Inauguració de l'estació de metro de La Bordeta / Cotxeres

Inauguració l'1 de juliol de 1932 de l'estació de metro de La Bordeta / Cotxeres, de la línia 1. Situada entre Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat, era la capçalera de la Línia 1, de Metro, empresa anomenada en aquell moment Ferrocarril Metropolità Transversal. La Bordeta era una de les poques estacions de metro en superfície i va tancar portes el 1983, coincidint amb la prolongació de la Línia 1 des de la nova estació de Santa Eulàlia, subterrània, que va substituir la de La Bordeta, que va ser enderrocada, fins a la de La Torrassa. A la fotografia veiem una multitud davant l'entrada del Metro esperant l'arribada de les autoritats. El rètol està engalanat per a l'ocasió. A la inauguració hi va assistir el president de la Generalitat Francesc Macià.

Cos de bombers local durant la Segona República

Cos de bombers local durant la Segona República, el 1932, essent alcalde Josep Muntané Almirall, d'Esquerra Republicana de Catalunya, absent a la fotografia. Es veu l'equipament del cos: un cotxe anti-incendis amb mànega i 3 carretons més petits amb escales Els bombers formen dues fileres, els uns ajupits i els altres asseguts a terra, tots vestits amb l'uniforme. Darrera d'ells, els seus caps i les autoritats civils de l'Ajuntament, entre els quals es pot distingir al regidor Just Oliveras Prats, el quart per l'esquerra, amb mocador a la butxaca de dalt, que va havia estat alcalde el 1918 i el 1930, i que el 1932 era regidor vocal de la Comissió d'Hisenda. Al fons, l'edifici de Correus i Telègrafs, a la plaça del Repartidor. Aquesta fotografia va aparèixer a la Memòria Municipal de l'any 1932.

Cos de bombers de l'Hospitalet

Equipament del cos de bombers de l'Hospitalet durant la segona República, el 1932, essent alcalde Josep Muntané Almiral, d'Esquerra Republicana de Catalunya. Es veu cotxe anti-incendis amb mànega i 3 carretons més petits amb escales davant l'oficina de Correus i Telègrafs. A mà dreta es veu l'entrada amb rètol d'una sastreria "Casa Juana Sastre" Aquesta fotografia va aparèixer a la Memòria Municipal de l'any 1932.

Aula escolar

Aula escolar de la Ronda de la Via del barri de La Torrassa. Es veu la taula del mestre amb la pissarra al darrera i pupitres al davant i costat. Fotografia extreta de la memòria de l'Ajuntament de l'Hospitalet corresponent a l'exercici 1932.

Grup escolar Rossend Arús a la finca Can Bori

Fotografia extreta de la memòria corresponent a l'exercici de 1932 de l'Ajuntament de l'Hospitalet. Escola i part del pati de la finca Can Bori. Alumnes en asseguts/des al pati de l'escola escoltant les explicacions de la seva mestra. Com es pot apreciar a la fotografia, es tractava d'una escola mixta. A l'esquerra, la caseta dels masovers i, a la dreta, l'edifici principal. Al fons, el jardí d'arbres fruiters per arribar al qual calia travessar uns pontets que permetien creuar el Canal de la Infanta, que passava just al costat de la reixa del fons de la fotografia, que va ser instal·lada per protegir els nens de caure al Rec quan l'edifici va ser reformat per convertir-lo en escola el 1932. Aquest casalot es va construir al 1878 com a torre residencial per Francesc Bori i Comas. La finca estava situada a la cruïlla entre el carrer de Sant Joan i Digoine i la Riera del Canyet, fins a les vies del ferrocarril i la travessava el Canal de la Infanta, que creuaven mitjançant diversos pontets, com els que surten a la fotografia. Can Bori tenia un hort i també una parcel·la dedicada al cultiu d’arbres fruiters. El 1928 el seu propietari va vendre la finca a l'Ajuntament de l'Hospitalet. L`alcalde Tomàs Giménez, imposat per la dictadura de Primo de Rivera, la va cedir a l'Estat per tal que aquest hi instal·lés allà una escola tècnica de formació professional de sericultura i avicultura que mai es va arribar a fer. Quan va arribar la República l'alcalde Just Oliveras va anar a Madrid a reclamar la devolució de la titularitat de la propietat municipal per tal de dedicar-la a Escola Pública. Un cop aquesta fou retornada, l'ajuntament va contractar un matrimoni com a masovers, porters i vigilants i va encarregar projectar i dirigir les obres d'adequació de la casa en escola a l’arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt. S’inauguraria com a Escola Pública, gràcies al gran impuls que el nou ajuntament republicà va donar a l'educació i la gran tasca del llavors regidor Ramon Frontera, el 18 de setembre de 1932 pel president de la Generalitat Francesc Macià. Aquest edifici es va mantenir fins el 1980, quan va ser enderrocat per aixecar un edifici de nova planta pel col·legi Can Bori, que va continuar com a escola pública fins el 1999, quan va passar a ser l'escola d'educació especial l'Estel-Can Bori.

París. Exposició del 1932

París. Exposició del 1932

París. Exposició del 1932

París. Exposició del 1932

París. Exposició del 1932

París. Exposició del 1932

París. 1932

París. 1932

París. 1932

París. 1932

París. 1932

París. El Pabelló de la Índia

París. El Pabelló de la Índia

París. El Pabelló de la Índia

París. El Pabelló de la Índia

París. El Pabelló de la Índia

París. El Pabelló de la Índia

Inauguració de la Biblioteca Municipal, per Francesc Macià

Inauguració de la Biblioteca Municipal al núm. 15 del carrer del Baró de Maldà, el 18 de desembre de 1932, a càrrec del president de le Generalitat de Catalunya, Francesc Macià. La construcció d'aquesta biblioteca pública fou impulsada pel regidor de l'Ajuntament de l'Hospitalet per Esquerra Republicana de Catalunya Salvador Gil i Gil, home autodidacta, baster de professió, d'una gran inquietud intel·lectual i social, fundador dels periòdics comarcals d'esquerra republicana LLibertat i Fortitud. Aquest local municipal posteriorment va deixar de ser la Biblioteca Municipal, que va passar a estar situada a la planta baixa de l'edifici de l'Ajuntament, anomenada Biblioteca Mosèn Homar, rector de l'església de Santa Eulàlia de Mèrida, que va fer donació de la seva biblioteca particular a l'Ajuntament, i va ser cedit, als anys seixanta, en l'època en què l'esplèndida Biblioteca de La Caixa de Pensions, situada també al c/ Baró de Maldà, al núm. 5, gairebé al costat d'aquest local, funcionava feia uns anys a ple rendiment, com a seu de l'Associació d'Amics de la Música. La fotografia mostra al president de la Generalitat de Catalunya, Francesc Maciài Llusà i la seva dona Eugènia Lamarca i de Mier, que mira a la càmera, entre dues taules de consulta, i envoltat per altres autoritats, d'entre els quals es pot reconèixer al Primer Tinent d'Alcalde de l'Ajuntament de l'Hospitalet Dr. Carles Martí Feced i al Dr. Jaume Aiguader i Miró, alcalde republicà de Barcelona.

Inauguració del grup escolar Rossend Arús a la finca Can Bori, per Francesc Macià.

Fotografia extreta de la memòria corresponent a l'exercici de 1932 de l'Ajuntament de l'Hospitalet. Inauguració del grup escolar "Rossend Arús" al casal de la finca Can Bori, el 18 de desembre de 1932, a càrrec del president de le Generalitat de Catalunya, Francesc Macià i Llusà, assegut a la taula presidencial de l'acte. Just darrera seu hi ha Joan Alavedra i Segurañas, que era llavors, i ho va ser fins el 1934, secretari de la Presidència de la Generalitat de Catalunya en el període 1931-1934 durant les presidències de Francesc Macià i Lluís Companys. El 1934 va ser nomenat director de l'Institut del Teatre. A la fotografia es pot reconèixer també al Primer Tinent d'Alcalde de l'Hospitalet, el Dr. Carles Martí i Feced, a la dreta de Macià i, darrera seu al regidor i exalcalde Josep Jordà i Polls, amb barba, a l'esquerra de Macià a l'Alcalde de Barcelona, el Dr. Jaume Aiguader i Miró, fumant. També es pot reconèixer als regidors de l'Ajuntament de l'Hospitalet Ramon Frontera, dret a l'esquerra de la fotografia, amb ulleres rodones i mirant a la càmera, a en Salvador Gil i Gil, dret, molt clenxinat, a l'esquerra de la fotografia, amb vestit clar amb americana creuada, a Josep Jordà i Polls, al fons, tocant la paret, amb barba i al també regidor i exalcalde Just Oliveras Prats, també al fons, tocant el marc de la finestra, amb ulleres i vestit de ratlla diplomàtica, entre d'altres. Al davant de la taula, a costat i costat, un parell de nenes vestides de pubilles catalanes. Al fons a l'esquerra, la casa dels masovers. Aquest casal es va construir al 1870 com a torre residencial per Francesc Bori i Comas, propietari de la foneria Altos Hornos de Cataluña, coneguda com La Farga de l'Hospitalet. L'extensa finca estava situada a la cruïlla entre el carrer de Sant Joan i Digoine i la Riera del Canyet, fins a les vies del ferrocarril i els seus jardins la travessaven el Canal de la Infanta, que creuaven mitjançant diversos pontets. La finca tenia un hort i també una parcel·la dedicada al cultiu d’arbres fruiters. Passats alguns anys, dificultats econòmiques obligaren a la família Bori a desprendre's de la finca que fou adquirida, l'any 1911, per Agustí Comadran, qui passà a ocupar-la conjuntament amb la seva família. L'any 1927, en morir el nou propietari, els seus hereus la posaren en venda i fou aleshores quan l'Ajuntament de la Dictadura l'adquirí pagant-ne 85.000 pessetes. Aquell mateix any, l'Estat projectava establir a Barcelona una escola escola tècnica de formació professional de Sericultura, Avicultura i Industries Zoògenes. El govern de l'Estat tenia el propòsit d'instal·lar dita escola a Vilafranca del Penedès i assabentat d'això, l`alcalde Tomàs Giménez, imposat per la dictadura del general Miguel Primo de Rivera, considerant que la creació de l'escola podria reportar forces beneficis a l'Hospitalet, li va fer oferiment de la finca Bori per tal que aquesta escola pogués ser instal·lada allà. Una vegada acceptada l'ofrena, a mitjans de l'any 1928, van començar les obres necessàries per a habilitar les diverses dependències per al fi que es perseguia. L'escola va ser remodelada per l'arquitecte municipal Manuel Puig i Gairalt, que va eliminar tots els elements decoratius vuitcentistes i va donar un aire racionalista a aquest casalot, eliminant les balaustrades de les finestres i del terrat, on va fer aixecar un pis més per tal que l'escola fos més gran. L' Estat va invertir més de 70.000 pessetes en dites obres, sense comptar les despeses de mobiliari i material d'ensenyament. Un canvi en la Direcció general d'Agricultura de Madrid, va fer que restés sense efecte aquest projecte, destinant-se aleshores l'edifici a la recria de cucs de seda, fet que no aportava cap benefici directe ni indirecte a la ciutat. En caure la Dictadura, a l'any 1930, el nou Ajuntament dirigit llavors novament per l'alcalde Just Oliveras i Prats, que ja ho havia estat el 1916 i el 1918, va reclamar a l'Estat que li fos reintegrada la propietat de la finca a fi de destinar-la a escoles primàries i va declarar lesiu l'acord de cessió adoptat en temps de la Dictadura. Va ser, però, amb motiu de l'adveniment de la República que, represes les gestions per tal d'aconseguir la reintegració de la finca, aquestes assoliren un èxit complet passant novament la finca a ésser propietat del del Municipi i aconseguint-se, al mateix temps, que l'Estat fes donació d'una part del mobiliari existent en la mateixa. Cal consignar que qui va signar el decret de reintegrament va ser el ministre català Lluís Nicolau d'Olwer, que regentava la cartera d'Economia. Un cop aquesta fou retornada, l'ajuntament encarregar unes darreres obres a l'arquitecte municipal per tal que l'edifici fos adaptat al nou usos previstos i va contractar un matrimoni com a masovers, porters i vigilants. S’inauguraria com a escola pública, anomenada com a "Grup Escolar Rossend Arús", en memòria del patrici Barceloní que va sufragar la construcció de la casa consistorial el 1895 per honorar el seu pare, fill del poble, gràcies al gran impuls que el nou ajuntament republicà va donar a l'educació i la gran tasca del llavors regidor Ramon Frontera, el 18 de setembre de 1932 pel president de la Generalitat Francesc Macià. El Grup Escolar Rossend Arús, que va ser anomenat popularment sempre com a Escola can Bori, constava de cinc graus dirigits per altres tants professors nacionals. El Director triat va ser Joaquim Monistrol. Hi reben instrucció uns 230 alumnes. Aquest edifici es va mantenir dret com a escola fins el 1980, quan va ser enderrocat per aixecar un edifici de nova planta pel col·legi Can Bori, que va continuar com a escola pública fins el 1999, quan va passar a ser l'escola d'educació especial l'Estel-Can Bori.

Escoles Carbonell o de Can Pi

Vista interior d'una classe amb alumnes i mestra durant l'etapa republicana.