Miralpeix, (Roda de Ter 1886 / Barcelona 1973) a la seva finca d'estiueig de Premià de Dalt, coneguda com a Can Font o Can Tecla Sala.
    Dones
    Indústries
    Persones
    Tecla Sala e Hijos S.A. (Tecla Sala)
  • AMHLAF0002077.jpg
    Inauguració, el 1961, del pas subterrani que eliminava el pas a nivell de les vies de RENFE amb la carretera de Santa Eulàlia.
    Acte d'inauguració de túnel de la Vanguard, que va suposar la supressió del Pas a Nivell entre els barris de Sant Josep i el Centre. L'alcalde Ramon Solanich avança pel nou pas sota la via, acompanyat d'altres autoritats.
    Actes oficials
    Arquitectura i urbanisme
    Política i administració pública
    Pont de la Vanguard o de Prat de la Riba
    Ponts
  • AMHLAF0002076.jpg
    Inauguració, el 1961, del pas subterrani que eliminava el pas a nivell de les vies de RENFE amb la carretera de Santa Eulàlia.
    Acte d'inauguració, el 29 de gener de 1961, de l'anomenat túnel de la Vanguard, que va suposar la supressió del Pas a Nivell amb les vies de ferrocarril de RENFE entre els barris de Sant Josep i Santa Eulàlia. L'alcalde Ramon Solanich i Riera davant de la placa commemorativa, acompanyat d'altres autoritats.
    Actes oficials
    Arquitectura i urbanisme
    Política i administració pública
    Pont de la Vanguard o de Prat de la Riba
    Ponts
  • AMHLAF0004083.jpg
    Carrer de l'Enginyer Moncunill
    Vista aèria del carrer de l'Enginyer Moncunill. Es veu a la part central dreta la parròquia de la Mare de Déu de la Llum i una mica més amunt travessant el carrer, un autobús que circula per l'avinguda de Miraflores. El carrer Enginyer Moncunill transcorre entre l'Avinguda Masnou i el carrer Torrent Gornal dins el barri de la Florida. L'enginyer Rossend Moncunill i Baucells va ser regidor, metge i enginyer municipal als anys trenta del s.XX Va formar part en 1926 del jurat que va aprovar les bases del concurs (guanyat per Ramon Puig i Gairalt) per a la confecció del Pla de l'Eixample i Sanejament Interior de l'Hospitalet. A l’any 1936 era enginyer municipal i professor de dibuix i topografia a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona, i també treballava com enginyer a l’empresa “Hilaturas Caralt Pérez, S.A.” important fàbrica de filat i teixits de cànem ubicada al barri de Santa Eulàlia. El 6 de desembre d'aquell any, quan anava des de l’empresa a l’escola, va ser detingut per una patrulla de control i conduit a una de les presons clandestines que existien a diversos llocs de Barcelona. Mai va aparèixer.
    Arquitectura i urbanisme
    Edificis
    Església Mare de Déu de la Llum
    Esglésies i ermites
    Religió
    Vistes
  • AMHLAF0000506.jpg
    Prolongació de la Granvia ("calle Cortes") al seu pas per la plana de la Marina de l'Hospitalet
    Imatge de la Gran Via en obres entorn els anys 1930.La seva obertura es feu travessant la plana de la Marina, per la seva part alta. A costat i costat es poden veure algunes xemeneixes de fàbriques properes, com, a l'esquerra, l'antiga Caralt y Cia, la propietat de la qual era ja en aquesta època de Delmir de Caralt i Matheu en solitari i que va ser coneguda com a Can Caralt o El cànem. També es pot distingir la fàbrica Viuda e Hijos de Jaime Trias, anomenada després de la guerra civil com a Godó y Trias S.A., que era coneguda popularment com "Les Sangoneres". Imatge de la Gran Via en obres, Es pot veure com la seva obertura es feu travessant la plana de la Marina, per la seva part alta. A costat i costat es poden veure algunes xemeneixes de les fàbriques properes, com Viuda e Hijos de Jaime Trias, anomenada després com a Godó y Trias S.A, (popularment coneguda com "les sangoneres", pel lloc on hi era, el pla de les sangoneres) que quedaria en part també afectada. A la part esquerra de la fotografia hi ha un grup d'homes fent feines del camp carregant material a un carro tirat per un cavall. Per la carretera avança un gran automòbil, que sembla un cotxe de línia. Al fons a la dreta es poden veure les cúpules del Palau Nacional, sobre la muntanya de Montjuïc Les negociacions amb els propietaris agrícoles de la plana del sector de la Marina per tal de poder prolongar aquesta via al seu pas per l'Hospitalet es van iniciar el 1923, essent alcalde de l'Hospitalet en Josep Muntané i Almirall. Van finalitzar el 1927, en l'època de la dictadura de Primo de Rivera, essent alcalde de l'Hospitalet Tomás Giménez Bernabé, que va aconsseguir la cessió, per part dels propietaris, si us plau per força, de quatre km. de terreny per tal de poder ampliar la Gran Via, anomenada llavors carrer Cortes, fins el riu Llobregat. La negociació va ser difícil, perquè formalment les terres dels propietaris agrícoles de la Marina, ja havien estat agregades el 1920 per l'Estat, si us plau per força, al municipi de Barcelona per fer el port franc -que mai es va fer- i això va generar molt malestar i molts litigis. L'Ajuntament de l'Hospitalet, essent encara alcalde en Tomás Giménez, va realitzar un acte solemne al consistori l'agost de 1929 on es va protestar formalment per aquella agregació, i es va manifestar la impossibilitat de poder negociar l'ampliació de la "Calle Cortes" al seu pas per l'Hospitalet amb els propietaris agrícoles perquè les seves terres eren formalment ja de Barcelona, Amb aquest acte es va intentar embolicar una mica la troca amb la intenció de recuperar-les per a l'Hospitalet, però Tomàs Giménez no ho va aconseguir. El premi de consolació pel municipi va ser la concessió del títol de Ciutat. Però els litigis dels propietaris de les terres, que van ser posteriorment expropiats, van durar molts anys. La família Carbonell Espinosa, per exemple, propietària de 140.000 metres quadrats, els terrenys on ara hi ha Mercabarna, la Nissan i diferents vies, va guanyar finalment un judici el 2012 al Consorci de la Zona Franca per una demanda interposada el 1996 i va ser indemnitzada, 92 anys després, pel Consorci de la Zona Franca amb 14 milions d'euros per aquells fets, ja que el motiu origen de l’expropiació mai es va arribar a portar a terme. L'objectiu de l'Ajuntament de Barcelona era poder conectar Barcelona amb l'aeròdrom de El Prat, que ja funcionava amb vols regulars comercials i era, cada cop més, una porta d'entrada a la ciutat per un mitjà de transport que connectava Barcelona amb tot el món. L’any 1916 es constitueix el Real Aeroclub de Catalunya, societat esportiva formada membres de l’alta burgesia catalana i s’ inaugura l’Escola Catalana d’Aviació, primera escola d’aviació, on es van provar els primers productes de la indústria aeronàutica catalana i es van disputar els primers concursos i competicions esportives. Escullen el Delta del riu Llobregat com a emplaçament del primer camp de vols de Catalunya, prop de l’estany d’ El Remolar, a Viladecans, a tocar de El Prat de Llobregat, on curiosament hi havia una granja avícola que es deia La Volateria i que donaria nom al futur aeròdrom, situat a 14 kilòmetres de Barcelona. Al desembre de 1918 l’empresa d’aviació Latécoère inaugura la línia Toulouse-Casablanca, amb escala a la Volateria, amb 2 vols setmanals, convertint l’aeròdrom en el primer de Barcelona i d’Espanya amb vols comercials. Des del 1919 estava habilitat com a aeroport provisional de Barcelona, amb pistes d’una extensió de 1.000 × 400 m. A causa de la crisi que patí l’Aeroclub de Catalunya a partir del 1920, l’aeròdrom es fa servir també com a base per a la flota de Zeppelin i hidroavions de l'Armada i de l'Exèrcit de Terra Espanyol. Els serveis comercials regulars van començar el 1927 amb la línia d'Iberia que l'unia amb l'Aeroport de Cuatro Vientos de Madrid. Aquesta línia va ser la primera línia d'Iberia.
    Agricultura i ramaderia
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Carros i carruatges
    Cotxes
    Godó i Trías S.A. (Les Sangoneres)
    Indústries
    La Marina
    Obres
    Transports
    Viuda e Hijos de Jaime Trias
    Caralt y Pérez S.A.
    Can Caralt
  • AMHLAF0003257.jpg
    Naus de la factoria d'olis industrials Brugarolas.
    Vista de les antigues instal·lacions de l'empresa d'olis industrials i lubricants Viuda e Hijos de Miguel Brugarolas, amb oficines a la Ronda de Sant pere, núm. 85, que es va instal·lar el 1915 a les naus industrials de producció de xarols i hules aixecades el 1901 per Narcís Cruzet i Bosch a tocar de la via del tren davant l'estació de la RENFE a l'Hospitalet que, a partir de 1928, durante la dictadura de Primo de Rivera, va ser expropiada per l'empresa pública CAMPSA (Compañía Arrendataria del Monopolio de Petróleos), com a consequència de la monopolització del sector del petroli. El 1974 aquesta factoria d'olis va ser traslladada a Rubí i la finca va romandre tancada durant bastant anys fins que finalment els edificis del seu interior, ja molt degradats, van ser enderrocats. L'Ajuntament va urbanitzar llavors tot aquell entorn i va crear allà l'any 2000, el Parc de Can Cluset. Al fons, el barri de Sant Josep i, més enllà, el de Santa Eulàlia.
    Arquitectura i urbanisme
    CAMPSA
    Edificis
    Ferroviaris
    Indústries
    Transports
    Vies
    Can Cluset/ Brugarolas
  • AMHLAF0000863.jpg
    Cruïlla de l'avinguda Josep Tarradellas amb l'avinguda d'Isabel la Catòlica
    Cruïlla del que avui és l'avinguda de Josep Tarradellas amb l'avinguda d'Isabel La Catòlica. Vista de l'antic camí de Sant Joan o del Cementiri -després carrer Alpes i posteriorment avinguda de Josep Tarradellas-. A l'esquerra, fàbrica de tallar marbre, fundada per Nemesio Singla que, el 1914, va passar a mans de Tomàs Giménez Bernabé, treballador de la casa que de 1923 a 1930 va ser líder de la Unión Patriótica i alcalde de l'Hospitalet imposat durant la dictadura de Miguel Primo de Rivera. A la dreta, al fons, fàbrica de ceràmica de Cosme Toda
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Cosme Toda
    Indústries
    Marbres Tomás Giménez
    Vistes
    Xemeneïes
  • AMHLAF0004442.jpg
    Fàbrica tèxtil d'Eliseu Argente
    Aquesta fàbrica de filats i teixits de cotó estava ubicada a la carretera de Santa Eulàlia, núm. 6. Foto interior. L'home calb és l'Eliseu Argente i els nens són els seus fills. D'esquerra a dreta: Rosita, Eliseu (bata blanca) i Mercedes Argente.
    Arquitectura i urbanisme
    Eliseu Argente (tèxtil)
    Indústries
    Interiors
  • AMHLAF0003080.jpg
    Cruïlla de l'avinguda del Torrent Gornal amb el carrer de Mas.
    A la imatge l'encreuament de l'avinguda Torrent Gornal amb el carrer de Mas. També es veu part de la plaça Blas Infante, abans Plaça de Jose Maria Pemán.
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Xarxa viària
  • AMHLAF0003079.jpg
    Mercat de "los Pajaritos".
    Venda ambulant al mercat de "los Pajaritos" . Es veu molta gent al voltant de les parades i els edificis de l'actual carrer Parc dels ocellets, abans Mare de Déu de Núria.
    Activitats econòmiques
    Arquitectura i urbanisme
    Edificis
    Mercat del Torrent Gornal
    Mercats
    Mercats ambulants
  • AMHLAF0003100.jpg
    Bellvitge
    Passeig de Bellvitge sense asfaltar. Al fons, una caravana i tendal dels firants, d'autos de xoc, i el dipòsit de ciment tombat.
    Arquitectura i urbanisme
    Edificis
    Lleure
  • AMHLAF0003078.jpg
    Mercat de "los Pajaritos".
    Venda ambulant. A l'esquerra de la imatge es veu un venedor oferint el seu producte sota un para-sol.
    Activitats econòmiques
    Mercat del Torrent Gornal
    Mercats
    Mercats ambulants
  • AMHLAF0003077.jpg
    Mercat de "los Pajaritos".
    Venda i exposició d'ocells al Mercat de "los Pajaritos", mercat ambulant ubicat al voltant del mercat del Torrent Gornal. Es veuen compradors i venedors i taules d'exposició sota para-sols i edificis de l'avinguda Torrent Gornal.
    Activitats econòmiques
    Mercat del Torrent Gornal
    Mercats
    Mercats ambulants
  • AMHLAF0003108.jpg
    Can Serra
    Al fons de la imatge Sant Pere Màrtir, edificis de Can Serra i en primer terme un descampat.
    Arquitectura i urbanisme
    Solars
    Vistes
  • AMHLAF0003107.jpg
    Barraques i edificis.
    En primer terme barraques fetes de totxos, fustes i uralita. Probablement es tracti de l'antic barri de Can Pi, ubicat on actualment hi ha el centre comercial IKEA per sota de la Granvia.
    Arquitectura i urbanisme
    Barraques i coves
    Precarietat
    Serveis socials
  • AMHLAF0003106.jpg
    Barraca
    Barraca feta de fustes velles, en la porta el número 14. Probablement es tracti del barri de Can Pi, ubicat on actualment hi ha el centre comercial IKEA per sota de la Granvia.
    Arquitectura i urbanisme
    Barraques i coves
    Precarietat
    Serveis socials
  • AMHLAF0003102.jpg
    Barri de La Florida i Can Serra
    Al fons vista del barri de Can Serra. A l'esquerra de la imatge carrer amb cases de planta baixa i tres noies caminant. En primer terme, descampat amb pals de la llum i una grua. I més enrere naus industrials. Sembla que la foto estigui feta des de La Florida.
    Arquitectura i urbanisme
    Edificis
    Indústries
    Solars
  • AMHLAF0003101.jpg
    Cases
    Vista de cases humils (d'autoconstrucció?) de planta baixa davant d'un descampat sense asfaltar i situades a la part de darrera d'uns edificis. Davant de la casa situada a l'esquerra de la imatge, es veu un tros de jardí.
    Arquitectura i urbanisme
    Edificis
  • AMHLAF0003090.jpg
    Dones de Can Serra.
    Dones grans i una nena petita prenent la fresca, fent tertúlia i ganxet en un descampat denominat "La Carpa" , actualment on hi ha la plaça de la Carpa de Can Serra. Al fons, uns blocs de pisos de l'avinguda de Can Serra.
    Arquitectura i urbanisme
    Dones
    Edificis
    Persones
    Solars
    Vida quotidiana
    Vida social
  • AMHLAF0003088.jpg
    Dones de Can Serra
    Per un forat fet a la paret de totxos, es veuen edificis de Can Serra i el descampat denominat "La Carpa" sense urbanitzar. Al mig de la imatge dones assegudes fent tertúlia i vida social.
    Arquitectura i urbanisme
    Dones
    Persones
    Solars
    Vida quotidiana
    Vida social