• AMHLAF0000049.jpg
    L'alcalde Hilario Rabal Meroño
    Retrat de l'alcalde Hilario Rabal Meroño al seu despatx de l'Ajuntament de l'Hospitalet. (Mandat 1935-1936)
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Alcaldes
    Homes
    Persones
    Política i administració pública
    Retrats
    Arquitectura i urbanisme
    Casa de la Vila
    Edificis
  • AMHLAF0000534.jpg
    Foment de la Sardana de l'Hospitalet
    Grup de dansaires del Foment de la Sardana. La fotografia està presa al pati d'accés a l'edifici l'Harmonia. Darrera d'ells, les escales de l'Harmonia i una pancarta rectangular de roba on diu "Foment de la Sardana de l'Hospitalet". D'esquerra a dreta homes: Gussiñé, Marques, Màrio, Ramos, Jaume Ventura Tort, Mataix, Castelló, Cases, Bordas, Massana, Cortada, Vidal, Josep Navarro, Coromines, Codina. Dones: Quimeta, Saludes, Conxa, Sisqueta, Juanita, Massana, germanes Diego, Pepeta, Pauleta, Maria, Baltasara, Margarida, Juncà, Cases, Serafí, Estadella, America.
    Arquitectura i urbanisme
    Associacions i entitats
    Culturals i socio culturals
    Edificis
    Festes
    Folklore
    Foment de la sardana de l'Hospitalet
    L'Harmonia
    Retrats
    Retrats de grup
    Sardanes
  • AMHLAF0004030.jpg
    Inauguració del pont d'en Jordà - Pont de la Torrassa
    Acte d'inauguració del Pont d'en Jordà, popularment conegut com el pont de la Torrassa o el pont del Metro. Es veu a l'Alcalde-gestor Comandant Militar Alfredo Martín y Velazco tallant la cinta que representa l'inici de la nova infraestructura. A primera fila a la dreta es veu un senyor amb una càmara de fotografiar. En primera fila, a l'esquerra, amb bigoti, el secretari municipal Joan Coca Alujas.
    Home
    Adulta/vella
    Política i administració pública
    Actes oficials, Visites d'autoritats
    Ferroviaris
  • AMHLAF0000984.jpg
    Inauguració del mercat de Santa Eulàlia
    Inauguració del mercat de Santa Eulàlia. Foto interior el dia de la inauguració, amb l'alcalde Hilario Rabal, al mig, rodejat d'altres regidors i personalitats. El Mercat va ser projectat per l’arquitecte municipal Ramon Puig Gairalt i constà de 4 naus disposades en forma de creu grega. L'home de més a la dreta, de vestit clar, és el secretari municipal Joan Coca Alujas. I immediatament al seu costat, hi ha l'arquitecte Ramon Puig Gairalt. Al centre de la imatge, de vestit fosc, corbata i puro a la mà, l'alcalde Hilario Rabal.
    Actes oficials
    Activitats econòmiques
    Alcaldes
    Funcionaris
    Mercat de Collblanc
    Mercats
    Política i administració pública
    Visites d'autoritats
  • AMHLAF0000985.jpg
    Inauguració del mercat de Santa Eulàlia
    Inauguració del mercat de Santa Eulàlia. Foto interior el dia de la inauguració. El Mercat va ser projectat per l’arquitecte municipal Ramon Puig Gairalt i constà de 4 naus disposades en forma de creu grega
    Activitats econòmiques
    Arquitectura i urbanisme
    Interiors
    Mercat de Collblanc
    Mercats
  • AMHLAF0000988.jpg
    Mercat de Santa Eulàlia en construcció
    Mercat de Santa Eulàlia. Obres de construcció. Fotografia exterior amb mainada i homes i dones passant. L'entrada del mercat està adoquinada. El Mercat va ser projectat per l’arquitecte municipal Ramon Puig Gairalt i constà de 4 naus disposades en forma de creu grega
    Activitats econòmiques
    Arquitectura i urbanisme
    Construcció
    Edificis
    Mercat de Collblanc
    Mercats
    Obres
    Persones
  • AMHLAF0000987.jpg
    Mercat de Santa Eulàlia
    Mercat de Santa Eulàlia. Obres de construcció. Fotografia exterior amb mainada i mares. El paviment de la vorera sense fer. El Mercat va ser projectat per l’arquitecte municipal Ramon Puig Gairalt i constà de 4 naus disposades en forma de creu grega.
    Activitats econòmiques
    Arquitectura i urbanisme
    Construcció
    Edificis
    Mercat de Collblanc
    Mercats
    Obres
    Persones
  • AMHLAF0004089.jpg
    Pont d'en Jordà - Pont de la Torrassa
    Pont d'en Jordà, popularment conegut com el Pont de la Torrassa o el Pont del Metro. Uneix els barris de la Torrassa amb Santa Eulàlia. S'inaugurà el 7 d'abril de 1935. La fotografia està presa des de la banda de Santa Eulàlia. A sota del pont, a mà esquerra es pot veure l'andana del metro de Santa Eulàlia (la primera estació de la ciutat), i darrera el pont i l'estructura quadrada d'accés al pont es veuen les cotxeres. A les escales, operari pintant la barana de ferro. La xemeneia que es veu en primer terme és de la fàbrica d'olis, greixos i vaselines d'Emilio Pailhez. Al fons, la muntanya de Montjuïc i el Palau Nacional.
    Arquitectura i urbanisme
    Ferroviaris
    Xarxa viària
  • AMHLAF0004031.jpg
    Inauguració del pont d'en Jordà - Pont de la Torrassa
    Acte d'inauguració del pont d'en Jordà, popularment conegut com el pont de la Torrassa o el pont del Metro. Es veu el pont de vianants amb el seu perfil semicircular decorat amb garlandes per l’ocasió. I, davant, diverses personalitats civils i militars, entre elles, l'Alcalde-gestor Comandant Militar Alfredo Martín y Velazco i a la seva esquerra, l'alcalde de la ciutat de Barcelona, Joan Pich i Pon.
    Home
    Adulta/vella
    Política i administració pública
    Actes oficials, Visites d'autoritats
    Ferroviaris
  • AMHLAF0003814.jpg
    Inauguració del pont d'en Jordà - Pont de la Torrassa
    L'alcalde Hilario Rabal Meroño talla la cinta d'inauguració del pont del Metro de Santa Eulàlia (el Pont d'en Jordà). Al voltant de l'alcalde es veuen altres personalitats civils i militars.
    Home
    Adulta/vella
    Política i administració pública
    Actes oficials, Visites d'autoritats
    Ferroviaris
  • AMHLAF0004029.jpg
    Inauguració del pont d'en Jordà - Pont de la Torrassa
    Acte d'inauguració del pont d'en Jordà, popularment conegut com el pont de la Torrassa o el pont del Metro. Destaquen diverses personalitats civils i militars, entre elles l'Alcalde-gestor Comandant Militar Alfredo Martín y Velazco que llegeix un discurs. El pont de vianants amb el seu perfil semicircular, uneix els barris de la Torrassa i Santa Eulàlia.
    Home
    Adulta/vella
    Política i administració pública
    Actes oficials, Visites d'autoritats
    Ferroviaris
  • AMHLAF0004027.jpg
    Inauguració del pont d'en Jordà - Pont de la Torrassa
    Acte d'inauguració del Pont d'en Jordà, popularment conegut com el Pont de la Torrassa o el Pont del Metro. A més de les personalitats que encapçalen l'acte es veu a desenes de persones, atretes per la importancia de la nova infraestructura. El pont de vianants amb el seu perfil semicircular, uneix els barris de la Torrassa i Santa Eulàlia.
    Política i administració pública
    Actes oficials, Visites d'autoritats
    Ferroviaris
  • AMHLAF0000986.jpg
    Mercat de Santa Eulàlia, obres de pavimentació
    Exterior del Mercat de Santa Eulàlia. Es veuen paletes treballant en la pavimentació que rodeja el mercat. També hi ha veïns i veïnes passejant pels voltants i nens jugant prop dels obrers. El Mercat va ser projectat per l’arquitecte municipal Ramon Puig Gairalt i constà de 4 naus disposades en forma de creu grega
    Activitats econòmiques
    Arquitectura i urbanisme
    Construcció
    Edificis
    Mercat de Collblanc
    Mercats
    Obres
    Persones
  • AMHLAF0002519.jpg
    Ermita de Santa Eulàlia de Provençana
    Ermita romànica de Santa Eulàlia de Provençana. Es veu la façana principal del temple i l'edifici annexe de la rectoria, amb el seu campanar. A la dreta es veu la creu de terme. Segons referències documentals, les primeres notícies de l'existència del temple daten del segle IX, però fou consagrada el 1101. Catalogada en el PEPPA amb núm. 93.
    Arquitectura i urbanisme
    Ermita de Santa Eulàlia de Provençana
    Esglésies i Ermites
    Patrimoni
    Patrimoni arquitectònic
    Religió
  • AMHLAF0000698.jpg
    Pont d'en Jordà - Pont de la Torrassa
    Pont d'en Jordà, popularment conegut com el Pont de la Torrassa o el Pont del Metro. Uneix els barris de la Torrassa amb el de Santa Eulàlia, S'inaugurà el 7 d'abril de 1935. La fotografia està presa des de la Torrassa. A sota del pont es pot veure l'estació de metro de Santa Eulàlia (la primera de la ciutat), i al seu costat, més grans, les cotxeres. La xemeneia que es veu en primer terme és de la fàbrica d'olis, greixos i vaselines d'Emilio Pailhez. Al fons, la muntanya de Montjuïc i el Palau Nacional
    Arquitectura i urbanisme
    Estació del Metro Santa Eulàlia
    Estacions
    Ferroviaris
    Indústries
    Pont d'en Jordà o Pont de la Torrassa
    Ponts
    Transports
    Tren
    Vistes
  • AMHLAF0000604.jpg
    Ermita de Santa Eulàlia de Provençana
    Vista exterior de l'església romànica de Santa Eulàlia de Provençana. Es veu la façana principal del temple i l'edifici annexe de la rectoria, amb el seu campanar. A la dreta es veu la creu de terme. Segons referències documentals, les primeres notícies de l'existència del temple daten del segle IX, però fou consagrada el 1101. Catalogada en el PEPPA amb núm. 93.
    Arquitectura i urbanisme
    Ermita de Santa Eulàlia de Provençana
    Esglésies i ermites
    Patrimoni
    Patrimoni arquitectònic
    Religió
  • AMHLAF0000842.jpg
    Escola Racionalista de La Torrassa
    Aquesta escola, que va estar ubicada a la Riera Blanca cantonada amb la Ronda de la Torrassa, va ser fundada l'any 1932 per la família Ocaña-Sánchez. Al centre de la fotografia el seu director, Francisco-Floreal, Ocaña, amb bigoti, rodejat dels seus oncles Antonio Ocaña Martín i Carmen Sánchez Franco, al costat seu, i les seves cosines Fraterna, Igualtat, Alba i Natura, repartides entre els alumnes de l'escola, d'entre 3 i 14 anys, al jardí-pati de l'escola, amb un rètol davant que posa "Escuela Moderna de la Torrasa. Tercer año de existencia. Diciembre de 1935". L’Escola Moderna del pedagog anarquista català Francesc Ferrer i Guàrdia s’inaugurava el 1901 i es tancava el 1906 amb la detenció de Ferrer. Un temps tan escàs de funcionament no va impedir que la seva teoria i pràctica es convertís en model i paradigma de l’escola anarquista. L’empremta de Ferrer en el pensament educatiu anarquista català i mundial esdevindrà molt important. L’experiència de l’Escola Moderna fou breu, però el 1905 existien ja a la província de Barcelona 147 escoles que compartien algunes idees racionalistes i el 1908 deu escoles a la ciutat educaven uns mil alumnes. Inspirades en les idees de Ferrer s’havien creat escoles a Madrid, Sevilla, Màlaga, Granada, Cadis, Còrdova, Palma i València; també a ciutats europees com Lausana, Amsterdam i països com Suïssa, Rússia o Estats Units. L’anarquisme promovia l’educació i el canvi de la consciència de les persones com una eina important per tal de poder transformar i regenerar la societat. Una de les aportacions més rellevants de l’anarquisme educatiu fou idear, i portar a la pràctica, un projecte d’educació, formació i instrucció nou adreçat a les classes populars, mal ateses llavors pel sistema d'ensenyament convencional. La família Ocaña-Sánchez estava formada per Antonio Ocaña Martín, procedent d'Almeria, la seva dona Carmen Sánchez Franco, un nebot, Francisco Ocaña i els vuit fills del matrimoni: Fraterna, Igualtat, Alba, Natura, Llibertat i Floreal, Florico, per distingir-lo del seu cosí Floreal, Floreal, Fraterna, Igualtat i Natura hi van treballar com a mestres, mestres racionalistes seguidors dels postulats de Ferrer i Guàrdia, i van despuntar en la seva experiència pedagògica a l’Hospitalet en temps de la Segona República. La família va arribar a la Torrassa l’any 1931 i un any més tard va fundar al barri l’Escola Moderna de La Torrassa. La primera seu va ser la del propi domicili de la família, al carrer Viena. Més tard l'escola es va traslladar al carrer Campalans i, ja durant la guerra civil, a la Riera blanca cantonada amb la Ronda de la Torrassa, en una gran casa amb jardí que havia estat incautada per la CNT. Era un torre, on també hi vivia la família, que comptava amb un ampli jardí amb un hort escolar on els alumnes aprenien el cicle de la natura. A l’escola, que combinava les teories de Ferrer i Guàrdia amb les darreres tendències en ensenyament d’Europa, hi van arribar a estudiar prop de 400 alumnes que feien activitats a l’aire lliure, ensenyament musical, dansa i treball per objectius. Es van afegir també com a professors, en Vicenç Marcet Vidal, company d'Alba i Severino Campos Campos, company d'Igualtat, un dels quals també hi apareix a la dreta de la fotografia. Quan les tropes nacionals van entrar a Barcelona, la família es va exiliar a França, on ja s’havien exiliat en temps de la dictadura de Primo de Rivera, i a diversos països d’Amèrica, sobre tot a Mèxic. Una plaça al barri de Collblanc, anomenada Plaça de les germanes Ocaña, està dedicada a aquestes germanes que es van dedicar a la docència.
    Alumnes
    Educació
    Escola Racionalista de la Torrassa
    Escoles
    Mestres
    Oficis i ocupacions
    Retrats
    Retrats de grup
    Escola Moderna de la Torrassa
  • AMHLAF0003797.jpg
    Ramon Frontera i amics al vaixell Uruguay
    Ramon Frontera i Bosch (alcalde de l'Hospitalet de 1934 i 1936) i amics al Vaixell Uruguay després dels fets d'octubre de 1934. Ramon Frontera de peu, a la deta de la fotografia, amb ulleres i corbata.
    Alcaldes
    Política i administració pública
    Retrats
    Retrats de grup
    Transports
    Vaixells
  • AMHLAF0146083.tif
    Nens i nenes al Passatge Blanchart
    "Es pot veure Quimeta i Nuria Miret, Teresa i Assumpció Recobenis, Josep Nolla, Margarita Llamusí, Jaume Llaverias, Albert i Pepe Parra i Montserrat i Joaquim Llamusí, entre d'altres."
    Cosidores
    Oficis i ocupacions
  • AMHLAF0000834.jpg
    Escola Racionalista de La Torrassa
    Aquesta escola ubicada a la Riera Blanca núm. 23, fou fundada l'any 1932. A la imatge, un alumne fent treballs manuals. L’Escola Moderna del pedagog anarquista català Francesc Ferrer i Guàrdia s’inaugurava el 1901 i es tancava el 1906 amb la detenció de Ferrer. Un temps tan escàs de funcionament no va impedir que la seva teoria i pràctica es convertís en model i paradigma de l’escola anarquista. L’empremta de Ferrer en el pensament educatiu anarquista català i mundial esdevindrà molt important. L’experiència de l’Escola Moderna fou breu, però el 1905 existien ja a la província de Barcelona 147 escoles que compartien algunes idees racionalistes i el 1908 deu escoles a la ciutat educaven uns mil alumnes. Inspirades en les idees de Ferrer s’havien creat escoles a Madrid, Sevilla, Màlaga, Granada, Cadis, Còrdova, Palma i València; també a ciutats europees com Lausana, Amsterdam i països com Suïssa, Rússia o Estats Units. L’anarquisme promovia l’educació i el canvi de la consciència de les persones com una eina important per tal de poder transformar i regenerar la societat. Una de les aportacions més rellevants de l’anarquisme educatiu fou idear, i portar a la pràctica, un projecte d’educació, formació i instrucció nou adreçat a les classes populars, mal ateses llavors pel sistema d'ensenyament convencional. La família Ocaña-Sánchez estava formada per Antonio Ocaña Martín, procedent d'Almeria, la seva dona Carmen Sánchez Franco, un nebot, Francisco Ocaña i els vuit fills del matrimoni: Fraterna, Igualtat, Alba, Natura, Llibertat i Floreal, Florico, per distingir-lo del seu cosí Floreal, Floreal, Fraterna, Igualtat i Natura hi van treballar com a mestres, mestres racionalistes seguidores dels postulats de Ferrer i Guàrdia, i van despuntar en la seva experiència pedagògica a l’Hospitalet en temps de la Segona República. La família va arribar a la Torrassa l’any 1931 i un any més tard va fundar al barri l’Escola Moderna de La Torrassa. La primera seu va ser la del propi domicili de la família, al carrer Viena. Més tard l'escola es va traslladar al carrer Campalans i, ja durant la guerra civil, a la Riera blanca cantonada amb la Ronda de la Torrassa, en una gran casa amb jardí que havia estat incautada per la CNT. Era un torre, on també hi vivia la família, que comptava fins i tot amb un hort escolar on els alumnes aprenien el cicle de la natura. A l’escola, que combinava les teories de Ferrer i Guàrdia amb les darreres tendències en ensenyament d’Europa, hi van arribar a estudiar prop de 400 alumnes que feien activitats a l’aire lliure, ensenyament musical, dansa i treball per objectius. Es van afegir també com a professors, en Vicenç Marcet Vidal i Severino Campos Campos. Quan les tropes nacionals van entrar a Barcelona, la família es va exiliar a França, on ja s’havien exiliat en temps de la dictadura de Primo de Rivera, i a diversos països d’Amèrica, sobre tot a Mèxic. Una plaça al barri de Collblanc, anomenada Plaça de les germanes Ocaña, està dedicada a aquestes germanes que es van dedicar a la docència.
    Alumnes
    Aules
    Educació
    Escola Moderna de la Torrassa
    Escola Racionalista de la Torrassa
    Escoles
    Infants
    Persones
  • AMHLAF0003291.jpg
    Colònies de Mar de l'Escola Nacional de nenes núm. 26, juliol 1935
    Nenes de l'Escola Nacional núm. 26 de Santa Eulàlia a les colònies de mar de Castelldefels. Nenes prenent el bany.
    Dona
    Escoles
    Excursions i turisme
    Infantil/juvenil
    Lleure
  • AMHLAF0003290.jpg
    Colònies de Mar de l'Escola Nacional de nenes núm. 26, juliol 1935
    Dia d'arribada de les nenes de l'Escola Nacional núm. 26 de Santa Eulàlia a les colònies de mar de Castelldefels. Foto de grup a la sorra.
    Dona
    Escoles
    Excursions i turisme
    Infantil/juvenil
    Lleure
  • AMHLAF0003292.jpg
    Colònies de Mar de l'Escola Nacional de nenes núm. 26, juliol 1935
    Nenes de l'Escola Nacional núm. 26 de Santa Eulàlia a les colònies de mar de Castelldefels. Nenes sortint del bany.
    Dona
    Escoles
    Excursions i turisme
    Infantil/juvenil
    Lleure
  • AMHLAF0003293.jpg
    Colònies de Mar de l'Escola Nacional de nenes núm. 26, juliol 1935
    Nenes de l'Escola Nacional núm. 26 de Santa Eulàlia a les colònies de mar de Castelldefels. Nenes fent exercicis gimnàstics a la platja.
    Dona
    Escoles
    Excursions i turisme
    Infantil/juvenil
    Lleure
  • AMHLAF0025790.jpeg
    Empleats municipals de l'Hospitalet davant del portal de l'església romànica de Mediona