Ajuntament de l'Hospitalet de nit

Imatge nocturna de la façana principal de l'Ajuntament de l'Hospitalet il·luminada. Possible guarniment nadalenc

Ajuntament de l'Hospitalet

Imatge nocturna de l'Ajuntament de l'Hospitalet amb la façana principal ill·luminada.Possible guarniment nadalenc. Segons fonts documentals l'ús original va ser d'oficines municipals i escola. Va ser construït l'any 1894 per l'arquitecte Francesc Mariné i està catalogat en el PEPPA amb el núm. 2.

Visita a l'Hospitalet de S.M. la Reina Victoria Eugenia i les Infantes Beatriz i Maria Cristina.

Façana frontal de l'Ajuntament de l'Hospitalet engalanada i sortida de S.M. la Reina Victoria Eugenia i les Infantes Beatriz i Maria Cristina el dia 23d'octubre de 1927, per anar a inaugurar la nova seu de l'estafeta de correus de la Plaça del Repartidor. Van passar per un corredor fet per la guàrdia urbana, la guàrdia civil i els Exploradores de España, (una mena de Boy Scouts espanyols, amb barret tipus canadenc, agrupació juvenil paramilitar molt propera a la Unión Patriótica, el partit de Primo de Rivera. A l'esquerra de la porta principal de l'Ajuntament, s'observa la placa en homenatge al dictador Miguel Primo de Rivera col·locada el 1926 i retirada el 1930.

Escola de nenes als jardins de la finca de Casa España.

Casa que formava part del recinte de la finca de Casa Espanya Muntadas, situada al costat de l'entrada principal a la propietat, com s'observa a la fotografia, que rendia a l'antic carrer Centre, avui carrer España. Feia cantonada amb el carrer Joan Pallarès. Es tracta de l'antiga masoveria de la finca de Casa España, dotada d'una gran teulada a dos aigües. Estava rodejada pel darrera pel jardí de la Casa España, llavors ja, en els anys trenta del s. XX, en que, aproximadament, va ser realitzada aquesta fotografia, parcialment urbanitzat per la banda del carrer Molinés al carrer de Sant Joan, que era fins on arribava aquest immens jardí, que havia comptat, en els seus temps, fins i tot amb un llac al seu interior. L'edifici, propietat de Francisca Muntadas i llogat per l'Ajuntament als anys trenta, allotjava una classe de parvulari (l'escola número 19), i tres classes de nenes (les escoles amb els números 18, 21 i 27). Van exercir en aquesta escola les professores Amparo Brander i Francisca Lorente i el parvulari era portat per Concepció Vila. A la fotografia es veu una nena sortint de l'escola.

Record de la visita de la Reina Victòria Eugènia i les Infantes a l'Hospitalet enviat per l'alcalde Tomàs Giménez a les senyoretes Isern

Fotografia regalada el 30 d'octubre de 1927 per l'alcalde Tomàs Giménez Bernabé a Maria Rabascall i Aguiló, dona del Dr. Jaume Isern Hombravella, metge titular de l'Hospitalet des de finals de segle XIX, com a record de la inauguració, el 23 d'octubre de 1927, a càrrec de S.M. la Reina Victòria Eugenia, que va venir a l'Hospitalet acompanyada per les Infantes Beatriz i Cristina, de l'edifici de Correus i Telègrafs, projectat pel l'arquitecte municipal de l'Ajuntament de l'Hospitalet Ramon Puig i Gairalt. Està catalogat en el PEPPA amb la fitxa núm. 77. Davant la tribuna, set dones amb mantellina. Les tres primeres, comptant des de l'esquerra, son les filles de l'alcalde Tomàs Giménez i la seva esposa, Gloria Guill, aquesta al centre de la fotografia, que té al seu costat el Capità General de Catalunya, Emilio Barrera. A la dreta de la fotografia hi ha les germanes Isern Rabascall, Montserrat, Núria i Fanny/Francesca, filles de Maria Rabascall i Aguiló i del Dr. Jaume Isern Hombravella, que era llavors, i des de 1899, metge titular, inspector de sanitat i degà del cos mèdic municipal de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. El Dr. Isern va encarregar el 1930 a l'arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt la construcció d'una casa d'estil racionalista per situar el seu habitatge i el seu consultori mèdic privat, coneguda com a Xalet Isern, (fitxa núm 78 del PEPPA de l'Hospitalet) a la Plaça del Repartidor, just davant de l'edifici de correus inaugurat per la reina aquell dia. El Dr. Isern tingué també d'aquestes tres filles, dos fills metges Josep, nascut també a l'Hospitalet, com les seves germanes, i Jaume Isern Rabascall, metge catalanista exiliat a Caracas per la Guerra Civil Espanyola, Montserrat Isern, la tercera comptant des de la dreta de la fotografia, va ser la primera dona que va obrir, juntament amb la seva germana Núria, a Barcelona una galeria d'Art, la famosa galeria Skyra, inaugurada el 1931 al carrer Diputació i traslladada després de la guerra civil als baixos de la Casa Batlló del Passeig de Gràcia, que de seguida va destacar en la difusió de l'art d'avantguarda, i va acollir artistes com Pablo Picasso, Josep Llorens i Artigas o Manolo Hugué, entre molts d'altres. Josep Guinovart va fer en aquesta galeria la seva primera exposició de pintura el 1952. La galeria Skyra es va convertir en un punt de referència obligat per entendre una gran part de l'art català del segle XX. Va tancar el 1986, any de la mort de Montserrat Isern, que va néixer el 1900 a l'Hospitalet. Després de la guerra al xalet Isern s'hi va instal·lar la comissaria de la Policia Nacional de l'Hospitalet que va aixecar el 1950 un segon pis. Aquest edifici és molt conegut pels hospitalencs perquè durant molts anys es feia cua des de bon matí per tramitar la renovació del DNI.

Correus i Telègrafs. S.M. la Reina Victoria i les Infantes en la inauguració de l'edifici

Inauguració, el 23d'octubre de 1927, de l'edifici de Correus i Telègrafs, projectat pel l'arquitecte municipal de l'Ajuntament de l'Hospitalet Ramon Puig i Gairalt. Està catalogat en el PEPPA amb la fitxa núm. 77. L'edifici va ser inaugurat per S.M. la Reina Victòria Eugenia, que va venir a l'Hospitalet acompanyada per les Infantes Beatriz i Cristina. Davant la tribuna, set dones amb mantellina. Les tres primeres, comptant des de l'esquerra, son les filles de l'alcalde Tomàs Giménez i la seva esposa, Gloria Guill, aquesta al centre de la fotografia, que té al seu costat el Capità General de Catalunya, Emilio Barrera. A la dreta de la fotografia hi ha les germanes Isern Rabascall, filles de Maria Rabascall i Aguiló i del Dr. Jaume Isern Hombravella, que era llavors, i des de 1899, metge titular, inspector de sanitat i degà del cos mèdic municipal de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat, que van viure en un xalet, on el Dr. Isern tenia també la seva consulta privada, situat a la mateixa Plaça del Repartidor, davant de l'edifici de Correus, projectat també, el 1930, pel l'arquitecte municipal de l'Ajuntament de l'Hospitalet Ramon Puig i Gairalt. Està catalogat en el PEPPA amb el núm. 78. Actualment aquest xalet és, des de després de la guerra civil, la comissaria de la Policia Nacional a l'Hospitalet. Montserrat Isern, la tercera comptant des de la dreta de la fotografia, va ser la primera dona que va obrir a Barcelona una galeria d'Art, la famosa galeria Skyra, inaugurada el 1931 al carrer Diputació i traslladada després de la guerra civil als baixos de la Casa Batlló del Passeig de Gràcia, que de seguida va destacar en la difusió de l'art d'avantguarda, i va acollir artistes com Pablo Picasso, Josep Llorens i Artigas o Manolo Hugué, entre molts d'altres. Josep Guinovart va fer en aquesta galeria la seva primera exposició de pintura el 1952. La galeria Skyra es va convertir en un punt de referència obligat per entendre una gran part de l'art català del segle XX. Va tancar el 1986, any de la mort de Montserrat Isern, que va néixer el 1900 a l'Hospitalet.

Correus i Telègrafs. S.M. la Reina Victoria i les Infantes en la inauguració de l'edifici

Inauguració de l'edifici de Correus i Telègrafs amb l'assistència de S.M. la Reina i les Infantes. En la imatge se les veu sortint de l'edifici de Correus on les espera un cotxe descapotable i diverses autoritats.Edifici dissenyat per l'arquitecte de l'ajuntament de l'Hospitalet, Ramon Puig Gairalt. Està catalogat en el PEPPA amb el núm. 77

Correus i Telègrafs. S.M. la Reina Victoria i les Infantes en la inauguració de l'edifici

Inauguració de l'edifici de Correus i Telègrafs amb l'assistència de S.M. la Reina i les Infantes. En la imatge se les veu sortint de l'edifici de Correus on les espera un cotxe descapotable i diverses autoritats. Edifici dissenyat per l'arquitecte de l'ajuntament de l'Hospitalet, Ramon Puig Gairalt. Està catalogat en el PEPPA amb el núm. 77.

Correus i Telègrafs. S.M. la Reina Victoria i les Infantes en la inauguració de l'edifici

Inauguració de l'edifici de Correus i Telègrafs. Actes de regalar i madrinar la bandera dels Boy-Scouts per la senyora Glòria Guill (esposa de l'alcalde Tomás Giménez), fets amb motiu de la presència de S.M. la Reina Victòria i les Infantes Beatriz i Cristina en la inauguració de l'edifici.Tribuna presidida per S.M. la reina i les Infantes. Edifici dissenyat per l'arquitecte de l'ajuntament de l'Hospitalet, Ramon Puig Gairalt. Està catalogat en el PEPPA amb el núm. 77.

Correus i Telègrafs. S.M. la Reina Victoria i les Infantes en la inauguració de l'edifici

Inauguració de l'edifici de Correus i Telègrafs. A mà dreta, entarimat amb entoldat per a les autoritats. A primera línia es veu l'alcalde de l'Hospitalet, Tomás Giménez i un acompanyant. Edifici dissenyat per l'arquitecte de l'ajuntament de l'Hospitalet, Ramon Puig Gairalt. Està catalogat en el PEPPA amb el núm. 77.

Visita de S.M. la Reina Victòria Eugènia i les Infantes Beatriu i Ma. Cristina el 30 d'octubre de 1927

S.M. la Reina amb les Infantes, el sots-president del Govern i l'alcalde de l'Hospitalet, D. Tomás Giménez Bernabé, de la Unión Patriótica, visitant la població i caminant per la plaça del Repartidor. Al fons, darrera del fanal, sobresurt el teulat en forma triangular de l'edifici del Centre Catòlic. A l'esquerra del fanal, el darrera de la casa de la família Oliveras Bo i la Torre Alverico de La Rambla Just Oliveras. A la dreta del fanal, les cases i les quadres de la família Layola Rovira

Correus i Telègrafs. S.M. la Reina Victoria i les Infantes en la inauguració de l'edifici

Inauguració de l'edifici de Correus i Telègrafs amb l'assistència de S.M. la Reina i les Infantes. En la imatge se les veu pujades dalt d'un cotxe descapotable parat davant l'edifici de Correus de la plaça del Repartidor, envoltat d'una multitud de ciutadans i ciutadanes. La Reina, dempeus, saluda. Edifici dissenyat per l'arquitecte de l'ajuntament de l'Hospitalet, Ramon Puig Gairalt)

Ermita de Santa Eulàlia de Provençana

Vista general de l'ermita. En primer terme, el creueu i la plaça del davanti. Segons referències documentals, les primeres notícies de l'existència del temple daten del segle IX, però fou consagrada el 1101. Catalogada en el PEPPA amb núm. 93.

Festa major de 1927. Carrer Major. Entrada a Can Vila o Can Modolell, a la finca de la família Prats.

Rètol anunciant la festa major de l'Hospitalet de l'any 1927 a l'inici del carrer Major, a l'alçada del que avui és la Plaça de la Remunta i el carrer Femades, que s'observa a la dreta de la fotografia. (Ubicació facilitada per Marta Piera el 24/08/2020). Es pot observar a l'esquerra la senyorial entrada a la gran finca dels Prats, on hi havia llavors el Mas Modolell de la Torre, també conegut com a Mas Burguera o Can Vila, motius relatius als masovers que van anar explotant el mas al llarg dels temps. Aquesta finca, que va arribar a disposar de 6,86 hectàrees de terreny pel conreu, des del carrer Major, com s'observa, fins al Torrent d’en Canyet, destacava tant pel seu volum, que deixava constància de la seva importància, com pel fet que la casa pairal estava adossada a una torre de vigilància o talaia de guaita de 14m. d'alçada, construïda el s. XVI, que permetia la visió del delta del Llobregat fins al mar, per protegir els habitants de la casa i de l’entorn de les ràtzies dels pirates sarraïns. El mur i la portalada s'aprecien ja força atrotinats pel pas dels anys i per les successives batalles (de la guerra del francés i de les guerres carlines) que la van deixar amb força marques de metralla, ja que en aquest indret, com segurament recordava alguna de les plaques de marbre situades a la façana de l'edifici del davant, es va establir una consistent fortificació de pedra amb robusta portalada de fusta en l'època de la primera carlinada, que va ser desmuntada i subhastada per l'Ajuntament el 1843. L'edifici que s'aprecia al darrere, on hi ha la tartana, un singular edifici de tres pisos, amb torre de guaita, que s'aprecia a la fotografia, un únic balcó i profusió de finestres, algunes de les quals van ser posteriorment tapiades, que era molt gran comparat amb les edificacions del voltant de la mateixa època, mitjans del s. XIX i que comptava amb un gran pati interior que estructurava tot un seguit de dependències que l'envoltaven, que arribaven fins el carrer Barcelona, era antigament, fins a finals del s. XIX, un quarter militar, probablement l'antiga caserna de La Remunta, que va ser creada el 1740. La Caserna de La Remunta es va instal·lar a partir de 1862 a la gran finca agrària coneguda com a Ca n' Angulo, situada molt a la vora d'aquest edifici i s'hi va mantenir allà, com a dipòsit de sementals de l'exèrcit, fins el 1994. En aquesta època, 1927, la finca ja havia deixat de funcionar a ple rendiment com a explotació agrària, doncs el 1923 les germanes Maria i Consuelo Prats van presentar a l'Ajuntament un gran projecte per urbanitzar i parcel·lar totalment la seva propietat, projecte que va ser aprovat i que va donar pas a l'obertura del carrer Frederic Prats, Passatge Vila, c/ Reforma , c/ Talaia i c/ Riera de l'escorxador. Les plumes d'aigua del Canal de la Infanta corresponents a aquesta finca van ser cedides per les germanes Prats a l'Ajuntament, que les va acceptar gustosament per tal d'abocar-les al clavagueram públic per tal de sanejar-lo de quan en quan. Tot i això la masia Can Vila o Can Modolell de la Torre es va mantenir dreta, cada cop més envoltada de blocs de pisos, fins el 1972, quan va ser finalment enderrocada. La Talaia, la torre de guaita de la finca, va ser traslladada pedra a pedra al seu actual emplaçament, a la Plaça de Josep Bordonau. Durant el trasllat, tot i que va estar supervisat per tècnics de patrimoni de la Diputació de Barcelona, van desaparèixer, sorprenent i inexplicablement, les arcades de pedra de les finestres de les golfes, que van haver de ser substituïdes, posteriorment a la seva inauguració el 1973, que es va fer sense que la "nova" Talaia estigués acabada de muntar, per unes de noves.

Correus i telègrafs ( "Hospitalet, Casa de Correus" )

Edifici de Correus i Telègrafs realitzat per l'arquitecte Ramon Puig Gairalt. A la façana lateral es veu un òmnibus Oliveras. Està catalogat en el PEPPA amb el núm. 77.

Correus i Telègrafs i font de la Plaça del Repartidor

Fotografia de l'edifici de Correus i Telègrafs i de la font de la Plaça del Repartidor realitzada poc després de la seva inauguració. Segons fonts documentals la torre d'aigües del Repartidor va ser construïda el 1867 i servia per distribuir l'aigua a la població. La urbanització de la plaça i reconversió de la Torre del Repartidor dotan-la de quatre canonades, es va produir el 1927-1928, quan es va inaugurar el nou edifici de Correus i Telègrafs realitzat per Ramon Puig Gairalt, llavors arquitecte municipal. Tant la font com l'edifici de correus estan catalogats en el PEPPA amb els núms. 76 i 77 respectivament. Inicialment la plaça era de sorra i havia al mig un petit estany amb peixos i un surtidor. L'aigua corrent va arribar a l'Hospitalet a inicis de la S. XVIII, mitjançant una canonada que venia de la "font de Mas Cunill", que baixaven canalitzades des de la mina excavada a la zona de Finestrelles, a Esplugues, propietat de Rafael d'Amat i de Cortada, primer Baró de Maldà per successió de la seva mare, la pubilla, Teresa de Cortada i de Senjust, (Can Cortada). Habitualment el Baró de Maldà, residia a Barcelona, ​​tot i que una part de l'estiu ho gaudia a l'Hospitalet, a la seva extensa finca Can Xerricó, que ocupava la totalitat de l'actual plaça de l'Ajuntament i arribava fins a l'actual Rambla Just Oliveras i fins a tocar amb la finca Molinés/ Casa España. Durant la Festa Major que se celebrava a mitjans d'agost, commemorant el patró de la ciutat Sant Roc. Aquesta aigua arribava a la casa del Baró de Maldà (on ara es troba el carrer amb aquest mateix nom) i a la casa de rector, al davant de l'església de Santa Eulàlia de Mèrida. A la fi de la S. XVIII el Baró de Maldà va cedir a l'ajuntament una part dels seus drets sobre l'aigua i l'ajuntament va construir una font, construint l'antiga torre del repartidor de les aigües d'ús públic. Aquesta plaça rebia el seu nom popular, avui oficial, per estar situada en ella la que va ser, doncs, una de les primeres font públiques de l'Hospitalet, que "repartia" aigua als hospitalencs, construïda en terrens que van ser, i que arribaven al Passatge de Xerricó, de Rafael d'Amat i de Cortada i de Senjust, Baró de Maldà, motiu que explica per què a l'Hospitalet hi ha el c/ Baró de Maldà que va del c/ Major a la Plaça del Repartidor. Personatge singular, autor de la monumental crònica de costums divuitesques barcelonines i catalanes "Calaix de sastre", curiosament, no té cap carrer dedicat a la seva memòria a Barcelona, on va néixer. El 1927 va ser inaugurat per la reina Victòria l'edifici d'inspiració encara noucentista de correus, i la renovada torre de la font, obra de l'arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt, també autor, uns anys més tard, el 1930, de la Torre d'estètica art déco-funcionalista del Dr. Ysern, Hombrabella on després de la guerra es va instal·lar la comissaria de la Policia Nacional. En el franquisme aquesta plaça va ser anomenada Plaza General Mola.

Rambla de Just Oliveras.

Vista de la rambla de Just Oliveras des de l'actual avinguda de Josep Tarradellas i Joan. En trobar-se amb l'actual carrer Bruc, s'anomenava en aquesta època camí de Sant Joan o del cementiri. S'observa a l'esquerra de la fotografia una construcció projectada per l'arquitecte Ramon Puig i Gairalt el 1917 per a Joan Elies Prat. Està catalogada al PEPPA amb la fitxa núm. 6.

Esbart dansaire de l'Orfeó del Dr. Robert

Ballets Populars de l'Esbart Dansaire de l'Orfeó del Dr. Robert al pati d'entrada al Casino del Centre. Les noies vesteixen de blanc i amb mitja negra. Els nois amb pantaló negre, camisa blanca i espardenya blanca. Al seu entorn, una munió de gent. Al fons es pot veure part de la façana principal del Casino. L'Esbart de l'Orfeó més tard es convertí en l'Orfeó Hospitalenc.

Orfeó Hospitalenc

L'Orfeó Hospitalent, primerament anomenat "Orfeó Dr. Robert", fou fundat l'any 1922. Imatge presa amb motiu de la Festa de la Senyera. D'esquerra a dreta: Lluís M. Millet i Pagès, Llorenç Carbonell, "Wilfredo" Brau, Maria Miret i Furné i Jaume Pujol. Lloc: pati del Casino del Centre.

"Calle adoquinada (Plaza Española)"

Plaça Espanyola i els seus voltants. A mà esquerra un bar amb el rètol "Sodas, Café Español, Bar". Al fons, al mig de la plaça es veu mig amagada la font.

Correus i Telègrafs. S.M. la Reina Victoria i les Infantes en la inauguració de l'edifici

Inauguració de l'edifici de Correus i Telègrafs. Actes de regalar i madrinar la bandera dels Boy-Scouts per la senyora Glòria Guill de Giménez, fets amb motiu de la presència de S.M. la Reina Victòria i les Infantes Beatriz i Cristina en la inauguració de l'edifici. Boy-Scouts desfilant davant la tribuna de S.M. la Reina i les Infantes i besant la bandera espanyola. Edifici dissenyat per l'arquitecte de l'ajuntament de l'Hospitalet, Ramon Puig Gairalt. Està catalolat en el PEPPA amb el núm. 77.

Correus i Telègrafs. S.M. la Reina Victoria i les Infantes en la inauguració de l'edifici

Inauguració de l'edifici de Correus i Telègrafs. Actes de regalar i madrinar la bandera dels Boy-Scouts per la senyora Glòria Guill de Giménez, fets amb motiu de la presència de S.M. la Reina Victòria i les Infantes Beatriz i Cristina en la inauguració de l'edifici. Boy-Scouts desfilant davant la tribuna de S.M. la Reina i les Infantes. Edifici dissenyat per l'arquitecte de l'ajuntament de l'Hospitalet, Ramon Puig Gairalt. Està catalogat en el PEPPA amb el ním. 77.

Correus i Telègrafs. S.M. la Reina Victoria i les Infantes en la inauguració de l'edifici

Inauguració de l'edifici de Correus i Telègrafs. Actes de regalar i madrinar la bandera dels Boy-Scouts per la senyora Glòria Guill de Giménez, fets amb motiu de la presència de S.M. la Reina Victòria i les Infantes Beatriz i Cristina en la inauguració de l'edifici. Lectura del capellà rodejat d'altres capellans en l'acte de benedicció de l'edifici. Edifici dissenyat per l'arquitecte de l'ajuntament de l'Hospitalet, Ramon Puig Gairalt. Està catalogat en el PEPPA amb el núm. 77.

Correus i Telègrafs. S.M. la Reina Victoria i les Infantes en la inauguració de l'edifici

Inauguració de l'edifici de Correus i Telègrafs. Actes de regalar i madrinar la bandera dels Boy-Scouts per la senyora Glòria Guill de Giménez, fets amb motiu de la presència de S.M. la Reina Victòria i les Infantes Beatriz i Cristina en la inauguració de l'edifici. Lectura del capellà en l'acte de benedicció de l'edifici. Edifici dissenyat per l'arquitecte de l'ajuntament de l'Hospitalet, Ramon Puig Gairalt. Està catalogat en el PEPPA amb el núm. 77.

Correus i Telègrafs. S.M. la Reina Victoria i les Infantes en la inauguració de l'edifici

Inauguració de l'edifici de Correus i Telègrafs. Actes de regalar i madrinar la bandera dels Boy-Scouts per la senyora Glòria Guill de Giménez, fets amb motiu de la presència de S.M. la Reina Victòria i les Infantes Beatriz i Cristina en la inauguració de l'edifici. Tribuna al fons i la sra. Glòria Guill lleixint. Edifici dissenyat per l'arquitecte de l'ajuntament de l'Hospitalet, Ramon Puig Gairalt. Està catalogat en el PEPPA amb el núm. 77.