Agrícola Col·lectiva

Dones espanotxant blat de moro a l'era de l'Adela Oliveras, seu de l'Agrícola Col·lectiva de l'Hospitalet durant la Guerra Civil. La imatge fou presa durant la visita d'una missió estrangera. Surt l'Emma Goldman ( 1869-1940), fotògrafa i feminista. A baix a la dreta es veuen els cabassos on se separa la panotxa de les pallofes.

Cal Vermell

Vista de la masia de Cal Vermell, durant la Guerra Civil. Es veu un grup d'homes treballant a l'era, recollint els cereals del terra. Hi ha pallers per tot arreu. Al fons, es veu la casa i un carro. A la façana principal es pot llegir el troç d'una inscripció que diu "Puerto Franco".

Ermita de Santa Eulàlia de Provençana

Vista parcial exterior de l'Ermita romànica de Santa Eulàlia de Provençana. Es veu l'edifici de la rectoria, amb el seu campanar sense campanes. La imatge mostra l'estat ruïnós en què van quedar el temple i la rectoria a l'inici de la guerra civil. Tot i això l'estructura d'aquestes edificacions va aguantar dempeus i van ser reconstruïdes quan va acabar la guerra. En un encès ambient revolucionari dominat per la reacció contra el cop dels militars feixistes revoltats contra la legalitat republicana i pel fort anticlericalisme d'aquell moment, accentuat per la implicació de l'església amb el "alzamiento nacional", el Comitè Local de Milícies Antifeixistes va incendiar a finals de juliol de 1936 diversos edificis de la ciutat, entre ells les ermites de Bellvitge i de Provençana i faria enderrocar totalment fins a desaparèixer, l'agost de 1936, l'església parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida de l'Hospitalet centre. Segons referències documentals, les primeres notícies de l'existència del temple daten del segle IX, però fou consagrada el 1101. Està catalogada en el PEPPA amb la fitxa núm. 93

Antiga església de Santa Eulàlia de Mèrida de l'Hospitalet en demolició.

Vista exterior de l'antic temple parroquial de L'Hospitalet Centre, situat al mateix lloc que l'actual però més a tocar del carrer Major. La fotografia és de l'inici de la Guerra Civil, de setembre de 1936, en ple procés de demolició pedra a pedra de l'església. Uns vianants parlen entre ells i observen l'església mig enrunada. A finals del segle XV, el nucli al voltant de l'Hospital que va donar lloc a la "pobla de l'Hospitalet" era ja suficientment gran i distant del nucli de Provençana com per a construir un temple parroquial. A finals del s. XVI, el 1579 va ser reedificat i allà es va mantenir fins el 1936, quan l'esclat de la guerra civil provocada per la insurrecció militar feixista va portar a l'esclat revolucionari que determinaria la seva destrucció. El Ple municipal del 5 d'agost de 1936, a l'inici de la guerra civil, va acordar fer enderrocar la casa parroquial o rectoria, situada ben bé al davant de l'església, a la que antigament havia estat unida mitjançant un pont cobert que va ser enderrocat a mitjans del s. XIX, perquè havia quedat molt malmesa i amenaçava ruïna després d'haver estat incendiada com a reacció revolucionària a l'alçament feixista del 18 de juliol anterior. També van ser incendiades la rectoria i l'ermita de provençana i l'ermita de Bellvitge. L'església de Santa Eulàlia de Mèrida, construïda el 1579, potser també va patir alguna mena de petit incendi d'imatges, però no presentava danys estructurals, segons l'informe de l'arquitecte municipal, que va avaluar l'estat de diversos edificis incendiats llavors, alguns dels quals, com la Torre Barrina, van quedar molt malmesos. En un encès ambient dominat per la reacció contra el cop dels militars feixistes revoltats contra la legalitat republicana i pel fort anticlericalisme d'aquell moment, accentuat per la implicació de l'església amb el "alzamiento nacional", esperonada i pressionada pel Comitè Local de Milícies Antifeixistes, formada per molts dels ciutadans d'esquerres que van enfrontar-se i guanyar en combat, a la Diagonal, al Paral·lel i a les Drassanes de Barcelona, a diversos grups de militars revoltats de diferents casernes de Barcelona, provocant així que el cop no triomfés a Catalunya, la Comissió de Govern de 'Ajuntament de l'Hospitalet, dirigit llavors pel del Front Popular d'Esquerres, que va guanyar àmpliament les eleccions municipals de febrer de 1936, va acordar el següent : " S'acorda, vistos els requeriments formulats pel Comité Local de Milícies Antifeixistes i l'informe de l'arquitecte Municipal, procedir a l'enderroc de l'església i el campanar donat el seu estat actual, que no ofereix cap garantia de conservació. L'Hospitalet, 21 d'agost de 1936" Es va argumentar que el temple estava en mal estat perquè poc abans, efectivament, havia caigut una gran pedra d'una cornisa de la teulada de l'església a sobre de la teulada d'una casa veïna, foradant-la i caient finalment a sobre d'un llit en el que, per sort, no hi havia ningú. Segons aquesta nota de la Comissió de Govern conservada a l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet, o bé es va obligar llavors a l'arquitecte municipal a fer un altre informe contradient el seu anterior de principis d'agost desfavorable al seu enderroc, informe encara no identificat a la documentació existent a l'Arxiu Municipal, o aquest segon informe mai va existir i es va posar a la nota que es comptava amb un informe tècnic només com a formulisme. El fet cert és que l'església va ser efectivament enderrocada pedra a pedra per obrers vinculats i dirigits per la CNT/FAI i la UGT durant l'agost i el setembre de 1936. L'església no va ser doncs ni incendiada ni destruïda a causa d'una bomba. Potser es va cremar alguna imatge i confessionari al seu interior durant el mes de juliol, però al seu interior no es va declarar un incendi de grans proporcions. L'arquitecte municipal, Ramon Puig i Gairalt va realitzar quinze anys abans de l'enderroc un extens reportatge fotogràfic de l'interior de l'església, que molts anys després la seva família va dipositar juntament amb més documentació a l'Arxiu Nacional de Catalunya i que es pot consultar on line, on es pot veure que l'església era, el 1922, i segurament també en el moment de la seva destrucció, com afirmava ell en el seu primer informe d'avaluació d'edificis assaltats, perfectament sòlida i es trobava en bon estat de conservació, tenint en compte que era una església del s. XVI. Alguns carreus i relleus de la portalada i claus de volta van ser recuperats per diferents veïns del poble quan l'església va ser enderrocada i avui dia es custodien al Museu de l'Hospitalet. Altres van ser reutilitzats com a material de construcció i van ser trobats posteriorment, com és el cas d'un carreu d'aquesta portalada, que va ser reutilitzat com a material d'obra per emplenar un del carrers de la Plaça Espanyola de La Torrassa prop d'on havia estat situat el local de la CNT., La nova església de Santa Eulàlia de Mèrida, es començà a construir tot just acabada la Guerra Civil, el mateix any de 1939 i es va inaugurar el 1947. Aquest nou edifici està catalogada en el PEPPA amb la fitxa núm. 003.

Ermita de Bellvitge

Vista de l'Ermita de Bellvitge enrunada del 1937. La imatge mostra l'estat en què va quedar l'ermita després de ser parcialment destruïda durant els primers dies de la Guerra Civil. Es veu a tres homes, un d'ells amb una escala a l'espatlla i, a la paret, la data de 1937. Segons referències documentals, les primeres notícies de la seva existència daten de 1279. Catalogada en el PEPPA amb núm. 23.

Agrícola Col·lectiva

Treballadors i treballadores de l'Agrícola Col·lectiva de l'Hospitalet durant la Guerra Civil. Les dones estan assegudes espanotxant i els homes recullen el producte i el carreguen al carro. Les feines es fan a l'era de l'Adela Oliveras, seu de la Col·lectiva. La destacada masia de l'Adela Oliveras, situada en la confluència de la rambla Just Oliveras amb l'anomenada carretera Provincial, l'actual carrer d'Enric Prat de la Riba, era un mas aixecat el 1793 per Mariagna i Josep Oliveras, que tocava paret amb paret amb el Casino del Centre, entitat que muntava cada any a l'agost, per la Festa Major de l'Hospitalet, obrint un pas que comunicava el pati del Casino amb el gran pati i era d'aquesta masia, el que surt a la fotografia, el seu envelat per la Festa Major. Aquesta masia va ser seu de l'Agrícola Sindical de la CNT durant la Guerra Civil i després seu de la Hermandad de labradores y ganaderos i Casa Sindical del Movimiento després de la guerra civil i durant tot el franquisme. S'aprecia l'inscripció a la façana principal "Organización Nacional Sindical. Casa Sindical Local. Patria, Pan y Justícia" i l'escut de la Falange. Va ser enderrocada el 1977 per donar pas a la construcció del metro i a un controvertit projecte urbanístic de construcció d'onze blocs de pisos de gran alçada. Aquest projecte va rebre una forta contestació veïnal i no va arribar a realitzarse. Només es van aixecar dos dels blocs que, amb el temps, van quedar integrats en una enjardinada zona verda. 

Altos Hornos de Cataluña S.A. (La Farga)

Home treballant a la fundició Altos Hornos de Cataluña S.A. ( La Farga ) . Lloc "Foso de la colada"

Emma Goldman a Cal Vermell

Vista de la masia de Cal Vermell, durant la Guerra Civil. Es veu un grup d'homes i una dona pel camí d'accés a la casa. Al fons, es veu la masia envoltada de camps i uns pallers a l'era. Surt l'Emma Goldman, fotògrafa i feminista (1869-1940) de visita a l'Agrícola Col·lectiva.

Ajuntament de l'Hospitalet i carrer Major

Vista de la façana de l'Ajuntament de l'Hospitalet amb la bandera d'UGT penjada del balcó principal. Al seu davant, les cases baixes del carrer Major, desaparegudes durant la guerra civil. El solar que va quedar va ser urbanitzar després de la guerra per l'arquitecte municipal Manuel Puig i Janer, autor també de l'edifici de la Caixa de Pensions. Es veu el Bar Peret que feia cantonada amb el carrer Nou de l'Església i la Botiga Nova a tocar de la casa consistorial.

Segell de la Junta Local de Defensa Passiva

Segell de la Junta Local de Defensa Passiva de l'Hospitalet de Llobregat. Es veu el gratacell de Puig i Gairalt amb una bomba que està caient.

Club Ferran d'Escacs, de l'escola municipal Dr. Jaume Ferran i Clua

Retrat de grup de membre del Club Ferran d'Escacs, de l'escola municipal Dr. Jaume Ferran i Clua, al carrer Fortuny núm. 5 del barri de Collblanc. A la fotografia es pot veure el grup d'alumnes, amb el seu mestre Josep Coma Serra, director de l'escola. Hi ha nens i nenes d'entre vuit i 12 anys, aproximadament. Alguns alumnes sostenen llibres oberts entre les mans, i a la darrera filera, al centre, un dels nens sosté un globus terraqüi. Al davant, en primer pla, unes nenes mostren quatre taulers d'escacs. A l'Arxiu de l'Hospitalet hi ha el document en el que el mestre Josep Coma Serra informa a l'Ajuntament de l'Hospitalet de les partides simultànies que va jugar el tres cops campió d’escacs de Catalunya, Ramon Rosselló, amb els seus joves alumnes. Els anys trenta del segle passat el joc d'escacs va rebre un gran impuls a Catalunya, motivat fonamentalment per la celebració del Gran Torneig Internacional de Barcelona de 1929, que va comptar amb l'assitència de grans figures d'arreu. El dia 20 de novembre de 1930 va apareixer en el diari Llibertat, de Hospitalet, la noticia que havia tingut lloc la fundació d’un nou club d’escacs a Catalunya amb el nom de Club d’Escacs Hospitalet. Tenia la intenció de fomentar la afició als escacs, i volien arribar a nous aficionats mitjançant la celebració de tornejos, simultànies, aprenentatge d’obertures modernes, partides ràpides i partides interclubs.

Agrícola Col·lectiva

Vista interior de l'oficina de l'Agrícola Col·lectiva de l'Hospitalet durant la Guerra Civil. Tenien la seu a la masia de l'Adela Oliveras. A la fotografia surten, d'esquerra a dreta: Carles Farrés, F. Reyes, Sahuc i Josep Roigé Redó (el president)

Agrícola Col·lectiva

Vista interior de l'oficina de l'Agrícola Col·lectiva de l'Hospitalet durant la Guerra Civil. Tenien la seu a la masia de l'Adela Oliveras. A la fotografia surten, d'esquerra a dreta: J. Pérez Abril i Antoni Puvill

Agrícola Col·lectiva

Vista interior de l'oficina de l'Agrícola Col·lectiva de l'Hospitalet durant la Guerra Civil. Tenien la seu a la masia de l'Adela Oliveras. A la fotografia surten, d'esquerra a dreta: J. Pérez Abril, Francesc Marcé Sanabra i Antoni Barba

Agrícola Col·lectiva

Visita d'una missió estrangera a l'Agrícola Col·lectiva de l'Hospitalet durant la Guerra Civil. Hi surt Emma Goldman, (1869-1940), fotògrafa i feminista, amb un grup de treballadors. Assegudes a terra, unes noies espanotxant blat de moro.

L'alcalde Francisco Martínez Alvez i la seva dona

L'alcalde Francisco Martínez Alvez i la seva esposa passejant pel carrer (Mandat 1936-1937)

L'alcalde Francesc Martínez Alves

Retrat de l'alcalde Francesc Martínez Alves. (Mandat 1936 a 1937)

Noies entre camps de cultiu

Tres noies, amb vestits foscos, enmig d'uns camps de cultiu

Barricades durant la Guerra Civil

Grup d'homes i dones que construeixen unes barricades, durant la Guerra Civil. No és clara la ubicació. Reproducció d'una fotografia apareguda en premsa, en el diari "Amunt", núm. 6, de 26/04/1937.