Are you sure you want to delete this item? Are you sure you want to delete these 0 items?

Processing...

Your assets are ready. If the download does not start automatically, click Download.

  • AMHLAF0000863.jpg
    Cruïlla de l'avinguda Josep Tarradellas amb l'avinguda d'Isabel la Catòlica
    Cruïlla del que avui és l'avinguda de Josep Tarradellas amb l'avinguda d'Isabel La Catòlica. Vista de l'antic camí de Sant Joan o del Cementiri -després carrer Alpes i posteriorment avinguda de Josep Tarradellas-. A l'esquerra, fàbrica de tallar marbre, fundada per Nemesio Singla que, el 1914, va passar a mans de Tomàs Giménez Bernabé, treballador de la casa que de 1923 a 1930 va ser líder de la Unión Patriótica i alcalde de l'Hospitalet imposat durant la dictadura de Miguel Primo de Rivera. A la dreta, al fons, fàbrica de ceràmica de Cosme Toda
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Cosme Toda
    Indústries
    Marbres Tomás Giménez
    Vistes
    Xemeneïes
  • AMHLAF0004209.jpg
    Carrer de l'Estrella
    Jaume Aregall amb nena als braços al carrer de l'Estrella
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Família
    Infants
    Persones
    Vida quotidiana
  • AMHLAF0004208.jpg
    Vaqueria Ca la Cinta.
    Es veu la senyora cinta a la porta de la vaqueria, ubicada al carrer de l'Estrella. Al fons es veu el pont que dur al cementiri.
    Activitats econòmiques
    Agricultura i ramaderia
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Establiments comercials
    Ponts
  • AMHLAF0000769.jpg
    Can Jaume de la Puda
    Masia de Can Jaume de la Puda. Nom que prové de la font de la Puda, d'aigues curatives (aigues sulfuroses, pudentes) que era prop de la masia. Aquesta masia estava situada prop del mar, de La Farola i del barri de barraques de pescadors. Amb els anys es va instal·lar també allà a prop una fàbrica de productes químics anomenada "El vidriol", que fabricava àcid sulfúric i estava gairebé tocant el mar. Els habitants de l'Hospitalet tenien el costum, molt arrelat entre els habitants del barri Centre, d'anar a passejar i a banyar-se a la Farola, o bé fins acostar-se a l'ermita de Bellvitge. Aquest costum es va anar perdent a mesura que Bellvitge es va anar urbanitzant, transformant-se radicalment el seu bucòlic entorn rural i agrari i la Granvia, al seu pas per la Marina de l'Hospitalet, va anar convertint-se en una barrera infranquejable, a mesura que guanyava tràfic de vehicles, impedint l'accés al mar. Fins el 1920 La Farola pertanyia al terme municipal de l'Hospitalet quan una gran part de la Marina va ser expropiada i agregada per l'Estat a Barcelona amb la intenció de construïr un port franc, que mai va realitzar-se. Això va generar molt malestar i molts litigis entre els propietaris agrícoles, doncs les terres expropiades eren uns camps de conreu esplèndids amb aigua abundant que donaven molt bones collites. L'Ajuntament de l'Hospitalet, essent alcalde en Tomás Giménez Bernabé, va realitzar el 1929 un acte solemne al consistori on es va protestar formalment per aquella agregació, potser amb la intenció de guanyar-se als propietaris. Un exemple d'aquests litigis va ser el protagonitzat per la família Carbonell Espinosa, propietària de 140.000 metres quadrats, els terrenys on ara hi ha Mercabarna, la Nissan i diferents vies, que va guanyar finalment un judici el 2012 al Consorci de la Zona Franca per una demanda interposada el 1996 i va ser indemnitzada, 92 anys després pel Consorci de la Zona Franca amb 14 milions d'euros per aquells fets, ja que el motiu origen de l’expropiació mai es va arribar a portar a terme. La Farola, doncs, estava envoltada de camps de conreu, masos, com La Puda i Cal Sala, Cal Malet, i un petit conjunt de casetes i barraques de pescadors que tiraven l'art, un antic mètode de pesca amb xarxa. Avui està envoltada per les instal·lacions industrials i portuàries de la Zona Franca i és de difícil accés. Aquest far té una llarga història que es remunta a una torre de guaita i de defensa construïda el 1566 per la ciutat de Barcelona. El 1577 es va afegir una petita capella. Va ser volada per l'exèrcit castellà durant el llarg setge que Felip IV va imposar a Barcelona del 1651 al 1652 que, en caure la ciutat, va posar fi a la Guerra dels Segadors, iniciada el 1640. Va ser restaurada en forma de fortí el 1693. Va tornar a ser destruïda per l'exèrcit castellà de Felip V el 1705 durant la Guerra de Succesió i restaurada novament, amb baluards, el 1713. El 1848 va ser adaptada per poder instal·lar un far, al voltant del qual va nèixer el petit barri de La Farola. Jacint Verdaguer l'esmenta a la seva Oda a Barcelona de 1883 i es refereix a ell com a "Cap-del- Riu".
    Agricultura i ramaderia
    Arbres
    Can Jaume de la Puda
    La Marina
    Masies
    Natura i medi ambient
    La Farola
    Barraques de pescadors
    "El vidriol"
    Font de la Puda
  • AMHLAF0004118.jpg
    Pescador prop de la Farola
    Pescador tirant el rall (la xarxa) prop de la Farola. Es veuen uns pilars ennegrits. Segons Enric Pino allí hi havia hagut una empresa química "El vidriol" que fabricava àcid sufúric i que es va cremar. Gairebé al costat d'aquesta fàbrica hi havia un barri de barraques de pescadors i la masia de Can Jaume de la Puda, nom que prové de la font de la Puda, d'aigues curatives (aigues sulfuroses, pudentes) que era prop de la masia. Foto presa a ma dreta de la farola mirant cap al mar.
    Arquitectura i urbanisme
    Mar
    Natura i medi ambient
    Pesca
    Platges
    Ports
  • AMHLAF0002063.jpg
    Ramon Solanich i Riera assisteix a un acte religiós
    Ramon Solanich i Riera, alcalde de la ciutat, assisteix a un acte religiós a l'ermita romànica de la Mare de Déu de Bellvitge, junt amb d'altres membres del consistori: sr. España Muntadas i al seu costat el sr. Lluís Abarca i el regidor Sants, i a la segona fila al fons, el sr. Camps. L'ermita està catalogada en el PEPPA amb el núm. 23.
    Alcaldes
    Ermita de Bellvitge
    Esglésies i ermites
    Homes
    Misses
    Patrimoni
    Patrimoni arquitectònic
    Persones
    Política i administració pública
    Regidors
    Religió
  • AMHLAF0000149.jpg
    Casa España
    Part del jardí, utilitzat com a estacionament dels imponents vehicles dels anys cinquanta del s. XX de la família, de la casa pairal Casa España, al carrer Joan Pallarès cantonada carrer Xipreret. Es veu l'edifici adossat a la dreta de la façana principal on vivien les 3 o 4 minyones de la família. La casa Espanya és una masia del segle XVI construïda per la família Llunell, que més tard seria propietat dels Molinès i finalment de la família Espanya. Segons fonts documentals es va construir l'any 1563, es va reconstruir l'any 1735. A finals dels anys seixanta del s. XX l'alcalde franquista de l'època José Matias de España Muntadas va vendre el magnífic i extens jardí del seu gran casal familiar, la Casa Espanya, coneguda també com a Can Molinés, on es va fer una gran promoció immobiliaria que amenaçava amb enderrocar l'edifici i que va arribar ben bé fins a tocar paret amb paret amb ell. La Casa Espanya, seu actual del Museu de l'Hospitalet, es va salvar de ser enderrocada perquè el 1969 la va comprar in extremis la Cambra de la Propietat de l'Hospitalet, fins llavors situada al c/ baró de Maldà núm 98 i presidida llavors per Lluís Layola Rovira. Poc després, el 1972, la va cedir a l'Ajuntament per poder instal·lar el Museu de la ciutat, iniciativa aquesta liderada pel que va ser el seu primer director, el funcionari municipal Francesc Marcé i Sanabra. A canvi la Cambra de la Propietat Urbana de l'Hospitalet va rebre un espaiós entresol situat a la rambla Just Oliveras núm. 62, de propietat municipal, on encara hi és avui dia la seva seu central. Es van fer obres de condicionament per a instal·lar el Museu del 1969 al 1972. Poc després es van fer noves obres i va ser refeta tota la teulada. Està catalogada en el PEPPA amb el núm. 100-10.
    Arquitectura i urbanisme
    Casa España
    Cotxes
    Edificis
    Patrimoni
    Patrimoni arquitectònic
    Transports
  • AMHLAF0004117.jpg
    La Farola i la muntanya de Montjuïc
    La Farola a la desenbocadura del riu Llobregat. En primer terme es veuen uns pilars ennegrits. Segons Enric Pino allí hi havia hagut una empresa química "El vidriol" que fabricava àcid sufúric i que es va cremar. Foto presa mirant cap a Barcelona. Al fons es veu la muntanya de Montjuic. Els habitants de l'Hospitalet tenien el costum, molt arrelat entre els habitants del barri Centre, d'anar a passejar i a banyar-se a la Farola, o bé fins acostar-se a l'ermita de Bellvitge. Aquest costum es va anar perdent a mesura que Bellvitge es va anar urbanitzant, transformant-se radicalment el seu bucòlic entorn rural i agrari i la Granvia, al seu pas per la Marina de l'Hospitalet, va anar convertint-se en una barrera infranquejable, a mesura que guanyava tràfic de vehicles, impedint l'accés al mar. Fins el 1920 La Farola pertanyia al terme municipal de l'Hospitalet quan una gran part de la Marina va ser expropiada i agregada per l'Estat a Barcelona amb la intenció de construïr un port franc, que mai va realitzar-se. Això va generar molt malestar i molts litigis entre els propietaris agrícoles, doncs les terres expropiades eren uns camps de conreu esplèndids amb aigua abundant que donaven molt bones collites. L'Ajuntament de l'Hospitalet, essent alcalde en Tomás Giménez Bernabé, va realitzar el 1929 un acte solemne al consistori on es va protestar formalment per aquella agregació, potser amb la intenció de guanyar-se als propietaris. Un exemple d'aquests litigis va ser el protagonitzat per la família Carbonell Espinosa, propietària de 140.000 metres quadrats, els terrenys on ara hi ha Mercabarna, la Nissan i diferents vies, que va guanyar finalment un judici el 2012 al Consorci de la Zona Franca per una demanda interposada el 1996 i va ser indemnitzada, 92 anys després pel Consorci de la Zona Franca amb 14 milions d'euros per aquells fets, ja que el motiu origen de l’expropiació mai es va arribar a portar a terme. La Farola, doncs, estava envoltada de camps de conreu, masos, com La Puda i Cal Sala, Cal Malet, i un petit conjunt de casetes i barraques de pescadors que tiraven l'art, un antic mètode de pesca amb xarxa. Avui està envoltada per les instal·lacions industrials i portuàries de la Zona Franca i és de difícil accés. Aquest far té una llarga història que es remunta a una torre de guaita i de defensa construïda el 1566 per la ciutat de Barcelona. El 1577 es va afegir una petita capella. Va ser volada per l'exèrcit castellà durant el llarg setge que Felip IV va imposar a Barcelona del 1651 al 1652 que, en caure la ciutat, va posar fi a la Guerra dels Segadors, iniciada el 1640. Va ser restaurada en forma de fortí el 1693. Va tornar a ser destruïda per l'exèrcit castellà de Felip V el 1705 durant la Guerra de Succesió i restaurada novament, amb baluards, el 1713. El 1848 va ser adaptada per poder instal·lar un far, al voltant del qual va nèixer el petit barri de La Farola. Jacint Verdaguer l'esmenta a la seva Oda a Barcelona de 1883 i es refereix a ell com a Cap-del- Riu.
    Arquitectura i urbanisme
    La Farola
    Mar
    Natura i medi ambient
    Platges
    Ports
    La Marina
  • AMHLAF0002917.jpg
    La farola
    A la imatge podem veure, a la vora de la platja, a Enric Pino, fill d'Amadeu Pino, que va fer la fotografia, veïns de l'Hospitalet. Els habitants de l'Hospitalet tenien el costum, molt arrelat entre els habitants del barri Centre, d'anar a passejar i a banyar-se a la Farola, o bé fins acostar-se a l'ermita de Bellvitge. Aquest costum es va anar perdent a mesura que Bellvitge es va anar urbanitzant, transformant-se radicalment el seu bucòlic entorn rural i agrari i la Granvia, al seu pas per la Marina de l'Hospitalet, va anar convertint-se en una barrera infranquejable, a mesura que guanyava tràfic de vehicles, impedint l'accés al mar. Fins el 1920 La Farola pertanyia al terme municipal de l'Hospitalet quan una gran part de la Marina va ser expropiada i agregada per l'Estat a Barcelona amb la intenció de construïr un port franc, que mai va realitzar-se. Això va generar molt malestar i molts litigis entre els propietaris agrícoles, doncs les terres expropiades eren uns camps de conreu esplèndids amb aigua abundant que donaven molt bones collites. L'Ajuntament de l'Hospitalet, essent alcalde en Tomás Giménez Bernabé, va realitzar el 1929 un acte solemne al consistori on es va protestar formalment per aquella agregació, potser amb la intenció de guanyar-se als propietaris. Un exemple d'aquests litigis va ser el protagonitzat per la família Carbonell Espinosa, propietària de 140.000 metres quadrats, els terrenys on ara hi ha Mercabarna, la Nissan i diferents vies, que va guanyar finalment un judici el 2012 al Consorci de la Zona Franca per una demanda interposada el 1996 i va ser indemnitzada, 92 anys després pel Consorci de la Zona Franca amb 14 milions d'euros per aquells fets, ja que el motiu origen de l’expropiació mai es va arribar a portar a terme. La Farola, doncs, estava envoltada de camps de conreu, masos, com La Puda i Cal Sala, Cal Malet, i un petit conjunt de casetes i barraques de pescadors que tiraven l'art, un antic mètode de pesca amb xarxa. Avui està envoltada per les instal·lacions industrials i portuàries de la Zona Franca i és de difícil accés. Aquest far té una llarga història que es remunta a una torre de guaita i de defensa construïda el 1566 per la ciutat de Barcelona. El 1577 es va afegir una petita capella. Va ser volada per l'exèrcit castellà durant el llarg setge que Felip IV va imposar a Barcelona del 1651 al 1652 que, en caure la ciutat, va posar fi a la Guerra dels Segadors, iniciada el 1640. Va ser restaurada en forma de fortí el 1693. Va tornar a ser destruïda per l'exèrcit castellà de Felip V el 1705 durant la Guerra de Succesió i restaurada novament, amb baluards, el 1713. El 1848 va ser adaptada per poder instal·lar un far, al voltant del qual va nèixer el petit barri de La Farola. Jacint Verdaguer l'esmenta a la seva Oda a Barcelona de 1883 i es refereix a ell com a Cap-del- Riu.
    Arquitectura i urbanisme
    La Farola
    Mar
    Natura i medi ambient
    Platges
    Ports
    La Marina
  • AMHLAF0004116.jpg
    La Farola
    La Farola a la desenbocadura del riu Llobregat. Foto presa mirant cap al Baix Llobregat Es veu l'Amadeu Pino d'esquena passejant per la vora del mar. Veí de l'Hospitalet, anava sovint a passejar i a banyar-se a la Farola. Els habitants de l'Hospitalet tenien el costum, molt arrelat entre els habitants del barri Centre, d'anar a passejar i a banyar-se a la Farola, o bé fins acostar-se a l'ermita de Bellvitge. Aquest costum es va anar perdent a mesura que Bellvitge es va anar urbanitzant, transformant-se radicalment el seu bucòlic entorn rural i agrari i la Granvia, al seu pas per la Marina de l'Hospitalet, va anar convertint-se en una barrera infranquejable, a mesura que guanyava tràfic de vehicles, impedint l'accés al mar. Fins el 1920 La Farola pertanyia al terme municipal de l'Hospitalet quan una gran part de la Marina va ser expropiada i agregada per l'Estat a Barcelona amb la intenció de construïr un port franc, que mai va realitzar-se. Això va generar molt malestar i molts litigis entre els propietaris agrícoles, doncs les terres expropiades eren uns camps de conreu esplèndids amb aigua abundant que donaven molt bones collites. L'Ajuntament de l'Hospitalet, essent alcalde en Tomás Giménez Bernabé, va realitzar el 1929 un acte solemne al consistori on es va protestar formalment per aquella agregació, potser amb la intenció de guanyar-se als propietaris. Un exemple d'aquests litigis va ser el protagonitzat per la família Carbonell Espinosa, propietària de 140.000 metres quadrats, els terrenys on ara hi ha Mercabarna, la Nissan i diferents vies, que va guanyar finalment un judici el 2012 al Consorci de la Zona Franca per una demanda interposada el 1996 i va ser indemnitzada, 92 anys després pel Consorci de la Zona Franca amb 14 milions d'euros per aquells fets, ja que el motiu origen de l’expropiació mai es va arribar a portar a terme. La Farola, doncs, estava envoltada de camps de conreu, masos, com La Puda i Cal Sala, Cal Malet, i un petit conjunt de casetes i barraques de pescadors que tiraven l'art, un antic mètode de pesca amb xarxa. Avui està envoltada per les instal·lacions industrials i portuàries de la Zona Franca i és de difícil accés. Aquest far té una llarga història que es remunta a una torre de guaita i de defensa construïda el 1566 per la ciutat de Barcelona. El 1577 es va afegir una petita capella. Va ser volada per l'exèrcit castellà durant el llarg setge que Felip IV va imposar a Barcelona del 1651 al 1652 que, en caure la ciutat, va posar fi a la Guerra dels Segadors, iniciada el 1640. Va ser restaurada en forma de fortí el 1693. Va tornar a ser destruïda per l'exèrcit castellà de Felip V el 1705 durant la Guerra de Succesió i restaurada novament, amb baluards, el 1713. El 1848 va ser adaptada per poder instal·lar un far, al voltant del qual va nèixer el petit barri de La Farola. Jacint Verdaguer l'esmenta a la seva Oda a Barcelona de 1883 i es refereix a ell com a Cap-del- Riu.
    Arquitectura i urbanisme
    La Farola
    Mar
    Natura i medi ambient
    Platges
    Ports
    La Marina
  • AMHL_101_C410_1955_25899_002_foto.jpg
    Carrer de la Mare de Déu dels Desemparats, 43-45-47
    Imatge extreta d'una llicència d'obres. Actualment lloc on s’ubica l’Escola Montessori (informació facilitada per Sergio Alonso en data 19/5/2020)
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Edificis
    Educació
    EScola Montessori
    Escoles
  • AMHL_101_C410_1955_25636_002_foto.jpg
    Carrer del Rosselló, 60
    Imatge extreta d'una llicència d'obres
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Edificis
  • AMHLPM0000729.pdf
    Bodes de Plata de la Sociedad Coral El Pensament (1930-1955).
    Llibret del programa d'actes de celebració de les Bodes de Plata de la Societat Coral El Pensament (1930-1955). El programa inclou: presentació; llista de membres de la comissió d'honor; biografia de Josep Ansel Clavé; breu historial de la S.C. El Pensament; lletres d'algunes peces; actes festius (concentració de societats corals; desfilada i salutació a les autoritats; ofici solemne; concert; parlaments i imposició de medalles); llista de membres de la junta, de la comissió organitzadora i de socis. També hi ha anuncis publicitaris de comerços locals. El llibret està format per 7 fulls plegats per la meitat. La pàgina 14 inclou la lletra d'una sardana del compositor Jaume Ventura Tort que va dedicà als cantaires de El Pensament amb motiu del seu 25è. aniversari.
    Aniversaris
    Associacions i entitats
    Cant
    Cant Coral
    Cultura
    Culturals i socio culturals
    Música
    Sociedat Coral El Pensament
  • AMHL_101_C410_1955_25572_001_FOTO.jpg
    Carrer del Llobregat, 85
    Imatge extreta d'una llicència d'obres
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Edificis
  • AMHLAF0004306.jpg
    Casa España
    Vista exterior de la casa España. Es veu el pati amb arbres i cotxes de l'època aparcats. Segons fonts documentals fou construïda l'any 1563, es va reconstruïr l'any 1735 i acondicionada per a Museu els anys 1969-1972. El seu ús original era de casa pairal i actualment s'hi ubica el Museu d'Història de l'Hospitalet. Està catalogada en el PEPPA amb el núm. 100-10.
    Arquitectura i urbanisme
    Casa España
    Cotxes
    Edificis
    Fanals
    Mobiliari urbà
    Transports
  • AMHLAF0004305.jpg
    Casa España
    Vista exterior de la casa España. Es veu el pati amb arbres i cotxes de l'època aparcats. Segons fonts documentals fou construïda l'any 1563, es va reconstruïr l'any 1735 i acondicionada per a Museu els anys 1969-1972. El seu ús original era de casa pairal i actualment s'hi ubica el Museu d'Història de l'Hospitalet. Està catalogada en el PEPPA amb el núm. 100-10.
    Arquitectura i urbanisme
    Automòbils
    Casa España
    Edificis
  • AMHL_101_C410_1955_26069_001_FOTO.jpg
    Carrer del Doctor Gregorio Marañón, 2 B
    Imatge extreta d'una llicència d'obres
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Edificis
  • AMHL_101_C410_1955_25690_002_foto.jpg
    Carrer de Rossend Arús, 17
    Imatge extreta d'una llicència d'obres
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Edificis
  • AMHL_101_C410_1955_26031_001_FOTO.jpg
    Carrer de Felip Pedrell, 11
    Imatge extreta d'una llicència d'obres
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Edificis
  • AMHLAF0002072.jpg
    Retrat de grup d'autoritats
    Ramon Solanich i Riera assisteix a un acte religiós a l'ermita romànica de la Mare de Déu de Bellvitge, junt amb d'altres membres del consistori. La fotografia està presa a l'exterior del temple i hi surten tots els assistents. Al mig del grup hi ha Mossèn Josep Homar. L'ermita està catalogada en el PEPPA amb el núm. 23.
    Actes oficials
    Ermita de Bellvitge
    Esglésies i Ermites
    Patrimoni
    Patrimoni arquitectònic
    Política i administració pública
    Religió
  • AMHL_101_C410_1955_25595_001_FOTO.jpg
    Carrer d'Albereda, 30
    Imatge extreta d'una llicència d'obres
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Edificis
  • AMHL_101_C410_1955_25595_003_FOTO.jpg
    Carrer d'Albereda, 30
    Imatge extreta d'una llicència d'obres
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Edificis
  • AMHLAF0002906.jpg
    Plaça Espanyola.
    Vista de la font i de la façana de l'església Mare de Déu dels Desemparats.
    Arquitectura i urbanisme
    Església Mare de Déu dels Desemparats
    Esglésies i Ermites
    Font de la plaça Espanyola
    Fonts
    Places
    Religió
  • AMHLAF0003931.jpg
    Rambla de Just Oliveras
    Vista parcial de la Rambla de Just Oliveras en obres. A la dreta de la imatge es veu a obrers treballant en la construcció d'un edifici.
    Arquitectura i urbanisme
    Edificis
    Obres
    Rambles
  • AMHLAF0003230.jpg
    Carrer de l'Antiga Travessera
    Davant del núm. 22 es veuen aparcats dos camions de repartiment de gel d'en José Martí.
    Arquitectura i urbanisme
    Camions
    Carrers
    Cotxes
    Indústries
    José Martí (fàbrica de gel)
    Transports