Els Obradors Luch de Recard Lluch, mestre ebenista, i decorador i la furgoneta del taller al davant a la carretera de Collblanc. Ricard Lluch preparava cada any un pessebre molt visitat pels veïns del barri i de les Corts.

"Economia i treball 120P 9D/Comerços/Fusteries

Vidrieries Rovira

Façana exterior de la fàbrica Vidrieries Rovira abans de l'enderrocament. Fàbrica que va posar en funcionament l'amo Magín Rovira Carreté l'any 1914 dedicada a la fabricació d'ampolles. Estava ubicada en el angle dels carrers Rafael Campalans i Ronda La Torrassa. A començament de la dècada de 1980 Vidrieries Rovira es va traslladar a la Zona Franca de Barcelona i l'Ajuntament de l'Hospitalet va adquirir el local deixat per destinar-lo a esplai.

Estructura de La Carpa de Can Serra.

Estructura abandonada de la carpa del Teatro Popular Portátil, que va ser instal·lada al barri de Can Serra pel Ministerio de Información y Turismo i l'Ajuntament de l'Hospitalet el 1969. Fa estar activa fins el febrer de 1972, quan una forta tempesta acompanyada d'una gran ventada va destrossar completament la immensa lona que cobria l'estructura. L'elevat cost de fer-ne una altra va motivar que l'Ajuntament, que poc després de l'incident va passar a ser el propietari de la carpa, cedida per un preu simbòlic pel Ministeri, renunciés a construir-ne una altra i deixés l'estructura despullada allà, al solar de Can Serra, on s’hi va estar fins el 1976, quan va ser traslladada a la part de darrera del Parc de Can Buxeres, on es va tornar a muntar i on va romandre fins el 1986. Emilio Pérez Piñero, l'arquitecte que va dissenyar aquesta original carpa de ferro, va néixer a València el 1935 i es va traslladar sent molt petit a Calasparra, Múrcia, on tenia el seu estudi i on va morir prematurament el 1972. El 1957 viatja a Madrid i comença els seus estudis a l'Escola Superior Tècnica d'Arquitectura. El 1961 en el VI Congrés de la Unió Internacional d'Arquitectes celebrat a Londres, va presentar un projecte de 'Teatre Ambulant' amb capacitat per a 500 espectadors. Amb aquest projecte va donar inici a les seves inquietuds estructurals per crear elements de muntatge i desmuntatge ràpid i econòmic en gran similitud amb les obres de Buckminster Fuller. La seva estructura més coneguda, sens dubte, és la cúpula geodèsica del Museu Dalí a Figueres. Després de l'experiència obtinguda a Londres, el 1966 dissenya un Teatro Nacional Desmontable per a 1.800 espectadors per encàrrec del Ministeri d'Informació i Turisme, en l'època del ministre Manuel Fraga Iribarne, per als Festivals d'Espanya. El projecte s'anomenava Teatro Popular Portátil, amb el que el Ministeri pretenia, mitjançant una carpa portàtil, portar el teatre a poblacions que no disposessin d'un edifici teatral amb suficient capacitat com per representar grans espectacles. L'alcalde Vicenç Capdevila, llavors encara ponent de cultura, va aconseguir que aquesta estructura s'instal•lés a l'Hospitalet, a un solar del barri de Can Serra, barri que tot just començava a edificar-se, on van tenir lloc, de 1969 a 1972, diversos cicles de teatre amateur i de teatre professional de tipus clàssic en castellà, en els que es van representar obres de teatre d'autors com Tirso de Molina, Lope de Rueda, Calderon, Lope de Vega, Molière, Arniches, Valle-Inclán, Benavente, Mihura, Salom i Buero Vallejo per a tots els públics, a càrrec de la companyia del Teatro Calderon de Barcelona, dirigida per José Maria Loperena, la Compañía Nacional de Teatro Maria Guerrero de Madrid i la companyia Pequeño Teatro de Barcelona, dirigida per l'actriu Maria Luisa Oliveda. També es van oferir sarsueles com "Marina", d'Arrieta; "La tabernera del puerto", de Sorozábal i "Don Gil de Alcalà", de Penella, a càrrec de la companyia lírica Tomàs Breton de Barcelona dirigida pel baix Manuel Gas. Així mateix van tenir lloc exitoses campanyes escolars pels alumnes de l'Hospitalet a càrrec de la companyia Teatro Universal para Escolares d'Alejandro Ulloa, que va oferir "La vida es sueño" i "El alcalde de Zalamea", de Calderon; "Otelo" i "Hamlet", de Shakespeare; "Los intereses creados", de Benavente i "En flandes se ha puesto el sol", de Marquina. Després se'n va fer càrrec en Ricard Salvat, que va organitzar algunes sessions per alumnes de batxillerat més treballades amb els professors, que podien preparar així l'obra amb anterioritat amb els seus alumnes. Va ser un projecte deficitari econòmicament però d'una gran importància cultural i de molt relleu per a l'Hospitalet d'aquella època.

Estructura de La Carpa de Can Serra

Emilio Pérez Piñero, l'arquitecte que va dissenyar aquesta original carpa de ferro, va néixer a València el 1935 i es va traslladar sent molt petit a Calasparra, Múrcia, on tenia el seu estudi i on va morir prematurament, als 36 anys, d'accident de circulació, el 1972. El 1957 viatja a Madrid i comença els seus estudis a l'Escola Superior Tècnica d'Arquitectura. El 1961 en el VI Congrés de la Unió Internacional d'Arquitectes celebrat a Londres, va presentar un projecte de 'Teatre Ambulant' amb capacitat per a 500 espectadors. Amb aquest projecte va donar inici a les seves inquietuds estructurals per crear elements de muntatge i desmuntatge ràpid i econòmic en gran similitud amb les obres de Buckminster Fuller. La seva estructura més coneguda, sens dubte, és la cúpula geodèsica del Museu Dalí a Figueres. Gràcies a aquest treball, de principis dels anys setanta, es va relacionar personalment amb Salvador Dalí, qui se sentia molt identificat amb les seves idees i plantejaments. Després de l'experiència obtinguda a Londres, el 1966 dissenya un Teatro Nacional Desmontable per a 1.800 espectadors per encàrrec del Ministeri d'Informació i Turisme, en l'època del ministre Manuel Fraga Iribarne, per als Festivals d'Espanya. L'estructura constava de dues cúpules reticulars realitzades en casquets de directriu esfèrica de 31 metres de diàmetre y 11 metres de fletxa. El projecte s'anomenava Teatro Popular Portátil, amb el que el Ministeri pretenia, mitjançant una carpa portàtil, portar el teatre a poblacions que no dispossessin d'un edifici teatral amb suficient capacitat com per representar grans espectacles. Aquesta carpa va anar per primer cop a La Corunya y després a Alcobendas, però no va ser gaire aprofitada pel Ministeri d'Educació. L'alcalde Vicenç Capdevila, llavors encara ponent de cultura, va aconsseguir que aquesta estructura s'instal·lés a l'Hospitalet, a un solar del barri de Can Serra, barri que tot just començava a edificar-se, on van tenir lloc, de 1969 a 1972, diversos cicles de teatre amateur i de teatre professional de tipus clàssic en castellà, en els que es van representar obres de teatre d'autors com Tirso de Molina, Lope de Rueda, Calderon, Lope de Vega, Molière, Arniches, Valle-Inclán, Benavente, Mihura, Salom i Buero Vallejo per a tots els públics, a càrrec de la companyia del Teatro Calderon de Barcelona, dirigida per José Maria Loperena, la Compañía Nacional de Teatro Maria Guerrero de Madrid i la companyia Pequeño Teatro de Barcelona, dirigida per l'actriu Maria Luisa Oliveda. També es van oferir sarsueles com "Marina", d'Arrieta; "La tabernera del puerto", de Sorozábal i "Don Gil de Alcalà", de Penella, a càrrec de la companyia lírica Tomàs Breton de Barcelona dirigida pel baix Manuel Gas. Així mateix van tenir lloc exitoses campanyes escolars pels alumnes de l'Hospitalet a càrrec de la companyia Teatro Universal para Escolares d'Alejandro Ulloa, que va oferir "La vida es sueño" i "El alcalde de Zalamea", de Calderon; "Otelo" i "Hamlet", de Shakespeare; "Los intereses creados", de Benavente i "En flandes se ha puesto el sol", de Marquina. Després se'n va fer càrrec en Ricard Salvat, que va organitzar algunes sessions per alumnes de batxillerat més treballades amb els professors, que podien preparar així l'obra amb anterioritat amb els seus alumnes. En finalitzar la representació els alumnes podien fer preguntes al director i els actors, que es situaven tots a l'escenari. Va ser un projecte deficitari econòmicament però d'una gran importància cultural i de molt relleu per a l'Hospitalet d'aquella època, que va quedar truncat el febrer de 1972 quan una gran tempesta amb una forta ventada va fer malbé totalment la immensa lona que cobria l'estructura. L'elevat cost de fer-ne una altra va motivar que l'Ajuntament, que poc després de l'incident va passar a ser el propietari de la Carpa , cedida per un preu simbólic pel Ministeri, renunciés a construir-ne una altra i deixés l'estructura despullada allà, a Can Serra, en un solar on l’ajuntament franquista de l’alcalde Matías de España havia donat permís per construir 13 blocs de 13 pisos d’alçada. Finalment, les lluites veïnals (els veïns tiraven a terra les tanques que barraven el terreny), l’arribada a l’Ajuntament de l’alcalde Vicenç Capdevila i el nou Pla General Metropolità de l’arquitecte Joan Antoni Solans, van aturar la construcció. En aquell emplaçament va néixer una plaça, un mercat i una escola que porten el nom de la Carpa en record de l’antiga estructura escènica. El 1976 va ser traslladada i muntada a la part del darrere del Parc de Can Buxeres, on va ser finalment desmuntada. En aquesta fotografia veiem l'estructura, ja abandonada i encara al solar de Can Serra.

Estructura de La Carpa de Can Serra, antic Teatro Popular Portátil, a la part de dalt del Parc de Can Buxeres.

Emilio Pérez Piñero, l'arquitecte que va dissenyar aquesta original carpa de ferro, va néixer a València el 1935 i es va traslladar sent molt petit a Calasparra, Múrcia, on tenia el seu estudi i on va morir prematurament el 1972. El 1957 viatja a Madrid i comença els seus estudis a l'Escola Superior Tècnica d'Arquitectura. El 1961 en el VI Congrés de la Unió Internacional d'Arquitectes celebrat a Londres, va presentar un projecte de 'Teatre Ambulant' amb capacitat per a 500 espectadors. Amb aquest projecte va donar inici a les seves inquietuds estructurals per crear elements de muntatge i desmuntatge ràpid i econòmic en gran similitud amb les obres de Buckminster Fuller. La seva estructura més coneguda, sens dubte, és la cúpula geodèsica del Museu Dalí a Figueres. Gràcies a aquest treball, de principis dels anys setanta, es va relacionar personalment amb Salvador Dalí, qui se sentia molt identificat amb les seves idees i plantejaments. Després de l'experiència obtinguda a Londres, el 1966 dissenya un Teatro Nacional Desmontable per a 1.800 espectadors per encàrrec del Ministeri d'Informació i Turisme, en l'època del ministre Manuel Fraga Iribarne, per als Festivals d'Espanya. L'estructura constava de dues cúpules reticulars realitzades en casquets de directriu esfèrica de 31 metres de diàmetre y 11 metres de fletxa. El projecte s'anomenava Teatro Popular Portátil, amb el que el Ministeri pretenia, mitjançant una carpa portàtil, portar el teatre a poblacions que no dispossessin d'un edifici teatral amb suficient capacitat com per representar grans espectacles. Aquesta carpa va anar per primer cop a La Corunya y després a Alcobendas, però no va ser gaire aprofitada pel Ministeri d'Educació. L'alcalde Vicenç Capdevila, llavors encara ponent de cultura, va aconsseguir que aquesta estructura s'instal·lés a l'Hospitalet, a un solar del barri de Can Serra, barri que tot just començava a edificar-se, on van tenir lloc, de 1969 a 1972, diversos cicles de teatre amateur i de teatre professional de tipus clàssic en castellà, en els que es van representar obres de teatre d'autors com Tirso de Molina, Lope de Rueda, Calderon, Lope de Vega, Molière, Arniches, Valle-Inclán, Benavente, Mihura, Salom i Buero Vallejo per a tots els públics, a càrrec de la companyia del Teatro Calderon de Barcelona, dirigida per José Maria Loperena, la Compañía Nacional de Teatro Maria Guerrero de Madrid i la companyia Pequeño Teatro de Barcelona, dirigida per l'actriu Maria Luisa Oliveda. També es van oferir sarsueles com "Marina", d'Arrieta; "La tabernera del puerto", de Sorozábal i "Don Gil de Alcalà", de Penella, a càrrec de la companyia lírica Tomàs Breton de Barcelona dirigida pel baix Manuel Gas. Així mateix van tenir lloc exitoses campanyes escolars pels alumnes de l'Hospitalet a càrrec de la companyia Teatro Universal para Escolares d'Alejandro Ulloa, que va oferir "La vida es sueño" i "El alcalde de Zalamea", de Calderon; "Otelo" i "Hamlet", de Shakespeare; "Los intereses creados", de Benavente i "En flandes se ha puesto el sol", de Marquina. Després se'n va fer càrrec en Ricard Salvat, que va organitzar algunes sessions per alumnes de batxillerat més treballades amb els professors, que podien preparar així l'obra amb anterioritat amb els seus alumnes. En finalitzar la representació els alumnes podien fer preguntes al director i els actors, que es situaven tots a l'escenari. Va ser un projecte deficitari econòmicament però d'una gran importància cultural i de molt relleu per a l'Hospitalet d'aquella època, que va quedar truncat el febrer de 1972 quan una gran tempesta amb una forta ventada va fer malbé totalment la immensa lona que cobria l'estructura. L'elevat cost de fer-ne una altra va motivar que l'Ajuntament, que poc després de l'incident va passar a ser el propietari de la Carpa , cedida per un preu simbólic pel Ministeri, renunciés a construir-ne una altra i deixés l'estructura despullada allà, a Can Serra, en un solar on l’ajuntament franquista de l’alcalde Matías de España havia donat permís per construir 13 blocs de 13 pisos d’alçada. Finalment, les lluites veïnals (els veïns tiraven a terra les tanques que barraven el terreny), l’arribada a l’Ajuntament de l’alcalde Vicenç Capdevila i el nou Pla General Metropolità de l’arquitecte Joan Antoni Solans, van aturar la construcció. En aquell emplaçament va néixer una plaça, un mercat i una escola que porten el nom de la Carpa en record de l’antiga estructura escènica. El 1976 va ser traslladada i muntada a la part del darrere del Parc de Can Buxeres, on va ser finalment desmuntada.

Centre Catòlic

Vista exterior de l'edifici del Centre Catòlic de l'Hospitalet. Es veu la façana del carrer Tarragona i la façana principal, amb entrada per la Rambla de Just Oliveras. L'Edifici fou construït per l'aquitecte municipal Ramon Puig Gairalt l'any 1924. Aquest edifici està catalogat en el PEPPA amb el núm. 39 Extreta de l'expedient d'antecedents del projectes d'obres número 1338/1982

Xarxa ferroviària

Línia de tren entre el barri de Bellvitge i el Polígon Gornal. La fotografia està feta des del pont sobre les vies de la Granvia de l'Hospitalet. Al fons, la muntanya del Tibidabo. Als inicis del barri del Gornal a la zona no hi havia serveis de cap mena ni botigues i els veïns i veïnes havien de moure’s forçosament a altres barris. El pas del tren no tenia pont encara per travessar les vies i moltes persones es posaven en perill creuant-les directament. 1980.

Reivindicació pel parc de la Plaça del Vidre

Reivindicació de l'Associació de Veïns de Collblanc i la Torrassa, perquè l'espai de les antigues Vidrieries Rovira fos un parc públic. Finalment el parc fou inaugurat 1992.

Panoràmica de La Farga i Can Vilumara.

Vista panoràmica de la fàbrica Altos Hornos de Cataluña S.A. -a l'esquerra- i de les sederies Vilumara, a la dreta, amb la seva xemeneia de seixanta metres d'alçada. Al fons destaca el garatge Oliveres, situat entre el carrer Montserrat i el carrer Girona, el campanar de l'església de Santa Eulàlia de Mèrida i les muntanyes del massís del Garraf. Can Vilumara era una fàbrica de teixits, de seda, des del 1907. Des del 1982 és un institut d'educació públic de la ciutat. En el moment que recull la fotografia de Antonio Trujillo, finals dels anys vuitanta del s. XX, La Farga ja havia començat a ser reformada a fons i s'observa que ja havia estat eliminada la gran muntanya de ferralla i el seu sostre, del qual penjava el gran electro-iman. L’origen de la Farga és una modesta fàbrica de fondre ferro, situada al mateix indret on avui encara s’aixeca La Farga, que va ser inaugurada l’any 1902. Amb el temps, però, va arribar a ser una de les millors foneries d’Espanya. Aquest desenvolupament econòmic de l'empresa va anar en paral·lel al creixement urbanístic de l'Hospitalet. La Farga va acabar envoltada de blocs de pisos i la seva activitat industrial, molt contaminant, poc saludable i sorollosa, va acabar sent incompatible amb la ciutat. En plena crisi econòmica de la dècada de 1970, els veïns van mostrar el seu rebuig a un negoci que generava molta feina a la ciutat, però que encara generava més molèsties. La vigilància municipal de les emissions no aconseguirà calmar els ànims dels veïns. El juliol de 1980, tots aquests problemes provocaren una reacció unànime de la ciutadania i de les forces polítiques que cristal·litza en una gran manifestació unitària. L’acte va acabar amb una càrrega policial que va suposar la paradoxa que les forces policials s’enfrontaren a càrrecs electes feia poc temps en les primeres eleccions democràtiques municipals que pocs anys abans, durant el franquisme, havien hagut de fugir d’aquestes mateixes càrregues policials. La lluita es va radicalitzar fins al punt que l’empresa va decidir buscar nous terrenys a Sant Andreu de la Barca per traslladar el seu negoci i va aturar la producció a L’Hospitalet el 1982. Quatre anys més tard, l’Ajuntament compraria l’antiga fàbrica per uns 550 milions de pessetes. La Farga, després d'uns anys inicials en els que van fer-hi actuacions el grup La Fura dels Baus i es va fer servir com recinte firal (Firaciutat el 1985, Firajoc el 1986, etc), va ser reformada en profunditat a finals dels anys vuitanta del s.XX i reconvertida en diverses dependències municipals, un modern recinte apte per a la celebració de tot tipus de fires i congressos, i un centre comercial en règim de concessió d’ús privat durant 75 anys. La nova Farga naixia amb vocació de ser un centre polivalent de titularitat pública que vertebrés el centre de la ciutat, sobre tot en el seu aspecte més comercial.

Panoràmica de La Farga i Can Vilumara.

Vista panoràmica de la fàbrica Altos Hornos de Cataluña S.A. -a l'esquerra- i de les sederies Vilumara, a la dreta. Al fons destaca el garatge Oliveres, situat entre el carrer Montserrat i el carrer Girona, el campanar de l'església de Santa Eulàlia de Mèrida i les muntanyes del masís del Garraf. Can Vilumara era una fàbrica de teixits, de seda, des del 1907. Des del 1982 és un institut d'educació públic de la ciutat. L’origen de la Farga és una modesta fàbrica de fondre ferro, situada al mateix indret on avui encara s’aixeca La Farga, que va ser inaugurada l’any 1902. Amb el temps, però, va arribar a ser una de les millors foneries d’Espanya. Aquest desenvolupament econòmic de l'empresa va anar en paral·lel al creixement urbanístic de l'Hospitalet. La Farga va acabar envoltada de blocs de pisos i la seva activitat industrial, molt contaminant, poc saludable i sorollosa, va acabar sent incompatible amb la ciutat. En plena crisi econòmica de la dècada de 1970, els veïns van mostrar el seu rebuig a un negoci que generava molta feina a la ciutat, però que encara generava més molèsties. La vigilància municipal de les emissions no aconseguirà calmar els ànims dels veïns. El juliol de 1980, tots aquests problemes provocaren una reacció unànime de la ciutadania i de les forces polítiques que cristal·litza en una gran manifestació unitària. L’acte va acabar amb una càrrega policial que va suposar la paradoxa que les forces policials s’enfrontaren a càrrecs electes feia poc temps en les primeres eleccions democràtiques municipals que pocs anys abans, durant el franquisme, havien hagut de fugir d’aquestes mateixes càrregues policials. La lluita es va radicalitzar fins al punt que l’empresa va decidir buscar nous terrenys a Sant Andreu de la Barca per traslladar el seu negoci i va aturar la producció a L’Hospitalet el 1982. Quatre anys més tard, l’Ajuntament compraria l’antiga fàbrica per uns 550 milions de pessetes. La Farga, després d'uns anys inicials en els que van fer-hi actuacions el grup La Fura dels Baus i es va fer servir com recinte firal (Firaciutat el 1985, Firajoc el 1986, etc), va ser reformada en profunditat a finals dels anys noranta del s.XX i reconvertida en diverses dependències municipals, un modern recinte apte per a la celebració de tot tipus de fires i congressos, i un centre comercial en règim de concessió d’ús privat durant 75 anys. La nova Farga naixia amb vocació de ser un centre polivalent de titularitat pública que vertebrés el centre de la ciutat, sobre tot en el seu aspecte més comercial.

Ampliació de la parròquia de Sanfeliu

Es tracta de l'església de la Immaculada Concepció, als anys vuitanta del segle XX.

Parc de les Planes, barri de Can Serra i barri de Sant Josep.

Urbanització del Parc de les Planes al solar on hi havia hagut la bòbila Goyta Oliveros, a tocar del cementiri, que s'observa a l'esquerra de la fotografia, i la fàbrica química Cardoner.

Camp de futbol de La Florida

Antic camp de futbol de La Florida ubicat on ara hi ha el Parc de Les Planes i on antigament hi va haver la bòvila Goyta Vinyals-Oliveros Llopis i la fàbrica química cardoner. Al fons, es veuen els blocs de Can Serra. La carretera que passa per davant dels blocs una mica més baixa que el camp de futbol és l'avinguda Isabel La Catòlica. El camp està delimitat per una tanca feta d'obra i acabada amb una barana. S'hi juga un partit de futbol i hi ha persones rodejant el camp i mirant-s'ho. A la vorera del camp dues casetes aixopluguen els jugadors suplents i entrenadors d'ambdós equips.

Festa major de La Florida

Rua de festa major amb la banda de música

Manifestació en la que es demana el tancament de La Farga

Manifestació en la que es demana que es tanqui la fàbrica Altos Hornos de Catalunya S.A, més coneguda com La Farga. El recorregut que es pot veure va des de l'avinguda d'Isabel la Catòlica, passa pel carrer Barcelona i arriba a la plaça de l'Ajuntament.

Manifestació en la que es demana el tancament de La Farga

Manifestació en la que es demana que es tanqui la fàbrica Altos Hornos de Catalunya S.A, més coneguda com La Farga. El recorregut que es pot veure va des de l'avinguda d'Isabel la Catòlica, passa pel carrer Barcelona i arriba a la plaça de l'Ajuntament. Aquesta imatge correspon a la cantona de carrer de Barcelona amb el carrer del Baró de Maldà.

Manifestació en la que es demana el tancament de La Farga

Manifestació en la que es demana que es tanqui la fàbrica Altos Hornos de Catalunya S.A, més coneguda com La Farga. El recorregut que es pot veure va des de l'avinguda d'Isabel la Catòlica, passa pel carrer Barcelona i arriba a la plaça de l'Ajuntament.

Manifestació en la que es demana el tancament de La Farga

Manifestació en la que es demana que es tanqui la fàbrica Altos Hornos de Catalunya S.A, més coneguda com La Farga. El recorregut que es pot veure va des de l'avinguda d'Isabel la Catòlica, passa pel carrer Barcelona i arriba a la plaça de l'Ajuntament.

Manifestació en la que es demana el tancament de La Farga

Manifestació en la que es demana que es tanqui la fàbrica Altos Hornos de Catalunya S.A, més coneguda com La Farga. El recorregut que es pot veure va des de l'avinguda d'Isabel la Catòlica, passa pel carrer Barcelona i arriba a la plaça de l'Ajuntament.

Manifestació en la que es demana el tancament de La Farga

Manifestació en la que es demana que es tanqui la fàbrica Altos Hornos de Catalunya S.A, més coneguda com La Farga. El recorregut que es pot veure va des de l'avinguda d'Isabel la Catòlica, passa pel carrer Barcelona i arriba a la plaça de l'Ajuntament.

Manifestació en la que es demana el tancament de La Farga

Manifestació en la que es demana que es tanqui la fàbrica Altos Hornos de Catalunya S.A, més coneguda com La Farga. El recorregut que es pot veure va des de l'avinguda d'Isabel la Catòlica, passa pel carrer Barcelona i arriba a la plaça de l'Ajuntament. La imatge mostra el carrer de Barcelona i al fons la plaça del Mestre Clavé.

Portada del manual d'alfabetització, amb Jaume Botey impartint la classe

El manual va ser elaborat pels membres de l'Escola d'Adults de Can Serra; el 1980 s'edità per a totes les escoles. L'escola va ser creada per membres de la parròquia i del PSUC local el 1971. Associacions i entitats 86P 6D/Associacions parroquials/Casa de reconciliació-objectors-D

Desfilada dels Reis 1980 a Can Serra

Organitzada per l'Associació de Veïns de Can Serra.

Estació de tren de l'Hospitalet Centre i Torre Can Cluset.

Tren Jove de l'Hospitalet del Consell de la Joventut i l'Esplai de l'Hospitalet. Els joves dels diferents esplais de la ciutat entren al tren per fer una sortida conjunta als anys vuitanta. L'estació en la qual es la troben és de la línia de Vilafranca de la rambla de Just Oliveras, al barri del Centre. Al fons, darrere, els blocs de pisos del barri de Can Serra amb l'antiga casa senyorial Can Cluset, o Cruset, coneguda també com Can Brugarolas al darrere. En aquells dies la casa ja estava abandonada. L'any 2000 l'Ajuntament va urbanitzar el que havia estat el seu jardí i va crear el Parc de Can Cluset.

Activitats al barri de Bellvitge del calendari festiu: Sant Jordi, Carnaval, Nadal i Reis...)