Urbanització de la Gran Via de l'Hospitalet i de La Ciutat de la Justícia.
Fotografia de l'inici de la construcció del complex La Ciutat de la Justícia als terrenys de l'antiga caserna de Lepanto. La Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat consta de vuit grans edificis, set dels quals són destinats íntegrament a albergar la totalitat dels òrgans judicials de L’Hospitalet i la major part dels de Barcelona, i l’altre a usos complementaris com són comerços i oficines. Es va inaugurar oficialment el 2 de maig de 2009.
Està ubicada a cavall dels límits dels termes municipals de l'Hospitalet de Llobregat i Barcelona al costat de la Plaça d'Ildefons Cerdà, entre la Gran Via de l'Hospitalet, el carrer de Juan Gris, l'avinguda del Carrilet i el carrer de l'Aprestadora. Es troba a prop de l'Estació d'Ildefons Cerdà - Ciutat de la Justícia del metro de Barcelona i la línia Llobregat-Anoia de FGC. Va suposar una inversió de 320 milions d’euros. Compta actualment amb una afluència de 13.000 persones diàries entre funcionariat, fiscals, forenses, magistrats, professionals del dret i la ciutadania usuària d’aquest servei públic.
El projecte va ser dissenyat pels arquitectes David Chipperfield i Fermín Vázquez amb la col·laboració d'Agustí Obiol.
L'Avinguda de la Gran Via de l'Hospitalet, coneguda simplement com a Gran Via, és una avinguda de l'Hospitalet de Llobregat. És de fet una prolongació, pràcticament inalterada, de la trajectòria de la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona, avinguda amb la que connecta a la plaça d'Ildefons Cerdà. L'avinguda fou renovada i es va soterrar l'autopista C-31, una de les entrades a Barcelona des del Baix Llobregat, i es va construir la Plaça d'Europa. Als voltants de l'avinguda, al sud, hi ha el recinte Gran Via de la Fira de Barcelona i al nord la Ciutat de la Justícia de Barcelona i el nucli històric de l'Hospitalet de Llobregat.
La plaça d'Europa es troba al centre del districte econòmic Granvia L'Hospitalet. Amb vint-i-nou torres i set edificis complementaris, ofereix una combinació d'usos variats: habitatge lliure i protegit, (1.684 habitatges) oficines, hotels i equipaments. En ella s'hi van construir grans i moderns edificis, com les Torres Europa,Torre Inbisa y Torre Werfen, a càrrec d'arquitectes de renom, com l'esmentat Oriol Bohigas, Òscar Tusquets, autor de la Torre Copisa, l'esmentat Jean Nouvel, o Toyo Ito, autor de l'Hotel Porta Fira.
El projecte va ser impulsat per l'alcalde Celestino Corbacho i ideat i liderat per Antoni Nogués i Olive, gerent de l'Agència de Desenvolupament Urbà (ADU) de l'Ajuntament de l'Hospitalet i va ser projectada pels arquitectes David Viaplana Canudas, Albert Viaplana Veà, de l'estudi Viaplana-Piñón i promoguda pel Consorci Granvia Sud. La seva exitosa urbanització, a partir de l'any 2000, va suposar un canvi radical a la fesomia d'aquesta part de l'Hospitalet, antigament anomenada Can Pi i Polígon Pedrosa, un lloc on, entre alguns camps de cultiu i masies encara resistents del que va ser la gran i productiva extensió de zona agrícola anomenada La Marina, hi havia dipòsits d'escombreries, magatzems de ferralla i negocis de re-cautxutat de pneumàtics vells. Va significar dignificar de forma espectacular, l'entrada a Barcelona venint des del Baix Llobregat i des de l'Aeroport i també a les instal·lacions de l'ampliació de la Fira de Barcelona, situades al polígon Granvia Sud, zona avui seu d'espectaculars hotels que anteriorment oferia un aspecte d'abandonament i suburbialitat.
