Geganta Pepa, La Pubilla Cases

Imatge de la presentació en societat de la geganta Pepa, La Pubilla Cases, en record de na Josefa Cases Clavé, que fou propietària de molts terrens en aquesta zona de l'hospitalet de l'emblemàtica casa senyorial, de 1771, presentada en societat a la festa major del barri Pubilla Cases de l'any 1995. La geganta va ser encarregada per l'Aula de Cultura de La Florida, en l'època en que va ser dirigida per Artur Arranz, amb la intenció de dotar al barri d'un símbol, d'augmentar el patrimoni cultural de l'Hospitalet i el sentiment de pertinença al barri de Pubilla Cases, al reconegut constructor de gegants i capgrossos amb taller al barri de Gràcia, Xavier Jansana. També amb el propòsit de generar dinàmiques que ajudéssin a potenciar el diàleg entre les diferents cultures d'origen del barri amb la cultura popular catalana, i tenint present els agents socials i culturals del barri, com la comissió de Festes i altres, l'Aula de Cultura va demanar la col·laboració de les dones del Taller de Confecció del Centre Extremeño Muñoz Torrero, dirigit per Mari Luz Blasco Pastor, perquè féssin el vestuari de la geganta, que van fer, documentant-se profusament sobre el tipus de teixits i vestis que portava una pubilla del segle XVIII, una feina realment esplèndida. A començament del segle XVIII les terres on avui hi ha el densíssim barri de Pubilla Cases de l'Hospitalet, fruit del "desarrollismo i de l'especulació franquista, eren propietat dels jesuïtes, on tenien una residència pels seus jubilats i malalts, però al 1767, Carles III va expulsar-los d’Espanya i va posar a la venda les seves terres. El pare de Josefa Casas i Clavell les va comprar, va tirar a terra l’antiga residència i al 1772 va estrenar l’actual torre d’estil neoclàssic. Va aprofitar les aigües dels torrents de les Cucales i dels Albarells i va convertr les terres en jardins, horta i vinyes. La situació estratègica de la torre a les portes de Barcelona i la categoria social dels propietaris, deguda a la producció vitivinícola, va fer que fes estada en aquest majestuos casalot, situat al costa del llavors anomenat "camí ral" gent important de l'època. Incautada durant la guerra civil, època en la que s'hi va instal·lar una txeca al seu soterrani, el 1947 la finca va passar a ser propietat del Sr. Joaquím Freixa, que va instal•lar una fàbrica tèxtil. Aquesta va fer fallida el 1963 i el 1964 Freixa va vendre la finca a les religioses de la congregació Serventes del Sagrat Cor de Jesús, que l'ocupen des de llavors, mantenint l'antic casal de la Pubilla Cases en perfecte estat, on van instal·lar el centre docent privat concertat de caire religiós Sant Josep Obrer. Imatge de la finalització i posada del vestit a la geganta Pubilla Cases del 1995, poc abans de ser presentada en societat a la festa major de Pubilla Cases del mateix any. Hi surt al centre, amb el cabell blanc, Mari Luz Blasco Pastor (creadora del vestit de la geganta), i el seu equip de costureres col·laboradores.

Geganta Pepa, La Pubilla Cases

Imatge de 1995 realitzada al Centro Cultural Claveles, de la presentació en societat de la geganta Pepa, La Pubilla Cases, en record de na Josefa Cases Clavé, que fou propietària de molts terrens en aquesta zona de l'hospitalet de l'emblemàtica casa senyorial, de 1771, presentada en societat a la festa major del barri Pubilla Cases de l'any 1995. La geganta va ser encarregada per l'Aula de Cultura de La Florida, en l'època en que va ser dirigida per Artur Arranz, amb la intenció de dotar al barri d'un símbol, d'augmentar el patrimoni cultural de l'Hospitalet i el sentiment de pertinença al barri de Pubilla Cases, al reconegut constructor de gegants i capgrossos amb taller al barri de Gràcia, Xavier Jansana. També amb el propòsit de generar dinàmiques que ajudéssin a potenciar el diàleg entre les diferents cultures d'origen del barri amb la cultura popular catalana, i tenint present els agents socials i culturals del barri, com la comissió de Festes i altres, l'Aula de Cultura va demanar la col·laboració de les dones del Taller de Confecció del Centre Extremeño Muñoz Torrero, dirigit per Mari Luz Blasco Pastor, perquè féssin el vestuari de la geganta, que van fer, documentant-se profusament sobre el tipus de teixits i vestis que portava una pubilla del segle XVIII, una feina realment esplèndida. A començament del segle XVIII les terres on avui hi ha el densíssim barri de Pubilla Cases de l'Hospitalet, fruit del "desarrollismo i de l'especulació franquista, eren propietat dels jesuïtes, on tenien una residència pels seus jubilats i malalts, però al 1767, Carles III va expulsar-los d’Espanya i va posar a la venda les seves terres. El pare de Josefa Casas i Clavell les va comprar, va tirar a terra l’antiga residència i al 1772 va estrenar l’actual torre d’estil neoclàssic. Va aprofitar les aigües dels torrents de les Cucales i dels Albarells i va convertr les terres en jardins, horta i vinyes. La situació estratègica de la torre a les portes de Barcelona i la categoria social dels propietaris, deguda a la producció vitivinícola, va fer que fes estada en aquest majestuos casalot, situat al costa del llavors anomenat "camí ral" gent important de l'època. Incautada durant la guerra civil, època en la que s'hi va instal·lar una txeca al seu soterrani, el 1947 la finca va passar a ser propietat del Sr. Joaquím Freixa, que va instal•lar una fàbrica tèxtil. Aquesta va fer fallida el 1963 i el 1964 Freixa va vendre la finca a les religioses de la congregació Serventes del Sagrat Cor de Jesús, que l'ocupen des de llavors, mantenint l'antic casal de la Pubilla Cases en perfecte estat, on van instal·lar el centre docent privat concertat de caire religiós Sant Josep Obrer. Imatge de 1995 realitzada al Centro Cultural Claveles, de la creació i posada del vestit a la geganta Pubilla Cases presentada en societat a la festa major de Pubilla Cases del mateix any. Hi surten, entre altres, començant per l'esquerra, Honorio Blasco Puerto, destacat gestor cultural de l'Ajuntament de l'Hospitalet, primer director de l'Aula de Cultura de Collblanc-La Torrassa, que en el moment que es va fer aquesta fotografia feia molt poc que havia estat nomenat Director General de Patrimoni Cultural i Biblioteques de la Junta d'Extremadura, al seu costat, amb el cabell blanc, la seva tia Mari Luz Blasco Pastor (creadora del vestit de la geganta) i al final, a la dreta, la seva filla i el seu fill Salvador Pastor Blasco, destacat militant socialista de l'Hospitalet i treballador de l'Àrea de Benestar Social de l'Ajuntament de l'Hospitalet.

Geganta Pepa, La Pubilla Cases

La geganta Pepa, anomenada així en record de na Josefa Cases Clavé, que fou propietària de molts terrens en aquesta zona de l'hospitalet i de l'emblemàtica casa senyorial, de 1771, va ser presentada en societat a la festa major del barri Pubilla Cases de l'any 1995. La geganta va ser encarregada per l'Aula de Cultura de La Florida, en l'època en que va ser dirigida per Artur Arranz, amb la intenció de dotar al barri d'un símbol, d'augmentar el patrimoni cultural de l'Hospitalet i el sentiment de pertinença al barri de Pubilla Cases, al reconegut constructor de gegants i capgrossos amb taller al barri de Gràcia, Xavier Jansana. També amb el propòsit de generar dinàmiques que ajudéssin a potenciar el diàleg entre les diferents cultures d'origen del barri amb la cultura popular catalana, i tenint present els agents socials i culturals del barri, com la Comissió de Festes i altres, l'Aula de Cultura va demanar la col·laboració de les dones del Taller de Confecció del Centre Extremeño Muñoz Torrero perquè féssin el vestuari de la geganta, que van fer, desinteressadament, documentant-se profusament sobre el tipus de teixits i vestis que portava una pubilla del segle XVIII, una feina realment esplèndida. A començament del segle XVIII les terres on avui hi ha el densíssim barri de Pubilla Cases de l'Hospitalet, fruit del "desarrollismo" i de l'especulació franquista, eren propietat dels jesuïtes, on tenien una residència pels seus jubilats i malalts, però al 1767, Carles III va expulsar-los d’Espanya i va posar a la venda les seves terres. El pare de Josefa Casas i Clavell les va comprar, va tirar a terra l’antiga residència i al 1772 va estrenar l’actual torre d’estil neoclàssic. Va aprofitar les aigües dels torrents de les Cucales i dels Albarells i va convertr les terres en jardins, horta i vinyes. La situació estratègica de la torre a les portes de Barcelona i la categoria social dels propietaris, deguda a la producció vitivinícola, va fer que fes estada en aquest majestuos casalot, situat al costa del llavors anomenat "camí ral" gent important de l'època. Incautada durant la guerra civil, època en la que s'hi va instal·lar una txeca al seu soterrani, el 1947 la finca va passar a ser propietat del Sr. Joaquím Freixa, que va instal•lar una fàbrica tèxtil. Aquesta va fer fallida el 1963 i el 1964 Freixa va vendre la finca a les religioses de la congregació Serventes del Sagrat Cor de Jesús, que l'ocupen des de llavors, mantenint l'antic casal de la Pubilla Cases en perfecte estat, on van instal·lar el centre docent privat concertat de caire religiós Sant Josep Obrer. Aquesta fotografia va ser realitzada el mateix any 1995 al Centro Cultural Claveles. Hi surten, entre altres, d'esquerra a dreta, al fons, calb i amb ulleres, Joan Noguera i Manel Bujía, Carme Arranz i Salvador Pastor. En segon terme, amb bigoti i americana grisa, Honorio Blasco Puerto, destacat gestor cultural de l'Ajuntament de l'Hospitalet, primer director de l'Aula de Cultura de Collblanc-La Torrassa, que en el moment que es va fer aquesta fotografia feia molt poc que havia estat nomenat Director General de Patrimoni Cultural i Biblioteques de la Junta d'Extremadura i, al seu costat, amb ulleres, camisa verda i americana vermella Artur Arranz Galiano, llavors director de l'Aula de Cultura de La Florida, equipament que va encarregar i va pagar íntegrament el cost de construcció de la geganta, realitzada en fibra de vidre, i dels teixits necessaris per a la confecció del vestuari, comprats a Ribes i Casals, que va ser realitzat desinteressadament pel Taller de Confecció del Centro Extremeño Muñoz Torrero que va idear i dirigir Mari Luz Blasco, mig agenollada en primer terme, amb al cabell blanc, al darrere de la regidora socialista del districte, situada agenollada en primer terme al centre de la fotografia.

Geganta Pepa, La Pubilla Cases

Imatge de 1995 de l'arrivada de la geganta a la seu del Centro Extremeño Muñoz Torreroa per tal de ser vestida com a Pubilla per par del Taller de Confecció del centre, dirigit per Mari Luz Blasco Pastor. La geganta Pepa, anomenada així en record de na Josefa Cases Clavé, que fou propietària de molts terrens en aquesta zona de l'hospitalet i de l'emblemàtica casa senyorial, de 1771, va ser presentada en societat a la festa major del barri Pubilla Cases de l'any 1995. La geganta va ser encarregada per l'Aula de Cultura de La Florida, equipament que va pagar íntegrament el cost de construcció de la geganta i dels teixits necessaris per a la confecció del vestuari, comprats a Ribes i Casals, en l'època en que va ser dirigida per Artur Arranz i Galiano. La intenció de l'Aula de Cultura va ser dotar al barri d'un símbol, augmentar el patrimoni cultural de l'Hospitalet i incrementar el sentiment de pertinença al barri de Pubilla Cases. Va ser encarregada al reconegut constructor de gegants i capgrossos amb taller al barri de Gràcia, Xavier Jansana, que la va realitzar en fibra de vidre. Amb el propòsit de generar dinàmiques que ajudéssin a potenciar el diàleg entre les diferents cultures d'origen del barri amb la cultura popular catalana, i tenint present els agents socials i culturals del barri, com la comissió de Festes i altres, l'Aula de Cultura va demanar la col·laboració de les dones del Taller de Confecció del Centre Extremeño Muñoz Torrero, dirigit per Mari Luz Blasco Pastor, perquè féssin el vestuari de la geganta, que van fer, desinteressadament, documentant-se profusament sobre el tipus de teixits i vestis que portava una pubilla del segle XVIII, una feina realment esplèndida. A començament del segle XVIII les terres on avui hi ha el densíssim barri de Pubilla Cases de l'Hospitalet, fruit del "desarrollismo i de l'especulació franquista, eren propietat dels jesuïtes, on tenien una residència pels seus jubilats i malalts, però al 1767, Carles III va expulsar-los d’Espanya i va posar a la venda les seves terres. El pare de Josefa Casas i Clavell les va comprar, va tirar a terra l’antiga residència i al 1772 va estrenar l’actual torre d’estil neoclàssic. Va aprofitar les aigües dels torrents de les Cucales i dels Albarells i va convertr les terres en jardins, horta i vinyes. La situació estratègica de la torre a les portes de Barcelona i la categoria social dels propietaris, deguda a la producció vitivinícola, va fer que fes estada en aquest majestuos casalot, situat al costa del llavors anomenat "camí ral" gent important de l'època. Incautada durant la guerra civil, època en la que s'hi va instal·lar una txeca al seu soterrani, el 1947 la finca va passar a ser propietat del Sr. Joaquím Freixa, que va instal•lar una fàbrica tèxtil. Aquesta va fer fallida el 1963 i el 1964 Freixa va vendre la finca a les religioses de la congregació Serventes del Sagrat Cor de Jesús, que l'ocupen des de llavors, mantenint l'antic casal de la Pubilla Cases en perfecte estat, on van instal·lar el centre docent privat concertat de caire religiós Sant Josep Obrer. Hi surten a la fotografia, entre altres, José Vicente Muñoz, regidor del Districte pel PSC, a tocar de la geganta, amb la copa a la mà, a la seva esquerra, devant d'ell, Mari Luz Blasco Pastor, amb el cabell blanc, al centre (creadora del vestit de la geganta) i Xavier Jansana, calb i amb barba, amb camisa de color rosa, sota el quadre, a la dreta (constructor de la geganta). El reste de persones eren membres del Centro Extremeño Muñoz Torrero que van formar part de l'equip de creació del vestuari.

Geganta Pepa, La Pubilla Cases

Imatge de la presentació en societat de la geganta Pepeta, La Pubilla Cases, en record de na Josefa Cases Clavé, que fou propietària de molts terrens en aquesta zona de l'hospitalet de l'emblemàtica casa senyorial, de 1771, presentada en societat a la festa major del barri Pubilla Cases de l'any 1995. La geganta va ser encarregada per l'Aula de Cultura de La Florida, en l'època en que va ser dirigida per Artur Arranz, amb la intenció de dotar al barri d'un símbol, d'augmentar el patrimoni cultural de l'Hospitalet i el sentiment de pertinença al barri de Pubilla Cases, al reconegut constructor de gegants i capgrossos amb taller al barri de Gràcia, Xavier Jansana. També amb el propòsit de generar dinàmiques que ajudéssin a potenciar el diàleg entre les diferents cultures d'origen del barri amb la cultura popular catalana, i tenint present els agents socials i culturals del barri, com la comissió de Festes i altres, l'Aula de Cultura va demanar la col·laboració de les dones del Taller de Confecció del Centre Extremeño Muñoz Torrero, dirigit per Mari Luz Blasco Pastor, perquè féssin el vestuari de la geganta, que van fer, documentant-se profusament sobre el tipus de teixits i vestis que portava una pubilla del segle XVIII, una feina realment esplèndida. A començament del segle XVIII les terres on avui hi ha el densíssim barri de Pubilla Cases de l'Hospitalet, fruit del "desarrollismo i de l'especulació franquista, eren propietat dels jesuïtes, on tenien una residència pels seus jubilats i malalts, però al 1767, Carles III va expulsar-los d’Espanya i va posar a la venda les seves terres. El pare de Josefa Casas i Clavell les va comprar, va tirar a terra l’antiga residència i al 1772 va estrenar l’actual torre d’estil neoclàssic. Va aprofitar les aigües dels torrents de les Cucales i dels Albarells i va convertr les terres en jardins, horta i vinyes. La situació estratègica de la torre a les portes de Barcelona i la categoria social dels propietaris, deguda a la producció vitivinícola, va fer que fes estada en aquest majestuos casalot, situat al costa del llavors anomenat "camí ral" gent important de l'època. Incautada durant la guerra civil, època en la que s'hi va instal·lar una txeca al seu soterrani, el 1947 la finca va passar a ser propietat del Sr. Joaquím Freixa, que va instal•lar una fàbrica tèxtil. Aquesta va fer fallida el 1963 i el 1964 Freixa va vendre la finca a les religioses de la congregació Serventes del Sagrat Cor de Jesús, que l'ocupen des de llavors, mantenint l'antic casal de la Pubilla Cases en perfecte estat, on van instal·lar el centre docent privat concertat de caire religiós Sant Josep Obrer. Imatge de 1995 realitzada al Centro Cultural Claveles, de la creació i posada del vestit a la geganta Pubilla Cases presentada en societat a la festa major de Pubilla Cases del mateix any. Hi surten, amb el cabell blanc, a la dreta, Mari Luz Blasco Pastor (creadora del vestit de la geganta) i una costurera del seu equip de costureres col·laboradores del Taller de Confección del Centro Extremeño Muñoz Torrero de l'Hospitalet.

Geganta Pepa, La Pubilla Cases

Imatge de la presentació en societat de la geganta Pepeta, La Pubilla Cases, en record de na Josefa Cases Clavé, que fou propietària de molts terrens en aquesta zona de l'hospitalet de l'emblemàtica casa senyorial, de 1771, presentada en societat a la festa major del barri Pubilla Cases de l'any 1995. La geganta va ser encarregada per l'Aula de Cultura de La Florida, en l'època en que va ser dirigida per Artur Arranz, amb la intenció de dotar al barri d'un símbol, d'augmentar el patrimoni cultural de l'Hospitalet i el sentiment de pertinença al barri de Pubilla Cases, al reconegut constructor de gegants i capgrossos amb taller al barri de Gràcia, Xavier Jansana. També amb el propòsit de generar dinàmiques que ajudéssin a potenciar el diàleg entre les diferents cultures d'origen del barri amb la cultura popular catalana, i tenint present els agents socials i culturals del barri, com la comissió de Festes i altres, l'Aula de Cultura va demanar la col·laboració de les dones del Taller de Confecció del Centre Extremeño Muñoz Torrero, dirigit per Mari Luz Blasco Pastor, perquè féssin el vestuari de la geganta, que van fer, documentant-se profusament sobre el tipus de teixits i vestis que portava una pubilla del segle XVIII, una feina realment esplèndida. A començament del segle XVIII les terres on avui hi ha el densíssim barri de Pubilla Cases de l'Hospitalet, fruit del "desarrollismo i de l'especulació franquista, eren propietat dels jesuïtes, on tenien una residència pels seus jubilats i malalts, però al 1767, Carles III va expulsar-los d’Espanya i va posar a la venda les seves terres. El pare de Josefa Casas i Clavell les va comprar, va tirar a terra l’antiga residència i al 1772 va estrenar l’actual torre d’estil neoclàssic. Va aprofitar les aigües dels torrents de les Cucales i dels Albarells i va convertr les terres en jardins, horta i vinyes. La situació estratègica de la torre a les portes de Barcelona i la categoria social dels propietaris, deguda a la producció vitivinícola, va fer que fes estada en aquest majestuos casalot, situat al costa del llavors anomenat "camí ral" gent important de l'època. Incautada durant la guerra civil, època en la que s'hi va instal·lar una txeca al seu soterrani, el 1947 la finca va passar a ser propietat del Sr. Joaquím Freixa, que va instal•lar una fàbrica tèxtil. Aquesta va fer fallida el 1963 i el 1964 Freixa va vendre la finca a les religioses de la congregació Serventes del Sagrat Cor de Jesús, que l'ocupen des de llavors, mantenint l'antic casal de la Pubilla Cases en perfecte estat, on van instal·lar el centre docent privat concertat de caire religiós Sant Josep Obrer. Imatge de 1995 realitzada al Centro Cultural Claveles, de la creació i posada del vestit a la geganta Pubilla Cases presentada en societat a la festa major de Pubilla Cases del mateix any. Hi surten, amb el cabell blanc, Mari Luz Blasco Pastor (creadora del vestit de la geganta) i el seu equip de costureres col·laboradores del Taller de Confección del Centro Extremeño Muñoz Torrero de l'Hospitalet.

Geganta Pepa, La Pubilla Cases

Imatge de la presentació en societat de la geganta Pepeta, La Pubilla Cases, en record de na Josefa Cases Clavé, que fou propietària de molts terrens en aquesta zona de l'hospitalet de l'emblemàtica casa senyorial, de 1771, presentada en societat a la festa major del barri Pubilla Cases de l'any 1995. La geganta va ser encarregada per l'Aula de Cultura de La Florida, en l'època en que va ser dirigida per Artur Arranz, amb la intenció de dotar al barri d'un símbol, d'augmentar el patrimoni cultural de l'Hospitalet i el sentiment de pertinença al barri de Pubilla Cases, al reconegut constructor de gegants i capgrossos amb taller al barri de Gràcia, Xavier Jansana. També amb el propòsit de generar dinàmiques que ajudéssin a potenciar el diàleg entre les diferents cultures d'origen del barri amb la cultura popular catalana, i tenint present els agents socials i culturals del barri, com la comissió de Festes i altres, l'Aula de Cultura va demanar la col·laboració de les dones del Taller de Confecció del Centre Extremeño Muñoz Torrero, dirigit per Mari Luz Blasco Pastor, perquè féssin el vestuari de la geganta, que van fer, documentant-se profusament sobre el tipus de teixits i vestis que portava una pubilla del segle XVIII, una feina realment esplèndida. A començament del segle XVIII les terres on avui hi ha el densíssim barri de Pubilla Cases de l'Hospitalet, fruit del "desarrollismo i de l'especulació franquista, eren propietat dels jesuïtes, on tenien una residència pels seus jubilats i malalts, però al 1767, Carles III va expulsar-los d’Espanya i va posar a la venda les seves terres. El pare de Josefa Casas i Clavell les va comprar, va tirar a terra l’antiga residència i al 1772 va estrenar l’actual torre d’estil neoclàssic. Va aprofitar les aigües dels torrents de les Cucales i dels Albarells i va convertr les terres en jardins, horta i vinyes. La situació estratègica de la torre a les portes de Barcelona i la categoria social dels propietaris, deguda a la producció vitivinícola, va fer que fes estada en aquest majestuos casalot, situat al costa del llavors anomenat "camí ral" gent important de l'època. Incautada durant la guerra civil, època en la que s'hi va instal·lar una txeca al seu soterrani, el 1947 la finca va passar a ser propietat del Sr. Joaquím Freixa, que va instal•lar una fàbrica tèxtil. Aquesta va fer fallida el 1963 i el 1964 Freixa va vendre la finca a les religioses de la congregació Serventes del Sagrat Cor de Jesús, que l'ocupen des de llavors, mantenint l'antic casal de la Pubilla Cases en perfecte estat, on van instal·lar el centre docent privat concertat de caire religiós Sant Josep Obrer. Imatge de 1995 realitzada al Centro Cultural Claveles, de la creació i posada del vestit a la geganta Pubilla Cases presentada en societat a la festa major de Pubilla Cases del mateix any. Hi surten, amb el cabell blanc, Mari Luz Blasco Pastor (creadora del vestit de la geganta) i el seu equip de costureres col·laboradores del Taller de Confección del Centro Extremeño Muñoz Torrero de l'Hospitalet.

Carrer

Carrer

Escales i grades de Can Miralletes

Escales i grades

Carrer de la Primavera (atribuït)

Carrer de la Primavera (atribuït)

Plaça d'Eivissa

Plaça d'Eivissa

Carrer de la Primavera (atribuït)

Carrer de la Primavera (atribuït)

Plaça Eivissa

Vista parcial des de la plaça Eivissa

Jardins de Can Miralletes

Home vell llegint un diari als jardins de Can Miralletes de Barcelona

Carrer Sant Antoni Claret i jardins de Can Miralletes

Carrer Sant Antoni Claret i jardins de Can Miralletes. A la cantonada de l'esquerra, l'assessoria DRD Advocats de Barcelona.

Jarcins de Can Miralletes

vista parcial dels jarcins de Can Miralletes de Barcelona

Can Miralletes

Can Miralletes

Can Miralletes

Can Miralletes

Can Miralletes

Can Miralletes

Can Miralletes

Can Miralletes

Carrer i obres

Carrer i obres

Carrer

A mà esquerra, tanca que separa unes instal·lacions esportives del carrer i al fons edifici amb rampa.

Parc infantil

Parc infantil

Jardins

Jardins

Carrer de la Primavera

Vista del carrer de la Primavera. El carrer que el creua al davant és el carrer Aigues de Llobregat i mirant cap a mar