Are you sure you want to delete this item? Are you sure you want to delete these 0 items?

Processing...

Your assets are ready. If the download does not start automatically, click Download.

  • AMHL_101_C411_1971_00431_001.jpg
    Carrer de Vic, 5
    Fotografia conservada en l'expedient de llicències d'obres 431/1971. Es pot observar la casa existent fins aleshores en el número 5 del carrer Vic. Es va atorgar llicència per construir-hi un edifici compost de semisoterrani, entresòl, dos pisos i àtic.
    Arquitectura i urbanisme
    Construcció
    Enderrocs
    Obres
  • AMHLAF0037807.jpeg
    Visita d’obres a l'Hospital de Bellvitge amb el ministre de treball
    Arquitectura i urbanisme
    Construcció
    Equipaments mèdics
    Hospital de Bellvitge
    Obres
    Sanitat i salut
  • AMHLAF0037783.jpeg
    Visita d’obres a l'Hospital de Bellvitge amb el ministre de treball
    El ministre de Treball i Seguretat Social, Licinio de la Fuente, amb gabardina fosca, davant la maqueta de la "Ciudad Sanitaria de la Seguridad Social" que s'havia de construir a Bellvitge, rep l'explicació del responsable del projecte, de Dragados i Construcciones, empresa que el va construir, al costat de l'alcalde de l'Hospitalet, José Matias de España y Muntadas, que té, a la seva esquerra, amb corbata a ratlles, al director general de la Seguridad Social, Enrique de la Mata Gorostizaga, que posteriorment seria nomenat el 1976 pel president Adolfo Suárez ministre de Relacions Sindicals.
    Actes oficials
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Alcaldes
    Arquitectura i urbanisme
    Edificis
    Equipaments mèdics
    Hospital de Bellvitge
    Política i administració pública
    Projectes urbanístics
    Sanitat i salut
  • AMHLAF0041602.jpeg
    Concert per a escolars dels "Pequeños cantores de Viena" al Teatre Popular Portàtil
    Cant
    Cant Coral
    Cultura
    Equipaments culturals
    Música
    Teatre popular portàtil
  • AMHLAF0041558.jpeg
    Final del segon cicle de teatre escolar i lliurament de premis
    Arts escèniques
    Cultura
    Equipaments culturals
    Teatre
    Teatre popular portàtil
  • AMHLAF0041618.jpeg
    Concert extraordinari dels "Pequeños cantores de Viena" al Teatre Popular Portàtil
    Fotografia de 10 de marrç de 1971, dia en el que va tenir lloc la recepció a l'Ajuntament i l'actuació posterior, a la tarda, al Teatro Popular Portátil de Can Serra, dedicada als escolars de l'Hospitalet i el baix Llobregat, del famós cor infantil de veus blanques "Petits Cantors de Viena", fundat el 1498 per l'emperador Maximilià I, que veiem aquí a la fotografia actuant amb el seu director assistent al piano. En aquesta època era ek seu director artístic Hans Gillesberger. Van oferir dues funcions, els dies 10 i 11 de març de 1971. La primera va estar adreçada als escolars i la segona va ser oberta al públic general. El programa estava format per quatre cançons de Franz Schubert, dues de Johan Strauss i la representació de l'òpera còmica curta "Die Opernprobe" (l'assaig de l'òpera) del compositor alemany de la primera meitat del s. XIX Albert Lortzing. Com a bis el dia 11 van interpretar la cançó popular catalana "El cant dels ocells".
    Cant
    Cant Coral
    Cultura
    Equipaments culturals
    Música
    Teatre popular portàtil
  • AMHLAF0041608.jpeg
    Concert i representació operística per a escolars dels "Pequeños cantores de Viena" al Teatre Popular Portatil
    Fotografia de 10 de marrç de 1971, dia en el que va tenir lloc la recepció a l'Ajuntament i l'actuació posterior, a la tarda, al Teatro Popular Portátil de Can Serra, dedicada als escolars de l'Hospitalet i el baix Llobregat, del famós cor infantil de veus blanques "Petits Cantors de Viena", fundat el 1498 per l'emperador Maximilià I, que veiem aquí a la fotografia saludant amb el seu director assistent després de la representació de l'òpera còmica curta "Die Opernprobe" (l'assaig de l'òpera) del compositor alemany de la primera meitat del s. XIX Albert Lortzing. En aquesta època era el seu director artístic Hans Gillesberger. Van oferir dues funcions, els dies 10 i 11 de març de 1971. La primera va estar adreçada als escolars i la segona va ser oberta al públic general. El programa estava format per quatre cançons de Franz Schubert, dues de Johan Strauss i l'esmentada representació de l'òpera "Die Opernprobe" del compositor Albert Lortzing. Com a bis el dia 11 van interpretar la cançó popular catalana "El cant dels ocells".
    Cant
    Cant Coral
    Cultura
    Equipaments culturals
    Música
    Teatre popular portàtil
  • AMHLAF0041615.jpeg
    Concert extraordinari dels "Pequeños cantores de Viena" al Teatre Popular Portàtil
    Fotografia de 11 de març de 1971, dia en el que va tenir lloc al Teatro Popular Portátil l'actuació oberta al públic de l'Hospitalet del cor infantil "Petits Cantors de Viena". El dia anterior van oferir el mateix programa, al mateix lloc, als escolars de l'Hospitalet. Van oferir un programa consistent en quatre cançons de Franz Schubert, dues de Johan Strauss i la representació de l'òpera curta "Die Opernprobe" d'Albert Lortzing. Veiem aquí assegut, a primera fila, al Sr. Josep Camps Bigorria, el més calb, amb corbata i vestit més clar, Tinent d'Alcalde de Cultura de l'Ajuntament de l'època i, al seu costat, amb vestit més fosc i corbata i papers a les mans, en Jaume Layola Salvador, tinent d'Alcalde de Governació. Emilio Pérez Piñero, l'arquitecte que va dissenyar aquesta original carpa de ferro, va néixer a València el 1935 i es va traslladar sent molt petit a Calasparra, Múrcia, on tenia el seu estudi i on va morir prematurament el 1972. El 1957 viatja a Madrid i comença els seus estudis a l'Escola Superior Tècnica d'Arquitectura. El 1961 en el VI Congrés de la Unió Internacional d'Arquitectes celebrat a Londres, va presentar un projecte de 'Teatre Ambulant' amb capacitat per a 500 espectadors. Amb aquest projecte va donar inici a les seves inquietuds estructurals per crear elements de muntatge i desmuntatge ràpid i econòmic en gran similitud amb les obres de Buckminster Fuller. La seva estructura més coneguda, sens dubte, és la cúpula geodèsica del Museu Dalí a Figueres. Gràcies a aquest treball, de principis dels anys setanta, es va relacionar personalment amb Salvador Dalí, qui se sentia molt identificat amb les seves idees i plantejaments. Després de l'experiència obtinguda a Londres, el 1966 dissenya un Teatro Nacional Desmontable per a 1.800 espectadors per encàrrec del Ministeri d'Informació i Turisme, en l'època del ministre Manuel Fraga Iribarne, per als Festivals d'Espanya. El projecte s'anomenava Teatro Popular Portátil, amb el que el Ministeri pretenia, mitjançant una carpa portàtil, portar el teatre a poblacions que no dispossessin d'un edifici teatral amb suficient capacitat com per representar grans espectacles. Aquesta carpa va anar per primer cop a La Corunya y després a Alcobendas, però no va ser gaire aprofitada pel Ministeri d'Educació. L'alcalde Vicenç Capdevila, llavors encara ponent de cultura, va aconsseguir que aquesta estructura s'instal·lés a l'Hospitalet, a un solar del barri de Can Serra, barri que tot just començava a edificar-se, on van tenir lloc, de 1969 a 1972, diversos cicles de teatre amateur i de teatre professional de tipus clàssic en castellà, en els que es van representar obres de teatre d'autors com Tirso de Molina, Lope de Rueda, Calderon, Lope de Vega, Molière, Arniches, Valle-Inclán, Benavente, Mihura, Salom i Buero Vallejo per a tots els públics, a càrrec de la companyia del Teatro Calderon de Barcelona, dirigida per José Maria Loperena, la Compañía Nacional de Teatro Maria Guerrero de Madrid i la companyia Pequeño Teatro de Barcelona, dirigida per l'actriu Maria Luisa Oliveda. També es van oferir sarsueles com "Marina", d'Arrieta; "La tabernera del puerto", de Sorozábal i "Don Gil de Alcalà", de Penella, a càrrec de la companyia lírica Tomàs Breton de Barcelona dirigida pel baix Manuel Gas. Així mateix van tenir lloc exitoses campanyes escolars pels alumnes de l'Hospitalet a càrrec de la companyia Teatro Universal para Escolares d'Alejandro Ulloa, que va oferir "La vida es sueño" i "El alcalde de Zalamea", de Calderon; "Otelo" i "Hamlet", de Shakespeare; "Los intereses creados", de Benavente i "En flandes se ha puesto el sol", de Marquina. Després se'n va fer càrrec en Ricard Salvat, que va organitzar algunes sessions per alumnes de batxillerat més treballades amb els professors, que podien preparar així l'obra amb anterioritat amb els seus alumnes. En finalitzar la representació els alumnes podien fer preguntes al director i els actors, que es situaven tots a l'escenari. Va ser un projecte deficitari econòmicament però d'una gran importància cultural i de molt relleu per a l'Hospitalet d'aquella època, que va quedar truncat el febrer de 1972 quan una gran tempesta amb una forta ventada va fer malbé totalment la immensa lona que cobria l'estructura. L'elevat cost de fer-ne una altra va motivar que l'Ajuntament, que poc després de l'incident va passar a ser el propietari de la Carpa , cedida per un preu simbólic pel Ministeri, renunciés a construir-ne una altra i deixés l'estructura despullada allà, a Can Serra, en un solar on l’ajuntament franquista de l’alcalde Matías de España havia donat permís per construir 13 blocs de 13 pisos d’alçada. Finalment, les lluites veïnals (els veïns tiraven a terra les tanques que barraven el terreny), l’arribada a l’Ajuntament de l’alcalde Vicenç Capdevila i el nou Pla General Metropolità de l’arquitecte Joan Antoni Solans, van aturar la construcció. En aquell emplaçament va néixer una plaça, un mercat i una escola que porten el nom de la Carpa en record de l’antiga estructura escènica. El 1976 va ser traslladada i muntada a la part del darrere del Parc de Can Buxeres, on va ser finalment desmuntada. L'estructura va ser inaugurada el 16 d'octubre de 1969, dia en què el Ministro de Información y Turismo, Manuel Fraga Iribarne, acompanyat de l'alcalde de l'Hospitalet José Matias de España Muntadas va visitar el Teatro Popular Portàtil per inaugurar la campanya "Teatro Universal para Escolares", adreçada als alumnes de batxillerat de l'Hospitalet.
    Cant
    Cant Coral
    Cultura
    Equipaments culturals
    Música
    Teatre popular portàtil
  • AMHLAF0003324.jpg
    Solar de Bellvitge inundat
    Vista d'un solar de Bellvitge inundat, al fons es veu els blocs de pisos del barri.
    Arquitectura i urbanisme
    Climatologia, Desastres naturals
    Edificis
  • AMHLAF0003323.jpg
    Inundació als voltant de l'Hospital de Bellvitge
    Vista de l'Hospital Universitari de Bellvitge (antigament Residència de Bellvitge) amb els camps del voltant inundats per plujes. L'edifici de l'hospital resta inacabat.
    Climatologia, Desastres naturals
    Equipaments mèdics
    Sanitat i salut
  • AMHLAF0037808.jpeg
    Visita d’obres a l'Hospital de Bellvitge amb el ministre de treball
    Visita d'obres del ministre de Treball i Seguridad Social, Licinio de la Fuente a l'Hospital de Bellvitge, amb abric fosc, acompanyat dels arquitectes i enginyers de l'empresa Dragados i Construcciones i de l'alcalde llavors de l'Hospitalet, José Matias de España y Muntadas. La construcció de l'Hospital de Bellvitge va ser encarregada per l'Instituto Nacional de Previsión a l'empresa Dragados y Construcciones i les obres es van iniciar l'any 1970. L'edifici es va concebre amb uns criteris arquitectònics similars als de l'Hospital Infantil Vall d'Hebron i l'Hospital Universitario La Paz de Madrid.
    Arquitectura i urbanisme
    Edificis
    Projectes urbanístics
    Política i administració pública
    Actes oficials
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Alcaldes
    Sanitat i salut
    Equipaments mèdics
    Hospital de Bellvitge
  • AMHLAF0067015.jpeg
    Inundacions a Bellvitge
    Inundacions del 21 de setembre de 1971, amb els blocs de Bellvitge al fons.
    Climatologia
    Inundacions
    Natura i medi ambient
    pluges
  • AMHLAF0041226.jpeg
    Inundacions de setembre de 1971
    La Marina de L'Hospitalet inundada per la forta inundació de setemebre de 1971.
    Climatologia
    Inundacions
    Natura i medi ambient
    pluges
  • AMHLAF0037786.jpeg
    Visita d’obres a l'Hospital de Bellvitge amb el ministre de treball
    Visita d'obres del ministre de Treball i Seguridad Social, Licinio de la Fuente a l'Hospital de Bellvitge, amb abric fosc parlant amb uns obrers, acompanyat dels arquitectes i enginyers de l'empresa Dragados i Construcciones. La construcció de l'Hospital de Bellvitge va ser encarregada per l'Instituto Nacional de Previsión a l'empresa Dragados y Construcciones i les obres es van iniciar l'any 1970. L'edifici es va concebre amb uns criteris arquitectònics similars als de l'Hospital Infantil Vall d'Hebron i l'Hospital Universitario La Paz de Madrid.
    Actes oficials
    Arquitectura i urbanisme
    Edificis
    Equipaments mèdics
    Hospital de Bellvitge
    Política i administració pública
    Projectes urbanístics
    Sanitat i salut
  • AMHLAF0037798.jpeg
    Visita d’obres a l'Hospital de Bellvitge amb el ministre de treball
    Visita d'obres del ministre de Treball i Seguridad Social, Licinio de la Fuente a l'Hospital de Bellvitge, amb abric fosc, acompanyat dels arquitectes i enginyers de l'empresa Dragados i Construcciones i de l'alcalde llavors de l'Hospitalet, José Matias de España y Muntadas. La construcció de l'Hospital de Bellvitge va ser encarregada per l'Instituto Nacional de Previsión a l'empresa Dragados y Construcciones i les obres es van iniciar l'any 1970. L'edifici es va concebre amb uns criteris arquitectònics similars als de l'Hospital Infantil Vall d'Hebron i l'Hospital Universitario La Paz de Madrid.
    Actes oficials
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Alcaldes
    Arquitectura i urbanisme
    Edificis
    Equipaments mèdics
    Hospital de Bellvitge
    Política i administració pública
    Projectes urbanístics
    Sanitat i salut
  • AMHLAF0024962.jpeg
    Pura Fernández amb un grup d'amics.
    Pura Fernández Garcia amb un grup d'amics, companys de lluita política i sindical, davant de la parada de RENFE de Recoletos-Calvo Sotelo, a Madrid. Assegut a l banc, a la dreta, Jaume Valls Piulats. Pura Fernández, la dóna de més a l'esquerra, asseguda reposa-braços del banc, va ser una dona comunista, feminista i lluitadora pels drets socials en l'època franquista i durant els primers anys dels Ajuntaments democràtics.
    Actes reivindicatius
    Conflictes
    Manifestacions
    Persones
    Seguretat i defensa
  • AMHLAF0029568.jpeg
    Presa de possessió
    Presa de possessió del nou Ajuntament el dia 7 d'abril de 1971. A la fotografia s'observa a l'alcalde José Matias de España Muntadas donant la benvinguda a Rosario Ramià de Huguet després de prendre possessió del càrrec de Ponent de Sanitat i Assistència Social, per primer cop a càrrec d'una dona en època franquista. Entre els dos, assegut al fons, el Primer Tinent d'Alcalde i Ponent d'Urbanisme, Sr. Josep Mitjavila, al seu costat en Jaume Layola Salvador, Tinent d'Alcalde de Governació, en Jordi Ricard Caralt, Tinent d'Alcalde d'Hisenda i en Jordi Balart Grandía, Tinent d'Alcalde de Transports. S'observa també a la dreta, enfocant amb la seva càmera, al fotògraf Sr. Joaquim Company, amb botiga a la Plaça de l'Ajuntament. El 7 d'abril, al llavors Saló de Sessions de la Casa Consistorial, va quedar constituït i va prendre possessió, sota la presidència de l'alcalde, la totalitat de la nova Corporació Municipal, "siendo de destacar, por primera vez, la incorporación de una mujer, doña Rosario Ramià, a las tareas de gobierno de la Ciudad, confiándosele la Tenencia de Alcaldia de Sanidad y Asistencia Social, donde una mano femenina tanto bien puede hacer.", segons ens explica el Boletin de Información Municipal nº 70 de l'època. El cartipàs municipal va quedar distribuït de la següent manera: Alcalde José-Matías de España Muntadas Tinent d'Alcalde, Ponent de Governació Jaume Layola Salvador Tinent d'Alcalde, Ponent d'Hisenda Jorge Ricard Caralt Tinent d'Alcalde, Ponent d'Urbanisme i Habitatge José Mitjavila Torres Tinent d'Alcalde, Ponent de Cultura José Camps Bigorria Tinent d'Alcalde, Ponent de Sanitat i Assistència Social Rosario Ramià Figuerola Tinent d'Alcalde, Ponent de Mercats, Escorxador i Proveïments Francisco Tubau Marcé Tinent d'Alcalde, Ponent de Transports i Policia Municipal Jorge Balart Grandía Tinent d'Alcalde, Ponent d'Afers Generals Carlos Hernández Muntané Tinent d'Alcalde, Ponent de Programació i Reforma Administrativa Narcís Maregi Durbán REGIDORS DELEGATS Cementiri Francisco Marín Expósito Esports Domingo Peiró Ribas Festejos Paulino Deulovol Vila Informàtica Celestino Nolla Benages Patrimoni Joaquín Piera Mateu REGIDORS DELEGATS DE DISTRICTE Florida y Pubilla Cases Francisco Puentes Tuduri Centre Jorge Balart Grandía Collblanc Don José Cid Roda Torrassa Carlos Hernández Muntané Santa Eulalia Jorge Ricart Caralt
    Actes de presa de possessió
    Ple municipal
    Política i administració pública
  • AMHLAF0041589.jpeg
    Visita dels "Pequeños cantores de Viena" a L'Hospitalet. Dinar al menjador del grup escolar Eugeni d'Ors
    Aquestes instal·lacions de menjador de l'escola "Eugeni d'Ors", van ser inaugurades el 22 de gener de 1971. Tenien una capacitat per a 200 escolars. Poc després, el 10 de març, van acollir el cor infantil "petits Cantors de Viena", que, després de ser rebuts a l'Ajuntament de l'Hospitalet al matí, havien d'actuar a la tarda al Teatro Popular Portátil de Can Serra.
    Cant
    Cant Coral
    Cultura
    Música
  • AMHLAF0041579.jpeg
    Visita a l'Ajuntament de l'Hospitalet dels "Pequeños Cantores de Viena"
    Fotografia de 10 de marrç de 1971, dia en el que va tenir lloc la recepció a l'Ajuntament i l'actuació posterior, a la tarda, al Teatro Popular Portátil de Can Serra, dedicada als escolars de l'Hospitalet i el baix Llobregat, del famós cor infantil de veus blanques "Petits Cantors de Viena", fundat el 1498 per l'emperador Maximilià I, que veiem aquí a la fotografia amb el seu director assistent presentant els seus respectes al llavors Primer Tinent d'Alcalde, Sr. Josep Mitjavila, a la fotografia amb abric, i el Tinent d'Alcalde de Cultura, Sr. Josep Camps Bigorria, al centre, amb la mà dintre la jaqueta. Posteriorment, després d'interpretar algunes cançons a l'Ajuntament, van anar a dinar al llavors recentment inaugurat menjador de l'escola Eugeni d'Ors, on van compartir àpat amb els estudiants d'aquest col·legi. Van oferir dues funcions, els dies 10 i 11 de març de 1971. La primera va estar adreçada als escolars i la segona va ser oberta al públic general. El programa estava format per quatre cançons de Franz Schubert, dues de Johan Strauss i la representació de l'òpera còmica curta "Die Opernprobe" (l'assaig de l'òpera) del compositor alemany de la primera meitat del s. XIX Albert Lortzing. Com a bis el dia 11 van interpretar la cançó popular catalana "El cant dels ocells". Veiem aquí assegut, a primera fila, al Sr. Josep Camps Bigorria, Tinent d'Alcalde de Cultura de l'Ajuntament de l'època de l'alcalde Vicenç Capdevila i Cardona.
    Cant
    Cant Coral
    Cultura
    Música
  • AMHLAF0029389.jpeg
    Inauguració del Centre d'Informàtica Municipal d'Hospitalet
    El dia 3 de març de 1971 va ser inaugurat el primer Centre d'Informàtica Municipal de l'Ajuntament de l'Hospitalet, sufragat amb l'ajut de la Diputació de Barcelona. A la fotografia una tècnica municipal dona explicacions del seu funcionament al President de la Diputació de Barcelona, Sr. Josep Maria de Muller i d'Abadal, al delegat territorial d'Hisenda de la província de Barcelona, Sr. Remigio Nebot Aparici, a l'alcalde de l'Hospitalet, Sr. José Matias de España Muntadas i a diferents alcaldes del Baix Llobregat.
    Cultura
    Informàtica
    Tecnologia i ciències
  • AMHLAF0111595.tif
    Granvia al costat de la caserna de Lepant (a l'esquerra, les persones que travessen la carretera sense senyalització i el reclam per un pas segur a inicis dels anys setanta.
    "Associacions i entitats 86P 6D/Associacions de Veïns/Granvia Sud
  • AMHLAF0111606.tif
    Sol?licitud de permís a l'Ajuntament per celebrar la revetlla de Sant Joan al barri de Granvia Sud
    Educació 90P 5D/Granvia Sud/PUB Frederic Mistral
  • AMHLAF0111587.tif
    manifestació del 1971 per demanar un pas segur per travessar la Granvia després de l'atropellament mortal d'un nadó en un accident.
    "Política i institucions 94P 5D/Política/Reinvindicacions-barris
  • AMHL_101_C411_1971_00313_001_FOTO.jpeg
    Mas Modolell de la Torre (Mas Burguera o Can Vila) i Torre Talaia.
    Imatge extreta d'una llicència d'obres. Mas Modolell de la Torre (també conegut com a Mas Burguera o Can Vila) Aquesta masia, que va arribar a disposar de 6,86 hectàrees de terreny pel conreu, des del carrer Major fins al Torrent d’en Canyet, destacava tant pel seu volum, que deixava constància de la seva importància, com per tenir adossada una torre de vigilància o de guaita que permetia la visió del delta del Llobregat fins al mar, per protegir els habitants de la casa i de l’entorn de les ràtzies dels pirates sarraïns. Aquesta talaia quadrada va ser construïda amb blocs de pedra calcària en 1587, com consta gravat a la llinda de la porta d'accés. Fa 5 metres d'ample per banda i uns 14 m d'alt, el que donaven els seus 4 pisos de planta quadrada i les golfes amb arcades obertes a quatre vents Aquesta masia i la torre adossada estaven ubicades al lloc que avui és el c/ Talaia, núm. 9, carrer anomenat així en honor a aquesta torre. La seva cronologia original correspon perfectament al moment de creixement de l'antic nucli de l'Hospitalet, que va conèixer l'edificació d'importants cases pairals que han perviscut fins avui dia: Can Sumarro, Casa Espanya, o el Casal de l'Harmonia, situat al costat del nou emplaçament de la Talaia. El creixement urbanístic descontrolat provocat per l'especulació motivada per la massiva arribada de nouvinguts a la ciutat durant els anys seixanta i setanta del s. XX, en ple franquisme, van alterar profundament la fesomia de l’Hospitalet com a poble agrícola i van provocar que aquest mas quedés finalment engolit per la trama urbana i fos finalment abandonat, venut i enderrocat el 1972. La torre que acompanyava la casa, en tant que era un element defensiu històric, havia estat protegida per la Llei de Castells que el mateix Franco havia signat el 22 d'abril de 1949 i no podia ser demolida. Es va decidir llavors el seu trasllat. La Diputació Provincial de Barcelona, va encarregar el 1972 les obres a Eduard Muntada i Lluch l'equip de el qual va procedir a numerar les pedres que formaven la Talaia i a traslladar-la a un solar que hi havia a la cantonada entre els carrers Xipreret i Barcelona, a uns 300 metres de la ubicació original, on avui hi ha la Plaça Josep Bordonau, al costat de l'edifici l'Harmonia. En el lapse de temps entre el desmuntatge i el muntatge de nou de la Talaia, es va descobrir que les arcades gòtiques i les columnes que les sustentaven, que conformaven el pis superior de la torre, com s'observa a la fotografia, havien desaparegut. Mai no es va saber qui se les havia endut i, de fet, la inauguració del trasllat es va realitzar el 8 de novembre de 1972 amb totes les autoritats presents però sense les golfes de La Talaia acabades, a l’espera d’unes noves arcades de mig punt molt diferents a les originals, que van ser instal•lades posteriorment. Son les que llueixen avui. L'edifici La Talaia forma part avui de les dependències del Museu de l'Hospitalet. Està catalogada al Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic (PEPPA FITXA NÚM. 100/01)
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Edificis
    Torre Talaia
  • AMHLAF0032067.jpg
    Concurs d’arrossos dins dels actes de la festa major de Santa Eulàlia