Imatge extreta d'una llicència d'obres.
Reixa i entrada a la Torre de Felipe de Alverico, a la Rambla Just Oliveras núm. 40, projectada per l'arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt el 1916. Va ser enderrocada el 1958. A seu costat, a l'esquerra de la fotografia, al núm 42, el magatzem de colonials al major i d'embalatges de Francisco Madriguera i, la dreta, l'antic colmado La Imperial, Ca l'Aniceto, posteriorment colmado de Josep i Angeleta Santamans i després Spar Santamans.
Felipe de Alverico Casas, advocat, va ser jutge municipal encarregat del Registre Civil de la ciutat de L'Hospitalet.
Durant els anys vint es van pavimentar amb llambordes un bon nombre de carrers de l'Hospitalet, com la Rambla Just Oliveras, que es va mantenir gairebé idèntica a l'aspecte que tenia en aquesta fotografia fins els anys seixanta del s. XX, quan algunes d'aquestes torres i magatzems van ser substituïts per blocs de pisos. El 1977, quan es va obrir per permetre la construcció del metro, la Rambla va canviar molt considerablement d'aspecte.
Imatge extreta d'una llicència d'obres. Reixa i entrada a la Torre de Felipe de Alverico, a la Rambla Just Oliveras núm. 40, projectada per l'arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt el 1916. Va ser enderrocada el 1958. A seu costat, a l'esquerra de la fotografia, al núm 42, el magatzem de colonials al major i d'embalatges de Francisco Madriguera i, la dreta, l'antic colmado La Imperial, Ca l'Aniceto, posteriorment colmado de Josep i Angeleta Santamans i després Spar Santamans.
Felipe de Alverico Casas, advocat, va ser jutge municipal encarregat del Registre Civil de la ciutat de L'Hospitalet.
Imatge extreta d'una llicència d'obres.
Farmàcia d'Enric Sanfeliu Soto, a la Rambla Just Oliveras núm. 44.
La família Sanfeliu, una antiga i benestant nissaga hospitalenca que el 1928 es va fer fer una elegant casa d'estil noucentista, obra de l'arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt a la cantonada de la Rambla Just Oliveras amb el carrer Lleida, era propietària d'una gran porció de terres al samontà, entre el torrent de Can Nyac i el Camí de la Fonteta, Esplugues i Cornellà. El 1924 Santiago Sanfeliu Prats, juntament amb d'altres propietaris de terres al mateix sector, van decidir la parcel·lació i venda d'aquestes, fet que va donar lloc a que el barri que va anar sorgint allà, inicialment de casetes amb hortet i després, en el franquisme, d'edificis d'autoconstrucció de famílies emigrades principalment d'Andalusia i d'Extremadura, fos anomenat durant molts anys, en els planells municipals, bé "sector Sanfeliu", bé "sector Valeta", pel nom de l'altre destacat propietari d'aquelles terres. Finalment va ser el cognom Sanfeliu el que va donar nom a aquell barri.
Edifici que encara existeix, està a la Rambla Just Oliveras, a la cantonada amb el carrer Barcelona. La fotografia és de l'any 1961, però actualment no té el mateix aspecte.
La planta baixa va ser construïda el 1912 a petició d'Agustí Saltó Vilanova. Al costat d'aquest edifici es pot observar el popular bar Can Maginet.
Imatge extreta d'una llicència d'obres.
Solar on hi havia hagut el popular Bar rambla. En aquest solar es va aixecar el 1965 l'edifici del Banc de Bilbao.
Imatge extreta d'una llicència d'obres.
Carrer Barcelona en la seva cruïlla amb el carrer Mossèn Santiago Oliveras. Al fons, la cruïlla del carrer Barcelona amb la Rambla Just Oliveras, on es pot apreciar l'edifici del Banc de Bilbao.
A mà dreta es veu la part del darrera de l'edifici del Garatge Oliveras, que va ser el Cinema Imperial, que va funcionar de 1911 a 1933, un edifici senzill i funcional, inicialment d'estètica modernista, que estava format per dos cossos, el de l'entrada, on hi havia hagut un cafè i la cabina de projecció, i una gran nau on hi havia el pati de butaques, amb una capacitat per a set-cents espectadors. Va ser la primera sala de cinema construïda expressament per aquest fi a l'Hospitalet, on les projeccions cinematogràfiques s'havien fet anteriorment al Cafè de Cal Carreter del carrer Major de 1907 a 1914. El Cinema Imperial el va obrir Lluís Oliveras Norta, fill de Just Oliveras i Arús, en uns terrenys de la família situats a la Rambla amb la confluència del carrer Barcelona, com s'observa a la fotografia. A partir de 1924, quan el mateix empresari va obrir el Cinema Oliveras al carrer Baró de Maldà, més modern i confortable, l'Imperial va anar perdent protagonisme fins que, a partir de 1934, l'edifici va ser reconvertit en un garatge, que comptava amb sortidor de benzina, que va funcionar fins el 1980, any en el que va ser enderrocat per donar pas a la construcció d'un gran bloc de pisos.
Gairebé al costat d'aquest garatge hi va haver el Cinema Rambla, del que es veu la teulada a la dreta de la fotografia, construït per Jaume Campreciós Pujol el 1954 -el pare del qual ja havia comprat a Lluís Oliveras el Cinema Oliveras- que va arribar a ser propietari de set sales d'exhibició cinematogràfica situades als diferents barris de l'Hospitalet i de cinc a Cornellà. El Cinema Rambla va ser una gran i confortable i sala amb amfiteatre que posteriorment, en els anys noranta, va ser reconvertida en un nou espai amb quatre sales. Va ser el darrer cinema que es va mantenir actiu a la ciutat fins el seu enderrocament per fer-hi un bloc de pisos el 2010.
Imatge extreta d'una llicència d'obres..
Carrer d'Enric Prat de la Riba en la seva confluència amb la Rambla de Just Oliveras, on hi havia la casa coneguda com a Cal Mariano fent cantonada. Aquesta casa va ser construïda el 1909 per l'arquitecte municipal, el mestre d'obres Mariano Tomàs i Barba per a la seva germana Dolors, motiu pel qual l'edifici era conegut com a Cal Mariano. Als baixos hi va haver una popular ebenisteria i cistelleria propietat de Maria Pujol. Va ser enderrocat el 1966, juntament amb el seu extens jardí, pel seu darrer propietari, en Jaume Campreciós Pujol per fer-hi un gran bloc de pisos.
Imatge extreta d'una llicència d'obres..
Cal Sampedor (posteriorment, Cal Mariano). Casa realitzada el 1909 pel mestre d'obres municipal Mariano Tomàs i Barba per a la seva germana Dolors. estava situada a la confluència de la Rambla amb el carrer d'Enric Prat de la Riba, on rendia l'entrada als pisos superiors. Els baixos, que comptaven amb un gran jardí, tenien l'accés per la Rambla i durant uns anys va acollir una popular cistelleria, com s'observa a la fotografia, propietat de Maria Pujol. Va ser enderrocat el 1966 per fer-hi un gran bloc de pisos pel seu propietari, en Jaume Campreciós Pujol, propietari també de molts cinemes a la ciutat.
Imatge extreta d'una llicència d'obres.
Rambla Just Oliveras amb la cruïlla amb carrer Barcelona. Davant el garatge, a la Rambla, el monument amb el bust de Just Oliveras al centre, on va ser-hi fins que, amb les obres del metro, va ser desplaçat a la capçalera de la Rambla en la seva confluència amb l'Avinguda Josep Tarradellas i Joan.
A mà dreta es veu l'edifici del Garatge Oliveras, que va ser el Cinema Imperial, que va funcionar de 1911 a 1933, un edifici senzill i funcional, inicialment d'estètica modernista, que estava format per dos cossos, el de l'entrada, on hi havia hagut un cafè i la cabina de projecció, i una gran nau on hi havia el pati de butaques, amb una capacitat per a set-cents espectadors. Va ser la primera sala de cinema construïda expressament per aquest fi a l'Hospitalet, on les projeccions cinematogràfiques s'havien fet anteriorment al Cafè de Cal Carreter del carrer Major de 1907 a 1914. El Cinema Imperial el va obrir Lluís Oliveras Norta, fill de Just Oliveras i Arús, en uns terrenys de la família situats a la Rambla amb la confluència del carrer Barcelona, com s'observa a la fotografia. A partir de 1924, quan el mateix empresari va obrir el Cinema Oliveras al carrer Baró de Maldà, més modern i confortable, l'Imperial va anar perdent protagonisme fins que, a partir de 1934, l'edifici va ser reconvertit en un garatge, que comptava amb sortidor de benzina, que va funcionar fins el 1980, any en el que va ser enderrocat per donar pas a la construcció d'un gran bloc de pisos.
Gairebé al costat d'aquest garatge hi va haver el Cinema Rambla, del que es veu la teulada a l'esquerra de la fotografia, construït per Jaume Campreciós Pujol el 1954 -el pare del qual ja havia comprat a Lluís Oliveras el Cinema Oliveras- que va arribar a ser propietari de set sales d'exhibició cinematogràfica situades als diferents barris de l'Hospitalet i de cinc a Cornellà. El Cinema Rambla va ser una gran i confortable i sala amb amfiteatre que posteriorment, en els anys noranta, va ser reconvertida en un nou espai amb quatre sales. Va ser el darrer cinema que es va mantenir actiu a la ciutat fins el seu enderrocament per fer-hi un bloc de pisos el 2010.
Imatge extreta d'una llicència d'obres.
A la fotografia, una de les tres "cases barates" de l'arquitecte Ramon Puig i Gairalt, la que feia cantonada amb el carrer Parral, que va ser enderrocada el 1966.
