Are you sure you want to delete this item? Are you sure you want to delete these 0 items?

Processing...

Your assets are ready. If the download does not start automatically, click Download.

  • AMHLAF0001850.jpg
    Retrat de la senyora Tecla Sala i Miralpeix
    Tecla Sala i Miralpeix (Roda de Ter, 1886 - Barcelona, 1973), a la seva finca d'estiueig de Premià de Dalt, coneguda com a Can Font o Can Tecla Sala.
    Dones
    Indústries
    Persones
    Tecla Sala e Hijos S.A. (Tecla Sala)
  • AMHLAF0004044.jpg
    Interior sala de filatura de la fàbrica Tecla Sala
    Treballadores de la fàbrica Tecla Sala a l'interior de la sala de filatura. Actualment és un centre cultural. La fàbrica està catalogada en el PEPPA amb el núm. 32.
    Indústries
    Maquinària industrial
    Patrimoni arquitectònic
    Tecla Sala e Hijos S.A. (Tecla Sala)
  • AMHLAF0028841.jpeg
    Mercat de Collblanc
    Activitats econòmiques
    Mercat de Collblanc
    Mercats
  • AMHLAF0003839.jpg
    Rambla de Just Oliveras
    Vista de la Rambla de Just Oliveras des de del carrer Generalísimo Franco (actual carrer d'Enric Prat de la Riba). A mà esquerra, es veuen les cotxeres dels autobusos Oliveras S.A.
    Arquitectura i urbanisme
    Autobusos
    Autobusos Oliveras
    Cotxes
    Edificis
    Indústries
    Rambles
    Transports
  • AMHLAF0000421.jpg
    Cal Pelat
    Vista de la masia de Cal Pelat, amb la seva gran torre de guaita, i els camps que l'envolten inundats per un desbordament del riu Llobregat
    Agricultura i ramaderia
    Cal Pelat
    Climatologia
    Inundacions
    La Marina
    Masies
    Natura i medi ambient
    pluges
  • AMHLAF0000420.jpg
    Cal Pelat
    Gran era de la masia de Cal Pelat amb la seva torre de guaita i la galeria porxada. La imatge permet apreciar les grans dimensions de la casa. Al pati hi ha diverses garberes amb mongetes seques.
    Agricultura i ramaderia
    Cal Pelat
    La Marina
    Masies
  • AMHLAF0002910.jpg
    Autobús que feia la línia L'Hospitalet Centre-Santa Eulàlia
    Fotografia de principis dels anys cinquanta. Autobús de l'empresa Oliveras que feia la linia Hospitalet centre-Sta. Eulàlia, acabat de remodelar, estacionat a la pl. Mossèn Homar. A l'esquerra, amb uniforme i gorra, hi ha el conductor del vehicle. Aquesta línia era molt utilitzada pels hospitalencs del centre perquè permetia anar a agafar la línia 1 del metro a Santa Eulàlia. Tenia parada davant del bar Serra de Santa Eulàlia. Era l'únic autubús amb el motor a dins i la gent l'anomenava "el xatu". Eren de color blau i aquest tipus d'autobús va funcionar fins a mitjans dels anys setanta, ja molt atrotinats. Al fons, al carrer Església podem veure un cavall tirant d'un carro i més al fons el turó de Can Serra.
    Adulta/vella
    Automòbils
    Carrers, places i obres d'urbanització
    Dones i homes
    Transports
  • AMHLAF0003841.jpg
    Cruïlla entre el carrer Barcelona i el carrer Xipreret.
    Imatge extreta d'una llicència d'obres. Encreuament entre els carrers de Barcelona i el de Xipreret. Es veu part de la façana de l'Harmonia, seu de la "Jefatura del movimiento, delegación de juventudes". Es pot apreciar que encara no estava instal·lada la Talaia, tot i que aquesta fotografia, realitzada segurament amb motiu del seu trasllat, ja ho contempla. El Mas Modolell de la Torre va ser un improtant mas situat molt a la vora d'aquest solar també conegut com a Mas Burguera o Can Vila, pels diferents masovers que la van habitar o Casa Prats, per la família propietària de la finca. La masia, que va arribar a disposar de 6,86 hectàrees de terreny pel conreu, des del carrer Major fins al Torrent d’en Canyet, destacava tant pel seu volum, que deixava constància de la seva importància, com per estar adossada una torre de vigilància o de guaita que permetia la visió del delta del Llobregat fins al mar, per protegir els habitants de la casa i de l’entorn de les ràtzies dels pirates sarraïns. Aquesta talaia quadrada va ser construïda amb blocs de pedra calcària en 1587, com consta gravat a la llinda de la porta d'accés. Fa 5 metres d'ample per banda i uns 14 m d'alt, el que donaven els seus 4 pisos de planta quadrada i les golfes amb arcades obertes a quatre vents. Aquesta masia i la torre adossada estaven ubicades al lloc que avui és el c/ Talaia, núm. 9, carrer anomenat així en honor a aquesta torre. La seva cronologia original correspon perfectament al moment de creixement de l'antic nucli de l'Hospitalet, que va conèixer l'edificació d'importants cases pairals que han perviscut fins avui dia: Can Sumarro, Casa Espanya, o el Casal de l'Harmonia, situat al costat del nou emplaçament de la Talaia, a la Plaça de Josep Bordonau, situada a l'indret que apareix en aquesta fotografia, un cop enderrocat l'edifici on hi havia el colmado i reordenada aquesta zona. L'originària finca dels Prats comptava amb una gran entrada senyorial, on començava el camí que portava a aquest mas, l'anomenat camí de Can Vila, que estava situada al carrer Major, ben bé davant del carrer Femades, en la que avui és la Plaça de la Remunta. En aquest indret es va establir una consistent fortificació de pedra amb robusta portalada de fusta en l'època de la primera carlinada, el 1837, que va ser desmuntada i subhastada per l'Ajuntament el 1843. Al anys treta del segle passat la finca ja havia deixat de funcionar a ple rendiment com a explotació agrària, doncs el 1923 les germanes Maria i Consuelo Prats van presentar a l'Ajuntament un gran projecte per urbanitzar i parcel·lar totalment la seva propietat, projecte que va ser aprovat i que va donar pas a l'obertura del carrer Frederic Prats, Passatge Vila, c/ Reforma , c/ Talaia i c/ Riera de l'escorxador. Les plumes d'aigua del Canal de la Infanta corresponents a aquesta finca, que la travessava, van ser cedides per les germanes Prats a l'Ajuntament, que les va acceptar gustosament per tal d'abocar-les al clavagueram públic per tal de sanejar-lo de quan en quan. Tot i això la masia Can Vila o Can Modolell de la Torre es va mantenir dreta molts anys fins que el gran creixement urbanístic provocat per la massiva arribada de nouvinguts a la ciutat durant els anys seixanta i setanta del s. XX, en ple franquisme, van alterar profundament la fesomia de l’Hospitalet com a poble agrícola i van provocar que aquest mas quedés finalment engolit per la trama urbana i fos finalment abandonat, venut i enderrocat el 1972. La torre que acompanyava la casa, en tant que era un element defensiu històric, havia estat protegida per la Llei de Castells que el mateix Franco havia signat el 22 d'abril de 1949 i no podia ser demolida. Es va decidir llavors el seu trasllat. La Diputació Provincial de Barcelona, va encarregar el 1972 les obres a Eduard Muntada i Lluch l'equip de el qual va procedir a numerar les pedres que formaven la Talaia, com s'observa a la fotografia, i a traslladar-la a un solar que hi havia a la cantonada entre els carrers Xipreret i Barcelona, a uns 300 metres de la ubicació original, on avui hi ha la Plaça Josep Bordonau, al costat de l'edifici l'Harmonia. En el lapse de temps entre el desmuntatge i el muntatge de nou de la Talaia, es va descobrir que les arcades gòtiques i les columnes que les sustentaven, que conformaven el pis superior de la torre, com s'observa a la fotografia, havien desaparegut. Mai no es va saber qui se les havia endut i, de fet, la inauguració del trasllat es va realitzar el 8 de novembre de 1972 amb totes les autoritats presents però sense les golfes de La Talaia acabades, a l’espera d’unes noves arcades de mig punt molt diferents a les originals, que van ser instal·lades posteriorment. Son les que llueixen avui. L'edifici La Talaia forma part avui de les dependències del Museu de l'Hospitalet. Està catalogada al Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic (PEPPA FITXA NÚM. 100/01)
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Edificis
    Polítiques
    La Talaia
  • AMHLAF0000877.jpg
    Altos Hornos de Cataluña S.A. ( La Farga )
    Entrada principal de " Altos Hornos de Cataluña S.A. " ( La Farga )
    Altos Hornos de Cataluña S.A. (La Farga)
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Indústries
  • AMHLAF0000464.jpg
    Cal Bialet del Garro
    Home passant el corró per sobre dels cereals amb l'ajut de dos matxos a la masia de Cal Bialet del Garro.
    Agricultura i ramaderia
    Animals
    Cal Bialet del Garro
    Cavalls
    Homes
    La Marina
    Maquinària agrícola
    Masies
    Mules
    Natura i medi ambient
    Persones
    Vida quotidiana
  • AMHLAF0003838.jpg
    Rambla de Just Oliveras i Ca l'Adela Oliveras.
    Espai on conflueix la rambla Just Oliveras amb l'actual carrer d'Enric Prat de la Riba. Al fons, Ca l'Adela Oliveras, on després de la guerra s'hi va instal·lar la Casa Sindical Local. S'aprecia l'inscripció a la façana principal "ONS Casa Sindical Local, Patria, Pan y Justícia" i l'escut de la Falange. A la dreta l'antiga seu del Banc Hispano Colonial, edifici creat per l'arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt. Després va ser una oficina del Banc Central durant molts anys. Aquesta part de la Rambla, on avui està situada l'escultura "L'Acollidora", símbol de la ciutat, realitzada pel pintor i escultor Eduard Arranz-Bravo, va canviar la seva fesomia i configuració respecte al reste del traçat, que compta amb amb passeig central i dos vials a banda i banda, per tal de permetre l'entrada i sortida dels autobusos Oliveras a les cotxeres, de la que es veu ta tanca a la dreta de la fotgrafia, situades just davant del Bar Maginet, on avui hi ha la seu de la Cooperativa Abacus. Aquest bar tenia terrassa exterior i era molt popular, perquè durant molts anys nomès hi va haver tres bars a la rambla: aquest, el cafè del Centre Catòlic, llavors sense terrassa, situat a la cantonada amb el Carrer Tarragona, i el Bar Deportivo, fent cantonada amb el carrer Bruc, avui desaparegut. Es veuen aparcats cotxes molt populars en aquella època, com el Seat 600, el Seat 850. Circulava per allà un taxi model Seat 1500.
    Arquitectura i urbanisme
    Associacions i entitats
    Cotxes
    Edificis
    Rambles
    Sindicals
    Transports
  • AMHLAF0003846.jpg
    C.A.M.P.S.A.
    Vista de la CAMPSA (Compañía Arrendataria del Monopolio de Petróleos) als extensos terrenys que aquesta refineria tenia al terme municipal de Cornellà, que arrivaben des del barri de l'Almeda fins al c/ Famades, ben bé a tocar del terme municipal de l'Hospitalet. Es pot apreciar la via del carrilet i, al fons, el barri de Sant Ildefons de Cornellà, conegut antigament com a "Ciudad Satélite i el Barri Sanfeliu de l'Hospitalet       A l'esquerra de la imatge es veu una masia amb les terres llaurades.
    Agricultura i ramaderia
    CAMPSA
    Ferroviaris
    Indústries
    La Marina
    Masies
    Transports
    Vies
  • AMHLAF0000645.jpg
    Pablo Picasso i Montserrat Isern Rabascall.
    El pintor Pablo Picasso i Montserrat Isern Rabascall, fotografiats a la vil·la La Galloise, casa de Picasso a la localitat de Vallauris, municipi francès, situat al departament dels Alps Marítims, a la regió de Provença – Alps – Costa Blava, on es va instal·lar el 1948 amb Françoise Guilot, en una ocasió que la sra. Isern va anar-hi perquè li signés un quadre. Montserrat Isern, nascuda a l'Hospitalet el 1900, inaugurà, el 1931, la sala d'exposicions SYRA, al carrer Diputació de Barcelona, que de seguida va destacar en la difusió de l'art d'avantguarda, donant acollida a Pablo Picasso entre d'altres. La galeria es convertí en un punt de referència obligat per entendre una gran part de l'art català del segle XX. Després de la Guerra Civil, traslladà la galeria al Passeig de Gràcia, als baixos de Can Batlló. Va ser filla del Dr. Jaume Isern Hombravella, metge catalanista i progressista nascut a El Masnou, que va ser contractat com a titular de l'Hospitalet a finals del segle XIX, i de Maria Rabascall i Aguiló, nascuda a Porrera, on el seu pare va fer també de metge tot just llicenciat en medicina. El Dr. Isern va encarregar el 1930 a l'arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt la construcció d'una casa d'estil racionalista per situar la seva vivenda i el seu consultori mèdic privat, coneguda com a Xalet Isern, a la Plaça del Repartidor, just davant de l'edifici de correus. (fitxa núm. 78 del PEPPA de l'Hospitalet). Després de la guerra civil s'hi va instal·lar la comissaria de la Policia Nacional de l'Hospitalet que, en els anys cinquanta va aixecar un segon pis. Aquest xalet és molt conegut pels hospitalencs perquè durant molts anys, es feia cua des de bon matí per tramitar la renovació del DNI. Va tenir un germà, nascut també com ella a l'Hospitalet, Jaume Isern Rabascall, que fou també metge i catalanista, com el seu pare i que es va exiliaa a Caracas per causa de la Guerra Civil Espanyola. Montserrat Isern i Rabascall va néixer a l'Hospitalet, el 30/05/1900 i va morir a Barcelona el 2/07/1986.
    Arts plàstiques
    Cultura
    Dones
    Homes
    Persones
    Retrats
  • AMHLAF0004090.jpg
    Can Rifà. Treballadors i treballadores de Can Rifà a l'entrada de la fàbrica
    Entrada de la fàbrica Can Rifà. Fotografia de grup dels treballadors i treballadores de la fàbrica a la primera meitad dels anys cinquantes. Es veu la Lluïsa Gimeno Quinquillà a la filera del fons, la que sobresurt a l'esquerra de la reixa i el 6è començant per l'esquerra de la mateixa filera era l'encarregat, sr. Lluís. La fàbrica Jacint Rifà es va posar en marxa l'any 1912. Jaume Rifà i Sabatés s’establí a Manlleu el 1838 com a teixidor de cotó. Vuit anys més tard tenia 12 telers senzills, o sigui manuals, i 18 obrers que treballaven per a ell. Compta amb un despatx a Barcelona per a comercialitzar el gènere que produeix al carrer de Sant Cristòfol, núm. 11. Es dedicarà uns anys a la importació de cotó en floca. Jaume Rifà s’associà aleshores amb el seu germà Josep i creà Rifà Germans. Ampliaren el negoci incorporant la filatura i aixecaren una nova fàbrica, moguda per energia hidràulica procedent del canal de Manlleu. L’edifici es va acabar el 1863 i la maquinària començà a funcionar el 1864. El 1877 morí Jaume Rifà. El negoci quedarà en mans dels seus tres fills: Joan, Josep i Jacint. Aquests constituïren Fills de Jaume Rifà. La societat es mantindrà fins el 31 de desembre de 1886. Aleshores cadascú tirarà pel seu costat. Joan Rifà i Munt es va quedar amb la fàbrica de Manlleu, que ampliarà a base de llogar un edifici a la mateixa població. Deixarà el tissatge i es mantindrà com a filador fins el 1924, any de la seva mort. El negoci continuarà ara sota la raó social d’Eduard Rifà, sempre dintre del sector dels filats de cotó. El 1936 l’empresa es convertirà en societat anònima: Anònima Rifà i Anglada. Tenia aleshores a Manlleu 7.000 pues de filar i 1.100 de tòrcer, en un edifici nou, construït el 1932 al mateix Manlleu, al davant del que havia estat edificat el 1863. Serà absorbida per Filatures Buixó i tancada el 1990. Josep Rifà i Munt també es quedà a Manlleu quan es dissolgué la societat familiar. La seva empresa es deia Josep Rifà i Companyia i es dedicava, com és natural, a la filatura de cotó. Hi romangué des del 1886 fins el 1892. Jacint Rifà i Munt s’establí a Torelló el 1886, en dissoldre’s la societat dels tres germans, com a filador de cotó. El 1890 va comprar una fàbrica a Malards, una fàbrica important en el procés d’industrialització d’Osona. Malards pertany al terme municipal de Gurb (Osona) i és situat a la vora dreta del riu Ter, a prop de la confluència amb el riu Gurri i a meitat de camí entre Roda i Manlleu. El 1842 s’havia constituït la societat Molas, Graells i Companyia, propietària i explotadora d’aquesta fàbrica de Malards de filats i teixits de cotó. El 1850 hi treballen 186 obrers: 75 al tissatge i 111 a la filatura. El 1890 es convertí en la filatura de Jacint Rifà. Aquest l’ampliarà considerablement. Jacint Rifà posarà en marxa dues noves fàbriques de filats: el 1902 una a Vallbona d’Anoia, que tancarà el 1910 per a obrir-ne una altra a l’Hospitalet de Llobregat. Aquesta es posà en marxa el 1912. Morirà el 1928 i el succeiran dos dels seus fills, els quals constituiran Rifà SA, el 1929, que continua amb les dues fàbriques: la de riu a Malards i la de l’Hospitalet, que ja funcionarà amb electricitat. Va tancar, com gran part de les indústries tèxtils de Catalunya, en els anys vuitanta del s. XX.
    Can Rifà
    Indústries
  • AMHLAF0000171.jpg
    Casa España
    Façana i jardí de la casa pairal Casa España, al carrer Joan Pallarès cantonada carrer Xipreret. La casa Espanya és una masia del segle XVI construïda per la família Llunell, que més tard seria propietat dels Molinès i finalment de la família Espanya. Es veu la façana prinicipal Segons fonts documentals es va construir l'any 1563, es va reconstruir l'any 1735. A finals dels anys seixanta del s. XX l'alcalde franquista de l'època José Matias de España Muntadas va vendre el magnífic i extens jardí del seu gran casal familiar, la Casa Espanya, coneguda també com a Can Molinés, on es va fer una gran promoció immobiliaria que amenaçava amb enderrocar l'edifici i que va arribar ben bé fins a tocar paret amb paret amb ell. La Casa Espanya, seu actual del Museu de l'Hospitalet, es va salvar de ser enderrocada perquè el 1969 la va comprar in extremis la Cambra de la Propietat de l'Hospitalet, fins llavors situada al c/ baró de Maldà núm 98 i presidida llavors per Lluís Layola Rovira. Poc després, el 1972, la va cedir a l'Ajuntament per poder instal·lar el Museu de la ciutat, iniciativa aquesta liderada pel que va ser el seu primer director, el funcionari municipal Francesc Marcé i Sanabra. A canvi la Cambra de la Propietat Urbana de l'Hospitalet va rebre un espaiós entresol situat a la rambla Just Oliveras núm. 62, de propietat municipal, on encara hi és avui dia la seva seu central. Es van fer obres de condicionament per a instal·lar el Museu del 1969 al 1972. Poc després es van fer noves obres i va ser refeta tota la teulada. Està catalogada en el PEPPA amb el núm. 100-10.
    Agricultura i ramaderia
    Arquitectura i urbanisme
    Casa España
    Edificis
    Masies
    Patrimoni
    Patrimoni arquitectònic
  • AMHLAF0000516.jpg
    Carro amb mongetes
    Carro ple de mongetes seques. Es veuen tres homes posant el gènero al carro, protegits del sol amb un gran capell de palla. El carro farratger dels alfasaires, era com el carro català típic però amb una modificació: l'entarimat de fusta de la base anava penjat, fins a un pam i mig de terra, de cadenes, o de cordes, com el de la fotografia, per tal d'augmentar la seva capacitat de càrrega (alfals, blat de moro, mongetes seques, escaroles, pastanagues, etc. que el carreterer, amb gran destresa, com s¡observa a la fotografia, augmentava fent el munt molt més alt que les baranes, que medien menys d'un metro. Si el recorregut a fer era curt es posaven estaques a les baranes o al davant, com en aquesta fotografia, per poder carregar fins a extrems increïbles. Quan el carro s'utilitzava per a transportar altres menes de càrregues calia cobrir els costats d'aquesta plataforma penjada. Sobre les cadenes o cordes, i per tapar l'esvoranc entre aquestes, es disposaven unes estores d'espart que privaven els objectes menuts de caure a terra. Com que transitaven per llocs plans i carregaven productes de poc pes, disposaven de fre únicament en una de les rodes, normalment la roda de la dreta, el qual servia fonamentalment per immobilitzar el carro. (informació proporcionada per Ramon Morales)
    Agricultura i ramaderia
    Animals
    Carros i carruatges
    Cavalls
    Homes
    La Marina
    Masies
    Natura i medi ambient
    Persones
  • AMHLAF0025776.jpg
    La banda "La Popular Sansense" tocant al carrer Major de L’Hospitalet
    [A la part superior esquerra de la foto es veu un tros de l’edifici de l’ajuntament, engalanat amb banderes, i una mica de la cantonada de la “Botiga Nova”. Quan a la data, molt probablement estigui presa als anys cinquanta; per l’uniforme de la banda i la roba de la gent possiblement sigui primavera o estiu, pot ser per la Festa Major del Centre. La banda La Popular Sansense en aquesta imatge va encapçalada pel seu director i fundador José Maria Vallespí, en aquells anys veí de Santa Eulàlia. (Informació facilitada per Josep Cortés en data 28/5/2020)]
    Associacions i entitats
    Banda La Popular Sansense
    Culturals i socio culturals
    Festa major del Centre
    Festes
    Festes majors
  • AMHLAF0003834.jpg
    Ermita de Bellvitge i entorn
    Vista general de l¡ermita de la Mare de Déu de Bellvitge envoltada de camps. Hi ha cotxes aparcats al costat de l'ermita. Segons referències documentals, les primeres notícies de la seva existència daten de 1279. L'ermita està catalogada en el PEPPA amb el núm. 23.
    Agricultura i ramaderia
    Ermita de Bellvitge
    Esglésies i Ermites
    La Marina
    Patrimoni
    Patrimoni arquitectònic
    Religió
  • AMHLAF0000507.jpg
    Can Bialet del Garro
    Masia de Cal Bialet del Garro i camps de cultiu al costat de l'Ermita de la Mare de Déu de Bellvitge. En primer terme es veu un home llaruant els camps, amb l'ajuda d'un cavall, i darrera, un altre home amb una aixada a l'espatlla. Al fons, l'ermita, envoltada d'arbres. L'ermita està catalogada en el PEPPA amb el núm. 23.
    Agricultura i ramaderia
    Animals
    Cal Bialet del Garro
    Cavalls
    Ermita de Bellvitge
    Esglésies i ermites
    La Marina
    Masies
    Natura i medi ambient
    Patrimoni
    Patrimoni arquitectònic
    Religió
  • AMHLAF0000416.jpg
    Cal Manso
    Vista de la façana principal de la masia de Can Manso amb els dos trams d'escales per accedir al pis superior. Sobre la porta principal hi ha un escut. Segons referències documentals, hi va viure el general Manso a inicis del segle XIX
    Agricultura i ramaderia
    Cal Manso
    Masies
  • AMHLAF0002907.jpg
    Processó de Corpus Christi.
    Vista de la processó des d'una posició enlairada, al barri de Collblanc- La Torrassa. Es veuen nenes desfilant vestides de comunió.
    Festes
    Infants
    Persones
    Processó de Corpus
    Processons
    Religió
  • AMHLAF0003795.jpg
    Festa de Sant Antoni Abat, cavalcada dels Tres Tombs
    Festa de Sant Antoni Abat, cavalcada dels Tres Tombs. Es veu una desfilada de cavalls engalanats per a l'ocasió.
    Animals
    Benediccions
    Cavalcada dels Tres Tombs (Sant Antoni Abad)
    Cavalls
    Equins
    Festes
    Festivitats
    Natura i medi ambient
    Religió
  • AMHLAF0003794.jpg
    Festa de Sant Antoni Abat, cavalcada dels Tres Tombs.
    Es veu desfilar un carro i cavalls engalanats per a l'ocasió pel carrer de Santa Eulàlia.
    Animals
    Benediccions
    Cavalcada dels Tres Tombs (Sant Antoni Abad)
    Cavalls
    Equins
    Festes
    Festivitats
    Natura i medi ambient
    Religió
  • AMHLAF0000795.jpg
    Monument de l'escultor Hector Cesena
    Monument de l'escultor Hospitalenc Hector Cesena nascut el 1929 a la ciutat de l'Hospitalet i instal·lat a la plaça Josep Ma. Peman. Representa un camperol ajupit tallant un feix d'herbes
    Arquitectura i urbanisme
    Arts plàstiques
    Cultura
    Escultura
    Escultures i monuments
    Héctor Cesena
    Patrimoni
  • AMHLAF0000775.jpg
    Can Pau Durban
    Masia de Can Pau Durban. Es veu a un home gran assegut espanotxant blat de moro
    Agricultura i ramaderia
    Can Pau Durban
    Homes
    La Marina
    Masies
    Oficis i ocupacions
    Pagesos
    Persones