• AMHLAF0004188.jpg
    Placa commemorativa de l'homenatge de l'Ajuntament de l'Hospitalet a Miguel Primo de Rivera
    Placa commemorativa del nomenant de fill adoptiu de Miguel Primo de Rivera. Es veu el bust del general Primo de Rivera i un text que posa: "Al Excmo Sr. Miguel Primo de Rivera como homenaje que la ciudad de Hospitalet dedica al ilustre general en conmemoración a su nombramiento de hijo adoptivo de la misma. Acuerdo tomado en sesión del 20 enero 1926 presidida por el alcalde Tomás Giménez". En realitat, però, al text que consta al llibre d'actes del Ple de 20 de gener de 1926 només s'aprova fer un homenatge a Primo de Rivera, però no s'esmenta res sobre el nomenament com a fill adoptiu. Aquesta placa, que va ser col·locada a la façana de l'Ajuntament i descoberta pel mateix Primo de Rivera el 17 d'octubre de 1926 i va ser retirada, un cop caiguda la dictadura, i ja sense Tomás Giménez a l'alcaldia, durant el primer semestre de 1930, essent alcalde Just Oliveras i Prats, de la Lliga Regionalista.
    Actes oficials, Visites d'autoritats
    Adulta/vella
    Home
    Política i administració pública
  • AMHLAF0000198.jpg
    Plaça de l'Ajuntament i carrer Major
    Plaça de l'Ajuntament i carrer Major. En primer terme, una part de la Casa Consistorial i a l'altra banda de carrer es veuen les cases baixes que arriben just fins el campanar de l'església de Santa Eulàlia de Mèrida Hi circula un autobús de l'època que arribava fins a Viladecans i Gavà. Es veuen persones caminant i estacionades davant l'Ajuntament esperant l'autobús
    Arquitectura i urbanisme
    Autobusos
    Carrers
    Església Santa Eulàlia de Mèrida
    Esglésies i ermites
    Places
    Religió
    Transports
  • AMHLAF0000202.jpg
    "Hospitalet del Llobregat.- Calle Prat de la Riba (7)"
    Postal del carrer Prat de la Riba
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Edificis
    Vistes
  • AMHLAF0146087.tif
    Primer equip de l'Hospitalenc Sporting Club
    A la fotografia apareix entre d'altres, Pere Llamusí.
    Esports
    Futbol
    Hospitalenc Sporting Club
  • AMHLAF0000547.jpg
    Espardenyeria Minoves
    Espardenyeria Minoves, del carrer de Miquel Romeu. A la imatge surten els germans Pere i Rafael Minoves Bach (al mig i a la dreta, respectivament). Es veuen asseguts al banc de fusta, preparant la sola per a la posterior confecció de l'espardenya. A dins de l'obrador, una pila d'espardenyes ja acabades, a punt per vendre
    Activitats econòmiques
    Espardanyers
    Establiments comercials
    Homes
    Oficis i ocupacions
    Persones
  • AMHLAF0002542.jpg
    Antiga església de Santa Eulàlia de Mèrida de l'Hospitalet.
    Temple parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida, al barri Centre. Es veu la façana principal del temple, amb el seu campanar i rellotge. Davant del temple, es veu un rètol penjant que diu "Automóviles al paso", informant els vianants per tal que en tinguin precaució abans de travessar la via. A la dreta s'observa un obrer al costat d'unes pales i pics i pales llegint un diari a terra i una carro que passa. El Ple municipal del 5 d'agost de 1936, a l'inici de la guerra civil, va acordar fer enderrocar la casa parroquial o rectoria, situada ben bé al davant de l'església, a la que antigament havia estat unida mitjançant un pont cobert que va ser enderrocat a mitjans del s. XIX, perquè havia quedat molt malmesa i amenaçava ruïna després d'haver estat incendiada com a reacció revolucionària a l'alçament feixista del 18 de juliol anterior. També van ser incendiades la rectoria i l'ermita de provençana i l'ermita de Bellvitge. L'església de Santa Eulàlia de Mèrida, construïda el 1579, potser també va patir alguna mena de petit incendi d'imatges, però no presentava danys estructurals, segons l'informe de l'arquitecte municipal, que va avaluar l'estat de diversos edificis incendiats llavors, alguns dels quals, com la Torre Barrina, van quedar molt malmesos. En un encès ambient dominat per la reacció contra el cop dels militars feixistes revoltats contra la legalitat republicana i pel fort anticlericalisme d'aquell moment, accentuat per la implicació de l'església amb el "alzamiento nacional", esperonada i pressionada pel Comitè Local de Milícies Antifeixistes, formada per molts dels ciutadans d'esquerres que van enfrontar-se i guanyar en combat, a la Diagonal, al Paral·lel i a les Drassanes de Barcelona, a diversos grups de militars revoltats de diferents casernes de Barcelona, provocant així que el cop no triomfés a Catalunya, la Comissió de Govern de 'Ajuntament de l'Hospitalet, dirigit llavors pel del Front Popular d'Esquerres, que va guanyar àmpliament les eleccions municipals de febrer de 1936, va acordar el següent : " S'acorda, vistos els requeriments formulats pel Comité Local de Milícies Antifeixistes i l'informe de l'arquitecte Municipal, procedir a l'enderroc de l'església i el campanar donat el seu estat actual, que no ofereix cap garantia de conservació. L'Hospitalet, 21 d'agost de 1936" Es va argumentar que el temple estava en mal estat perquè poc abans, efectivament, havia caigut una gran pedra d'una cornisa de la teulada de l'església a sobre de la teulada d'una casa veïna, foradant-la i caient finalment a sobre d'un llit en el que, per sort, no hi havia ningú. Segons aquesta nota de la Comissió de Govern conservada a l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet, o bé es va obligar llavors a l'arquitecte municipal a fer un altre informe contradient el seu anterior de principis d'agost desfavorable al seu enderroc, informe encara no identificat a la documentació existent a l'Arxiu Municipal, o aquest segon informe mai va existir i es va posar a la nota que es comptava amb un informe tècnic només com a formulisme. El fet cert és que l'església va ser efectivament enderrocada pedra a pedra per obrers vinculats i dirigits per la CNT/FAI i la UGT durant l'agost i el setembre de 1936. L'església no va ser doncs ni incendiada ni destruïda a causa d'una bomba. Potser es va cremar alguna imatge i confessionari al seu interior durant el mes de juliol, però al seu interior no es va declarar un incendi de grans proporcions. L'arquitecte municipal, Ramon Puig i Gairalt va realitzar quinze anys abans de l'enderroc un extens reportatge fotogràfic de l'interior de l'església, que molts anys després la seva família va dipositar juntament amb més documentació a l'Arxiu Nacional de Catalunya i que es pot consultar on line, on es pot veure que l'església era, el 1922, i segurament també en el moment de la seva destrucció, com afirmava ell en el seu primer informe d'avaluació d'edificis assaltats, perfectament sòlida i es trobava en bon estat de conservació, tenint en compte que era una església del s. XVI. Alguns carreus i relleus d'aquesta portalada van ser recuperats per diferents veïns del poble quan l'església va ser enderrocada i avui dia es custodien al Museu de l'Hospitalet. Altres van ser reutilitzats com a material de construcció i van ser trobats posteriorment, com és el cas d'un carreu d'aquesta portalada, que va ser reutilitzat com a material d'obra per emplenar un del carrers de la Plaça Espanyola de La Torrassa, prop d'on havia estat situat el local de la CNT. La nova església de Santa Eulàlia de Mèrida, es començà a construir, al mateix lloc on havia estat l'antiga però reculada respecte a la seva inicial ubicació, tot just acabada la Guerra Civil, el mateix any de 1939 i es va inaugurar el 1947. Aquest nou edifici, de l'arquitecte municipal Manuel Puig i Janer, està catalogat en el PEPPA amb la fitxa núm. 003. Puig i Janer va recuperar, pel seu projecte de reordenació de la plaça de del davant de l'església i de la Plaça de l'Ajuntament, pel qual va projectar l'edifici de la Caixa de Pensions, un projecte urbanístic de 1932 del llavors arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt, mort prematurament per malaltia el 1937.
    Arquitectura i urbanisme
    Església Santa Eulàlia de Mèrida
    Esglésies i Ermites
    Fanals
    Mobiliari urbà
    Patrimoni
    Patrimoni arquitectònic
    Religió
  • AMHLAF0002518.jpg
    Església de Santa Eulàlia de Mèrida
    Vista exterior de l'antiga església de Santa Eulàlia de Mèrida. Es veu façana principal, el campanar antic amb el rellotge i el carrer major per on circula un carro. Davant del temple, es veu un rètol penjant que diu "Automóviles al paso". Catalogada en el PEPPA amb núm. 003 (edifici actual).
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Carros i carruatges
    Església Santa Eulàlia de Mèrida
    Esglésies i Ermites
    Patrimoni
    Patrimoni arquitectònic
    Religió
    Transports
  • AMHLAF0000574.jpg
    Església de Santa Eulàlia de Mèrida
    Antiga església de Santa Eulàlia de Mèrida. Es veu l'entrada principal amb el seu campanar i rellotge. Davant del temple, es veu un rètol penjat que diu "Automóviles al paso". Catalogada en el PEPPA amb núm. 003 (edifici actual)
    Arquitectura i urbanisme
    Església Santa Eulàlia de Mèrida
    Esglésies i ermites
    Fanals
    Mobiliari urbà
    Patrimoni
    Patrimoni arquitectònic
    Religió