Ban de 14 d'abril de 1931

Es demana als ciutadans que guardin l'ordre públic, pel bé de Catalunya i de la República. Signat pel president Francesc Muntané i el secretari Rafael Domingo

Ban de novembre de 1931

S'explica que la situació laboral a la ciutat és difícil, amb una important bossa d'obrers aturats. Es demana als obrers aturats que es personin a l'Ajuntament per tal de fer un cens de treballadors en situació d'atur. S'especifiquen les condicions per poder entrar en el cens. Signat per l'alcalde Josep Muntané i Almirall

Ban de 9 de desembre de 1931

Es convida als ciutadans a endomassar els balcons i finestres de les cases per celebrar la proclamació a Madrid del primer president de la Segona República espanyola. Signat per l'alcalde Josep Muntané i Almirall

Cos de bombers local durant la Segona República

Cos de bombers local durant la Segona República. Els bombers formen dues fileres, els uns ageguts i els altres asseguts a terra, tots vestits amb l'uniforme. Darrera d'ells, els seus caps i les autoritats civils. Entre d'altres, es pot distingir a l'alcalde Just Oliveras Prats. Al fons, l'edifici de Correus i Telègrafs, a la plaça del Repartidor.

Cos de bombers de l'Hospitalet

Equipament del cos de bombers de l'Hospitalet durant la segona República. Es veu cotxe anti-incendis i 3 carretons més petits davant l'oficina de Correus i Telègrafs. A mà dreta es veu l'entrada amb rètol d'una sastreria "Casa Juana Sastre"

Cine Joventut

Vista de l'interior del Cine Joventut realitzada des de l'amfiteatre, amb la seva característica planta pentagonal noucentista d'inspiració art déco, com la seva façana (veure fotografia núm. 25729). La fotografia és de mitjans dels anys trenta. El Cine Joventut era un dels molts cinemes de l'Hospitalet. Era el cinema del barri de la Torrassa. El va construir el 1931 la societat Joaquim Piulachs, Torner y Cia. El projecte original era de Ramon Puig i Gairalt, llavors arquitecte municipal de l'Hospitalet i del seu germà petit Antoni, que signa el projecte. Constava de Platea i Amfiteatre, amb plata pentagonal. El seu aforament era de 800 localitats preferents i 500 de generals. El 1942 van passar a ser propietat ells empresaris Tarrazón i Balañà, que el van mantenir obert fins als anys setanta. L'Ajuntament de l'Hospitalet el va comprar a finals dels anys setanta, quan ja feia molts anys que estava tancat. Amb l'arribada dels juntaments democràtics el 1979 es va decidir transformar-lo en el teatre municipal de l'Hospitalet. En la seva reforma es va mantenir el mateix estil arquitectònic que havia creat Ramon Puig i Gairalt i la seva planta original art déco pentagonal, aspecte que li oferia una característica pròpia molt acusada. Es va substituir la pantalla per l'escenari i es van fer totes les adequacions de llum i de sonoritat, així com la dotació corresponent d'altres equipaments com camerinos, magatzems, oficines i equipaments tècnics propis d'un teatre. L’edifici està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local i es troba dins el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic (PEPPA, fitxa núm. 34) de l’Hospitalet. El joc volumètric de línies rectes i corbes i la simetria noucentista de la façana principal contrasta amb un interior completament reformat i diàfan de planta baixa i pis apte per a les activitats teatrals i musicals de la ciutat. El 8 de maig de 1991 el Teatre Joventut va aixecar per primera vegada el teló. Va ser amb l'estrena de l'obra El cántaro roto, de l'autor Heinrich von Kleist, a càrrec d'una companyia de Madrid que lideraven els actors Agustín González i Pedro Mari Sánchez. De llavors ençà s'hi han representat moltes i molt variades obres de teatre, musicals, concerts i actes de tota mena i han estat centenars els actors i les actrius que han trepitjat el seu esplèndid escenari, i milers d'espectadors els que n'han gaudit.

Diada del llibre de 1931

Joves catalanistes de l'Hospitalet de l'entitat Palestra venent llibres a la Diada del Llibre a la parada de llibres de l'entitat, al davant de l'Ajuntament l'abril de 1931. A la imatge es poden reconèixer a alguns dels socis de l'entitat: Romaguera, Ramon Casas Comas i Isidre Charles, entre d'altres. A l'esquerra, sobre el mur de l'Ajuntament, el rètol del carrer de Laureà Miró i Trepat, més tard, carrer Major. Palestra fou una entitat catalanista, creada a Barcelona el 1930. A l'Hospitalet, la seva funció d'organitzadora de la festa del llibre va ser continuada posteriorment per una altra entitat, l'Ateneu de Cultura Popular, de la qual s'observa a l'esquerra, amb bata i barrant el pas a uns nens per pèrmetre fer bé la fotografia, a un dels seus socis històrics, d'abans i després de la guerra civil, en Rafel Ferrer, casat amb la també sòcia històrica i molt activa de l'entitat Pilar Cuyàs. Palestra fou una entitat catalanista fundada el 1930 per Josep Maria Batista i Roca amb el manifest: "Als joves de Catalunya". Tenia un tarannà educatiu i patriòtic i organitzàzava cursets d'història, literatura, art i llengua catalanes; excursions i acampades i competicions esportives, així com campanyes d'acció social i cultural, com aquesta la Diada de Sant Jordi. En foren nomenats president Pompeu Fabra i Poch, vicepresident Frederic Roda i Ventura i secretari Batista i Roca. Quan el 1931 es proclamà la República Catalana formà una mena de guàrdia cívica entorn de Francesc Macià, el retrat del qual s'observa enganxat al mig de la parada. Després, organitzà una gran campanya a favor de l'estatut. Va arribar a tenir més de 5.000 afiliats a Catalunya i a les ciutats de València i Palma. Molt vigilada i criticada pel seu nacionalisme militant, després del fets del sis d'octubre del 1934, Pompeu Fabra i Batista i Roca foren empresonats i molts locals de Palestra foren clausurats. Va perdre nombrosos efectius, que es passaren a altres organitzacions radicals catalanistes amb més experiència, com Estat Català, Nosaltres Sols! i les Joventuts d'ERC.

Celebració a la plaça Mossèn Homar

Celebració a la plaça Mossèn Homar durant l'època de la segona República. Fotografia presa des d'una finestra de l'Ajuntament del carrer Rossend Arús. Aquest plaça va néixer a l'espai que ocupava el jardí de la rectoria i en aquesta època feia la funció de Plaça de l'Ajuntament, doncs la que ho és avui estava ocupada per vivendes que seguien el traçat estret del carrer Major que posteriorment foren enderrocades durant la guerra.

Celebració a la plaça Mossèn Homar

Celebració a la plaça Mossèn Homar durant l'època de la segona República. Fotografia presa des d'una finestra o balcó de l'Ajuntament de la façana principal. Aquest plaça va néixer a l'espai que ocupava el jardí de la rectoria i en aquesta època feia la funció de Plaça de l'Ajuntament, doncs la que ho és avui estava ocupada per vivendes que seguien el traçat estret del carrer Major que posteriorment foren enderrocades durant la guerra.

Celebració a la plaça Mossèn Homar

Celebració a la plaça Mossèn Homar durant l'època de la segona República. Fotografia presa des d'una finestra o balcó de la façana principal de l'Ajuntament. Aquest plaça va néixer a l'espai que ocupava el jardí de la rectoria i en aquesta època feia la funció de Plaça de l'Ajuntament, doncs la que ho és avui estava ocupada per vivendes que seguien el traçat estret del carrer Major que posteriorment foren enderrocades durant la guerra.

Diada del Llibre

Diada del Llibre organitzada per Palestra l'abril de 1931. A la imatge es pot veure la parada de llibres de l'entitat, al davant de l'Ajuntament. Es pot reconèixer alguns dels socis de l'entitat: Romaguera, Ramon Casas Comas i Isidre Charles, entre d'altres. A l'esquerra, sobre el mur de l'Ajuntament, el rètol del carrer de Laureà Miró i Trepat, més tard, carrer Major. Palestra fou una entitat catalanista, creada a Barcelona el 1930 per Josep Ma. Batista i Roca. A l'Hospitalet, la seva funció d'organitzadora de la festa del llibre va ser continuada per una altra entitat, l'Ateneu de Cultura Popular, de la qual s'observa a l'esquerra de la fotografia un dels seus socis històrics, d'abans i després de la guerra, en Rafel Ferrer, casat amb la també sòcia històrica i molt activa de l'entitat Pilar Cuyàs.

Obres de construcció del Mercat de Collblanc

Extretes de l'Expedient Administratiu 3/1931 on Bernardino Martorell Puig reclama contra l'expropiació forçosa d'uns terrenys de la seva propietat pel projecte de construcció de la Plaça del Mercat de Collblanc

Obres de construcció del Mercat de Collblanc

Extretes de l'Expedient Administratiu 3/1931 on Bernardino Martorell Puig reclama contra l'expropiació forçosa d'uns terrenys de la seva propietat pel projecte de construcció de la Plaça del Mercat de Collblanc

Obres de construcció del Mercat de Collblanc

Extretes de l'Expedient Administratiu 3/1931 on Bernardino Martorell Puig reclama contra l'expropiació forçosa d'uns terrenys de la seva propietat pel projecte de construcció de la Plaça del Mercat de Collblanc

Ban proclamació República Catalana

Ban del President Francesc Macià que proclama la República Catalana com Estat integrant de la Federació Ibèrica el 14 d'abril de 1931.

Plaça Espanyola.

Vista des d'una posició enlairada de la plaça Espanyola al voltant dels anys 30, es veu l'autobús "HT" (Teatro Español) a punt de marxar. Podem veure com era l'estructura de la plaça, en forma de triangle i amb uns arbres al voltant de la font. (Aquesta plaça passà a denominar-se Mártires de Jaca a partir de 1931 fins acabada la Guerra Civil).

Festa Major

Festa Major al carrer del Xipreret del barri Centre. Hi ha un nombrós grup de persones, sobretot dones i nens, al mig del carrer, que està tot engalanat. Es pot distingir a Pepito Mas (dels safareigs), Angelina Vidal, Palmira Pascual, Pepeta Menal i Conxa, entre d'altres