Aula escolar de Can Arús

Vista interior d'una aula escolar sense alumnes de l'escola de Can Arús. Al fons, la taula del mestre i la pissarra

Grup escolar Rossend Arús a la finca Can Bori

Fotografia extreta de la memòria corresponent a l'exercici de 1932 de l'Ajuntament de l'Hospitalet. Escola i part del pati de la finca Can Bori. Alumnes en asseguts/des al pati de l'escola escoltant les explicacions de la seva mestra. Com es pot apreciar a la fotografia, es tractava d'una escola mixta. A l'esquerra, la caseta dels masovers i, a la dreta, l'edifici principal. Al fons, el jardí d'arbres fruiters per arribar al qual calia travessar uns pontets que permetien creuar el Canal de la Infanta, que passava just al costat de la reixa del fons de la fotografia, que va ser instal·lada per protegir els nens de caure al Rec quan l'edifici va ser reformat per convertir-lo en escola el 1932. Aquest casalot es va construir al 1878 com a torre residencial per Francesc Bori i Comas. La finca estava situada a la cruïlla entre el carrer de Sant Joan i Digoine i la Riera del Canyet, fins a les vies del ferrocarril i la travessava el Canal de la Infanta, que creuaven mitjançant diversos pontets, com els que surten a la fotografia. Can Bori tenia un hort i també una parcel·la dedicada al cultiu d’arbres fruiters. El 1928 el seu propietari va vendre la finca a l'Ajuntament de l'Hospitalet. L`alcalde Tomàs Giménez, imposat per la dictadura de Primo de Rivera, la va cedir a l'Estat per tal que aquest hi instal·lés allà una escola tècnica de formació professional de sericultura i avicultura que mai es va arribar a fer. Quan va arribar la República l'alcalde Just Oliveras va anar a Madrid a reclamar la devolució de la titularitat de la propietat municipal per tal de dedicar-la a Escola Pública. Un cop aquesta fou retornada, l'ajuntament va contractar un matrimoni com a masovers, porters i vigilants i va encarregar projectar i dirigir les obres d'adequació de la casa en escola a l’arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt. S’inauguraria com a Escola Pública, gràcies al gran impuls que el nou ajuntament republicà va donar a l'educació i la gran tasca del llavors regidor Ramon Frontera, el 18 de setembre de 1932 pel president de la Generalitat Francesc Macià. Aquest edifici es va mantenir fins el 1980, quan va ser enderrocat per aixecar un edifici de nova planta pel col·legi Can Bori, que va continuar com a escola pública fins el 1999, quan va passar a ser l'escola d'educació especial l'Estel-Can Bori.

Festa major al carrer Xipreret

Carrer Xipreret guarnit amb banderes per a la Festa Major dels anys 30 (II República). Es veu la mainada i gent adulta al fons.

Cursa de cintes

Cursa de cintes al carrer de la Riera de la Creu, al costat del Casino del Centre. En primer terme es veu un noi muntat en bicicleta a punt d'enfilar l'anella de la cinta penjada, davant l'atenta mirada del nombrós públic. Al fons, es té una bona perspectiva del carrer. A mà esquerra, l'edifici d'habitatges que fa canonada amb el carrer Major, i a la dreta, la casa de Just Oliveras, amb la seva característica tribuna i la torreta sortint del sostre. A l'extrem dret de la imatge es poden veure les reixes del pati del Casino de Centre. La fotografia fou presa, probablement, durant la Festa Major

Aula escolar

Aula escolar de la Ronda de la Via del barri de La Torrassa. Es veu la taula del mestre amb la pissarra al darrera i pupitres al davant i costat. Fotografia extreta de la memòria de l'Ajuntament de l'Hospitalet corresponent a l'exercici 1932.

Era de ca l'Adela Oliveras

Nois jugant amb una pilota a l'era de la masia de l'Adela Oliveras, situada al costat del Casino del Centre, sobre el carrer d'Enric Prat de la Riba. Al fons es veu la façana posterior de la casa. Situada a l'espai on confluien la rambla Just Oliveras amb l'anomenada carretera Provincial, l'actual carrer d'Enric Prat de la Riba estava la destacada masia de l'Adela Oliveras, mas aixecat el 1793 per Mariagna i Josep Oliveras, que tocava paret amb paret amb el Casino del Centre, entitat que muntava cada any a l'agost, per la Festa Major de l'Hospitalet, obrint un pas que comunicava el pati del Casino amb el gran pati i era d'aquesta masia, la que surt en aquesta fotografia, el seu envelat per la Festa Major. Aquesta masia va ser seu de l'Agrícola Sindical de la CNT durant la guerra civil i després seu de la Hermandad de labradores y ganaderos i Casa Sindical del Movimiento després de la guerra civil i durant tot el franquisme. S'aprecia l'inscripció a la façana principal "Organización Nacional Sindical. Casa Sindical Local. Patria, Pan y Justícia" i l'escut de la Falange. Va ser enderrocada el 1977 per donar pas a la construcció del metro i a un controvertit projecte urbanístic de construcció d'onze blocs de pisos de gran alçada. Aquest projecte va rebre una forta contestació veïnal i no va arribar a realitzarse. Només es van aixecar dos dels blocs que, amb el temps, van quedar integrats en una enjardinada zona verda. 

Portalada de l'antiga església de Santa Eulàlia de Mèrida de l'Hospitalet.

Antiga església de Santa Eulàlia de Mèrida. La fotografia mostra la porta d'entrada principal, en la que es pot observar el treball escultòric sobre la pedra en aquest frontal d'ordre corintiri de tres metres i mig d'amplada per cinc i mig d'alçada on, dalt de tot, al timpà del frontó triangular, símbol de la Santíssima Trinitat, la figura d'un pantòcrator maiestàtic amb la Dextera Domini beneint i apuntant al cel i ostentant un orbe rematat amb una creu, el globus imperial, al cantó esquerre, símbol de la superioritat del poder espiritual sobre el terrenal, que recorda a tothom que serà jutjat per ell. A sota, dues pilastres amb cariàtides i, sota d'aquestes dues efígies: una de Sant Pere, en la que se'l representa amb una gran clau i una altra de Sant Jaume Major, en la que se'l representa amb l'espasa, que ens indica que va morir decapitat. Entre aquestes dues pilastres, dos busts, el de Sant Roc, a l'esquerra representat ara amb el seu barret de pelegrí, i a la dreta el de Sant Jaume Major, que molt probablement sostenia també una espasa. Son aquests dos sants pelegrins, molt apropiats per a ser presents a l'església d'un poble en el que hi havia un petit hospital o hostal, molt probablement situat al seu davant, en el que els viatgers havien de fer quarentena abans d'entrar a la ciutat de Barcelona quan hi havia epidèmies. Al centre, entre aquests dos relleus dels sants, hi ha l'escultura de la nena Santa Eulàlia, patrona de la ciutat, amb la palma, símbol del seu martiri, i el llibre dels màrtirs a l'altra mà. A sota, emmarcant la porta, dues columnes amb el fust estriat i el capitell corinti sostingudes per dos pedestals que reprodueixen la creu de Santa Eulàlia, encara avui present a l'escut oficial de la ciutat. El Ple municipal del 5 d'agost de 1936, a l'inici de la guerra civil, va acordar fer enderrocar aquest temple parroquial, que havia estat construït el 1579. Esperonat i pressionat per les nombroses i armades forces revolucionàries anticlericals anarquistes de l'època a l'Hospitalet, l'excusa que l'ajuntament del Front d'Esquerres de 1936 va trobar per fer "deconstruir" pedra a pedra el temple, va ser que "estava en mal estat" perquè poc abans, efectivament, havia caigut una gran pedra d'una cornisa de la teulada de l'església a sobre de la teulada d'una casa veïna, foradant-la i caient finalment a sobre d'un llit en el que, per sort, no hi havia ningú. Es va obligar llavors a l'arquitecte municipal a fer un informe favorable al seu enderroc, informe encara no identificat a la documentació existent a l'Arxiu Municipal, i va ser efectivament enderrocada pedra a pedra per obrers vinculats i dirigits per la CNT/FAI i la UGT. L'església no va ser doncs ni incendiada ni destruïda a causa d'una bomba. Potser es va cremar alguna imatge i confessionari a la placeta del davant durant el mes de juliol, però al seu interior no es va declarar un incendi de grans proporcions. L'arquitecte municipal, Ramon Puig i Gairalt, potser com a descàrrec de consciència per haver de redactar aquell informe, que segurament no es corresponia ben bé amb la realitat però que li va salvar la vida llavors, va realitzar abans de l'enderroc un extens reportatge fotogràfic de l'interior de l'església, que molts anys després la seva família va dipositar a l'Arxiu Nacional de Catalunya i que es pot consultar on line, on es pot veure que l'església era, el 1936, en el moment de la seva destrucció, perfectament sòlida i es trobava en perfecte estat de conservació, tenint en compte que era una església del s. XVI. Alguns carreus i relleus d'aquesta portalada van ser recuperats per diferents veïns del poble quan l'església va ser enderrocada i avui dia es custodien al Museu de l'Hospitalet. Altres van ser reutilitzats com a material de construcció i van ser trobats posteriorment, com és el cas d'un carreu d'aquesta portalada, que va ser reutilitzat com a material d'obra per emplenar un del carrers de la Plaça Espanyola de La Torrassa, prop d'on havia estat situat el local de la CNT. La nova església de Santa Eulàlia de Mèrida, es començà a construir tot just acabada la Guerra Civil, el mateix any de 1939 i es va inaugurar el 1947. Aquest nou edifici està catalogada en el PEPPA amb la fitxa núm. 003.

Torre Puig - Clínica del Dr.Gajo

Torre Puig - Clínica Gajo. Finca sencera de Can Gajo amb l'afegit a la façana posterior de la torre, i al fons, la nova residència familiar. Foto presa desde la cantonada de la Rambla de Just Oliveras amb el carrer Lleida. La Torre Puig, situada al núm. 48 de la Rambla Just Oliveras, fent cantonada amb el carrer Lleida, va ser projectada per l'arquitecte municipal Ramon Puig Gairalt, com a vivenda familiar. Construïda l'any 1909, s'inspirà en el modernisme. A partir del 1925, la torre es va convertir en la clínica quirúrgica del Dr. Josep Gajo Pagès i del seu fill Ramon Gajo Miró. Durant la dècada de 1930, el nombre de pacients havia crescut tant que el Dr. Josep Gajo va haver de fer reformes a l'edifici, transformant-lo en una clínica d'estètica racionalista que va eliminar qualsevol element modernista, estil molt poc valorat en aquells anys. Una altra de les modificacions importants va ser el desplaçament de la família Gajo a un xalet de nova planta al costat de la Clínica i que es veu al fons de la imatge.

Autobús Oliveras

A la dècada de 1930.

Nens de l'equip de futbol Torrassenc

Segons la informació que en consta, són nens de l'equip Torrassenc al camp de futbol abans de la guerra (dècada de 1930). Podria tractar-se del terreny de joc del Club Deportiu Torrassenc situat al triangle format per la Carretera de Collblanc, la Riera Blanca i la Travessera de les Corts. El Deportiu Torrassenc (fundat el 1917) també havia tingut un camp al carrer Aliança (actual c/ Mare de Déu dels Desemparats), entre els carrers Joventut i Llançà. I va tenir breument un segon terreny de joc entre el carrer Badal i Riera Blanca. Posteriorment, a partir de 1931 va jugar els partits al camp de Carretera de Collblanc, que compartia amb la Unió Athlètic Club de Collblanc. Durant la dècada de 1920 el Club Deportiu Torrassenc va guanyar diversos campionats de futbol amateur.

Festa de Sant Antoni Abat, Cavalcada dels Tres Tombs

Moment en que la Cavalcada dels Tres Tombs avança pel carrer de Santa Eulàlia. Pel mig del carrer es poden veure alguns dels carros i cavalls engalanats per a l'ocasió. En primer terme, un carro tirat per dos cavalls, i darrera, un autobús de l'empresa Oliveras.

Encants vells de Collblanc

Encants vells al barri de Collblanc. A primer terme es veu una mula tirant d'un carro i un carrer amb barraques de fusta i uralita a dues bandes. Davant de les portes hi ha diferents objectes per vendre: sommier de molles, mobles diversos, etc.

Carn de ruc a l'escorxador clandestí de Collblanc

Dues fotografies dels rucs sacrificats a l'escorxador il·legal dels senyors Balañá i Tarazón. Els pretenien vendre com a carn de vedella. L'estafa contra la salut pública va ser descoberta per l'agutzil municipal Gaietà Amorós a l'octubre de 1930. El local estava situtat a la carretera de Collblanc, número 137, i era conegut com "la Cova". Aquestes imatges formen part de l'expedient 20/1930, on també es recullen retalls de premsa que parlen de la notícia, les declaracions de testimonis i la instància d'un ciutadà anònim.

Aula escolar de Can Arús

Aula infantil de l'escola de Can Arús amb alumnes i mestra.

Lola Peñalver

Retrat de carnet. Lluitadora anarquista que va néixer a la Unión, a Múrcia, a la conca minera l'any 1915. Quan tenia 9 anys la seva família es traslladà a La Torrassa. Als 17 anys va entrar a treballar a Can Trinxet i es va afiliar a la CNT. Va ser una sindicalista molt activa i va estar lligada al moviment llibertari en l'època de la II República. A partir de 1942, després de ser depurada pels franquistes i passar tres anys a la presó, va quedar inscrita en les anomenades llistes negres de la patronal, la qual cosa significava que qualsevol intent de trobar feina era impossible. Va sobreviure cosint a casa seva fins als anys 50. Mai va renunciar als seus ideals i la seva casa es va convertir en un símbol de la resistència contra la dictadura. Residint al barri de Pubilla Cases, des de 1959, va promoure, a principis de 1970, el primer grup d'alfabetització per a dones i va participar en l'intens moviment veïnal que emergia els anys 70 a la ciutat. Va morir l'any 1986. El seu home va ser Francesc Pedra, també destacat lluitador anarquista. Ell fill únic d'ells dos va ser el destacat dirigent del PSC de l'Hospitalet Germà Pedra Peñalver, que va ser regidor pel PSC en els primers ajuntaments democràtics i diputat a la Diputació de Barcelona.

Rambla de Just Oliveras

Fotografia dels anys trenta del s. XX. A la part esquerra de la imatge, es veuen els habitatges de la família Solanes i, més amunt, a la cantonada, la casa modernista de la família Layola i, més amunt, la casa de la família Oliveras Bo. A la dreta, el Centre Catòlic i més amunt, amb el tendal baixat, el colmado Aniceto, més tard colmado de Josep Santamans i al seu costat la torre de Felipe de Alverico.

Carrer del Baró de Maldà i seu de la Unión Patriótica

Carrer del Baró de Maldà amb l'edifici d' "Unión Patriótica" al fons, al núm. 11, fent cantonada amb el carrer Barcelona, cantonada on, al 1956, es va construir la seu del Banco Hispano Americano.

Retrat d'una dona

Retrat d'estudi de Teresa Rossell Estella, esposa del doctor Prats (Santiago Prats Comas, metge municipal de l'Hospitalet i darrer propietari de la masia de Can Sumarro, abans de passar a mans de l'Ajuntament per ubicar-hi la biblioteca)

Treballadors dels autobusos Oliveras

Retrat de grup dels treballadors dels autobusos Oliveras, just a la porta d'entrada al garatge.

Adelaida Silvestre Andreu.

Retrat d'Adelaida Silvestre Andreu a les escales de l'església Mare de Déu dels Desamparats.

Coral L'Univers

Retrat de grup dels socis de l'anomenada Sociedad Coral Instructiva El Universo, en una sortida a la platja.

Coral L'Univers

Retrat dels socis de l'anomenada Sociedad Coral Instructiva El Universo, probablement d'excursió.

Parada del mercat de Collblanc

Parada de venda d'ous núm. 199 del Mercat de Collblanc. Darrera la parada, dues dependentes i una nena.

Retrat

Retrat de Josep Pastallé i Canals. Afusellat al camp de la Bota, a l'edat de 49 anys, el dia 23 de juliol de 1939.

Consultori mèdic

Consultori mèdic de Santa Eulàlia. Habitació amb llit pacient, camilla de consulta i tauleta amb estris mèdics