Casa pairal de la Pubilla Cases des de la carretera d'Esplugues
Casa pairal de la Pubilla Cases a la carretera de Collblanc núms. 217-227. A la imatge i fins l'actualitat ha estat un centre educatiu anomenat Sant Josep Obrer. Es veu la façana interior i el pati amb cistelles per jugar a bàsquet a l'hora de l'esbarjo. Segons fonts documentals la casa va ser construïda l'any 1772 i. . Està catalogada en el PEPPA amb el núm. 14.
A començament del segle XVIII les terres on avui hi ha el densíssim barri de Pubilla Cases de l'Hospitalet, fruit del "desarrollismo" i de l'especulació franquista, eren propietat dels jesuïtes, on tenien una residència pels seus jubilats i malalts, però al 1767, Carles III va expulsar-los d’Espanya i va posar a la venda les seves terres. El pare de Josefa Cases i Clavell les va comprar, va tirar a terra l’antiga residència i al 1772 va estrenar l’actual torre d’estil neoclàssic. Va aprofitar les aigües dels torrents de les Cucales i dels Albarells i va convertr les terres en jardins, horta i vinyes. La situació estratègica de la torre a les portes de Barcelona i la categoria social dels propietaris, deguda a la producció vitivinícola, va fer que fes estada en aquest majestuos casalot, situat al costa del llavors anomenat "camí ral" gent important de l'època. Incautada durant la guerra civil, època en la que s'hi va instal·lar una txeca al seu soterrani, el 1947 la finca va passar a ser propietat del Sr. Joaquím Freixa, que va instal·lar una fàbrica tèxtil. Aquesta va fer fallida el 1963 i el 1964 Freixa va vendre la finca a les religioses de la congregació Serventes del Sagrat Cor de Jesús, que l'ocupen des de llavors, mantenint l'antic casal de la Pubilla Cases en perfecte estat, on van instal·lar el centre docent privat concertat de caire religiós Sant Josep Obrer.
Casa pairal de la Pubilla Cases i l'entorn al 1900.
Casa pairal Pubilla Cases. Els voltants són camps. Davant de la casa passa el que ara es coneix com carretera de Collblanc. Va ser construïda l'any 1772 i està ubicada a la carretera de Collblanc 217-227. Actualment s'usa com escola. Està catalogada en el PEPPA amb el núm. 14.
A començament del segle XVIII les terres on avui hi ha el densíssim barri de Pubilla Cases de l'Hospitalet, fruit del "desarrollismo" i de l'especulació franquista, eren propietat dels jesuïtes, on tenien una residència pels seus jubilats i malalts, però al 1767, Carles III va expulsar-los d’Espanya i va posar a la venda les seves terres. El pare de Josefa Cases i Clavell les va comprar, va tirar a terra l’antiga residència i al 1772 va estrenar l’actual torre d’estil neoclàssic. Va aprofitar les aigües dels torrents de les Cucales i dels Albarells i va convertr les terres en jardins, horta i vinyes. La situació estratègica de la torre a les portes de Barcelona i la categoria social dels propietaris, deguda a la producció vitivinícola, va fer que fes estada en aquest majestuos casalot, situat al costa del llavors anomenat "camí ral" gent important de l'època. Incautada durant la guerra civil, època en la que s'hi va instal·lar una txeca al seu soterrani, el 1947 la finca va passar a ser propietat del Sr. Joaquím Freixa, que va instal·lar una fàbrica tèxtil. Aquesta va fer fallida el 1963 i el 1964 Freixa va vendre la finca a les religioses de la congregació Serventes del Sagrat Cor de Jesús, que l'ocupen des de llavors, mantenint l'antic casal de la Pubilla Cases en perfecte estat, on van instal·lar el centre docent privat concertat de caire religiós Sant Josep Obrer.
Vista de la façana de la drogueria, propietat d'en Josep Puiggròs, amb els cartells anunciadors dels productes a banda i banda. Penjant del sostre i al costat de la porta d'entrada es veuen diferents productes. En primer pla marquesina d'una parada d'autobús. Aquesta botiga estava situada a l'edifici Casa Cabaní de 1923 de la carretera de Collblanc, que va ser dissenyat per l'arquitecte Ramon Puig Gairalt.
Processó al barri de Collblanc, organitzada per la parròquia de Sant Ramon Nonat. A la fotografia es veu l'alcalde Ramon Solanich i Riera portant el pendó de la parròquia, acompanyat d'altres càrrecs civils de la ciutat i precedit per dos membres de la guàrdia urbana vestits de gala. Darrera, el tàlem. Al darrera es veu el temple de Sant Ramon Nonat i, a la vorera, hi ha gent que observa el pas del seguici.
Carretera de Collbalnc als anys setanta a l'alçada a de can Rigalt, amb un dels elements que formaven part de la tanca dels jardins i horts d'aquesta casa, datada el 1693 i reformada el 1837. Al costat dret es veu l'antiga estació de la Canadenca, ara FECSA, i al costat esquerre, l'escola Puig i Gairalt de l'avinguda de Josep Molins, llavors en construcció.
La monumental font rellotge fou enderrocada el 1978.
Can Rigalt. Moment en que s'inclina el pilar empès per una pala excavadora. Al seu darrere la carretera de Collblanc i els pisos de Pubilla Cases. Catalogada en el PEPPA amb el número 13.
Can Rigalt. Enderroc de la font rellotge del davant de l'edifici. S'hi reclina una escala per arriba a la part ornamental del pilar que te forma de bola amb una peana. Al seu darrera la carretera de Collblanc i els pisos de Pubilla Cases. Catalogada en el PEPPA amb el número 13.
Carretera de Collbalnc als anys setanta a l'alçada a de can Rigalt, amb un dels elements que formaven part de la tanca dels jardins i horts d'aquesta casa, datada el 1693 i reformada el 1837. Al costat dret es veu l'antiga estació de la Canadenca, ara FECSA, i al costat esquerre, l'escola Puig i Gairalt de l'avinguda de Josep Molins, llavors en construcció.
La monumental font rellotge fou enderrocada el 1978.
