Retrat d'un guàrdia urbà

Retrat de José Bravo Miñarro, amb l'uniforme de la Guàrdia Urbana en l'època de la República.

Guàrdia Urbana de l'Hospitalet

Retrat de grup de la Guàrdia Urbana de l'Hospitalet. Es cos el formen 24 agents uniformats, 3 d'ells asseguts (comandaments superiors) i la resta darrera i dempeus

Quadre escènic del Centre Autonomista Republicà

Retrat de grup del Quadre escènic del Centre Autonomista Republicà. Tots ells caracteritzats per interpretar l'obra "L'Hereu escampa" de Santiago Rusiñol. La fotografia està presa al pati del Casino del Centre.

Primer centre de lectura públic a l'Hospitalet.

Vista interior de la Biblioteca Municipal ubicada al carrer Baró de Maldà, núm. 15 i inaugurada per Francesc Macià, President de le Generalitat de Catalunyael 18 de desembre de 1932.La construcció d'aquesta biblioteca pública fou impulsada pel regidor de l'Ajuntament de l'Hospitalet per Esquerra Republicana de Catalunya Salvador Gil i Gil, home autodidacta, baster de professió, d'una gran inquietud intel·lectual i social, fundador dels periòdics comarcals d'esquerra republicana LLibertat i Fortitud. Aquest local municipal posteriorment va deixar de ser la Biblioteca Municipal, que va passar a estar situada a la planta baixa de l'edifici de l'Ajuntament, anomenada Biblioteca Mosèn Homar, rector de l'església de Santa Eulàlia de Mèrida, que va fer donació de la seva biblioteca particular a l'Ajuntament, i va ser cedit, als anys seixanta, en l'època en què l'esplèndida Biblioteca de La Caixa de Pensions, situada també al c/ Baró de Maldà, al núm. 5, gairebé al costat d'aquest local, funcionava feia uns anys a ple rendiment, com a seu de l'Associació d'Amics de la Música.

Cine Joventut

La Pel·lícula que hi ha anunciada al cartell de la façana és Shangai Express, pel·lícula de Joseph Von Stembreg de 1932, protagonitzada per Marlene Dietrich. El Cinema Joventut es va fer el 1931, així que la fotografia va ser realitzada entre entre 1932 i 1939, perquè després de l guerra civil el seu nom va a pasar a ser Cine Juventud, en castellà. El Cine Joventut era un dels molts cinemes de l'Hospitalet. Era el cinema del barri de la Torrassa. El va construir el 1931 la societat Joaquim Piulachs, Torner y Cia. El projecte original era de Ramon Puig i Gairalt, llavors arquitecte municipal de l'Hospitalet i del seu germà petit Antoni, que signa el projecte. Constava de Platea i Amfiteatre, amb plata pentagonal. El seu aforament era de 800 localitats preferents i 500 de generals. El 1942 van passar a ser propietat ells empresaris Tarrazón i Balañà, que el van mantenir obert fins als anys setanta. L'Ajuntament de l'Hospitalet el va comprar a finals dels anys setanta, quan ja feia molts anys que estava tancat. Amb l'arribada dels juntaments democràtics el 1979 es va decidir transformar-lo en el teatre municipal de l'Hospitalet. En la seva reforma es va mantenir el mateix estil arquitectònic que havia creat Ramon Puig i Gairalt i la seva planta original art déco pentagonal, aspecte que li oferia una característica pròpia molt acusada. Es va substituir la pantalla per l'escenari i es van fer totes les adequacions de llum i de sonoritat, així com la dotació corresponent d'altres equipaments com camerinos, magatzems, oficines i equipaments tècnics propis d'un teatre. L’edifici està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local i es troba dins el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic (PEPPA, fitxa núm. 34) de l’Hospitalet. El joc volumètric de línies rectes i corbes i la simetria noucentista de la façana principal contrasta amb un interior completament reformat i diàfan de planta baixa i pis apte per a les activitats teatrals i musicals de la ciutat. El 8 de maig de 1991 el Teatre Joventut va aixecar per primera vegada el teló. Va ser amb l'estrena de l'obra El cántaro roto, de l'autor Heinrich von Kleist, a càrrec d'una companyia de Madrid que lideraven els actors Agustín González i Pedro Mari Sánchez. De llavors ençà s'hi han representat moltes i molt variades obres de teatre, musicals, concerts i actes de tota mena i han estat centenars els actors i les actrius que han trepitjat el seu esplèndid escenari, i milers d'espectadors els que n'han gaudit.

Inauguració de la Biblioteca Municipal, per Francesc Macià

Inauguració de la Biblioteca Municipal al núm. 15 del carrer del Baró de Maldà, el 18 de desembre de 1932, a càrrec del president de le Generalitat de Catalunya, Francesc Macià. La construcció d'aquesta biblioteca pública fou impulsada pel regidor de l'Ajuntament de l'Hospitalet per Esquerra Republicana de Catalunya Salvador Gil i Gil, home autodidacta, baster de professió, d'una gran inquietud intel·lectual i social, fundador dels periòdics comarcals d'esquerra republicana LLibertat i Fortitud. Aquest local municipal posteriorment va deixar de ser la Biblioteca Municipal, que va passar a estar situada a la planta baixa de l'edifici de l'Ajuntament, anomenada Biblioteca Mosèn Homar, rector de l'església de Santa Eulàlia de Mèrida, que va fer donació de la seva biblioteca particular a l'Ajuntament, i va ser cedit, als anys seixanta, en l'època en què l'esplèndida Biblioteca de La Caixa de Pensions, situada també al c/ Baró de Maldà, al núm. 5, gairebé al costat d'aquest local, funcionava feia uns anys a ple rendiment, com a seu de l'Associació d'Amics de la Música. La fotografia mostra a Francesc Macià entre dues taules de consulta, i envoltat per altres autoritats, d'entre els quals es pot reconèixer al Secretari Municipal, en Joan Coca i Alujas, a l'esquerra de la fotografia, amb ulleres, al Primer Tinent d'Alcalde de l'Ajuntament de l'Hospitalet Dr. Carles Martí Feced i al Dr. Jaume Aiguader i Miró, alcalde republicà de Barcelona.

Primer centre de lectura públic a l'Hospitalet.

Vista interior de la Biblioteca Municipal ubicada al carrer Baró de Maldà, núm. 15 i inaugurada per Francesc Macià, President de le Generalitat de Catalunyael 18 de desembre de 1932.La construcció d'aquesta biblioteca pública fou impulsada pel regidor de l'Ajuntament de l'Hospitalet per Esquerra Republicana de Catalunya Salvador Gil i Gil, home autodidacta, baster de professió, d'una gran inquietud intel·lectual i social, fundador dels periòdics comarcals d'esquerra republicana LLibertat i Fortitud. Aquest local municipal posteriorment va deixar de ser la Biblioteca Municipal, que va passar a estar situada a la planta baixa de l'edifici de l'Ajuntament, anomenada Biblioteca Mosèn Homar, rector de l'església de Santa Eulàlia de Mèrida, que va fer donació de la seva biblioteca particular a l'Ajuntament, i va ser cedit, als anys seixanta, en l'època en què l'esplèndida Biblioteca de La Caixa de Pensions, situada també al c/ Baró de Maldà, al núm. 5, gairebé al costat d'aquest local, funcionava feia uns anys a ple rendiment, com a seu de l'Associació d'Amics de la Música.

Primer centre de lectura públic a l'Hospitalet.

Vista interior de la Biblioteca Municipal ubicada al carrer Baró de Maldà, núm. 15 i inaugurada per Francesc Macià, President de le Generalitat de Catalunyael 18 de desembre de 1932. La construcció d'aquesta biblioteca pública fou impulsada pel regidor de l'Ajuntament de l'Hospitalet per Esquerra Republicana de Catalunya Salvador Gil i Gil, home autodidacta, baster de professió, d'una gran inquietud intel·lectual i social, fundador dels periòdics comarcals d'esquerra republicana LLibertat i Fortitud. Aquest local municipal posteriorment va deixar de ser la Biblioteca Municipal, que va passar a estar situada a la planta baixa de l'edifici de l'Ajuntament, anomenada Biblioteca Mosèn Homar, rector de l'església de Santa Eulàlia de Mèrida, que va fer donació de la seva biblioteca particular a l'Ajuntament, i va ser cedit, als anys seixanta, en l'època en què l'esplèndida Biblioteca de La Caixa de Pensions, situada també al c/ Baró de Maldà, al núm. 5, gairebé al costat d'aquest local, funcionava feia uns anys a ple rendiment, com a seu de l'Associació d'Amics de la Música.

Mercat de Collblanc

Vista de la façana que dóna al carrer del Progrés i el lateral esquerre. El mercat fou dissenyat per l'arquitecte municipal Ramon Puig Gairalt i es va inaugurar el 14 de maig de 1932. Està catalogat en el PEPPA (fitxa número 15).

Inauguració del grup escolar Rossend Arús a la finca Can Bori, per Francesc Macià

Fotografia extreta de la memòria corresponent a l'exercici de 1932 de l'Ajuntament de l'Hospitalet. Inauguració Inauguració del grup escolar "Rossend Arús" a la finca Can Bori, el 18 de desembre de 1932, a càrrec del president de le Generalitat de Catalunya, Francesc Macià. La fotografia va ser presa des d'una posició elevada, a l'interior de l'escola. Es veu una munió de gent en el moment de l'arribada de Francesc Macià, acompanyat per les autoritats locals. A l'esquerra, es pot veure el Canal de la Infanta, i al marge dret, els estendards de les societats claverianes de la ciutat. Els nenes i nenes porten petites banderes amb les quatre barres. El casalot de la finca Can Bori es va construir al 1878 com a torre residencial per Francesc Bori i Comas, propietari de la foneria Altos Hornos de Cataluña, coneguda popularment com La Farga de l'Hospitalet. La finca estava situada a la cruïlla entre el carrer de Sant Joan i Digoine i la Riera del Canyet, fins a les vies del ferrocarril i la travessava el Canal de la Infanta, que el creuaven mitjançant diversos pontets. Can Bori tenia un hort i també una parcel·la dedicada al cultiu d’arbres fruiters. El 1928 el seu propietari va vendre la finca a l'Ajuntament de l'Hospitalet. L`alcalde Tomàs Giménez, imposat per la dictadura de Primo de Rivera, la va cedir a l'Estat per tal que aquest hi instal·lés allà una escola tècnica de formació professional de sericultura i avicultura i indústries zoogenes que mai va arribar a funcionar, tot i que la casa va ser remodelada per poder funcionar com a escola. Quan el 1931 va arribar la República, l'alcalde Just Oliveras va anar a Madrid a reclamar la devolució de la titularitat de la propietat municipal per tal de dedicar-la a Escola Pública. Un cop aquesta fou retornada, l'ajuntament va contractar un matrimoni com a masover i porters. S’inauguraria com Grup escolar "Rossend Arús", com a escola pública, gràcies al gran impuls que el nou ajuntament republicà va donar a l'educació i la gran tasca del llavors regidor Ramon Frontera, el 18 de setembre de 1932 pel president de la Generalitat Francesc Macià. Tot i aquest nom, en honor del patrici barceloní Rossend Arús, que va pagar la construcció del nou edifici consistorial inaugurat el 1895 en memòria del seu pare, fill del poble, aquesta escola va ser coneguda sempre com a Escola can Bori. Aquest edifici es va mantenir dret fins el 1980, quan va ser enderrocat per aixecar un edifici de nova planta pel col·legi Can Bori, que va continuar com a escola pública fins el 1999, quan va passar a ser l'escola d'educació especial l'Estel-Can Bori.

Remodelació com a escola del casalot de la Finca Can Bori.

Casalot de la finca Can Bori en obres, el 1928, quan va ser reconvertida de casa d'estiueig a possible escola de sericultura, avicultura i indústries zoogenes de l'Estat. Es veu la façana principal en transformació, de la que es van eliminar les balaustrades de les finestres i del balcó i tots els elements decoratius vuicentistes del terrat, ja que es va aixecar un nou pis per dotar de més capacitat a l'edifici, ara d'estètica racionalista, la que l'arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt, autor de la remodelació, va voler donar a tot l'edifici. Al costat esquerra, la caseta dels masovers. A la dreta, part dels jardins i al fons es pot apreciar un dels pontets que passaven en aquesta finca per sobre del Canal de la Infanta. Posteriorment seria reconstruïda la porta i la reixa de ferro d'accés a la finca, que va ser desmontada per permetre correctament l'entrada de camions mentre van durar les obres. Aquest casalot es va construir al 1878 com a torre residencial per Francesc Bori i Comas, propietari de la foneria Altos Hornos de Cataluña, coneguda popularment com La Farga de l'Hospitalet. La finca estava situada a la cruïlla entre el carrer de Sant Joan i Digoine i la Riera del Canyet, fins a les vies del ferrocarril i la travessava el Canal de la Infanta, que creuaven mitjançant diversos pontets, com els que surten a la fotografia. Can Bori tenia un hort i també una parcel·la dedicada al cultiu d’arbres fruiters. El 1928 el seu propietari va vendre la finca a l'Ajuntament de l'Hospitalet. L`alcalde Tomàs Giménez, imposat per la dictadura de Primo de Rivera, la va cedir a l'Estat per tal que aquest hi instal·lés allà una escola tècnica de formació professional de sericultura i avicultura i indústries zoogenes que mai va arribar a funcionar, tot i que la casa, com s'observa en la fotografia, va ser remodelada per poder funcionar com a escola. Quan el 1931 va arribar la República, l'alcalde Just Oliveras va anar a Madrid a reclamar la devolució de la titularitat de la propietat municipal per tal de dedicar-la a Escola Pública. Un cop aquesta fou retornada, l'ajuntament va contractar un matrimoni com a masover i porters. S’inauguraria com Grup escolar "Rossend Arús", com a escola pública, gràcies al gran impuls que el nou ajuntament republicà va donar a l'educació i la gran tasca del llavors regidor Ramon Frontera, el 18 de setembre de 1932 pel president de la Generalitat Francesc Macià. Tot i aquest nom, en honor del patrici barceloní Rossend Arús, que va pagar la construcció del nou edifici consistorial inaugurat el 1895 en memòria del seu pare, fill del poble, aquesta escola va ser coneguda sempre com a Escola can Bori. Aquest edifici es va mantenir dret fins el 1980, quan va ser enderrocat per aixecar un edifici de nova planta pel col·legi Can Bori, que va continuar com a escola pública fins el 1999, quan va passar a ser l'escola d'educació especial l'Estel-Can Bori. El Canal de la Infanta, conegut també com a El Rec, era una canalització de 17,420 km d'aigües provinents del riu Llobregat, que abastia els camps de la Vall Baixa de la comarca del Baix Llobregat. Construït amb finançament totalment privat sense cap ajuda pública entre els anys 1817 i 1820, amb finalitats purament agrícoles, es convertí en un eix dinamitzador de l'economia de la zona, doncs aquesta infraestructura agrària tenia un ample considerable que permetia, quan s'esqueia, un parell de cops per setmana, un cabal hidràulic important, suficient per poder abastir i irrigar tots els camps de les diferents poblacions del Baix Llobregat per on passava, i comptava amb 13 salts d'aigua, que varen ajudar a la implantació de la indústria al seu voltant a mitjans i finals del segle XIX. La Junta Constructora, per tal de superar desconfiances entres els pagesos propietaris generades pel sobrecost considerable que va generar aquesta construcció, va demanar a la infanta Lluïsa Carlota de Borbó-Dues Sicílies, neta i nora del rei Carles IV, aprofitant que va arribar a Barcelona, provinent de Nàpols, per anar a Madrid a conèixer el seu espòs, l'Infant Francesc de Paula de Borbó i Borbó-Parma, que inaugurés el Canal, al qual van batejar com a Real Canal de la Serenísima Infanta Doña Luisa Carlota de Borbón amb la intenció de donar-li una aparença d'infraestructura amb protecció oficial que mai va ser. Les característiques i les funcions principals del Canal de la Infanta no havien variat gaire en un segle d’exitós funcionament. Les seves aigües eren tan netes que, per exemple, fins els anys cinquanta del segle XX, encara s'hi permetia el bany. A partir dels anys seixanta i de la creixent industrialització del Baix Llobregat, el nombre d'hectàrees de camps regades pel canal comença a disminuir constantment i la infraestructura passa a estar rodejada per un entorn urbà que va creixent de forma accelerada al seu voltant sense cap mena de planificació. El ràpid empitjorament de les aigües del Llobregat pels abocaments industrials contaminants, la desídia de l’administració franquista per evitar-los o controlar-los i la manca de pressupostos per a construir col•lectors d'aigües residuals van convertir el canal en una gran claveguera a cel obert. Com era d'esperar, el caràcter marcadament residual de les aigües transportades pel canal va crear grans problemes de salubritat a les poblacions que travessava així com als pocs regants que no havien venut les terres a les immobiliàries i encara el feien servir i va provocar la seva pràctica desaparició. Els ajuntaments de finals del franquisme, pressionats pels moviments veïnals dels municipis afectats, van haver de resoldre, com van poder i amb els seus mitjans, el cobriment del Rec i la seva integració en el sistema de clavegueram. A l'Hospitalet va ser canalitzat i cobert a finals dels anys setanta, a partir justament de Can Bori i fins tot el seu el seu final, per la seva evident insalubritat i també pel perill que significava la seva proximitat tant a l'escola Can Bori com a l'Escola Busquets i Punset, creada llavors davant seu feia poc. Es va mantenir a cel obert fins a la caserna de la Remunta durant uns anys, fin que aquesta va ser urbanitzada, el 2012.

Guàrdia Urbana de l'Hospitalet

Guàrdia Urbana de l'Hospitalet, amb les autoritats. Els membres del cos van amb el seu uniforme i gorra. Són un total de 24 homes. Asseguts en cadires, a la primer filera, hi ha set homes vestits de civil. El del centre, vestit de pagès, amb faixa i camisa i espardenyes blanques és l'alcalde Josep Muntané Almirall, i al seu costat, a l'esquerra, hi veiem el tinent d'alcalde Salvador Gil i Gil, amb vestit i corbata a ratlles, tot un gentelman. Dos mons, l'agrari i l'urbà, que pugnaven entre ells en aquells dies, els anys trenta del s. XX, a l'Hospitalet.

Carrer Major. Diada del Llibre.

Diada del Llibre organitzada per Palestra l'abril de 1932. A la imatge es pot veure el carrer Major i, penjada en alt, una gran pancarta que anuncia la Diada. A mà esquerra, la filera de casetes baixes que hi havia davant de l'Ajuntament i que van ser enderrocades després de la Guerra Civil. En primer terme, sobre la cantonada, el tendal del bar Peret i un rètol de la barberia Moral. A mà dreta, una part de la façana de la Casa Consistorial i la part alta de la façana de la Botiga Nova. Palestra fou una entitat catalanista, creada a Barcelona el 1930 per Josep Ma. Batista i Roca. A l'Hospitalet, la seva funció d'organitzadora de la festa del llibre va ser continuada per una altra entitat, l'Ateneu de Cultura Popular

Escola Can Bori

Vista exterior del grup escolar de Can Bori. Es veu la façana principal de la casa i, a la porta, un grup de nens i nenes. A la dreta, part dels jardins i al fons es pot apreciar un dels pontets que passaven en aquesta finca per sobre del Canal de la Infanta. Aquest casalot es va construir al 1878 com a torre residencial per Francesc Bori i Comas. La finca estava situada a la cruïlla entre el carrer de Sant Joan i Digoine i la Riera del Canyet, fins a les vies del ferrocarril i la travessava el Canal de la Infanta, que creuaven mitjançant diversos pontets, com els que surten a la fotografia. Can Bori tenia un hort i també una parcel·la dedicada al cultiu d’arbres fruiters. El 1928 el seu propietari va vendre la finca a l'Ajuntament de l'Hospitalet. L`alcalde Tomàs Giménez, imposat per la dictadura de Primo de Rivera, la va cedir a l'Estat per tal que aquest hi instal·lés allà una escola tècnica de formació professional de sericultura i avicultura que mai es va arribar a fer. Quan va arribar la República l'alcalde Just Oliveras va anar a Madrid a reclamar la devolució de la titularitat de la propietat municipal per tal de dedicar-la a Escola Pública. Un cop aquesta fou retornada, l'ajuntament va contractar un matrimoni com a masovers, porters i vigilants i va encarregar projectar i dirigir les obres d'adequació de la casa en escola a l’arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt. S’inauguraria com a Escola Pública, gràcies al gran impuls que el nou ajuntament republicà va donar a l'educació i la gran tasca del llavors regidor Ramon Frontera, el 18 de setembre de 1932 pel president de la Generalitat Francesc Macià. Aquest edifici es va mantenir fins el 1980, quan va ser enderrocat per aixecar un edifici de nova planta pel col·legi Can Bori, que va continuar com a escola pública fins el 1999, quan va passar a ser l'escola d'educació especial l'Estel-Can Bori. El Canal de la Infanta, conegut també com a El Rec, era una canalització de 17,420 km d'aigües provinents del riu Llobregat, que abastia els camps de la Vall Baixa de la comarca del Baix Llobregat. Construït amb finançament totalment privat sense cap ajuda pública entre els anys 1817 i 1820, amb finalitats purament agrícoles, es convertí en un eix dinamitzador de l'economia de la zona, doncs aquesta infraestructura agraria tenia un ample considerable que permetia, quan s'esqueia, un parell de cops per setmana, un cabal hidràulic important, suficient per poder abastir i irrigar tots els camps de les diferents poblacions del Baix Llobregat per on passava, i comptava amb 13 salts d'aigua, que varen ajudar a la implantació de la indústria al seu voltant a mitjans i finals del segle XIX. La Junta Constructora, per tal de superar desconfiances entres els pagesos propietaris generades pel sobrecost considerable que va generar aquesta construcció, va demanar a la infanta Lluïsa Carlota de Borbó-Dues Sicílies, neta i nora del rei Carles IV, aprofitant que va arribar a Barcelona, provinent de Nàpols, per anar a Madrid a conèixer el seu espòs, l'Infant Francesc de Paula de Borbó i Borbó-Parma, que inaugurés el Canal, al qual van batejar com a Real Canal de la Serenísima Infanta Doña Luisa Carlota de Borbón amb la intenció de donar-li una aparença d'infraestructura amb protecció oficial que mai va ser. Les característiques i les funcions principals del Canal de la Infanta no havien variat gaire en un segle d’exitós funcionament. Les seves aigües eren tan netes que, per exemple, fins els anys cinquanta del segle XX, encara s'hi permetia el bany. A partir dels anys seixanta i de la creixent industrialització del Baix Llobregat, el nombre d'hectàrees de camps regades pel canal comença a disminuir constantment i la infraestructura passa a estar rodejada per un entorn urbà que va creixent de forma accelerada al seu voltant sense cap mena de planificació. El ràpid empitjorament de les aigües del Llobregat pels abocaments industrials contaminants, la desídia de l’administració franquista per evitar-los o controlar-los i la manca de pressupostos per a construir col•lectors d'aigües residuals van convertir el canal en una gran claveguera a cel obert. Com era d'esperar, el caràcter marcadament residual de les aigües transportades pel canal va crear grans problemes de salubritat a les poblacions que travessava així com als pocs regants que no havien venut les terres a les immobiliàries i encara el feien servir i va provocar la seva pràctica desaparició. Els ajuntaments de finals del franquisme, pressionats pels moviments veïnals dels municipis afectats, van haver de resoldre, com van poder i amb els seus mitjans, el cobriment del Rec i la seva integració en el sistema de clavegueram. A l'Hospitalet va ser canalitzat i cobert a finals dels anys setanta, a partir justament de Can Bori i fins tot el seu el seu final, per la seva evident insalubritat i també pel perill que significava la seva proximitat tant a l'escola Can Bori com a l'Escola Busquets i Punset, creada llavors davant seu feia poc. Es va mantenir a cel obert fins a la caserna de la Remunta durant uns anys, fin que aquesta va ser urbanitzada, el 2012.

Mercat de Collblanc

Vista exterior del mercat que dóna al carrer Doctor Martí Julià. Va ser dissenyat per l'arquitecte municipal Ramon Puig Gairalt es va inaugurar el 14 de maig de 1932. Està catalogat en el PEPPA amb el núm. 15.

Edificis de Ramon Puig Gairalt

Foto muntatge de 5 imatges d'edificis de Ramon Puig Gairalt, (19/05/1886-13/07/37) . A dalt a l'esquerra: escoles a Hospitalet, 1932; a dalt a la dreta: casa a Esplugas, 1933 i casa a Barcelona 1932; a baix a l'esquerra: casa Sta Eulàlia, 1932, foto Godes; a baix a la dreta: casa a Coll-Blanch, -Gratacels-, 1933

L'alcalde Francesc Marcé Codina

Retrat de l'alcalde Francesc Marcé Codina. (Mandat 1912-1916)

Cal Millonari "embarc" de verdures

L'embarc de verdures de Cal Millonari. Grup d'homes i dones preparant les verdures. L'empresa es deia J.M. Costafreda i exportaven verdures cap a Europa

Diada del Llibre

Diada del Llibre organitzada per Palestra l'abril de 1932. A la imatge es pot veure la parada de llibres que l'entitat va muntar als porxos dels baixos de l'Ajuntament (aquell dia va ploure). A la dreta, sobre el mur de l'edifici hi ha un cartell on s'hi pot llegir el nom de l'entitat. Palestra fou una entitat catalanista, creada a Barcelona el 1930 per Josep Ma. Batista i Roca. A l'Hospitalet, la seva funció d'organitzadora de la festa del llibre va ser continuada posteriorment per una altra entitat, l'Ateneu de Cultura Popular