Vista aèria de la Fàbrica Godó y Trías S.A.

Vista aèria de la fàbrica Godó y Trías S.A. ubicada al barri de Santa Eulàlia a tocar de la Gran Via de les Corts Catalanes. Al seu darrera, la fàbrica d'estanteries industrials Mecalux. Mecalux es va traslladar a aquest edifici de Gran Via 72-78, l’any 1984, una vegada que “Bebidas Americanas SAE”, la comercialitzadora de Pepsi-Cola, que el va aixecar el 1956, va fer suspensió de pagaments al 1983 i va vendre l’edifici a Mecalux. L’edifici va ser venut a finals de 2002 a la immobiliària de la Caixa de Catalunya, PROCAM (Promotora Catalunya Mediterránea SA) i va ser enderrocat a principis de l’any 2005. La fàbrica de filatures i teixits de jute Viuda e Hijos de Jaime Trias, posteriorment, després de la guerra civil, coneguda com a Godó i Trias S.A., era anomenada popularment "Les Sangoneres", pel fet d'haver-se instal·lat, el 1903, a instàncies de María Pilar Romeu Torrens, vídua de Trias, a l'anomenat prat de les sangoneres, un terreny de la zona de Marina de l'Hospitalet ben regat per un subcanal del Canal de la Infanta, i per un profund pou artesià de cinquanta metres de fondària, on, a banda de molta aigua, necessària per realitzar satisfactòriament el procés de transformació industrial del jute, abundaven les sangoneres. Entre els treballadors va ser molt popular aquest motiu perquè tenia un doble sentit i també feia referència a la capacitat de les classes extractives burgeses del moment per extreure o "xuclar" plusvàlues dels treballadors pagant salaris de misèria per jornades laborals llarguíssimes. Els productes que produïa i oferia la fàbrica, que va arribar a tenir 556 treballadors en 1930 dels quals el 80% eren dones, que eren les filadores que feien anar els telers, eren arpillera, sacs i cordes de jute. Els homes realitzaven tasques de manteniment de l'edifici, de la maquinaria i el transport de materials. Les oficines de Viuda e Hijos de Jaime Trias estaven inicialment, al carrer Diputació núm. 249 de Barcelona, dins el "Quadrat d'or" i, posteriorment, desapareguda la vídua el 1936 i acabada la guerra civil, el 1946, els seus hereus van fusionar la seva firma de filatures de jute amb la dels Godó, situada a Igualada, canviant el nom de l'empresa per constituir «Godó y Trias, S.A.».al carrer Pelai, núm 28, al mateix edifici de La Vanguardia, propietat dels Godó. L'edifici, va ser projectat pel Mestre d'obres Jaume Brossa i Mascaró i les calderes de vapor, dues calderes multitubulars de vapor amb sistema inexplotable Viclausse, van ser instal·lades per l'enginyer Ferran Junoy Vernet, director de La Maquinista Terrestre i Marítima. Jaume Brossa i Mascaró, Barcelona, 1845-1922, va obtenir el títol de Mestre d’obres el 1868 i va estar en actiu professionalment entre 1869 i 1917. Va ser fill de Francesc Brossa i Rial, empresari d’enderrocs i col•leccionista d’elements esculturals i arquitectònics provinents d’enderrocs d’antics palaus gòtics abandonats de ciutat vella dels segles XIV al XVI o dels convents abandonats per la desamortització, que exhibia a la seva casa-museu al carrer d’Escipió del barri del Putxet de Barcelona, que passaren posteriorment a ser propietat de l’Ajuntament de Barcelona quan aquesta casa va ser enderrocada després de la guerra civil i que van servir posteriorment per a restaurar altres palaus del carrer de Montcada i dels Arcs. La professió i aquella passió pel col•leccionisme arquitectònic del pare, que sens dubte va influir en la seva formació, el va permetre tot un seguit de contactes amb empresaris del sector de la construcció i amb distingides famílies de la Barcelona burguesa de l’època, com la reusenca Maria de Bofarull i Plandolit, vídua de l’important col•leccionista d’art Sebastià Pascual i Inglada, que va ser fundador del Banc de Barcelona, que li va encarregar la reforma i ampliació del seu habitatge-museu del carrer Xuclà núm.19 el 1877 i que el va posar en contacte amb la família Òdena Iglésias, propietaris del Vapor Vell de Reus, que li va encarregar el 1872 un panteó pel llavors recentment inaugurat cementiri de Reus (1870). Es tracta d'una obra espectacular d'estil neoegipci, una de les peces amb més valor artístic del cementiri. Quan l'any 1869 s'enderrocà la Ciutadella i els seus terrenys es van cedir a la ciutat, es va convocar un concurs per urbanitzar el sector que va guanyar el també mestre d’obres Josep Fontserè i Mestre. El seu pla, del 1872-74, preveia la construcció d'un conjunt d'edificis eclèctics de planta baixa, entresòl i tres pisos sobre porxos correguts amb arcades, amb una façana contínua al Parc de la Ciutadella, avui Passeig Picasso. El seu referent era la Rue Rivoli de París, de 1848. Un esquema compositiu semblant al dels porxos d'en Xifré (1840) o la plaça Reial (1848). El projecte va ser desenvolupat seguint el model previst, tant pel mateix Fontserè com pels mestres d'obres, Jaume Brossa i Mascaró i Frederic Farreras i Villalonga durant els darrers vint anys del segle XIX. Com a molts altres Mestres d’obres, va ser contractista i empresari i va construir diferents immobles d’estil clàssic a l’eixample, en llocs tan assenyalats com la Casa Joan Pou al núm. 20 de la plaça de Catalunya el 1876, seu de Société Générale de Banque des de 1919, que la va reformar, o al núm. 39 del Passeig de Gràcia, just a la que avui es coneix com l’illa d'or, o mansana de la discòrdia, on va aixecar la Casa Antoni Torruella el 1887, avui coneguda com a Casa Delfina Bonet, que la va adquirir el 1915 i va fer reformar la façana, seguint l’estil noucentista, a Marcel•lí Coquillat. També va ser obra seva els Banys Àrabs, de 1873, al Passatge de la Pau núm 2 de Barcelona, avui desapareguts. Uns banys públics que oferien sessions d’hidroteràpia i de banys de vapor que es van fer molt populars per la seva luxosa decoració d’estil neomudejar, un estil que estava molt de moda en aquella segona meitat del segle XIX i que va agradar molt a la família Marsillach, que li va encarregar la construcció d’una torre d’estil arabitzant amb un gran jardí el 1882. L’edifici encara es conserva i és una escola privada.L'any 1882 Joan Marsillach i Parera, metge de l'Hospital de la Santa Creu i de Sant Gervasi de Cassoles, va fer construir en un terreny que en aquells anys quedava delimitat pels carrers de Copèrnic, Muntaner i Tavern, gairebé dins del recinte del Parc de Monterols, una casa torre per traslladar-se a viure amb el seu fill, el crític musical Joaquim Marsillach i Lleonart, greument malalt de tuberculosi, estudiant de medicina amb el Dr. Josep de Letamendi. Els dos, Marsillach i Lleonart i Letamendi, van ser els primers introductors del wagnerisme a Catalunya. Des de 1983 i fins el 1918 va ser membre de la Junta Consultiva del Centre de Mestres d’Obres de Catalunya.El 1894 va quedar vidu de Manuela Amigó i Monteriol. Van tenir tres filles: Teresa, Ramona i Mercè. El seu cunyat, Francesc Amigó, era fabricant de cal i ell, que era també contractista, va crear el 1896 l’empresa de construcció “La Campinense S.A.” amb la intenció d’explotar unes pedreres de Campins per tal de fer ciment i material de construcció que, de fet, va ser l’ampliació de la seva empresa “Brossa y Compañía”. Van ser socis seus en aquesta empresa, que va comptar amb un capital inicial de tres milions i mig de pessetes, xifra molt important per a l’època, distribuït en 700 accions de 500 pessetes cada una, importants membres de la burgesia catalana del moment com Lluís Martí i Codolar, banquer que va fundar el Banc Hispano Colonial i fou conseller de diverses empreses de ferrocarrils, de la Societat General de Telèfons, fundada per ell, i d’una explotació agrícola (l’anomenada Granja Vella, a Horta), que li valgué la gran creu del mèrit agrícola, i Òscar Pascual de Bofarull, director del Banc de Barcelona i fill del fundador Sebastià Pascual i Inglada. No és estrany, doncs, que li fos encarregada la construcció de la important fàbrica “Viuda e Hijos de Jaime Trias” el 1903 on, seguint l’estètica modernista, va plasmar novament el seu gust per l’arquitectura neomudéjar fent un us molt artístic i funcional del maó vist amb decoració de tipus modernista, aprofitant les qualitats del maó per a fer dibuixos geomètrics a les façanes. L’estructura original de la primigènia fàbrica, consistia en dos blocs de naus d’estil modernista, totes elles amb els murs de maó vist, amb cobertes de quatre vessants. Les façanes estan coronades per cornises emmerletades formant unes sanefes de dissenys geomètrics. Al final de les naus s'aixeca una petita torre de base quadrada emmerletada. Al límit occidental de la parcel·la, i separades de les naus centrals per un passadís, s'aixequen diferents pavellons aïllats que allotjaven dependències productives i administratives. Entre els anys 1962-1964, essent director de la fàbrica Roberto Trias Milà, els arquitectes Frederic Correa i Alfons Milà, nebot de Trias Milà, van realitzar una ampliació de la fàbrica projectant una sèrie de pabellons de maó vist, amb teulada amb forma de serra, que s'observen molt bé a l'esquerra de la fotografia i avui desapareguts, continuaven el seu llenguatge modernista. Es va mantenir en funcionament fins a principis dels anys vuitanta del s. XX. L'edifici, actualment de propietat municipal, un dels millors exemples d'arquitrectura industrial de principis del segle XX realitzada amb maó vist, forma part del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectonic (EPPA, fitxa núm. 28)

Barraques i edificis.

En primer terme barraques fetes de totxos, fustes i uralita de la desapareguda barriada de la Bomba. Aquesta barriada es trobava a la zona sud de Santa Eulàlia. Al fons es veuen alguns edificis alts que es troben al carrer d’Amadeu Torner entre carrer de l’Aprestadora i el de Santa Eulàlia i al darrera la muntanya de Collserola. Aquests edificis alts van ser construïts entre 1968 i 1974. La barriada de la bomba estava ubicat on actualment hi ha el centre comercial IKEA per sota de la Granvia de l'Hospitalet, gairebé al davant de la Ciutat de la Justícia.

Vista aèria de la Plaça Espanyola i l'església de la Mare de Déu dels Desamparats

Vista aèria de la Plaça Espanyola i l'esglesia de la Mare de Déu dels Desamparats. A la dreta de la fotografia es veu la plaça Espanyola, l'església de la Mare de Déu dels Desamparats al carrer Jaume Busquets i a l'esquerra el carrer Progrés

Maria Tarrida i el seu fill

Maria Tarrida i el seu fill Carles Gassó el 2 d'abril de 1950, dia de Rams a la Plaça Espanyola.

Plaça Espanyola.

Es veu el Garatge Montserratina i uns nens davant l'antic quiosc de diaris.

Plaça Espanyola.

Es veu la font de la plaça i al voltant la gent passejant o asseguts als bancs. A ma dreta l'església de Mare de Déu dels Desemparats.

Plaça Espanyola.

Vida qüotidiana l'any 1962 a la plaça Espanyola. Podem veure gent jove, gran i nens passejant, llegint el diari o jugant a la plaça. Al centre de la imatge destaca una Bunyoleria-Xurreria. Al fons, part de la façana de l'església Mare de Déu dels Desemparats.

Tennis a la Rambla Just Oliveras.

Homes i dones jugant a tennis al solar propietat del mossèn Santiago Oliveras on, el 1926 es va construir el Centre Catòlic. Darrera el camp s'observa el carrer Tarragona i, a l'esquerra, la rambla de Just Oliveras. Al fons, la torre de Felipe de Alverico, la façana principal de la qual, rendia a un jardí que rendia, alhora a la Rambla Just Oliveras. Aquesta torre estava situada a tocar del carrer Tarragona, gairebé davant de la casa modernista de Josep Oliveras, casa aquesta darrera que va ser la primera que va ser construïda per animar els propietaris a traslladar allà la seva residència. Felipe de Alverico Casas, advocat, va ser jutge municipal encarregat del Registre Civil de la ciutat de L'Hospitalet.

Cursa ciclista de Nadal de 1934

Cursa ciclista de Nadal de 1934 de la Unió Ciclista Hospitalet al barri del Centre. La fotografia està presa a la rambla de Just Oliveras, molt a prop del Centre Catòlic, que surt al fons de la imatge, ocupant una posició central. La Unió Ciclista va ser creada el 1920, però no fou legalitzada fins el 1930. A l'esquerra de la fotografia, la reixa i portal d'accés al jardí de la Torre de Felipe de Alverico, obra de l'arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt, construida el 1916 i enderrocada el 1958. Al costat d'aquesta, amb el tendal baixat, el colmado de Josep Santamans, antic colmado Aniceto. Felipe de Alverico Casas, advocat, va ser jutge municipal encarregat del Registre Civil de la ciutat de L'Hospitalet.

Rambla de Just Oliveras

Fotografia dels anys trenta del s. XX. A la part esquerra de la imatge, es veuen els habitatges de la família Solanes, que anaven des del núm. 17 fins el 27 i, més amunt, a la cantonada, la casa modernista de la família Layola, antiga propietat del contractista Joan Batlle Solanas i, més amunt, la casa de la família Oliveras Bo. A la dreta, el Centre Catòlic i més amunt, amb el tendal baixat, el colmado Aniceto, més tard colmado de Josep Santamans i al seu costat la torre de Felipe de Alverico Casas, advocat, que va ser jutge municipal encarregat del Registre Civil de la ciutat de L'Hospitalet.

Just Oliveras,Rb 40

Imatge extreta d'una llicència d'obres. Reixa i entrada a la Torre de Felipe de Alverico, a la Rambla Just Oliveras núm. 40, projectada per l'arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt el 1916. Va ser enderrocada el 1958. A seu costat, a l'esquerra de la fotografia, la indústria Madriguera i, la dreta, l'antic colmado Aniceto, posteriorment Spar Santamans. Felipe de Alverico Casas, advocat, va ser jutge municipal encarregat del Registre Civil de la ciutat de L'Hospitalet.

Els gegants de l'Hospitalet

Parella de gegants de l'Hospitalet, a la plaça de l'Ajuntament, davant de la Casa de la Vila. Probablement estigui feta durant la Festa Major. Es tracta de la parella de gegants antics de la ciutat, construïts a finals de la dècada de 1920 i beneïts el 10 de juny de 1928.

Societat Coral El Pensament

Retrat de l'entitat davant la porta d'entrada de l'Ajuntament de l'Hospitalet. Entre d'altres hi ha: Isidre Mir, Josep Izquierdo, Josep, Lluís Travé (nen) i el mestre Esteve Carbó.

Cavalcada dels Tres Tombs, festa de Sant Antoni Abat

Cavalcada al seu pas per davant de l'Ajuntament. Es veu un dels carros de la família Campreciós, de Cal Bialet del Garro, carregat de sacs. Davant d'ells, un escolanet de la parròquia de Santa Eulàlia de Mèrida. Aquest dia plovia.

Ajuntament de l'Hospitalet

Vista de la façana principal de l'Ajuntament de l'Hospitalet i de la plaça. Al seu costat esquerra es veu part de la Botiga Nova.

Treballadors de l'Ajuntament de l'Hospitalet.

Imatge de l'interior on es veu una sala amb activitat d'oficina.

Solar de l'antic pati de Cal Xerricó

Es veu l'antic espai dedicat a les quadres de la vaqueria de Cal Xerricó enderrocat, al carrer Baró de Maldà. Al fons l'edifici de l'Ajuntament, el de la Botiga Nova i, a la dreta, la palmera del jardí de l'antiga rectoria, a la placeta que després seria dedicada al mossèn Josep Homar i Duran, que va ser rector de la nova parròquia de Santa Eulàlia de Mèrida, en aquesta època encara en construcció. Cal Xerricó fou una antiga propietat del Baró de Maldà, que en els darrers temps fou dedicada a la cria de vaques i venda de llet. En aquest solar i en els que quedarien al costat d'aquest, que estaven aquí a punt de ser enderrocats, s'iniciaria la construcció, el 1947, del gran edifici d'habitatges projectat per l'arquitecte Municipal Manuel Puig Janer que donaria orígen i ocuparia tota la plaça de l'Ajuntament. Puig Janer, autor també de la nova església de Santa Eulàlia de Mèrida, de maó vist i pedra artificial, com aquest edifici, situada al costat, va aprofitar per reorganitzar, harmonitzar i monumentalitzar els espais d'us públic situats al voltant de l'Ajuntament. L'edifici, inaugurat el 1950, va ser promogut per la llavors Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros, i va ser conegut com l'edifici de "La Caixa". Està protegit com a bé cultural d'interès local al Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de l'Ajuntament de l'Hospitalet (PEPPA fitxa núm. 4). Es tracta d'un edifici d'habitatges de grans proporcions, molt representatiu de l'arquitectura monumentalista de la postguerra, amb notòries referències neoclàssiques. La seva allargada façana, que combina el maó vist amb la pedra artificial, està modulada rítmicament amb pilastres de pedra que volen trencar l'horitzontalitat dominant. A la mateixa alçada que apareix en aquesta fotografia va estar situada, i encara hi és avui, una important oficina de La Caixa i, al seu cantó, des de 1954 fins el 1991, una gran i esplèndidament dotada Biblioteca de La Caixa, que va acollir en els anys seixanta i setanta gran quantitat d'activitats culturals, la bibliotecaria de la qual va ser, mentre aquesta va existir allà, na Mercè Gómez. El fons d'aquesta biblioteca, es va traslladar al pis superior del Centre Cultural que La Caixa va obrir a la Rambla Just Oliveras, avui Auditori Barradas, i posteriorment, quan va ser creat en aquell espai l'Aula d'Estudi, a la Biblioteca de Can Sumarro.

L'alcalde Hilario Rabal Meroño

Retrat de l'alcalde Hilario Rabal Meroño al seu despatx de l'Ajuntament de l'Hospitalet. (Mandat 1935-1936)

Cavalcada dels Tres Tombs, festa de Sant Antoni Abat

Cavalcada al seu pas per l'Ajuntament. Es veu a uns homes muntats a cavall. Al mig, l'abanderat. S'hi pot distingir a Miquel Carbonell, Lluís Marcé Raventós, Francesc Pujol Piera i Jaume Pujol Raventós. Davant d'ells, un escolanet de la parròquia de Santa Eulàlia de Mèrida. Al seu voltant hi ha molta gent mirant la cavalcada. Aquest dia plovia. Els animals van guarnits amb vistosos ornaments per a l'ocasió.

Diada del Llibre

Diada del Llibre organitzada per Palestra l'abril de 1931. A la imatge es pot veure la parada de llibres de l'entitat, al davant de l'Ajuntament. Es pot reconèixer alguns dels socis de l'entitat: Romaguera, Ramon Casas Comas i Isidre Charles, entre d'altres. A l'esquerra, sobre el mur de l'Ajuntament, el rètol del carrer de Laureà Miró i Trepat, més tard, carrer Major. Palestra fou una entitat catalanista, creada a Barcelona el 1930 per Josep Ma. Batista i Roca. A l'Hospitalet, la seva funció d'organitzadora de la festa del llibre va ser continuada per una altra entitat, l'Ateneu de Cultura Popular, de la qual s'observa a l'esquerra de la fotografia un dels seus socis històrics, d'abans i després de la guerra, en Rafel Ferrer, casat amb la també sòcia històrica i molt activa de l'entitat Pilar Cuyàs.

L'alcalde Ramon Frontera amb Miquel Romeu, Martí Feced i altres

Retrat de grup, realitzat al despatx de l'alcadia de l'Ajuntament de l'Hospitalet el 1934. A la imatge es veu a cinc homes al darrera d'una taula escriptori. D'esquerra a dreta: el segon és Miquel Romeu i Mumany, el tercer l'alcalde Ramon Frontera (amb ulleres), Francesc Muntané, i Carles Martí Feced.

Ajuntament de l'Hospitalet de nit

Imatge nocturna de la façana principal de l'Ajuntament de l'Hospitalet il·luminada. Possible guarniment nadalenc

Ajuntament de l'Hospitalet. Despatx de l'alcalde.

Despatx de l'alcalde de l'Ajuntament de l'Hospitalet. Segons fonts documentals l'ús original va ser d'oficines municipals i escola, l'arquitecte va ser Francesc Mariné i està catalogat en el PEPPA amb el núm. 2

Ajuntament de l'Hospitalet

Imatge nocturna de l'Ajuntament de l'Hospitalet amb la façana principal ill·luminada.Possible guarniment nadalenc. Segons fonts documentals l'ús original va ser d'oficines municipals i escola. Va ser construït l'any 1894 per l'arquitecte Francesc Mariné i està catalogat en el PEPPA amb el núm. 2.

Ajuntament de l'Hospitalet

Vista interior de l'Ajuntament. Vestíbul de la primera planta i escales que pugen cap a la segona planta de l'Ajuntament de l'Hospitalet, on hi havia el negociat de quintes i el despatx de l'arquitecte municipal. Segons fonts documentals l'ús original va ser d'oficines municipals i escola. Va ser construït l'any 1894 per l'arquitecte Francesc Mariné i està catalogat en el PEPPA amb el núm. 2.