Carrer Enric Prat de la Riba 243. Ferreteria Industrial ACAB
Fotografies d'elements ornamentals d'edificis i monuments del barri del Centre.
Antolín Arranz de Blas, nascut a Sestao, antic treballdor d'Altos Hornos de Vizcaya, que va ser nomenat pel govern de la Generalitat republicana director de la fàbrica Cucurny de Montmeló durant la guerra civil, fàbrica de gres refractari que havia estat situada des dels seus orígens al s. XIX fins el 1915 precisament a l'Hospitalet, pare del pintor Eduard Arranz-Bravo, va fundar el 1941 a Barcelona una ferreteria de suministres industrials que va obrir molt aviat delegació a l'Hospitalet, per raó de la intensa relació establerta durant el conflicte entre la fàbrica Cucurny i Altos Hornos de Cataluña, (La Farga), a la que va suministrar maons refractaris pels seus potents forns asiduament. La Ferreteria Industrial ACAB, (sigles inicials de dos dels seus fills, Arturo i Carlos Arranz Bravo) va estar situada al barri Centre, primer al carrer Enric Prat de la Riba, núm. 243, llavors Avenida de Generalísimo Franco, en un immoble propietat de la família Oliveras Bo i després adquirit pel propi negoci, el que surt a la fotografia, la fondària del qual arribava al carrer Josep Pla, per on es feia la càrrega i descàrrega. Molts anys després, a finals dels anys 90 del s. XX, quan aquest immoble va ser enderrocat, es va traslladar a uns espaiosos baixos de propietat situats al carrer Santa Anna, on va estar activa fins el 2012. Dels dos germans que van portar aquest negoci, Arturo i Carlos, el germà gran, Arturo, nascut el 1921, es va establir a viure, el 1958, amb la seva dona, Eugenia Galiano i els seus primers tres fills, a l'Hospitalet, al segon pis de l'edifici del carrer Tarragona núm. 2, on vivia també el propietari de l'immoble, Lluís Layola i Rovira, un dels darrers pagesos de l'Hospitalet, i on tenia també als baixos d'aquest immoble, les quadres amb els seus carros i cavalls de tir.
A la clínica del doctor Gajo de la Rambla Just Oliveras van néixer els quatre darrers fills del matrimoni Arranz Galiano, tres dels quals es van significar posteriorment com a destacats activistes culturals a la ciutat: Angèlica, Carme i Artur.
La vinculació amb l'Hospitalet del pintor i escultor Eduard Arranz Bravo, ve, doncs, de lluny. Premiat el 1968 amb el premi de pintura "Ciutat de l'Hospitalet", quan tot just començava la seva carrera artística, va rebre l'encàrrec per part de l'Ajuntament de l'Hospitalet de realitzar una escultura que es convertís en el símbol de la ciutat, "L'Acollidora", inaugurada el 1985 a la Rambla de Just Oliveras i posteriorment també de l'escultura "El Pont de la Llibertat", símbol de la lluita antifranquista a la ciutat, inaugurada el 2007 en la confluència entre la Rambla de la Marina i l'Avinguda del Carrilet. El 2009 va promoure, juntament amb l'Ajuntament de l'Hospitalet, la creació de la Fundació Arranz-Bravo, amb l'objectiu de preservar el seu llegat i l'ajut i promoció a joves artistes plàstics. Va fer donació a aquesta institució d'una gran quantitat d'obra seva: una col·lecció de tres-centes quaranta obres d’art d’Arranz-Bravo –entre pintures, obra sobre paper, gravats i escultures- que expliquen els seus diferents períodes creatius, obres que la fundació s’encarrega de conservar i també de promoure, mitjançant exposicions a la seva seu o en altres museus catalans, espanyols i de l’estranger. Nascut a Barcelona el 1941, va morir poc després d'haver dirigit la restauració del gran mural pop de la fàbrica Tipel de Parets del Vallès, pintat el 1971 en col·laboració amb el pintor Rafael Lozano Bartolozzi, amb qui va formar tàndem artístic durant uns anys, al seu estudi de Vallvidrera el 20 d'octubre de 2023.
Ferretaria Industrial ACAB
Fundació Arranz-Bravo
l'Acollidora
El Pont de la Llibertat
