Antiga caserna de la Guàrdia Civil al carrer Llobregat, 145
Fotografies provinents de l'expedient 01291 de l'any 1982, de reforma de l'edifici del carrer Llobregat, 145 (aleshores era el número 135). Havia estat una caserna de la Guàrdia Civil i va passar a ser la seu d'un centre d'esplai.
L'edifici va ser construït cap a l'any 1923 per Eusebi Noè Novell i Rosa Passorieu (o Passarieu) Salaire.
Antiga caserna de la Guàrdia Civil al carrer Llobregat, 145
Fotografies provinents de l'expedient 01291 de l'any 1982, de reforma de l'edifici del carrer Llobregat, 145 (aleshores era el número 135). Havia estat una caserna de la Guàrdia Civil i va passar a ser la seu d'un centre d'esplai.
L'edifici va ser construït cap a l'any 1923 per Eusebi Noè Novell i Rosa Passorieu (o Passarieu) Salaire.
Imatge de 1981 de les bandes decoratives suspeses per sobre de la calçada amb l'escenari a la dreta, presa des de l'edifici de La Caixa de la plaça de l'Ajuntament. A mà dreta es veu l'escenari previst per a les actuacions.
L'ideari d'aquesta Comissió de Festes de l'Hospitalet Centre de 1981 va estar inclòs en el tríptic de la Festa Major d'aquell any:
"Reivindiquem el temps lliure com a temps de
creixement col·lectiu, com a temps que ens permeti avançar cap a la realització individual i col·lectiva. Temps que ens permeti desenvolupar la nostra pròpia sensibilitat en el goig i el plaer. El gust de fer i construir plegats en ciutadania el nostre poble. Creiem imprescindible recuperar el carrer com a lloc de trobada i de relació, creant noves formes de participació que ens ajudin a retrobar la nostra identitat. Les celebracions col·lectives populars donen caràcter a la nostra cultura.
Tradicionalment una d'aquestes celebracions ha estat la Festa Major, que a la nostra ciutat celebràvem per Sant Roc, ai bell mig de l'estiu, el
mes d'agost. Avui, però, la civilització urbana deixa buits els carrers per aquesta època. Calia trobar una altra data més adient. Així doncs, decidírem adoptar la de l'arribada de l'estiu, per Sant Joan, el temps de plenitud de la vida i del sol. Tots tenim presents moments d'aquesta nit en els nostres records d'infant, és part de la nostra cultura perquè ens hi identifiquem. I
és en aquest sentit que cal recuperar la Festa Major, com un d'aquests senyals que ens identifiquen.
Visca la Festa Major!! "
Imatge de misèria, en fort contrast amb els grans blocs de pisos del "desarrollismo" franquista que es veuen a la imatge, a la llavors part de l'Avinguda Ventura Gasol del barri de La Florida de l'any 1981.
El primer ajuntament democràtic va acordar resoldre un embolic de numeracions existent entre el carrer del Teide i la part de l'avinguda de Ventura Gassol que llavors s'endinsava al barri de les Planes des del barri de Sant Josep. Així, el 27 de novembre de 1981, el consistori va aprovar denominar igualment carrer del Teide l'esmentat tram de l'avinguda de Ventura Gassol del barri de les Planes, i establir una nova numeració per al carrer resultant. Va ser així que el carrer del Teide va adquirir la fesomia que té en l'actualitat.
El Ple de l'Ajuntament aprovà el 6 d'octubre de 1988 la generalització del procés de catalanització progressiva del nomenclàtor de carrers que s'havia iniciat amb la recuperació de la democràcia municipal a l'abril de 1979.
Presentació del Cine Club L'Hospitalet el 18 febrer 1982 al Museu de l'Hospitalet.
En aquesta fotografia, davant de tot un seguit de gent molt activa culturalment al barri del Centre que va donar suport al naixement d'aquesta important entitat cultural Hospitalenca Cine Club l'Hospitalet, el el seu principal impulsor i primer president, en Joaquim Company i Prats, exposa els objectius de l'entitat amb la presència del regidor responsable del Museu, Paco Candel, l'alcalde Juan Ignacio Pujana i el regidor de Cultura, Ensenyament i Esports Amadeu Juan.
Presentació del Cine Club L'Hospitalet el 18 febrer 1982 al Museu de l'Hospitalet.
En aquesta fotografia, davant de tot un seguit de gent molt activa culturalment al barri del Centre que va donar suport decidit al naixement d'aquesta important entitat cultural Hospitalenca Cine Club l'Hospitalet, el el seu principal impulsor i primer president, en Joaquim Company i Prats, va exposar els objectius de l'entitat amb la presència del regidor responsable del Museu, Paco Candel, l'alcalde Juan Ignacio Pujana, aquí a la fotografia parlant, i el regidor de Cultura, Ensenyament i Esports Amadeu Juan.
Presentació del Cine Club L'Hospitalet el 18 febrer 1982 al Museu de l'Hospitalet.
En aquesta fotografia, davant de tot un seguit de gent molt activa culturalment al barri del Centre que va donar suport decidit al naixement de'aquesta important entitat cultural Hospitalenca, el Cine Club l'Hospitalet, el el seu principal impulsor i primer president, en Joaquim Company i Prats va exposar els objectius de l'entitat amb la presència del regidor responsable del Museu de l'Hospitalet, Paco Candel, el director del Museu, Francesc Marcé, l'alcalde Juan Ignacio Pujana, i el regidor de Cultura, Ensenyament i Esports Amadeu Juan, aquí a la fotografia parlant.
Presentació del Cine Club L'Hospitalet el 18 febrer 1982 al Museu de l'Hospitalet.
En aquesta fotografia, davant de tot un seguit de gent molt activa culturalment al barri del Centre que va donar suport decidit al naixement d'aquesta important entitat cultural Hospitalenca Cine Club l'Hospitalet, el el seu principal impulsor i primer president, en Joaquim Company i Prats va exposar els objectius de l'entitat amb la presència del regidor responsable del Museu de l'Hospitalet, Paco Candel, el director del Museu, Francesc Marcé, l'alcalde Juan Ignacio Pujana, i el regidor de Cultura, Ensenyament i Esports Amadeu Juan. Entre el públic es poden reconèixer, entre d'altres, a Lluís Crespo, Alfons Flores, Glòria Valera, Artur Arranz, Jordi Homs, Josep Flo, Teresa Flo, José Miguel Fernández, Jaume campreciós i Marià Riera.
Acte d'inici de curs 1982-1983 del Cine Club L'Hospitalet. Presentació oficial de l'entitat.
Tot i que les projeccions del Cine Club es van iniciar unes setmanes abans amb la projecció de la pel·lícula "Novecento" de Bernardo Bertolucci, les projeccions de cinema del Cine Club l'Hospitalet al Cinema Oliveras es van inaugurar oficialment l'abril de 1982 amb la projecció de la pel·lícula "La Plaça del Diamant" de Francesc Betriu, amb la presència del propietari i empresari de la sala, Jaume Campreciós i Pujol, l'alcalde de la ciutat, Juan Ignacio Pujana i l'actriu Sílvia Munt. Va presentar la pel·lícula el crític de cinema Joan Lorente.
El Cinema Oliveras havia estat reformat feia poc i el seu propietari, en Jaume Campreciós i Pujol, l'havia convertit en una esplèndida i molt còmoda sala, amb unes condicions tècniques immillorables per aquella època. Les sessions del Cine Club es feien els dimarts a les 21h i van significar, fins l'enderroc del Cinema Oliveras per fer-hi un bloc de pisos, el 1989, una important senya d'identitat local perquè des de l'inici van ser punt de trobada d'hospitalencs actius culturalment a la ciutat. El Cine Club va proposar a l'Ajuntament que comprés aquesta cèntrica sala, però l'Ajuntament no es va mostrar interessat.
En aquesta fotografia, davant duna sala plena de socis de l'entitat, fonamentalment del barri del Centre-Sant Josep, que va donar suport decidit al naixement de la important entitat cultural Hospitalenca, (150 socis en un mes abans de la primera projecció) el seu principal impulsor i primer president, en Joaquim Company i Prats, aquí a la fotografia parlant, va exposar els objectius de l'entitat amb la presència de l'alcalde Juan Ignacio Pujana.
Acte de celebració de desè aniversari del Cine Club L'Hospitalet. Exposició al Museu.
L'Any 1992, sent presidenta de l'entitat Begoña Sevilla, el Cine Club l'Hospitalet va celebrar el seu Desè Aniversari organitzant, juntament amb el Museu de l'Hospitalet, una exposició de cartells i materials gràfics de les moltes activitats realitzades durant aquell període. Després de la inauguració d'aquesta exposició, va tenir lloc un sopar de germanor amb membres de les diferents juntes directives que van portar l'entitat en aquell període. El desembre de 1993 va ser elegit president de l'entitat l'Artur Arranz Galiano, que ja havia estat membre de la junta directiva fundadora el 1982, a la dreta de la fotografia, amb corbata groga.
Inauguració oficial de les sessions del Cine Club L'Hospitalet al Cinema Oliveras.
Tot i que les projeccions del Cine Club es van iniciar el 19 de febrer de 1982, amb la projecció de la pel·lícula "Novecento" de Bernardo Bertolucci, les projeccions de cinema del Cine Club l'Hospitalet al Cinema Oliveras es van inaugurar oficialment el març de 1982 amb la projecció de la pel·lícula "La Plaça del Diamant" de Francesc Betriu, estrenada feia molts pocs dies,amb la presència del propietari i empresari de la sala, Jaume Campreciós, a qui veiem aquí a l'esquerra, acompanyat dels seus fills i la seva dona, amb bolso marró, l'alcalde de la ciutat, Juan Ignacio Pujana, al mig, i l'actriu Sílvia Munt, protagonista de la pel·lícula, a qui es va entregar un ram de flors en arribar al recinte.
El Cinema Oliveras havia estat reformat feia poc i el seu propietari, en Jaume Campreciós, l'havia convertit en una esplèndida i molt còmoda sala, amb unes condicions tècniques immillorables per aquella època. Les sessions del Cine Club es feien els dimarts a les 21h i van significar, fins l'enderroc del Cinema Oliveras per fer-hi un bloc de pisos, el 1989, una important senya d'identitat local perquè des de l'inici van ser punt de trobada dels hospitalencs més actius culturalment a la ciutat.
Acte de celebració de desè aniversari del Cine Club L'Hospitalet. Exposició al Museu.
L'Any 1992, essent presidenta de l'entitat Begoña Sevilla, el Cine Club va celebrar el seu Desè Aniversari organitzant, juntament amb el Museu de l'Hospitalet, una exposició de cartells i materials gràfics de les moltes activitats realitzades durant aquell període. Després de la inauguració d'aquesta exposició, va tenir lloc un sopar de germanor amb membres de les diferents juntes directives que van portar l'entitat en aquell període.
El Cine Club L'Hospitalet encara es va mantenir actiu durant deu anys més, període en el qual el món de l'exhibició cinematogràfica va anar modificant-se substancialment, amb a la progressiva irrupció de les noves tecnologies i els canvis que aquestes van generar en els usos i costums dels espectadors, que van motivar el tancament i desaparició de les dues sales emblemàtiques on l'entitat havia realitzat les seves projeccions setmanals: el Cinema Oliveras i la sala quatre del Rambla Cinemes.
Quan finalment el Cine Club L'Hospitalet va desaparèixer, el 2002, va fer donació de tot el seu llegat a l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet, que actualment el custodia.
A la fotografia, d'esquena, la llavors regidora de cultura pel PSC, Mª Cruz Prieto, parla amb Rafael Hernández, amb barba, membre de la junta directiva de l'entitat en aquell moment.
Acte de celebració de desè aniversari del Cine Club L'Hospitalet. Exposició al Museu.
L'Any 1992, essent presidenta de l'entitat Begoña Sevilla, el Cine Club va celebrar el seu Desè Aniversari organitzant, juntament amb el Museu de l'Hospitalet, una exposició de cartells i materials gràfics de les moltes activitats realitzades durant aquell període. Després de la inauguració d'aquesta exposició, va tenir lloc un sopar de germanor amb membres de les diferents juntes directives que van portar l'entitat en aquell període.
El Cine Club L'Hospitalet encara es va mantenir actiu durant deu anys més, període en el qual el món de l'exhibició cinematogràfica va anar modificant-se substancialment, amb a la progressiva irrupció de les noves tecnologies i els canvis que aquestes van generar en els usos i costums dels espectadors, que van motivar el tancament i desaparició de les dues sales emblemàtiques on l'entitat havia realitzat les seves projeccions setmanals: el Cinema Oliveras i la sala quatre del Rambla Cinemes.
Quan finalment el Cine Club L'Hospitalet va desaparèixer, el 2002, va fer donació de tot el seu llegat a l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet, que actualment el custodia.
A la fotografia, d'esquerra a dreta na Carme Rimbau, secretària executiva de l'entitat, assalariada del Cine Club durant una bona colla d'anys i, entre altres, Begoña Sevilla, amb el got entre les mans, presidenta del Cine Club l'Hospitalet quan va tenir lloc aquesta exposició.
Acte de celebració de desè aniversari del Cine Club L'Hospitalet. Exposició al Museu.
L'Any 1992, essent presidenta de l'entitat Begoña Sevilla, el Cine Club va celebrar el seu Desè Aniversari organitzant, juntament amb el Museu de l'Hospitalet, una exposició de cartells i materials gràfics de les moltes activitats realitzades durant aquell període. Després de la inauguració d'aquesta exposició, va tenir lloc un sopar de germanor amb membres de les diferents juntes directives que van portar l'entitat en aquell període.
El Cine Club L'Hospitalet encara es va mantenir actiu durant deu anys més, període en el qual el món de l'exhibició cinematogràfica va anar modificant-se substancialment, amb a la progressiva irrupció de les noves tecnologies i els canvis que aquestes van generar en els usos i costums dels espectadors, que van motivar el tancament i desaparició de les dues sales emblemàtiques on l'entitat havia realitzat les seves projeccions setmanals: el Cinema Oliveras i la sala quatre del Rambla Cinemes.
Quan finalment el Cine Club L'Hospitalet va desaparèixer, el 2002, va fer donació de tot el seu llegat a l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet, que actualment el custodia.
Acte de celebració de desè aniversari del Cine Club L'Hospitalet. Sopar de germanor.
L'Any 1992, sent presidenta de l'entitat Begoña Sevilla, el Cine Club va celebrar el seu Desè Aniversari organitzant, juntament amb el Museu de l'Hospitalet, una exposició de cartells i materials gràfics de les moltes activitats realitzades durant aquell període. Després de la inauguració d'aquesta exposició, va tenir lloc un sopar de germanor amb membres de les diferents juntes directives que van portar l'entitat durant aquell període.
El Cine Club L'Hospitalet encara es va mantenir actiu durant deu anys més, període en el qual el món de l'exhibició cinematogràfica va anar modificant-se substancialment, amb a la progressiva irrupció de les noves tecnologies i els canvis que aquestes van generar en els usos i costums dels espectadors, que van motivar el tancament i desaparició de les dues sales emblemàtiques on l'entitat havia realitzat les seves projeccions setmanals: el Cinema Oliveras i la sala quatre del Rambla Cinemes.
Quan finalment el Cine Club L'Hospitalet va desaparèixer, el 2002, va fer donació de tot el seu llegat a l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet, que actualment el custodia.
A la fotografia, moment del sopar, que va tenir lloc al reservat del Bar Restaurant Nin del carrer Major, avui desaparegut. En primer pla, d'esquena, Robert González, davant seu José Luis Criado, al costat seu Joaquim Company i Prats, primer president i fundador del Cine Club L'Hospitalet i la seva dona, Concepció Soler i, a la taula de darrera, Rafael Hernàndez i Begoña Sevilla, tresorer i presidenta de l'entitat en aquell moment, Paco Luque, segon i cinquè president de l'entitat, Alfonso Carretero, membre de la Junta directiva i Carme Arranz, presidenta del Centre d'Estudis de l'Hospitalet i, posteriorment, membre de la Junta del Cine Club L'Hospitalet.
Inauguració oficial de les sessions del Cine Club L'Hospitalet al Cinema Oliveras.
Tot i que les projeccions del Cine Club es van iniciar el 19 de febrer de 1982, amb la projecció de la pel·lícula "Novecento" de Bernardo Bertolucci, les projeccions de cinema del Cine Club l'Hospitalet al Cinema Oliveras es van inaugurar oficialment el març de 1982 amb la projecció de la pel·lícula "La Plaça del Diamant" de Francesc Betriu, estrenada feia molts pocs dies, amb la presència del propietari i empresari de la sala, Jaume Campreciós, l'alcalde de la ciutat, Juan Ignacio Pujana, i l'actriu Sílvia Munt, protagonista de la pel·lícula. Després de la sessió de cinema l'entitat i l'empresari van oferir als assistents un refrigeri per celebrar l'inici de les sessions al vestíbul del cinema, com s'observa a la fotografia, on es pot apreciar a Artur Arranz Galiano, a la dreta, amb ulleres i la mà a la cara, un dels fundadors de l'entitat i, més al fons al crític de cinema Joan Lorente, amb ulleres i bigoti, que va presentar la pel·lícula.
El Cinema Oliveras havia estat reformat feia poc i el seu propietari, en Jaume Campreciós, l'havia convertit en una esplèndida i molt còmoda sala, amb unes condicions tècniques immillorables per aquella època. Les sessions del Cine Club es feien els dimarts a les 21h i van significar, fins l'enderroc del Cinema Oliveras per fer-hi un bloc de pisos, el 1989, una important senya d'identitat local perquè des de l'inici van ser punt de trobada dels hospitalencs més actius culturalment a la ciutat.
Quan el Cinema Oliveras va tancar, en una època en la que l'arribada del video va començar a fer minvar l'afluència d'espectadors a les sales d'exhibició cinematogràfica, el Cine Club va demanar a l'Ajuntament que comprés aquesta cèntrica sala, que havia esdevingut emblemàtica pels cinèfils de la ciutat, però l'Ajuntament no es va mostrar interessat i el cinema va ser finalment enderrocat per fer-hi un bloc de pisos.
Festes de Primavera. Teresa Company i Prats. Botiga Didó-Vailets
Teresa Company i Prats, co-propietària de la botiga de joguines didàctiques Didó-Vailets, situada primerament a la rambla Just Oliveres i posteriorment al Passatge Xerricó, saludant a l'alcalde Juan Ignacio Pujana el dia de Sant Jordi. Al costat la seva sòcia Sra. Parra.
Teresa Company i Prats, co-propietària de la botiga de joguines didàctiques Didó-Vailets, situada primerament a la rambla Just Oliveres i posteriorment al Passatge Xerricó, atenent a l'alcalde Juan Ignacio Pujana el dia de Sant Jordi, que anava acompanyat del delegat del Govern a Catalunya, Francesc Martí i Jusmet, que fulleja uns còmics. Darrere d'ell, Amadeu Juan i Prat, regidor de Cultura i Joan Francesc marco. Al costat d'ella la seva sòcia Sra. Parra.
Festes de Primavera. Teresa Company i Prats. Botiga Didó-Vailets
Teresa Company i Prats, co-propietària de la botiga de joguines didàctiques Didó-Vailets, situada primerament a la rambla Just Oliveres i posteriorment al Passatge Xerricó, atenent a l'alcalde Juan Ignacio Pujana el dia de Sant Jordi, que anava acompanyat del delegat del Govern a Catalunya, Francesc Martí i Jusmet, que fulleja uns còmics. Al costat la seva sòcia Sra. Parra. Darrere d'ell, Amadeu Juan i Prat, regidor de Cultura.
Festes de Primavera. Teresa Company i Prats. Botiga Didó-Vailets
Teresa Company i Prats, co-propietària de la botiga de joguines didàctiques Didó-Vailets, situada primerament a la rambla Just Oliveres i posteriorment al Passatge Xerricó, saludant a l'alcalde Juan Ignacio Pujana, Amadeu Juan i Prat, regidor de Cultura el dia de Sant Jordi. Al costat la seva sòcia Sra. Parra. Al fons, mirant els llibres, el periodista Jordi Negre.
Antiga caserna de la Guàrdia Civil al carrer Llobregat, 145
Fotografies provinents de l'expedient 01301 de l'any 1983, de reforma de l'edifici del carrer Llobregat, 145 (aleshores era el número 135). Havia estat una caserna de la Guàrdia Civil i va passar a ser la seu d'un centre d'esplai.
