Finca La Torrassa

Vista de la façana de l'antiga masia La Torrassa, ubicada a la Ronda de la Torrassa núms. 123-129. Aquest edifici està catalogat en el PEPPA amb la fitxa núm. 97. Aquesta imatge, amb la torre encara intacta - poc després va ser eliminada la seva coberta i tallada- correspon a mitjans dels anys setanta, quan al seu interior, molt compartimentat, encara hi vivien diverses famílies. Un cop va estar buit, després d'uns anys d'abandonament i de degradació, aquesta finca i el seu extens jardí posterior, que no s'observa a la fotografia, que arribava fins a les vies del tren de la RENFE, va ser finalment comprada per l'Ajuntament de l'Hospitalet amb l’objectiu de rehabilitar l'edifici i convertir el conjunt en un centre obert d'oci per a nens i joves. El barri rep el nom d'aquesta casa, que va ser fa diversos segles propietat de Rafael d'Amat i de Cortada, Baró de Maldà, propietari també d’altres finques a l’Hospitalet. Al seu famós diari Calaix de sastre, que ens ha permès conèixer al detall els esdeveniments succeïts a Barcelona i a altres indrets on el baró es desplaçava, del 1769 fins al 1819, el baró ens diu que aquesta casa era anomenada també Torre Llampada degut al fet que un llamp va caure a dalt de tot de la torre. Un cop va passar a ser propietat municipal, l'ajuntament va iniciar primerament un estudi històric i arqueològic sobre l’edifici que va permetre realitzar el descobriment d’una sèrie d’espitlleres en els seus murs. L'ajuntament va anunciar el 21 d'octubre del 2008 la troballa allà de les restes d'una fortificació. La Casa de La Torrassa era, doncs, una gran masia nascuda de la gradual transformació al llarg dels anys del Castell de Bellvís, una fortificació de guaita del segle X, situada al samontà, des d’on es podia albirar llavors gairebé la totalitat de la plana del Llobregat, fortificació de la que desapareixen les referències a partir del segle XVI. A l'Edat Mitjana el nom de Torrassa corresponia als castells que tenien forma d'una gran torre. La casa de la Torrassa passarà a ser declarada Bé Cultural d'Interès Nacional classificació que tenen per llei tots els castells de Catalunya.

Cavalcada dels Tres Tombs, festa de Sant Antoni Abat

Cavalcada al seu pas per davant de l'Ajuntament. Es veu un dels carros de la família Campreciós, de Cal Bialet del Garro, carregat de sacs. Davant d'ells, un escolanet de la parròquia de Santa Eulàlia de Mèrida. Aquest dia plovia.

Ajuntament de l'Hospitalet

Vista de la façana principal de l'Ajuntament de l'Hospitalet i de la plaça. Al seu costat esquerra es veu part de la Botiga Nova.

Treballadors de l'Ajuntament de l'Hospitalet.

Imatge de l'interior on es veu una sala amb activitat d'oficina.

Solar de l'antic pati de Cal Xerricó

Es veu l'antic espai dedicat a les quadres de la vaqueria de Cal Xerricó enderrocat, al carrer Baró de Maldà. Al fons l'edifici de l'Ajuntament, el de la Botiga Nova i, a la dreta, la palmera del jardí de l'antiga rectoria, a la placeta que després seria dedicada al mossèn Josep Homar i Duran, que va ser rector de la nova parròquia de Santa Eulàlia de Mèrida, en aquesta època encara en construcció. Cal Xerricó fou una antiga propietat del Baró de Maldà, que en els darrers temps fou dedicada a la cria de vaques i venda de llet. En aquest solar i en els que quedarien al costat d'aquest, que estaven aquí a punt de ser enderrocats, s'iniciaria la construcció, el 1947, del gran edifici d'habitatges projectat per l'arquitecte Municipal Manuel Puig Janer que donaria orígen i ocuparia tota la plaça de l'Ajuntament. Puig Janer, autor també de la nova església de Santa Eulàlia de Mèrida, de maó vist i pedra artificial, com aquest edifici, situada al costat, va aprofitar per reorganitzar, harmonitzar i monumentalitzar els espais d'us públic situats al voltant de l'Ajuntament. L'edifici, inaugurat el 1950, va ser promogut per la llavors Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros, i va ser conegut com l'edifici de "La Caixa". Està protegit com a bé cultural d'interès local al Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de l'Ajuntament de l'Hospitalet (PEPPA fitxa núm. 4). Es tracta d'un edifici d'habitatges de grans proporcions, molt representatiu de l'arquitectura monumentalista de la postguerra, amb notòries referències neoclàssiques. La seva allargada façana, que combina el maó vist amb la pedra artificial, està modulada rítmicament amb pilastres de pedra que volen trencar l'horitzontalitat dominant. A la mateixa alçada que apareix en aquesta fotografia va estar situada, i encara hi és avui, una important oficina de La Caixa i, al seu cantó, des de 1954 fins el 1991, una gran i esplèndidament dotada Biblioteca de La Caixa, que va acollir en els anys seixanta i setanta gran quantitat d'activitats culturals, la bibliotecaria de la qual va ser, mentre aquesta va existir allà, na Mercè Gómez. El fons d'aquesta biblioteca, es va traslladar al pis superior del Centre Cultural que La Caixa va obrir a la Rambla Just Oliveras, avui Auditori Barradas, i posteriorment, quan va ser creat en aquell espai l'Aula d'Estudi, a la Biblioteca de Can Sumarro.

Cavalcada dels Tres Tombs, festa de Sant Antoni Abat

Cavalcada al seu pas per l'Ajuntament. Es veu a uns homes muntats a cavall. Al mig, l'abanderat. S'hi pot distingir a Miquel Carbonell, Lluís Marcé Raventós, Francesc Pujol Piera i Jaume Pujol Raventós. Davant d'ells, un escolanet de la parròquia de Santa Eulàlia de Mèrida. Al seu voltant hi ha molta gent mirant la cavalcada. Aquest dia plovia. Els animals van guarnits amb vistosos ornaments per a l'ocasió.

Quadre Escènic del Casino de Santa Eulàlia

Retrat del Quadre Escènic del Casino de Santa Eulàlia posant davant la reixa d'entrada a la ermita de Santa Eulàlia.

Cavalcada dels Tres Tombs, festa de Sant Antoni Abat

Cavalcada dels Tres Tombs, amb motiu de la festa de Sant Antoni Abat, al seu pas pel carrer d'Enric Prat de la Riba, cantonada amb la rambla de Just Oliveras. Es veu a uns homes muntats a cavall. Al mig, Miquel Carbonell Duch a dalt la mula, d'abanderat del gremi de la Bandera Vermella. A la dreta de la imatge, s'hi pot veure a Pere, mosso de Cal Marcé. Al seu voltant hi ha molta gent mirant la cavalcada. Aquest dia plovia. Al fons es veu l'edifici del Banco Hispano Colonial.

Cavalcada dels Tres Tombs, festa de Sant Antoni Abat

Es veu un carruatge tirat per dos cavalls amb la banda de música a sobre en el seu gir de la rambla de Just Oliveras amb el carrer d'Enric Prat de la Riba, llavors carretera Provincial, just davant de la que va ser la destacada masia de l'Adela Oliveras, mas aixecat el 1793 per Mariagna i Josep Oliveras, que tocava paret amb paret amb el Casino del Centre, entitat que muntava cada any a l'agost, per la Festa Major de l'Hospitalet, obrint un pas que comunicava el pati del Casino amb el gran pati d'aquesta masia, el seu envelat per la Festa Major. Aquesta masia va ser seu de l'Agrícola Sindical de la CNT durant la guerra civil i després seu de la Hermandad de labradores y ganaderos i Casa Sindical del Movimiento durant tot el franquisme. Va ser enderrocada el 1977 per donar pas a la construcció del metro i a un controvertit projecte urbanístic de construcció d'onze blocs de pisos de gran alçada. Aquest projecte va rebre una forta contestació veïnal i no va arribar a realitzarse. Només es van aixecar dos dels blocs que, amb el temps, van quedar integrats en una enjardinada zona verda. Els cavalls i carruatges van guarnits amb vistosos ornaments per a l'ocasió. El carro pla o carro plataforma era un vehicle destinat al transport industrial. Disposava de dos eixos i com que la caixa era molt baixa, les quatre rodes eren molt petites en relació amb el carro normal. L'eix davanter portava adossats els braços o timoners i, en ser giratori, dotava de gran maniobravilitat el carruatge. Fins al desenvolupament de l'automòbil va ser l'enllaç entre les mercaderies transportades per vaixell o ferrocarril i les indústries. 

Cavalcada dels Tres Tombs, festa de Sant Antoni Abat

Cavalcada dels Tres Tombs, amb motiu de la festa de Sant Antoni Abat, al seu pas per la rambla de Just Oliveras, just a la cantonada amb el carrer d'Enric Prat de la Riba. Es veu un dels carros de la família Campreciós carregat de sacs plens d'alfals. A dalt dels sacs hi ha un cartell on hi diu "Hermandad de Labradores y Ganaderos. Hospitalet de Llobregat", és a dir que aquesta fotografia està feta en ple franquisme, cap a finals dels anys quaranta i principis dels cinquanta, pel tipus d'indumentària de la gent. Aquest dia plovia, però tot i això la cavalcada es feia, fet que explica el fort arrelament d'aquesta festa agrícola entre els hospitalencs del centre, molts encara vinculats a les feines del camp. El carro farratger dels alfasaires, era com el carro català típic però amb una modificació: l'entarimat de fusta de la base anava penjat, fins a un pam i mig de terra, de cadenes, o de cordes, com el de la fotografia, per tal d'augmentar la seva capacitat de càrrega (alfals, blat de moro, pastanagues, etc. que el carreterer, amb gran destresa, com s¡observa a la fotografia, augmentava fent el munt molt més alt que les baranes, que medien menys d'un metro. Si el recorregut a fer era curt es posaven estaques a les baranes per poder carregar fins a extrems increïbles. Quan el carro s'utilitzava per a transportar altres menes de càrregues calia cobrir els costats d'aquesta plataforma penjada. Sobre les cadenes o cordes, i per tapar l'esvoranc entre aquestes, es disposaven unes estores d'espart que privaven els objectes menuts de caure a terra. Com que transitaven per llocs plans i carregaven productes de poc pes, disposaven de fre únicament en una de les rodes, com s'observa a la fotografia, el qual servia fonamentalment per immobilitzar el carro. (informació proporcionada per Ramon Morales)

Cavalcada dels Tres Tombs, festa de Sant Antoni Abat

Cavalcada dels Tres Tombs, amb motiu de la festa de Sant Antoni Abat, al seu pas per la rambla de Just Oliveras, just a la cantonada amb el carrer d'Enric Prat de la Riba. Es veu un dels carros de la família Campreciós carregat de sacs plens d'alfals. A dalt dels sacs hi ha el carreter i un cartell on hi diu "Hermandad de Labradores y Ganaderos. Hospitalet de Llobregat", és a dir que aquesta fotografia està feta en ple franquisme, cap a finals dels anys quaranta i principis dels cinquanta, pel tipus d'indumentària de la gent del seu voltant mirant la cavalcada. Aquest dia plovia, però tot i això la cavalcada es feia, fet que explica el fort arrelament d'aquesta festa agrícola entre els hospitalencs del centre, molts encara vinculats a les feines del camp. El carro farratger dels alfasaires, era com el carro català típic però amb una modificació: l'entarimat de fusta de la base anava penjat, fins a un pam i mig de terra, de cadenes, o de cordes, com el de la fotografia, per tal d'augmentar la seva capacitat de càrrega (alfals, blat de moro, pastanagues, etc. que el carreterer, amb gran destresa, com s¡observa a la fotografia, augmentava fent el munt molt més alt que les baranes, que medien menys d'un metro. Si el recorregut a fer era curt es posaven estaques a les baranes per poder carregar fins a extrems increïbles. Quan el carro s'utilitzava per a transportar altres menes de càrregues calia cobrir els costats d'aquesta plataforma penjada. Sobre les cadenes o cordes, i per tapar l'esvoranc entre aquestes, es disposaven unes estores d'espart que privaven els objectes menuts de caure a terra. Com que transitaven per llocs plans i carregaven productes de poc pes, disposaven de fre únicament en una de les rodes, com s'observa a la fotografia, el qual servia fonamentalment per immobilitzar el carro. (informació proporcionada per Ramon Morales)

Plaça de Mossèn Homar

Vista de la plaça i del carrer de Rossend Arús, a l'esquerra de la imatge, com també a l'esquerra es veu la façana lateral de l'Ajuntament, com era antigament. Al davant, la parada de taxis i al fons, al núm. 16, a l'edifici més baix, un establiment de lloguer de vehicles. Al seu costat, amb el tendal baixat, la botiga de sabates Bofarull. A la dreta de la fotografia, la granja Solé.

Camí al barri de Sanfeliu

El camí es correspon a l'actual carrer de Miquel Peiró i Victorí. A l'esquerra de la imatge hi ha un solar on actualment hi ha una benzinera. Al fons es veu l'església de Santa Eulàlia de Mèrida i la xemeneia de la bòbila.

Plaça de l'Ajuntament i Edifici de La Caixa en construcció. Cinema Oliveras.

Vista parcial de la que, després de la guerra civil, va ser la nova Plaça de l'Ajuntament, que fins llavors no existia, ja que la filera de cases setcentistes que hi havia davant de l'Ajuntament, que van ser enderrocades el 1936, estaven arrenglerades seguint l'antiga alineació de l'estret carrer Major al seu pas pel davant de l'Ajuntament. A la fotografia es veu l'inici de la construcció, el 1947, del gran edifici d'habitatges projectat per l'arquitecte Municipal Manuel Puig Janer que ompliria posteriorment tota la plaça, ocupant també el solar de l'antiga vaqueria de Can Xerricó, que feia cantonada amb el carrer Baró de Maldà, antic propietari d'aquests terrenys. Manuel Puig i Janer, autor també de la nova església de Santa Eulàlia de Mèrida, de maó vist i pedra artificial, com aquest edifici, situada al costat, va aprofitar per reorganitzar, harmonitzar i monumentalitzar els espais d'us públic situats al voltant de l'Ajuntament. L'edifici, inaugurat el 1950, va ser promogut per la llavors Caja de Pensiones para la Vejez y de ahorros, i va ser conegut com l'edifici de "La Caixa". Està protegit com a bé cultural d'interès local al PEPPA de l'Ajuntament de l'Hospitalet. Es tracta d'un edifici d'habitatges de grans proporcions, molt representatiu de l'arquitectura monumentalista de la postguerra, amb notòries referències neoclàssiques. La seva allargada façana, que combina el maó vist amb la pedra artificial, està modulada rítmicament amb pilastres de pedra que volen trencar l'horitzontalitat dominant. Els parterres, mitjançant plantes, dibuixen el nom de FRANCO i il·lustren clarament el moment en el que va ser feta la fotografia. A la dreta de la imatge, en segon pla, es veu l'edifici del Cinema Oliveras, construït al carrer Baró de Maldà el 1924 per l'empresari Lluís Oliveras Norta, el mateix empresari que va fer construir el Cinema Imperial a la Rambla Just Oliveras amb el carrer Barcelona el 1911. El Cinema Imperial, que va ser el primer el primer edifici construït a l'Hospitalet per a fer projeccions cinematogràfiques, amb capacitat per a set-cents espectadors, va anar perdent protagonisme a causa de la construcció del més comfortable Cinema Oliveras i, el 1934, va ser reconvertit en el Garatge Oliveras, que es va mantenir fins el 1980, any en el que va ser enderrocat per fer-hi un gran bloc de pisos. El cinema Oliveras, que va passar a ser propietat de Josep Campreciós i Josep Mitjavila des de 1934, va acollir, des de la fundació de l'entitat el 1981 i fins el seu enderroc el 1989 per a fer un altre bloc de pisos, les multitudinàries sessions que cada dimarts al vespre organitzava el Cine Club L'Hospitalet així com la primera i segona edició de la Mostra de Curtmetratges dels Països Catalans, el 1984 i 1985 respectivament. El Cine Club l'Hospitalet va ser una important entitat que va arribar a tenir més de cinc cents socis i que va ser premiada el 1988 per la Generalitat com a millor Cine Club de Catalunya i va arribar a gestionar una subseu de la Filmoteca de Catalunya a l'Hospitalet. Un cop va ser enderrocat el Cinema Oliveras, les sessions de cinema del Cine Club, veritable punt de trobada pels hospitalencs amants del cinema de l'època, van passar a fer-se els dimarts a la sala petita del Teatre Joventut i els dijous al vespre a la sala quatre del Rambla Cinemes, l'antic Cinema Rambla construït el 1954 i modificat en quatre sales el 1990, fins poc abans del seu enderroc, que va tenir lloc el 2010.

Equip de futbol del Centre Catòlic al camp de fubol de la Caserna de La Remunta.

A la gespa del camp de futbol de la Remunta, l'equip de futbol del Centre Catòlic i un altre equip alineats abans de començar el partit.

Can Puig

Masia de Can Puig. Carro tirat per dos cavalls i ple d'escaroles per portar a vendre al mercat del Born. Al fons, una part de la façana principal de la casa, amb la seva galeria porxada. El carro farratger dels alfasaires, era com el carro català típic però amb una modificació: l'entarimat de fusta de la base anava penjat, fins a un pam i mig de terra, de cadenes, o de cordes, com el de la fotografia, per tal d'augmentar la seva capacitat de càrrega (alfals, blat de moro, escaroles, pastanagues, etc. que el carreterer, amb gran destresa, com s'observa a la fotografia, augmentava fent el munt molt més alt que les baranes, que medien menys d'un metro. Si el recorregut a fer era curt es posaven estaques a les baranes o al davant, com en aquesta fotografia, per poder carregar fins a extrems increïbles. Quan el carro s'utilitzava per a transportar altres menes de càrregues calia cobrir els costats o el davant d'aquesta plataforma penjada. Sobre les cadenes o cordes, i per tapar l'esvoranc entre aquestes, es disposaven unes estores d'espart que privaven els objectes menuts de caure a terra. Com que transitaven per llocs plans i carregaven productes de poc pes, disposaven de fre únicament en una de les rodes, normalment la roda de la dreta, el qual servia fonamentalment per immobilitzar el carro. (informació proporcionada per Ramon Morales)

Font de la Plaça del Repartidor

Antiga torre repartidora d'aigua, convertida en font entre 1927 i 1928, dates de la urbanització de la plaça. La seva estructura és sencilla, de planta rectangular amb una pica i una aixeta a cada costat. La teulada és a quatre vessants feta amb rajoleta de colors.Està catalogada en el PEPPA amb el número 76

Processó de Corpus al Centre

Excursió a Santa Creu d'Olorda

Dones que cosien a Ca la Pepita Bachs per Santa Llúcia a Barcelona

Dones que cosien a Ca la Pepita Bachs per Santa Llúcia a Barcelona

"Antonieta, Lolita i Núria Barceló, Paquita Bachs, Joaquima Margarit, Maria Gelabert, Maria Ferrer, Montserrat Llamusí, Pepita i Teresa Rovira i Ramona Cartró".

Excursió a Montserrat de les dones que cosien amb Paquita Bachs

Excursió a Montserrat de les dones que cosien amb Paquita Bachs

"S'hi reconeixen Teresa, Paquita i Mercè Plandolit, Teresina Romagosa, Maria Ferrer, Carme Cortés, Maria Gelabert, Quimeta Margarit, Montserrat Llamusí i Pepita Rovira".

Excursió a Montserrat de les dones que cosien amb Paquita Bachs

Excursió a Montserrat de les dones que cosien amb Paquita Bachs

"D'esquerra a dreta, Pepita de Cortés, Maria Alicart, la Paca Cadiraire, Petronilla Vidal, Paquita Bachs, Pere Llamusí, Barbareta Vilanova i Josep Gelabert".