Hostal de La Bordeta. Cal Ramonet

Grup d'homes davant l'antiga Fonda de La Bordeta, una de les tres fondes que van existir a l'Hospitalet, lloc de parada i fonda per a traginers que es dirigien a Barcelona des del segle XVII. Estava situada en la confluència de la Riera Blanca amb la carretera de Santa Eulàlia, que antigament era coneguda com a La Bordeta. S'observa a la fotografia la porta d'entrada al municipi i, enganxada a la paret, la placa que informa que s'entra al municipi, que diu: "Partido judicial de Hospitalet de Llobregat. Provincia de Barcelona" L'Hospitalet disposava de tres hostals les rendes dels quals eren, a inicis del s. XIX uns dels pocs recursos econòmics amb que comptava el Comú de l'Hospitalet. El que rendia més va ser sempre, amb diferència, el de la creueta, a la carretera de Collblanc, per la gran afluència de traginers que circulaven per aquesta via, antic camí Ral, en direcció a Barcelona, llavors encara emmurallada i a la que no es podia accedir quan les portes d'aquesta, sobretot el Portal de Sant Antoni, que era per on entraven generalment les mercaderies, eren tancades al vespre, obligant a molts mercaders a fer nit allà. Els altres hostals estaven situats un al propi "Lloc", l'Hospitalet, al davant de l'església de Santa Eulàlia de Mèrida, i un altre, el que veiem a la fotografia, a la Riera Blanca, cantonada amb el carrer de Santa Eulàlia, llavors anomenat carretera de La Bordeta, on durant molts anys va existir la taverna de Cal Ramonet, situat davant de la masia i foneria Can Escorça i també davant de la garita del Burot de l'Hospitalet (el de Barcelona estava situat a l'altre cantó de la Riera Blanca, als baixos d'un edifici que feia cantonada entre aquesta i el carrer Constitució). El 1889 Ramón Farré Julià instal·la allà una tenda de vins i licors, la qual era coneguda popularment com a Cal Ramonet, que es va mantenir amb aquest mateix nom fins l'enderroc de la finca. Davant d'aquest mateix indret estava situat el lloc de vigilància del Burot, (en castellà Fielato, pel "Fiel" l'agulla de la balança on pesaven els productes) personatge que aquí veiem al mig de la fotografia amb gorra de plat, uniforme blanc i un gran bigoti, rodejat de pagesos i treballadors de la Fonda. El Burot era un funcionari municipal encarregat de cobrar els drets d'entrada de certs articles, normalment queviures, a l'entrada de pobles i ciutats, durant el segle XIX i fins el 1960. Exercien també un cert control sanitari sobre aquests. Aquesta gran casa, edificada el 1668 , amb el restaurant i botiga, es va mantenir, gairebé tal i com apareix a la fotografia, fins a finals dels anys noranta del s. XX, quan va ser enderrocada per construir diversos blocs de pisos. Les terres de conreu d'aquesta casa, situades al darrera, van ser venudes el 1847 a Pau Cucurny i Delahaye, on va aixecar la seva fàbrica de maons i productes ceràmics refractaris, primera de les més de seixanta bòviles que es van anar instal·lant a l'Hospitalet durant el s. XIX. Aquesta important indústria va ser posteriorment traslladada i ampliada a Montmeló el 1915, on va estar activa fins el 1980.

Cinematògraf Robert al Cafè de Cal Carreter.

Façana principal del Cafè de Cal Carreter, que va ser seu del cinematògraf Robert, primera sala d'exhibició cinematogràfica de la ciutat. En aquest antic cafè de mitjans del s. XIX, reformat el 1891, com s'observa al medalló de dalt de la la façana, a petició de José Durbán a partir d'una planta baixa ja existent (exp. 282/1891 de llicències d'obres) pel mestre d'obres Mariano Tomàs i Barba, es va instal·lar el primer cinema on es van projectar pel·lícules a l'Hospitalet, el "Cinematògraf Robert". Es va inaugurar l'any 1907 i estava ubicat al carrer Major, a l'antic número 109 (a l'alçada de l'actual número 63, però l'edifici ja no existeix). S'observen dos cartells a la façana amb les pel·lícules que es projectaven: una d'aventures basada en una obra de Jules Verne "Miguel Strogoff, el correo del Zar o Los dos rivales" i una altra còmica, basada en el vodevil de Maurice Kéroul i Albert Barre "L'armoire normande", estrenada el 1908 a Paris, poc després de l'obertura d'aquesta sala de cinema. A la pissarra del costat, s'informa de l'ordre de les diferents projeccions. A l'edifici del costat hi havia hagut l'estatge de la Societat Coral Campestre.

Casino del Centre

Casino del Centre amb les balconades engalanades i persones amb vestits d'època per assistir a algun acte a l'interior del local. Edifici de l'any 1874 ubicat al carrer Enric Prat de la Riba núm. 337-339 cantonada amb la rambla de Just Oliveras i Riera de la Creu. Està catalogat en el PEPPA amb el núm. 22.

Ramat de cabres de Josep Duch Castarà

Josep Duch Castarà, més conegut com Pepin, amb el seu ramat de cabres a la rambla de Just Oliveras, davant de Cal Mariano, just a la cantonada amb el carrer d'Enric Prat de la Riba. El carrer encara està per pavimentar

Cursa ciclista de 1910

Cursa ciclista de resistència. Moment de la sortida dels corredors. És el primer esdeveniment esportiu de l'Hospitalet del que es té notícia

Camp municipal de futbol de l'Hospitalet

Camp de futbol de l'Hospitalet, durant les primeres dècades del segle XX. A la imatge es veu el camp de terra, amb una de les porteries. Al camp hi ha alguns jugadors i homes mudats. Al fons, un parell de cases. La imatge és la núm. 6 d'una sèrie de postals.

"A.T.V.- 3771 - Ermita de Santa Eulàlia de Provençana"

Vista exterior de l'Ermita de Santa Eulàlia de Provençana (postal ATV 3771)). Es veu la façana posterior i l'edifici de la rectoria, annexe a l'ermita, amb el seu campanar així com també els camps que l'envolten. Segons referències documentals, les primeres notícies de l'existència del temple daten del segle IX, però fou consagrada el 1101. Catalogada en el PEPPA amb núm. 93.

Antiga església de Santa Eulàlia de Mèrida de l'Hospitalet

Imatge presa des d'una posició elevada, probablement el terrat de l'edifici de l'Ajuntament. Es veu el carrer Major i les façanes principal i lateral del temple, amb el seu característic campanar i rellotge. A baix a la dreta, en primer terme, les casetes del carrer Major situades ben bé davant de l'Ajuntament, propietat de Pilar de Càrcer i de Ros, marquesa de Castellbell i baronessa de Maldà, que l'abril de 1937 foren expropiades i enderrocades per l'Ajuntament per poder executar el projecte de reforma dels voltants de l'Ajuntament, realitzat per l'arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt el 1926, que preveia la necessitat de crear una plaça pública allà. Davant del temple, es veu un rètol penjant que diu "automóviles al paso", que informava els vianants que tinguessin precaució a l'hora de travessar la via. El Ple municipal del 5 d'agost de 1936, a l'inici de la guerra civil, va acordar fer enderrocar la casa parroquial o rectoria, situada ben bé al davant de l'església, a la que antigament havia estat unida mitjançant un pont cobert que va ser enderrocat a mitjans del s. XIX, perquè havia quedat molt malmesa i amenaçava ruïna després d'haver estat incendiada com a reacció revolucionària a l'alçament feixista del 18 de juliol anterior. També van ser incendiades la rectoria i l'ermita de provençana i l'ermita de Bellvitge. L'església de Santa Eulàlia de Mèrida, construïda el 1579, no presentava danys estructurals, segons l'informe de l'arquitecte municipal, que va avaluar l'estat de diversos edificis incendiats llavors, alguns dels quals, com la Torre Barrina, van quedar molt malmesos. En un encès ambient dominat per la reacció contra el cop dels militars feixistes revoltats contra la legalitat republicana i pel fort anticlericalisme d'aquell moment, accentuat per la implicació de l'església amb aquests, esperonada i pressionada pel Comitè Local de Milícies Antifeixistes, formada per molts dels ciutadans d'esquerres que van enfrontar-se en combat amb els revoltats a la Diagonal, al Paral·lel i a les Drassanes de Barcelona, enfrontaments que van permetre derrotar diversos grups de militars revoltats de diferents casernes de Barcelona fent que el cop no triomfés a Catalunya, la Comissió de Govern de 'Ajuntament de l'Hospitalet, dirigit llavors pel del Front Popular d'Esquerres, que va guanyar àmpliament les eleccions municipals de febrer de 1936, va acordar el següent : " S'acorda, vistos els requeriments formulats pel Comité Local de Milícies Antifeixistes i l'informe de l'arquitecte Municipal, procedir a l'enderroc de l'església i el campanar donat el seu estat actual, que no ofereix cap garantia de conservació. L'Hospitalet, 21 d'agost de 1936" Es va argumentar que el temple estava en mal estat perquè poc abans, efectivament, havia caigut una gran pedra d'una cornisa de la teulada de l'església a sobre de la teulada d'una casa veïna, foradant-la i caient finalment a sobre d'un llit en el que, per sort, no hi havia ningú. Segons aquesta nota de la Comissió de Govern conservada a l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet, o bé es va obligar llavors a l'arquitecte municipal a fer un altre informe contradient el seu anterior de principis d'agost desfavorable al seu enderroc, informe encara no identificat a la documentació existent a l'Arxiu Municipal, o aquest segon informe mai va existir i es va posar a la nota que es comptava amb un informe tècnic només com a formulisme. El fet cert és que l'església va ser efectivament enderrocada pedra a pedra per obrers vinculats i dirigits per la CNT/FAI i la UGT durant l'agost i el setembre de 1936. L'església no va ser doncs ni incendiada ni destruïda a causa d'una bomba. Potser es va cremar alguna imatge i confessionari al seu interior durant el mes de juliol, però al seu interior no es va declarar un incendi de grans proporcions. L'arquitecte municipal, Ramon Puig i Gairalt va realitzar quinze anys abans de l'enderroc un extens reportatge fotogràfic de l'interior de l'església, que molts anys després la seva família va dipositar juntament amb més documentació a l'Arxiu Nacional de Catalunya i que es pot consultar on line, on es pot veure que l'església era, el 1922, i segurament també en el moment de la seva destrucció, com afirmava ell en el seu primer informe d'avaluació d'edificis assaltats, perfectament sòlida i es trobava en bon estat de conservació, tenint en compte que era una església del s. XVI. Alguns carreus i relleus de la portalada van ser recuperats per diferents veïns del poble quan l'església va ser enderrocada i avui dia es custodien al Museu de l'Hospitalet. Altres van ser reutilitzats com a material de construcció i van ser trobats posteriorment, com és el cas d'un carreu d'aquesta portalada, que va ser reutilitzat com a material d'obra per emplenar un del carrers de la Plaça Espanyola de La Torrassa, prop d'on havia estat situat el local de la CNT. La nova església de Santa Eulàlia de Mèrida, es començà a construir, al mateix lloc on havia estat l'antiga però reculada respecte a la seva inicial ubicació, tot just acabada la Guerra Civil, el mateix any de 1939 i es va inaugurar el 1947. Aquest nou edifici, de l'arquitecte municipal Manuel Puig i Janer, està catalogat en el PEPPA amb la fitxa núm. 003. Puig i Janer va recuperar, pel seu projecte de reordenació de la plaça de del davant de l'església i de la Plaça de l'Ajuntament, pel qual va projectar l'edifici de la Caixa de Pensions, un projecte urbanístic de 1932 del llavors arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt, mort prematurament per malaltia el 1937.

Els dispensaris de la Creu Roja a l'Hospitalet

Davant de la façana de l'Ajuntament, es veuen els equips dels consultoris de Collblanc i de Santa Eulàlia.

Creació de l'hospital de la Creu Roja a l'Hospitalet

Rambla de Just Oliveras

Desfilada de boy-scoutts amb tambors i banderes per la rambla de Just Oliveras. Al fons, a ma esquerra es veu la Torre Puig, posteriorment Cal Gajo, i més avall encara, la Torre Alverico.

Carrer de les Roselles

Aquest carrer antigament s'havia anomenat "Perutxo". Al fons es veuen les cases del carrer Major. Té una llegenda sota la imatge: "Calle Perutcho, pavimentada con hormigón sistema Tritar".

Església de Santa Eulàlia de Mèrida

Antiga església de Santa Eulàlia de Mèrida. Es veu la façana principal del temple, amb el seu campanar. Davant del temple hi ha dos grups de nens i nenes. L'edifici actual està catalogat en el PEPPA amb núm. 003.

Església de Santa Eulàlia de Mèrida

Antiga església de Santa Eulàlia de Mèrida. Es veu la façana principal del temple, el seu campanar i el carrer Major. El temple està engalanat amb arbrat i flors i es veu un rètol penjat que posa "Automobiles al paso". L'edifici actual estaà catalogat en el PEPPA amb núm. 003.

Estació de la Renfe de l'Hospitalet Centre

La fotografia està presa des d'una posició elevada, probablement des del pont de ferro que uneix els barris del Centre i Can Serra. Es veuen les vies i un tren que entra a l'estació, procedent de Barcelona.A la dreta, l'edifici de l'estació i la caseta on hi havia els lavabos. En segon terme, i al costat de l'estació, una via i edifici annexe. El tren va arribar a l'Hospitalet l'any 1854. La imatge és la núm. 3 d'una sèrie de postals

Retrat d'Emilio de la Cuadra Albiol

Retrat de mig cos d'Emilio de la Cuadra Albiol, militar i industrial. Emilio de la Cuadra Albiol neix a Sueca (València) l'any 1859. Ingressa a l'Acadèmia d'Artilleria de Segovia l'any 1877, culminant la seva carrera com a Tinent, quatre anys més tard. Una de les primeres destinacions va ser Lleida. Allí va construir una central elèctrica que va permetre l'abastiment de llum de la ciutat. L'any 1889, en un viatge a l'Exposició de París s'interessa pels motors de combustió interna. Decideix vendre la central elèctrica i es trasllada a Barcelona on funda l'any 1898 la "Compañía general de coches-automóviles Emilio de la Cuadra S. en C." a la cantonada del Passeig de Sant Joan amb el carrer Diputació. Va fabricar els primers automòbils elèctrics els quals no van tenir èxit ja que les bateries s'esgotaven ràpidament i després es va passar als motors d'explosió. Va fabricar unes poques unitats del cotxe La Cuadra, però l'empresa va fer fallida coincidint amb la vaga de 1901 que va provocar el tancament total. Va tornar a l'exèrcit, a Ceuta, després del tancament de l'empresa i tornaria a Catalunya l'any 1921, on va realitzar un paper important en la resolució d'un conflicte laboral a l'Hospitalet de Llobregat. Aquest fet va suposar que l'ajuntament de la ciutat el nomenés fill adoptiu i li fés entrega d'una placa. Va morir el 1930. Segons testimoni seu, al·legava que "después de haberme costado una fortuna, mi empresa fabricó menos coches que yo hijos", de fet, va tenir setze fills.

Temple parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida

Antic Temple parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida, al barri Centre. La fotografia està presa des de davant de l'Ajuntament. Es veu la façana principal del temple, amb el seu campanar i rellotge. A la plaça que forma el carrer Major amb el carrer de Rossend Arús, hi ha força gent aturada, probablement esperant l'autobús. Al fons a l'esquerra es veu l'edifici de l'antiga rectoria, amb la seva galeria porxada. Catalogada en el PEPPA amb núm. 003 (edifici actual)

Església de Santa Eulàlia de Mèrida

Antiga església de Santa Eulàlia de Mèrida. Es veu la façana principal del temple, amb el seu campanar i el carrer Major.Davant del temple hi ha dos grups de nens i nenes. Catalogada en el PEPPA amb núm. 003 (edifici actual)

"N4 JB Hospitalet de Llobregat Torra Puig"

Torre Puig, dissenyada per l'arquitecte municipal Ramon Puig Gairalt com a vivenda familiari tal com era en els seus inicis, ja que posteriorment, va ser la clínica "Gajo", cognom del metge que atenia. La Torre va sofrir vàries transformacions arquitectòniques per adaptar cada vegada més espais per a la consulta i l'internament dels pacients.

L'alcalde Pau Prats i Riera

Retrat de l'alcalde Pau Prats i Riera. (Mandat 1910-1911)

Temple parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida

Antic temple parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida, façana principal. Es veu grup d'escolars i altres persones adultes davant l'església. Catalogada en el PEPPA amb núm. 003 (edifici actual). A l'esquerra, verticalment hi ha el títol "Hospitalet-Fachada Iglesia"

Escoles catalanes del Dr. Robert

Grup escolar de les Escoles Catalanes del Dr. Robert, el curs 1910. Els alumnes formen quatre fileres. A la dreta, el mestre sr. Mústic; a l'esquerra, un altre mestre més jove. La fotografia sembla presa al local del Foment, al carrer de Barcelona cantonada amb la rambla de Just Oliveras (actualment Banc de Bilbao). Les escoles foren creades el 1906 pel Foment Autonomista. El 1936, després de la dissolució del Foment, van passar al Casino del Centre.

"Mapa del territori de Barcelona en la segona meytad del segle XI"

Reproducció d'un mapa del territori de Barcelona en la segona meitad del segle XI. És una ampliació fotogràfica convencional de la reproducció publicada a la Geografia General de Catalunya del mateix autor. S'hi delimita el terme parroquial de Santa Eulàlia de Provençana