l'Harmonia

L'Hospitalet fotografiat per Ramon Puig Gairalt

Can Sumarro

L'Hospitalet fotografiat per Ramon Puig Gairalt. Al fons, l'Harmonia.

Abocador de deixalles

L'Hospitalet fotografiat per Ramon Puig Gairalt. S'hi veuen persones buscant entre les deixalles i porcs menjant. Podria ser la zona del barri de Santa Eulàlia coneguda com el Canyet.

Inauguració de l'estació de metro de La Bordeta / Cotxeres

Inauguració l'1 de juliol de 1932 de l'estació de metro de La Bordeta / Cotxeres, de la línia 1. Situada entre Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat, era la capçalera de la Línia 1, de Metro, empresa anomenada en aquell moment Ferrocarril Metropolità Transversal. La Bordeta era una de les poques estacions de metro en superfície i va tancar portes el 1983, coincidint amb la prolongació de la Línia 1 des de la nova estació de Santa Eulàlia, subterrània, que va substituir la de La Bordeta, que va ser enderrocada, fins a la de La Torrassa. A la fotografia veiem una multitud davant l'entrada del Metro esperant l'arribada de les autoritats. El rètol està engalanat per a l'ocasió. A la inauguració hi va assistir el president de la Generalitat Francesc Macià.

Pont d'en Jordà - Pont de la Torrassa. Seu central de l'empresa Ferrocarril Metropolità Transversal

En primer terme, Pont d'en Jordà, anomenat així pel regidor i alcalde durant l'any 1930 Josep Jordà i Polls, que va promoure la seva construcció, popularment conegut com el Pont de la Torrassa o el Pont del Metro. Uneix els barris de la Torrassa amb el de Santa Eulàlia, S'inaugurà el 7 d'abril de 1935. La fotografia està presa des de la Torrassa. Darrera d'ell veiem l'edifici central d'oficines del metro transversal i tallers de Santa Eulàlia, que forma part de la història de l'empresa i de la ciutat de l'Hospitalet de Llobregat. La seva construcció, obra de l'arquitecte Joan Bergós Massó per encàrrec d'Esteve Terrades, data de l'any 1922, i és paral·lela a la construcció de la línia I (transversal). L'any 1932 s'hi van fer ampliacions, i als anys 50 es va fer una ampliació lateral (costat Ramón y Cajal). Posteriorment, l'any 1964, va ser profundament reformat amb una transformació total del seu interior i d'alguns elements de l'exterior. El 2017 va ser totalment restaurat i la seva façana va lluir tal i com quan va ser inaugurat. L'Ajuntament de l'Hospitalet va decidir catalogar i protegir l'edifici pel seu valor històric, que té influencies de l'arquitectura de la secessió vienesa i les cobertes centreeuropees. Es pot veure també l'estació de metro de La Bordeta, inaugurada el 1932 i anomenada, des de 1983 com a estació de Santa Eulàlia (la primera de la ciutat) La xemeneia que es veu en primer terme és de la fàbrica d'olis, greixos i vaselines d'Emilio Pailhez, situada, des de 1902 al costat de la que després va ser coneguda com a Avinguda del Metro, núm. 2. Posteriorment va ser traspassada, el 1942, a J Olivé Mercé. Al fons, la muntanya de Montjuïc i el Palau Nacional.

Carretera de Collblanc, davant l'entrada de Can Rigalt

L'Hospitalet fotografiat per Ramon Puig Gairalt. Abans de l'ampliació de la carretera de Collblanc, hi havia un rellotge de sol del tipus equatorial, el de la fotografia, amb forma de bola, davant la façana de migdia, que es conserva en part al Museu de l'Hospitalet.

Viatge en avió a Madrid. Visita al camp militar d'aviació al Prat

L'alcalde de l'Hospitalet Tomàs Giménez, el tercer començant a comptar per la dreta.

Tossa de Mar. Catalunya

Platja del Codolar.

Casa de Reconciliació de Can Serra

Vista aèria de la seva construcció. La construcció es va realitzar mitjançant veïns del barri que hi treballaren desinteressadament fora del seu horari laboral durant els caps de setmana. La seva ubicació estava prevista al solar on avui hi ha la Plaça de La Carpa, on antigament, en els anys seixanta, havia estat instal·lat el Teatro Popular Portàtil que va donar lloc a aquesta plaça, però la comunitat d'escoplapis que la va impulsar va decidir ubicar-la en aquest solar gairebé residual del barri per deixar lliure aquell espai, on també estava prevista la construcció de més blocs, per permetre al barri de Can Serra comptar amb una gran plaça lliure de blocs on poder encabir també diferents equipaments comunitaris com els que hi ha en l'actualitat, una escola i un mercat, i poder realitzar els esdeveniments festius del barri. Fotografia feta des de dalt d'un bloc de pisos de l'avinguda Can Serra. Es veuen les parets de la parròquia enlairades, sense teulat i en una de les particions veïns i veïnes fent un recés en el treball. Davant de tot es veuen cotxes aparcats a l'avinguda de Can Serra i també un rètol que posa "Construcción Centro Parroquial". Es va inaugurar el 16 de juliol de 1974. Fins llavors, la parròquia de Can Serra estava ubicada en uns baixos d'un dels blocs de pisos, un local massa petit per a les necessitats litúrgiques comunitàries. Se n'encarregà de la parròquia un grup d'escolapis -Miquel Martí, Ramon Marimon, Josep M. Monferrer i Jaume Botey, que va ser el seu primer rector- que conduïen també les classes de religió a l'institut de batxillerat Torras i Bages, a Can Serra, i al COPEM, a Santa Eulàlia -únics centres públics als anys seixanta i setanta a l'Hospitalet. La Casa de Reconciliació es va plantejat com un espai de culte no convencional, sense torre ni campanar, i estava oberta a rebre també tot tipus d'iniciatives de tipus cultural, comunitar, polítici i/o sindical de caire reivindicatiu, com per exemple, donar acolliment a l'Associació de Veïns i els sindicats quan encara no estaven legalitzats, a funcions teatrals del Grup d'Acció Teatral (GAT) de l'Hospitalet, a les reunions dels primers objectors de consciència de Catalunya que no volien fer el servei militar obligatori o a les classes d'alfabetització i d'ensenyament d'adults.

Despatx Via Laietana

Despatx de Ramon Puig Gairalt a Barcelona (Via Laietana, 12 2n 3a).

Despatx Via Laietana

Despatx de Ramon Puig Gairalt a Barcelona (Via Laietana, 12 2n 3a).

Dipòsit d'aigua de Sant Pere Màrtir

L'Hospitalet fotografiat per Ramon Puig Gairalt. El dipòsit de Sant Pere Màrtir és un dels més de 90 dipòsits que es troben repartits per la serra de Collserola. No és un dels dipòsits més grans, però té un gran valor històric. A diferència dels altres, aquest és l’únic que ha estat excavat en una muntanya. La funció principal d’aquest dipòsit és permetre que l’aigua, gràcies a la força de gravetat, arribi a pressió als pisos més alts de Barcelona i la seva àrea metropolitana. Però, per entendre els orígens d’aquest dipòsit, ens remuntem a l’any 1909, quan va entrar en funcionament la Central Cornellà, una planta de captació i impulsió d’aigua de l’aqüífer del riu Llobregat. Aquest dipòsit es va posar en funcionament al mateix moment que la central i, per fer possible que l’aigua de Cornellà de Llobregat arribés fins aquí, va ser necessària la instal·lació de màquines de vapor i la construcció d’una conducció que passa per la carretera de les Aigües.

Dipòsit d'aigua de Sant Pere Màrtir

L'Hospitalet fotografiat per Ramon Puig Gairalt. El dipòsit de Sant Pere Màrtir és un dels més de 90 dipòsits que es troben repartits per la serra de Collserola. No és un dels dipòsits més grans, però té un gran valor històric. A diferència dels altres, aquest és l’únic que ha estat excavat en una muntanya. La funció principal d’aquest dipòsit és permetre que l’aigua, gràcies a la força de gravetat, arribi a pressió als pisos més alts de Barcelona i la seva àrea metropolitana. Però, per entendre els orígens d’aquest dipòsit, ens remuntem a l’any 1909, quan va entrar en funcionament la Central Cornellà, una planta de captació i impulsió d’aigua de l’aqüífer del riu Llobregat. Aquest dipòsit es va posar en funcionament al mateix moment que la central i, per fer possible que l’aigua de Cornellà de Llobregat arribés fins aquí, va ser necessària la instal·lació de màquines de vapor i la construcció d’una conducció que passa per la carretera de les Aigües.

Carrer de les Roselles

Aquest carrer antigament s'havia anomenat "Perutxo". Al fons es veuen les cases del carrer Major. Té una llegenda sota la imatge: "Calle Perutcho, pavimentada con hormigón sistema Tritar". Imatge extreta de la memòria municipal de 1926

Torre de Can Serra

L'Hospitalet fotografiat per Ramon Puig Gairalt. Finca ja no existent que va donar nom al barri de Can Serra.

Canal de la Infanta

L'Hospitalet fotografiat per Ramon Puig Gairalt. Pont sobre el Canal de la Infanta d'accés a la casa Madurell. El pont estava situat al camí de Sant Joan o del cementiri, prop de la Riera de la Creu, de la que s'observa el seu inici a la dreta de la fotografia. Al fons, el pont de ferro de Can Serra sobre les vies del tren, al costat de l'estació de l'Hospitalet. Avui tot aquest espai és l'Avinguda Josep Tarradellas i Joan.

Torre de Can Serra

L'Hospitalet fotografiat per Ramon Puig Gairalt. Finca que ja no existeix, aquí vista des d'un costat.

L'Ajuntament i el carrer Major

L'Hospitalet fotografiat per Ramon Puig Gairalt. Fotografia feta des del campanar de l'antiga església de Santa Eulàlia de Mèrida. S'observen la filera de cases

Ca n'Oliveras, al carrer Enric Prat de la Riba

L'Hospitalet fotografiat per Ramon Puig Gairalt. Habitage de Just Oliveras i Prats i seu de l'empresa familiar d'Autobusos Oliveras S.A. a l'Hospitalet. S'observa un dispensador de Gas-oil a l'entrada. A Barcelona les oficines estaven situades al carrer Sepúlveda, a tocar de la Plaça d'Espanya, on començava la línia cap a l'Hospitalet i el baix Llobregat.

Can Trinxet des de les vies del tren

L'Hospitalet fotografiat per Ramon Puig Gairalt

L'Hospitalet fotografiat per Ramon Puig Gairalt

Golfes d'una masia.

L'Hospitalet fotografiat per Ramon Puig Gairalt

L'Hospitalet fotografiat per Ramon Puig Gairalt

Carrer Xipreret, torre de Casa Espanya

L'Hospitalet fotografiat per Ramon Puig Gairalt. Carrer Xipreret cantonada amb la Riera de l'escorxador.

Barraques

L'Hospitalet fotografiat per Ramon Puig Gairalt

Prop de la Gran Via

L'Hospitalet fotografiat per Ramon Puig Gairalt. Al fons, a la dreta, es veu la muntanya de Montjuïc amb el Palau Nacional. Al,fons, a l'esquerra, la fàbrica de filats "Sobrinos de J. Ballé". Més al fons, la fàbrica tèxtil Can Batlló. En aquest solar es va construir el 1929 la caserna de Lepanto.