• AMHLAF0187640.tif
    Festa inici de la campanya d’alfabetització al Polígon Gornal (vista aèria)
    Arquitectura i urbanisme
    Vistes
    Vistes aèries
  • AMHLAF0051099.jpg
    Polígon Gornal Bloc 4
    Imatge extreta d'una llicència d'obres
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Edificis
    Obres
  • AMHLAF0051098.jpg
    Polígon Gornal Bloc 4
    Imatge extreta d'una llicència d'obres
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Edificis
    Obres
  • AMHLAF0051097.jpg
    Polígon Gornal Bloc 4
    Imatge extreta d'una llicència d'obres
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Edificis
    Obres
  • AMHLAF0051096.jpg
    Polígon Gornal Bloc 4
    Imatge extreta d'una llicència d'obres
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Edificis
    Obres
  • AMHLAF0051095.jpg
    Polígon Gornal Bloc 4
    Imatge extreta d'una llicència d'obres
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Edificis
    Obres
  • AMHLAF0051094.jpg
    Polígon Gornal Bloc 4
    Imatge extreta d'una llicència d'obres
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Edificis
    Obres
  • AMHLAF0051093.jpg
    Polígon Gornal Bloc 4
    Imatge extreta d'una llicència d'obres
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Edificis
    Obres
  • AMHLAF0051092.jpg
    Polígon Gornal Bloc 4
    Imatge extreta d'una llicència d'obres
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Edificis
    Obres
  • AMHLAF0050834.jpg
    Reformes al Polígon Gornal Bloc 45
    Imatge extreta d'una llicència d'obres
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Edificis
  • AMHLAF0050833.jpg
    Reformes al Polígon Gornal Bloc 45
    Imatge extreta d'una llicència d'obres
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Edificis
  • AMHLAF0024349.tif
    Cobla toca sardanes a la plaça Espanyola als anys vuitanta
    A l'esquerra de la imatge hi ha un membre de la guàrdia urbana.
    Actes oficials
    Associacions i entitats
    Cobla la Principal de Collblanc
    Cossos de seguretat
    Culturals i socio culturals
    Festes
    Folklore
    Guàrdia Urbana
    Policia local
    Sardanes
    Seguretat i defensa
  • AMHL_101_C411_1980_00022_Foto1.jpeg
    Can Serra,Av 54
    Imatge extreta d'una llicència d'obres
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Edificis
  • AMHL_101_C411_1980_00022_Foto2.jpeg
    Can Serra,Av 54
    Imatge extreta d'una llicència d'obres
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Edificis
  • AMHL_101_C411_1980_00022_Foto3.jpeg
    Can Serra,Av 54
    Imatge extreta d'una llicència d'obres
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Edificis
  • AMHL_101_C411_1980_00022_Foto5.jpeg
    Can Serra,Av 54
    Imatge extreta d'una llicència d'obres
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Edificis
  • AMHL_101_C411_1980_00022_Foto4.jpeg
    Can Serra,Av 54
    Imatge extreta d'una llicència d'obres
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Edificis
  • AMHL_101_C411_1980_00022_Foto6.jpeg
    Can Serra,Av 54
    Imatge extreta d'una llicència d'obres
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Edificis
  • AMHL_101_C411_1980_00056_Foto.jpeg
    Terré,C. 4
    Imatge extreta d'una llicència d'obres
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Edificis
  • AMHLAF0111548.tif
    Manifestació dels veïns i veïnes de Bellvitge
    Els veïnat del barri de Bellvitge demanen a la Generalitat l'arribada del metro al barri als anys vuitanta. Finalment, el metro arribà l'any 1989.
  • AMHLAF0002801.jpg
    Manifestació a Bellvitge
    Vista des d'una posició elevada d'una manifestació reivindicativa al barri de Bellvitge als anys 80. Podem veure la gent amb les pancartes i alguns cotxes aparcats per l'itinerari de la manifestació.
    Actes reivindicatius
    Associació de veïns de Bellvitge
    Associacions i entitats
    Conflictes
    Manifestacions
    Seguretat i defensa
    Veïnals
  • AMHLAF0201723.jpeg
    Activitats al barri de Bellvitge del calendari festiu: Sant Jordi, Carnaval, Nadal i Reis...)
    Festes
  • AMHLAF0111353.tif
    Estructura de la Carpa de Can Serra
    Estructura abandonada de la carpa del Teatro Popular Portátil, que va ser instal·lada al barri de Can Serra pel Ministerio de Información y Turismo i l'Ajuntament de l'Hospitalet el 1969. Fa estar activa fins el febrer de 1972, quan una forta tempesta acompanyada d'una gran ventada va destrossar completament la immensa lona que cobria l'estructura. L'elevat cost de fer-ne una altra va motivar que l'Ajuntament, que poc després de l'incident va passar a ser el propietari de la carpa, cedida per un preu simbòlic pel Ministeri, renunciés a construir-ne una altra i deixés l'estructura despullada allà, al solar de Can Serra, on s’hi va estar fins el 1976, quan va ser traslladada a la part de darrera del Parc de Can Buxeres, on es va tornar a muntar i on va romandre fins el 1986. Emilio Pérez Piñero, l'arquitecte que va dissenyar aquesta original carpa de ferro, va néixer a València el 1935 i es va traslladar sent molt petit a Calasparra, Múrcia, on tenia el seu estudi i on va morir prematurament el 1972. El 1957 viatja a Madrid i comença els seus estudis a l'Escola Superior Tècnica d'Arquitectura. El 1961 en el VI Congrés de la Unió Internacional d'Arquitectes celebrat a Londres, va presentar un projecte de 'Teatre Ambulant' amb capacitat per a 500 espectadors. Amb aquest projecte va donar inici a les seves inquietuds estructurals per crear elements de muntatge i desmuntatge ràpid i econòmic en gran similitud amb les obres de Buckminster Fuller. La seva estructura més coneguda, sens dubte, és la cúpula geodèsica del Museu Dalí a Figueres. Després de l'experiència obtinguda a Londres, el 1966 dissenya un Teatro Nacional Desmontable per a 1.800 espectadors per encàrrec del Ministeri d'Informació i Turisme, en l'època del ministre Manuel Fraga Iribarne, per als Festivals d'Espanya. El projecte s'anomenava Teatro Popular Portátil, amb el que el Ministeri pretenia, mitjançant una carpa portàtil, portar el teatre a poblacions que no disposessin d'un edifici teatral amb suficient capacitat com per representar grans espectacles. L'alcalde Vicenç Capdevila, llavors encara ponent de cultura, va aconseguir que aquesta estructura s'instal•lés a l'Hospitalet, a un solar del barri de Can Serra, barri que tot just començava a edificar-se, on van tenir lloc, de 1969 a 1972, diversos cicles de teatre amateur i de teatre professional de tipus clàssic en castellà, en els que es van representar obres de teatre d'autors com Tirso de Molina, Lope de Rueda, Calderon, Lope de Vega, Molière, Arniches, Valle-Inclán, Benavente, Mihura, Salom i Buero Vallejo per a tots els públics, a càrrec de la companyia del Teatro Calderon de Barcelona, dirigida per José Maria Loperena, la Compañía Nacional de Teatro Maria Guerrero de Madrid i la companyia Pequeño Teatro de Barcelona, dirigida per l'actriu Maria Luisa Oliveda. També es van oferir sarsueles com "Marina", d'Arrieta; "La tabernera del puerto", de Sorozábal i "Don Gil de Alcalà", de Penella, a càrrec de la companyia lírica Tomàs Breton de Barcelona dirigida pel baix Manuel Gas. Així mateix van tenir lloc exitoses campanyes escolars pels alumnes de l'Hospitalet a càrrec de la companyia Teatro Universal para Escolares d'Alejandro Ulloa, que va oferir "La vida es sueño" i "El alcalde de Zalamea", de Calderon; "Otelo" i "Hamlet", de Shakespeare; "Los intereses creados", de Benavente i "En flandes se ha puesto el sol", de Marquina. Després se'n va fer càrrec en Ricard Salvat, que va organitzar algunes sessions per alumnes de batxillerat més treballades amb els professors, que podien preparar així l'obra amb anterioritat amb els seus alumnes. Va ser un projecte deficitari econòmicament però d'una gran importància cultural i de molt relleu per a l'Hospitalet d'aquella època.
    Cultura
    Equipaments culturals
    Teatre popular portàtil
  • AMHLAF0111153.tif
    Els Obradors Luch de Recard Lluch, mestre ebenista, i decorador i la furgoneta del taller al davant a la carretera de Collblanc. Ricard Lluch preparava cada any un pessebre molt visitat pels veïns del barri i de les Corts.
    "Economia i treball 120P 9D/Comerços/Fusteries
  • AMHLAF0004129.jpg
    Vidrieries Rovira
    Façana exterior de la fàbrica Vidrieries Rovira abans de l'enderrocament. Fàbrica que va posar en funcionament l'amo Magín Rovira Carreté l'any 1914 dedicada a la fabricació d'ampolles. Estava ubicada en el angle dels carrers Rafael Campalans i Ronda La Torrassa. A començament de la dècada de 1980 Vidrieries Rovira es va traslladar a la Zona Franca de Barcelona i l'Ajuntament de l'Hospitalet va adquirir el local deixat per destinar-lo a esplai.
    Indústries
    Vidrieries Rovira