• AMHLAF0179596.jpg
    Salvador Molins Salallasera
  • AMHLAF0179597.jpg
    Família Molins Salallasera
    Antònia Salallasera Campreciós i Josep Molins Carreras amb els seus fills, d'esquerra a dreta: Salvador, Josep i Anna.
  • AMHLAF0179590.jpg
    Germans Molins Salallasera
    D'esquerra a dreta: Anita, Josep i Salvador
  • AMHLAF0179591.jpg
    Germans Molins Salallasera
    D'esquerra a dreta: Antoni, Salvador, Anita i Josep
  • AMHLAF0179593.jpg
    Salvador Molins Salallasera
  • AMHLAF0179594.jpg
    Salvador Molins Salallasera
  • AMHLAF0179585.jpg
    Anita Molins Salallasera
  • AMHLAF0179586.jpg
    Salvador Molins Salallasera
  • AMHLAF0000201.jpg
    Carrer de les Roselles
    Aquest carrer antigament s'havia anomenat "Perutxo". Al fons es veuen les cases del carrer Major. Té una llegenda sota la imatge: "Calle Perutcho, pavimentada con hormigón sistema Tritar". Imatge extreta de la memòria municipal de 1926
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Edificis
  • AMHLAF0179395.jpg
    Pendent d'identifcar.
  • AMHLAF0000573.jpg
    Antiga església de Santa Eulàlia de Mèrida de l'Hospitalet
    Imatge presa des d'una posició elevada, probablement el terrat de l'edifici de l'Ajuntament. Es veu el carrer Major i les façanes principal i lateral del temple, amb el seu característic campanar i rellotge. A baix a la dreta, en primer terme, les casetes del carrer Major situades ben bé davant de l'Ajuntament, propietat de Pilar de Càrcer i de Ros, marquesa de Castellbell i baronessa de Maldà, que l'abril de 1937 foren expropiades i enderrocades per l'Ajuntament per poder executar el projecte de reforma dels voltants de l'Ajuntament, realitzat per l'arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt el 1926, que preveia la necessitat de crear una plaça pública allà. Davant del temple, es veu un rètol penjant que diu "automóviles al paso", que informava els vianants que tinguessin precaució a l'hora de travessar la via. El Ple municipal del 5 d'agost de 1936, a l'inici de la guerra civil, va acordar fer enderrocar la casa parroquial o rectoria, situada ben bé al davant de l'església, a la que antigament havia estat unida mitjançant un pont cobert que va ser enderrocat a mitjans del s. XIX, perquè havia quedat molt malmesa i amenaçava ruïna després d'haver estat incendiada com a reacció revolucionària a l'alçament feixista del 18 de juliol anterior. També van ser incendiades la rectoria i l'ermita de provençana i l'ermita de Bellvitge. L'església de Santa Eulàlia de Mèrida, construïda el 1579, no presentava danys estructurals, segons l'informe de l'arquitecte municipal, que va avaluar l'estat de diversos edificis incendiats llavors, alguns dels quals, com la Torre Barrina, van quedar molt malmesos. En un encès ambient dominat per la reacció contra el cop dels militars feixistes revoltats contra la legalitat republicana i pel fort anticlericalisme d'aquell moment, accentuat per la implicació de l'església amb aquests, esperonada i pressionada pel Comitè Local de Milícies Antifeixistes, formada per molts dels ciutadans d'esquerres que van enfrontar-se en combat amb els revoltats a la Diagonal, al Paral·lel i a les Drassanes de Barcelona, enfrontaments que van permetre derrotar diversos grups de militars revoltats de diferents casernes de Barcelona fent que el cop no triomfés a Catalunya, la Comissió de Govern de 'Ajuntament de l'Hospitalet, dirigit llavors pel del Front Popular d'Esquerres, que va guanyar àmpliament les eleccions municipals de febrer de 1936, va acordar el següent : " S'acorda, vistos els requeriments formulats pel Comité Local de Milícies Antifeixistes i l'informe de l'arquitecte Municipal, procedir a l'enderroc de l'església i el campanar donat el seu estat actual, que no ofereix cap garantia de conservació. L'Hospitalet, 21 d'agost de 1936" Es va argumentar que el temple estava en mal estat perquè poc abans, efectivament, havia caigut una gran pedra d'una cornisa de la teulada de l'església a sobre de la teulada d'una casa veïna, foradant-la i caient finalment a sobre d'un llit en el que, per sort, no hi havia ningú. Segons aquesta nota de la Comissió de Govern conservada a l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet, o bé es va obligar llavors a l'arquitecte municipal a fer un altre informe contradient el seu anterior de principis d'agost desfavorable al seu enderroc, informe encara no identificat a la documentació existent a l'Arxiu Municipal, o aquest segon informe mai va existir i es va posar a la nota que es comptava amb un informe tècnic només com a formulisme. El fet cert és que l'església va ser efectivament enderrocada pedra a pedra per obrers vinculats i dirigits per la CNT/FAI i la UGT durant l'agost i el setembre de 1936. L'església no va ser doncs ni incendiada ni destruïda a causa d'una bomba. Potser es va cremar alguna imatge i confessionari al seu interior durant el mes de juliol, però al seu interior no es va declarar un incendi de grans proporcions. L'arquitecte municipal, Ramon Puig i Gairalt va realitzar quinze anys abans de l'enderroc un extens reportatge fotogràfic de l'interior de l'església, que molts anys després la seva família va dipositar juntament amb més documentació a l'Arxiu Nacional de Catalunya i que es pot consultar on line, on es pot veure que l'església era, el 1922, i segurament també en el moment de la seva destrucció, com afirmava ell en el seu primer informe d'avaluació d'edificis assaltats, perfectament sòlida i es trobava en bon estat de conservació, tenint en compte que era una església del s. XVI. Alguns carreus i relleus de la portalada van ser recuperats per diferents veïns del poble quan l'església va ser enderrocada i avui dia es custodien al Museu de l'Hospitalet. Altres van ser reutilitzats com a material de construcció i van ser trobats posteriorment, com és el cas d'un carreu d'aquesta portalada, que va ser reutilitzat com a material d'obra per emplenar un del carrers de la Plaça Espanyola de La Torrassa, prop d'on havia estat situat el local de la CNT. La nova església de Santa Eulàlia de Mèrida, es començà a construir, al mateix lloc on havia estat l'antiga però reculada respecte a la seva inicial ubicació, tot just acabada la Guerra Civil, el mateix any de 1939 i es va inaugurar el 1947. Aquest nou edifici, de l'arquitecte municipal Manuel Puig i Janer, està catalogat en el PEPPA amb la fitxa núm. 003. Puig i Janer va recuperar, pel seu projecte de reordenació de la plaça de del davant de l'església i de la Plaça de l'Ajuntament, pel qual va projectar l'edifici de la Caixa de Pensions, un projecte urbanístic de 1932 del llavors arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt, mort prematurament per malaltia el 1937.
    Església Santa Eulàlia de Mèrida
    Esglésies i Ermites
    Patrimoni
    Patrimoni arquitectònic
    Religió
  • AMHLAF0025780.jpg
    Els dispensaris de la Creu Roja a l'Hospitalet
    Davant de la façana de l'Ajuntament, es veuen els equips dels consultoris de Collblanc i de Santa Eulàlia.
    Equipaments mèdics
    Hospital de la Creu Roja
    Sanitat i salut
    Arquitectura i urbanisme
    Casa de la Vila
    Edificis
  • AMHLAF0000576.jpg
    Església de Santa Eulàlia de Mèrida
    Antiga església de Santa Eulàlia de Mèrida. Es veu la façana principal del temple, amb el seu campanar i el carrer Major.Davant del temple hi ha dos grups de nens i nenes. Va ser enderrocada completament durant la guerra civil. Catalogada en el PEPPA amb núm. 003 (edifici actual)
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Dones
    Església Santa Eulàlia de Mèrida
    Esglésies i Ermites
    Homes
    Infants
    Patrimoni
    Patrimoni arquitectònic
    Persones
    Religió
  • AMHLAF0000715.jpg
    Camp municipal de futbol de l'Hospitalet
    Camp de futbol de l'Hospitalet, durant les primeres dècades del segle XX. A la imatge es veu el camp de terra, amb una de les porteries. Al camp hi ha alguns jugadors i homes mudats. Al fons, un parell de cases. La imatge és la núm. 6 d'una sèrie de postals.
    Camp municipal de futbol
    Esports
    Futbol
    Instal·lacions esportives
  • AMHLAF0000165.jpg
    Casino del Centre
    Casino del Centre amb les balconades engalanades i persones amb vestits d'època per assistir a algun acte a l'interior del local. Edifici de l'any 1874 ubicat al carrer Enric Prat de la Riba núm. 337-339 cantonada amb la rambla de Just Oliveras i Riera de la Creu. Està catalogat en el PEPPA amb el núm. 22.
    Arquitectura i urbanisme
    Associacions i entitats
    Casino del Centre/Casino Nacional
    Culturals i socio culturals
    Edificis
    Festes
    Patrimoni
    Patrimoni arquitectònic
  • AMHLAF0000155.jpg
    Hostal de La Bordeta. Cal Ramonet
    Grup d'homes davant l'antiga Fonda de La Bordeta, una de les tres fondes que van existir a l'Hospitalet, lloc de parada i fonda per a traginers que es dirigien a Barcelona des del segle XVII. Estava situada en la confluència de la Riera Blanca amb la carretera de Santa Eulàlia, que antigament era coneguda com a La Bordeta. S'observa a la fotografia la porta d'entrada al municipi i, enganxada a la paret, la placa que informa que s'entra al municipi, que diu: "Partido judicial de Hospitalet de Llobregat. Provincia de Barcelona" L'Hospitalet disposava de tres hostals les rendes dels quals eren, a inicis del s. XIX uns dels pocs recursos econòmics amb que comptava el Comú de l'Hospitalet. El que rendia més va ser sempre, amb diferència, el de la creueta, a la carretera de Collblanc, per la gran afluència de traginers que circulaven per aquesta via, antic camí Ral, en direcció a Barcelona, llavors encara emmurallada i a la que no es podia accedir quan les portes d'aquesta, sobretot el Portal de Sant Antoni, que era per on entraven generalment les mercaderies, eren tancades al vespre, obligant a molts mercaders a fer nit allà. Els altres hostals estaven situats un al propi "Lloc", l'Hospitalet, al davant de l'església de Santa Eulàlia de Mèrida, i un altre, el que veiem a la fotografia, a la Riera Blanca, cantonada amb el carrer de Santa Eulàlia, llavors anomenat carretera de La Bordeta, on durant molts anys va existir la taverna de Cal Ramonet, situat davant de la masia i foneria Can Escorça i també davant de la garita del Burot de l'Hospitalet (el de Barcelona estava situat a l'altre cantó de la Riera Blanca, als baixos d'un edifici que feia cantonada entre aquesta i el carrer Constitució). El 1889 Ramón Farré Julià instal·la allà una tenda de vins i licors, la qual era coneguda popularment com a Cal Ramonet, que es va mantenir amb aquest mateix nom fins l'enderroc de la finca. Davant d'aquest mateix indret estava situat el lloc de vigilància del Burot, (en castellà Fielato, pel "Fiel" l'agulla de la balança on pesaven els productes) personatge que aquí veiem al mig de la fotografia amb gorra de plat, uniforme blanc i un gran bigoti, rodejat de pagesos i treballadors de la Fonda. El Burot era un funcionari municipal encarregat de cobrar els drets d'entrada de certs articles, normalment queviures, a l'entrada de pobles i ciutats, durant el segle XIX i fins el 1960. Exercien també un cert control sanitari sobre aquests. Aquesta gran casa, edificada el 1668 , amb el restaurant i botiga, es va mantenir, gairebé tal i com apareix a la fotografia, fins a finals dels anys noranta del s. XX, quan va ser enderrocada per construir diversos blocs de pisos. Les terres de conreu d'aquesta casa, situades al darrera, van ser venudes el 1847 a Pau Cucurny i Delahaye, on va aixecar la seva fàbrica de maons i productes ceràmics refractaris, primera de les més de seixanta bòviles que es van anar instal·lant a l'Hospitalet durant el s. XIX. Aquesta important indústria va ser posteriorment traslladada i ampliada a Montmeló el 1915, on va estar activa fins el 1980.
    Activitats econòmiques
    Agricultura i ramaderia
    Bars
    Botigues
    Cal Ramonet
    Establiments comercials
    Masies
  • AMHLAF0000148.jpg
    Cinematògraf Robert al Cafè de Cal Carreter.
    Façana principal del Cafè de Cal Carreter, que va ser seu del cinematògraf Robert, primera sala d'exhibició cinematogràfica de la ciutat. En aquest antic cafè de mitjans del s. XIX, reformat el 1891, com s'observa al medalló de dalt de la la façana, a petició de José Durbán a partir d'una planta baixa ja existent (exp. 282/1891 de llicències d'obres) pel mestre d'obres Mariano Tomàs i Barba, es va instal·lar el primer cinema on es van projectar pel·lícules a l'Hospitalet, el "Cinematògraf Robert". Es va inaugurar l'any 1907 i estava ubicat al carrer Major, a l'antic número 109 (a l'alçada de l'actual número 63, però l'edifici ja no existeix). S'observen dos cartells a la façana amb les pel·lícules que es projectaven: una d'aventures basada en una obra de Jules Verne "Miguel Strogoff, el correo del Zar o Los dos rivales" i una altra còmica, basada en el vodevil de Maurice Kéroul i Albert Barre "L'armoire normande", estrenada el 1908 a Paris, poc després de l'obertura d'aquesta sala de cinema. A la pissarra del costat, s'informa de l'ordre de les diferents projeccions. A l'edifici del costat hi havia hagut l'estatge de la Societat Coral Campestre.
    Arquitectura i urbanisme
    Arts visuals
    Carrers
    Cinema
    Cinema Doctor Robert "Cal Carreter"
    Cultura
    Edificis
    Equipaments culturals
    Sociedad Coral Campestre
  • AMHLAF0000686.jpg
    Ramat de cabres de Josep Duch Castarà
    Josep Duch Castarà, més conegut com Pepin, amb el seu ramat de cabres a la rambla de Just Oliveras, davant de Cal Mariano, just a la cantonada amb el carrer d'Enric Prat de la Riba. El carrer encara està per pavimentar
    Agricultura i ramaderia
    Animals
    Arquitectura i urbanisme
    Cabres
    Cal Mariano
    Carrers
    Edificis
    Homes
    Natura i medi ambient
    Oficis i ocupacions
    Pastors
    Persones
  • AMHLAF0000915.jpg
    Cursa ciclista de 1910
    Cursa ciclista de resistència. Moment de la sortida dels corredors. És el primer esdeveniment esportiu de l'Hospitalet del que es té notícia
    Bicicletes
    Ciclisme
    Competicions
    Esports
    Homes
    Persones
    Transports
  • AMHLAF0000601.jpg
    "A.T.V.- 3771 - Ermita de Santa Eulàlia de Provençana"
    Vista exterior de l'Ermita de Santa Eulàlia de Provençana (postal ATV 3771)). Es veu la façana posterior i l'edifici de la rectoria, annexe a l'ermita, amb el seu campanar així com també els camps que l'envolten. Segons referències documentals, les primeres notícies de l'existència del temple daten del segle IX, però fou consagrada el 1101. Catalogada en el PEPPA amb núm. 93.
    Agricultura i ramaderia
    Ermita de Santa Eulàlia de Provençana
    Esglésies i ermites
    Patrimoni
    Patrimoni arquitectònic
    Religió
  • AMHLAF0025779.jpg
    Creació de l'hospital de la Creu Roja a l'Hospitalet
    Equipaments mèdics
    Hospital de la Creu Roja
    Sanitat i salut
  • AMHLAF0000906.jpg
    Rambla de Just Oliveras
    Desfilada de boy-scoutts amb tambors i banderes per la rambla de Just Oliveras. Al fons, a ma esquerra es veu la Torre Puig, posteriorment Cal Gajo, i més avall encara, la Torre Alverico.
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Edificis
    Lleure
    Lleure infantil i juvenil
    Torre Puig (cal Gajo)
  • AMHLAF0002536.jpg
    Església de Santa Eulàlia de Mèrida
    Antiga església de Santa Eulàlia de Mèrida. Es veu la façana principal del temple, amb el seu campanar. Davant del temple hi ha dos grups de nens i nenes. L'edifici actual està catalogat en el PEPPA amb núm. 003.
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Església Santa Eulàlia de Mèrida
    Esglésies i Ermites
    Infants
    Patrimoni
    Patrimoni arquitectònic
    Persones
    Religió
  • AMHLAF0002537.jpg
    Església de Santa Eulàlia de Mèrida
    Antiga església de Santa Eulàlia de Mèrida. Es veu la façana principal del temple, el seu campanar i el carrer Major. El temple està engalanat amb arbrat i flors i es veu un rètol penjat que posa "Automobiles al paso". L'edifici actual estaà catalogat en el PEPPA amb núm. 003.
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Església Santa Eulàlia de Mèrida
    Esglésies i Ermites
    Patrimoni
    Patrimoni arquitectònic
    Religió
  • AMHLAF0000708.jpg
    Estació de la Renfe de l'Hospitalet Centre
    La fotografia està presa des d'una posició elevada, probablement des del pont de ferro que uneix els barris del Centre i Can Serra. Es veuen les vies i un tren que entra a l'estació, procedent de Barcelona.A la dreta, l'edifici de l'estació i la caseta on hi havia els lavabos. En segon terme, i al costat de l'estació, una via i edifici annexe. El tren va arribar a l'Hospitalet l'any 1854. La imatge és la núm. 3 d'una sèrie de postals
    Arquitectura i urbanisme
    Estació de la RENFE de l'Hospitalet Centre
    Estacions
    Ferroviaris
    Homes
    Persones
    Transports
    Tren
    Vies