Retrat de l'alcalde Just Oliveras Prats. (Mandats 1916, 1918-1923; 1930-1931)
Just Oliveras i Prats, (l'Hospitalet de Llobregat, 1887 – 1938) pertanyia a una família benestant arrelada a la ciutat des del segle XVII.
La seva família va fer donació a l'Ajuntament el 1907 de les terres de la finca familiar de Cal Tres per tal que el poble de l'Hospitalet pogués créixer cap a l'estació de ferrocarril, situada molt a prop d'aquesta finca, mitjançant la seva urbanització. La Rambla Just Oliveras, nascuda llavors, juntament amb tots el carrers adjacents perpendiculars a ella de resultes d'aquella urbanització, va ser anomenada així en homenatge al seu pare, Just Oliveras i Arús, comerciant en cereals i propietari de terres, entre elles d'aquella gran finca.
Va ser propietari d'un pròsper negoci: la línia d'autobusos que unia la Plaça d'Espanya de Barcelona amb l'Hospitalet i diverses localitats del baix Llobregat.
Just Oliveras i Prats, cap de la secció local de la Lliga Regionalista, va ser triat regidor de l'Ajuntament l'any 1914 i va ser alcalde el 1916 i el 1918 fins poc abans del cop d'estat de Primo de Rivera el 1923, va tornar a l'alcaldia després, des de 1930, amb el fi de la dictadura de Primo de Rivera i de la Unión Patriótica i la sortida de l'alcaldia de Tomàs Giménez, fins les eleccions municipals de 1931, on va sortir triat alcalde el republicà Josep Montané, de la Unió republicana, que ja ho havia estat des de març de 1923 fins el cop d'estat. Va ser assassinat el 1938, juntament amb la seva cunyada, Antònia Durban Casas, al garatge de casa seva per un encaputxat. Mai es va poder resoldre el cas. Un bust en honor seu, situat primerament en la confluència de la Rambla i el carrer Barcelona, presideix la part alta de la Rambla Just Oliveras.
El seu germà Santiago, sacerdot, va impulsar el 1904 la creació del Centre Catòlic de l'Hospitalet, que va tenir la seva primera seu al c/ Església en un local de lloguer. Posteriorment, en créixer l'entitat, va cedir uns terrenys de la seva propietat on es va inaugurar el 1926 un nou i espaiós edifici dotat d'un cafè, un teatre i una pista esportiva. Santiago Oliveras fou rector de la parròquia de la Concepció de Barcelona fins que va morir el 1953. Un any després i, en homenatge a la seva persona, es canvià el nom de l'aleshores carrer del Segre (a la part del darrere del Centre Catòlic, tocant amb la pista de bàsquet) pel seu. També té un carrer al costat de l'esmentada parròquia barcelonina.