Ban de 11 de febrer de 1940

S'informa dels dies i hores en què els diferents reemplaços de mossos (d'entre 1915 i 1935) han de pasar per la Comandància Militar (Remunta) per a la seva depuració. Signat per l'alcalde Enrique Jonama Darnaculleta

Ban de 1 de març de 1940

Es demana als ciutadans que facin saber dels llocs on hi ha guardat material de guerra, especialment explosius, per tal de poder-lo retirar. Signat pel comandant militar José Esteban Valdés

Ban de 30 de juliol de 1940

Es demana als ciutadans que denuncïin a les persones que es dediquen a la venda de productes de forma clandestina. A més, s'avisa que no només seran castigats els venedors sino també els que els hi adquireixin productes. Signat per l'alcalde Enrique Jonama Darnaculleta

Ban de 7 de setembre de 1940

S'informa als ciutadans que s'inocularà, de forma gratuïta, la vacuna antitífica a tota la població. A més, es donen recomanacions higièniques per prevenir la malaltia. Signat per l'alcalde Enrique Jonama Darnaculleta

Processó de Corpus al Centre

Excursió a Santa Creu d'Olorda

Dones que cosien a Ca la Pepita Bachs per Santa Llúcia a Barcelona

Dones que cosien a Ca la Pepita Bachs per Santa Llúcia a Barcelona

"Antonieta, Lolita i Núria Barceló, Paquita Bachs, Joaquima Margarit, Maria Gelabert, Maria Ferrer, Montserrat Llamusí, Pepita i Teresa Rovira i Ramona Cartró".

Excursió a Montserrat de les dones que cosien amb Paquita Bachs

Excursió a Montserrat de les dones que cosien amb Paquita Bachs

"S'hi reconeixen Teresa, Paquita i Mercè Plandolit, Teresina Romagosa, Maria Ferrer, Carme Cortés, Maria Gelabert, Quimeta Margarit, Montserrat Llamusí i Pepita Rovira".

Excursió a Montserrat de les dones que cosien amb Paquita Bachs

Excursió a Montserrat de les dones que cosien amb Paquita Bachs

"D'esquerra a dreta, Pepita de Cortés, Maria Alicart, la Paca Cadiraire, Petronilla Vidal, Paquita Bachs, Pere Llamusí, Barbareta Vilanova i Josep Gelabert".

Font de la Plaça del Repartidor

Antiga torre repartidora d'aigua, convertida en font entre 1927 i 1928, dates de la urbanització de la plaça. La seva estructura és sencilla, de planta rectangular amb una pica i una aixeta a cada costat. La teulada és a quatre vessants feta amb rajoleta de colors.Està catalogada en el PEPPA amb el número 76

Caserna de La Remunta

Vista del cos central del conjunt i els seus jardins. Es veu el cos central del conjunt i els jardins de la Caserna de la Remunta, amb la façana de l'edifici principal. Aquest edifici principal, que es pot observar molt bé en aquesta fotografia, era una casa pairal que va ser construïda el 1691 que va ser anomenada al llarg del temps amb diferents motius, entre altres, Can Mèlich, Can Nadal i Ca n'Angulo. La masia és de planta basilical amb coberta a quatre aigües al cos central i a una sola als dos costats. El costat dret presenta adossada una terrassa. A la façana principal hi ha tres obertures en planta baixa, i tres més al primer pis, però la porta principal es troba situada al centre del primer pis i s'hi accedeix mitjançant una escala doble, com s'observa, fet relativament normal en aquest tipus de masies, com la que va ser del general Manso, a la Marina. Hi ha la data de 1691 a la llinda de la porta posterior. El Canal de la Infanta passava des de 1819 just al costat de la part de darrera de la finca. El l'exèrcit, que ja comptava amb una caserna d'infanteria molt a prop d'aquesta masia des de 1740, la va llogar el 1862 per tal d'instal·lar allà un esquadró de remuntadors d'artilleria. Posteriorment, l'any 1868, la va comprar juntament amb les 8,5 hectàrees de terreny que l'envolten, a Mercè Bertrand i Amat, emparentada amb el Baró de Maldà, vídua de l'enginyer agrònom d'Isidor d'Angulo i Agustí. Des de llavors se li va donar un altre ús: El de dipòsit de cavalls sementals per a la cria i cura dels cavalls de l'exèrcit. Va ser Dipòsit de Sementals d'Artilleria fins a l'any 1926, data en què va passar a ser el 4t Dipòsit de Sementals de Cavalleria, i va estar en funcionament fins a l'any 1994, data en què l'exèrcit desocupa la caserna i s'instal·la al seu lloc l'Escola de Capacitació Agrària de la Generalitat de Catalunya fins a l'any 2011. El 1886 es van construir unes instal·lacions annexes destinades als animals: Quadres, infermeria veterinària, ferreria... Són edificis d'una o dues plantes realitzades en obra vista i cobertes de sostre a dues aigües. Les obertures són d'arc de mig punt o d'arc rebaixat i hi ha alguns elements decoratius com ara pilastres adossades als murs. Els sementals que tenia l'exèrcit eren molt coneguts i valorats arreu de Catalunya, ja que es tractava d'animals de gran qualitat, poderoses races de tir com a bretons, perxerons i ardenes, adequats per als treballs de camp. Tenien un calendari de desplaçaments a diferents pobles de Catalunya per cobrir les eugues de pagesos i ramaders, que així podien aconseguir bons exemplars. També més endavant, va haver-hi animals de cadira i tir lleuger: Sementals de pura raça àrab, pura raça espanyola i altres races esportives. De quan en quan sortien en formació pels carrers de l'Hospitalet, fet que despertava, òbviament, molta expectació entre tothom, sobretot els infants. Des de 2011 l'Ajuntament de l'Hospitalet ha anat remodelant aquest espai enderrocant algunes de les edificacions obsoletes d'aquesta antiga caserna, rehabilitant unes altres per altres usos (Esplai Xixell, Guarderia Patufet, i la casa Pairal, que espera encara la rehabilitació, entre elles), integrant dins la xarxa urbana aquest nou espai guanyat per a la ciutat obrint nous carrers que el connecten i creant un gran parc públic, el Parc de la Remunta, al voltant del qual s'han anat construint diferents blocs de pisos. Està catalogada en el PEPPA amb núm. 52

Can Puig

Masia de Can Puig. Carro tirat per dos cavalls i ple d'escaroles per portar a vendre al mercat del Born. Al fons, una part de la façana principal de la casa, amb la seva galeria porxada. El carro farratger dels alfasaires, era com el carro català típic però amb una modificació: l'entarimat de fusta de la base anava penjat, fins a un pam i mig de terra, de cadenes, o de cordes, com el de la fotografia, per tal d'augmentar la seva capacitat de càrrega (alfals, blat de moro, escaroles, pastanagues, etc. que el carreterer, amb gran destresa, com s'observa a la fotografia, augmentava fent el munt molt més alt que les baranes, que medien menys d'un metro. Si el recorregut a fer era curt es posaven estaques a les baranes o al davant, com en aquesta fotografia, per poder carregar fins a extrems increïbles. Quan el carro s'utilitzava per a transportar altres menes de càrregues calia cobrir els costats o el davant d'aquesta plataforma penjada. Sobre les cadenes o cordes, i per tapar l'esvoranc entre aquestes, es disposaven unes estores d'espart que privaven els objectes menuts de caure a terra. Com que transitaven per llocs plans i carregaven productes de poc pes, disposaven de fre únicament en una de les rodes, normalment la roda de la dreta, el qual servia fonamentalment per immobilitzar el carro. (informació proporcionada per Ramon Morales)

Cavalcada dels Tres Tombs, festa de Sant Antoni Abat

Cavalcada dels Tres Tombs, amb motiu de la festa de Sant Antoni Abat, al seu pas per la parròquia de Santa Eulàlia de Mèrida. La fotografia està presa des d'una posició elevada. Es veu a l'abanderat i els dos cordoners d'esquena, muntats sobre els seus cavalls. Estan de cara al mossèn del temple, que fa la benedicció dels animals.

Cavalcada dels Tres Tombs, festa de Sant Antoni Abat

Cavalcada al seu pas per davant de l'Ajuntament. Es veu un dels carros de la família Campreciós, de Cal Bialet del Garro, carregat de sacs. Davant d'ells, un escolanet de la parròquia de Santa Eulàlia de Mèrida. Aquest dia plovia.

Cavalcada dels Tres Tombs, festa de Sant Antoni Abat

Cavalcada dels Tres Tombs, amb motiu de la festa de Sant Antoni Abat, al seu pas per la rambla de Just Oliveras, just a la cantonada amb el carrer d'Enric Prat de la Riba. Es veu un dels carros de la família Campreciós carregat de sacs plens d'alfals. A dalt dels sacs hi ha el carreter i un cartell on hi diu "Hermandad de Labradores y Ganaderos. Hospitalet de Llobregat", és a dir que aquesta fotografia està feta en ple franquisme, cap a finals dels anys quaranta i principis dels cinquanta, pel tipus d'indumentària de la gent del seu voltant mirant la cavalcada. Aquest dia plovia, però tot i això la cavalcada es feia, fet que explica el fort arrelament d'aquesta festa agrícola entre els hospitalencs del centre, molts encara vinculats a les feines del camp. El carro farratger dels alfasaires, era com el carro català típic però amb una modificació: l'entarimat de fusta de la base anava penjat, fins a un pam i mig de terra, de cadenes, o de cordes, com el de la fotografia, per tal d'augmentar la seva capacitat de càrrega (alfals, blat de moro, pastanagues, etc. que el carreterer, amb gran destresa, com s¡observa a la fotografia, augmentava fent el munt molt més alt que les baranes, que medien menys d'un metro. Si el recorregut a fer era curt es posaven estaques a les baranes per poder carregar fins a extrems increïbles. Quan el carro s'utilitzava per a transportar altres menes de càrregues calia cobrir els costats d'aquesta plataforma penjada. Sobre les cadenes o cordes, i per tapar l'esvoranc entre aquestes, es disposaven unes estores d'espart que privaven els objectes menuts de caure a terra. Com que transitaven per llocs plans i carregaven productes de poc pes, disposaven de fre únicament en una de les rodes, com s'observa a la fotografia, el qual servia fonamentalment per immobilitzar el carro. (informació proporcionada per Ramon Morales)

Cavalcada dels Tres Tombs, festa de Sant Antoni Abat

Cavalcada dels Tres Tombs, amb motiu de la festa de Sant Antoni Abat, al seu pas per la rambla de Just Oliveras, just a la cantonada amb el carrer d'Enric Prat de la Riba. Es veu un dels carros de la família Campreciós carregat de sacs plens d'alfals. A dalt dels sacs hi ha un cartell on hi diu "Hermandad de Labradores y Ganaderos. Hospitalet de Llobregat", és a dir que aquesta fotografia està feta en ple franquisme, cap a finals dels anys quaranta i principis dels cinquanta, pel tipus d'indumentària de la gent. Aquest dia plovia, però tot i això la cavalcada es feia, fet que explica el fort arrelament d'aquesta festa agrícola entre els hospitalencs del centre, molts encara vinculats a les feines del camp. El carro farratger dels alfasaires, era com el carro català típic però amb una modificació: l'entarimat de fusta de la base anava penjat, fins a un pam i mig de terra, de cadenes, o de cordes, com el de la fotografia, per tal d'augmentar la seva capacitat de càrrega (alfals, blat de moro, pastanagues, etc. que el carreterer, amb gran destresa, com s¡observa a la fotografia, augmentava fent el munt molt més alt que les baranes, que medien menys d'un metro. Si el recorregut a fer era curt es posaven estaques a les baranes per poder carregar fins a extrems increïbles. Quan el carro s'utilitzava per a transportar altres menes de càrregues calia cobrir els costats d'aquesta plataforma penjada. Sobre les cadenes o cordes, i per tapar l'esvoranc entre aquestes, es disposaven unes estores d'espart que privaven els objectes menuts de caure a terra. Com que transitaven per llocs plans i carregaven productes de poc pes, disposaven de fre únicament en una de les rodes, com s'observa a la fotografia, el qual servia fonamentalment per immobilitzar el carro. (informació proporcionada per Ramon Morales)

Finca La Torrassa.

Vista de la façana de l'antiga masia La Torrassa, ubicada a la Ronda de la Torrassa núms. 123-129. Aquest edifici està catalogat en el PEPPA amb la fitxa núm. 97. Aquesta imatge, amb la torre encara intacta - poc després va ser eliminada la seva coberta i tallada- correspon a mitjans dels anys setanta, quan al seu interior, molt compartimentat, encara hi vivien diverses famílies. Un cop va estar buit, després d'uns anys d'abandonament i de degradació, aquesta finca i el seu extens jardí posterior, que no s'observa a la fotografia, que arribava fins a les vies del tren de la RENFE, va ser finalment comprada per l'Ajuntament de l'Hospitalet amb l’objectiu de rehabilitar l'edifici i convertir el conjunt en un centre obert d'oci per a nens i joves. El barri rep el nom d'aquesta casa, que va ser fa diversos segles propietat de Rafael d'Amat i de Cortada, Baró de Maldà, propietari també d’altres finques a l’Hospitalet. Al seu famós diari Calaix de sastre, que ens ha permès conèixer al detall els esdeveniments succeïts a Barcelona i a altres indrets on el baró es desplaçava, del 1769 fins al 1819, el baró ens diu que aquesta casa era anomenada també Torre Llampada degut al fet que un llamp va caure a dalt de tot de la torre. Un cop va passar a ser propietat municipal, l'ajuntament va iniciar primerament un estudi històric i arqueològic sobre l’edifici que va permetre realitzar el descobriment d’una sèrie d’espitlleres en els seus murs. L'ajuntament va anunciar el 21 d'octubre del 2008 la troballa allà de les restes d'una fortificació. La Casa de La Torrassa era, doncs, una gran masia nascuda de la gradual transformació al llarg dels anys del Castell de Bellvís, una fortificació de guaita del segle X, situada al samontà, des d’on es podia albirar llavors gairebé la totalitat de la plana del Llobregat, fortificació de la que desapareixen les referències a partir del segle XVI. A l'Edat Mitjana el nom de Torrassa corresponia als castells que tenien forma d'una gran torre. La casa de la Torrassa passarà a ser declarada Bé Cultural d'Interès Nacional classificació que tenen per llei tots els castells de Catalunya.

Fàbrica Tecla Sala e Hijos, S.A.

Fotografia del pati de davant de la façana principal de la fàbrica Tecla Sala. Es veu l'edifici central del complex i un camió.

Fàbrica Tecla Sala

Es veu la passarel·la que uneix dues de les naus. Al fons, la xemeneia del complex.

Bòbila La Redentora

Pare i fill (Ramon Carbonell Cervelló) a la bòbila La Redentora, amb les casetes del carrer del Pedraforca al fons, anys 1940. La Redentora ocupava la zona del carrer del Pedraforca, avinguda del Torrent Gornal, carrer de l'Enginyer Moncunill.

Can Trinxet

Grup de treballadores i treballadors de la fàbrica tèxtil de Can Trinxet, al pati de l'empresa. A la fila de dalt, la segona a mà esquerra, Isabel Parra Osorio, davant seu la primera a mà esquerra, Maria Dolores Osorio Carmona. L'antiga fàbrica Trinxet està catalogada en el PEPPA amb núm. 92.

Plaça de l'Ajuntament i Edifici de La Caixa en construcció. Cinema Oliveras.

Vista parcial de la que, després de la guerra civil, va ser la nova Plaça de l'Ajuntament, que fins llavors no existia, ja que la filera de cases setcentistes que hi havia davant de l'Ajuntament, que van ser enderrocades el 1936, estaven arrenglerades seguint l'antiga alineació de l'estret carrer Major al seu pas pel davant de l'Ajuntament. A la fotografia es veu l'inici de la construcció, el 1947, del gran edifici d'habitatges projectat per l'arquitecte Municipal Manuel Puig Janer que ompliria posteriorment tota la plaça, ocupant també el solar de l'antiga vaqueria de Can Xerricó, que feia cantonada amb el carrer Baró de Maldà, antic propietari d'aquests terrenys. Manuel Puig Janer, autor també de la nova església de Santa Eulàlia de Mèrida, de maó vist i pedra artificial, com aquest edifici, situada al costat, va aprofitar per reorganitzar, harmonitzar i monumentalitzar els espais d'us públic situats al voltant de l'Ajuntament. L'edifici, inaugurat el 1950, va ser promogut per la llavors Caja de Pensiones para la Vejez y de ahorros, i va ser conegut com l'edifici de "La Caixa". Està protegit com a bé cultural d'interès local al PEPPA de l'Ajuntament de l'Hospitalet. Es tracta d'un edifici d'habitatges de grans proporcions, molt representatiu de l'arquitectura monumentalista de la postguerra, amb notòries referències neoclàssiques. La seva allargada façana, que combina el maó vist amb la pedra artificial, està modulada rítmicament amb pilastres de pedra que volen trencar l'horitzontalitat dominant. Els parterres, mitjançant plantes, dibuixen el nom de FRANCO i il·lustren clarament el moment en el que va ser feta la fotografia. A la dreta de la imatge, en segon pla, es veu l'edifici del Cinema Oliveras, construït al carrer Baró de Maldà el 1924 per l'empresari Lluís Oliveras Norta, el mateix empresari que va fer construir el Cinema Imperial a la Rambla Just Oliveras amb el carrer Barcelona el 1911. El Cinema Imperial, que va ser el primer el primer edifici construït a l'Hospitalet per a fer projeccions cinematogràfiques, amb capacitat per a set-cents espectadors, va anar perdent protagonisme a causa de la construcció del més comfortable Cinema Oliveras i, el 1934, va ser reconvertit en el Garatge Oliveras, que es va mantenir fins el 1980, any en el que va ser enderrocat per fer-hi un gran bloc de pisos. El cinema Oliveras, que va passar a ser propietat de Josep Campreciós i Josep Mitjavila des de 1934, va acollir, des de la fundació de l'entitat el 1981 i fins el seu enderroc el 1989 per a fer un altre bloc de pisos, les multitudinàries sessions que cada dimarts al vespre organitzava el Cine Club L'Hospitalet així com la primera i segona edició de la Mostra de Curtmetratges dels Països Catalans, el 1984 i 1985 respectivament. El Cine Club l'Hospitalet va ser una important entitat que va arribar a tenir més de cinc cents socis i que va ser premiada el 1988 per la Generalitat com a millor Cine Club de Catalunya i va arribar a gestionar una subseu de la Filmoteca de Catalunya a l'Hospitalet. Un cop va ser enderrocat el Cinema Oliveras, les sessions de cinema del Cine Club, veritable punt de trobada pels hospitalencs amants del cinema de l'època, van passar a fer-se els dimarts a la sala petita del Teatre Joventut i els dijous al vespre a la sala quatre del Rambla Cinemes, l'antic Cinema Rambla construït el 1954 i modificat en quatre sales el 1990, fins poc abans del seu enderroc, que va tenir lloc el 2010.