Ramon Frontera i amics al vaixell Uruguay

Ramon Frontera i Bosch (alcalde de l'Hospitalet de 1934 i 1936) i amics al Vaixell Uruguay després dels fets d'octubre de 1934. Ramon Frontera de peu, a la deta de la fotografia, amb ulleres i corbata.

Ermita de Santa Eulàlia de Provençana

Vista exterior de l'església romànica de Santa Eulàlia de Provençana. Es veu la façana principal del temple i l'edifici annexe de la rectoria, amb el seu campanar. A la dreta es veu la creu de terme. Segons referències documentals, les primeres notícies de l'existència del temple daten del segle IX, però fou consagrada el 1101. Catalogada en el PEPPA amb núm. 93.

Pont d'en Jordà - Pont de la Torrassa

Pont d'en Jordà, popularment conegut com el Pont de la Torrassa o el Pont del Metro. Uneix els barris de la Torrassa amb el de Santa Eulàlia, S'inaugurà el 7 d'abril de 1935. La fotografia està presa des de la Torrassa. A sota del pont es pot veure l'estació de metro de Santa Eulàlia (la primera de la ciutat), i al seu costat, més grans, les cotxeres. La xemeneia que es veu en primer terme és de la fàbrica d'olis, greixos i vaselines d'Emilio Pailhez. Al fons, la muntanya de Montjuïc i el Palau Nacional

Ban de maig de 1935

S'informa de l'inici d'una nova etapa de govern municipal, on es vol millorar serveis (sobretot sanitat i cultura), fer millores urbanes i reduir l'atur. Per tal de popularitzar les funcions de l'alcaldia es posa a disposició del poble un horari en què l'alcalde atendrà personalment les suggerències i demandes dels ciutadans. Signat per l'alcalde Hilario Raval

Nens i nenes al Passatge Blanchart

"Es pot veure Quimeta i Nuria Miret, Teresa i Assumpció Recobenis, Josep Nolla, Margarita Llamusí, Jaume Llaverias, Albert i Pepe Parra i Montserrat i Joaquim Llamusí, entre d'altres."

Escola Racionalista de La Torrassa

Aquesta escola ubicada a la Riera Blanca núm. 23, fou fundada l'any 1932. A la imatge, un alumne fent treballs manuals. L’Escola Moderna del pedagog anarquista català Francesc Ferrer i Guàrdia s’inaugurava el 1901 i es tancava el 1906 amb la detenció de Ferrer. Un temps tan escàs de funcionament no va impedir que la seva teoria i pràctica es convertís en model i paradigma de l’escola anarquista. L’empremta de Ferrer en el pensament educatiu anarquista català i mundial esdevindrà molt important. L’experiència de l’Escola Moderna fou breu, però el 1905 existien ja a la província de Barcelona 147 escoles que compartien algunes idees racionalistes i el 1908 deu escoles a la ciutat educaven uns mil alumnes. Inspirades en les idees de Ferrer s’havien creat escoles a Madrid, Sevilla, Màlaga, Granada, Cadis, Còrdova, Palma i València; també a ciutats europees com Lausana, Amsterdam i països com Suïssa, Rússia o Estats Units. L’anarquisme promovia l’educació i el canvi de la consciència de les persones com una eina important per tal de poder transformar i regenerar la societat. Una de les aportacions més rellevants de l’anarquisme educatiu fou idear, i portar a la pràctica, un projecte d’educació, formació i instrucció nou adreçat a les classes populars, mal ateses llavors pel sistema d'ensenyament convencional. La família Ocaña-Sánchez estava formada per Antonio Ocaña Martín, procedent d'Almeria, la seva dona Carmen Sánchez Franco, un nebot, Francisco Ocaña i els vuit fills del matrimoni: Fraterna, Igualtat, Alba, Natura, Llibertat i Floreal, Florico, per distingir-lo del seu cosí Floreal, Floreal, Fraterna, Igualtat i Natura hi van treballar com a mestres, mestres racionalistes seguidores dels postulats de Ferrer i Guàrdia, i van despuntar en la seva experiència pedagògica a l’Hospitalet en temps de la Segona República. La família va arribar a la Torrassa l’any 1931 i un any més tard va fundar al barri l’Escola Moderna de La Torrassa. La primera seu va ser la del propi domicili de la família, al carrer Viena. Més tard l'escola es va traslladar al carrer Campalans i, ja durant la guerra civil, a la Riera blanca cantonada amb la Ronda de la Torrassa, en una gran casa amb jardí que havia estat incautada per la CNT. Era un torre, on també hi vivia la família, que comptava fins i tot amb un hort escolar on els alumnes aprenien el cicle de la natura. A l’escola, que combinava les teories de Ferrer i Guàrdia amb les darreres tendències en ensenyament d’Europa, hi van arribar a estudiar prop de 400 alumnes que feien activitats a l’aire lliure, ensenyament musical, dansa i treball per objectius. Es van afegir també com a professors, en Vicenç Marcet Vidal i Severino Campos Campos. Quan les tropes nacionals van entrar a Barcelona, la família es va exiliar a França, on ja s’havien exiliat en temps de la dictadura de Primo de Rivera, i a diversos països d’Amèrica, sobre tot a Mèxic. Una plaça al barri de Collblanc, anomenada Plaça de les germanes Ocaña, està dedicada a aquestes germanes que es van dedicar a la docència.

Escola Racionalista de La Torrassa

Aquesta escola, que va estar ubicada a la Riera Blanca cantonada amb la Ronda de la Torrassa, va ser fundada l'any 1932 per la família Ocaña-Sánchez. Al centre de la fotografia el seu director, Francisco-Floreal, Ocaña, amb bigoti, rodejat dels seus oncles Antonio Ocaña Martín i Carmen Sánchez Franco, al costat seu, i les seves cosines Fraterna, Igualtat, Alba i Natura, repartides entre els alumnes de l'escola, d'entre 3 i 14 anys, al jardí-pati de l'escola, amb un rètol davant que posa "Escuela Moderna de la Torrasa. Tercer año de existencia. Diciembre de 1935". L’Escola Moderna del pedagog anarquista català Francesc Ferrer i Guàrdia s’inaugurava el 1901 i es tancava el 1906 amb la detenció de Ferrer. Un temps tan escàs de funcionament no va impedir que la seva teoria i pràctica es convertís en model i paradigma de l’escola anarquista. L’empremta de Ferrer en el pensament educatiu anarquista català i mundial esdevindrà molt important. L’experiència de l’Escola Moderna fou breu, però el 1905 existien ja a la província de Barcelona 147 escoles que compartien algunes idees racionalistes i el 1908 deu escoles a la ciutat educaven uns mil alumnes. Inspirades en les idees de Ferrer s’havien creat escoles a Madrid, Sevilla, Màlaga, Granada, Cadis, Còrdova, Palma i València; també a ciutats europees com Lausana, Amsterdam i països com Suïssa, Rússia o Estats Units. L’anarquisme promovia l’educació i el canvi de la consciència de les persones com una eina important per tal de poder transformar i regenerar la societat. Una de les aportacions més rellevants de l’anarquisme educatiu fou idear, i portar a la pràctica, un projecte d’educació, formació i instrucció nou adreçat a les classes populars, mal ateses llavors pel sistema d'ensenyament convencional. La família Ocaña-Sánchez estava formada per Antonio Ocaña Martín, procedent d'Almeria, la seva dona Carmen Sánchez Franco, un nebot, Francisco Ocaña i els vuit fills del matrimoni: Fraterna, Igualtat, Alba, Natura, Llibertat i Floreal, Florico, per distingir-lo del seu cosí Floreal, Floreal, Fraterna, Igualtat i Natura hi van treballar com a mestres, mestres racionalistes seguidors dels postulats de Ferrer i Guàrdia, i van despuntar en la seva experiència pedagògica a l’Hospitalet en temps de la Segona República. La família va arribar a la Torrassa l’any 1931 i un any més tard va fundar al barri l’Escola Moderna de La Torrassa. La primera seu va ser la del propi domicili de la família, al carrer Viena. Més tard l'escola es va traslladar al carrer Campalans i, ja durant la guerra civil, a la Riera blanca cantonada amb la Ronda de la Torrassa, en una gran casa amb jardí que havia estat incautada per la CNT. Era un torre, on també hi vivia la família, que comptava amb un ampli jardí amb un hort escolar on els alumnes aprenien el cicle de la natura. A l’escola, que combinava les teories de Ferrer i Guàrdia amb les darreres tendències en ensenyament d’Europa, hi van arribar a estudiar prop de 400 alumnes que feien activitats a l’aire lliure, ensenyament musical, dansa i treball per objectius. Es van afegir també com a professors, en Vicenç Marcet Vidal, company d'Alba i Severino Campos Campos, company d'Igualtat, un dels quals també hi apareix a la dreta de la fotografia. Quan les tropes nacionals van entrar a Barcelona, la família es va exiliar a França, on ja s’havien exiliat en temps de la dictadura de Primo de Rivera, i a diversos països d’Amèrica, sobre tot a Mèxic. Una plaça al barri de Collblanc, anomenada Plaça de les germanes Ocaña, està dedicada a aquestes germanes que es van dedicar a la docència.

Colònies de Mar de l'Escola Nacional de nenes núm. 26, juliol 1935

Nenes de l'Escola Nacional núm. 26 de Santa Eulàlia a les colònies de mar de Castelldefels. Nenes prenent el bany.

Colònies de Mar de l'Escola Nacional de nenes núm. 26, juliol 1935

Dia d'arribada de les nenes de l'Escola Nacional núm. 26 de Santa Eulàlia a les colònies de mar de Castelldefels. Foto de grup a la sorra.

Colònies de Mar de l'Escola Nacional de nenes núm. 26, juliol 1935

Nenes de l'Escola Nacional núm. 26 de Santa Eulàlia a les colònies de mar de Castelldefels. Nenes sortint del bany.

Colònies de Mar de l'Escola Nacional de nenes núm. 26, juliol 1935

Nenes de l'Escola Nacional núm. 26 de Santa Eulàlia a les colònies de mar de Castelldefels. Nenes fent exercicis gimnàstics a la platja.

Foment de la Sardana de l'Hospitalet

Grup de dansaires del Foment de la Sardana. La fotografia està presa al pati d'accés a l'edifici l'Harmonia. Darrera d'ells, les escales de l'Harmonia i una pancarta rectangular de roba on diu "Foment de la Sardana de l'Hospitalet". D'esquerra a dreta homes: Gussiñé, Marques, Màrio, Ramos, Jaume Ventura Tort, Mataix, Castelló, Cases, Bordas, Massana, Cortada, Vidal, Josep Navarro, Coromines, Codina. Dones: Quimeta, Saludes, Conxa, Sisqueta, Juanita, Massana, germanes Diego, Pepeta, Pauleta, Maria, Baltasara, Margarida, Juncà, Cases, Serafí, Estadella, America.

Empleats municipals de l'Hospitalet davant del portal de l'església romànica de Mediona

L'Harmonia

Retrat de grup dels socis històrics de l'Ateneu, de la secció d'excursionisme, a dalt de les escales que conduien al primer pis de l'edifi l'Harmonia, seu de l'Ateneu de Cultura Popular, ubicat a la pl. Josep Bordonau núm. 6. A la imatge es pot veure Josep Bonastre, Ravina, Soler, Joan Pallarès, Pere Escalera i Sendra. Segons fonts documentals el seu ús original era de masia, construïda el 1595 aprox. Posteriorment s'usà com a seu de la Falange, després com a seu de l'Ateneu de Cultura Popular i actualment com a centre museístic. Està catalogat en el PEPPA amb el núm. 100-02.

Foment de la Sardana de l'Hospitalet.

Grup de dansaires del Foment de la Sardana. La fotografia està presa al pati de l'Harmonia. Darrera d'ells, les escales de l'Harmonia i una pancarta rectangular de roba on diu "Foment de la Sardana de l'Hospitalet". D'esquerra a dreta homes: Gussiñé, Marques, Màrio, Ramos, Jaume Ventura Tort, Mataix, Castelló, Cases, Bordas, Massana, Cortada, Vidal, Josep Navarro, Coromines, Codina. Dones: Quimeta, Saludes, Conxa, Sisqueta, Juanita, Massana, germanes Diego, Pepeta, Pauleta, Maria, Baltasara, Margarida, Juncà, Cases, Serafí, Estadella, America.

Àlbum 2.

Jaume Ventura Tort (1911-1985). Àlbum de fotografies i retalls de premsa de la seva vida i de la seva obra realitzat per ell mateix. Inclou la sarsuela en tres actes "Dia de Pascua" estrenada al Club Pimpinela, entitat del barri de la Torrassa i el sainet líric en tres actes "La cançó de l'Empordà" (Llibret: Ferran Casanovas i Civit; Música: Jaume Ventura Tort). També inclou la retransmissió de "La cançó de l'Empordà" al circuit català de TVE.

Centre Catòlic. Festa Major 1935.

Llibret del programa de la festa major de 1935, celebrada al Centre Catòlic. El programa inclou: veredicte del jurat de l'exposició fotogràfica del 1r. Concurs organitzat per l'Esguard; partits de bàsquet; ballada de sardanes amb la Cobla La Principal del Llobregat; missa solemne de Sant Roc; tarda infantil; audició de sardanes; festival de la dansa popular catalana amb 2 cobles, 2 esbarts i 70 dansaires; ball de gitanes del Vallès; castell de focs d'artifici. Es detallen algunes informacions respecte al comportament i els actes. El llibret té 3 fulls plegats per la meitat. A la pàgina 5 s'anuncia dins de l'audició de sardanes, la composició "Les noies hospitalenques" de Jaume Ventura Tort.

Retrat familiar

Retrat d'estudi de Martirià Domingo Fortuny i la seva esposa Carmen López amb els seus fills Rafael i Camen. Martirià Domingo fou posat en presó preventiva el 15 d'agost de 1939 i posteriorment afusellat al Camp de la Bota a mans del franquisme.

Can Bori

Pati de Can Bori. Al fons, les cases del carrer Sant Joan

L'alcalde Rafael Domingo Recio

Retrat de l'alcalde Rafael Domingo Recio. (Mandat 1937-1938)

Festa major

Ball de festa major a l'envelat.

Foment de la Sardana de l'Hospitalet

Grup de dansaires del Foment de la Sardana en el moment d'iniciar un ball de cintes, al pati de l'Harmonia - Ateneu de Cultura Popular (carrer Barcelona xamfrà amb el carrer Xipreret). Les noies van vestides de blanc i amb sabata de taló blanca. Els nois porten pantalons i americana negra, camisa blanca i llacet negre. Al voltant dels dansaires, s'aplega molta gent. Darrera d'ells, uns edificis baixos. Als murs s'hi pot llegir publicitat de diversos negocis de la vila: Josep Ustrell, Botiga Nova i Ramón Tubau

Ermita de Santa Eulàlia de Provençana

Ermita romànica de Santa Eulàlia de Provençana. Es veu la façana principal del temple i l'edifici annexe de la rectoria, amb el seu campanar. A la dreta es veu la creu de terme. Segons referències documentals, les primeres notícies de l'existència del temple daten del segle IX, però fou consagrada el 1101. Catalogada en el PEPPA amb núm. 93.

Ermita de Santa Eulàlia de Provençana

Vista interior de l'ermita romànica, passada la Guerra Civil. Al fons, la capella. Segons referències documentals, les primeres notícies de l'existència del temple daten del segle IX, però fou consagrada el 1101. Catalogada en el PEPPA amb núm. 93.

Ermita i rectoria

Ermita romànica de Santa Eulàlia de Provençana. Es veu el lateral de l'ermita, el campanar, la rectoria adosada i el jardí de l'entrada. Segons referències documentals, les primeres notícies de l'existència del temple daten del segle IX, però fou consagrada el 1101. Catalogada en el PEPPA amb núm. 93.