Funcionaris i polítics de l'Ajuntament en temps d'en Primo de Rivera
Funcionaris i polítics de l'Ajuntament de l'Hospitalet en temps de la dictadura de Primo de Rivera, sota mandat de l'alcalde Tomas Giménez. La fotografia està presa durant un dinar.
Al fons, drets a la capçalera de la taula, s'aprecien el primer Tinent d'alcalde Joan Albors Blanch, el secretari municipal, Joan Coca Alujas i l'alcalde Tomás Giménez Bernabé. Assegut, el tercer comptant des de l'esquerra de la fotografia, amb tupé i mirant a la càmera, el cap del dispensari municipal, Dr. Jaume Isern Hombravella i, assegut al mateix cantó de la taula, gairebé al mig, el desè comptant des de l'esquerra de la fotografia, l'arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt.
Acte de la corporació municipal durant el període de l'alcaldia de Tomás Giménez
L'alcalde Tomàs Giménez acompanyat d'autoritats dalt d'un autobús de dos pisos descobert que posa "Xampany Francolí". Hi ha altres autobusos estacionats amb diversa propaganda a la part alta dels mateixos anunciant productes (Mantequilla La Lechera, Nestle,..). Davant dels autobusos, ocupant tot l'espai d'un solar, una multitud de ciutadans i ciutadanes amb l'atenció posada a l'autobús on està l'alcalde
Acte de la Unión Patriótica durant el període de l'alcaldia de Tomás Giménez
Benedicció de la bandera de l'Obra Parroquial en l'inici de la processó de Corpus Christi. Es veu l'alcalde Tomàs Giménez, vestit amb l'uniforme de cap superior de l'administració, envoltat d'altres autoritats i alcaldes de la Unión Patriótica de la demarcació judicial de Sant Feliu de Llobregat, davant de l'església romànica de Santa Eulàlia de Provençana. Darrera s'observen membres dels Exploradores de España, organització juvenil de la Unión Patriótica.
Acte de la corporació municipal durant el període de l'alcaldia de Tomás Giménez
Benedicció de la bandera de l'Obra Parroquial en l'inici de la processó de Corpus Christi. Es veu l'alcalde Tomàs Giménez, vestit amb l'uniforme de cap superior de l'administració, portant la bandera i obrint la comitiva de les d'autoritats en l'inici de la processó, davant de l'església romànica de Santa Eulàlia de Provençana
Gonçal Batlle Monrós (1887-1973) va néixer a l’Hospitalet. El seu pare, que era paleta i empresari, va transformar, entre 1895 i 1911, una antiga casa pairal, anomenada «Ca n'Alemany» o «Casa Alta», adquirida el 1877 per Lluís Buxeres i Abat (1838-1909), pertanyent a una nissaga de notaris del Baix Llobregat, per tal de convertir-la en la finca d'estueig de la família Buxeres. El templet modernista del jardíc, de planta circular, cobert amb cúpula sostinguda per sis columnes i decorat amb un acurat recobriment amb diminutes peces ceràmiques de mosaic es obra del seu fill, el mestre de cases Gonçal Batlle i Monrós.
Als 26 anys, ja casat, s’establí pel seu compte amb un soci. Va fer-se càrrec de les obres del Teatre Coliseum de Barcelona i també participà en les del Palau Reial de Pedralbes.
Va compaginar el seu ofici de mestre de cases amb una intensa participació en la vida associativa de l'Hospitalet, en diverses corals i en els grups de teatre del Casino del Centre, del Cafè de Cal Carreter i de l'Harmonia, i amb l’escriptura d’obres de teatre i poesia. El 1966 publica “Poesies muntanyenques i altres poemes” És autor d’unes memòries inèdites.
El moment de la fotografia és de quan va concloure les obres del Cine Coliseum de Barcelona, l'any 1923. Tenia 36 anys. La fotografia està enganxada sobre cartró gruixut color crema.