Església de Sant Isidre Llaurador

- : Església de Sant Isidre Llaurador ## Sumari ## - Política i institucions 100P5D/Esglésies barris/Sant Isidre Llaurador

Camp de futbol de la barriada de la Bomba

El 1963 es funda la Unió Esportiva La Bomba amb un equip juvenil. Les primeres quatre temporades els partits de futbol es disputen al camp del 'Trinxent (Aprestadora de Santa Eulàlia)i la següent al de Bellvitge. Des de 1968 van començar a jugar al camp que van construir a prop de barri. El 1974, es va jugar un partit amistós de captació de fons per l'escola de disminuïts psíquics de Bellvitge contra l'equip de l'empresa SEAT, que jugava en primera regional. L'entitat va arribar a tenir 160 socis, amb un equip d'aficionats en segona regional i un juvenils en segona divisió juvenil.

Barriada de La Bomba

Fotografia d'un carrer del barri de barraques "La bomba". S'observa una pintada a la paret d'una barraca que diu: "Queremos las llaves todos juntos". Aquest grup de barraques, que ocupava una superfície de 5 hectàrees estava situat en una part del que va ser l'antiga zona agrícola de La Marina, entre l'antic carrer 26 de Enero, avui Castelao, fins al costat de la llavors anomenada "Zona Residencial Granvia", els actuals Blocs Granvia Sud, on avui hi ha la zona comercial Gran Via 2 de l'Hospitalet, al costat de l'IKEA. Des de 1926, com a mínim, existia en aquesta zona de La Marina aquest barri de barraques, que tocava al sud amb el barri de Can Pi, que van desaparèixer quan es va urbanitzar el Polígon Pedrosa, a finals dels anys setanta i inicis dels vuitanta del s. XX. El 1961 existien encara 9.000 barraques, sumades les de Barcelona i les de diferents poblacions de l'Àrea Metropolitana. Aquest grup de barraques en concret era anomenat "La Bomba" per una bomba d'aigua que les abastia a totes d'aigua. L' Ajuntament de l'Hospitalet de l'època, pressionat per algunes autoritats franquistes, per les autoritats eclesiàstiques, que ja havia fet eliminar algunes a l'Ajuntament de Barcelona amb motiu del Congreso Eucarístico de Barcelona de 1952 i havia impulsat la construcció de les "Vivendas del Congreso" i, sobretot, per les lluites dels barraquistes que, amb molt esforç havien constituït la Cooperativa de les Viviendas Obreras del Barrio de La Bomba que un bon grapat d'ells van crear el 1966 per tal de poder accedir en el futur a un habitatge digne, liderada per Pura Fernández i Felipe Cruz -històrics militants clandestins del PSUC, que van arribar allà provinents de Jaén el 1948 -anava reubicant com podia, subvencionant mica en mica els veïns que volguessin abandonar la barraca amb una petita quantitat, al barri de Bellvitge, segons s'anaven construint els blocs de pisos. Un cop els barraquistes, majoritàriament emigrants d'origen andalús i extremeny, les abandonaven l'Ajuntament les enderrocava per tal que no fossin ocupades novament. Tot i això a mitjans dels anys setanta encara quedaven a l'Hospitalet 611 barraques i, concretament a La Bomba, més d'un centenar de barraques habitades. Mentrestant, i per esborrar la visió del desolador espectacle que que s'oferia en tan important artèria d'accés a Barcelona "Ciudad de Ferias i Congresos", que registrava llavors la major densitat de trànsit a Espanya, es va instal·lar una extensa tanca d'uralita d'uns 200 metres al llarg de l'Autovia de Castelldefels, que dissimulava la pobresa i misèria que s'amagava darrere d'ella. A la matinada del divendres 20 de setembre de 1974 les dones del barri, fartes d'esperar els pisos promesos per l'Ajuntament, van destruir uns cent metres d'aquesta tanca per tal de denunciar l'hipocresia d'aquella societat i donar a conèixer a tothom les condicions infrahumanes i vergonyoses en les que havien de viure els barraquistes. Una setmana després el jesuita Manuel Rius, rector de la barraca que feia les funcions de parròquia del barri, que fou anomenada Parroquia de Santa Juana de Arco, va entrar pel registre municipal, en representació de la comunitat de veïns, una instància on denunciava les lamentables condicions de vida de la barriada i demanava a l'Ajuntament la solució definitiva i reubicació dels barraquistes. De igual manera va demanar-ho per escrit al governador civil de Barcelona que, l'octubre del 1974 va instar l'Ajuntament de l'Hospitalet a fer-li arribar un informe exhaustiu sobre la situació real del barri, cosa que van fer l'arquitecte, l'enginyer i el negociat de sanitat de l'Ajuntament de l'Hospitalet, lliurant, el 14 de novembre de 1974, l'informe urbanístic, fotogràfic i sanitari, en el que s'advertien de diferents casos de pneumonia, reumatisme agut infantil i poliomelítis aguda, i que acabava dient: "De los distintos informes, así como de una visita sobre el terreno, el que suscribe ha llegado a la conclusión de que es de todo punto imprescindible y urgentísimo encontr una solución que permita evacuar a las 248 famílias que habitan las barracas de La Bomba. Lo que manifiesta para los efectos oportunos el Ingeniero Municipal" Aquesta fotografia correspon al reportatge que es va adjuntar a aquell l'estudi, que va ser lliurat al governador civil el gener de 1975, amb el compromís de l'alcalde de llavors, Vicenç Capdevila, de solucionar definitivament la situació d'aquellas famílies El 1976 las barraques van desaparèixer i el Ministerio de la Vivienda va començar a urbanitzar el Polígon Pedrosa, ocupat actualment, en part, pels pavellons d'ampliació de la Fira de Barcelona. Avui, el Centre d'Atenció Primària de Institut Català de la Salut situat al carrer Cobalt núm. 135 amb Rambla Marina de l'Hospitalet, porta el nom de Pura Fernández en memòria de la seva lluita per aconseguir uns barris dignes pels treballadors. Als anys noranta del s. XX es va produir una gran transformació de tota aquesta zona impulsada per l'alcalde Celestino Corbacho i promoguda des de l'Agència de Desenvolupament Urbà (ADU) de l'Ajuntament de l'Hospitalet. En aquest mateix espai es troba avui la Zona Comercial Gran Via 2 i la botiga de mobles i complements IKEA.

Ateneu La Unió. Cinema Ideal. Cinema Lumière.

Aquest edifici va ser construït el 1888 com a seu de l'Ateneu la Unió i comptava amb un gran cafè un jardí i una espaiosa sala d'actes on, des dels anys vint del segle XX van tenir lloc les projeccions del Cinema Ideal , també conegut llavors com a Lumière. Als anys trenta va ser la seu d'Esquerra Republicana de Catalunya a l'Hospitalet. Després de la guerra va ser la seu de l'obra sindical Educación y Descanso. Quan les projeccions es van deixar de fer regularment, cap els anys cinquanta, va ser anomenat novament l'Ateneu i tenia la seu el "Club de Ajedrez Hospitalet". Es trobava al carrer Rossend Arús, núm. 49, cantonada amb el carrer Josep Mª de Sagarra. Va ser enderrocat el 1965 per fer-hi un gran bloc de pisos. Fotografia de 1960.

Altos Hornos de Cataluña S.A. (La Farga)

Entrada principal, amb la caseta pel vigilant, de " Altos Hornos de Cataluña S.A. " ( La Farga ), a partir de 1967, quan l'antiga porta principal d'accés al recinte, que estava situada al carrer Barcelona en la seva confluència amb el carrer Vilumara, va desaparèixer per permetre arribar al carrer Barcelona fins la Plaça d'Anselm Clavé i l'avinguda d'Isabel la Catòlica. S'observa clarament el nou tram construït seguint la corba del carrer Barcelona per la diferència de tonalitat dels maons respecte als de la tanca que rendeix a l'Avinguda d'Isabel la Catòlica. Abans tota aquesta cantonada formava part de les instal·lacions de la fàbrica, que arribava fins el carrer d'Enric Prat de la Riba, així com tot un seguit d'instal·lacions, que van quedar segregades del conjunt. L’origen de la Farga és una modesta fàbrica de fondre ferro, situada al mateix indret on avui encara s’aixeca La Farga, que va ser inaugurada l’any 1902. Amb el temps, però, va arribar a ser una de les millors foneries d’Espanya. El propietari d’aquella modesta ferreria "Herreria San José" era Francesc Bori i Comas (L'Hospitalet 1840-1915), un industrial ben situat i també conegut perquè al 1878 s'havia fet construir la seva torre a L'Hospitalet, La finca Can Bori estava situada a la cruïlla entre el carrer de Sant Joan i Digoine i la Riera del Canyet, fins a les vies del ferrocarril i la travessava el Canal de la Infanta. La foneria i altres negocis del senyor Bori, però, van fer fallida. La foneria la va vendre el 1907 i anys més tard, el 1928, els seus hereus van vendre la seva torre a l'Ajuntament de l'Hospitalet. Un cop reformada i adaptada per l'arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt, va passar a ser una escola pública, inaugurada pel president de la Generalitat, Francesc Macià el 18 de setembre de 1932 amb el nom de “Grup escolar Rossend Arús”. Es va mantenir fins el 1980, quan va ser enderrocada per aixecar un edifici de nova planta pel col·legi Can Bori, que va continuar com a escola pública fins el 1999, quan va passar a ser l'escola d'educació especial concertada Estel-Can Bori. El 1916 aquella ferreria es va transformar en una societat anònima de capital belga amb el nom de Altos Hornos de Catalunya SA. A partir de llavors la Farga començarà a comptar amb la tecnologia capdavantera d’aquest sector a Europa. No és estrany, doncs, que durant la Guerra Civil la fàbrica fos considerada com a indústria de guerra per la seva capacitat productiva. Durant els anys de la guerra civil, en els que fins i tot va disposar d'una moneda pròpia d’ús intern, va mantenir una intensa relació amb la indústria de gres Cucurny, també considerada indústria de guerra, que li proporcionava grans quantitats de de maons refractaris de substitució pels seus grans i potents forns, sempre en funcionament, indústria ceràmica nascuda precisament a l'Hospitalet a finals del s. XIX i que el 1915 es va traslladar a Montmeló. L’any 1942 es produeix un nou canvi en la propietat, passant ara la instal·lació a mans del grup industrial Rivière, un gran grup d’origen familiar que tenia empreses a l’Aragó, Madrid, Catalunya, País Basc, Andalusia i Castella. La Farga passava a ser una societat de capital espanyol, desplaçant així els anteriors propietaris belgues. Però en aquests anys, l’escassetat de recursos de l’economia de postguerra, i de matèria prima, al ferro, alenteix l’activitat productiva. A partir del 1952 la foneria viu un període d’expansió i modernització que augmentarà la producció de les 4.000 fins a les 150.000 tones. La farga arribarà a ser una de les millors foneries d’Espanya. Es va distingir en la fabricació d’acers especials. Aquest desenvolupament econòmic de l'empresa va anar en paral·lel al creixement urbanístic de l'Hospitalet. La farga va acabar envoltada de blocs de pisos i la seva activitat industrial, molt contaminant, poc saludable i sorollosa, va acabar sent incompatible amb la ciutat. En plena crisi econòmica de la dècada de 1970, els veïns mostren el seu rebuig a un negoci que genera molta feina a la ciutat, però que encara genera més molèsties. La vigilància municipal de les emissions no aconseguirà calmar els ànims dels veïns. El juliol de 1980, tots aquests problemes provocaren una reacció unànime de la ciutadania i de les forces polítiques que cristal·litza en una gran manifestació unitària. L’acte va acabar amb una càrrega policial que va suposar la paradoxa que les forces policials s’enfrontaren a càrrecs electes en les primeres eleccions democràtiques de l’Ajuntament que pocs anys abans, durant el franquisme, havien hagut de fugir d’aquestes mateixes càrregues policials. La lluita es va radicalitzar fins al punt que l’empresa va decidir buscar nous terrenys a Sant Andreu de la Barca per traslladar el seu negoci i va aturar la producció a L’Hospitalet el 1982. Quatre anys més tard, l’Ajuntament compraria l’antiga fàbrica per uns 550 milions de pessetes. La Farga, després d'uns anys inicials en els que van fer-hi actuacions el grup La Fura dels Baus i es va fer servir com recinte firal (Firaciutat el 1985, Firajoc el 1986, etc), va ser reformada en profunditat a finals dels anys noranta del s.XX i reconvertida en diverses dependències municipals, un modern recinte apte per a la celebració de tot tipus de fires i congressos, i un centre comercial en règim de concessió d’ús privat durant 75 anys. La nova Farga naixia amb vocació de ser un centre polivalent de titularitat pública que vertebrés el centre de la ciutat, sobre tot en el seu aspecte més comercial. Èxits com el saló del Manga i altres esdeveniments van avalar aquesta aposta al menys fins al tombant del segle XX. L’aparició d’altres potents eixos comercials i firals al voltant de la Granvia i la crisi econòmica van suposar, però, un moment de crisi pel recinte que posteriorment va poder superar. Vista de la l'antiga foneria des de la cruïlla de l'avinguda Isabel la Catòlica amb el carrer Barcelona i la Plaça mestre Clavé. Circula pel carrer Barcelona un vehicle "Seat 600" de pràctiques d'auto-escola.

Fàbrica La Cardoner

Vista de l'entrada de la fàbrica Cardoner per l'avinguda d'Isabel la Catòlica. Es veu el rètol de la fàbrica i davant familiars i amics dels guardes de la fàbrica. D'esquerra a dreta: Enric Riba, Concepció Riba, Isabelin Ramos, Trini Ramos i Encarnita. Aquesta gran indústria química, que va ser ubicada en el seu moment en un lloc amb molt poca població, on avui hi ha el parc de Les Planes, treballava amb àcid clorhídric i generava unes emanacions fètides, d'una intensa fortor a ous podrits, que generaven grans molèsties al veïns de Can Serra, que van anant ocupant els blocs de nova construcció del nou barri, motiu pel qual aquests es van organitzat i van generar diferents i successius actes de protesta i manifestacions demanant el seu tancament. Als murs de la fàbrica van sovintejar pintades de les diferents protestes veïnals que van anar tenint lloc amb el temps, fins el seu tancament definitiu, als anys vuitanta del s. XX, entre d'altres: "Queremos aire puro" "Hasta las narices de tener que tenerlas tapadas" "Fuera la Cardoner" "Mierda"

Barracons de l'escola Onésimo Redondo

Barracons on estava l'escola Onésimo Redondo, al mig dels blocs La Florida (abans anomenats blocs Onésimo Redondo). Aquests Barracons construïts per l'església, no funcionen com a escola fins el 1957 i s'allarga el seu funcionament fins l'any 1964, quan el 10/07/1964 s'inaugura el Grup Escolar Onésimo Redondo (avui col·legi Pau Vila). Els barracons no es van enderrocar fins l'any 1979, sent lloc de reunions veïnals i col·legi electoral (1964-1979). Al fons, alguns dels bloques Onésimo Redondo, anomenats així en honor al feixista nacionalcatolicista castellà fundador de les JONS. Actualment son els Blocs La Florida. Aquests pisos, de construcció precaria, com s'observa, són fruit de la cessió de terrenys que va fer l'Ajuntament de l'Hospitalet a favor de l'Obra Sindical del Hogar el 1950. Van ser els primers blocs de pisos concentrats que van sorgir a l'Hospitalet. El seu estat de deteriorament fou l'origen, a començament de 1970, de l'Associació de Veïns de la Florida. Van ser rehabilitats per la Generalitat de Catalunya a finals dels anys vuitanta mitjançant l'empresa pública ADIGSA, creada el 1980 i extingida el 2010, del Departament de Medi Ambient i Habitatge que administrava i gestionava els habitatges socials públics de la Generalitat de Catalunya.

Plaça Espanyola

Es veu el Garatge Montserratina i uns nens davant l'antic quiosc de diaris.

Avinguda de Severo Ochoa

Vista panoràmica presa des d'una posició elevada de l'avinguda de Severo Ochoa en obres, en la zona que limita a la dreta de la imatge amb Esplugues. La banda esquerra de l'avinguda és d'Hospitalet. A la primera cantonada a l'esquerra, hi ha el carrer Amadeu Vives. I on hi ha el descampat, en primer terme l'ocupa actualment el mercat de Can Vidalet d'Esplugues i més avall, on s'aprecien unes construccions baixes que pertànyen a una bòbila, actualment hi ha la biblioteca i el centre cultural la Bòbila de l'Hospitalet.

Mina,C. 55

Imatge extreta d'una llicència d'obres

Av. Josep Molins 8

Imatge extreta d’un expedient d’obres

Obres d'asfaltat al carrer Barcelona

Obres d'asfaltat al carrer Barcelona. Durant els anys vint del s. XX es van pavimentar amb llambordes un bon nombre de carrers de l'Hospitalet, com la Rambla Just Oliveras i les adjacents. Als anys seixanta algunes d'aquestes, les de més trànsit, com era el cas del carrer Barcelona, un cop va obrir-se pas fins la Plaça del Mestre Clavé i fins a la Caserna de la Remunta, van ser asfaltades per permetre un trànsit més fluid i confortable.

Antiga estació de la Renfe de la Rambla Just Oliveras.

Vehicles de pavimentació i asfaltat estacionats davant l'antiga estació de tren de Renfe la rambla de Just Oliveras corresponent a la línia de Vilafranca. Darrere es veuen els blocs del nou barri de Can Serra. A la dreta, un dels diversos molls de mercaderies de l'estació de la Renfe, que comptava ja llavors, abans de la construcció de la nova estació, amb una gran extensió de terrenys adjacents. Durant els anys vint del s. XX es van pavimentar amb llambordes un bon nombre de carrers de l'Hospitalet, com la Rambla Just Oliveras, que es va mantenir gairebé idèntica a l'aspecte que tenia en aquesta fotografia fins el 1977, quan es va obrir per permetre la construcció del metro. La nova estació s'havia fet pocs anys abans.

La Rambla entre carrer Barcelona i Enric Prat de la Riba.

La Rambla entre carrer Barcelona i Enric Prat de la Riba. Es veuen un autobús Oliveras i dos cotxes Citroën Ami 8 i Renault Dauphine

Molí Fariner Munté a la Plaça del mestre Anselm Clavé a la intersecció de l'Avinguda Fabregada amb el carrer d'Enric Prat de la Riba

Visió de la Plaça del Mestre Clavé a l'alçada de la bifurcació del carrer d'Enric Prat de la Riba cap a l'Avinguda d'Isabel La Catòlica, antic camí del Molí i anteriorment sèquia del Molí, i el barri de La Florida. Al fons, la continuació del carrer d'Enric Prat de la Riba, en aquesta època anomenat Generalísimo Franco i anteriorment carretera de Barcelona a Santa Cruz de Calafell cap a l'Hospitalet Centre. S'observa, a la cantonada amb l'Avinguda de la Fabregada, l'antic i important molí fariner, de 1890, de Benito Munté Anguera, que feia servir la força de l'aigua de la sèquia per moldre el blat. D'aquí el nom de camí del molí i Salt Munté de la sèquia que venia del Canal de la Infanta i anava cap a Bellvitge, sèquia que també era aprofitada, abans d'arribar al molí, per la serradora de marbre fundada el 1914 per Nemesio Singla, situada a la confluència del camí del cementiri, avui avinguda Josep Tarradellas amb el camí del molí, avui Avinguda d'Isabel La catòlica, de la que va ser després propietari en Tomàs Giménez, antic treballador de la serradora, que va ser alcalde de l'Hospitalet de 1923 a 1930.

Curses de motocròs celebrades als descampats del barri de Sanfeliu

Es van fer curses els anys 1967, 1968 i 1969.

Curses de motocròs celebrades als descampats del barri de Sanfeliu

Es van fer curses els anys 1967, 1968 i 1969.

La Farga amb l'Avinguda Isabel la catòlica

La Farga amb l'Avinguda Isabel la catòlica

El carrer d'Enric Prat de la Riba amb la caixa de FECSA al mig del carrer i el quiosc

El carrer d'Enric Prat de la Riba amb la caixa de FECSA al mig del carrer i el quiosc, que encara es manté actualment, a la dreta. Una mica més endavant hi talla el carrer de Rodés, amb la Granja Font, que actualment és el Kfè Olé, a la dreta.

Vehicles oficials davant de l'estació de tren de la rambla Just Oliveras

Els vehicles oficials que donaven servei a la ciutat estacionats davant l'estació de tren de la rambla de Just Oliveras corresponent a la línia de Vilafranca. Darrere es veuen els blocs del nou barri de Can Serra.

Casament al Bar Joan

El bar Joan, que era al carrer de Martí i Julià i a la ronda de la Torrassa, del barri de la Torrassa, just a tocar de la vidrieria Rovira. A més de servei de bar, també tenien sales per celebrar banquets de casaments i altres festes. L'edifici va desaparèixer amb l'enderroc de la vidrieria.

Bar Joan

El bar Joan, que era al carrer de Martí i Julià i a la ronda de la Torrassa, del barri de la Torrassa, just a tocar de la vidrieria Rovira. A més de servei de bar, també tenien sales per celebrar banquets de casaments i altres festes. L'edifici va desaparèixer amb l'enderroc de la vidrieria.

Mercat Central de Fruites i Verdures

Mercat Central de Fruites i Verdures de l'Hospitalet, que es trobava a la carretera de Collblanc. Va ser inaugurat a inicis dels anys setanta. Va desaparèixer amb la instal·lació de Mercabarna a la Zona Franca. Es trobava a tocar del cementiri de Sants.

Mercat Central de Fruites i Verdures

Mercat Central de Fruites i Verdures, que es trobava a la carretera de Collblanc. Obres a finals dels anys seixanta; Va ser inaugurat a inicis dels anys setanta. Va desaparèixer amb la instal·lació de Mercabarna a la Zona Franca. Es trobava a tocar del cementiri de Sants.

Lliurament de medalles a regidors

Entrega de medalles a regidors al Saló de Plens de l'Ajuntament. L'alcalde Ramon Solanich i Riera presideix l'acte.