• AMHLAF0000319.jpg
    Ban de maig de 1935
    S'informa de l'inici d'una nova etapa de govern municipal, on es vol millorar serveis (sobretot sanitat i cultura), fer millores urbanes i reduir l'atur. Per tal de popularitzar les funcions de l'alcaldia es posa a disposició del poble un horari en què l'alcalde atendrà personalment les suggerències i demandes dels ciutadans. Signat per l'alcalde Hilario Raval
    Bans i edictes
    Campanyes institucionals
    Informació i comunicació
    Política i administració pública
  • AMHLAF0146083.tif
    Nens i nenes al Passatge Blanchart
    "Es pot veure Quimeta i Nuria Miret, Teresa i Assumpció Recobenis, Josep Nolla, Margarita Llamusí, Jaume Llaverias, Albert i Pepe Parra i Montserrat i Joaquim Llamusí, entre d'altres."
    Cosidores
    Oficis i ocupacions
  • AMHLAF0000834.jpg
    Escola Racionalista de La Torrassa
    Aquesta escola ubicada a la Riera Blanca núm. 23, fou fundada l'any 1932. A la imatge, un alumne fent treballs manuals. L’Escola Moderna del pedagog anarquista català Francesc Ferrer i Guàrdia s’inaugurava el 1901 i es tancava el 1906 amb la detenció de Ferrer. Un temps tan escàs de funcionament no va impedir que la seva teoria i pràctica es convertís en model i paradigma de l’escola anarquista. L’empremta de Ferrer en el pensament educatiu anarquista català i mundial esdevindrà molt important. L’experiència de l’Escola Moderna fou breu, però el 1905 existien ja a la província de Barcelona 147 escoles que compartien algunes idees racionalistes i el 1908 deu escoles a la ciutat educaven uns mil alumnes. Inspirades en les idees de Ferrer s’havien creat escoles a Madrid, Sevilla, Màlaga, Granada, Cadis, Còrdova, Palma i València; també a ciutats europees com Lausana, Amsterdam i països com Suïssa, Rússia o Estats Units. L’anarquisme promovia l’educació i el canvi de la consciència de les persones com una eina important per tal de poder transformar i regenerar la societat. Una de les aportacions més rellevants de l’anarquisme educatiu fou idear, i portar a la pràctica, un projecte d’educació, formació i instrucció nou adreçat a les classes populars, mal ateses llavors pel sistema d'ensenyament convencional. La família Ocaña-Sánchez estava formada per Antonio Ocaña Martín, procedent d'Almeria, la seva dona Carmen Sánchez Franco, un nebot, Francisco Ocaña i els vuit fills del matrimoni: Fraterna, Igualtat, Alba, Natura, Llibertat i Floreal, Florico, per distingir-lo del seu cosí Floreal, Floreal, Fraterna, Igualtat i Natura hi van treballar com a mestres, mestres racionalistes seguidores dels postulats de Ferrer i Guàrdia, i van despuntar en la seva experiència pedagògica a l’Hospitalet en temps de la Segona República. La família va arribar a la Torrassa l’any 1931 i un any més tard va fundar al barri l’Escola Moderna de La Torrassa. La primera seu va ser la del propi domicili de la família, al carrer Viena. Més tard l'escola es va traslladar al carrer Campalans i, ja durant la guerra civil, a la Riera blanca cantonada amb la Ronda de la Torrassa, en una gran casa amb jardí que havia estat incautada per la CNT. Era un torre, on també hi vivia la família, que comptava fins i tot amb un hort escolar on els alumnes aprenien el cicle de la natura. A l’escola, que combinava les teories de Ferrer i Guàrdia amb les darreres tendències en ensenyament d’Europa, hi van arribar a estudiar prop de 400 alumnes que feien activitats a l’aire lliure, ensenyament musical, dansa i treball per objectius. Es van afegir també com a professors, en Vicenç Marcet Vidal i Severino Campos Campos. Quan les tropes nacionals van entrar a Barcelona, la família es va exiliar a França, on ja s’havien exiliat en temps de la dictadura de Primo de Rivera, i a diversos països d’Amèrica, sobre tot a Mèxic. Una plaça al barri de Collblanc, anomenada Plaça de les germanes Ocaña, està dedicada a aquestes germanes que es van dedicar a la docència.
    Alumnes
    Aules
    Educació
    Escola Moderna de la Torrassa
    Escola Racionalista de la Torrassa
    Escoles
    Infants
    Persones
  • AMHLAF0000842.jpg
    Escola Racionalista de La Torrassa
    Aquesta escola, que va estar ubicada a la Riera Blanca cantonada amb la Ronda de la Torrassa, va ser fundada l'any 1932 per la família Ocaña-Sánchez. Al centre de la fotografia el seu director, Francisco-Floreal, Ocaña, amb bigoti, rodejat dels seus oncles Antonio Ocaña Martín i Carmen Sánchez Franco, al costat seu, i les seves cosines Fraterna, Igualtat, Alba i Natura, repartides entre els alumnes de l'escola, d'entre 3 i 14 anys, al jardí-pati de l'escola, amb un rètol davant que posa "Escuela Moderna de la Torrasa. Tercer año de existencia. Diciembre de 1935". L’Escola Moderna del pedagog anarquista català Francesc Ferrer i Guàrdia s’inaugurava el 1901 i es tancava el 1906 amb la detenció de Ferrer. Un temps tan escàs de funcionament no va impedir que la seva teoria i pràctica es convertís en model i paradigma de l’escola anarquista. L’empremta de Ferrer en el pensament educatiu anarquista català i mundial esdevindrà molt important. L’experiència de l’Escola Moderna fou breu, però el 1905 existien ja a la província de Barcelona 147 escoles que compartien algunes idees racionalistes i el 1908 deu escoles a la ciutat educaven uns mil alumnes. Inspirades en les idees de Ferrer s’havien creat escoles a Madrid, Sevilla, Màlaga, Granada, Cadis, Còrdova, Palma i València; també a ciutats europees com Lausana, Amsterdam i països com Suïssa, Rússia o Estats Units. L’anarquisme promovia l’educació i el canvi de la consciència de les persones com una eina important per tal de poder transformar i regenerar la societat. Una de les aportacions més rellevants de l’anarquisme educatiu fou idear, i portar a la pràctica, un projecte d’educació, formació i instrucció nou adreçat a les classes populars, mal ateses llavors pel sistema d'ensenyament convencional. La família Ocaña-Sánchez estava formada per Antonio Ocaña Martín, procedent d'Almeria, la seva dona Carmen Sánchez Franco, un nebot, Francisco Ocaña i els vuit fills del matrimoni: Fraterna, Igualtat, Alba, Natura, Llibertat i Floreal, Florico, per distingir-lo del seu cosí Floreal, Floreal, Fraterna, Igualtat i Natura hi van treballar com a mestres, mestres racionalistes seguidors dels postulats de Ferrer i Guàrdia, i van despuntar en la seva experiència pedagògica a l’Hospitalet en temps de la Segona República. La família va arribar a la Torrassa l’any 1931 i un any més tard va fundar al barri l’Escola Moderna de La Torrassa. La primera seu va ser la del propi domicili de la família, al carrer Viena. Més tard l'escola es va traslladar al carrer Campalans i, ja durant la guerra civil, a la Riera blanca cantonada amb la Ronda de la Torrassa, en una gran casa amb jardí que havia estat incautada per la CNT. Era un torre, on també hi vivia la família, que comptava amb un ampli jardí amb un hort escolar on els alumnes aprenien el cicle de la natura. A l’escola, que combinava les teories de Ferrer i Guàrdia amb les darreres tendències en ensenyament d’Europa, hi van arribar a estudiar prop de 400 alumnes que feien activitats a l’aire lliure, ensenyament musical, dansa i treball per objectius. Es van afegir també com a professors, en Vicenç Marcet Vidal, company d'Alba i Severino Campos Campos, company d'Igualtat, un dels quals també hi apareix a la dreta de la fotografia. Quan les tropes nacionals van entrar a Barcelona, la família es va exiliar a França, on ja s’havien exiliat en temps de la dictadura de Primo de Rivera, i a diversos països d’Amèrica, sobre tot a Mèxic. Una plaça al barri de Collblanc, anomenada Plaça de les germanes Ocaña, està dedicada a aquestes germanes que es van dedicar a la docència.
    Alumnes
    Educació
    Escola Racionalista de la Torrassa
    Escoles
    Mestres
    Oficis i ocupacions
    Retrats
    Retrats de grup
    Escola Moderna de la Torrassa
  • AMHLAF0000698.jpg
    Pont d'en Jordà - Pont de la Torrassa
    Pont d'en Jordà, popularment conegut com el Pont de la Torrassa o el Pont del Metro. Uneix els barris de la Torrassa amb el de Santa Eulàlia, S'inaugurà el 7 d'abril de 1935. La fotografia està presa des de la Torrassa. A sota del pont es pot veure l'estació de metro de Santa Eulàlia (la primera de la ciutat), i al seu costat, més grans, les cotxeres. La xemeneia que es veu en primer terme és de la fàbrica d'olis, greixos i vaselines d'Emilio Pailhez. Al fons, la muntanya de Montjuïc i el Palau Nacional
    Arquitectura i urbanisme
    Estació del Metro Santa Eulàlia
    Estacions
    Ferroviaris
    Indústries
    Pont d'en Jordà o Pont de la Torrassa
    Ponts
    Transports
    Tren
    Vistes
  • AMHLAF0003291.jpg
    Colònies de Mar de l'Escola Nacional de nenes núm. 26, juliol 1935
    Nenes de l'Escola Nacional núm. 26 de Santa Eulàlia a les colònies de mar de Castelldefels. Nenes prenent el bany.
    Dona
    Escoles
    Excursions i turisme
    Infantil/juvenil
    Lleure
  • AMHLAF0003290.jpg
    Colònies de Mar de l'Escola Nacional de nenes núm. 26, juliol 1935
    Dia d'arribada de les nenes de l'Escola Nacional núm. 26 de Santa Eulàlia a les colònies de mar de Castelldefels. Foto de grup a la sorra.
    Dona
    Escoles
    Excursions i turisme
    Infantil/juvenil
    Lleure
  • AMHLAF0003292.jpg
    Colònies de Mar de l'Escola Nacional de nenes núm. 26, juliol 1935
    Nenes de l'Escola Nacional núm. 26 de Santa Eulàlia a les colònies de mar de Castelldefels. Nenes sortint del bany.
    Dona
    Escoles
    Excursions i turisme
    Infantil/juvenil
    Lleure
  • AMHLAF0003293.jpg
    Colònies de Mar de l'Escola Nacional de nenes núm. 26, juliol 1935
    Nenes de l'Escola Nacional núm. 26 de Santa Eulàlia a les colònies de mar de Castelldefels. Nenes fent exercicis gimnàstics a la platja.
    Dona
    Escoles
    Excursions i turisme
    Infantil/juvenil
    Lleure
  • AMHLAF0000534.jpg
    Foment de la Sardana de l'Hospitalet
    Grup de dansaires del Foment de la Sardana. La fotografia està presa al pati d'accés a l'edifici l'Harmonia. Darrera d'ells, les escales de l'Harmonia i una pancarta rectangular de roba on diu "Foment de la Sardana de l'Hospitalet". D'esquerra a dreta homes: Gussiñé, Marques, Màrio, Ramos, Jaume Ventura Tort, Mataix, Castelló, Cases, Bordas, Massana, Cortada, Vidal, Josep Navarro, Coromines, Codina. Dones: Quimeta, Saludes, Conxa, Sisqueta, Juanita, Massana, germanes Diego, Pepeta, Pauleta, Maria, Baltasara, Margarida, Juncà, Cases, Serafí, Estadella, America.
    Arquitectura i urbanisme
    Associacions i entitats
    Culturals i socio culturals
    Edificis
    Festes
    Folklore
    Foment de la sardana de l'Hospitalet
    L'Harmonia
    Retrats
    Retrats de grup
    Sardanes
  • AMHLAF0025790.jpeg
    Empleats municipals de l'Hospitalet davant del portal de l'església romànica de Mediona
  • AMHLAF0000137.jpg
    L'Harmonia
    Retrat de grup dels socis històrics de l'Ateneu, de la secció d'excursionisme, a dalt de les escales que conduien al primer pis de l'edifi l'Harmonia, seu de l'Ateneu de Cultura Popular, ubicat a la pl. Josep Bordonau núm. 6. A la imatge es pot veure Josep Bonastre, Ravina, Soler, Joan Pallarès, Pere Escalera i Sendra. Segons fonts documentals el seu ús original era de masia, construïda el 1595 aprox. Posteriorment s'usà com a seu de la Falange, després com a seu de l'Ateneu de Cultura Popular i actualment com a centre museístic. Està catalogat en el PEPPA amb el núm. 100-02.
    Arquitectura i urbanisme
    Edificis
    L'Harmonia
    Patrimoni arquitectònic
  • AMHLAF0000965.jpg
    Foment de la Sardana de l'Hospitalet.
    Grup de dansaires del Foment de la Sardana. La fotografia està presa al pati de l'Harmonia. Darrera d'ells, les escales de l'Harmonia i una pancarta rectangular de roba on diu "Foment de la Sardana de l'Hospitalet". D'esquerra a dreta homes: Gussiñé, Marques, Màrio, Ramos, Jaume Ventura Tort, Mataix, Castelló, Cases, Bordas, Massana, Cortada, Vidal, Josep Navarro, Coromines, Codina. Dones: Quimeta, Saludes, Conxa, Sisqueta, Juanita, Massana, germanes Diego, Pepeta, Pauleta, Maria, Baltasara, Margarida, Juncà, Cases, Serafí, Estadella, America.
    Arquitectura i urbanisme
    Associacions i entitats
    Culturals i socio culturals
    Edificis
    Folklore
    Foment de la sardana de l'Hospitalet
    L'Harmonia
    Retrats
    Retrats de grup
    Sardanes
  • AMHL 848 àlbum2.pdf
    Àlbum 2.
    Jaume Ventura Tort (1911-1985). Àlbum de fotografies i retalls de premsa de la seva vida i de la seva obra realitzat per ell mateix. Inclou la sarsuela en tres actes "Dia de Pascua" estrenada al Club Pimpinela, entitat del barri de la Torrassa i el sainet líric en tres actes "La cançó de l'Empordà" (Llibret: Ferran Casanovas i Civit; Música: Jaume Ventura Tort). També inclou la retransmissió de "La cançó de l'Empordà" al circuit català de TVE.
    Arts escèniques
    Cant
    Cultura
    Música
    Sarsuela
    Teatre
  • AMHLPM0000547.pdf
    Centre Catòlic. Festa Major 1935.
    Llibret del programa de la festa major de 1935, celebrada al Centre Catòlic. El programa inclou: veredicte del jurat de l'exposició fotogràfica del 1r. Concurs organitzat per l'Esguard; partits de bàsquet; ballada de sardanes amb la Cobla La Principal del Llobregat; missa solemne de Sant Roc; tarda infantil; audició de sardanes; festival de la dansa popular catalana amb 2 cobles, 2 esbarts i 70 dansaires; ball de gitanes del Vallès; castell de focs d'artifici. Es detallen algunes informacions respecte al comportament i els actes. El llibret té 3 fulls plegats per la meitat. A la pàgina 5 s'anuncia dins de l'audició de sardanes, la composició "Les noies hospitalenques" de Jaume Ventura Tort.
    Associacions i entitats
    Centre Catòlic de l'Hospitalet
    Culturals i socio culturals
    Festes
    Festes majors
    Folklore
    Sardanes
  • AMHLAF0003353.jpg
    Retrat familiar
    Retrat d'estudi de Martirià Domingo Fortuny i la seva esposa Carmen López amb els seus fills Rafael i Camen. Martirià Domingo fou posat en presó preventiva el 15 d'agost de 1939 i posteriorment afusellat al Camp de la Bota a mans del franquisme.
    Camp de la Bota
    Conflictes
    Guerra Civil
    Persones
    Retrats
    Retrats d'estudi
    Seguretat i defensa
    Vida quotidiana
  • AMHLAF0000846.jpg
    Can Bori
    Pati de Can Bori. Al fons, les cases del carrer Sant Joan
    Arquitectura i urbanisme
    Can Bori
    Carrers
    Edificis
    Educació
    Escola Can Bori
    Escoles
  • AMHLAF0000018.jpg
    L'alcalde Rafael Domingo Recio
    Retrat de l'alcalde Rafael Domingo Recio. (Mandat 1937-1938)
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Alcaldes
    Homes
    Persones
    Política i administració pública
    Retrats
  • AMHLAF0000941.jpg
    Festa major
    Ball de festa major a l'envelat.
    Balls
    Festes
    Festes majors
  • AMHLAF0000535.jpg
    Foment de la Sardana de l'Hospitalet
    Grup de dansaires del Foment de la Sardana en el moment d'iniciar un ball de cintes, al pati de l'Harmonia - Ateneu de Cultura Popular (carrer Barcelona xamfrà amb el carrer Xipreret). Les noies van vestides de blanc i amb sabata de taló blanca. Els nois porten pantalons i americana negra, camisa blanca i llacet negre. Al voltant dels dansaires, s'aplega molta gent. Darrera d'ells, uns edificis baixos. Als murs s'hi pot llegir publicitat de diversos negocis de la vila: Josep Ustrell, Botiga Nova i Ramón Tubau
    Arquitectura i urbanisme
    Arts escèniques
    Associacions i entitats
    Cultura
    Culturals i socio culturals
    Dansa
    Dones
    Edificis
    Festes
    Folklore
    Foment de la sardana de l'Hospitalet
    Homes
    L'Harmonia
    Persones
  • AMHLAF0002519.jpg
    Ermita de Santa Eulàlia de Provençana
    Ermita romànica de Santa Eulàlia de Provençana. Es veu la façana principal del temple i l'edifici annexe de la rectoria, amb el seu campanar. A la dreta es veu la creu de terme. Segons referències documentals, les primeres notícies de l'existència del temple daten del segle IX, però fou consagrada el 1101. Catalogada en el PEPPA amb núm. 93.
    Arquitectura i urbanisme
    Ermita de Santa Eulàlia de Provençana
    Esglésies i Ermites
    Patrimoni
    Patrimoni arquitectònic
    Religió
  • AMHLAF0002514.jpg
    Ermita de Santa Eulàlia de Provençana
    Vista interior de l'ermita romànica, passada la Guerra Civil. Al fons, la capella. Segons referències documentals, les primeres notícies de l'existència del temple daten del segle IX, però fou consagrada el 1101. Catalogada en el PEPPA amb núm. 93.
    Arquitectura i urbanisme
    Ermita de Santa Eulàlia de Provençana
    Esglésies i Ermites
    Interiors
    Patrimoni
    Patrimoni arquitectònic
    Religió
  • AMHLAF0002517.jpg
    Ermita i rectoria
    Ermita romànica de Santa Eulàlia de Provençana. Es veu el lateral de l'ermita, el campanar, la rectoria adosada i el jardí de l'entrada. Segons referències documentals, les primeres notícies de l'existència del temple daten del segle IX, però fou consagrada el 1101. Catalogada en el PEPPA amb núm. 93.
    Ermita de Santa Eulàlia de Provençana
    Esglésies i Ermites
    Patrimoni
    Patrimoni arquitectònic
    Religió
  • AMHLAF0000682.jpg
    Construcció de pous
    Construcció d'un pou a la Murtra, per l'empresa de Ramon Franquesa Franquesa. A la fotografia es pot veure l'estructura de fusta per construir el pou i com els treballadors fan brollar aigua d'una canonada. A l'estructura de fusta hi ha penjat un cartell on es llegeix: "Construcció de pous de totes menes. Caudal d'aigua garantitzat. Ramon Franquesa. Hospitalet, J. Prats, núm. 4"
    Agricultura i ramaderia
    Arquitectura i urbanisme
    La Marina
    Pous